PSICOLOGIA EN L’ATLETISME

The importance of the mind

1r CAFE

EUSES

Psicologia aplicada a l’activitat física i l’esport (Anna Jordana)

Vela, Edgar; Triay, Xavi; Forés, Arnau; Nogués, Marcel; Valls, Pau; i Orte, Eloi

1
1- Títol

2- Resum (castellà/català i anglès)

3.1- Contextualització

3.2- Definició de variables

3.3- Marc teòric

3.4- Investigació prèvia

3.5- Objectiu

4- Mètode (resposta a qui? quan? on? com? per què?)

5- Resultats

6- Discussió

7- Referències

8- Annexes (si escau)

2
 RESUM

Des de sempre l'ésser humà ha sigut competitiu, tant en l'àmbit esportiu com social. En

aquest treball parlarem sobre les competicions d'atletisme, però ens centrarem en la

importància de la psicologia a l'hora de competir i com repercuteix en els competidors. Ja

que és un aspecte molt important que no se li ha donat la importància que té durant molt de

temps. Per això volem analitzar els estudis científics que s'han fet recentment per poder

demostrar la importància d'una bona salut mental del competidor i un bon treball

psicològic del atleta previ a les competicions per poder assolir l'exit. Els atletes han d'estar

preparats per aguantar tota la pressió social que tenen a l'hora de haver d'executar a la

perfecció aquella disciplina que han estat preparant durant anys d'entrenament i sacrifici

per estar a l'altura i no ser jutjats mediàticament i ser criticats, per això si no es treballa

prèviament i donant-li la importància que te a la preparació psicologia l'atleta pot arribar al

"burnout" o col·lapse esportiu, no progressar i que desenvolupi amb un abandonament

esportiu o les afectacions en l'àmbit personal de l'atleta en la seva vida no esportiva.

Paraules claus: Atletisme, salut mental,treball psicologic, exit, burnout.

ABSTRACT

Human beings have always been competitive, both in sports and in social terms. In this

work, we will discuss athletics competitions, but we will focus on the importance of

psychology in competition and how it impacts on competitors. Because this is a very

important aspect that has not been given the importance it has had for a long time. We

therefore want to analyse the scientific studies that have been carried out recently in order

3
to demonstrate the importance of a competitor's good mental health and a good

psychological work of the athlete prior to the competitions in order to achieve the success.

Athletes must be prepared to withstand all the social pressure they have in having to

perfectly execute that discipline that they have been preparing for years of training and

sacrifice to live up to and not be judged mediatically and criticised, so if not previously

worked and given the importance that the athlete has in burnout or sporting collapse, not to

progress and develop with sporting abandonment or the personal impacts of the athlete on

their non-sport life.

Keywords: Athletics, mental health, psychologic work, exit, burnout...

4
 PSICOLOGIA EN EL ATLETISME

The importance of the mind

En aquest treball de recerca ens hem posat com a objectiu demostrar mitjançant estudis

científics la importància de tenir una bona salut mental i una bona preparació psicològica

per a poder afrontar les difenrents proves d’una competició d’atletisme.

Segons l’article de Sage Journals “How Does Sport Psychology Actually Improve Athletic

Performance? A Framework to Facilitate Athletes’ and Coaches’ Understanding”, l’any

2000 Bradley i Lang van demostrar científicament l’afectació de les emocions i del nostre

estat psicològic tant a nivell fisiològic com a la toma de decisions de l’atleta i el nivell

d’esforç realitzat, és a dir, està demostrar que una bona salut mental ajudarà a optimitzar al

màxim les execucions del nostre esportista. I, també ha estat demostrar que la

despreocupació de la psicologia afecta de manera contraproduent al rendiment.

Com a conseqüència de una mala gestió psicològica podem trobar l’ansietat precompetició

o les crisis degudes a una mala gestió de les transicions tant normatives com sobretot no

normatives, que són els processos pels quals a vegades un esportista ha de passar i que

sorgeixen de manera inesperada com podria ser una lesió.

