C07 CAI Recolzament Psicologic Al Pacient Client

CFGM - Cures auxiliars dinfermeria
Sanitat
Recolzament psicolgic al
pacient/client
CFGM.1601.C07/0.10
R
e
c
o
l
z
a
m
e
n
t

p
s
i
c
o
l
g
i
c

a
l

p
a
c
i
e
n
t
/
c
l
i
e
n
t
RPPCATIOC_coberta_Maquetacin 1 07/07/10 12:37 Pgina 1
CMY CM MY CY CMY K
logoPROFESIONAL_CMYK.pdf 24/9/07 11:55:04
MACMILLAN IBERIA
cn=MACMILLAN IBERIA, o=GRUPO
MACMILLAN, ou=Dpto. Ediciones
Spain, email=info@macmillan.es, c=ES
2010.09.21 18:19:21 +02'00'
M Henar Portillo Rubiales, Raquel M Portillo Rubiales, Fuencisla Rodrigo Ruano
>> SANITAT
> Grau Mitj: Cures Auxiliars dInfermeria
Recolzament
psicolgic
al pacient/client
RPPIOCunitat00_portadilla_RPPIOC00p001_portadilla 15/07/10 9:55 Pgina 1
NDEX
Unitat 1. Rol professional: cures psquiques, suport psicolgic
i educaci sanitria 6
1 >> Competncia professional. El rol hum 7
1.1 > Qualitats professionals 8
2 >> Humanitzaci de latenci sociosanitria 10
2.1 > Atenci sociosanitria 10
2.2 > Humanitzaci i tecnificaci 11
3 >> Cures psquiques i suport psicolgic 13
3.1 > Salut emocional 13
3.2 > Claus del suport psicolgic i de les cures psquiques 14
4 >> Educaci sanitria en el rol professional 15
5 >> Lequip de treball 16
5.1 > Grup de treball i equip de treball 16
5.2 > Estructura dun equip de treball 17
5.3 > Elements determinants de leficcia de lequip de treball 17
Unitat 2. Psicologia de la salut i del desenvolupament 22
1 >> Psicologia 23
1.1 > Cures dinfermeria i Psicologia 23
2 >> Psicologia de la salut 24
2.1 > Patrons i pautes de comportament relacionats amb la salut 24
2.2 > Patrons i pautes de comportament de risc 25
3 >> Psicologia evolutiva o del desenvolupament 27
3.1 > Models terics en psicologia evolutiva 28
3.2 > Teories sobre el desenvolupament 28
4 >> Etapes evolutives 34
4.1 > Nadons i infncia 35
4.2 > Adolescncia 37
4.3 > Edat adulta 38
4.4 > La vellesa 39
Unitat 3. La persona i la seva personalitat 44
1 >> Conceptes i nocions fonamentals en Psicologia de la personalitat 45
1.1 > Concepte de personalitat 45
1.2 > Conceptes afins al terme personalitat 46
1.3 > Psicologia de la personalitat 46
1.4 > Models terics de la Psicologia de la personalitat 47
2 >> Perspectiva psicoanaltica 48
2.1 > La Psicoanlisi de Freud 48
2.2 > Teories neopsicoanaltiques 50
2.3 > Limitacions de la perspectiva psicoanaltica 50
3 >> Perspectiva de les disposicions 51
3.1 > Tipus i nivells dEysenk. Model P-E-N 51
3.2 > Model dels cinc grans factors de Costa i McCrae 53
3.3 > Aproximaci biolgica al concepte de personalitat 53
3.4 > Limitacions de la perspectiva de les disposicions 53
RPPCATIOCunitat00_index_RPPCATIOC00p002-005_index 23/06/10 8:36 Pgina 2
NDEX
4 >> Perspectiva ambiental 54
4.1 > El canvi ambiental de la personalitat 54
5 >> Perspectiva de les representacions 57
5.1 > Aproximaci fenomenolgica 57
5.2 > Aproximaci cognoscitiva social 57
5.3 > Lautoconcepte i lautoestima 58
5.4 > Limitacions de la perspectiva de les representacions 58
6 >> Trastorns de la personalitat 59
Unitat 4. Habilitats comunicatives 64
1 >> Comunicaci 65
1.1 > Axiomes de la comunicaci humana 65
1.2 > La comunicaci en relaci amb el context 66
1.3 > La comunicaci teraputica 67
2 >> Sentiments i emocions 68
2.1 > Concepte democi 68
2.2 > Perspectives biolgiques i cognitives de les emocions 68
2.3 > Funcions de les emocions 69
2.4 > Valoraci de la situaci emocional 69
2.5 > Classificaci de les emocions 70
2.6 > Educaci i terpia emocional 71
3 >> Motivaci 72
3.1 > Components de la motivaci 72
3.2 > Procs motivacional 74
3.3 > Tipus de motivacions 75
3.4 > Motivaci i presa de decisions. La seva funcionalitat en el camp de la salut 75
4 >> Habilitats socials 77
4.1 > Tcniques de resoluci de conflictes 77
Unitat 5. Estrs i ansietat 84
1 >> Conceptes destrs i ansietat 85
2 >> Trastorns relacionats amb lestrs i lansietat 87
2.1 > Angoixa 87
2.2 > Atacs de pnic 87
2.3 > Por 88
2.4 > Fbies 88
3 >> Manifestacions de lestrs i lansietat 90
3.1 > Manifestacions fisiolgiques o corporals 90
3.2 > Manifestacions cognitives o de pensament 91
3.3 > Manifestacions conductuals 91
4 >> Trastorns dansietat 92
4.1 > Trastorn obsessivo-compulsiu 92
4.2 > Trastorn per estrs posttraumtic 93
4.3 > Trastorns per estrs agut 93
4.4 > Trastorn dansietat degut a malaltia mdica 93
4.5 > Trastorn dansietat indut per substncies 93
NDEX
5 >> Causes de lestrs i lansietat 94
5.1 > Factors dansietat en lambient sanitari 95
6 >> Mesures davant de lestrs i lansietat 97
7 >> Estrs en la feina: sndrome del cremat (Burnout) 100
Unitat 6. Malalties i malalts 106
1 >> Desequilibri en lorganisme viu 107
2 >> Lentorn en la malaltia 108
3 >> El malalt davant de la malaltia 109
3.1 > Rol de malalt 109
3.2 > Etapes del procs demmalaltir 110
3.3 > Afrontament de la malaltia 112
3.4 > Expectatives i temors del pacient 114
3.5 > Reacci psicolgica a la malaltia 115
4 >> Hospitalitzaci 116
4.1 > Caracterstiques psicolgiques del malalt hospitalitzat 118
4.2 > Conductes del pacient hospitalitzat 119
Unitat 7. El nen: malaltia, discapacitat i mort 124
1 >> Benestar, bon tracte i maltractament infantil 125
1.1 > Concepte de benestar 125
1.2 > El nen maltractat 126
2 >> El nen davant de la malaltia 128
2.1 > El dolor en el nen 128
2.2 > Impacte emocional de la malaltia en els pares 129
2.3 > Impacte emocional de la malaltia en els germans 129
2.4 > Hospitalitzaci infantil 129
3 >> Infncia i discapacitat 131
4 >> El nen davant de la mort 132
4.1 > Mites i falses creences sobre la comprensi de la mort per part dels nens 132
4.2 > Evoluci del concepte de mort en nens i adolescents 132
4.3 > La construcci del dol infantil 133
Unitat 8. Anci: canvis, malaltia i atenci 138
1 >> Anci i envelliment 139
1.1 > Anci 139
1.2 > Envelliment 140
2 >> Canvis en el procs de lenvelliment: biolgics, psicolgics i socials 142
2.1 > Canvis biolgics 142
2.2 > Canvis psicolgics 144
2.3 > Canvis socials 146
3 >> Malaltia en lanci 148
3.1 > Caracterstiques de la malaltia en lanci 148
3.2 > Grans sndromes geritriques 149
4 >> Geriatria i gerontologia: valoraci geritrica 151
4.1 > Geriatria i gerontologia 151
4.2 > Valoraci geritrica 152
NDEX
5 >> Recursos assistencials 154
5.1 > Recursos sanitaris 154
5.2 > Recursos socials 155
6 >> Suport psicolgic a lanci 157
Unitat 9. El malalt crnic 162
1 >> Caracterstiques de la malaltia crnica 163
2 >> Respostes davant de la malaltia crnica 164
2.1 > Reaccions del malalt 164
2.2 > Necessitats del malalt crnic 165
3 >> Relaci del sanitari amb el pacient crnic 166
4 >> Ajuda davant dels problemes del malalt crnic 167
5 >> Algunes patologies crniques 168
5.1 > Dolor crnic 168
5.2 > Cncer 170
5.3 > SIDA 172
6 >> Associacionisme 173
Unitat 10. El malalt terminal 178
1 >> Definici i caracterstiques de la malaltia terminal 179
1.1 > Caracterstiques de la malaltia terminal 180
2 >> Cures palliatives 181
2.1 > Instruments bsics en cures palliatives 182
2.2 > Bases de la teraputica en pacients terminals 182
3 >> Suport psicoemocional 183
3.1 > Fases en el procs de la mort 183
3.2 > Reaccions psicolgiques del malalt terminal 184
3.3 > Necessitats psicolgiques del malalt terminal 185
3.4 > Reaccions psicolgiques i necessitats del professional 186
4 >> Dilemes tics i drets del malalt terminal 187
4.1 > Acarnissament o furor teraputic 187
4.2 > Dret del pacient a conixer la seva situaci 187
4.3 > Morir a casa o a lhospital 188
4.4 > Eutansia 189
4.5 > Testament vital 190
4.6 > Sedaci 190
4.7 > Drets del malalt 191
Unitat 11. La famlia davant de la malaltia 196
1 >> El paper de la famlia 197
2 >> La famlia, la malaltia i el malalt 198
2.1 > La famlia i el tipus de patologia 199
2.2 > Reaccions en la famlia segons el membre que emmalalteix 203
3 >> La famlia i el dol 204
4 >> Com cuidar el cuidador 205
SUMARI
Competncia
professional. Rol hum
Humanitzaci de
latenci sociosanitria
Cures psquiques
i suport psicolgic
Educaci sanitria
Treball en equip
Rol professional: cures psquiques,
suport psicolgic i educaci sanitria
1
u
n
i
t
a
t
OBJECTIUS
Conixer les funcions de lauxiliar dinfermeria sobre les cures
psquiques, el suport psicolgic i leducaci sanitria al pacient.
Reconixer la importncia dels aspectes psicolgics en latenci
sanitria.
Desenvolupar una visi global de les persones com a ssers
biopsicosocials.
Integrar elements psicolgics com a forma dhumanitzaci
de lassistncia sanitria.
PAPCATunitat01.qxp 18/2/08 17:20 Pgina 6
1 Observa lesquema i respon: com creus que ha de ser i actuar un auxiliar dinfermeria?
Activitats proposades
77
Unitat 1 - Rol professional: cures psquiques, suport psicolgic i educaci sanitria
1 >> Competncia professional. El rol hum
Ser competent laboralment suposa ser capa de generar respostes ade-
quades a les necessitats que sorgeixen en el treball diari. Per aix, sha
de comptar amb una srie de recursos personals, com sn els coneixe-
ments, les habilitats, les qualitats o les aptituds, i amb altres recursos
del context, com sn les relacions, documents, informacions i altres,
que seran utilitzats per donar aquestes respostes.
Daix sen dedueix que lauxiliar dinfermeria, per a realitzar les seves
funcions apropiadament, ha de saber, saber fer, saber estar i saber ser en
el context sociosanitari en qu desenvolupi la seva tasca professional. La
competncia professional en latenci sociosanitria es caracteritza per la
relaci dajuda, que consisteix en lintercanvi hum i personal entre lu-
suari/pacient/client, i el professional de la salut, que captar les seves
necessitats i lajudar a trobar alternatives, acceptar i afrontar la situaci
que estigui travessant.
Carl Rogers, eminent psicleg humanista, defineix aquesta relaci dajuda
de la forma segent: Una relaci dajuda s tota relaci en qu, almenys
una de les parts, intenta promoure en laltre el creixement, el desenvolu-
pament, la maduraci i la capacitat de funcionar millor i dafrontar la
vida de manera ms adequada. En altres paraules, la relaci dajuda s
aquella en qu un dels participants intenta fer sorgir una millor aprecia-
ci i expressi dels recursos latents de lindividu i un s ms funcional da-
quests recursos.
Aix suposa que la base de la relaci dajuda es troba en el propi individu
i que el professional sanitari noms ha dimpulsar les seves capacitats i
recursos latents (fsics, cognitius, socials i comportamentals), s a dir, que
lindividu posseeix tot i no saber-ho o no reconixer-los.
Ttol dAuxiliar dInfermeria
El Reial Decret 546/1995 estableix el
ttol de Tcnic en Cures Auxiliars
dInfermeria i les ensenyances mni-
mes, concreta la seva referncia al sis-
tema productiu, les seves competn-
cies i el seu domini professional.
Fer realitat el treball decent
El Dia Mundial de la Seguretat i Salut en
el Treball (28 dabril) t per finalitat
centrar latenci internacional en la
promoci i creaci de treball decent en
llocs segurs i sans.
Font: Dr. Benito Echevarra. Catedrtic de Formaci Professional de la Universitat de Barcelona. Esquema modificat.
Lloc
de treball
Competncia
tcnica
Competncia
metodolgica
TASCA: cures
dinfermeria
rea funcional
Objecte
Posici
Autonomia
Entorn
de treball
Medi
de treball
SABER
SABER FER
Competncia
participativa
Competncia
personal
SABER ESTAR
SABER SER
Estructura socio-
organitzativa
Professi
88
1.1 > Qualitats professionals
Sn molts els treballs, a travs de la Psicologia de les organitzacions, que
presenten les qualitats dels bons professionals. Aquestes investigacions
shan realitzat principalment en lmbit de lempresa privada.
Recollint aquesta tendncia, lOrganitzaci de les Nacions Unides (ONU)
defineix quines han de ser les qualitats per al futur professional. Aqu pre-
sentem les qualitats despecial rellevncia per al rol de lauxiliar dinferme-
ria:
Valors centrals:
Integritat. Actuar sense considerar el profit personal.
Professionalitat. Demostrar competncia professional i domini de les
diferents tcniques i actituds que implica el seu treball.
Respecte a la diversitat. Tractar totes les persones amb igual considera-
ci.
Competncies centrals:
Comunicaci. Suposa escoltar els altres, interpretar els seus missatges
i respondre de forma apropiada, en aquest ordre a ser possible.
Treball en equip. Collaborar amb els companys de treball amb la inten-
ci darribar a les metes laborals plantejades.
Capacitat de planificar i organitzar. Assignar una quantitat apropiada
de temps i recursos per completar el treball.
Responsabilitat i capacitat de resposta. Assumir les responsabilitats i
complir els compromisos que es deriven del seu treball professional.
Orientaci al client. Considerar com a clients totes les persones a les
quals es dna servei i buscar la manera de veure les coses des del seu
punt de vista, per arribar a comprendre millor les seves necessitats.
rees de la psicologia
Les grans rees de la Psicologia sn la
referida a lmbit de salut, Psicologia
Clnica; la referida a lmbit de ledu-
caci i desenvolupament formatiu, Psi-
cologia de lEducaci; la referida a
lacci de la societat sobre la conducta
de les persones, Psicologia Social, i la
referida a lmbit del treball i de lem-
presa, a les relacions laborals i de mer-
cat, que s la Psicologia del Treball i de
les Organitzacions.
Vocabulari
www.tcae.org/index.asp
Pgina web dels tcnics en cures dau-
xiliars dinfermeria, amb informaci
professional sobre diversos temes,
inclosos borses de treball i formaci
professional.
Web
Formaci permanent dels professionals.
99
Creativitat. Oferir opcions noves i diferents per resoldre els problemes
o satisfer les necessitats dels clients, no deixar-se portar per un pensa-
ment convergent o per enfocaments tradicionals.
Inters tecnolgic. Valorar i donar importncia als avenos tecnolgics,
introduint-los en la prctica professional.
Comproms amb laprenentatge continu. Actualitzar els coneixements
de la professi.
Competncies de gesti:
Visi crtica. Identificar temes estratgics, oportunitats i riscos.
Lideratge. Ser proactiu per desenvolupar estratgies de treball, establir
i mantenir relacions amb les persones de lequip, entenent les necessi-
tats i aconseguint el seu suport.
Capacitat de donar poder o enfortir els altres. Delegar responsabilitats,
clarificar expectatives i donar autonomia a les persones.
Capacitat de construir confiana. Crear i mantenir un ambient en qu
les altres persones puguin parlar i actuar sense temor a les conseqn-
cies. Tractar de forma apropiada la informaci delicada o confidencial.
Capacitat de judici i de presa de decisions. Reunir informaci rellevant
abans de prendre decisions, considerant els beneficis i els perjudicis de
cada decisi.
2 LOrganitzaci de les Nacions Unides considera la creativitat com un element necessari per a qualsevol
professional.
a) Com pot ser creatiu lauxiliar en el treball?
b) Elabora un llistat de deu contribucions de la creativitat en el camp de la salut.
3 Ordena, de major a menor importncia per a lauxiliar dinfermeria, les competncies de gesti que
estableixen les Nacions Unides. Justifica la teva seqenciaci.
4 Des de la teva perspectiva com a auxiliar dinfermeria, com creus que podries afavorir el desenvolupa-
ment de les capacitats dels pacients i donar-los autonomia? Exemplifica la teva resposta.
Qualitats professionals
Valors centrals Competncies centrals Competncies de gesti
Integritat.
Professionalitat
Respecte a la diversitat
Comunicaci.
Treball en equip.
Capacitat per planificar i organitzar.
Responsabilitat.
Orientaci al client.
Creativitat.
Inters tecnolgic.
Aprenentatge continu.
Visi crtica.
Lideratge.
Capacitat per potenciar els altres.
Confiana.
Judici i capacitat per a la presa de decisions.
Karoshi: s una paraula japonesa que
significa mort per excs de treball.
Aquest fenomen va ser reconegut ini-
cialment al Jap, i el terme ha estat
adoptat en tot el mn. Uehata (1989)
va utilitzar la paraula com a terme
medicosocial, que comprn les morts o
incapacitats laborals dorigen cardio-
vascular que es poden produir quan el
treballador amb una malaltia arterios-
clertica hipertensiva es veu sotms a
una forta sobrecrrega de treball.
Vocabulari
10 10
2 >> Humanitzaci de latenci sociosanitria
2.1 > Atenci sociosanitria
Les coses han canviat bastant en latenci sociosanitria. En altres temps,
latenci se centrava en lestat fsic de lindividu, la tcnica era una petita
part i les situacions en qu es requeria lhospitalitzaci eren mnimes.
Latenci sociosanitria es basa en una relaci assistencial, que s un tipus
de relaci social subjecta a unes normes i caracterstiques prpies.
Duna banda, existeix una relaci contractual, en casos explcita (el profes-
sional i la instituci sanitria signen un contracte amb uns compromisos
per ambdues parts) i en casos implcita (s el cas de lassistncia sanitria
pblica, en qu el pacient no signa un contracte, per assumeix les nor-
mes que existeixen en el sistema sanitari quan hi recorre).
Daltra banda, quan una persona va a la consulta mdica endevina ms o
menys qu li passar, demanar cita, hi anir a lhora citada, esperar que
el cridin, explicar qu li passa, lexploraran, etc. Aix significa que exis-
teixen uns rituals en la relaci.
A ms, la relaci assistencial no s simtrica. El pacient vol alguna cosa
dels professionals i aquesta s la principal ra per la qual es concentra
major poder en els metges, infer-
meres, auxiliars, zeladors, etc.
Davant daix, els professionals de
la salut adopten diferents postures
i poden respondre assumint tota la
responsabilitat en la relaci (estil
autocentrat, el centre s el sanitari)
o b establir una bidireccionalitat
en qu els participants en la relaci
assumeixen diferents responsabili-
tats.
En el segent quadre podem obser-
var algunes diferncies entre els
estils de comportament en la rela-
ci assistencial:
Diferncies entre estils de relaci assistencial
Autocentrat Heterocentrat
Tipus de relaci Tcnica. Humana.
Protagonista El personal sanitari. El consultant/pacient/usuari.
Causes de salut o malaltia Biolgiques. Biopsicosocials.
Objectiu assistencial Resoldre els problemes que el pacient
consulta.
Millorar la qualitat de vida.
Atendre les necessitats globals de
salut de lindividu.
Relaci assistencial sociosanitria.
Relaci contractual
El professional sanitari, en el seu tre-
ball, mant una triple lleialtat: ha de
ser agent defensor del client, dels inte-
ressos socials en el seu conjunt (salut
pblica) i de lagncia contractant.
11 11
2.2 > Humanitzaci i tecnificaci
Lassistncia sanitria ha de conjugar la humanitzaci i la tecnificaci.
Lassistncia sociosanitria est determinada per valors intrnse-
cament humans i per coneixements cientfics i tcnics; per aix,
la formaci dels professionals sha de basar en la psicologia, la
filosofia, lantropologia i leducaci, sense renunciar a laspecte
tecnolgic.
Humanitzar significar fer alguna cosa humana, familiar, afable. En el mn
sanitari, la humanitzaci ha de ser el centre de la relaci teraputica, per
a vegades el treball es basa en la medicalitzaci i en una visi purament
biologicista de lindividu, oblidant la seva dignitat. La tecnificaci de las-
sistncia sanitria ha cosificat lsser hum. Moltes vegades sentim far
una radiografia al de la 312 i el pacient es queixa de ser tractat com una
cosa. Degut als plans que les comunitats autnomes estan posant en marxa
per millorar la qualitat de lassistncia sanitria, es fa imprescindible
replantejar el factor hum com a element clau en latenci sociosanitria.
