1

Estudi sobre la Demanda de Serveis de

Salut Mental: Ús de les Noves Tecnologies
per a la Millora de la Praxi Clínica

Menció en Psicologia Social i de les Organitzacions

TFG Teòric

Data i període de pràctiques: M2 (02 febrer de 2022- 01 juny de 2022)

Centre de Pràctiques: Hospital Clínic de Barcelona

Tutores de Pràctiques: Inés Jorquera i Sílvia Aguirre

Tutor del TFG: Jordi Renom Pinsach

Ramírez Santos, Carolina

DNI: 44939434X

NIUB: 20201252

Data de lliurament: 8 de juny de 2022

___________________________________________________________________________
Nota. En tot el treball s’ha utilitzat la normativa de la setena edició de l’Associació
Americana de Psicologia (APA, 2020b), excepte en l’interlineat, que ha estat d’1,5.
 Resum
Aquest treball pretén analitzar les demandes dels serveis psicològics en la societat actual, fent
èmfasi en la pandèmia de la covid i les seves conseqüències en els problemes de salut mental.
Es volen avaluar els beneficis dels tractaments psicològics i realitzar una recerca sobre el
grau d’implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació en la psicoteràpia.
Després de cercar articles científics, notícies i aplicacions publicats entre el 2015 i el 2022, en
les bases de dades de PsycINFO, PubMed, i associacions com el Consell General de
Psicologia, es van trobar 87 estudis dels quals 52 van ser inclosos a la revisió. Els resultats
dels estudis mostren que la psicoteràpia és idònia per al tractament dels trastorns mentals,
especialment la cognitivoconductual, i que l’ús d’aplicacions presenta avantatges (com la
integració d'informació de diverses fonts), però també inconvenients (es pot perdre l’aliança
terapèutica). Es conclou que l'increment de psicopatologies, com l’ansietat i la depressió, ha
generat una sobrecàrrega en els serveis de salut mental, l’àmbit privat s’ha adaptat millor a
l’ús dels recursos tecnològics i les aplicacions són una bona via d’intervenció psicològica,
encara que cal realitzar estudis per obtenir-ne conclusions amb més evidència.
Paraules Clau
Tractament psicològic, ansietat, depressió, covid, teràpia en línia, recursos tecnològics
Abstract
This paper aims to analyze the demands of psychological services in today's society, with
emphasis in the Covid-19 pandemic and its consequences on mental health problems. The
aim is to evaluate the benefits of psychological treatments and to carry out research on the
degree of implementation of information and communication technologies in psychotherapy.
After searching for scientific articles, news and applications published between 2015 and
2022 in databases like PsychINFO and associations such as the General Council of
Psychology, 87 studies were found of which 52 were included in the review. The results show
that psychotherapy is a good treatment for mental health disorders, and that the use of
applications has advantages (such as the integration of information), but at the same time
disadvantages (therapeutic alliance may be lost). The conclusion is that the increase in
psychopathologies has generated an overload in mental health services, the private sector has
adapted better to the use of technological resources and applications are a good way of
psychological intervention, although it is necessary to carry out studies to obtain conclusions
with more evidence.

Keyboards
Psychological treatments,anxiety, depression, Covid, online therapy, technological resources

2
 Índex
Resum………………………………………………………………………………….………2
Introducció Teòrica……………………………………………………………….……………4
Conseqüències de la Pandèmia de la Covid en la Salut Mental……………….………4
Dades Estadístiques referents a la Salut Mental………………………………...……..5
Mesures Implementades per Pal·liar la Necessitat de Serveis Psicològics….…….….. 6
Implementació de les Noves Tecnologies a la Teràpia Psicològica…………….……..7
Objectius……………………………………………………………………………………….9
Metodologia……………………………………………………………………………..…...10
Estratègia de Cerca i Procés de Selecció……………………………………………..10
Bases de Dades Consultades……………………………...………………….10
Mots Clau…………………………………………………………………….10
Criteris d’Inclusió………………………………………………………….. ..10
Criteris d’Exclusió……………………………………………………………10

Nombre d’Estudis Inclosos i Exclosos………………………………………………. 11

Anàlisi de dades………………………………………………………………………11
Resultats……………………………………………………………………………………...12
Efectes de la Covid en la Necessitat de Serveis de Salut Mental…………………….12
Recollida de Dades Espanyoles, Catalanes i Europees…………………………...…. 13
Llistat de Resultats Estadístics………………………………………………………. 14
Aplicacions Destinades als Serveis de Psicologia Clínica…………………………...15
Percentatges de Beneficis dels Tractaments Psicològics en el Benestar Mental…....177

Discussió…………………………………………………………………………………..…18
Conclusions………………………………………………………………………………….. 20
Referències…………………………………………………………………………………... 21
Annex…………………………...…………………………………………………………....26
Annex A. Anàlisi del Compliment dels Criteris SMART per a cada Objectiu……… 26
Annex B. Definició de les Categories per a la Comparativa d’Aplicacions…...…….27
Annex C. Comparativa de les Aplicacions Destinades a la Psicoteràpia………...….. 28

3
 Introducció teòrica

Conseqüències de la Pandèmia de la Covid en la Salut Mental

Actualment, a causa de la pandèmia de la covid, s’ha pogut observar a la societat un
increment del malestar psicològic en la població, principalment en patologies com l’ansietat,
l’estrès i la depressió (Martínez-Taboas, 2020). A més, hi ha trastorns que s’han vist
agreujats, com és el cas del trastorn obsessivocompulsiu (TOC), sobretot en els pacients que
pateixen compulsions vinculades amb la por a la infecció (Riverola i Casaprima, 2021).

La situació d'alarma generada per la covid ha suposat una emergència sanitària amb
mesures polítiques a tot el món. Els efectes en l’àmbit socioeconòmic derivats de la mateixa
són diversos, incloent-hi un inevitable detriment de la salut psicològica de la població.
Aquests efectes poden ser encara més importants en grups vulnerables (persones de més
edat), en persones que es veuen sotmeses a situacions d'estrès més grans (contagiats,
professionals sanitaris, etc.) i/o aquells prèviament estigmatitzats, com per exemple, persones
amb un diagnòstic previ de salut mental (González-Rodríguez i Labad, 2020).

Les reaccions a l'estrès pandèmic adopten manifestacions tan diverses com por,
ansietat, reaccions de tristesa o avorriment, que poden portar a manifestar símptomes
depressius, reaccions de dol complicades, més propensió a desenvolupar addiccions i
complicacions d'alteracions psicopatològiques prèvies, com ara quadres afectius o psicòtics.
A més, un petit sector de la població desenvoluparà posteriorment quadres d'ansietat,
alteracions de l'estat d'ànim i el trastorn per estrès posttraumàtic (Brooks et al., 2020).

Si ens fixem en la salut mental infantojuvenil, els psicòlegs clínics afirmen que les
principals patologies més agreujades han estat els intents suïcides i autolítics i els trastorns de
la conducta alimentària. És difícil determinar quin ha estat el tipus de teràpia idònia per a
aquest tipus de patologia, però es destaca una lleugera tendència envers el corrent
psicoanalític en el cas dels esmentats trastorns de la conducta alimentària, d’acord amb
diferents aportacions de professionals de salut mental a les pàgines webs d’hospitals (Centre
Mèdic Teknon, 2022; Hospital Universitari Quirónsalud, 2022). Pel que fa als casos de
conducta suïcida i intents autolítics, tot i que molts centres afirmen emprar la teràpia
cognitivoconductual (TCC), hi ha una certa tendència a la teràpia breu d’emergència
(Guzmán-Brand, 2022).

4
Dades Estadístiques referents a la Salut Mental
Diverses enquestes mostren que al voltant d'un terç de les persones adultes manifesten
nivells d’angoixa. Entre la població més jove, aquesta xifra arriba a 1 de cada 2 persones
(Confederació Espanyola de Salut Mental, 2021).

Segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (2021), des de l'inici de la pandèmia

fins a l'actualitat, un 6,4% de la població ha assistit a un psicòleg clínic o un psiquiatre,
principalment un 43,7% per ansietat i un 35,5% per depressió. A més, cal remarcar que més
del doble de les persones que han acudit a aquests serveis de salut mental són dones.

Segons el Consell General de la Psicologia d’Espanya (2020a), específicament, el

60% dels psicòlegs dedicats al tractament psicològic de la depressió han informat de
l'augment d'aquest tipus de demanda, així com el 74% dels psicòlegs especialistes en ansietat
han confirmat un augment de les consultes per a aquest tractament psicològic. Així mateix,
altres problemes de salut mental que han experimentat un augment de la demanda han estat
els trastorns relacionats amb l'estrès i el trauma (48%) i els trastorns del son (51%).

Segons l'estudi elaborat per l'observatori ProntoTrends (2020), la pandèmia ha

augmentat la demanda de professionals de la salut mental, dels quals un 58% correspon a
psicòlegs clínics, un 24% a psiquiatres i un 12% a consellers matrimonials. Els resultats de
l'enquesta realitzada per l'APA (2020a) revelen que el 29% dels psicòlegs han atès més
pacients des que va començar la pandèmia.

Segons l’estudi del Consell General de la Psicologia d'Espanya (2020a), el 15,5% de

la població espanyola diu que ha tingut idees suïcides, però aquest percentatge s'eleva fins a
un 25,7% entre els joves de 18 a 25 anys. Per sota d'aquesta edat, les dades també són
preocupants i tornen a apuntar-ne un increment. A més, les hospitalitzacions per autolesions
entre els 10 i els 24 anys gairebé s'han quadruplicat les últimes dècades: de 1.270 l'any 2000 a
4.048 l’any 2020.

5
Mesures Implementades per Pal·liar la Necessitat de Serveis Psicològics
Atès que el nostre sistema nacional de salut no disposa, ni tan sols en situacions de
normalitat, de recursos d'atenció psicològica suficients per part dels serveis de salut mental
per satisfer les demandes psicològiques de la població espanyola, i encara menys els té als
serveis d'atenció primària o als serveis hospitalaris no relacionats amb la salut mental (per
exemple, a les unitats de cures intensives), i davant el creixement exponencial d'aquestes
demandes en la situació de pandèmia de la covid, el Consell General de la Psicologia
d’Espanya (2020b) va actuar de forma diligent per generar recursos extraordinaris que
poguessin atendre aquestes demandes. Es va planificar un dispositiu d'atenció psicològica a
distància gestionat a l’àmbit autonòmic, un servei d'atenció telefònica i un projecte
d'intervenció psicològica a les unitats de cures intensives. Els resultats en la utilització
d'aquests recursos indiquen clarament la necessitat de reforçar tots els sistemes, serveis,
programes i dispositius que puguin donar resposta a les necessitats de la població en matèria
d'atenció psicològica i que garanteixin, com a mínim, l'atenció als grups més vulnerables i
sotmesos a situacions de risc.

Davant de l’augment de demanda d’atenció psicològica, el govern espanyol va decidir

incorporar un telèfon destinat a la salut mental. La majoria de les trucades (es van atendre
més de 30.000 en un sol mes a tot Espanya) al telèfon de primera atenció psicològica eren de
persones que manifestaven simptomatologia ansiosa (96%) i depressiva (30%), generada o
agreujada per la situació de confinament, temors al voltant de la malaltia i la possibilitat de
contagi. A més, han estat freqüents les trucades en què les persones fan referència a
alteracions de son (17%) o reaccions derivades de l'inici del procés de dol (4%). És important
destacar l'elevat nombre de persones que manifestaven por i preocupació de patir la malaltia i
somatitzacions (10%), així com els casos d'ideació autolítica (8%), alguns amb planificació i
risc elevat, per als quals es van activar serveis d'emergències. Encara que es tracta d'una
valoració subjectiva per part del psicòleg intervinent, gairebé el 27% de les trucades van ser
valorades com a greus o molt greus (Chacón-Fuertes et al., 2020).

A causa d’aquest gran greuge en la salut psicològica de la societat en general, alguns

psicòlegs van assumir importants responsabilitats addicionals durant la pandèmia, incloses
funcions tant remunerades com voluntàries. Això ha comportat la duplicació d'algunes
càrregues de treball, cosa que significa menys "temps d'inactivitat" perquè les persones
descansin i recuperin energies, afectant el seu propi benestar i, potencialment, la seva eficàcia

6
com a professionals. Molts psicòlegs reconeixen no haver estat preparats per a l'impacte
prolongat de la pandèmia en les formes habituals de treball, afirmen haver patit fatiga física i
sensació d'esgotament emocional (Consell General de la Psicologia d’Espanya, 2020c).

Les demandes insostenibles de salut mental, a causa de la pandèmia de la covid, han

posat la psicologia i els psicòlegs al "centre d'atenció", augmentant la comprensió pública del
paper dels psicòlegs clínics, sent una professió que ha contribuït positivament a la resposta
mundial a la pandèmia (Consell General de la Psicologia d’Espanya, 2020c).

Malauradament, i a conseqüència de la manca d’inversió en salut mental pública, és la

sanitat privada qui s’està fent càrrec d’aquest auge de patologies mentals. L’aplicació
Talkspace (2020b), dedicada a donar assistència psicològica, assenyala un increment de la
demanda dels seus serveis del 65% i afirma que les consultes han tingut a veure amb
preocupacions relacionades amb la covid, com ara el temor de pèrdua d’un familiar o la
solitud experimentada per l’aïllament social (Talkspace, 2020a).

Implementació de les Noves Tecnologies a la Teràpia Psicològica

Com a mena de solució envers aquesta problemàtica, cal citar l’ús de les tecnologies
de la informació i comunicació (TIC) en la praxi clínica. A partir del coronavirus i del
confinament, el Departament de Salut ha creat eines telemàtiques per gestionar problemes
emocionals (Vaqué, 2020), com és el cas de la web anomenada Gestió emocional, que a partir
de la realització d’un qüestionari t’informa del teu estat emocional i et dona diferents eines,
consells i exercicis per poder incrementar el teu benestar psicològic.

Des d’un enfocament més pràctic, podem observar que, amb només fer una petita
cerca en la majoria de navegadors d’internet, podem accedir com a pacients a infinits
recursos per tal de poder contactar amb un psicòleg clínic i realitzar, en modalitat a distància,
les teràpies psicològiques. L'impacte de les TIC en la salut és tan accentuat que, fins i tot,
s’ha finançat el programa Horizon 2020 per promoure la utilització de les TIC en l'atenció, la
prevenció i la promoció de les cures sanitàries. És el que coneixem com a eSalut, i afecta
disciplines com la medicina, infermeria i psicologia, entre d'altres (Armayones et al., 2015).

7
 A més, és important destacar que la sanitat privada és la que més s’ha adaptat i més ha
aprofitat el potencial de les TIC. En l’àmbit privat els professionals s’han adaptat a diferents
plataformes, com Skype (2022) en el cas del centre Parèntesi (2022) i del centre Hernández
Psicólogos (Hernández, 2021) i Zoom (2022) en el cas d’Altana Psicólogos (2020), que
permeten l’observació de la conducta dels pacients, tant verbal com no verbal. Segons
l’enquesta realitzada pel Consell General de la Psicologia d’Espanya (2020a), a la gran
majoria dels casos (96%), l'atenció s'ha fet a través de serveis de teleteràpia i només el 32%
dels psicòlegs enquestats van afirmar combinar l'atenció presencial i remota.