En una prova atlètica, com els 100 m llisos per exemple, el factor detonant per a quede 2

competidors amb característiques fisiològiques pràcticament idèntiques surti 1 guanyador

pot estar en la ment.

5
 LA PSICOLOGIA EN L’ATLETISME

"En alguna mesura sembla que córrer forma part del temperament humà. Alguns corren per

aconseguir la glòria esportiva; altres, pel plaer de participar en una competició i no falten,

afortunadament, els qui simplement ho fan pel benefici físic i psíquic que la carrera

proporciona.

La facilitat de l'elecció i la relativa simplicitat de la seva tècnica de base fan de la carrera

la més difosa de les especialitats atlètiques: «podem considerar-la com una manifestació

motora fonamental no sols de l'atletisme sinó d'altres especialitats esportives, ja que la

tècnica de base de la carrera es manifesta, amb diferents modificacions, en l'expressió

motora de la majoria dels esports».

Sobre diverses distàncies i a diferents ritmes, la carrera ajuda al desenvolupament més

harmònic de l'organisme. A més del treball actiu dels grups musculars de les cames, braços

i tronc, en la carrera té lloc una completa participació dels diversos aparells i principalment

del cardiocirculatori.

També pot afirmar-se que, a més de les qualitats biològiques fonamentals, com a

resistència, força, velocitat, etc., l'acció de córrer desenvolupa la sensibilitat

espaciotemporal, la força de voluntat i la combativitat."

Carlos Gil Pérez (1978, p.7). Pedagogia de la carrera. Valladolid: Miñón.

1. PSICOLOGIA EN L’ATLETISME

• Contextualització

La psicologia aplicada a l’àmbit de l'atletisme és un factor a tenir en compte. En aquest

esport amb diferents disciplines es presenten un cúmul de situacions molt intenses i

diferents al llarg tant d’una preparació, com d’una competició, i en aquest treball

defensarem la posició de la psicologia per a saber gestionar aquestes experiències.

6
La competició més important a la que pots arribar a competir en l’atletisme són les

Olimpiades, una competició que s’efectua normalment cada 4 anys en la que els

competidors estaran entrenant desde el primer dia que acaben fins a la següent competició

amb l’objectiu de tindre un rendiment òptim en els seus segons de participació en aquesta,

cosa que fa que la prèvia i la gestió de les emocions sigui un factor determinant per al

nostre rendiment. A més a més, s’ha de preparar a l’atleta per a un possible fracàs, una

bona gestió de la ment per al post-competició serà també crucial, l’ansietat i la frustració

son enemigues de l’alt rendiment, s’ha de ser conscient de les transicions tant normatives

com no normatives i saber afrontar-les sense caure en crisi. Hem de afrontar les derrotes

com un factor motivant per a millorar en un futur.

Una bona mentalitat en la derrota pot ser la clau per aconseguir l’èxit.

• Definició de variables

En aquest treball hem buscat informació sobre els estudis que tracten el treball psicològic

dels atletes de la modalitat d’atletisme, en els quals hem trobat moltes respostes. Hem

trobat totes les variants i variables del nostre treball de recerca, en el qual podem observar

que tots coincideixen en la importància del treball psicològic en els atletes, sobretot en els

atletes professionals d’elit que són els que estan sotmesos a més pressió. Trobem també

que alguns autors donen molta importancia no nomes al atlete sino tambe al treball

psicologic del equip que te darrere seu.

“evaluation studies of the Olympic experience with particular emphasis on factors

influencing performance, and the best practice literature on effective Olympic

psychological consultations. Key principles are identified as well as gaps in the knowledge

base that need to be addressed by investigators. ” “implications for preparing individual

athletes, coaches, and teams are discussed.” Daniel Gould and Ian Maynard (2009

Nov;27)“Psychological preparation for the Olympic Games”

7
Trobem que ha dia d'avui els atletes adolescents necessiten els suport social dels seus

espectadors i seguidors no deixant enrere la importancia de una bona relacio

entrenador/atleta i tot això s'aconsegueix amb el treball psicològic.