El model assistencial biopsicosocial tracta dunir els elements biolgics (pre-
dominants en el model biomdic anterior) amb els psicosocials per explicar
la complexitat dels determinants de la salut i de la malaltia. Daquesta
manera, dotar lindividu de totes les seves qualitats humanes no es queda en
una simple teoria, sin que t una srie dimplicacions prctiques per als
professionals sanitaris:
Impregnar la relaci sanitari-pacient dun clima
emocional teraputic. Suposa observar i reconduir
les emocions, donar confiana, canalitzar lansietat
del consultant, tractar-lo de manera global i ajudar-
lo a entendres.
Diferenciar entre la demanda que faci el pacient i la
seva necessitat de salut global, de forma que si el
pacient va al metge per lumblgia, el professional es
fixar en altres problemes que pugui presentar, ja
que potser no sigui tan important la lumblgia i s la
seva necessitat de controlar el colesterol.
Recordar les dimensions fsiques, psquiques i socials
de la salut. Quan tenim una faringitis, no noms
tenim inflamada la faringe s a dir, la part fsica,
sin que tamb ens sentim molestos, cansats i frus-
trats perqu no podem parlar variable emocional i reconeixem la varia-
ble social si no podem cridar la nostra mare perqu ens prepari una sopa
curativa.
El ms valorat pels pacients en lassistncia sanitria s:
Leficcia, s a dir, que resolguin el seu problema satisfactriament.
La informaci que sels facilita sobre el seu procs.
Lactitud del personal sanitari envers el pacient, de respecte i dignitat.
El tracte hum que reben, amable i no paternalista.
El confort de les installacions: habitacions individuals, seients i llits
cmodes, etc.
s imprescindible el factor hum en latenci sociosanitria.
Biotica: entesa en el seu sentit ms
ampli, s ltica de la relaci amb
ssers vius. s aix com originriament
la va concebre Potter (1970).
Vocabulari
A la pgina web www.humanizar.es es
pretn difondre una cultura dhumanit-
zaci de lassistncia i atenci a les
persones que pateixen. Hi podrs trobar
investigacions al respecte, aix com cur-
sos de formaci.
Web
Pla dHumanitzaci de
lAssistncia Sanitria
Lobjectiu del Pla dHumanitzaci de
lAssistncia Sanitria s situar el ciu-
tad com a eix del sistema assistencial,
solucionar els problemes que plantegen
els pacients i donar-los assessorament i
informaci til a favor de la seva auto-
nomia.
12 12
Soluci En una planta doncologia es concentra lactivitat en
pacients diagnosticats de cncer. El cncer t moltes repercussions
psicolgiques associades a la prpia malaltia i al tractament, i s
freqent que comporti laparici de trastorns adaptatius i depres-
sius en el pacient.
En general, els tons de veu elevats produeixen un estrs acstic
que repercuteix en lestat dnim de les persones, donant lloc a una
major irritabilitat, expressions dagressivitat i confrontaci o, tot al
contrari, inhibici i retrament. Mantenir un to elevat de veu amb
els pacients oncolgics no s una conducta adequada, no afavoreix
el seu confort psquic ni el nostre objectiu, que s canalitzar les
seves ansietats, angoixes, fantasies, pors i mecanismes de defensa,
implcits i explcits, enfront de la malaltia, el tractament, el dete-
riorament i la mort.
Ser afectuosos amb aquests pacients, de forma discreta i modera-
da, mirant-los als ulls, per exemple, propicia un clima clid de
comunicaci que es converteix en una correcta estratgia terapu-
tica ms. Ser afectiu no sha de confondre amb ser maleducat ni
amb el paternalisme, ja que el malalt no demana que siguem el seu
pare ni la seva mare, ni tan sols un amic, sin un professional que
spiga actuar de la millor manera en cada ocasi.
Cridar la persona pel seu nom, en presncia o absncia de lesmen-
tada persona, suposa conferir-li les qualitats humanes que li sn inherents. Estem parlant de la seva digni-
tat i aquesta no es perd per estar ingressat en un centre hospitalari; per aquest motiu, cal conixer el nom
dels pacients i utilitzar-lo en tots els casos. No s apropiat tractar-los de fill o filla ni amb termes per
lestil.
A lhora de realitzar una tcnica a un pacient, si se li explica qu se li far i per qu, disminuirem lansie-
tat que pugui tenir envers el desconegut i propiciem la seva collaboraci. En aquest cas, la Jlia ho fa de
forma adequada.
La famlia s una pea clau, ja que el cncer no afecta noms el pacient sin tamb les seves persones ms
prximes, que poden presentar nivells elevats dansietat o fins i tot desenvolupar una depressi; per tant,
requereixen, per part del professional sanitari, una intervenci activa per tal devitar-ho. Les funcions de
la famlia, com a suport en aquesta situaci vital per la qual est passant el pacient es multipliquen, aug-
mentant la seva importncia i tenint un carcter decisiu en la seva recuperaci. Tenir cura de la famlia
tamb s cuidar el malalt. La Jlia tamb ho t en compte.
La Jlia comena a treballar a Oncologia
La Jlia s auxiliar dinfermeria, t vint anys i ha comenat a treballar a la planta de malalts oncolgics.
El seu to de veu amb els pacients s molt elevat, quan els parla sol tocar-los la m o el bra, els mira als
ulls i els crida a tots amb lapellatiu de fill o filla. Si parla amb els seus companys, es refereix als
pacients pel nmero de llit. Sempre que ha de dur a terme alguna tcnica lexplica al pacient i la seva fam-
lia. Determina quines conductes de la Jlia afavoreixen el tracte hum i quines no.
Casos prctics
13 13
3 >> Cures psquiques i suport psicolgic
El suport psicolgic i les cures psquiques al pacient sn instruments fona-
mentals per afrontar adequadament la malaltia i la recuperaci o el man-
teniment de la salut.
El suport psicolgic ha dacompanyar qualsevol intervenci sanitria, ja
sigui de promoci de la salut, prevenci o curaci de la malaltia, rehabili-
taci o reinserci. Aix suposa reconixer que les cures dinfermeria par-
teixen duna atenci integral al pacient.
Lauxiliar dinfermeria, com a personal sanitari, contribueix a la-
tenci completa del pacient-client, collaborant en la prestaci de
cures psquiques, realitzant, al seu nivell, laplicaci de tcniques
de suport psicolgic.
3.1 > Salut emocional
La dimensi psquica de la salut no sempre sha tingut en compte, per
actualment s un element prioritari per aconseguir el benestar de les per-
sones. Les emocions, pensaments, motivacions, etc. poden manifestar-se a
travs de malalties somtiques o psicosomtiques, del consum de drogues,
de prctiques de sexe amb risc, de desordres alimentaris, etc.; i, daltra
banda, es reconeix que poden ser un element bsic per a la curaci de la
malaltia.
Goleman, acreditat expert en intelligncia emocional, reconeix les impli-
cacions de les emocions i del pensament sobre la salut.
Sense perdre de referncia els aspectes fsic i social, dins de la salut sha de
treballar tamb laspecte emocional, que comprn:
Dimensi afectiva. Es refereix als sentiments de satisfacci-insatisfacci,
les emocions positives-negatives que les persones experimentem habi-
tualment i que constitueixen els nostres estats dhumor.
Dimensi cognitiva. Comprn la valoraci subjectiva de lxit de les aspi-
racions en cada moment de la vida. No hem doblidar que lindividu
sempre desitjar ms, ja que, en principi, s insaciable.
Salutognesi: terme encunyat per
Antonovsky, que pretn substituir el de
patognesi, ja que segons aquest el que
realment haurem de conixer s per
qu la gent est sana, no per qu est
malalta. En sintonia amb aquest autor,
Cousins afirma que els estats emocio-
nals felios sn capaos de preservar la
salut somtica i curar malalties.
Vocabulari
Dimensi cognitiva
Cervell
Dimensi afectiva
Cor cervell emocional
Dimensi fsica
Dimensi social
14 14
5 Determina, per a cada una de les segents situacions, sobre quina dimensi humana hauries dincidir i
com actuaries, des de les teves funcions com a auxiliar dinfermeria.
a) El Joan est a la sala despera de la consulta del seu centre de salut i es troba molest perqu fa tres
quarts dhora que sespera, ha vist entrar diferents persones i creu que aix s una injustcia; es posa a cri-
dar pel passads i es comena a queixar.
b) La Merc est molt nerviosa perqu acaba de rebre el resultat de la seva mamografia i el seu ginecleg
li ha dit que lha dintervenir quirrgicament per a la resecci de la massa que han trobat. La Merc hi ha
anat sola i, en sortir de la consulta, sha posat a plorar.
c) El Pere t vuitanta-nou anys, s un anci alegre i disposat, viu sol i ha anat a urgncies del centre de
salut perqu ha caigut en entrar a la banyera de casa seva. El reconeixen i s diagnosticat de contusions,
per el Pere segueix preocupat i no deixa de parlar.
Els aspectes emocionals tamb sn salut. El professional tamb els haur de tenir en compte.
Autoajuda (self-help): en el context
de la promoci de la salut, lautoajuda
sn totes les mesures dutes a terme per
profans, s a dir, per no professionals
sanitaris, amb la finalitat de mobilitzar
els recursos necessaris per promoure,
mantenir o restablir la salut dels indivi-
dus i de les comunitats.
Vocabulari
3.2 > Claus de suport psicolgic i de les cures psquiques
Per dur a terme una adequada atenci psicolgica als pacients, s necessari
partir dels segents principis bsics:
Detectar les necessitats psicolgiques bsiques i les conductes anmales en
els diferents tipus de pacients.
Prestar suport psicolgic bsic, per millorar les seves condicions de vida.
Promoure actituds dautocura en associacions i grups dautoajuda.
Ajudar les persones a controlar sentiments negatius, com lira, la por o
lansietat, per prevenir i curar les malalties.
Intervenir en la formaci i promoci dhbits saludables: dalimentaci,
dhigiene personal i del medi, i sobre les formes de vida en pacients/clients,
familiars i collectius.
s necessari que lauxiliar dinfermeria es prepari per actuar correctament
en el suport psicolgic i en les cures psquiques del pacient; per aix, sha
dinteressar per la Psicologia evolutiva, el desenvolupament de la personali-
tat i les caracterstiques personals dels individus en general, aix com en les
habilitats comunicatives i en les emocions, entre altres.
NO MAGRADA LA MEVA FEINA, LA MEVA FAMLIA
NO MENTN, NO TINC AMICS I, A MS, TINC LA
SENSACI QUE NING MESCOLTA...
VOST EST PERFECTAMENT.
ES VEU TOT LA MAR DE NORMAL...
15 15
Dr. Abraham Horwitz
Va ser director de lOrganitzaci Mundial
de la Salut del 1958 al 1975 i va posar
especial mfasi en la relaci entre salut
i desenvolupament econmic. En las-
semblea de lOMS de 1969 va indicar que
la incultura i la pobresa sn les principals
causes de la malaltia.
Caracterstiques de les etapes de leducaci sanitria
Primera generaci Segona generaci Tercera generaci
Concepte
Educaci sanitria
informativa.
Educaci sanitria centrada
en el canvi de comportament.
Educaci per a la salut
participativa.
Responsabilitat Individual. Individual. Collectiva i social.
Objectiu
Transmissi de
coneixements.
Modificaci de conductes. Canvi social.
Determinants
de la malaltia
Factors biolgics. Factors conductuals.
Factors socials, culturals
i econmics.
Hipcrates
En el Corpus hippocraticum es reflexiona
sobre les causes o els determinants dem-
malaltir. Les causes internes serien la
raa, la temperatura, el sexe i ledat; les
externes es considera que poden ser la
mala alimentaci, laire corromput, els
traumatismes, els parsits, els animals,
les alteracions trmiques i els verins.
4 >> Educaci sanitria en el rol professional
Leducaci sanitria s una altra de les bases per al treball en les Cincies
de la Salut i, per tant, entra dins del rol professional de lauxiliar dinfer-
meria, que ha de collaborar en leducaci per a la salut. Per fer-ho, ha de
conixer i aplicar els mtodes i mitjans deducaci sanitria en les dife-
rents activitats, en funci del tipus de programa i valorar els resultats
obtinguts.
Leducaci sanitria ha passat per diferents moments en qu sentn de
forma diferent el seu abast i objectius, els responsables corresponents i els
factors que influeixen en la salut i en la malaltia.
Al segle XIX, els avenos en el coneixement mdic es concentren en unes
poques persones. Es tracta duna transmissi jerrquica que deslegitima el
saber que no procedeixi daquest grup i la seva preocupaci se centra en
la malaltia i no tant en leducaci sanitria.
Fins al segle XX, no es parla deducaci sanitria de forma explcita. Es res-
ponsabilitza lindividu de la seva prpia salut, i el seu objectiu s modifi-
car la seva conducta per al foment i la protecci de la salut. Leducaci
sanitria ha passat de ser un element complementari en els tractaments
mdics a ser un element central de la intervenci mdica, no tant per
actuar sobre la situaci de malaltia com per promoure la salut i prevenir
la malaltia.
A partir dels anys setanta, es reconeix la importncia de lambient, allibe-
rant lindividu duna responsabilitat exclusiva, que es fonamentava en els
seus factors interns. Aix, es passa a reconixer un altre tipus de factors,
els externs a lindividu, els ambientals i els socials. Aquest perode va ser
especialment fructfer, tericament parlant, donat que es va introduir le-
ducaci de pacients, s a dir, els individus malalts sn objecte de leduca-
ci sanitria, en comprovar-se que la conducta humana s fonamental,
tant en la fase de protecci de la salut com en la de restabliment de la
salut.
En el segent quadre, es mostra un esquema amb les etapes de leducaci
sanitria:
16 16
5 >> Lequip de treball
La complexitat dels processos de salut i malaltia exigeixen la configuraci
dequips interdisciplinaris, en qu cadasc aporti els seus coneixements
per arribar a un objectiu com. En latenci sociosanitria, hi treballen un
gran nombre de professionals: zeladors, treballadors socials, auxiliars
dinfermeria, infermers, metges, tcnics, administratius, cuiners, etc.
Cada un daquests professionals t diferents responsabilitats i competn-
cies. Latenci de qualitat passa per la correcta coordinaci i collaboraci
de tots.
5.1 > Grup de treball i equip de treball
El conjunt de professionals que treballen en un mateix context i que bus-
quen assolir la mateixa finalitat (que el pacient-usuari estigui sa) poden
unir-se per estar junts, s a dir, compartir un mateix espai, per sense que
existeixi interrelaci, constituint un grup de treball. Si, a ms de compartir
un mateix espai i context, busquen la millor manera daconseguir una meta
conjunta i consensuada per tots, constitueixen un equip de treball.
En el quadre que apareix a continuaci, podem veure les diferncies entre
les caracterstiques dequip i de grup de treball:
Entre els avantatges del treball en equip, es troben els
segents:
Permet una visi global de lindividu i el seu entorn.
El treball en equip fa possible realitzar tasques com-
plexes que no es podrien fer individualment.
Afavoreix tant el desenvolupament personal com
professional, ja que cada membre hi participa amb
les seves qualitats i competncies.
La comunicaci fluida s una caracterstica del tre-
ball en equip, i augmenta el ventall de coneixements
i habilitats de cada un dels seus membres.
Cada treballador coneix les seves responsabilitats i
ha de contribuir al fet que el treball es realitzi,
podent ser objecte de crtiques o delogis, segons la
seva actuaci.
s fonamental un bon ambient entre els professionals de lequip de
treball.
Diferncies entre les caracterstiques dequip de treball i de grup de treball
Equip de treball Grup de treball
Responsabilitat Individual i grupal Individual
Reconeixement Individual i del grup Individual
Coordinaci Interdependent Independncia
Lideratge
Lder amb responsabilitat formal, per amb
sentit de grup
Lder clar i definit
Resultat Global, fruit del treball de tots Segmentat, fruit del treball de cada un
Desenvolupament personal
Qui no vol pensar s un fantic; qui no
pot pensar s un idiota; qui no satre-
veix a pensar s un covard. Francis
Bacon
17 17
Comunicaci en lequip
de treball
El millor estil de comunicaci s las-
sertiu. Es caracteritza per:
La capacitat descoltar.
Repetir el missatge per transmetre
una postura que denoti insistncia i
convenciment.
Afrontar les pressions, per no fer res
que un no desitgi.
Dir que no, de forma directa, sense
posar excuses ni sentir-se culpable.
Admetre les crtiques constructiva-
ment, per a la qual cosa cal demanar
detalls de les crtiques i mostrar algun
grau de coincidncia.
Respectar el dret del crtic a tenir la
seva prpia opini i agrair la crtica.
Buscar acords viables i indicar el
canvi que es realitzar.
El dinamisme de lequip de treball comporta la recerca de formes dife-
rents de treballar i organitzar-se, fet que ajuda a millorar latenci
sanitria.
El clima de treball que es deriva daquest tipus dorganitzaci s esti-
mulant i positiu per als diferents professionals.
5.2 > Estructura dun equip de treball
Per afavorir el bon funcionament dels
equips de treball, shan de tenir en
compte tres elements bsics:
Dimensi social: les persones i les
seves relacions interpersonals.
Dimensi tcnica: els grups professio-
nals, amb les seves competncies con-
cretes i ben definides.
Estructura organitzativa: podr ser
jerrquica o democrtica, per hauran
dexistir vies de comunicaci, procedi-
ments i recursos definits.
5.3 > Elements determinants
de leficcia de lequip de treball
Per al bon funcionament dun equip de treball, s necessari que els profes-
sionals que el formen collaborin conjuntament en accions consensuades
i coordinades.
Leficcia de lequip de treball depn dels segents elements:
Contingut de lequip, s a dir, lacumulaci de tcniques, coneixements,
informaci i intuci que cada component posseeix. Conixer aquest ele-
ment incrementa el rendiment i lautoestima, tant collectiva com de
cada membre.
Procs. El procs s la forma en qu lequip utilitza i relaciona els conei-
xements i les habilitats de cada un dels seus membres. Implica:
Determinaci dels objectius comuns.
Repartiment de responsabilitats.
Divisi dels esforos en funci de les responsabilitats.
Interaccions i xarxes de comunicaci per a lassoliment dels objectius.
Revisi de les conseqncies de les accions de lequip.

Estil de lideratge. La forma en qu sexercita lautoritat en lequip s
determinant per a la creaci dun clima favorable de treball o no.
Rendiment. El rendiment mesura el producte o el resultat del treball
efectuat. Cal valorar les metes aconseguides tenint en compte lesfor
realitzat.
Satisfacci dels components de lequip. Cada membre sha de sentir
satisfet amb la seva contribuci a lobjectiu general.
Rendiment enfront de satisfacci. Ambds elements sn interdepen-
dents, ja que noms amb rendiment, lequip sacabaria esgotant i
noms amb satisfacci, no seria un grup de treball sin un grup da-
mics.
Estructura organitzativa
Procediments i recursos
Dimensi social
Persones i relacions
interpersonals
Dimensi tcnica
Competncies
i saviesa
EQUIP
DE TREBALL
18 18
Idees clau
Visi integral
de lindividu
Cures psquiques i suport
psicolgic al pacient
Saber
Saber fer
Saber estar
Saber ser
Valors centrals
Competncies centrals
Competncies de gesti
Competncia
professional
de lauxiliar
dinfermeria
Qualitats
professionals
Humanitzaci
de latenci
sanitria
Educaci
sanitria
Social
Tcnica
Organitzativa
Avantatges de lequip
de treball
Estructura
Determinants
de leficcia
Equip de
treball
Evoluci histrica
Funci de lauxiliar
dinfermeria
ROL
PROFESSIONAL
DE LAUXILIAR
DINFERMERIA
Dimensi
afectiva
Dimensi fsica
Dimensi social
Dimensi
cognitiva
Activitats finals
19 19
.: CONSOLIDACI :.
1 Determina si sn vertaderes o falses les segents afirmacions. Justifica la teva resposta:
a) Tractar dhumanitzar latenci sanitria passa per actituds paternalistes de protecci dels malalts.
b) La tecnificaci de latenci sanitria destaca la dimensi social i cognitiva de lindividu.
c) El rendiment en un equip de treball s aconseguir que les relacions hi siguin afables i clides.
d) Un dels avantatges del treball en equip s la comunicaci fluida dels seus membres.
f) En el camp sanitari, limportant s saber fer b les tcniques, ja que aix saporta qualitat a lassistncia.
2 Qu sentn per relaci dajuda? I per humanitzaci de latenci sociosanitria? Busca els elements
comuns i els diferencials dambds conceptes.
3 Partint del fet que en lsser hum no es poden fer divisions excloents, a quina dimensi pertanyen prio-
ritriament les segents afirmacions: a la dimensi social, a la dimensi fsica, a la dimensi afectiva o a la
dimensi cognitiva?
a) Contribuir al fet que la famlia entengui la malaltia i doni suport al malalt, sense generar-li ms estrs.
b) Dur a terme la higiene del pacient en condicions dintimitat i respecte.
c) Parlar al pacient de forma positiva, donant-li claus per al canvi dactituds nocives per a la seva salut.
d) Adequaci de la roba del pacient per afavorir la seva mobilitat.
e) Neutralitzar les verbalitzacions dels pacients quan justifiquen la seva incapacitat o la seva falta denfron-
tament.
f) Validar els sentiments de dolor, tristesa o rbia que produeixen la incapacitat per poder solucionar deter-
minades situacions relacionades amb la salut
4 Indica quines de les segents caracterstiques pertanyen al grup de treball i quines, a lequip de treball:
a) La responsabilitat s tant grupal com individual.
b) La coordinaci de cada membre s independent.
c) Existeix una interdependncia.
d) Lestructura s jerrquica amb un lder clar i definit.
e) El producte del treball s segmentat.
5 Sintetitza lexposat en el tema a travs dun mapa conceptual.
.: AMPLIACI :.
1 Entre els riscos del treball en equips interdisciplinaris, ens trobem amb la burocratitzaci, lactivisme,
la tecnocrcia, la reunionitis, la incomprensi, lorganitzacionitis, etc. Tracta de definir qu entens per
cada un daquests termes i de formular dues mesures de prevenci per tal que aix no ocorri en el treball
del personal dinfermeria.