Cal mencionar, a grans trets, pel que fa a diferents serveis mostrats a les pàgines webs
i aplicacions, que la teràpia més utilitzada en la sanitat privada és la TCC, tot i que també hi
destaquen la teràpia d’atenció plena (sobretot per tractar els trastorns d’ansietat), la teràpia
breu d’emergència i la teràpia de parella i familiar (Mensalus, 2022; Orbium, 2020;
Psicotools, 2022). No obstant això, és cert que al mercat privat podem trobar molta més
heterogeneïtat que a la pública, observant així un petit predomini de teràpies humanistes
(Alter Psicologia, 2021).

D’altra banda, cal destacar també diferents aplicacions que compten amb la seva
pròpia plataforma per realitzar videotrucades (Airpersons, 2020; Ifeel, 2022b; Phobius, 2020;
PsiChat, 2020; TherapyChat, 2022b). Aquestes aplicacions, a més, compten amb un xat amb
el qual el pacient pot contactar amb un recepcionista que l’informa dels serveis, els preus i li
respon preguntes relacionades amb possibles dificultats informàtiques.

Abans de finalitzar aquest apartat, m’agradaria remarcar que hi ha un cert biaix de

classe socioeconòmica, ja que, per desgràcia, els pacients que poden accedir a aquests
recursos privats són els qui es poden permetre una despesa mensual de més de 200 euros
perquè el cost mitjà d’una sessió d’una hora de teràpia psicològica és de 60 euros
(ProntoTrends, 2020), i se’n recomana realitzar 4 sessions al mes. Nogensmenys, la classe
social baixa, davant d’una manca d’assistència psicològica pública, tendeix a pal·liar el seu
dèficit mitjançant la medicació de psicofàrmacs, sobretot antidepressius (per exemple:
escitalopram, reboxetina, fluoxetina, etc.) i benzodiazepines (com és el cas del diazepam)
(Henares et al., 2020).

8
 Objectius

Després de realitzar la introducció teòrica, vaig decidir que els objectius d’aquest
treball serien els següents:

1. Analitzar l'impacte de la pandèmia de la covid en la salut mental, posant el focus

sobre els recursos i la demanda de serveis psicològics a la societat actual en el sector
privat.

2. Fer una recollida de dades espanyoles, catalanes i europees respecte a la salut mental
de la població.

3. Recopilar un llistat de resultats estadístics respecte a la salut mental de la població.

4. Analitzar diferents aplicacions destinades a la psicologia clínica, realitzant un estudi

de situació. En aquest sentit, es pretén veure com estan funcionant els serveis de
teràpia psicològica i quina implantació hi ha de la intervenció en línia.

5. Avaluar el benefici dels tractaments psicològics en el benestar mental i emocional dels

pacients.

Aquests objectius segueixen el model SMART, és a dir, són específics, mesurables,

assolibles, rellevants i temporals (Doran, 1981). A l’Annex A s’incorpora la Taula 1, on es
mostra una comparativa per a cada objectiu (ordenats seqüencialment tal com han estat
esmentats), en funció de si es considera que segueix cada criteri SMART.

9
 Metodologia

Estratègia de Cerca i Procés de Selecció

Bases de Dades Consultades

Pel que fa als criteris de selecció, s’ha cercat la informació en diferents bases de
dades: PsycINFO, PubMed, Web of Science, etc. A més, s’han consultat diferents
associacions, com el Col·legi de Psicologia de Catalunya i el Consell General de Psicologia,
tenint en compte les recomanacions que postulaven a les seves webs. Finalment, cal dir que el
recull d’aplicacions escollides a analitzar s’ha extret d’una recerca exhaustiva al navegador
Google Chrome, de les més utilitzades a Espanya.

Mots Clau
● « Teràpia » O « Teleteràpia » I « Salut mental »
● « TIC » O « ICT » O « Tecnolog* » I « Psicologia » O « Teràpia psicològica»
● « Ansietat » O « Estrès » O « Depressió » I « Tractament »

Criteris d’Inclusió
● Llengua: anglès, català i castellà.
● Tipus de document: articles científics de revista, notícies de diferents mitjans de
comunicació i de diferents associacions relacionades amb la professió de la psicologia
i aplicacions destinades a realitzar diferents tipus d’intervenció psicològica.
● Metodologia: notícies i estudis empírics, descriptius i teòrics.
● Grup de població: éssers humans.
● Data de publicació: des del 2015 fins a l’actualitat (2022).
● Ordenat per: rellevància.

Criteris d’Exclusió
● Estudis que se centren més en l’anàlisi de la psicoteràpia a la sanitat pública que a la
sanitat privada.
● Estudis d’anàlisi de la salut mental d’abans de la pandèmia de la covid, excepte cinc
estudis centrats en l’anàlisi de l’efectivitat de les aplicacions referents a la
psicoteràpia (Armayones et al., 2015; De la Torre i Pardo, 2018; Greene, 2019; López
i Álvaro, 2018; Mero, 2019).
● Estudis d’anàlisi de la salut mental centrats en el model biomèdic i la psiquiatria (ús
de psicofàrmacs).

10
Nombre d’Estudis Inclosos i Exclosos
Com mostra la Figura 1, dels 87 articles, aplicacions i notícies potencials, només 52
van ser inclosos a la revisió.
Figura 1
Diagrama de flux dels estudis, aplicacions i notícies inclosos a la revisió

Anàlisi de Dades
Després d'haver seleccionat els articles científics i les notícies, es va seleccionar la
següent informació:
● Autor/s i any de publicació.
● Metodologia de la investigació.
● Condicions de la mostra: nombre de participants, gènere, edat i origen/país.
● Instruments/formes d’avaluar la salut mental i l’atenció psicològica rebuda.
● Variables: influència de la covid (increment o disminució de la patologia), tractament
psicològic rebut (TCC, psicodinàmic, conductual, humanista i teràpia d’acceptació i
compromís [ACT]), simptomatologia (ansiosa, depressiva i psicòtica), ús de les TIC
en realitzar la psicoteràpia (sí/no i forma de fer-les servir).

Pel que fa a l’anàlisi de les aplicacions mòbils, es van seleccionar les 11 més usades a
Espanya (ACT Companion, 2022; Ifeel, 2022b; IGrade, 2022; Mindgram, 2022b; MindShift,
2021; NovoPsych Psychometrics, 2020; Phobius, 2020; PsiChat, 2020; ReachOut Breathe,
2020; Strengths Cards, 2020; TherapyChat, 2022b) i es van comparar entre elles en funció de
si incorporaven en el seu ús les següents categories: registre d’avaluació, informes, cites,
escala d’ansietat, escala d’autoestima, escala de depressió, escala d’estrès, escala d’estat
d’ànim, detecció del trastorn de l'espectre autista, aplicació sanitària directa, activitats
psicoeducatives, teràpia, ACT, eines d’autocontrol, eines d’afrontament de l’estrès,
tractament de l’insomni, tractament del perfeccionisme, tractament de l’ansietat social,
tractament de la preocupació, tractament del pànic i tècniques de relaxació. A l’Annex B
s’incorpora una breu explicació de cada categoria.

11
 Resultats

Efectes de la Covid en la Necessitat de Serveis de Salut Mental

La pandèmia de la covid ha provocat un increment de la demanda de serveis de salut
mental. El dol, l'aïllament, la pèrdua d'ingressos i la por estan generant o agreujant trastorns
de salut mental. Moltes persones han augmentat el consum d'alcohol o drogues i pateixen
creixents problemes d'insomni i ansietat. D'altra banda, la mateixa covid pot comportar
complicacions neurològiques i mentals, com estats delirants, agitació o accidents
cerebrovasculars (Organització Mundial de la Salut [OMS], 2020).