“The findings revealed the need for social support for adolescent athletes, and underlined

the importance of a good coach-athlete relationship in order to perform well and enjoy the

competitive experience.”

E Kristiansen and G C Roberts (2010 Aug;20) “Young elite athletes and social support:

coping with competitive and organizational stress in "Olympic" competition”

• Marc teòric

Per el nostre treball hem escollit el model de treball de començar amb una recerca primaria

d’informació sobre la psicologia en l’esport i hem anat agafant idees fins que hem decidit

enfocar l’estudi de recerca d'informació en el àmbit de l’atletisme i la seva preparació

psicologica. Hem recollit informació de certs estudis psicològics per després poder

investigarla i poder arribar a treure les nostres conclusions.

• Objectiu de l’estudi i aportació respecte la literatura prèvia

L’objectiu d’aquest treball és donar resposta a la pregunta de com afecta la psicologia en

un esportista en aquest cas en el món de l’atletisme. És a dir, com un esportista es pot

entrenar mentalment i com afecta diferents moments que pot tenir un esportista al llarg de

la seva carrera professional, així com també de quina manera enfrontar . Ja sigui, en

moments previs o després de competicons, moments de nervis i pressió, en moments de

decepció o fracàs, en moments d’eufòria, etc.

8
 2. Mètode

• Estratègia de cerca

La nostra estratègia de cerca s’ha basat en la recerca de varis articles científics buscant-los

principalment a “google”. També, fent referència a la recerca d’articles científics hem

trobat les referències més interessants a les pàgines web “web of science” i “Pubmed”.

Per altra banda, les paraules clau emprades per aconseguir arribar a cercar els articles que

realment eren del nostre ajut han sigut en gran part les següents; “psicologia”, “atletisme”,

“derrota”, “fracàs” i “estrés”.

• Procediment

Com hem pogut mencionar anteriorment el primer criteri per poder filtrar els articles

seleccionats ha estat la recerca de pàgines científiques fiables, amb una reputació darrera

seu i amb un nom. El següent pas ha estat fer una filtració de les paraules clau per trobar

els articles científics adaptats al nostre tema.

A continuació hem fet una selecció molt específica de una amplia llista d’articles on hem

hagut d’identificar els textos i aconseguir els que més s’adequaven amb la nostra pregunta

per trobar la millor resposta, un desenvolupament propi de la qüestió i extens.

Finalment hem retallat les parts més importants de cada article i, a partir d’aqui analitzar i

estuadiar-les per tal de poder resoldre i donar resposta a la pregunta de recerca del treball.

• Taula CHIP complerta (annex 1)

AULA CHIP ARAULES CLAU

ONTEXT PSYCHOLOGY” AND “ATHLETICS”

OW NTERVENTION” OR “OBSERVATION”

SSUES FRUSTRATION IN LOSING” OR “SO

9
 MUCH EGO” OR “REASONS FOR

BANDONMENT”

OPULATION PROFESIONAL ATHLETES” OR

AMATEUR ATHLETES”

• Diagrama de flow PRISMA

3. Resposta a la pregunta de recerca

• Troballes dels articles científics revisats que ens aporten informació per respondre la

pregunta de recerca formulada

“L'aspecte mental del rendiment esportiu “

La idea que la ment i el cos està intrínsicament conectada no es nova. De fet , està

àmpliament acceptat dins de la comunitat psicología que les nostres actituds i emocions

afecten directament al nostre cos a nivell fisiológic (Bradley y Lang, 2000), així com les

respostes conductuals que triam i l’esforç que possam en ejecucció (Leith y Baumeister,

1996). Els mateixos principis regeixen també en el rendiment esportiu. Hi ha una serie de

10
constructors psicològics (actitudinalment/emocionalment) que han demostrat ser

contraproduents per el rendiment esportiu (véase Dosil,2005, per una visió general

específica de l'esport), la major part dels quals estan fora d’assoliment del present article.