2 Degut a la situaci socioeconmica actual, el nombre de persones daltres nacionalitats a Espanya est
augmentant. Determina quin seria el rol del personal dinfermeria amb la poblaci immigrant.
3 En les societats primitives, la malaltia era un cstig div o b conseqncia dels esperits malignes i per
restablir la salut o prevenir laparici de la malaltia es feien invocacions i ritus. En lactualitat, encara exis-
teixen bruixots i xamans:
a) Sobre quina dimensi humana creus que se cimenta el seu xit fins als nostres dies?
b) Per qu creus que existeix un auge en la seva demanda?
c) Quines qualitats humanes tenen aquestes persones? Quines qualitats professionals?
d) Es podria aprendre alguna cosa daquestes persones en lactual sistema dassistncia sociosanitria?
20 20
Cas final
La conformaci dun equip de treball
Fa poc temps, tres dones emprenedores han inaugurat la residncia per a ancians Rei Wamba i estan
posant els pilars de lorganitzaci daquesta residncia. El personal dinfermeria treballa a torns i els tre-
balladors que surten i entren en cada torn es reuneixen un quart dhora abans de produir-se el canvi.
Daquesta reuni se naixeca una acta, que recull les persones que hi assisteixen, la informaci que shan
donat i les aportacions de cada una. LAndreu s un auxiliar dinfermeria daquesta residncia i s molt tre-
ballador, per a vegades, amb les presses, soblida del que tenia programat. La Maria s una de les seves
companyes i est disgustada amb el seu treball, ja que diu que cada vegada que lAndreu comena una tasca
sempre passa alguna cosa i li ha de recordar o ha dacabar fent-la ella mateixa. El pitjor s que, quan sem-
bla que ja shan acomodat a treballar junts, han de rotar a equips diferents. Un altre problema s que a
lAndreu li costa relacionar-se amb els ancians i noms va a les habitacions quan t alguna tasca, ja que
pensa que fer-ho duna altra manera s perdre el temps. La majoria dels ancians sn dependents, amb algu-
na demncia i immobilitat, i aix li produeix una sensaci dincomunicaci i despersonalitzaci. Les direc-
tores de la residncia observen que aix tamb els passa a altres empleats.
Com aconseguiran millorar el rendiment i la satisfacci del personal? De quina manera poden reconduir les
situacions negatives?
Soluci Per solucionar els problemes, hem de respondre les segents preguntes:
Existeixen metes i objectius clars en el grup? Saben lAndreu i la resta de lequip de treball qu sespera
dells? Cal comprovar si s aix. Es repartiran les tasques i les responsabilitats entre els membres de le-
quip i tots hauran de saber les seves funcions i competncies. Si es compleixen, ning haur de fer o recor-
dar el treball de ning.
Existeix estabilitat en el treball? En aquest cas, s necessari donar estabilitat als equips de treball, de
manera que rotin al mateix temps els mateixos professionals, evitant la contnua adaptaci duns amb
altres.
Estan oberts els canals de comunicaci? Per organitzar-se i treballar en equip s necessari cooperar i coor-
dinar qu cal fer; aix es basa en una bona comunicaci que inclou la crtica constructiva. En part s el
que es fa en les reunions de canvi de torn, per la Maria li pot dir a lAndreu que necessita parlar amb ell
i qu pensa? Potser no s suficient amb aquestes reunions.
El conflicte entre lAndreu i la Maria s vist com una ruptura de la dinmica de treball? El conflicte s part
consubstancial al treball i limportant s trobar la clau per solucionar-lo. A vegades, s necessari un
mediador.
El professional participa i sent autonomia en la seva feina? La presa de decisions es duu a terme per impli-
caci, discussi o consens? LAndreu s responsable del seu treball i lha dorganitzar. A ms, ha denten-
dre que dedicar temps als pacients, encara que no sigui per fer alguna cosa concreta, forma part de le-
fecte teraputic de la relaci assistencial.
Es duu a terme una avaluaci peridica del grup? Els treballadors han de poder opinar sobre si sn funcio-
nals o no les reunions i la seva periodicitat.
Es prev el malestar psicolgic dels cuidadors de persones amb demncia? Com? Treballar amb aquest
tipus de pacients produeix alts nivells destrs, ja que els professionals no hi observen millora. Com que
aix no es pot canviar, les directores han de buscar augmentar el reconeixement extern del treball, ja que
aix resulta fonamental perqu sincrementi la satisfacci grupal i individual.
Entenem que si ara es parla ms
que mai de la humanitzaci, o de
la deshumanitzaci, de la medici-
na, quan aquesta t unes possibili-
tats tecnolgiques dintervenci
com mai ha tingut, i sevoca a la
humanitat en la relaci metge-
pacient, en definitiva sest llan-
ant una queixa, una expressi de
disgust que potser no acabem de
definir amb precisi per que
expressa una insatisfacci, essen-
cialment per despersonalitzaci
que, a ms, afecta per igual els dos
agents essencials del procs: el
metge i el pacient.
Aquesta tendncia es va comenar
a percebre amb el desenvolupa-
ment de lEstat del Benestar nas-
cut arran del creixement indus-
trial desprs de la II Guerra
Mundial [...].
Tot i aix, el punt dinflexi en
aquest procs lindica Ivan Illich
en fer, en la seva Nmesi mdica,
una crtica ms radical i sistema-
titzada, de la qual cal indicar, com
a principals trets caracterstics: el
rebuig de limperatiu tecnolgic;
la crtica sobre els lmits del biolo-
gisme; el descobriment de la
iatrognia, terme que encunya i que
projecta en tres dimensions: clnica,
social i cultural; el poder en les rela-
cions metge-malalt; el concepte de la
medicina basada en levidncia,
que anticipa en 20 anys la denomi-
naci que Guyatt encunyar desprs
amb major fortuna; i la qesti de
lautonomia de lindividu, que poste-
riorment ha reprs la biotica [...].
Com veiem, es produeix un desajust
entre lobjecte de la valoraci i els
criteris de referncia que desconcer-
ta la nostra actitud davant de lassis-
tncia sanitria. Es tendeix a confon-
dre un b (salut) amb un dret (pro-
tecci de la salut); en conseqncia,
lexercici del dret amb un acte admi-
nistratiu i, parallelament, la condi-
ci de pacient amb la de consumi-
dor; en un procs alienant de pro-
gressiva despersonalitzaci, que
tamb despersonalitza la relaci
entre subjectes, agent i pacient, del
sistema assistencial.
Davant de la creixent tecnificaci de
lassistncia, correm el risc de cen-
trar-nos exclusivament en la
malaltia, com si fos una entitat
independent que fos inherent a
lhome i de la qual aquest en seria
un mer hoste, quan la realitat s
que la malaltia noms s una con-
dici que afecta lhome (home
malalt-pacient), a lessncia del
qual sha de subordinar la tecnolo-
gia.
Aquesta subordinaci de la tecno-
logia exigeix que siguem capaos
dexplotar-la sense ser arrossegats
per aquesta. Exigeix que ens plan-
tegem una explotaci sostenible
de la tecnologia, fet que implica
una avaluaci sistemtica dels
seus impactes en els diferents
mbits: clnic, social, tic, organit-
zatiu i econmic, perqu shan
darticular preferncies, que
poden estar legtimament troba-
des, i que noms es podran aten-
dre seguint algun ordre de priori-
tat. s a dir, noms lanlisi crtica
i lavaluaci de les tecnologies ens
permetran adoptar decisions res-
ponsables i plantejar a pacients i
professionals unes expectatives
realistes, en qu sustentar tant la
demanda com lassistncia sanit-
ria: fixar el grau dincertesa que
pugui ser tolerable; afrontar la
complexitat i, en alguna mesura,
blindar-los davant daquesta fasci-
naci que exerceix la tecnologia.
Extracte: Lhome
d avant la tecnificaci
de lassistncia sociosanitria
I Congrs Internacional
i Virtual dIntangibles
Jos Mara Amate Blanco, cap drea
de lAgncia dAvaluaci de Tecnologies
Sanitries de lInstitut de Salut Carlos III.
Juan Manuel Castellote Olivito,
professor titular de la Universiada,
a la Universitat de Valncia.
REVISTA SANITRIA
ENFRONT DE TECNIFICACI DE LASSISTNCIA SANITRIA
Hi pot haver humanitzaci sanitria en situacions de guerra?
HUMANITZACI
SUMARI
Psicologia de la salut
Models i teories en
Psicologia evolutiva
Caracterstiques de les
etapes evolutives:
nadons i infncia, ado-
lescncia, edat adulta i
vellesa
Psicologia de la salut
i del desenvolupament
2
u
n
i
t
a
t
OBJECTIUS
Conixer i utilitzar adequadament el vocabulari bsic
de la Psicologia i la Psicologia de la salut.
Establir la relaci entre el comportament hum i el procs
de salut i malaltia.
Comprendre el concepte de desenvolupament hum
i conixer-ne els principals models danlisis.
Identificar les caracterstiques de processos psicolgics que tenen
lloc en cada etapa del desenvolupament evolutiu.
23 23
Unitat 2 - Psicologia de la salut i del desenvolupament
1 >> Psicologa
La Reial Acadmia Espanyola (RAE) contempla, entre diverses definicions
del terme Psicologia, la de cincia que estudia els processos mentals en
persones i en animals (psico: ment o nima / logia: cincia). La preocupa-
ci per aquests aspectes es remunta als orgens del pensament filosfic i
va passar a ser independent daquesta disciplina quan va aplicar el mto-
de cientfic al seu estudi. De forma que la seva definici seria:
La Psicologia s lestudi objectiu, mitjanant ls del mtode cient-
fic, del comportament i de les estructures i els processos que el fan
possible.
Des del punt de vista de les cures dinfermeria, s interessant conixer,
especialment, la Psicologia de la salut, la Psicologia evolutiva i la
Psicologia de la personalitat, juntament amb els principis generals de la
Psicologia (motivaci, habilitats comunicatives, emocions, etc.). Aquestes
disciplines estudien el comportament de les persones durant el procs de
salut-malaltia i ajuden els professionals sanitaris a preveure conductes i a
treballar de forma conscient els aspectes psicolgics en lassistncia
sanitria.
1.1 > Cures dinfermeria i Psicologia
Cap a la segona meitat del segle XX, van sorgir diferents models dinferme-
ria per determinar com hauria de ser aquesta professi i quina funci
social desenvoluparia, i aix van definir una base terica per al seu exerci-
ci prctic. Per aix, es van utilitzar coneixements cientfics propis, junta-
ment amb els daltres disciplines, especialment de la Psicologia.
Les dues raons per les quals s necessari aplicar els principis generals de
la Psicologia a les cures dinfermeria sn:
Per la concepci de lindividu com un sser biopsicosocial que interac-
ciona amb el seu entorn.
Per la realitzaci professional, hem de saber qu es fa amb aquests ele-
ments determinants, com es fa i per qu es fa.
Reflexi
Si exagerssim les nostres alegries com
fem amb les nostres penes, els nostres
problemes perdrien importncia. Anatole
France.
Maximilian Wundt (1832-1920)
Se li ha atorgat lhonor de ser el funda-
dor de la Psicologia cientfica (1879) per
considerar-la com una cincia indepen-
dent daltres i obrir un laboratori de
Psicologia, dotant-la aix duna base te-
rica i, al mateix temps, experimental.
Cognici: s el conjunt de processos
mentals per mitj dels quals els
humans adquireixen i apliquen els
coneixements.
Vocabulari
Factors determinants del procs de salut i malaltia
SALUT/
MALALTIA
Variables socials
Interaccions: personals / grupals / familiars
Contextos: comunitari, cultural, globalitzaci
Personalitat, enfrontament; hbits de vida; creences,
valors, expectatives; repertori emocional; habilitats
socials, etc.
Gentica, funcionament fisiolgic, etc.
Variables
psicolgiques
Variables
biolgiques
El factor hum en pantalla. Un pas-
seig per la Psicologia des del pati
de butaques.
Florentino Moreno Martn i Luis Muio,
autors daquest llibre, busquen expli-
car, a travs de situacions i personatges
del mn cinematogrfic, les aporta-
cions de la Psicologia per comprendre
el comportament hum. El factor
hum semet tamb a Radio 5 Todo
Noticias de RNE. El programa ha rebut
en dues ocasions el primer premi de
periodisme del Collegi Oficial de
Psiclegs de Madrid. Va ser per lxit
dels radiooients que els autors es van
llanar a escriure aquest llibre.
24
2 >> Psicologia de la salut
La Psicologia de la salut s una variant de la Psicologia i, tot i ser de recent
creaci, s de les que ms auge est tenint. La seva importncia rau en el
fet de ser el punt de connexi entre la Medicina i la Psicologia. A travs de
la Psicologia de la salut, sestudia el paper del comportament en les malal-
ties i en la salut, des duna doble vessant: la del pacient/consultant i la del
professional. Podem definir-la com:
La Psicologia de la salut s el conjunt de contribucions especfiques
educatives, cientfiques i professionals de la Psicologia a:
La promoci i el manteniment de la salut, la prevenci i el tracta-
ment de la malaltia, i la rehabilitaci i la reinserci social.
La identificaci de les causes i els diagnstics de salut, de malaltia
i de disfuncions relacionades.
Lanlisi i la millora del Sistema de Salut i la Poltica Sanitria.
Podem concretar tres tipus de relacions entre la conducta i la salut:
1. Existncia de comportaments amb efectes directes sobre la salut a
curt termini, per exemple, una conducci temerria.
2. Estils de vida i hbits diaris que posen en perill o potencien la salut a
mig o llarg termini. Lexercici moderat, per exemple.
3. La forma en qu la gent percep i senfronta a la malaltia com un factor
de facilitaci o empitjorament de la prpia malaltia. Si penso que a mi
no em passar mai res, independentment del que faci, me nanir a tre-
ballar desprs dhaver dormit noms quatre hores i no valorar el risc de
tenir un accident punxant-me amb una agulla, per descuit.
2.1 > Patrons i pautes de comportament relacionats amb la
salut
A travs de lepidemiologia, shan establert les connexions entre els
estats de salut dels individus i algunes prctiques de la seva vida diria,
els seus comportaments i els seus estils de personalitat. Una srie de
caracterstiques de la personalitat permeten a lindividu enfrontar-se a
les dificultats que se li presenten duna manera adequada, s a dir, de
forma ferma i alhora flexible, persistent i optimista, i aix donar lloc a
un manteniment de la seva salut. Cal destacar els segents aspectes:
Sentit de coherncia. Una persona amb un alt sentit de coherncia es
considerar capa dafrontar qualsevol problema que sorgeixi, contro-
lant els elements estressants que incideixen sobre la seva salut.
Fortalesa de carcter. Tres sn els seus components:
Comproms amb la vida: valoren les seves experincies com a interessants.
Desafiament: valoren situacions estressants com un repte a superar.
Control: pensen que podem actuar sobre el que els ocorre.

Control/sensaci de control. El contrari a deixar-se portar sense pensar.
Si la salut s un dels objectius del subjecte, buscar mantenir-la activa-
ment i respondre de la forma ms adaptativa quan senfronti a una
situaci de malaltia.
Psiquiatra: s la branca de la medici-
na especialitzada en la prevenci, ava-
luaci, diagnstic, tractament i rehabili-
taci dels trastorns mentals. El seu
objectiu s lalleujament del sofriment
mental associat amb els trastorns de la
salut mental.
Vocabulari
Consell General de Collegis
Oficials de Psiclegs
www.cop.es
Ofereix informaci dactualitat en el
mn de les cincies del comportament.
Compta amb enllaos interessants, on
buscar ms dades sobre temes relacio-
nats amb la conducta.
Web
Patgens conductuals: sn els estils
de vida que resulten factors de risc per
al desenvolupament o agreujament
duna malaltia.
Vocabulari
25
Control: en Psicologia significa una
manipulaci intencional duna situaci
per produir un resultat desitjat.
Vocabulari
Disposici optimista. Es poden valorar els fets de forma optimista o pes-
simista. Ser optimista suposa tenir expectatives positives sobre les coses.
Les persones optimistes tenen escassos smptomes en situacions de nor-
malitat, senfronten activament a les realitats estressants i tenen una
recuperaci ms rpida quan emmalalteixen.
Autoestima i autoeficcia. Lautoestima suposa considerar-se a un
mateix com alg competent per enfrontar-se als desafiaments de la vida.
Les persones saludables tenen una autoestima positiva. Lautoeficcia s
la creena duna persona en la seva habilitat per afrontar amb xit una
tasca concreta. Es considera que t efectes protectors sobre la salut i la
prevenci de la malaltia i resulta teraputica.
Suport social. s el nombre de contactes i interaccions mantinguts per una
persona (aspecte quantitatiu), la percepci de pertinena a un grup social
i lobligaci mtua que t una persona envers una altra (aspecte qualita-
tiu). Tamb les accions o suports objectius que li proporcionen, juntament
amb la valoraci que el receptor els atorga (aspecte funcional).
Visi optimista
Els efectes illusoris sn quelcom tan
hum com considerar que els esdeveni-
ments desitjables sn ms probables i
els menys desitjables sn menys proba-
bles. Pot ocrrer a la inversa, que un
succs que sigui probable fa que sigui
desitjable o tamb en sentit negatiu.
Aix dna lloc a una visi optimista,
des del punt de vista sanitari, a una
convicci que nosaltres no contraurem
cap malaltia o no tindrem cap acci-
dent, etc.
Efectes directes del suport social sobre la salut
(extret de Kaplan i Cols., 1993)
Ambient
social /
suport social
Modelament.
Salut
i benestar.
Reforament de conductes de salut.
Al/estmul.
2.2 > Patrons i pautes de comportament de risc
Els comportaments de risc sn els que afavoreixen el desenvolupament de
malalties i ens fan viure menys i/o en pitjors condicions. Des duna pers-
pectiva psicolgica, valorar el risc suposa considerar que cada subjecte viu
un conjunt de situacions difcilment repetibles (interaccions entre factors
biolgics, psicolgics i socials). Per aix, quan sestimen els factors de risc,
sha de fer en consonncia amb els contraposats, els factors saludables, del
subjecte concret.
El suport social serveix per recolzar lindividu en situacions de crisi. Si ell no ho pot fer, ho faran els altres.
VOST, DURANT 4 MESOS,
NO PODR RECOLZAR EL
PEU A TERRA.
I ARA, QU
FAR?
PER AIX NO ET
PREOCUPIS
SI HO ARRIBO
A SABER, EM
TRENCO LA
CAMA ABANS
26
Soluci Existeixen comportaments que afavoreixen la recuperaci en situacions de malaltia i que poten-
cien levoluci positiva envers la salut, i hi ha tres formes dobjectivar aquestes conductes: a travs de la-
namnesi, informalment (en conversacions intencionals per la nostra part) i amb lobservaci:
En lanamnesi, es preguntar directament sobre possibles riscos: fumar, menjar en excs, sedentarisme,
etc., o sobre factors protectors, com lactivitat fsica diria, una alimentaci equilibrada, etc. Daquesta
forma, valorarem compensadament els comportaments de risc enfront dels protectors de la salut.
En conversacions informals, es tractar de saber quina consideraci t de si mateixa, quines expectatives
t sobre el seu futur i sobre la malaltia, si es creu una persona resolutiva o no, en qui confia i qui s un
suport per a ella. La imatge que la Marta tingui de si mateixa, de la seva eficcia i carcter, i dels seus
suports, ser una ajuda o un obstacle per a la seva recuperaci.
Hem dobservar:
Abans de la prova diagnstica, si va mantenir una conducta controlada, sense expressions emocionals fora
de lloc, com plors, crits o submissi. I si el tipus de verbalitzacions que va fer sobre la seva situaci van
ser esperanadores, com Aix ja passar, o b pessimistes, com Tinc molt mala sort. Les dues dades
ens informaran sobre la seva fortalesa de carcter i de la seva sensaci de control sobre qu li est pas-
sant; elements afavoridors per a la recuperaci. Per valorar el seu suport social, s convenient saber qui
la va acompanyar i el tipus de relaci que mant amb ella: hostilitat, afecte, complicitat, etc. Aquesta
s una mostra del suport social amb qu compta.
Desprs de la prova, la forma en qu respon al dolor, la proliferaci de smptomes, el malestar general,
si les queixes sn freqents, si sollicita analgsics i el nombre de demandes dassistncia. Tot aix ens
explica com senfronta la Marta a la situaci, de forma activa o passiva, essent dependent o tractant de
millorar el seu estat. Les verbalitzacions optimistes o pessimistes en aquest moment sn una mostra de
les expectatives de la Marta.
Estudiats els comportaments protectors de la salut i de risc, es podria valorar quins aspectes positius i nega-
tius t per recuperar-se, la qual cosa ens serveix per treballar amb la Marta els aspectes positius per poten-
ciar-los i reforar-los o, per contra, per neutralitzar els negatius.
La vida segueix... igual?
En el canvi de torn, el personal dinfermeria reunit es planteja el cas de la Marta, de 35 anys dedat. Va ingres-
sar per realitzar-se una coronariografia diagnstica, desprs dun electrocardiograma alterat en el reconeixement
mdic de la seva empresa. En la coronariografia, sobserva una disminuci del dimetre de les tres artries coron-
ries de carcter greu. La pregunta que tots es fan s si aix ho podr superar i seguir amb la seva vida normal.
En quines caracterstiques de la Marta ens hem de fixar per parlar amb coneixement de causa? Com acon-
seguirem aquesta informaci?
Casos prctics
1 Qu s la Psicologia de la salut? Quines sn les seves contribucions especfiques?
2 Descriu les pautes i els patrons de comportament relacionats amb la salut.
3 >> Psicologia evolutiva o del desenvolupament
Una altra subdisciplina de la Psicologia s la Psicologia evolutiva o del
desenvolupament. Explora com i per qu les persones canvien a mesura
que avana la seva edat, essent elles mateixes i com influeix la seva cultu-
ra en aix. Es defineix com:
La Psicologia evolutiva socupa de la descripci, explicaci i
modificaci dels canvis del comportament de lindividu al llarg
de la vida, establint les diferncies i les similituds amb altres per-
sones.