L’OMS (2020) ha assenyalat, anteriorment, el problema crònic del finançament del

sector de la salut mental: abans de la pandèmia, els països destinaven menys del 2% dels seus
pressupostos nacionals de salut a la salut mental i tenien dificultats per respondre a les
necessitats de les seves poblacions.‎

Més del 60% dels països han indicat pertorbacions dels serveis de salut mental
destinats a les persones vulnerables, inclosos els nens i els adolescents (72%), la gent gran
(70%) i les dones que requereixen serveis prenatals o postnatals (61%).‎El 67% observava
pertorbacions als serveis d'orientació psicològica i de psicoteràpia; el 65% als serveis
essencials de reducció de riscos i, al voltant de tres quartes parts, van assenyalar
pertorbacions almenys parcials en els serveis de salut mental de les escoles i els llocs de
treball (78% i 75%, respectivament) (OMS, 2020).

A l’estudi de Muñoz et al. (2020), més de la meitat de les persones entrevistades

(60%) han sentit la necessitat d’assistir a una teràpia psicològica. El 15% ha tingut aquesta
sensació més de la meitat dels dies. Per altra banda, el 70% de les persones revela que, durant
alguns dies, s'han sentit nervioses, angoixades o molt tenses i el 55% manifesta no haver estat
capaç de deixar de preocupar-se o controlar les seves preocupacions. A més, cal destacar que
entre el 15% i el 18% ha tingut ansietat o preocupacions més de la meitat dels dies, el 30%
afirma haver tingut un atac de pànic i el 15% dificultats per dormir durant uns quants dies.

Atesa la complicada situació provocada per la covid, el 96% dels enquestats intenten
regular les seves emocions, però només el 60% ho aconsegueixen la majoria de les vegades.
A més, les persones més grans són les que manifesten una necessitat més gran d'assistència
psicològica (Muñoz et al., 2020).

12
Recollida de Dades Espanyoles, Catalanes i Europees
La pandèmia de la covid ha pertorbat o aturat els serveis de salut mental essencials del
93% dels països del món (incloent-hi Espanya i Europa), mentre que augmenta la demanda
d'atenció de salut mental, segons un nou estudi de l’OMS (2020). L'estudi, que comprèn 130
països, aporta les primeres dades mundials sobre els efectes devastadors de la covid sobre
l'accés als serveis de salut mental i posa en relleu la necessitat urgent d'incrementar-ne el
finançament.

Encara que nombrosos països (70%) han adoptat la telemedicina o la teleteràpia per
solucionar les pertorbacions dels serveis d'atenció presencials, s'observen disparitats
rellevants en l'adopció d'aquestes intervencions. Més del 80% dels països amb alts ingressos
van declarar haver recorregut a la teleteràpia per pal·liar les dificultats dels serveis de salut
mental, percentatge que no arriba al 50% en el cas dels països de baixos ingressos (OMS,
2020).

Si ens centrem en les dades de dins de l’Estat espanyol, la Confederació Espanyola de

Salut Mental (2021) afirma que el 6,7% de la població d’Espanya està afectada per l’ansietat,
exactament la mateixa xifra de persones amb depressió. En ambdues és més del doble en
dones (9,2%) que en homes (4%). A més, el 88% de les tasques d'atenció i suport les fan
persones cuidadores informals (família, amics/amigues, etc.). Entre el 2,5 i el 3% de la
població adulta té un trastorn mental greu i entre l'11 i el 27% dels problemes de salut mental
a Espanya es poden atribuir a les condicions de treball. Més de la meitat de les persones amb
trastorn mental que necessiten tractament no el reben i un percentatge significatiu no en rep
l'adequat.

Finalment, cal remarcar que les xifres de l’enquesta del Departament de Salut de
Catalunya (2020) mostren que durant el període de confinament s'han triplicat la
simptomatologia depressiva, l’ansietat i el malestar emocional. Pel que fa a la depressió,
moderada o alta, un 22,8% de les persones enquestades manifesta haver-ne tingut símptomes.
Pel que fa a l'ansietat, un 26,9% admet haver-ne tingut símptomes. Així mateix, també es
triplica la simptomatologia de malestar emocional, amb un 74,8% durant el confinament.

13
Llistat de Resultats Estadístics
Henares et al. (2020) van realitzar un estudi transversal a partir de l’enquesta nacional
de salut dels anys 2006, 2011 i 2017. Les variables van ser: morbiditat psíquica, salut
autopercebuda, diagnòstic de trastorn mental, prescripció de psicofàrmacs, sexe i comunitat
autònoma. Es van calcular els percentatges i els intervals de confiança del 95%, i es va
considerar estadísticament significatiu un valor de p < 0,05 a la prova de ji quadrat. Els
resultats van afirmar que la morbiditat psíquica global a Espanya va ser del 22,2% el 2006, el
22,1% el 2011 i el 19,1% el 2017. En els tres períodes analitzats, la freqüència de morbiditat
psíquica va ser més gran en dones que en homes: 26,7% vs. 15,3% el 2006, 26,1% vs. 17,5%
el 2011, i 22,8% vs. 14,6% el 2017.

Les diferències entre les xifres de morbiditat psíquica dels tres períodes estudiats van
ser estadísticament significatives, tant les globals com les dels homes i les dones, i tant en el
conjunt d'Espanya com en cadascuna de les comunitats autònomes. Pel que fa a la mala salut
autopercebuda, les dades de les diferents comunitats autònomes també van ser similars a la
mitjana d'Espanya (33,6%). En aquest cas, les freqüències més altes es van observar a Galícia
(global 45,7%, homes 40,0%, dones 50,3%) i les més baixes a les Illes Balears (global 24,4%,
homes 18,3%, dones 29,0%) (Henares et al., 2020).

A més, cal destacar la investigació de Codony et al. (2021), un estudi transversal que
utilitza un mostreig estratificat i multifàsic en què es va administrar una entrevista personal
computada a una mostra aleatòria i representativa de la població general espanyola més gran
de divuit anys i no institucionalitzada. Els resultats van mostrar que el 6,7% de la mostra va
fer alguna visita als serveis sanitaris. Entre les persones amb algun trastorn mental en els
darrers dotze mesos, la proporció que va consultar va ser del 35%. Segons el tipus de trastorn,
el grup que més va consultar va ser el que patia algun trastorn de l'estat d'ànim (57%). La
teràpia psicològica com a tractament únic va ser el tipus de teràpia administrat amb menys
freqüència, oscil·lant entre el 0,9% per a aquells amb algun trastorn d'ansietat i el 5,8% per a
aquells amb algun trastorn de l'estat d'ànim. El 30,8% dels qui van presentar algun tipus de
trastorn mental no va rebre cap tipus de tractament. Aquest valor va assolir el 39% entre els
participants amb algun trastorn d'ansietat.

14
Aplicacions Destinades als Serveis de Psicologia Clínica
Actualment, l'ús d'internet i de les TIC en el camp de la salut mental està en
desenvolupament continu, per la qual cosa no podem obviar els resultats d’aquestes noves
eines. Per exemple, un recurs molt utilitzat com a conseqüència de la pandèmia de la covid ha
estat l'ús de videoconferències per fer teràpia, trobant-se una fiabilitat i resultats molt similars
als de les sessions dutes a terme en format presencial (López i Álvaro, 2018).

No obstant això, en un altre estudi realitzat amb pacients d’esquizofrènia, als quals
proporcionaven recordatoris d'autocura a través d'aplicacions, s'han trobat resultats poc
concloents. Tampoc no queda clara la millora de l'adherència terapèutica amb intervencions a
través d'avisos per missatges rebuts al telèfon mòbil (López i Álvaro, 2018). En altres
investigacions en les quals s'han aplicat eines d'aquest tipus en persones amb símptomes
ansiosos i depressius, s’han trobat resultats moderadament positius i en pacients amb psicosi
hi ha dades prometedores (Armayones et al., 2015).