Quan l’estat psicològic de un deportista actua de forma contraproduent, és pareix molt a

l’exemple del vent en contra presentat anteriorment amb respecta a com afecta

negativament al rendiment relatiu de un esportista. Per posar-li de relleu, s'analitza amb

més detall el constructor de la ansiedad precompetitiva.

Es creu que l’ansietat precompetitiva es el problema psicològic més freqüent, citat al que

s'enfronten als esportistes de competició (Hardy 1997:Martens, Vealey y Burton , 1990;

Smith,Smoll y Schutz,1990).La ansiedad com a tal és refereix a les preocupacions

cognitives i la resposta automàtiques que acompanyen a una situació estressant,

particularment quan les demandes situacionals percebudes del individu satisfà aquestes

demandes i el rendiment exitós en l'activitat és important per l'individu (Lazarus , 1991;

Spielberger, 1966)

La majoria dels esportistes , sinó tots, han experimentat un nivell elevat de preocupacions o

papallones antes de una gran competició. La investigació en ciencies del comportament

revela que els esportistes necessiten una cantidad moderada de activació (es a dir, no

podem competir si estan molt relexats o dormits) per rendir de forma óptima i que massa

ansiedad es perjudicial per l’èxit (Hannin, 1995;Yerkes y Dodson, 1908). El que construeix

massa ansiedad o massa poca sol ser específic de la feina e individualizar-ho; no obstant,

els mecanismes per els que la ansiedad s’eleva impedeix el rendiment permanent i

constant.

La ansiedad elevada provoca directament una serie de cavis fisiológics que tenen el

potencial de impedir de forma significativa el rendiment esportiu. Per exemple, la ansiedad

elevada provoca un estrenyiment del camp perspectiu i una reducció de la capacitat del

11
individu per canviar la atenció (Easterbrook, 1959). Ademes, la ansiedad elevada deteriora

significativament el funcionament motor fi (Oxendine, 1970), altera els patrons de flux

sanguini (Mathew y Wilson, 1990), deteriora la capacitat de prendre decisions (Jones,

1990; Keinan, 1987) i fa que els músculs és possin tensos (Kleine, 1990) tot el qual pot

afectar negativament la capacitat de un esportista per executar determinades conductes

específiques del esport de forma fluida i automatizada. Per lo tant, al igual que el vent fort

en contra descrit anteriorment, els factors psicológicos com la ansiedad, tenen un impacte

directa en el rendiment relatiu del esportista durant la competició, ja que afecten a la seva

capacitats per executar les habilitats específiques del esport de forma fluida, automatizada i

coordinada. La principal diferència entre els factors psicològics i els impediments

ambiental com el fort vent en contra, i per tant la importancia de l'entrenament de les

habilitats mentals, es que están baix el control del esportista. Per lo tant, a diferencia del

vent en contra, un atleta pot treballar activament per controlar i minimitzar els efectes

negatius que certs contsructors psicològics tenen sobre el seu rendiment diari. D’aquesta

manera, un atleta amb un potencial de rendiment absolut inferior (es a dir amb menys

avantatges genètiques) pot superar a un atleta fisiológicament superior minimitzant la

influencia de aquests inhibidors psicològics del rendiment i maximitzar el seu rendiment

relatiu per aquesta competició concreta.

12
 “Habilitats psicològiques esportives i rendim”

Com podem observar en la figura, tenim 2 atletes en la línea de sortida dels 100 metres.

L’atleta A posseeix varis dons fisiológics ( per exemple, composició de la fibra muscular,

capacitat anaeróbica i dèficit de oxígen ) que el permet destacar com a velocista i, com a

tal, té la capacitat de correr els 100 m en 13,72 s. L’aleta B, no va néixer amb aquets dons i,

per lo tant, només té potencial absolut de correr els 100 m en 16,95s. Sobre el paper, l’aleta

A té una avantatge de rendiment absolut signifiatiu.