Els objectius de la Psicologia evolutiva sn:
Descriure i identificar els processos de canvi
Explicar els processos de canvi i per qu es produeixen.
Intervenir en els processos de desenvolupament amb la finalitat de maximit-
zar-los.
Els psiclegs experts en desenvolupament no es posen dacord sobre si levo-
luci s un procs continu o discontinu, s a dir, si va a salts (detapa a etapa)
o si sn canvis progressius sense interrupci. Tampoc es posen dacord sobre
si s ms important lherncia o lentorn del subjecte en el seu desenvolupa-
ment. Si pensem que lherncia s el fonamental, la nostra capacitat dactuar
sobre el subjecte s nulla; noms ens queda esperar que lenginyeria genti-
ca ens faci homes i dones models. Si creiem que el medi influeix en el sub-
jecte, considerarem que els actes i les accions personals i professionals
influeixen sobre la persona, facilitant-ne el desenvolupament.
27
Declaraci Universal sobre el
genoma hum i els drets humans
(UNESCO)
Va ser aprovada l11 de novembre de
1997. Busca lequilibri entre garantir el
respecte dels drets i les llibertats fona-
mentals i la necessitat de garantir
tamb la llibertat de la investigaci.
Afirma que:
El genoma hum s la base de la unitat
fonamental de tots els membres de la
famlia humana i del reconeixement de la
seva dignitat intrnseca i la seva diversi-
tat. En sentit simblic, el genoma hum
s el patrimoni de la humanitat. (Art. 1.)
Cada individu t dret al respecte de la
seva dignitat i els seus drets, siguin qui-
nes siguin les seves caracterstiques.
(Art. 2.a.)
Aquesta dignitat imposa que no es reduei-
xi els individus a les seves caractersti-
ques gentiques i que es respecti el
carcter nic de cada un i la seva diversi-
tat. (Art. 2.b.)
El genoma hum, en el seu estat natu-
ral, no pot donar lloc a beneficis pecu-
naris. (Art. 4)
La histria del nen salvatge
dAviny
El Vctor va ser trobat lany 1800, amb
una edat aproximada de dotze anys, des-
prs dhaver-se criat durant aquest
temps en un entorn salvatge. Va ser trac-
tat pel doctor Itard. A travs dels seus
estudis, va valorar com lentorn afavo-
reix o entorpeix el desenvolupament de
les capacitats innates dels subjectes.
Evoluci de la persona: cicle vital de la Carme.
3 De qu socupa la Psicologia evolutiva?
4 Quins sn els principals objectius de la Psicologia evolutiva?
28
Teories associades a cada model
Model Teories
Mecanicista
Conductisme
Teories de laprenentatge social
Alguns terics del processament de la informaci
Organicista
Teoria psicoanaltica
Teoria piagetiana
Teories biolgiques
Contextual
dialctic
Teoria historicocultural
Teoria del cicle vital
Teoria ecolgica
Hiptesi: suposici de quelcom possi-
ble o impossible per treuren una conse-
qncia. s una resposta temptativa a
un problema i es posa a prova per deter-
minar-ne la validesa.
Vocabulari
3.1 > Models terics en Psicologia evolutiva
El desenvolupament hum no s quelcom simple, i les respostes a aquest
desenvolupament tampoc ho sn. Existeixen tres models terics que tracten
de trobar les raons per les quals evolucionem al llarg de la nostra vida (meca-
nicista, organicista i contextual dialctic).
Caracterstiques dels models
Mecanicista Organicista Contextual dialctic
Metfora
Lsser hum s una
mquina.
Organisme viu. Interacci dialogada.
Naixem
Sense res, com un full en
blanc.
Amb unes caracterstiques
innates, ja est tot donat.
Biolgic, sociocultural i histric.
Actitud del
subjecte
Individu reactor, reacciona
als estmuls.
Individu actor. Actor i reactor. Interactiu.
Edat
No importa ledat.
Evolutiva.
Determina el pensament. No t transcendncia.
Tipus de canvi
Extern.
Quantitatiu.
Continu.
Intern.
Qualitatiu.
Seqncia invariable.
Intern / Extern.
Multidimensional.
Multidireccional.
Quantitatiu / Qualitatiu.
Desenvolupament
Extern.
Relatiu.
Multidireccional.
Programable.
Intern.
Universal.
Unidireccional.
Espontani.
Programable / Espontani.
Aprenentatge
Grcies a ell ens
desenvolupem
(laprenentatge produeix
el desenvolupament).
Noms aprenem quan les
nostres estructures mentals
orgniques estan preparades
(el desenvolupament s
previ a laprenentatge).
Major pes de laprenentatge o del
desenvolupament segons letapa de
la vida de qu estem parlant.
3.2 > Teories sobre el desenvolupament
Les teories sobre el desenvolupament sn un conjunt sistemtic dhiptesis i
principis que intenten explicar el desenvolupament i proporcionen un marc
per a futures investigacions.
29 29
Filognia: s lorigen i desenvolupa-
ment evolutiu de les espcies.
Ontognia: es refereix al desenvolupa-
ment de lindividu, en especial al pero-
de embrionari.
Creixement: s laugment quantitatiu
de les estructures corporals en els dife-
rents moments evolutius.
Maduraci: sn els canvis que es pro-
dueixen en lindividu determinats per
factors gentics o endgens. Sn proces-
sos que apareixen de forma espontnia
per lacci de determinants biolgics.
Vocabulari
A continuaci, veurem algunes teories del desenvolupament.
El desenvolupament de cada persona es prolonga al llarg de tota la seva
vida i s fruit de tres tipus dinfluncies:
Influncies normatives relacionades amb ledat. Afecta els individus de
la mateixa edat i deriven dels processos maduratius i de socialitzaci. Els
determinants bsics sn biolgics. Sn els factors ontognics propis de
lespcie humana.
Influncies normatives relacionades amb la histria. Sn els esdeveni-
ments que tenen lloc en un moment cultural concret, associats als can-
vis biosocials. Els determinants bsics sn fruit de la interacci de la bio-
logia i de lambient. Sn els factors generacionals.
Influncies no normatives. Es caracteritzen per la seva irregularitat, sn
experincies individuals. Els determinants bsics sn ambientals i de
tipus individual.
INTERACCI
AMBIENT
FACTORS
INDIVIDUALS
5 Compara les caracterstiques dels models mecanicista i organicista en Psicologia evolutiva.
6 Esmenta les teories del desenvolupament que apareixen en aquest apartat de la unitat.
7 Segons la teoria del cicle vital, quins tres tipus dinfluncies actuen en el desenvolupament?
8 Quan parlem del desenvolupament, en qu consisteix la perspectiva etolgica?
9 Quines sn les caracterstiques del model contextual dialctic?
BIOLOGIA
FACTORS
ONTOGNICS
FACTORS
GENERACIONALS
Perspectiva etolgica
Letologia s una cincia fonamentalment biolgica que pretn elaborar
un inventari dels models de comportament fixos, estables i espontanis de
cada espcie, juntament amb la funci biolgica que compleix per a la
seva supervivncia.
30 30
Reacci circular
s el nom que Piaget dna a les accions
que un nad repeteix (ficar-se el dit gros
a la boca, fer sonar una joguina, etc.) per
desencadenar una resposta plaent.
Teories cognitives
Les de major vigncia actual sn:
a) Teoria del desenvolupament cognitiu (Piaget). El desenvolupament cog-
nitiu busca ladquisici dun equilibri millorant, s a dir, un estat dhar-
monia mental. Per aix, configura les seves experincies a travs duna
estructura o un esquema mental que no s ms que una forma general de
pensar sobre els objectes o sobre lambient i dinteractuar-hi. Mitjanant
ladaptaci, el subjecte ajusta noves experincies i idees amb les que ja t.
Ladaptaci pot dur-se a terme a travs de dos processos:
Assimilaci: procs mitjanant el qual els estmuls exteriors sadapten a
les prpies estructures mentals internes. s la interpretaci de les dades
exteriors en funci del sistema cognitiu del moment.
Acomodaci: procs a travs del qual les estructures mentals sadapten
a les dades externes, a les demandes i als requeriments que lentorn
imposa al subjecte.
b) Teoria del processament de la informaci. Sinspira en la tecnologia
moderna. Desenvolupa els passos del pensament, que seran similars a la
forma en qu un ordinador processa i emmagatzema la informaci: clas-
sificar, categoritzar, emmagatzemar i extraure.
Sistema de processament de la informaci
REGISTRE SENSORIAL
Visual
Auditiu
Altres
MEMRIA
A CURT TERMINI
(o de treball)
PROCESSOS DE CONTROL
(Repetici / Codificaci / Decisi / Recuperaci)
MEMRIA
A LLARG TERMINI
(base del
coneixement)
ENTRADA
Estmuls
SORTIDA
(resposta
del sistema)
Perodes de Piaget sobre el desenvolupament cognitiu
Edat Perode Caracterstiques
0 - 2 anys Sensoriomotor
El bsic per entendre el mn sn els sentits i les aptituds motores.
Les coses existeixen en la mesura del que el nen pot fer amb elles.
2 - 6 anys Preoperacional Pensament simblic. Utilitza el llenguatge per comprendre el mn.
7 - 11 anys
Operacions
concretes
El nen entn i aplica operacions lgiques que lajuden a interpretar
les experincies de forma objectiva i racional en lloc de fer-ho de
forma intutiva.
+ 12 anys
Operacions
formals
s capa de pensar sobre abstraccions o hiptesis. Especulen sobre
el possible i el real.
Teoria historicocultural (Vigotsky). Perspectiva sociocultural.
Segons aquesta teoria, el desenvolupament s un procs dapropiaci dels
instruments de mediaci simblica de la cultura (eines culturals, smbols
i llenguatge, etc.). Per intentar explicar el desenvolupament de les perso-
nes, cal tenir en compte els canvis histrics i culturals que afecten el com-
portament.
El desenvolupament hum s fruit de la interacci social individu-cultura.
Els adults sn el referent per als nens en un context de participaci dirigi-
da, instruint-los sobre habilitats prctiques (encendre una rdio), habili-
tats socials (saludar en entrar en una botiga) i habilitats intellectuals (uti-
litzar regles de clcul), portant-los aix fins a la seva zona de desenvolupa-
ment prxim.
Teoria ecolgica (Bronfenbrenner)
La teoria ecolgica considera que el desenvolupament cal estudiar-lo
des de contextos naturals, s a dir, en els llocs en qu la gent viu i es
desenvolupa.
El desenvolupament s fruit de lacomodaci que es dna entre lindividu
i els entorns immediats i generals en qu viu, i que sn:
Microsistema: situacions en qu es t contacte cara a cara amb altres per-
sones significatives.
Per exemple: famlia/amics/escola, etc.
Mesosistema: relacions entre els microsistemes.
Exosistema: marc en qu el nen/adult no participa, per en qu es pre-
nen decisions importants que afecten el nen o ladult en les seves rela-
cions.
Per exemple: extensa famlia o serveis sanitaris.
Macrosistema: pautes i esquemes que defineixen i organitzen la vida de
la societat. Per exemple: ideologia poltica/contracte social imperant.
31 31
Desenvolupament de les funcions psquiques superiors segons Vigotsky
ZONA DE DESENVOLUPAMENT POTENCIAL
Interacci social
Aprenentatge amb ajuda
LAPRENENTATGE ESTIMULA EL DESENVOLUPAMENT
Lecologia del desenvolupament
hum
En aquest llibre, Bronfenbrenner explica
tota la seva teoria sobre el desenvolupa-
ment oferint noves lnies destudi a la
Psicologia evolutiva i a lacci social.
Lev Semenovich Vigotsky (1896-
1934)
Pertanyent a la Psicologia sovitica, no
va ser descobert per la psicologia occi-
dental fins al 1960, any en qu es van
comenar a traduir les seves obres. La
seva contribuci a les cincies del com-
portament encara continua essent
objecte destudi i discussi.
DESENVOLUPAMENT Efectiu o real Potencial
Procs interpsicolgic / procs intrapsicolgic.
32 32
Teories de laprenentatge
Sn aquelles que posen de relleu les seqncies i els processos de condicio-
nament que estan sota la major part de les conductes dels animals i huma-
nes. Les teories de laprenentatge ms significatives sn:
a) Conductistes
Laprenentatge es produeix quan es dna un canvi en la conducta. Aquesta
canvia en funci de lestmul. El realment important s lanterior i el poste-
rior a la conducta. Una part de laprenentatge es produeix per mitj del con-
dicionament, ja sigui a travs de lassociaci de dos estmuls, o b a travs del
reforament o cstig. Trobem dos tipus de condicionaments:
Condicionament clssic o condicionat (Pavlov): laprenentatge es pro-
dueix perqu sassocia a un estmul significatiu a un altre neutre, de
forma que aquest ltim provoca una resposta similar a lanteriorment
provocada pel primer.
Condicionament operant o instrumental (Skinner): a travs daquest
condicionament, lorganisme aprn que una conducta particular pro-
dueix una conseqncia particular i, si s til o plaent, lorganisme
repetir la conducta, per si, per contra, s desagradable, intentar evi-
tar-la. Es denomina aix perqu es produeix una conducta instrumental
adreada a aconseguir un determinat resultat o efecte.
b) Aprenentatge social (Bandura)
Segons aquesta teoria, laprenentatge t lloc a travs de la imitaci i la
identificaci amb altres persones significatives. Bandura es va basar en el
conductisme per desenvolupar la seva teoria, afegint la importncia de les
variables personals i ambientals.
Estmul condicionat
(so)
No resposta
DURANT
DESPRS
Resposta incondicionada
(salivaci)
Resposta incondicionada
(salivaci)
Resposta condicionada
(salivaci)
Estmul incondicionat
(menjar)
Estmul incondicionat (menjar)
+
condicionat (so)
Estmul condicionat
(so)
Estmul: des de la perspectiva psicol-
gica, sentn que un estmul s qualse-
vol fet que provoca una resposta, tant
voluntria com reflexa.
Vocabulari
CONDICIONAMENT
CLSSIC
ABANS
Estmul Resposta
FILTRE PERSONAL
Teories psicodinmiques
Interpreten el desenvolupament hum en termes de forces i motius intrn-
secs, partint del fet que aquestes forces bsiques i subjacents influeixen en
el pensament i en la conducta.
Les principals teories dins daquest corrent psicodinmic es descriuen a
continuaci:
a) Psicoanlisi de Freud
El motor de la conducta s la libido o les pulsions sexuals instintives dacord
amb el principi del plaer. Les experincies primerenques sn determinants
per al desenvolupament futur del subjecte. Les etapes del desenvolupament,
segons aquest autor, sn:
1. Oral (0 a 18 mesos): la principal font de plaer rau en activitats realitza-
des amb la boca. Durant aquesta etapa, els nens sho posen tot a la boca.
2. Anal (18 mesos a 3 anys): la zona de gratificaci s la regi anal. Els nens
experimenten plaer en la defecaci o durant la seva neteja.
3. Fllica (3 a 6 anys): la zona de gratificaci s la regi genital. Sobserva
els nens manipulant-se amb freqncia els genitals.
4. Latncia (6 a 12 anys): s una etapa de transici.
5. Genital (de 12 anys en endavant): canvis de la pubertat. Relacions
sexuals adultes.
b) Teoria psicosocial dErikson
Erikson va ser un psicleg nord-americ, especialitzat en psicologia evolu-
tiva i deixeble de Freud. El desenvolupament es basa, segons aquest autor,
en la interacci entre les forces psicolgiques i les influncies socials
externes.
Existeixen vuit etapes en el desenvolupament, cada una de les quals t una
dificultat concreta o crisi, que cal resoldre, i fer-ho permet adquirir la
capacitat bsica de letapa o virtut:
1. De 0 a 12 mesos. Confiana enfront a desconfiana. Virtut: lesperana.
2. D1 a 3 anys. Autonomia enfront a vergonya i dubte. Virtut: la voluntat.
3. De 3 a 6 anys. Iniciativa enfront a culpabilitat. Virtut: el propsit.
4. De 7 a 11 anys. Destresa enfront a inferioritat. Virtut: la destresa.
5. Adolescncia. Identitat enfront a confusi de rols. Virtut: la fidelitat.
6. Edat adulta primerenca. Intimitat enfront a allament. Virtut: lamor.
7. Edat adulta. Creativitat enfront a estancament. Virtut: la cura.
8. Vellesa. Integritat enfront a desesperaci. Virtut: la saviesa.
33 33
Web de Psicologia llatinoamericana:
www.psicomundo.com
T accessos directes a diferents revistes
digitals especialitzades amb un enfoca-
ment clarament psicoanaltic. Destaca el
seu enlla Vides i obres, en qu es
troba la biografia de diferents autors
dins de la Psicologia general, de la
Psicoanlisi i de la Psiquiatria.
Web
El joc com a activitat
sintetitzadora del Jo
Erikson va associar joc i creixement,
considerant que el joc infantil tenia
diferent sentit i funci i que el de la-
dult. El joc serveix, segons ell, com a
instrument diagnstic i teraputic en
letapa infantil.
10 Duu a terme una comparativa entre les perspectives proposades per Piaget i per Vigotsky.
11 Compara les teories de Freud, Erikson i Piaget. Realitza una taula en qu sespecifiqui letapa, segons
ledat cronolgica.
12 Explica en qu consisteix el condicionament clssic.
34 34
4 >> Etapes evolutives
Per comprendre millor el canvi evolutiu, el desenvolupament hum es
divideix en mbits i en franges dedat.
Existeixen tres mbits, i la seva importncia varia en funci de ledat:
Fsic: es refereix al creixement, al desenvolupament fsic i als factors
socioculturals que afecten aquest creixement i desenvolupament.
Psquic: alludeix als processos mentals a travs dels quals les persones
pensen, es comuniquen i aprenen.
Social: relacions amb els altres, emocions que es produeixen en les
interaccions i variables de personalitat que influeixen en aquestes
interaccions.
Estadi: aplicat a la Psicologia del des-
envolupament, significa que:
Els canvis que es produeixen sn quali-
tatius.
Els continguts sn homogenis.
La seqncia s invariable i, per tant,
predictible.
Els estadis superiors integren els xits
dels anteriors.
Vocabulari
Etapes evolutives
Fase Edat cronolgica Clau fsica Clau psicolgica
Prenatal
9 mesos
0 anys
1 mes
2 anys
6 anys
11 anys
20 anys
40 anys
65 anys
Mort
Concepci
Naixement
Expectatives
dels pares:
nens desitjats
Nadons
Caminar
Parlar
Formaci de vincles
Infncia primerenca
Domini
dhabilitats
bsiques
Infncia tardana Finalitza amb la pubertat
Operacions
concretes
Adolescncia Maduresa fsica
Construcci duna
identitat personal
i sexual
Vida adulta
Vida adulta
Joventut
Mxim desenvolupament
de les potencialitats
fsiques
Estabilitat,
independncia
econmica i personal
Vida adulta
Mitjana edat
Menopausa
Andropausa
Expansi dels
compromisos personals
i socials, augment de
responsabilitats
Vellesa
Processos
denvelliment
cellular
Jubilaci.
Reformulaci de rol
personal i social
4.1 > Nadons i infncia
Des dels zero als onze anys, ens trobem amb aquestes caracterstiques:
A nivell fsic. Durant els primers anys de vida, el repte per als nens s
conixer i controlar el seu cos. La seva importncia s tan gran que
alguns autors defensen que el pensament es construeix amb lexperin-
cia del moviment i lacci. Freud considerava que, en lsser hum, el
psicolgic naix a partir del biolgic, i que la necessitat fisiolgica crea el
desenvolupament psquic.
A nivell psquic. Els canvis que es produeixen sn molts i marcats.
Seguint els patrons del desenvolupament cognitiu donats per Piaget,
observem:
De 0 a 2 anys. El nen es troba en letapa del desenvolupament sensorio-
motor. Est determinada per les sensacions que el nen experimenta i
les reaccions davant seu sn de tipus motor. El nad es relaciona amb
el mn a travs dels sentits i lacci.
Dels 2 als 7 anys. Es tracta del perode preoperacional. Adquireix la fun-
ci simblica, s capa dutilitzar objectes, paraules (adquisici del llen-
guatge) i fins i tot accions com smbols per pensar i comunicar-se. Les
accions interioritzades van ser denominades per Piaget com a intucions.
El pensament intutiu es caracteritza per:
- Raonament transductiu. Va del particular al particular, no del gene-
ral a lespecfic o a la inversa.
- Juxtaposici. El nen s incapa de donar una explicaci coherent i
tendeix a fragmentar-la. Preguntem a un nen sobre alguna cosa que
ha vist i escoltem la seva resposta.
- Sincretisme. Percep lentorn segons visions globals subjectives, no es
det, veu i creu.
- Egocentrisme. El nen no diferencia el jo del no jo; ell s la mesura de
les coses, pensa que el seu punt de vista s lnic possible.
- Centraci. Es det en un sol aspecte de la realitat, assimila la part pel
tot.
- Irreversibilitat. No executa una mateixa acci en els dos sentits del
recorregut.
- Mgic. Creu que els ssers inanimats tenen vida (animisme), els ani-
mals poders i doten dintencionalitat els objectes.
Dels 7 als 11 anys. s el perode de les operacions concretes, la seva
intelligncia es torna operacional o lgica. El pensament del nen sin-
dependitza de les aparences perceptives externes, s capa de fer
inferncies partint dinformaci tangible i concreta. El pensament s
ms lgic, menys dependent de laqu i lara.
A nivell del desenvolupament emocional, ens trobem amb:
Durant els dos primers anys de vida, es dna el desenvolupament dels

vincles. El vincle s un lla afectiu, una relaci afavorida i consolidada
per les conductes infantils i les del cuidador principal (persona que el
cuida de forma estable), que es complementen recprocament i que
donen lloc a una relaci emocional privilegiada. Aquest vincle pro-
dueix en el nen sentiment de seguretat, plaer i benestar.