Un exemple d'aplicacions mòbils per dur a terme avaluacions psicològiques és

NovoPsych Psychometrics (2020). Funciona com un screening sobre problemes generals de
salut mental, que es pot aplicar amb adults i adolescents (a partir de dotze anys). Algunes de
les escales més importants són la d'autoestima, ansietat, depressió, estrès, estat d'ànim o de
detecció de l'espectre autista. Una aportació força útil és que permet veure en una gràfica els
resultats d'un mateix pacient al llarg del temps, de manera que ens permet observar els
avenços o errors que estem cometent per millorar la nostra actuació i pal·liar els dèficits
(Greene, 2019).

Una altra aplicació utilitzada pels professionals de la psicologia clínica és iGrade

(2022). Com a l'aplicació anterior, podem dur a terme tasques de registre d'avaluació i
informes, però a iGrade (2022) podem gestionar altres aspectes pràctics com les cites. Avui
dia, encara presenta molts defectes i la seva utilitat és reduïda, però pot obrir camí al
desenvolupament d'altres aplicacions que millorin el seu rendiment (Georgiu, 2020).

També, podem destacar la utilitat de les aplicacions mòbils per dur a terme
intervencions psicològiques. Un dels principals reptes en aquest àmbit és enfrontar-nos al
canvi en la relació terapèutica que es planteja a l'hora d'implantar aquestes eines. Des
d'aquesta perspectiva, les intervencions poden ser de dos tipus:

15
 ● Específiques: s'hi aplica atenció sanitària directa. A la pràctica, parlem de psicòlegs
clínics que duen a terme les sessions en línia o controlen els registres dels pacients
(Armayones et al., 2015). Algunes aplicacions específiques són: (a) ACT Companion
(2022), utilitzada com a suport a l’ACT per a adolescents i adults, proporcionant eines
d'autocontrol i tècniques per afrontar situacions de crisi amb un psicoterapeuta
(Greene, 2019); (b) Strengths Cards (2020), emprada pel psicòleg clínic com a suport
a les tasques d'avaluació i teràpia, consisteix en la presentació al pacient de dues
baralles de 48 cartes (hi ha una versió en paraules i una altra en imatges), que
s'utilitzen perquè el subjecte reflexioni sobre les seves fortaleses, permetent fer
desplaçaments, eliminar algunes cartes, guardar-ne d'altres, etc. (Greene, 2019);
(c) Psichat (2020), feta servir per terapeutes i pacients amb l’objectiu d’interactuar de
forma confidencial (De la Torre i Pardo, 2018); (d) Ifeel (2022b), enfocada a la cura
del benestar emocional en l'àmbit laboral (Ifeel, 2022a); (e) TherapyChat (2022b),
centrada en la depressió, l’ansietat, el dol, l’autoestima, la teràpia de parella, etc.
(TherapyChat, 2022a) i (f) Mindgram (2022b), que ofereix atenció psicològica a
diferents empreses, on els empleats poden accedir a diferents recursos, com una
psicoteràpia individualitzada, diferents qüestionaris diagnòstics, tècniques de
relaxació, tallers grupals, etc. (Mindgram, 2022a).

● Inespecífiques: no hi ha una atenció sanitària directa. El subjecte hi accedeix sense

necessitat de ser supervisat per un professional de la salut mental. És fonamental
posar èmfasi en els coneixements sobre l'adherència terapèutica, ja que, com que no hi
ha una supervisió directa, l'adherència sol ser baixa (Armayones, et al., 2015). Alguns
exemples d'aplicacions són: (a) MindShift (2021), que ofereix eines variades per
ajudar els adolescents a fer front a problemes d'insomni, perfeccionisme, ansietat
social, preocupació i pànic (Greene, 2019); (b) ReachOut Breathe (2020), utilitzat per
nens i adolescents que presenten símptomes d'ansietat, d’estrès o atacs de pànic, on
l’usuari ha de col·locar el dit sobre la càmera del telèfon mòbil, perquè amb això es
mesura la seva freqüència cardíaca i rep una guia per realitzar una respiració més
pausada (Greene, 2019) i (c) Phobius (2020), dedicada al tractament de pors i fòbies,
on el pacient s'exposa a través de realitat virtual als estímuls fòbics (Mero, 2019).

A l’Annex C s’adjunta la Taula 2, on es realitza l’anàlisi comparativa de les 11

aplicacions, en funció de les categories esmentades a l’apartat de Metodologia.

16
Percentatges de Beneficis dels Tractaments Psicològics en el Benestar Mental i
Emocional de les Persones i Comunitats

Les principals guies de pràctica clínica basades en l'evidència científica, tant

internacionals com nacionals, especialment les del National Institute for Health and Clinical
Excellence (NICE, 2021), recomanen les teràpies psicològiques com a tractament de primera
elecció per al trastorn depressiu lleu i moderat, el trastorn d'angoixa, el TOC, el trastorn
d'ansietat generalitzada i les fòbies específiques.

La persona tractada amb teràpia psicològica es troba millor que el 66-73% de les
persones no tractades. La recuperació espontània, sense teràpia psicològica formal, ha estat
xifrada en un 30-40% dels casos, encara que les dades varien segons els trastorns; per
exemple, les remissions són freqüents en la depressió i rares en trastorns psicòtics, el TOC i
l’agorafòbia; a més, la remissió espontània es dona sobretot en els tres primers anys del curs
del trastorn (López i Álvaro, 2018).

Cal destacar que la TCC és la que reporta un percentatge més elevat de beneficis en el
benestar mental i emocional (86,4%) (Pérez-Pareja et al., 2020). Malauradament, hi ha pocs
tractaments que hagin demostrat ser clarament superiors al placebo o un tractament alternatiu.
S’està començant a estudiar l’eficàcia dels tractaments de les orientacions psicodinàmica,
fenomenològica i sistèmica, però de moment els estudis són escassos (Pérez-Pareja et al.,
2020).

17
 Discussió
A trets generals, a partir dels resultats exposats anteriorment, podem observar com
tots els estudis trobats des de l’existència de la pandèmia de la covid mostren com a la
població, tant espanyola, com catalana o europea, ha augmentat la simptomatologia ansiosa i
depressiva i, com a conseqüència, la demanda de psicoteràpia (Martínez-Taboas, 2020;
Consell General de la Psicologia d’Espanya, 2020a; Muñoz et al., 2020; OMS, 2020).

Si ens centrem en els percentatges de beneficis en les persones davant dels

tractaments psicològics, es considera que la psicoteràpia és un tractament idoni per als
trastorns mentals, especialment del trastorn depressiu lleu i moderat, el trastorn d'angoixa, el
TOC, el trastorn d'ansietat generalitzada i les fòbies específiques; les dades ens mostren que
aproximadament el 70% dels pacients tractats tenen un millor pronòstic respecte als qui no
accedeixen a aquest tractament (NICE, 2021). Tanmateix, és cert que les dades poden estar
esbiaixades, si considerem que hi ha molts factors que incideixen en el pronòstic d’un
pacient, primordialment el tipus de patologia tractada, com en el cas de la depressió, que és
més freqüent la recuperació sense ajuda terapèutica (Brooks et al., 2020) i la durada del
trastorn, ja que fins a tres anys és més fàcil la remissió espontània (López i Álvaro, 2018).

Cal remarcar que l’únic tipus de teràpia que ha aportat un percentatge de beneficis
consistents és la TCC (Pérez-Pareja et al., 2020). Com a mena de discussió, en observar que
hi ha una gran oferta de psicoteràpies d’orientació psicodinàmica, fenomenològica i
sistèmica, malgrat la manca d’estudis sobre l’eficàcia en aquests corrents de la psicologia, es
considera que pot suposar un risc per a la població rebre un tipus de tractament inadequat per
tractar les diferents psicopatologies.