El dia de la carrera , els dos atletes s’enfrenten a un vent en contra que els relentitzarà als

dos i , per lo tant , afectará al seu rendiment d’aquell dia. Lo interessant dels inhibidors

ambientals del rendiment es que afectan abrumadorament a tots els atletes per igual.

D’aquesta manera, els factors ambientals no oferiran ninguna ventaja real de rendiment a

un atleta, ja que l’atleta amb major potencial de rendiment absolut segueix tinguent la

mateixa avantatge inherent. De totes formes els inpediments psicologics són molt

individualitzats i per lo tant, el seu impacte és relatiu en el rendiment entre els dos atletes.

Els individus que són capaços de controlar els efectes d'aquests inpediments psicològics

(per exemple, ansiedad elevada, disminució de confiança, distraccions i motivació)

experimentaran un descans molt menor del seu rendiment absolut que els individus que se

13
acostumbren a aquests impediments psicologics. Per lo tant, com és demostrar en la figura,

l’esportista A pareix que està sofrint una serie de problemes psicològics.

• Taula de resultats complerta (annex 3)

AUTORS OBJECTIU MOSTRES PAÍS / RECOLLIDA

LLENGUA

Behav Modif Millorar la Esportistes Regne Unit / PubMed

psicologia de professionals Anglès
l’esport i el
rendiment
esportiu

Christopher M. Aplicar Atletes i Estats Units PubMed

Carr aspectes personatges d’Amèrica /
psicològics d’elit Anglès

Daniel Gould Millorar la Atletes Regne Unit / PubMed

preparació pels individuals Anglès
jocs olímpics olímpics

G. C. Roberts Afrontar Esportistes Regne Unit / PubMed

l’estrés professionals Anglès
competitiu i
organitzar en la
competició

14
 4. CONCLUSIONS

• Un cop hem finalitzat el procés de recerca i havent realitzat tots els passos adequats per

aconseguir extreure’n conclusions, hem arribat a les següents deduccions;

en primer lloc, entenem que l’atletisme és un ambient divers, imprevisible i intens que posa

molts desafiaments a els atletes. Principalment, aquests desafiaments solen ser físics, però

en la major part de les vegades o en en la major part dels casos que succeeixen, van

“agafats de la ma” de desafiaments mentals. També hem vist que els atletes no només

tenen sempre l’objectiu de superar-se a ells mateixos, sino que, també poden tenir

l’obsessió o el desig de superar a els altres.

Un cop arribada a aquesta conclusió, hem vist que si l’atleta no arriba a assolir aquests

objectius desitjats, podrien experimentar una decaiguda d’autoestima. Així com també

podrien perdre la motivació o la passió per l’esport o patir ansietat de voler competir.

Ara bé, de la mateixa forma, poden experimentar una sèrie de transicions NO-normatives

com podria ser una lesió, fet que podria representar una desafiament mental per els atletes.

I és per tots aquests motius que un cop realitzat el treball, hem pogut veure que en la

majoria dels casos l’influència d’una bona psicologia esportiva seria de molt més ajut que

no pas que si se soluciona tot mitjançant el desgast físic.

15
Per altra banda, també hem pogut veure que és realment important utilitzar la psicologia

esportiva específica i correctament ja que sinó en realitzem una bona execució podria

empitjorar la situació.

16
 5. Referències

How does sport psychology actually improve athletic performance? ; Behav Modif,

2010 Sep

Psychological preparation for the Olympic Games ;Daniel Gould, Ian Maynard,

2009 Nov;27

Sport psychology: psychologic issues and applications ; Christopher M Carr, 2006

Aug;17

Young elite athletes and social support: coping with competitive and organizational

stress in "Olympic" competition ; E Kristiansen, G C Roberts 2010 Aug;20

17