35 35
Reflexos
Sn respostes fsiques involuntries als
estmuls. Entre els reflexos que presen-
ta el nounat, trobem el reflex ambula-
tori: en subjectar el nen de forma ver-
tical, agafant-lo per les axilles i collo-
cant els seus peus sobre una superfcie
plana, mou les cames com si volgus
caminar; o el reflex de subjecci plan-
tar: quan alguna cosa toca els palmells
de les mans del nen, aquest lagafa
amb fora, etc.
Relaci del nad amb el seu
entorn fsic
La relaci amb el seu entorn li permet:
Establir relacions entre objectes i
accions (causalitat).
Distingir entre mitjans i finalitats
(intencionalitat).
Construir la noci de permanncia de
lobjecte.
Elaborar una idea de lespai.
Elaborar les primeres representacions i
accedir aix a la funci simblica.
36 36
Dels 2 als 7 anys. Existeix una major diferenciaci, control i anticipa-
ci de les emocions. La seva mobilitat fsica li permet ampliar el seu
mn dinfluncia. A partir dels tres anys, comena el desenvolupament
de lautoconcepte i lautoestima. El nen es descriu a si mateix de forma
global i arbitrria. Lobstinaci o tossuderia s una forma dexercitar la
prpia voluntat acabada de descobrir i contribueix al creixement i len-
fortiment de la seva personalitat.
Dels 7 anys a ladolescncia. Lautoconcepte es fa ms psicolgic que
social, es fonamenta menys en les caracterstiques fsiques. El desenvo-
lupament cognitiu li permet percebres a si mateix diferent dels altres,
valorant-se en funci de les seves creences.
A nivell social. Ladquisici ms important s la socialitzaci, que s el pro-
cs dadquisici de conductes, valors, normes, creences i motius propis
del context social, cultural, etc. de lentorn de lindividu.
Els referents socials mxims per al nen sn:
La famlia. s lentorn de socialitzaci primari. Els pares sn els models
ms eficaos, influeixen en la construcci de lautoconcepte del nen,
de la seva personalitat.
Els mestres. Contribueixen a la socialitzaci de manera secundria.
Han dexistir els mateixos valors i normes que en la famlia per tal que
no apareguin contradiccions que impedeixin al nen socialitzar-se de
forma adequada.
Les relacions amb els seus iguals (nens dedat similar). Contribueixen
tamb a la socialitzaci. Aquestes relacions tenen diferents caracters-
tiques segons ledat:
- Dels 3 als 5 anys: amic s el que est a prop i juga amb ell.
- Dels 5 als 8: amics sn els que li deixen coses i lajuden; amistat inte-
ressada i fluctuant.
- Dels 8 als 12: lamistat comena a ser desinteressada introduint-se
principis de reciprocitat, confiana i afecte.
Explicaci del vincle
Lorigen del vincle sassocia a:
La satisfacci de les necessitats bsi-
ques del nen (psicoanlisi).
Un procs daprenentatge (conductis-
me).
Una necessitat innata de contacte
(etologia).
Margaret Mead (1901-1978)
Els estudis daquesta antroploga cul-
tural van posar de manifest que lado-
lescncia es caracteritza per ser una
etapa conflictiva i de rebellia noms
en el mn occidental, i que en la resta
de societats es realitzen ritus de tran-
sici que serveixen per franquejar la
barrera que separa el nen de ladult.
Per aix, va basar la seva investigaci
en lestudi dels joves de Samoa.
37 37
4.2 > Adolescncia
Ladolescncia s una etapa de canvis fsics, psquics i socials notables, con-
dicionada per una transici progressiva des dun estatus infantil a la vida
i el mn adults. s un procs psicolgic i social que es presenta noms en
alguns grups humans; tot i aix, el que s que s universal sn els canvis
fsics que donen lloc al que es denomina pubertat.
A nivell fsic: entre els 10 i els 16 anys dedat, es produeixen una srie de
transformacions biolgiques i morfolgiques (pubertat). T lloc la madu-
raci sexual i un creixement en principi desproporcionat: lestirada de
la pubertat.
A nivell psicolgic: ladolescent s capa de dur a terme un pensament
formal, treballar amb el real com un subconjunt del possible, utilitzar
el mtode hipottic i deductiu i establir relacions lgiques entre dife-
rents proposicions. Processa millor la informaci i s capa dadquirir
ms coneixements, i pot pensar sobre el seu pensament (metaconeixe-
ment). En aquesta etapa, es reestructura la imatge psicolgica i fsica
que t de si mateix.
Canvis socials: la socialitzaci de ladolescent depn del context en qu
viu, mediada per la societat i la seva cultura. En la famlia, existeix una
ambivalncia entre la dependncia i lautonomia. Es redefineixen els
vincles familiars, en qu el pes de les opinions i les idees dels adoles-
cents comencen a tenir valor propi. La importncia dels iguals en lad-
quisici de la identitat personal s fonamental, ja que proporcionen a
ladolescent una identitat grupal, protecci, seguretat i sentit de perti-
nena.
www.protegeles.com
Protgeles: aquesta associaci sense
nim de lucre sorgeix com una organitza-
ci contra la pornografia infantil. Un dels
seus objectius s facilitar a les Forces i
Cossos de Seguretat de lEstat el major
nombre dinformacions verificables, que
permetin leliminaci de pgines de por-
nografia infantil a Internet, aix com la
localitzaci dels seus autors. Funciona
com una hotline o lnia de denncia.
Web
Pubertat enfront dadolescncia
Exigncies socials
Percepci subjectiva
del seu cos
Valoraci dels canvis
que es produeixen
CONSTRUCCI IDENTITAT PERSONAL
Prpies exigncies
Transformacions biolgiques i morfolgiques (10 a 16 anys)
Procs psicolgic i social dalguns grups humans
Pubertat: fet universal
Adolescncia: construcci cultural no universal
Subsistemes de la famlia
Subsistema conjugal: format per la
parella, dues persones adultes que
decideixen compartir el seu temps i la
seva intimitat.
Subsistema parental: format per la
parella que decideix tenir fills. Les
seves responsabilitats sn les de cui-
dar-los, educar-los i proporcionar-los
afecte i seguretat.
Subsistema filial: format pels fills. Els
germans tenen les seves prpies for-
mes i normes de relaci.
38 38
4.3 > Edat adulta
Poc sha estudiat daquesta etapa en Psicologia evolutiva. Un dels tpics ha
estat considerar-la com una etapa destabilitat i absncia de canvis; tot i
aix, sn molts els canvis que shi produeixen. Aix, sestudien diferents
aspectes, com sn:
A nivell fsic: a linici daquesta etapa sest en plena esplendor fsica.
Amb el temps, es descompensen els processos de creixement i denvelli-
ment de lorganisme cap a aquest ltim, encara que se segueix conser-
vant un funcionament fsic bo.
A nivell psicolgic: ladult es troba en lestadi postformal, en qu es rea-
litzen operacions dialctiques, jugant amb la contradicci i la flexibili-
tat en laplicaci del pensament a la resoluci de situacions.
Sinterrelacionen coneixements i realitats, situen els criteris de veritat,
no en lesfera personal, sin en la interpersonal. Posseeixen autocontrol
i autoregulen les seves conductes.
A nivell afectiu, sn tres els esdeveniments vitals ms importants:
La formaci duna parella. Les claus per al manteniment de la pare-

lla sn maduresa emocional, capacitat dadaptaci, autoestima posi-
tiva, bona capacitat de comunicaci i satisfacci en les relacions
sexuals.
El naixement i educaci dels fills. Aix requereix ladopci del rol de
pares i el canvi daquest rol en funci del desenvolupament i levoluci
dels fills.
El desenvolupament professional per assolir la realitzaci personal.

Canvis socials: la constituci de la famlia i el desenvolupament profes-
sional sn variables afectives i socials que condicionen la vida de lindi-
vidu adult.
El cicle evolutiu familiar reuneix les diferents etapes per les quals
passen els individus que constitueixen les famlies a nivell social i
afectiu. Cada una de les etapes t caracterstiques diferents, i resulta
necessari comptar amb unes habilitats bsiques en totes elles, com
sn el domini de la negociaci, de la resoluci de problemes i de la
comunicaci.
El treball s una experincia psicolgica i social que deixa de ser bene-
ficiosa quan es viu per treballar i no es treballa per viure. Ladult sha
dadaptar al sistema productiu, per assolir la satisfacci personal i
aconseguir una remuneraci econmica que li permeti viure segons
les seves possibilitats. Lestabilitat laboral contribueix a lestabilitat
afectiva i a la inversa.
www.injuve.mtas.es/injuve/por
tal.portal.action s la pgina web de
lInstitut de la Joventut (INJUVE), en qu
trobars molta informaci sobre ocupa-
ci, formes demancipaci, oci i temps
lliure, formaci, etc.
Web
13 Realitza un esquema en qu es reflecteixin el desenvolupament cognitiu i les seves diferncies en el
perode sensoriomotor, preoperatori i de les operacions concretes.
14 Quins sn els principals agents en la socialitzaci del nen?
15 Explica la diferncia entre pubertat i adolescncia.
39 39
4.4 > La vellesa
Al llarg de la histria i segons les diverses cultures, la vellesa sha valorat
de forma diferent, des de ser venerada fins a ser qualificada com a intil
o com una crrega. Les caracterstiques principals daquesta etapa sn:
A nivell fsic: apareix una tendncia a latrfia i tamb es produeix
una disminuci de leficcia funcional. A nivell cellular, es produeix
un descens en el nombre de cllules i un augment de la mida
cellular. Aix t la seva correspondncia fsica sobre el sistema mus-
culoesqueltic, immunitari, respiratori, etc. i, finalment, sobre tot
lorganisme.
A nivell psicolgic: la modificaci en les funcions cognitives es carac-
teritza per ser un procs lent, influt per aspectes personals, cultu-
rals, educacionals i de lentorn; per aix, les manifestacions en el
comportament individual sn diferents i tamb ho s lacceptaci da-
quests canvis.
Existeix un alentiment de les capacitats intellectuals. La intelligncia
que usen les persones grans es basa en la reflexi i en lexperincia.
Sobserva una prdua en la memria, especialment de la memria
recent, ja que la memria a llarg termini es mant intacta. Ledat, per
si sola, no sembla ser un factor que modifiqui de forma important la
utilitzaci de les facultats mentals, ja que lindividu elabora estrat-
gies de compensaci que redueixen aquests canvis, mantenint una
estabilitat.
Afectivament, se suposa que ledat proporciona una maduresa emo-
cional basada en lexperincia, encara que noms per ledat no sacon-
segueix. Les formes dafrontament, lexpressivitat o la capacitat de
canalitzar els sentiments saprenen al llarg de tota la vida. La perso-
nalitat no canvia, simplement saguditzen els trets caracterstics de
lindividu. Ledat no proporciona res que, de base, no es tingui.
Canvis socials: en aquesta etapa, es produeixen canvis en les funcions
o rols del subjecte en la societat:
Rol personal. Es t una visi de la vida i de la mort privilegiada. Sha
dacceptar la mort com a part de la vida i reconciliar-se amb el pas-
sat. A nivell familiar, la disponibilitat de temps que tenen els permet
ser un suport incondicional, tenint cura dels nts, realitzant tasques
administratives familiars, encrrecs, etc.
Rol social. La jubilaci s el fet que marca linici daquesta etapa.
Suposa una disminuci de recursos econmics, un augment del
temps lliure i una disminuci de les relacions socials que abans es
produen entorn al treball.
www.imsersomayores.csic.es. Portal
MAYORES. Aquesta pgina web est dis-
senyada sota criteris daccessibilitat, i
est especialitzada en Gerontologia i
Geriatria. En lapartat de Seccions,
trobars abundant informaci actualit-
zada sobre legislaci, psicologia i salut,
residncies, etc.
Web
16 Quines caracterstiques fsiques, psquiques i socials es presenten en ledat adulta?
17 Quins sn els principals canvis evolutius en la vellesa?
Jos Luis Sampedro: nonagenari
en plena efervescncia mental
A la seva producci literria safegeix la
seva docncia espordica en conferncies
i congressos sobre tot tipus de temes,
donada la seva vasta cultura. La seva
arrancada com a escriptor es va produir
arran de la publicaci de La sonrisa etrus-
ca, novella que tracta sobre el procs de
lenvelliment des duna perspectiva ex-
quisidament humana.
40 40
Models terics
en psicologia
evolutiva
Teoria sobre el
desenvolupament
Psicologia de
la salut
Psicologia
evolutiva o del
desenvolupa-
ment
Etapes
evolutives
Patrons i
pautes de
comportament
relacionats amb
la salut
Patrons i
pautes de
comportament
de risc
Nadons i infncia
Adolescncia
Edat adulta
Vellesa
Canvis
fsics
Canvis
psicolgics
Canvis
socials
PSICOLOGIA I
CURES
DINFERMERIA
Sentit de coherncia
Fortalesa de carcter
Control / sensaci de control
Disposici optimista
Autoestima i autoeficcia
Suport social
Idees clau
Mecanicistes
Organicistes
Contextual dialctic
Perspectiva etolgica
Teories cognitives
Teoria historicocultural
Teoria ecolgica
Teoria de laprenentatge
Teoria psicodinmica
.: CONSOLIDACI :.
1 Completa la segent definici collocant adequadament aquests termes: cientfic / processos / compor-
taments / objectiu.
La Psicologia tracta sobre lestudi__________, mitjanant ls del mtode __________, dels ___________
humans i de les estructures i ___________ mentals que els fan possible.
2 Es troba en la mateixa situaci de risc una persona que viu sola, fuma i fa exercici que una altra que
viu amb la seva famlia, fuma i fa exercici? Raona la teva resposta.
3 Quines diferncies trobes entre la Psicologia evolutiva i la Psicologia de la salut? Existeixen elements
en com?
4 Quins efectes t sobre el subjecte, en situacions de malaltia, el suport social?
5 Determina si sn vertaderes o falses les segents afirmacions i, en el cas de les falses, formula-les ade-
quadament:
a) Les persones grans tenen menys intelligncia.
b) Els adolescents sn universalment rebels i contestataris.
c) Ledat comporta una disminuci dels interessos i les motivacions i es caracteritza per lapatia.
d) Els nens, en nixer, sn com un full en blanc.
e) La jubilaci s un canvi per al qual no es necessita preparaci, ja que s una etapa en qu es pot fer el
que es vol.
f) Les persones grans duen a terme una feina no reconeguda grcies a la qual se sost el treball productiu
dels ms joves de la famlia, s a dir, sn una infraestructura necessria per al manteniment de les famlies
en qu treballen els dos cnjuges.
g) Ledat adulta s una etapa caracteritzada per escassos canvis psquics, fsics i socials.
.: AMPLIACI :.
1 Aprofundeix sobre el concepte de Psicologia de la salut realitzant un quadre en qu estableixis quins
sn els seus objectius, mbits i actuacions prpies.
2 Busca informaci a Internet sobre les segents infermeres: V. Henderson, H. Peplau, I.J. Orlando i C.
Roy. Determina quina perspectiva terica tenien sobre els professionals de la infermeria i quines van ser les
seves aportacions fonamentals.
3 Gallahue va dur a terme una teoria sobre el desenvolupament motor al llarg de tota la vida de lindivi-
du. Busca informaci al respecte i vincula-la amb letapa de desenvolupament dels 0 als 2 anys dedat.
4 Amplia els teus coneixements sobre les altres teories del desenvolupament hum. Especifica, juntament
amb les que ja coneixes, quina s la naturalesa del desenvolupament, el procs guia corresponent, la fun-
ci que realitza lindividu, la forma del desenvolupament i lenfocament o model caracterstic.
5 Aprofundeix sobre ladolescent occidental incidint sobre els tpics daquesta etapa, les exigncies
socials i personals, el judici moral i la identitat personal. Realitza un mapa conceptual amb aquestes varia-
bles.
6 Els perodes prenatal, perinatal i postnatal sn perodes crtics en el desenvolupament? Determina per qu.
7 Recull notcies sobre lenginyeria gentica en diferents mitjans de comunicaci.
Activitats finals
41 41
42 42
Crisi dels quaranta?
El Josep acaba de complir quaranta anys, treballa com a llauner i porta quinze anys casat. La seva dona,
la Laura, treballa en el servei domstic. Tenen dos fills, el Joan Pau, de quinze anys, i la Victria, de set.
El Josep va tenir un accident de treball. Porta dues setmanes anant dies alterns al centre de salut per curar-
se una ferida oberta a la zona tibial de la cama esquerra que sha complicat amb una infecci degut, entre
altres coses, a la insuficincia venosa que t.
ltimament, va molt desanimat a les cures. Mentre latenen, la conversaci amb lAnna, la infermera, i
lEnric, lauxiliar, s constant. Afirma que tot li va malament i que els quaranta no se li han posat b: la
Laura no lentn, el Joan Pau est pitjor que mai i es porta molt malament amb la seva germana Victria,
els crits a casa sn freqents, etc.
Qu creus que busca el Josep en lAnna i lEnric? Qu hem de fer nosaltres com a professionals sanitaris?
Soluci El Josep s capa dexpressar tot el que li est passant, prova de la seva necessitat de desfo-
gar-se. Podem saber qu desitja a travs de la seva expressi verbal i de la seva conducta. La clau est en
observar si el Josep ens deixa parlar o no, si t una actitud receptiva a la comunicaci o tancada, si mant
un contacte visual constant, si parla sense tenir en compte les expressions verbals i fsiques de lAnna i
lEnric o si, per contra, busca ajuda deixant preguntes obertes en la conversaci o adreant-les directament
a ells.
Com a professionals sanitaris, hem doferir estratgies al Josep perqu intervingui sobre totes aquelles
situacions que li resulten desagradables:
A nivell personal. El Josep est vivint la seva malaltia de forma negativa, a ligual que els seus acabats
de complir quaranta anys, fet que dificulta lacceptaci a aquesta nova situaci vital. A nivell cognitiu
(etapa postformal), el Josep pot observar la situaci des de fora, fet que li donar perspectiva per no con-
siderar que el que li passa s quelcom insuperable i saber que ell pot controlar-la veient el costat positiu
de les coses i minimitzant el negatiu.
Atenent-nos al moment del cicle vital de la famlia:
En la parella, el Josep sha de plantejar la necessitat de portar a terme activitats adreades al manteni-
ment de la illusi. Aix significa sortir de tant en tant, fer coses junts, tenir temps dintimitat, etc. Tot
aix sense fills, facilitant aix la comunicaci sense estrs ni interrupcions. Haur de buscar lestabilitat
i evitar lestancament de la seva relaci.
Com a pare, ha de realitzar les segents tasques:
Mantenir uns lmits clars amb el seu fill serveix per afavorir una comunicaci fluida entre ells, fet que per-
met la lliure expressi dels afectes i el Joan Pau sabr a qu atendres en cada moment. Aix, es permetr
el creixement com persones dels dos i el creixement de la famlia com a lloc de trobada i seguretat.
En la comunicaci amb el seu fill adolescent, el Josep ha de saber que obre portes utilitzar expressions
del tipus: Tens dret a dir qu sents, et respecto com una persona amb idees i sentiments propis, puc
aprendre alguna cosa de tu, de veritat, vull escoltar el teu punt de vista, escoltar les teves idees s
important per a mi, estic interessat en el que et passa. El contrari ocorre quan ordena i mana, adver-
teix i amenaa, moralitza i sermoneja, dna solucions, jutja, ridiculitza o dna llions.
Cas final
REVISTA SANITRIA
TPICS TPICS
SOBRE LEDAT
i altres temes dinters
N
o dubtem en la resposta.
Tots estem influts per
tpics, ning pot dir el contrari.
La diferncia rau en el fet que
noms alguns saben que ho
estan i s precisament aquest
coneixement lelement de con-
trast. Ledat i el desenvolupa-
ment hum estan plagats de
tpics: els nens no saben qu es
fan, els ancians repapiegen, els
adolescents estan en ledat del
pavo, la crisi dels cinquanta se
soluciona amb una caneta a lai-
re, etc. Sobre el desenvolupa-
ment hum planegen ombres de
desenvolupament universal, en
qu el sempre i el mai sn la
norma. Els nens no comprenen
perqu no saben, ladolescent t
una revoluci hormonal que ni
ell mateix saguanta, en la meno-
pausa les dones estan inaguanta-
bles i altres idees preconcebu-
des. Tot i aix, el coneixement
ens permet desmuntar cada un
daquests tpics. El desenvolupa-
ment hum s una constant, en
qu cada individu t les seves
prpies variacions dins duna
lnia comuna. Els nens sn
lgics, tenen la seva prpia lgi-
ca, encara que no concordi amb
la nostra. Els adolescents mante-
nen una inestabilitat psicolgica
que no difereix de la de ladult
que tindr un fill o es juga el seu
futur en unes oposicions. Ledat
adulta est sotmesa a grans can-
vis no sempre valorats per la
societat, ladult responsable
pateix grans nivells destrs,
encara que la psicologia evoluti-
va no shagi detingut a estudiar-
los fins fa poc. I qu dir de les
persones grans; hi ha una frase
que en un programa de rdio
sempre repeteixen: el millor
que ens pot passar a la vida s
arribar a vells, per, hi estem
tots dacord? Analitzar les etapes
evolutives ens permet contrares-
tar els tpics i actuar professio-
nalment, s a dir, sabent que
podem veurens influts per
aquests i neutralitzant la seva
influncia.
El millor que ens pot
passar a la vida s
arribar a vells
Els auxiliars dinfermeria, com a
professionals de la salut, tenen
un comproms amb les persones,
amb el seu tipus de vida i amb la
seva salut. Aquest comproms va
ms enll de fer b els llits o de
netejar b alg, accions que es
consideren prototipus daquesta
activitat professional, un altre
tpic tpic, ja que si aix fos, el
seu comproms seria amb els
llits o amb la neteja i no amb les
persones. Per dins de la profes-
si existeix un altre tpic, que
els propis auxiliars dinfermeria
perpetuen: treballar s fer i fer
s actuar manualment. Analit-
zar un comportament o tractar
dentendre per qu un pacient
no ha fet el que se li va recoma-
nar semblen no ser elements
propis de la professi dauxi-
liars. Tan se val com es diguin les
coses a un pacient mentre que es
faci de forma educada; limpor-
tant s canviar les bosses dorina
diligentment, que al llit no apa-
reguin arrugues i que el pacient
estigui net; tan se val si est trist
o content, que durant quatre
dies ning el vagi a visitar, etc;
aix no s de la incumbncia de
lauxiliar dinfermeria. Per qu li
serveix estudiar principis de la
Psicologia aplicats a les cures si, al
cap i a la fi, a la prctica no ser-
veixen per res? s aquest un altre
tpic com o s una realitat? De
nosaltres depn.