Respecte a les aplicacions destinades a la psicoteràpia, els resultats de la taula

comparativa suggereixen que Mindgram (2022b) és l’aplicació més idònia per incloure totes
les categories escollides en la seva praxi, seguidament d’Ifeel (2022b), TherapyChat (2022b),
ACT Companion (2022) i Psichat (2020). Tot i que MindShift (2021) i ReachOut Breathe
(2020) tot i que compleixen bastantes categories, pel fet de no incorporar una assistència
sanitària directa entre terapeuta i pacient, la seva eficàcia queda reduïda considerablement.
NovoPsych Psychometrics (2020), encara que no incorpora l’assistència sanitària directa, es
considera molt adient en l’àmbit psicomètric, ja que compleix totes les categories referents a
l’avaluació, és a dir, les escales. Les aplicacions Phobius (2020) i Strengths Cards (2020),

18
malgrat que no compleixen moltes categories, es consideren molt útils pel seu disseny
tecnològic com a complements a una psicoteràpia. En últim lloc, iGrade (2022) es considera
poc funcional per realitzar un tractament psicoterapèutic idoni.

L'ús d'aquestes eines suposa un repte i una oportunitat per a la recerca. En l'àmbit de
la investigació, canvia radicalment la metodologia d'obtenció i maneig de les dades, atès que
la informació que proporcionen els subjectes és molt més rica i contextualitzada i amb menys
biaixos (per exemple, es redueix molt la desitjabilitat social), la qual cosa augmenta la
precisió dels estudis (Armayones et al., 2015).

Cal destacar, des del punt de la vista de l'avaluació psicològica amb aquest tipus
d'eines, que presenta avantatges com el de la integració d'informació de diverses fonts (el
que aporta el mateix pacient, els seus familiars, el professional, etc.). D'altra banda, per al
pacient és molt més còmode perquè registra el que requereix en qualsevol moment del seu dia
a dia sense que això presenti molta interferència a la seva vida (l'ús del telèfon mòbil està
integrat a la vida de tots), i li proporciona un feedback immediat que pot ajudar a prendre
consciència de les conductes problemàtiques que necessiten ser modificades (Armayones et
al., 2015).

El desenvolupament d'aquestes aplicacions com a eines terapèutiques i de salut

presenta algunes controvèrsies des del punt de vista ètic. Per exemple, hem de considerar
l'aspecte econòmic, per tal com el disseny i la venda d'aquestes aplicacions pot respondre més
a una motivació de lucre. També, és important l'element legal, tenint en compte que les dades
dels pacients poden perdre la seva privadesa. A més, canviaria molts paradigmes essencials
de la pràctica clínica, pel fet que s'alterarien aspectes que avui dia considerem centrals a la
teràpia, com l'aliança terapèutica entre professional i pacient (López i Álvaro, 2018). En
relació amb la formació de professionals, la perspectiva d'implantació d'aquestes noves
metodologies per treballar com a terapeutes crea una nova necessitat de coneixement en els
estudiants de les noves generacions, que hauran de formar-se en la implementació i el disseny
d'aquestes aplicacions (Armayones et al., 2015).

19
 Conclusions

Els objectius d’aquest estudi eren analitzar l'impacte de la pandèmia de la covid

partint dels recursos i la demanda de serveis de salut mental; fer una recollida de dades
espanyoles, catalanes i europees respecte a la salut mental; recopilar-ne un llistat de resultats
estadístics; analitzar aplicacions destinades a la psicoteràpia; i avaluar el benefici dels
tractaments psicològics en el benestar emocional dels pacients. S’ha trobat, després de
l’anàlisi de diferents estudis, que la pandèmia de la covid ha comportat un increment de molts
trastorns mentals, com l’ansietat, la depressió i l’estrès, generant una sobrecàrrega en els
serveis de salut mental, sent l’àmbit privat el que ha assumit millor aquest auge de patologies
i el que s’ha sabut adaptar millor a l’ús de les TIC per a la praxi clínica.

La covid ha creat una nova forma d’entendre la psicoteràpia, i, en un futur,

experimentarà moltes més formes de concebre-la. Tot i que encara cal realitzar estudis que
permetin obtenir-ne conclusions més evidents, les aplicacions poden ser una via d'intervenció
idònia per a la psicoteràpia, destacant especialment Mindgram (2022b).

Cal esmentar algunes limitacions del treball. Podria haver aprofundit més en l’anàlisi
de les aplicacions destinades a la psicoteràpia a l’estranger; vaig centrar-me en les emprades a
Espanya, deixant moltes d’idònies que s’utilitzaven als Estats Units, com Talkspace (2020b).
També, crec que he focalitzat massa en el primer, segon i quart objectius, respecte al tercer i
el cinquè. Com a possible millora, hauria d’haver tractat els objectius amb una ponderació
similar, en comptes de destinar la major part de l’anàlisi als que he considerat primordials.

M’agradaria destacar algunes implicacions de la tesi. Considero que ha contribuït a

identificar les psicopatologies que més s’han incrementat durant i després la pandèmia de la
covid i a potenciar l’ús de les TIC en la psicoteràpia. A més, s’han investigat quines
aplicacions aprofiten més els recursos tecnològics, i, en conseqüència, terapeutes i pacients es
poden beneficiar d’aquest treball en utilitzar-les, preferentment abans que les que han mostrat
uns resultats menys satisfactoris. Com a futura línia de recerca i en perspectiva de futur, es
podria indagar més en altres aspectes no considerats, com la qualitat dels recursos emprats
(càmera, pantalla, etc.) o les valoracions dels pacients, que queden com a qüestions pendents.

Finalment, cal mencionar que la recollida d'informació a través d'aquestes aplicacions

pot ser un gran actiu per al Big Data i la seva aplicació a la psicometria. Els investigadors
tindran una gran quantitat d'informació al seu abast, apta per generar coneixement nou.

20
 Referències

ACT Companion (3.8.1). (2022). [Aplicació mòbil]. Google Play.

https://play.google.com/store/apps/details?id=com.actcompanion&hl=es&gl=US

Airpersons (2.1.1). (2020). [Aplicació mòbil]. Google Play.

https://psiquiatria.com/todas/airpersons/

Altana Psicólogos. (2020, 24 març). Terapia psicológica online. Recuperat el 5 de juny de

2022, de http://altanapsicologos.es/terapia-psicologica-online/

Alter Psicologia. (2021, 8 desembre). Alter Barcelona - Psicología y Salud. Alter Barcelona.
Recuperat el 29 de maig de 2022, de https://alterbarcelona.com/

Associació Americana de Psicologia. (2020a). Patients with Depression and Anxiety Surge as
Psychologists Respond to the Coronavirus Pandemic [Conjunt de dades]. Recuperat
el 29 de maig de 2022, de http://www.infocop.es/pdf/telehealth-survey-summary.pdf

Associació Americana de Psicologia. (2020b). Publication manual of the American

Psychological Association (7th ed.). https://doi.org/10.1037/0000165-000

Armayones, M., Boixadós, M., Gómez, B., Guillamón, N., Hernández, E., Nieto, R.,
Pousada, M., i Sara, B. (2015). Psicología 2.0: Oportunidades y retos para el
profesional de la psicología en el ámbito de la e-salud. Papeles del psicólogo, 36(2),
153-160. https://www.redalyc.org/pdf/778/77839628009.pdf

Brooks, S., Webster, R., Smith, L., Woodland, L., Wessely, S., Greenberg, N., i
Rubin, G. (2020). The psychological impact of quarantine and how to reduce it:
rapid review of the evidence. The Lancet, 395(10227), 912–920.
https://www.thelancet.com/action/showPdf?pii=S0140-6736%2820%2930460-8

Centre d’Investigacions Sociològiques. (2021). Encuesta sobre la salud mental de los

españoles durante la pandemia de la COVID-19 [Conjunt de dades]. Recuperat el 29
de maig de 2022, de https://bit.ly/3Q1e2Q5