Qui s lliura de les idees preconcebudes?
Qui no es veu influt pels estereotips imperants?
Nestan lliures els professionals de la salut, auxiliars dinfermeria, metges, zeladors o
infermeres pel seu singular treball entre la vida i la mort, entre la salut i la malaltia?
SUMARI
Personalitat i Psicologia
de la personalitat
Perspectives:
psicoanaltica, de les
disposicions, ambiental i
de les representacions
Trastorns de la
personalitat
La persona
i la seva personalitat
3
u
n
i
t
a
t
OBJECTIUS
Conixer els principals fenmens i processos de comportament
que reflecteixen la personalitat.
Assolir un coneixement crtic dels principals models de personali-
tat.
Analitzar el comportament com a expressi de la personalitat i uti-
litzar els elements bsics de la terpia conductual.
Reconixer la importncia de la personalitat en els processos de
salut i malaltia.
45
Unitat 3 - La persona i la seva personalitat
1 >> Conceptes i nocions fonamentals
en Psicologia de la personalitat
No tots els psiclegs estan dacord amb lexistncia de la personalitat.
Aquesta representa la convicci que el comportament de les persones res-
pon a predisposicions estables.
En el llenguatge colloquial, es parla de tenir o no tenir personalitat com
a quelcom rellevant per a les relacions humanes; des de la perspectiva
cientfica sempre sen t, encara que les caracterstiques que la defineixin
es presentin en major o menor grau.
1.1 > Concepte de personalitat
En el context cientfic, sn moltes les definicions de personalitat que
shan donat i poc el consens aconseguit. Es poden classificar les defini-
cions en funci dels aspectes sobre els quals dipositen ms mfasi, de
forma que tindrem les segents categories de definicions:
Additives: sn les definicions que creuen que la personalitat s la suma
de totes les caracterstiques que t un individu i que el defineixen.
Integratives o confirmacionals: consideren la personalitat com un con-
junt delements que defineixen un individu (en aix coincideix amb la
perspectiva additiva), per destaquen especialment el carcter organit-
zat i estructurat daquestes caracterstiques, aix com el carcter din-
mic i evolutiu de la personalitat.
Jerrquiques: fan referncia als elements que conformen la personalitat
juntament amb les seves relacions, donant lloc a un conjunt organitzat.
Dajust: consideren la personalitat com un conjunt integrat i organitzat
de caracterstiques de lindividu, que determinaran el seu peculiar ajust
amb el medi.
Distintivitat: posen mfasi en el que diferencia els ssers humans; la per-
sonalitat s el ms definitori i essencial de lindividu.
Una definici de personalitat que recull tots aquests aspectes s la
segent:
La personalitat s una organitzaci nica i dinmica de les carac-
terstiques duna persona particular, fsiques i psicolgiques, que
influeixen en la conducta i en les respostes a lambient social i
fsic. Com a conclusions, podem afirmar de la personalitat:
Abraa tota la conducta (manifestaci ms experincia privada).
Est constituda per caracterstiques consistents i duradores, que sn la
base de les predisposicions de les conductes de lindividu.
T caracterstiques niques en cada individu. La personalitat s nica.
s quelcom que sinfereix a travs de la conducta. s una construcci
terica que sha creat per comprendre millor les persones.
s situacionalment interactiva, s a dir, no s nicament el que ens dife-
rencia dels altres en respondre de forma diferent a un estmul (persona-
litat reactiva), sin que tamb s proactiva, s a dir, organitza la conduc-
ta del subjecte segons les seves prpies metes, objectius i plans.
Conixer una persona
Si vols conixer una persona, no li
preguntis qu pensa sin qu estima.
Sant Agust.
Persona: expressi que originria-
ment va significar mscara o imatge
falsa que els altres tenen dun mateix;
posteriorment, va adquirir la significa-
ci duna entitat substantiva, que per-
met la identificaci de lindividu.
El com i el diferent
de les persones
Tot home t alguna cosa en com amb
la resta dhomes. Tot home t alguna
cosa en com amb algun altre home.
Tot home t alguna cosa nica, no com-
partida per cap altre home.
Kluckhohn, Murray i Schneider, 1965.
Vocabulari
1.2 > Conceptes afins al terme personalitat
Amb freqncia, utilitzem indistintament termes
com carcter i temperament per parlar de personali-
tat.
Per temperament, entenem les diferncies individuals
de carcter constitucional que es manifesten en els
processos de reactivitat fisiolgica i autoregulaci, sot-
meses a la influncia, al llarg del temps, de lherncia,
la maduraci i lexperincia. s la part biolgicament
determinada de la personalitat.
El carcter consisteix en el conjunt de costums, senti-
ments, ideals o valors que fan relativament estables i
predictibles les reaccions dun individu. En contraposi-
ci amb el temperament, el carcter es refereix als pro-
cessos histrics i socials del subjecte, emfasitzant sobre
la forma de ser de lindividu.
1.3 > Psicologia de la personalitat
La Psicologia de la personalitat estudia aspectes de la conducta normal,
com sn:
Quin tipus de persona s lindividu en cada cas.
Com ha arribat a ser el que s.
Quines condicions provoquen aquesta organitzaci peculiar.
Com podem explicar la conducta o predir un comportament.
Com s cada persona diferencialment estable en els seus diferents com-
portaments.
Podem concloure dient que:
La Psicologia de la personalitat estudia les caracterstiques psicol-
giques que identifiquen un individu o un collectiu dindividus, la
seva gnesi, estructura i funcionalitat, des del seu origen fins a la
seva desaparici.
46 46
Singularitat biolgica i singulari-
tat psquica
La singularitat biolgica est determi-
nada pels nostres gens. La singularitat
psquica per aspectes generals, comuns
a totes les persones, aspectes grupals i
altres que sn nics de cada subjecte.
La singularitat duna persona sha de
moure entre: evitar la massificaci i,
per tant, la prdua de la identitat que
sumeix els subjectes en lanonimat de
la indiferenciaci, i evitar la diferen-
ciaci excessiva, que causa problemes
dintegraci i de pertinena al grup.
Zinder i Fromkin, 1980.
El maquillatge duna persona contribueix a modificar lexpressi
de la seva personalitat, podent-la emmascarar.
La personalitat defineix els individus de forma permanent, independentment daspectes superficials i canviants.
...HOME, ALT, GRAS, MOR,
HABITUALMENT PORTA UNA
AMERICANA DE RATLLES
EL SUBJECTE QUE EM VA FER
VIGILAR S EXTRAVERTIT,
PORUC, MOLT AFECTUS, ES
CREU DIVERTIT I ESPONTANI,
I S HBIL SOLUCIONANT
PROBLEMES.
I AIX, QU
SIGNIFICA?
47
1.4 > Models terics de la Psicologia de la personalitat
Tot i els intents duts a terme al llarg de la histria de la Psicologia, avui
en dia no existeix una nica teoria general de la personalitat que reculli
la diversitat de dades i fenmens coneguts i/o supsits associats amb el
concepte de personalitat. Aix, sn quatre les perspectives a travs de les
quals sha estudiat la personalitat:
Perspectiva o model psicoanaltic o psicodinmic: segons aquest model,
la personalitat s impulsada per una o ms forces subjacents dins de la
persona.
Perspectiva de les disposicions: la personalitat s un conjunt de carac-
terstiques duradores de les quals cada persona posseeix un grau i una
intensitat diferents.
Perspectiva ambiental: mitjanant aquesta perspectiva, es considera
que la personalitat s formada per condicions i circumstncies externes
que incideixen sobre lindividu. De la seva interacci amb lambient,
deriva i es constitueix la seva biografia personal i es dissenya una per-
sonalitat concreta.
Perspectiva de les representacions: la personalitat s un reflex de la
forma en qu els individus es representen mentalment a si mateixos i
als altres, als objectes i als esdeveniments que experimenten.
Els terics de la personalitat, segons la seva perspectiva, utilitzen dife-
rents instruments davaluaci. Les entrevistes i qestionaris recullen la
informaci preguntant al subjecte per a, posteriorment, interpretar-ne
les respostes. Altres vegades, la informaci sobt a travs de lobserva-
ci directa o preguntant a terceres persones: sn les impressions alie-
nes.
Caracterstiques duna
bona teoria
Validesa emprica: grau en qu les pro-
ves derivades de lobservaci sustenten
una teoria.
Parsimnia: senzillesa o precisi de la
mateixa.
Amplitud: extensi dels fenmens que
una teoria abraa.
Coherncia: grau en qu les proposi-
cions i supsits duna teoria sajusten
dins duna explicaci ms mplia inter-
nament congruent.
Verificaci: amb quina facilitat pot
defensar-se o rebutjar-se una teoria
per mitj de la investigaci.
Utilitat: alguns afirmen que no hi ha
res ms prctic que una bona teoria.
Acceptabilitat: sha de conixer i valo-
rar per part de la comunitat cientfica.
1 Classifica les segents definicions de personalitat segons la categoritzaci exposada en lapartat 1.4.:
a) La personalitat s la suma total dels patrons de conductes actuals o potencials dun organisme, en tant
que determinats per lherncia i lambient. Sorigina i es desenvolupa mitjanant la interacci funcional de
quatre sectors que donen lloc a patrons de conducta i que estan organitzats en: sector cognitiu-intellign-
cia-processament de la informaci, sector conatiu-carcter-voluntat, sector afectiu-temperament i sector
somtic-constituci (Eysenk).
b) La personalitat s el conjunt de repertoris conductuals dun subjecte (Staats).
c) La personalitat s lorganitzaci mental total dun sser hum en qualsevol dels estadis del seu desenvo-
lupament (Warren).
d) La personalitat s el que identifica un subjecte al llarg del cicle vital (Pelechano).
2 Defineix si els segents individus estan subjectes a una alta reactivitat o proactivitat en les segents
situacions:
a) El Joan es va posar en marxa quan el van cridar per treballar a lhospital.
b) LAlfons va passar per la Direcci de lrea de Salut i va sollicitar informaci sobre com inscriures en la
llista de substitucions.
c) La Carla va al centre de salut quan est malalta, per mai sha fet una revisi a fons.
48 48
2 >> Perspectiva psicoanaltica
Ara analitzarem les teories ms rellevants daquesta perspectiva:
2.1 > La Psicoanlisi de Freud
El fundador de la Psicoanlisi va ser Sigmund Freud. Per Freud, els subjec-
tes es mobilitzen grcies a la libido, ja que aquesta s la font denergia que
utilitza lindividu per actuar. Freud va organitzar la ment en les segents
estructures:
Inconscient: s la part de la ment que no s directament accessible. s el
lloc on semmagatzemen sentiments i idees que generen ansietat al
subjecte. Un cop aqu, exerciran una influncia contnua sobre accions
posteriors i experincies conscients.
Preconscient: representa la memria ordinria. Els seus elements estan
fora de la conscincia, per poden ser recuperats amb facilitat.
Conscient: s la part de la ment de la qual es t conscincia, de la que es
coneix i se sap qu pensa.
Segons Freud, la personalitat t tres components que donen lloc al com-
portament:
All (id): s el component innat de la personalitat, amb el qual naixem.
Es regeix pel principi del plaer. Busca la satisfacci immediata dels ins-
tints; si no sn satisfets, es produeix un estat de tensi que busca el seu
compliment. La forma en qu lall descarrega les seves tensions sano-
mena procs primari. El principi del plaer no imposa restriccions a la
forma en qu les necessitats han de ser satisfetes.
Jo (ego): en no poder lall controlar la realitat objectiva, es desenvolu-
pen les funcions psicolgiques, del jo o ego. El seu punt de partida s la-
ll. Els processos del jo de qu tracten els impulsos de lall sexpressen
duna manera adequada per al context del subjecte: s el principi de rea-
litat. Els processos intellectuals es produeixen en el jo.
Superjo (super-ego): s lltim component de la personalitat a desenvo-
lupar-se. Saprn en la infncia a travs dels valors socials i paterns, amb
la internalitzaci de les recompenses i els cstigs en un procs didenti-
ficaci. La internalitzaci s gradual fins que lautocontrol reemplaa el
control ambiental. Diferencia el que est malament del que s correcte,
i sesfora per assolir la perfecci.
Instints
Freud considerava que els instints eren
dorigen intern, biolgics, una fora
constant que no es pot evitar, i en deri-
ven tots els aspectes de la personalitat.
Els va classificar en dues categories:
Instints sexuals i de vida (Eros): con-
junt de pulsions relacionades amb la
supervivncia, la reproducci i el
plaer. La libido s lenergia produda
pels instints de vida.
Instints de mort (Thanatos): instints
innats i autodestructius que caracte-
ritzen els ssers humans. Freud va
afirmar que la meta de tot all viu
s la mort.
Relaci entre lestructura de la personalitat i lorganitzaci de la
ment segons Freud
ESTRUCTURA DE LA PERSONALITAT
CONSCIENT
PRECONSCIENT
INCONSCIENT
ORGANITZACI DE LA MENT
SUPERJO
JO
ALL
Freud, liceberg i lestructura
de la ment
Per explicar lestructura de la ment,
Freud utilitzava la metfora de lice-
berg: la seva punta representa el cons-
cient; la part submergida que es pot
veure seria el preconscient; lincons-
cient constitueix la base, la part ms
profunda i de majors dimensions,
parallel a la importncia que Freud
donava a linconscient sobre les altres
dues estructures.
49
Si el nostre jo realitzs la seva feina a la perfecci, mai sentirem ansietat,
ja que els impulsos de lall serien alliberats en la mesura justa i en el
moment adequat, i el jo mai hauria fet res que el superjo pogus desapro-
var. Tot i aix, cap jo funciona tan b. Els mecanismes de defensa del jo es
caracteritzen per operar de manera inconscient i transformar o falsificar
la realitat duna o altra manera. El jo utilitza els segents mecanismes de
defensa:
Repressi: a travs seu sexclouen de forma activa els pensaments ame-
naadors, s a dir, mant els impulsos inacceptables fora del conscient.
s el mecanisme ms elemental i rudimentari. Els pensaments repri-
mits exerceixen una poderosa influncia sobre la conducta, a ms de
requerir una gran quantitat denergia per mantenir-los centrats, podent-
se produir filtracions a la conscincia.
Negaci: consisteix en reconstruir el significat dun fet, de forma que la-
menaa desaparegui. Suposa negar-se a creure que un esdeveniment ha
ocorregut o que alguna cosa pot arribar a existir. Una de les formes de
negaci s la fantasia o el joc, a travs dels quals aconseguim un alleuja-
ment temporal a la nostra realitat opressiva.
Regressi: es produeixen retrocessos en letapa de desenvolupament psi-
cosexual en qu el subjecte es troba. Quan un subjecte no supera letapa
de desenvolupament que li correspon, shi queda fixat. s a dir, la fixa-
ci suposa quedar parcialment detingut en alguna etapa primerenca del
desenvolupament sexual i implica labandonament duna forma ms
avanada dafrontament a favor duna de ms primitiva i infantil.
En el quadre segent, sobserven les caracterstiques de la personalitat que
es deriven de fixacions en estadis de desenvolupament anteriors
(oral/anal/fllic):
Etapa de fixaci Caracterstiques de la personalitat
Oral
Carcter oral: preocupaci per les qestions de
donar i prendre. Canvis extrems doptimisme /
pessimisme. Sarcasme i agressi verbal. s de
canals orals de gratificaci (menjar, fumar, etc.)
per abordar la frustraci. Dependncia, credulitat i
gelosia.
Anal
Anal expulsiu: es fixen en la fase sdica;
deixadesa, descurana, malbaratament,
extravagncia, crueltat i destrucci.
Anal retentiu: es fixen en la fase anal ertica:
obstinaci, ordre i pulcritud, meticulositat,
puntualitat i avarcia.
Fllica
Carcter fllic: temerari, resolt, segur de si
mateix, amb vanitat i orgull excessiu.
En els homes: masclisme, agressivitat sexual,
esfor excessiu per lxit en la carrera;
alternativament, impotncia sexual i ocupacional.
En les dones: conducta seductora que no
condueix a lintercanvi sexual.
Actes fracassats freudians o lap-
sus freudians
Errors comesos en parlar, llegir o actuar
revelen les intencions reals o els
pensaments ms ntims de la perso-
na, ja que, segons Freud, res passa per
casualitat. En el llenguatge colloquial,
parlem de lapsus freudians per referir-
nos als errors en la parla que semblen
suggerir sentiments o desitjos ocults.
50 50
Anullaci: a travs daquest mecanisme, el subjecte tracta de compensar
simblicament un impuls o acte inacceptable. Aquest mecanisme s uti-
litzat pels maltractadors, que primer peguen per que desprs manifes-
ten un afecte i una estimaci amb qu tracten de compensar lacci pr-
via.
Formaci reactiva: consisteix en protegir-se contra lalliberaci dun
impuls inacceptable, posant lmfasi en loposat. La passivitat i la timi-
desa poden ser una formaci reactiva contra un fort impuls dominant.
s difcil saber si un acte s una manifestaci dun impuls o del seu opo-
sat.
Projecci defensiva: implica atribuir els propis impulsos o desitjos inac-
ceptables a altres persones o coses. Es busca un boc expiatori que perme-
ti al subjecte defensar-se dun pensament que li desagrada. Consta de
tres passos: reprimir limpuls amenaador, projectar limpuls en una
altra persona i distanciar-sen.
Desplaament: suposa canviar lobjectiu inicial dun impuls per un altre
de ms acceptat. Per exemple, no ens enfrontem amb el nostre cap quan
ens critica, per ens descarreguem amb la persona que tenim ms a
prop i que en t menys culpa.
Racionalitzaci: lindividu redueix la seva ansietat en trobar una expli-
caci racional per a una conducta que, en realitat, va dur a terme per
raons inacceptables.
Identificaci defensiva: consisteix en adoptar les caracterstiques duna
altra persona; per exemple, per canalitzar lenveja que sentim per ella.
Sublimaci: permet que els impulsos de lall siguin expressats en trans-
formar-los en una forma ms acceptable i fins i tot admirada. Freud pen-
sava que la religi, la cincia i lart sn les principals vies de sublimaci.
2.2 > Teories neopsicoanaltiques
Els neofreudians recullen les contribucions ms importants del fundador
de la Psicoanlisi i divergeixen del pensament de Freud duna manera ms
o menys profunda.
En general, les teories neopsicoanaltiques accentuen la importncia del
conscient i del jo i donen ms importncia als factors socials i culturals
que als sexuals. Sintrodueixen aspectes com el sentit de la vida i el paper
de les aspiracions i les metes; tenen, finalment, una visi positiva de les
persones.
2.3 > Limitacions de la perspectiva psicoanaltica
La Psicoanlisi ha estat objecte de crtiques, no noms procedents dels
defensors daltres perspectives.
Les crtiques ms comunes de les quals la Psicoanlisi s objecte sn: que,
en valorar els mateixos fets, diferents psicoanalistes no sempre arriben a
les mateixes conclusions; que els conceptes estan mal definits; que les pro-
postes de la Psicoanlisi no sn objectivables; que s manifestament sexis-
ta (la determinant importncia que lautor dna a labsncia del penis en
la dona i la seva enveja per posseir-lo ns una mostra) i que no concorden
amb la visi cientfica de la Psicologia de la personalitat.
Complex ddip: terme encunyat per
Freud per denominar el conflicte que
els nens de tres a sis anys experimen-
ten quan desenvolupen un desig inces-
tus envers la seva mare i, al mateix
temps, una rivalitat gelosa i hostil
envers el seu pare.
Complex dElectra: es refereix a
lenveja que les nenes dentre tres i sis
anys tenen pel penis del seu pare,
incloent la recerca del mateix com a
objecte sexual amb lesperana de
compartir lrgan que no t.
Feminisme i Psicoanlisi
Karen Horney, contempornia de
Freud, es va oposar als seus postulats
portant-los a lextrem oposat. Horney
va afirmar que els homes tenen un
paper tan insignificant en la creaci i la
recerca duna nova vida humana que
aix els genera un profund sentiment
dinferioritat que tracten de compen-
sar a travs de diferents assoliments
com lxit laboral, en el mn dels nego-
cis o professional.
Somnis: experincies mentals que
succeeixen en dormir i que consisteixen
en imatges visuals, sovint vvides i con-
siderades com a reals. Freud els consi-
derava com a productes mentals molt
significatius, ja que sn el resultat de
la interacci dinmica entre:
Els desitjos inconscients.
Els mecanismes de censura del jo.
Els successos de la vida dirna.
Vocabulari
51 51
3 >> Perspectiva de les disposicions
Si Sigmund Freud va ser el fundador de la Psicoanlisi, Gordon W. Allport ho
va ser de la perspectiva de les disposicions. Les disposicions o trets sn les
caracterstiques de la personalitat estables en el temps, relativament consis-
tents al llarg de les situacions, que fan les persones diferents entre si. Aix, el
tret o disposici s la causa interna del comportament o un resum descrip-
tiu del mateix. Les caracterstiques de les disposicions sn: estabilitat relati-
va (elements inherents a la personalitat); consistncia i generalitat, que afec-
ten el comportament en la majoria de les situacions i contextos en qu lin-
dividu es relaciona (trans-situacionals); sn comunes a tots els individus per
alhora existeixen diferncies individuals: som nics; quantitatives, s a dir,
ens diferenciem per obtenir diferents puntuacions en el tret; sn bipolars o
unipolars: si sn bipolars, els extrems sn oposats; en el cas que siguin uni-
polars, la diferncia rau en la seva intensitat, per exemple, lhostilitat com a
tret pot ser molta o poca.
3.1 > Tipus i nivells dEysenck. Model P-E-N
Eysenck, psicleg britnic dorigen alemany (1916-1997), concep la perso-
nalitat com a jerrquica, formada per quatre plans:
En el primer pla, apareixen les respostes especfiques, que sn les respos-
tes que el subjecte dna de forma habitual i a partir de les quals els indi-
vidus creen els seus hbits.
En un segon pla, es troben els hbits, que sn conductes una mica ms
estables, similars a les que altres individus tindrien en similars circums-
tncies.
El tercer pla de la personalitat, segons Eysenck, el constitueixen els trets,
que sorgeixen de la interrelaci dels hbits i de les respostes especfiques
de la persona.
Els tipus sn el quart pla, el cim de lestructura de la personalitat; sn
les interrelacions de tots els factors i defineixen la personalitat del sub-
jecte de forma genrica.
Teoria dels trets dAllport
Allport va qualificar els trets segons el
seu grau de penetraci en la personali-
tat del subjecte:
Disposicions cardinals: les que sobre-
surten en lindividu.
Disposicions centrals: les que tendei-
xen a ser peculiars de la persona.
Disposicions secundries: les que fun-
cionen noms en entorns limitats.
En comparar diferents persones, sob-
serva que existeixen trets comuns. El
que es fa les persones diferents s la
seva organitzaci interna basada en
unes motivacions, trets i estil personal
nic.
Camp de concentraci dAuschwitz. Quin tipus de tret o disposici porta a matar altres
persones?
52 52
La personalitat, segons Eysenck, sentn a travs de tres tipus bsics: el psi-
coticisme, lextraversi i el neuroticisme:
El psicoticisme: les persones amb alts nivells de psicoticisme es caracte-
ritzen per ser impulsives, egocntriques, posseir un carcter antisocial,
falta dempatia o fredor dafectes.
Des de la perspectiva psicodinmica, el contrari al Psicoticisme seria la
fora del superjo.
Patr de conducta tipus A
Dos cardilegs, Mayre Friedman i Ray
Rosenman, van investigar sobre la per-
sonalitat dels subjectes que han patit
problemes cardacs, i van arribar a la
conclusi que la personalitat dels indi-
vidus amb aquests problemes s carac-
terstica, denominant-la Patr de con-
ducta tipus A. Van afirmar que la prin-
cipal causa de les malalties del cor s
la combinaci de les caracterstiques
que constitueixen aquest patr. Els
individus amb el patr de conducta
tipus A es caracteritzen per ser homes
amb una adaptaci emocional molt
deficient, impacients i irritables; sn
iracunds (senten ira, ressentiment,
amargor, desconfiana i suspiccia), fet
que dna lloc a relacions interpersonals
problemtiques; desenvolupen hostili-
tat cnica i les relacions que tenen amb
els altres es van deteriorant. Per la
seva naturalesa suspica, han de man-
tenir un estat constant de vigilncia
per protegir-se.
Agressiu Impulsiu
Antisocial No emptic Creatiu Mentalitat dura
Fred Egocntric Impersonal
Caracterstiques del Psicoticisme
Psicoticisme
Ansis Tens
Emocional Trist Tmid Irracional
Deprimit
Sentiments
de culpa
Baixa
autoestima
Caracterstiques del Neuroticisme
Neuroticisme
Lextraversi: s el tipus de la personalitat que caracteritza les persones que
reaccionen davant destmuls procedents del seu entorn, ambientals,
socials o fsics.
Lextravertit s dinmic, sociable, optimista, impulsiu, afable. Lextrem
oposat s la introversi, que suposa una orientaci envers linterior de la
persona. Aquests sn sobris, reservats, controlats, etc.
El neuroticisme: determina lestabilitat o inestabilitat emocional del
subjecte. Els individus que puntuen alt en neuroticisme manifesten
major inestabilitat emocional i a la inversa. Sn ansiosos, inquiets, irri-
tables i, fins i tot, agressius. Segons aquest autor, el neuroticisme com a
tipus de la personalitat amplifica els efectes que lestrs t sobre els indi-
vidus.
53 53
3.2 > Model dels cinc grans factors de Costa i McCrae
Costa i McCrae van elaborar una taxonomia de les dimensions bsiques
de la personalitat. Segons ells, les cinc grans dimensions de la persona-
litat sn:
El neuroticisme, que identifica els individus amb tendncia al males-
tar psicolgic, idees irreals, excessiva vehemncia o nsia i respostes
dafrontament desadaptatives.
Lextraversi, que recull la quantitat i intensitat de les relacions inter-
personals, el nivell dactivitat, la necessitat de ser estimulat per fonts
externes per reaccionar o la capacitat de gaudi.
Lobertura a lexperincia t en compte lactivitat i la valoraci dels
subjectes per les experincies noves, la tolerncia i les explicacions
que donen del que els resulta familiar.
Lamabilitat o afabilitat representa la qualitat de les relacions inter-
personals, els sentiments i les conductes.
La responsabilitat valora com les persones es motiven i organitzen la
seva conducta de forma persistent per assolir les metes proposades.
3.3 > Aproximaci biolgica al concepte de personalitat
Laproximaci biolgica al concepte de personalitat recull un conjunt
de teories que consideren que el comportament dels subjectes est con-
dicionat per la seva biologia, i s precisament el grau en qu aix ocor-
re el punt de discrepncia entre els diferents investigadors.
Krestschmer va treballar sobre les arrels biolgiques de la personalitat.
Posteriorment, Sheldon va idear una taxonomia per a lestructura fsi-
ca dels subjectes i per al seu temperament (somatotipus), i va descriure
tres tipus corporals bsics: endomrfic (Sancho Panza), mesomrfic
(David, de Miquel ngel) i ectomrfic (Don Quixot).
Al seu torn, va definir tres tipus de temperament: viscerotonia (domini
visceral), somatotnica (corporal) i cerebrotonia (cerebral). Finalment,
va arribar a la conclusi que lendomrfia sassocia amb la viscerotonia,
la mesomrfia amb la somatotonia i lectomrfia amb la cerebrotonia.
3.4 > Limitacions de la perspectiva de les disposicions
Les crtiques que es fan a la consideraci de la personalitat, com un con-
junt de disposicions o trets, se centren en el fet que les seves descrip-
cions no poden explicar la conducta, que no t en compte les situacions
i que no valoren adequadament com es desenvolupa i canvia la perso-
nalitat.
3 Descriu tres accions de la teva vida en qu prevalguin lall, el jo i el superjo, respectivament.
Psicologia transcultural
La Psicologia transcultural t per
objecte establir les diferncies psicol-
giques que existeixen entre les cultu-
res. Harry Triandis, lautor ms impor-
tant en el camp de la Psicologia trans-
cultural, ha tractat destablir les dife-
rncies existents entre les dimensions
pbliques i privades de la personalitat,
aix com els seus aspectes collectius.
Els principals components de la cultura
subjectiva sn:
Les creences: formes de veure, inter-
pretar i justificar la realitat.
Les normes: lleis que regulen la inter-
acci.
Els rols: organitzaci de les funcions
de cada un.
Els valors: aspectes rellevants i signi-
ficatius de la vida social.
54 54
4 >> Perspectiva ambiental
Aquesta perspectiva o estratgia posa lmfasi en com el medi ambient
extern influeix en la conducta de lindividu basant-se en el conductis-
me i en laprenentatge social. La personalitat est constituda per tota
la gamma de conductes que mostra un individu. El seu inters princi-
pal es focalitza en els processos daprenentatge, en el contingut da-
quests processos, juntament amb lexpressi posterior, en la conducta.
Les claus situacionals indiquen quin comportament sespera del subjec-
te; daquesta manera, la conducta s especfica de la situaci. Totes les
teories de la perspectiva ambiental es caracteritzen per desenvolupar
explicacions simples, del tipus estmuls i resposta, per fer un s mnim
de constructes terics, per no plantejar cap fora o estructura per a la
personalitat i perqu tots els seus estudis sn de laboratori i noms
tenen en compte fets.
4.1 > El canvi ambiental de la personalitat
Des daquesta estratgia, es planteja la forma en qu es pot canviar la
personalitat dels subjectes. Els procediments encaminats a produir
aquests canvis es denominen terpia conductual, i impliquen que,
abans de plantejar un canvi de conducta, s necessari conixer-la molt
b i elaborar una estratgia dintervenci ben definida i adequadament
programada, s a dir, una anlisi conductual. En un primer moment,
sestableix la conducta objectiu, per a la qual cosa s necessari observar-
la directament i quantificar-la. A ms, cal identificar qu va passar
abans que el subjecte ports a terme aquesta conducta, quines van ser
les variables contextuals de la conducta objectiu i, per ltim, quines
van ser les conseqncies daquesta conducta. Un cop estudiat tot aix,
sutilitzen les segents tcniques per dur a terme la modificaci de la
conducta:
Tcniques dadquisici:
Reforament positiu: augmenta la freqncia duna conducta prvia,
generant una conseqncia positiva per al subjecte. Per exemple,
donar un caramel a un nen quan ha fet alguna cosa b.
Reforament negatiu: incrementa la freqncia duna conducta pr-
via, eliminant un estmul o objecte aversiu posterior. Per exemple, anar
a la velocitat apropiada per evitar una multa.
Modelada: consisteix en crear una conducta que no t el subjecte o aug-
mentar la seva freqncia en exposar-lo a models que manifesten aques-
ta conducta. Per exemple, si observem que a un altre company auxiliar
dinfermeria el feliciten per la seva actitud enfront dun pacient, repeti-
rem aquesta conducta per obtenir el mateix reconeixement.
Motllejat: es tracta de generar en lindividu una conducta que no es
troba en el seu repertori conductual. s, per exemple, quan ensenyem
a un nen diabtic com sha de punxar.
Premack: es busca que el subjecte dugui a terme una conducta que no
realitza freqentment i que no valora, a travs duna conducta que
valora i que realitza habitualment. Per exemple, podr anar al festival
de cine si aconsegueixo estudiar una hora cada dia.
Rols socials i conducta
Les forces externes de lentorn dun
individu modelen la seva conducta. Els
rols socials sn el conjunt de totes les
actituds i conductes adequades per a
un grup socialment determinat. Tamb
la biologia determina ladquisici dal-
guns daquests rols, com s el cas del
sexe, que marca ladquisici de cons-
truccions socials que determinen qu
s ladequat per a una dona o un home
en un context sociocultural concret, s
a dir, els rols converteixen el sexe en
gnere.
Triple determinisme recproc
Bandura considera els factors cognosci-
tius socials com a determinants de la
personalitat. Va postular el principi del
determinisme recproc tridic, segons
el qual la nostra conducta est influda
per factors ambientals i variables de la
persona, rebent aquests tres elements
(conducta, variables de la persona i
factors ambientals) una influncia rec-
proca.
Variables de la persona
Conducta Ambient
Determinisme
recproc tridic
de Bandura
Procs de determinisme recproc tridic de Bandura.
Teoria de lautoeficincia
percebuda
Bandura va idear aquesta teoria segons
la qual que una persona inici una tasca
depn, en part, del nivell en qu per-
cebi la seva eficincia en relaci amb
la tasca.
55 55
Tcniques dextinci:
Extinci: selimina una conducta que est mantinguda per unes conse-
qncies especfiques, evitant tots els reforadors que la mantenen. Per
exemple, si estant el Jess ingressat, eleva el to de veu per cridar laten-
ci, signorar aquest comportament perqu no ho segueixi fent.
Temps fora: es fa desaparixer una conducta traient el subjecte de la
situaci que la mant. Al Jess sel trauria de lambient en qu actua
daquesta manera durant un breu perode de temps.
Cstig: eliminaci duna conducta grcies al fet que saplica un estmul
aversiu a la conducta que volem eliminar. Si el Jess, malgrat tot, con-
tinua cridant per intentar cridar latenci, sel castiga a no veure la
televisi aquest dia per haver molestat.
Reforament de respostes incompletes: a travs daquesta tcnica, pre-
tenem que el subjecte dugui a terme una conducta positiva en comp-
tes duna altra que es considera inadequada. Quan el Jess es queda
parlant amb el seu company dhabitaci, no crida latenci sortint al
passads a cridar. Aix, nosaltres, cada vegada que vegem que parla amb
el seu company, el lloarem per ser tan sociable i agradable.
Cost de resposta: es retira un reforador positiu per laparici duna
conducta inadequada quan el subjecte ja possea la conducta desitjada
adequada. Si el Jess, per no cridar al passads de lhospital, havia acon-
seguit que el pallasso passs cinc minuts ms amb ell, si torna a cridar
al passads, el pallasso ja no el passar a veure.
Sacietat o sobrecorrecci: es repeteix un estmul amb tanta freqncia
que perd les seves propietats de reforador per convertir-se en una
situaci que genera ansietat i que el subjecte, per tant, tractar devi-
tar. Si el Jess persisteix en el seu comportament, se lobliga a gravar-
se i a escoltar durant una hora els seus crits de forma constant.
Tcniques de manteniment. Programes de reforament
Aquestes tcniques tracten de consolidar les conductes ja adquirides.
En el cas de programes de reforament continu, la conducta ha estat
recentment adquirida. Es produeix el reforament sempre que es
dugui a terme la conducta: el Jess ja no crida als passadissos, i quan
vol alguna cosa, la demana de forma adequada; per aix, cada vegada
que ho faci, nosaltres li diem que la seva forma de comportar-se s la
dun nen educat i gran, per exemple. Els programes de reforament
intermitent treballen sobre conductes que ja shan adquirit adequa-
dament i shan generalitzat, tracten danar eliminant el reforament
per aconseguir que les conductes se sistematitzin sense un refora-
ment artificial. Podem dur a terme diferents tipus de reforament
intermitent.
Fases de laprenentatge
per observaci (Bandura)
1. Exposici (observaci): la persona ha
de presenciar i, a ms, atendre la
conducta del model.
2. Adquisici (aprenentatge i record):
pot ser encoberta; el ms usual s
que es demostri a travs duna con-
ducta oberta, en lexplicaci verbal o
en la reproducci fsica que lobser-
vador fa del comportament del
model.
3. Acceptaci: sobserva quan el subjec-
te, en una situaci similar a la dad-
quisici, t la llibertat per imitar la
conducta o contraimitar-la.
Supernanny
Aquest programa de televisi, dxit
mundial, tracta densenyar als pares a
modificar les conductes dels seus fills.
Per aconseguir-ho, ells mateixos sn
objecte de les tcniques de modificaci
de conducta. La Supernanny utilitza
amb els pares el modelat i el motllejat,
bsicament. Al mateix temps, ensenya
als pares com utilitzar amb els seus fills
el refor positiu, el temps fora (la
cadira de pensar) i el cost de la res-
posta, etc., en programes de refora-
ment intermitent o continu.
Nombre de
respostes
Temps des de
lltim refor
Fix Ra fixa Interval fix
Variable Ra variable Interval variable
56 56
Soluci El primer que sha de fer a lhora de realitzar
una anlisi conductual s definir clarament la conducta
objectiu. En aquest cas, en ser un pacient politoxicman,
el punt de partida ser la conducta dingesti de drogues.
Existeixen unes variables de base que el subjecte t i que
marquen tota lanlisi conductual, com sn, per exemple:
el maneig habitual de frmacs opiacis o narctics, els
antecedents familiars de consum dansioltics i una bona
receptivitat al consum de drogues (en provar-les, no es va
sentir malament, sin tot el contrari). Desprs, shan de
definir els estmuls dantecedents rellevants per al con-
sum de drogues, s a dir, qu est fent i amb qui est
abans de tenir ganes de consumir drogues. Es definir, per
exemple, si s durant els caps de setmana o al vespre,
desprs duna dura jornada de treball, si s quan est molt
nervis, sol o avorrit, o si est escoltant msica heavy,
etc. ja que tot aix contribueix al fet que el subjecte esti-
gui en una situaci que el predisposa per al consum de
drogues. A continuaci, es defineix la conducta problema,
detallant-la:
Qu fa el subjecte (conductes motrius): consum mitj, espordic o constant, tipus de drogues que barre-
ja, forma dadquirir les drogues, com les paga, etc.
Qu sent (conductes psicofisiolgiques): endormiscament o insomni, cansament, prdua de gana, etc.
Qu pensa (conductes cognitives): estratgies de planificaci per aconseguir droga, dificultats per con-
centrar-se, elaboraci de mentides per justificar les seves despeses, atribucions errnies en relaci amb
els efectes negatius de les drogues, del tipus aix no em fa res, jo ho controlo, etc.
Per ltim, es valoren les conseqncies mantenidores de la conducta problema, descrivint-se diferents
reforadors:
Positius: lefecte euforitzant, el sentiment de pertinena a un grup, facilitaci del son, etc.
Negatius: reducci del nivell dansietat, evitaci del desig de tenir la droga, eliminaci de la sensaci da-
vorriment, no percepci de dolor ni necessitat corporal, etc.
Tot aix contribueix al fet que el pacient consumeixi drogues i s el moment de posar en funcionament la
terpia conductual. Existeixen diferents mtodes, per tots respecten el principi que no es pot eliminar
una conducta sense abans instaurar-ne una altra dadequada que la substitueixi.
Les addiccions en els centres de salut mental
La Berta treballa al centre de salut mental de la seva ciutat. s auxiliar dinfermeria i li han donat aques-
ta plaa desprs dhaver aprovat les oposicions. En la seva nova feina, collabora en les tasques dinferme-
ria donant suport i cures psicolgiques al seu nivell. Es troba una mica despistada, ja que lltim pacient
amb qu ha tractat era un politoxicman, i ella no entn qu pot portar una persona a maltractar el seu
cos daquesta manera. Per aprofundir sobre el tema, ha decidit fer una anlisi de la conducta daquest
pacient: Com lhaur de realitzar?
Casos prctics
57 57
5 >> Perspectiva de les representacions
La base daquesta perspectiva s que la personalitat reflecteix la forma en
qu la gent imagina el seu entorn i lexperimenta mentalment. Les seves
caracterstiques es basen en: tracten les funcions mentals un cop satisfetes
les necessitats bsiques; els subjectes sn actius; el present i el futur sn el
fonamental i, per ltim, consideren que les persones estan en un procs
continu de canvi i evoluci.
5.1 > Aproximaci fenomenolgica
Segons aquesta aproximaci, per entendre una persona, s necessari com-
prendre com interpreta les seves experincies. Carl Rogers, en la seva teo-
ria sobre el desenvolupament i el funcionament normal de la personali-
tat, determina dos pilars: duna banda, la personalitat es regeix per una
tendncia innata a la realitzaci (aquesta influeix sobre les necessitats bio-
lgiques de tendncia compartida i psicolgiques especfiques de cada
individu) i, daltra banda, tots els individus necessiten tenir una conside-
raci positiva (retroalimentaci social positiva basada en lacceptaci, el
respecte, la simpatia, lamor, etc.).
5.2 > Aproximaci cognoscitiva social
Per a Walter Mischel, sn cinc les variables crucials per a lestudi de la per-
sonalitat:
Competncies: conjunt de destreses cognoscitives o conductuals que t
una persona.
Estratgies de codificaci: formes de classificar els esdeveniments.
Constructes personals: com categoritzem el que ens passa.
Expectatives: estimacions de la probabilitat que determinats resultats es
produeixin com a resultat de la nostra acci.
Valors personals: tots valorem aquests possibles resultats duna manera
concreta.
Psicologia humanista i Psicologia
existencial
Lestratgia de les representacions
abraa la Psicologia humanista i lexis-
tencial. La Psicologia humanista es
basa en el fet que la personalitat es
reflecteix en les inclinacions niques
de cada persona a desenvolupar-se i
canviar en direccions particulars; i tot
aix des duna visi optimista de la
naturalesa humana, destacant la ten-
dncia intrnseca dels subjectes a de-
senvolupar-se en formes positives i
dautomillora.
La Psicologia existencial va ser descrita
per Rollo May com una actitud, una
aproximaci als ssers humans, ms
que com un grup o escola especial [...].
No s un sistema de terpia, sin una
actitud envers aquesta; no s un con-
junt de noves tcniques, sin una preo-
cupaci per entendre lestructura de
lsser hum i la seva experincia; es
tracta de conixer les persones, no
noms de saber que existeixen.
Aproximaci ideogrfica enfront
a nomottica
Una aproximaci psicolgica ideogrfi-
ca destaca que les persones sn ni-
ques, es concentren en la unicitat de
cada persona i minimitzen les compara-
cions entre els individus. La conducta
humana est determinada per la visi
subjectiva que cada persona t del
mn.
Vocabulari
Consideraci
positiva daltres
Autoconsideraci
positiva
Fonts de consideraci
(+)
Tipus de consideraci
(+)
Condicional, basada
en fets o xits
Incondicional, basada
en la condici de la
persona, intrnseca
Condicional, basada
en lautoavaluaci
de la conducta
Incondicional, basada
en lautovlua
intrnseca prpia
Necessitat de consideraci positiva de Rogers
NECESSITAT DE
CONSIDERACI
POSITIVA(+)
58 58
Sistemes autoreguladors i plans: recompenses que lindividu satorga i
les metes o plans personals que sestableix.
Segons Michel, la conducta est determinada per tres factors: les exign-
cies i restriccions de la situaci, les variables individuals del subjecte i les
interaccions entre variables situacionals i les de persona.
5.3 > Lautoconcepte i lautoestima
Molts dels termes que utilitzem fan referncia a aquests conceptes: per
exemple, autovlua, autoresponsabilitat, autoconfiana, etc.
Lautoconcepte designa el conjunt de percepcions i creences que una per-
sona t sobre si mateixa en diferents rees o aspectes, s a dir, sn factors
de tipus intraindividual. s fruit dun procs de valoraci, anlisi i integra-
ci de la informaci derivada de la prpia experincia i de la retroalimen-
taci que ens fan les persones significatives per a nosaltres.