Centre Mèdic Teknon. (2022, 3 setembre). Trastornos de la Conducta Alimentaria. Recuperat

el 29 de maig de 2022, de https://bit.ly/3QdZPzF

Chacón-Fuertes, F., Fernández-Hermida, J., i García-Vera, M. (2020). La Psicología ante

la Pandemia de la COVID-19 en España. La Respuesta de la Organización Colegial.
Clínica y Salud, 31(2), 119–123. https://doi.org/10.5093/clysa2020a18

21
Codony, M., Almansa, J., Vilagut, G., Domingo, A., Pinto, A., Fernández, A., Usall, J., Dolz,
M., Haro, J., i Alonso, J. (2021). Utilización de los servicios de salud mental en la
población general española. Resultados del estudio ESEMeD-España. Actas
Españolas de Psiquiatría, 35(2), 21-28. https://bit.ly/3MpKt7H

Confederació Espanyola de Salut Mental. (2021). Salud mental y COVID-19. Un año de

pandemia. Recuperat el 29 de maig de 2022, de https://bit.ly/3auP2jW

Consell General de la Psicologia d’Espanya. (2020a). Aumenta la demanda de tratamientos

psicológicos para ansiedad y depresión como consecuencia de la pandemia.
Infocop Online. Recuperat el 29 de maig de 2022, de https://bit.ly/3MquoPs

Consell General de la Psicologia d’Espanya. (2020b). El presidente del COP expone a Sus
Majestades los Reyes las actuaciones llevadas a cabo en el marco del Covid-19.
Infocop Online. https://www.infocop.es/view_article.asp?id=8781

Consell General de la Psicologia d’Espanya. (2020c). El rol de los psicólogos en Europa

frente al coronavirus-comunicado de la EFPA. Infocop Online. Recuperat el 29 de
maig de 2022, de https://www.infocop.es/view_article.asp?id=8636

De la Torre, M., i Pardo, R. (2018). Guía para la intervención telepsicológica. Colegio

Oficial de Psicólogos de Madrid. https://bit.ly/3NQWioP

Departament de Salut de Catalunya. (2020). Document tècnic de l’Enquesta de salut de

Catalunya. Generalitat de Catalunya. https://bit.ly/3ml9vKA

Doran, G. (1981). There’s a SMART way to write management’s goals and objectives.
Management review, 70(11), 35-36. https://bit.ly/394EQyu

Georgiu, F. (2020). Desarrollo de una aplicación móvil para centros de psicología.

Universidad de Alicante. Departamento de Ciencia de la Computación e Inteligencia
Artificial. https://bit.ly/3xh9nSH

González-Rodríguez, A. i Labad, J. (2020). Salud mental en tiempos de la COVID:

reflexiones tras el estado de alarma. Medicina clínica, 155(9), 392–394.
https://doi.org/10.1016/j.medcli.2020.07.009

Greene, J. (2019). Apps for EPs and Mental Health Professionals. Educational Psychology
Research and Practice, 5(1), 1-5. https://bit.ly/3mbORwJ

22
Guzmán-Brand, V. (2022). Efectos del síndrome post COVID-19 en la salud mental en niños
y adolescentes. Revista Estudios Psicológicos, 2(2), 7–16.
https://doi.org/10.35622/j.rep.2022.02.001

Henares, J., Ruiz-Pérez, I., i Sordo, L. (2020). Salud mental en España y diferencias por sexo
y por comunidades autónomas. Gaceta sanitaria, 34(2), 114–119.
https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2019.03.002

Hernández, A. (2021, 13 setembre). Centro de Psicología. Hernández Psicólogos. Recuperat

el 29 de maig de 2022, de https://www.hernandezpsicologos.es/como-trabajamos/

Hospital Universitari Quirónsalud. (2022, 11 octubre). Trastornos de la Alimentación.

Hospital Universitario Quirónsalud Madrid. Recuperat el 29 de maig de 2022, de
https://bit.ly/3xj7Go3

Ifeel. (2022a, 16 febrer). Bienestar laboral en un solo lugar. https://bit.ly/3mlahas

Ifeel (4.3.8). (2022b). [Aplicació mòbil]. Google Play. https://bit.ly/3NSZHmT

IGrade (3.52). (2022). [Aplicació mòbil]. Android APKs.

https://baixarapk.gratis/es/app/572563154/igrade-for-psych

López, S., i Álvaro, P. (2018). La salud mental digital. Una aproximación crítica desde la
ética. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 38(134), 359-379.
https://bit.ly/3GR4suT

Martínez-Taboas, A. (2020). Pandemias, COVID-19 y Salud Mental: ¿Qué Sabemos

Actualmente? Revista Caribeña de Psicología, 4(2), 143-152.
https://revistacaribenadepsicologia.com/index.php/rcp/article/view/4907

Mensalus. (2022, 3 maig). Mensalus | Psicólogos Barcelona | Centro Psicología en

Barcelona. Recuperat el 29 de maig de 2022, de https://mensalus.es/

Mero, R. (2019). Análisis de realidad aumentada en el tratamiento a pacientes que sufren

fobias. Universidad de Guayaquil. https://bit.ly/3NxoxZG

Mindgram. (2022a, 10 març). ¿Cómo funciona ? Recuperat el 7 de juny de 2022, de

https://mindgram.com/es/como-funciona/

Mindgram (0.0.4). (2022b). [Aplicació mòbil]. Google Play.

https://mindgram.com/es/como-funciona/

23
MindShift (3.0.1). (2021). [Aplicació mòbil]. Google Play.
https://play.google.com/store/apps/details?id=com.bstro.MindShift&hl=en_AU

Muñoz, M., Ausín, B., González-Sanguino, C., Castellanos, M., López-Gómez, A., Saiz, J., i
Ugidos, C. (2020). Estudio del impacto psicológico derivado del Covid-19 en la
población española (PSI-COVID-19). Universidad Complutense de Madrid.
http://www.infocoponline.es/pdf/ESTUDIO-IMPACTO-COVID.pdf

National Institute for Health and Clinical Excellence. (2021). Mental Health Problems in
People with Learning Disabilities: Prevention, Assessment and Management.
National Guideline Alliance. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK385301/

NovoPsych Psychometrics (2.2). (2020). [Aplicació mòbil]. App Store.

https://novopsych.com.au/

NovoPsych. (2021, 22 març). Software for Administering Psychological Questionnaires to

Patients Remotely. https://novopsych.com.au/

Organització Mundial de la Salut. (2020). Invertir en salut mental. World Organization

Health. apps.who.int/iris/handle/10665/42897

Orbium. (2020, 21 desembre). Centro de Terapias y Psicología Orbium. Orbium Adiccions.

Recuperat el 29 de maig de 2022, de https://orbiumadicciones.com/terapias/

Parèntesi. (2022, 12 març). Psicoterapia online. Psicologia Parèntesi. Recuperat el 29 de

maig de 2022, de https://www.parentesi-ep.com/castellano/terapia-online/

Pérez-Pareja, F., García-Pazo, P., Jiménez, R., Escalas, T., i Gervilla, E. (2020). Dejar de
fumar, terapia cognitivo-conductual y perfiles diferenciales con árboles de decisión.
Clínica y Salud, 31(3), 137-145. https://dx.doi.org/10.5093/clysa2020a12

Phobius (1.0). (2020). [Aplicació mòbil]. Google Play. https://bit.ly/3znDEkx

ProntoTrends. (2020, 15 octubre). Servicios para la salud mental - Edición 2020 -

ProntoTrends. Recuperat el 29 de maig de 2022, de https://bit.ly/3Njc9MU

PsiChat (3.0). (2020). [Aplicació mòbil]. Google Play. https://bit.ly/3zeH1Kf

Psicotools. (2022, 19 maig). Qué es Mindfulness. Recuperat el 29 de maig de 2022, de

https://www.psicotools.es/que-es-mindfulness/

ReachOut Breathe (1.2). (2020). [Aplicació mòbil]. App Store.

https://appadvice.com/app/reachout-breathe/985891649

24
Riverola, C., i Casaprima, J. (2021, 9 novembre). La falta de psicòlegs als CAP cronifica
trastorns com l'ansietat i la depressió. CCMA. Recuperat el 29 de maig de 2022, de
https://bit.ly/39237Fq

Skype (8.83.0.408). (2022). [Software d’ordinador]. Microsoft. https://www.skype.com/es/

Strengths Cards (1.0). (2020). [Aplicació mòbil]. App Store.

https://atmybest.com/pages/our-products-dev

Talkspace. (2020a, 12 juny). Talkspace - Covid-19 Resources & Support. Recuperat el 29 de

maig de 2022, de https://www.talkspace.com/covid-resources

Talkspace (8.93.1.). (2020b). [Aplicació mòbil]. Google Play.

https://play.google.com/store/apps/dev?id=7862836077515386868&hl=es_CR

TherapyChat (2022a, 11 maig). Tu psicólogo online. https://therapychat.com/es-es/

TherapyChat (5.6.0). (2022b). [Aplicació mòbil]. Google Play. https://bit.ly/3NQXqc3

Vaqué, I. (2020, 14 abril). Salut activa la web Gestió Emocional per donar atenció
psicològica pel coronavirus. CCMA. Recuperat el 29 de maig de 2022, de
https://bit.ly/3NT8khl

Zoom (5.8.0.1324). (2022). [Software d’ordinador]. Microsoft. https://zoom.us/

25
 Annex

Annex A. Anàlisi del Compliment dels Criteris SMART per a cada Objectiu
Taula 1
Anàlisi del compliment dels criteris SMART en els objectius

Criteri Primer Segon Tercer Quart Cinquè

objectiu objectiu objectiu objectiu objectiu

Específic És concret i És concret i És concret i És concret i És concret i

està ben està ben està ben està ben està ben
definit. definit. definit. definit. definit.

Mesurable Es mesura Es mesura Es mesura Es mesura Es mesura

amb amb amb amb una amb
percentatges. percentatges . percentatges. taula percentatges.
comparativa

Assolible/ És realista i És realista i es És realista i es És realista i És realista i

Abastable es pot pot pot es pot es pot
aconseguir. aconseguir. aconseguir. aconseguir. aconseguir.

Rellevants És adequat al És aplicable al És aplicable al Està alineat Està alineat

context context social context social amb el amb el
històric, i econòmic i econòmic primer, primer,
social i actual. actual. segon i segon i quart
econòmic cinquè objectius.
actual. objectius.

Temporals És factible És factible És factible És factible És factible

realitzar-lo realitzar-lo en realitzar-lo en realitzar-lo realitzar-lo
en el temps el temps el temps en el temps en el temps
assignat (3 assignat (3 assignat (3 assignat (3 assignat (3
mesos). mesos). mesos). mesos). mesos).

Nota. Basat en els criteris SMART de Doran (1981). Els objectius, esmentats al tercer apartat,
són els següents (ordenats seqüencialment): 1. Analitzar l'impacte de la pandèmia la covid en
la salut mental, posant el focus sobre els recursos i la demanda de serveis psicològics a la
societat actual; 2. Fer una recollida de dades espanyoles, catalanes i europees respecte a la
salut mental de la població; 3. Recollir un llistat de resultats estadístics respecte a la salut
mental de la població; 4. Analitzar diferents aplicacions destinades a la psicologia clínica:
veure com estan funcionant els serveis de teràpia psicològica i quina implantació hi ha de la
intervenció en línia i 5. Avaluar el benefici dels tractaments psicològics en el benestar mental
i emocional dels pacients.

26
Annex B. Definició de les Categories per a la Comparativa d’Aplicacions
● Registre d’avaluació: espai virtual on s’incorpora la informació relativa a les
valoracions del psicòleg clínic, dels tests psicotècnics o d’un altre tipus d’avaluació.
● Informes: documents on s’exposa tota la informació pertanyent al pacient (estat
actual, avaluacions, diagnòstic, etc.).
● Cites: espai virtual on es registra, es programa i queda constància de les sessions
realitzades entre un pacient i un psicoterapeuta.
● Escala d’ansietat: classificació de la simptomatologia ansiosa del pacient.
● Escala d’autoestima: classificació del nivell d’autoestima (avaluació de
l’autoconcepte) del pacient.
● Escala de depressió: classificació de la simptomatologia depressiva del pacient.
● Escala d’estrès: classificació dels símptomes de fatiga, tensió i esgotament del
pacient.
● Escala d’estat d’ànim: classificació de l'estat anímic del pacient.
● Detecció del trastorn de l’espectre autista: avaluació del trastorn de l’espectre autista.
● Aplicació sanitària directa: l’activitat (els informes, les avaluacions, les sessions,
etc.), realitzada a l’aplicació, és supervisada per un professional de la psicologia
clínica.
● Activitats psicoeducatives: exercicis destinats a l’aprenentatge i l’adquisició de
coneixements i habilitats.
● Teràpia: tractament psicoterapèutic realitzat per un psicòleg clínic.
● ACT: intervenció o teràpia centrada a educar el pacient i reorientar la seva vida d’una
forma holística.
● Eines d’autocontrol: estratègies destinades a gestionar les pròpies emocions.
● Eines d’afrontament de l’estrès: estratègies destinades a gestionar la tensió, la pressió
i la fatiga.
● Tractament de l’insomni: teràpia o intervenció per tractar l’absència del son.
● Tractament del perfeccionisme: teràpia o intervenció per reduir l’autocrítica i
l’autoexigència.
● Tractament de l’ansietat social: teràpia o intervenció per tractar la por d’estar en
situacions socials.
● Tractament de la preocupació: teràpia o intervenció per reduir els pensaments
recurrents, les inquietuds, etc.
● Tractament del pànic: teràpia o intervenció per reduir la por, el terror, etc.
● Tècniques de relaxació: eines destinades a disminuir la tensió física i mental.

27
Annex C. Comparativa de les Aplicacions Destinades a la Psicoteràpia
Taula 2
Anàlisi del compliment de les categories en les aplicacions escollides

Aplicacions destinades a la psicoterapia

Categoria
a b c d e f g h i j k
Registre d’avaluació x x x x x x x x x x x
Informes x x x x x x x
Cites x x x x x x
Escala d’ansietat x x x
Escala d’autoestima x x x
Escala de depressió x x x
Escala d’estrès x x
Escala d’estat d'ànim x x x
Detecció del trastorn de l’espectre autista x x
Aplicació sanitària directa x x x x x x
Activitats psicoeducatives x x x x x
Teràpia x x x x
ACT x x x x
Eines d’autocontrol x x x x x x x
Eines d’afrontament a l’estrès x x x x x x
Tractament de l’insomni x x x x x
Tractament del perfeccionisme x x x x x x
Tractament de l’ansietat social x x x x x x x
Tractament de la preocupació x x x x x x
Tractament del pànic x x x x x x x
Tècniques de relaxació x x x x x x

Nota. S’ha marcat amb una x i, a la mateixa vegada, s’ha emplenat la casella de color gris en
els casos que l’aplicació incorporava la categoria en qüestió. Les aplicacions escollides són
les següents (ordenades seqüencialment a la taula): (a) PsiChat (2020); (b) Ifeel (2022b);
(c) TherapyChat (2022b); (d) Mindgram (2022b); (e) Phobius (2020); (f) Strengths Cards
(2020); (g) IGrade (2022); (h) ACT Companion (2022); (i) NovoPsych Psychometrics
(2020); (j) ReachOut Breathe (2020) i (k) MindShift (2021). El significat de les categories
seleccionades s’explica a l’Annex B.

28