Lautoestima es pot considerar com lactitud que t un subjecte envers si
mateix; pot ser dacceptaci o de rebuig. Els factors que afavoreixen una
autoestima baixa o alta sn els segents:
La retroalimentaci social: representa la valoritzaci que altres persones
fan de nosaltres. No totes les avaluacions rebudes sn admeses i accepta-
des de la mateixa manera.
La comparaci social: en comparar-nos amb els altres, tenim un referent
social sobre on ens trobem dins del nostre grup.
xits i fracassos: afecten lautoestima a travs de quatre mecanismes:
informen sobre els nivells de competncia personal, generen poder i
influncia, dirigeixen latenci daltres sobre nosaltres, i mereixen i a
vegades reben lapreciaci social.
Els factors socials i culturals: concordana entre els valors que t el sub-
jecte i els valors socials i culturals de la comunitat en qu viu.
5.4 > Limitacions de la perspectiva de les representacions
Les teories suposen que prcticament tot el que es necessita per conixer
una persona es recopila de les seves experincies conscients i moment-
nies. Ignoren les experincies inconscients. No determinen la possible
influncia del passat sobre la conducta i les seves explicacions impedeixen
una possible generalitzaci dels seus descobriments en lleis. A ms, no es
t en compte el desenvolupament de la personalitat i, per ltim, es critica
la seva concepci positiva i optimista de la naturalesa humana.
Nivell alt dautoestima
Les caracterstiques duna persona amb
nivells alts dautoestima sn:
Afecte positiu, ja que existeix una
relaci negativa amb emocions com
lansietat, la depressi, etc.
Major efectivitat en el maneig de
diferents reptes i tasques, fins i tot
per demanar ajuda quan el subjecte
no se sent competent.
Persones ms autnomes: assumeixen
riscos i sn proactives.
Frmula de lautoestima
William James (1989) va establir una
frmula per establir els nivells dauto-
estima que la persona podria tenir:
Autoestima =
xits
Expectatives
La desindividuaci
Apareix quan lindividu, a lempara del
grup i les seves normes, actua contra els
seus principis contra altres persones o
contra els seus bns, actuaci que supo-
sadament no entra dins de la seva
gamma de conductes individuals. Les
persones, a lempara del grup, augmen-
ten la seva activaci emocional i perden
la seva capacitat crtica.
Sn moments de carcter temporal en
qu es duen a terme coses que, de forma
individual, no es farien. Les barbries
collectives en sn un exemple.
59 59
6 >> Trastorns de la personalitat
Theodore Millon va proposar un model de tipus biosocial que considera que
existeix un continu entre normalitat i patologia. Segons ell, no hi ha
una clara lnia divisria entre les dues: la personalitat normal i la patolgi-
ca comparteixen els mateixos principis i mecanismes de desenvolupament,
per la gran diferncia rau en el fet que les personalitats normals sn ms
flexibles i sadapten millor al seu entorn, mentre que les personalitats amb
trastorns mostren conductes ms rgides i, per tant, poc adaptatives.
Els trastorns de personalitat sn patrons, pautes, trets perma-
nents i inflexibles (no adaptatius) dexperincia interna (percep-
cions, pensaments i emocions) i comportaments que saparten
acusadament de les expectatives de la cultura del subjecte. Sn
estils de funcionament desadaptatiu que donen lloc a deficin-
cies, desequilibris o conflictes en la capacitat per relacionar-se
amb lambient.
Els criteris per diagnosticar un trastorn en la personalitat sn:
Ser un patr permanent dexperincia interna i de comportament.
Apartar-se de les expectatives de la cultura de lindividu.
Afectar alguna daquestes rees: afectiva, cognoscitiva, control dimpul-
sos i/o relacions interpersonals.
Ser inflexible temporalment i situacionalment.
Iniciar-se en ladolescncia (a vegades, en la infncia) o en la primera
etapa de la vida adulta, i refermar-se en la maduresa.
Provocar malestar clnic, deteriorament social o laboral.
No s atribuble a cap altre trastorn mental, ni als efectes fisiolgics
directes duna substncia ni a una malaltia mdica.
Un cop que es compleixen aquests criteris, sestableix el tipus de trastorn
de la personalitat. Per consens, shan determinat aquestes categories:
Individus rars, excntrics: sn un
tipus de persones que, de forma
sistemtica, presenten problemes
en ladequaci de lexpressivitat
emocional, fins al punt dapari-
xer com a individus freds i dis-
tants, mostrant, fins i tot, senti-
ments hostils i rancuniosos.
Personalitats errtiques, dramti-
ques i emocionals: tenen en com
una expressivitat emocional des-
bordada, dramatitzant contnua-
ment amb la finalitat de fer-se
notar, juntament amb una falta de
solidaritat amb els altres.
Individus temorencs, amb marca-
da ansietat: sn inestables emocio-
nalment i es caracteritzen per la
passivitat personal i el sofriment.
Criteris danormalitat
Sn un conjunt de normes per designar
les propietats sobre la base de les quals
una persona es categoritza com a psico-
patolgica. Existeixen els segents cri-
teris danormalitat:
Criteris biolgics: la biologia s la
causa del manteniment de la malaltia
mental; es produeix per una alteraci
del sistema nervis.
Criteris estadstics: sortir de la
norma, s a dir, del ms freqent,
determina lanormalitat.
Criteris socials: establerts per les nor-
mes socials, que determinen lespera-
ble, i per tant normal, i linadequat, i
per tant anormal, de la conducta.
Criteris subjectius: proposats pel
propi individu. Se sustenten sobre la
conscincia que t lindividu de la
seva situaci.
60 60
Idees clau
Trastorns de la
personalitat
Perspectiva
de les
representacions
Perspectiva
ambiental
Perspectiva de
les disposicions
Perspectiva
psicodinmica o
psicoanaltica
Psicologia de la
personalitat
Conceptes
bsics
Personalitat
Temperament
Carcter
Models terics
Individus excntrics
Personalitats errtiques
Individus temorencs
Eysenck
Costa i McCrae
Aproximaci biolgica
Rogers
Mischel
Autoconcepte i autoestima
Terpia conductual
Tcniques dadquisici
Tcniques dextinci
Tcniques de
manteniment
PERSONA I
PERSONALITAT
Estructura de la
personalitat
Mecanismes
de defensa del jo
Estructura de la ment
61 61
.: CONSOLIDACI :.
1 Qu sentn pel terme personalitat?
2 Quines sn les caracterstiques de la personalitat, a la llum de tot lexposat?
3 Identifica entre quines de les estructures de la personalitat es troba el conflicte en les segents situa-
cions:
a) Elegir entre una recompensa petita o una de ms gran i que exigeix un major temps despera.
b) Determinar si tornem la diferncia quan ens cobren de menys o quan cobrem de ms.
c) Decidir si cal prendre represlies contra una persona que considerem ms dbil que nosaltres o si hem
de parar laltra galta.
d) Resoldre el conflicte intern que suscita usar un preservatiu, encara que la nostra religi ens ho prohibeixi.
4 Relaciona les caracterstiques del jo i de lall freudi.
5 Descriu amb un exemple cada un dels tipus de reforament intermitent.
6 Recull les limitacions de cada una de les perspectives destudi de la personalitat (psicodinmica, de les
disposicions, de les representacions i ambiental), compara-les i explica com es podrien palliar aquestes
deficincies.
7 Determina quins mecanismes de defensa del jo sutilitzen en els segents casos:
a) El Narcs va anar a practicar piragisme i va caure a laigua. Ara procura no pensar-hi perqu va passar
molta vergonya.
b) El Mrius, quan va al metge, es mossega les ungles fins al punt de fer-se sang.
c) LArnau s el menys popular de la seva classe, s el company invisible; tot i aix, en els seus jocs, ell
assumeix el paper de lder.
d) El Joan ha patit la mort del seu fill; tot i aix, continua esperant la seva trucada i pensa que, en qualse-
vol moment, pot entrar per la porta.
e) El Ramon pega el seu fill i, quan ho fa, es renta les mans constantment; daquesta manera, sent que eli-
mina la seva culpa.
f) La Jlia s addicta a les sries televisives i a les novelles roses. Milita en una associaci en pro de labs-
tinncia sexual com a forma devitar les MTS (malalties de transmissi sexual).
g) LAndrea est enfadada amb lEric perqu aquest creu que ella sha endut un llibre de la planta de lhos-
pital a casa seva. LAndrea es diu a si mateixa: el lladre es pensa que tots roben.
.: AMPLIACI :.
1 Aprofundeix sobre les tcniques projectives ms comunes utilitzades per Freud. Defineix les caracters-
tiques bsiques de cada una.
2 Recull informaci sobre, almenys, deu llibres escrits per Freud i traduts al castell o al catal, indi-
cant-ne lany de publicaci, i realitzant-ne un breu resum.
3 Busca a Internet informaci sobre els trastorns de personalitat. Classificals i defineix-los.
4 Creus que la terpia conductual s la millor forma de modificar una conducta? Descriu postulats a favor
i en contra.
5 Quines creus que sn les raons per les quals tu creus a alg o tot el contrari, per les quals desacredites
els seus comentaris i la seva opini? Fonamenta la teva resposta en experincies personals.
Activitats finals
62 62
El malestar psicolgic en un nen amb asma
El Ricard, que t dotze anys, va ser diagnosticat als quatre anys dasma bronquial. Un cop fetes les proves,
sha comprovat que s allrgic als cars de la pols. T una crisi asmtica cada setmana, tot i que la seva mare
afirma que segueixen fidelment les indicacions rebudes respecte del tractament farmacolgic.
Duu a terme una avaluaci del problema realitzant una anlisi de conducta i proposa algun tipus dintervenci.
Soluci La interrelaci entre les variables fisiolgiques i psicol-
giques segueix un patr complex. La personalitat afecta directament
la hiperreactivitat bronquial i els patrons comportamentals dautocu-
ra. Seguint el model dels cinc factors, podem observar: si en el tret
neuroticisme presenta nivells elevats dansietat o, per contra, est
segur i relaxat. En el cas de tenir nivells elevats, les estratgies da-
frontament davant de la malaltia seran ineficaces, ja que sn ms vul-
nerables a la malaltia per ls habitual del catastrofisme i pel males-
tar psicolgic, afavorint les variables precipitants o agreujants de la
crisi. En el tret extraversi, s el Ricard sociable o, per contra, reser-
vat? Se sap que les persones extravertides senfronten de manera acti-
va i efica als problemes; aix, el Ricard, quan tingui una crisi asm-
tica, mantindr la tranquillitat i ser actiu en la seva autocura.
Lobertura a lexperincia marca en el Ricard la seva capacitat per
ser prctic i realista, no compadir-se de la seva situaci ni victimit-
zar-se i, juntament amb lextraversi, marcaran una disposici proac-
tiva per controlar la situaci. Lamabilitat s una altra variable a tenir
en compte i ens informar sobre com el Ricard sadapta a la situaci
i les seves actituds enfront de lasma (en ser una malaltia crnica,
algunes persones se senten irritables i suspicaces). La responsabilitat
determina on situa el Ricard el control del seu problema, sobre latzar, sobre la seva mare o sobre si mateix.
Si el Ricard sent la seva malaltia com a seva i que pot controlar-la, tant en les situacions de crisi com en les
dautocura, el nombre de crisis asmtiques disminuir; per tant, no haur de recrrer als serveis durgncies.
En relaci amb les conductes rellevants en el maneig de lasma bronquial, s necessari avaluar: les cogni-
cions i emocions que incideixen en lasma, les conseqncies de la malaltia sobre activitats socials, esports,
vacances, lleure i son; quines activitats de la vida diria li impedeix fer; com afecta la relaci amb els seus
pares i germans, com trenca la dinmica familiar, aix com quin tipus de compensacions t, etc. Respecte de
les situacions de crisis asmtiques, hem de conixer: els antecedents, els precipitants i els signes prodrmics.
El programa dintervenci per a lautocontrol de lasma ha dincloure:
Informaci sobre els aspectes relacionats amb el maneig de lasma, inclosos els seus desencadenants.
Entrenament en el control dels sentiments associats a lasma.
Ls apropiat de la medicaci.
La interacci amb lescola.
Entrenament en la relaxaci muscular progressiva i en el maneig de lactivitat fsica.
Explicaci dels mecanismes fisiopatolgics implicats en lasma bronquial.
Cas final
REVISTA SANITRIA
determinisme recproc entre situa-
ci, conducta i persona, al sistema
del qual de si mateix reconeix
una funci determinant; i el del
principi dautoeficcia com a
mecanisme mediador del resultat
positiu que diferents tcniques
conductuals i de psicoterpia arri-
ben a procurar.
Des daleshores, la investigaci i
lanlisi de lautoregulaci ha
posat de relleu el carcter desitja-
ble i benfic de situacions i accions
en qu el subjecte controla o
almenys maneja algunes de les
seves contingncies i, per tant, s
responsable, en algun sentit, de
la prpia vida [...]. En aquest sentit,
lautocura constitueix un element
essencial en la conservaci i recu-
peraci de la salut tant fsica com
(comporta)mental, en la perseve-
rana dins duns hbits saludables
de vida, en ladherncia al tracta-
ment i en el gruix de mesures tera-
putiques o de modificaci de mol-
tes estratgies dintervenci (Kan-
fer i Goldstein, 1993). Per, per
damunt de tot: no hi ha maduresa
humana personal i no hi ha salut
mental o personalitat sana sen-
se capacitat de gestionar un ma-
teix en autoregulaci i autocura
una experincia gojosa de la vida.
Salut mental, personalitat sana,
maduresa personal.
Ponncia al Congrs Internacional
de Psicologa
Cap on va la Psicologia?.
Santo Domingo,
3-5 setembre de 2004.
Alfredo Fierro
Universitat de Mlaga
AUTOREGULACI
I CURA
DUN MATEIX
L
L
La idea que una persona
psicolgicament sana s la
que s capa de i est dis-
posada i decidida a cuidar de si
mateixa [...] convergeix amb lanti-
ga mxima moral del cuidat,
que apareix com a frmula de
comiat a les cartes descriptors lla-
tins i amb lautocura [...]. La con-
ducta i la capacitat de lautocura
s just el que caracteritza no
noms la saviesa i la maduresa,
sin tamb la salut mental prpia
de la persona adulta sota condi-
cions ordinries de la vida, inclo-
ses les condicions adverses que for-
men part de les dificultats normals
de viure. Cuidar dun mateix s un
subconjunt dins dun cert conjunt
de comportaments: els que tenen
per objecte i terme la prpia perso-
na que es cuida [...]. Consisteixen
en un ampli sistema dactivitats al
voltant de dos focus principals:
lautoconeixement, els processos
cognitius sobre un mateix i lauto-
acci, les conductes operants que
i en la mesura en qu redunden
en el propi agent [...]. En les con-
ductes autoreferides, la persona es
fa responsable, en alguna mesura,
de la prpia vida, perqu controla
algunes de les seves contingncies
[...] sorgeixen propostes prctiques
dintroducci de tcniques dauto-
control en el tractament i la modi-
ficaci de la conducta. La consagra-
ci analtica i terica de les propos-
tes clniques des daleshores en
auge es deu, sobretot, a Bandura,
amb un doble postulat: el dun
SUMARI
Comunicaci informal i
teraputica
Sentiments
i emocions
Motivaci
Habilitats socials
Resoluci de conflictes
Habilitats
comunicatives
4
u
n
i
t
a
t
OBJECTIUS
Establir procediments datenci als usuaris fent servir eficament
les habilitats socials i la comunicaci teraputica.
Analitzar les reaccions i neutralitzar els sentiments negatius.
Promoure la participaci activa dels usuaris a travs de la motivaci
i la preparaci emocional necessria.
Reflexionar sobre la importncia de lautoconeixement en la
relaci teraputica. Enfrontar sentiments desagradables a travs
de formes desitjables adaptades i resoldre conflictes.
65 65
Unitat 4 - Habilitats comunicatives
1 >> Comunicaci
Existeix la falsa creena que quan aprenem a parlar aprenem a comuni-
car-nos, per les habilitats de comunicaci sn un fenomen ms com-
plex. La comunicaci s un procs dinteracci i influncia social que
dna origen a una relaci significativa entre les persones que hi parti-
cipen.
Les relacions interpersonals sn fonamentals en el procs de curaci del
malalt, han de ser-ne una cura ms. Per aix, s fonamental estudiar la
comunicaci.
1.1 > Axiomes de la comunicaci humana
Watzlawick recull cinc aspectes de la comunicaci humana:
s impossible no comunicar. Tot comportament transmet alguna cosa de
la persona.
Tota comunicaci t un aspecte de contingut i un altre de relaci. Diem
alguna cosa (contingut) i, al mateix temps, sestableix una relaci, que va
ms enll de les paraules que diem en aquest moment.
La naturalesa de la relaci depn de les seqncies de comunicaci entre
els comunicants: un parla i laltre respon, en un estira-i-arronsa cons-
tant.
Tots els intercanvis de comunicaci sn simtrics o complementaris. En
lintercanvi simtric, les dues persones estan al mateix nivell (comunica-
ci entre germans); en canvi, en lintercanvi complementari existeix una
asimetria (un cap i un treballador).
Existeix una comunicaci verbal i una altra de no verbal o analgica, i les
seves diferncies es concreten en aquesta taula:
Durant la comunicaci, la conducta no verbal es pot relacionar amb la con-
ducta verbal de sis maneres diferents (Knapp, 1972):
Repetici: el que es diu amb els gestos (missatge no verbal) s el mateix
que es diu amb la paraula (missatge verbal).
Contradicci: el missatge no verbal soposa al verbal.
Substituci: someten les paraules perqu sentn amb el gest.
Complementaci: el llenguatge no verbal completa el que es diu oralment.
Accentuaci: amb el gest emfasitzem el que diem amb les paraules.
Regulaci: la comunicaci no verbal permet una comunicaci fluida
sense silencis molests i ajuda a respectar els torns de paraula.
Comunicaci inconscient
Ray Birdwhistell, expert internacional
en comunicaci no verbal, afirma: una
gran part de la comunicaci humana es
desenvolupa a un nivell inconscient, en
qu les paraules noms tenen una
rellevncia indirecta. Segons ell, la
comunicaci inconscient pot arribar a
constituir el 65% del total de la infor-
maci transmesa durant una conversa-
ci quotidiana.
Diferncies entre el llenguatge verbal i lanalgic
Verbal Analgic
Transmet notcies, comunica continguts.
s arbitrari, creat per lhome.
Es pot mentir.
Alt grau de complexitat i abstracci.
Diu el que les paraules no poden dir.
Transmet sentiments.
s natural.
s difcil mentir.
s un llenguatge gaireb universal i resulta fcil codificar-lo.
Comunicaci no verbal
La comunicaci no verbal s la classe
dacte comunicatiu que transcendeix la
paraula parlada o escrita (Knapp,
1972).
Vocabulari
66 66
1.2 > La comunicaci en relaci amb el context
En la comunicaci, es produeix una interacci entre els interlocutors i
sestableixen uns esquemes de relacions que seguiran diferents pautes
segons amb qui i en quin context es dugui a terme.
Observant aquesta interacci, podem conixer com ens comuniquem;
aix, en un intercanvi, el receptor pot rebutjar obertament el proposat i,
com que aix no s polticament correcte, pot donar lloc a un enfronta-
ment directe; en canvi, tamb pot acceptar-ho sense lmits, entendre-ho
malament, desqualificar la comunicaci, desviar-la de manera subtil tot
canviant de tema, etc.
Els esquemes relacionals que es produeixen en el context sanitari entre els
usuaris i el personal dinfermeria tenen uns aspectes especfics:
La comunicaci est mediada per la tasca. La interacci, s a dir, la comu-
nicaci sanitari-pacient, sestableix en els moments en qu es realitzar
una activitat professional. Per exemple, no es va a lhabitaci dun
pacient per preguntar-li simplement com es troba sin per posar-li el ter-
mmetre.
El temps dedicat s escs. Alguns estudis consideren que el temps que
dediquen els infermers als pacients de forma individual suposa noms el
16 % de la seva jornada laboral.
Tipificar. El sanitari pot tractar les persones segons el tipus de malaltia,
de pacient, de conducta, etc.
Els professionals de la salut desenvolupen una srie de conductes que
despersonalitzen i controlen la relaci, ja de per si asimtrica. Les estra-
tgies es concreten en:
Monopolitzar la interacci, de tal manera que gaireb no es deixa par-
lar a lusuari o interlocutor, podent dedicar el doble de temps a parlar
que a escoltar.
Evitar temes psicolgics o socials que incomoden.
Fer servir preguntes tancades, en qu noms es pot respondre que s o que
no, o realitzar preguntes de les quals ja se sap dentrada la resposta.
Respondre inadequadament. El personal dinfermeria pot respondre de
manera inapropiada, traient importncia als sentiments del pacient
amb expressions del tipus no passa res, home, no es preocupi, les
coses sn aix, etc. Altres vegades fent servir la fugida mitjanant un
tancament de la conversaci precipitat i frustrant per a lusuari, per
exemple, dient les coses sn aix, no es poden canviar.
Paraula i silenci
Som esclaus de les nostres paraules i
senyors dels nostres silencis.
Lintercanvi interactiu de la comunicaci
Jo Emissor
Testic dient alguna cosa Missatge contingut i relaci
A tu Receptor
En una situaci Context
Que produeix una resposta-judici:
rebutjar el missatge, acceptar-lo,
desqualificar-lo, etc.
Retroalimentaci
Relacions simtriques
i complementries
Entre el personal sanitari i el malalt
que pretn alguna cosa daquest exis-
teix una relaci complementria: duna
banda, hi ha el pacient que demana i,
de laltra, hi ha el professional que
atn aquesta petici. Al seu torn, els
professionals que estan tractant aques-
ta persona comentaran el seu estat de
salut, el seu possible tractament, evo-
luci, etc. i representen una relaci
simtrica.
67 67
1.3 > La comunicaci teraputica
La comunicaci t un efecte beneficis en si mateixa; coneixem el b que
ens fa poder parlar, per s realment teraputic quan el sanitari fa servir la
comunicaci per influir sobre el pacient amb la intenci dajudar-lo a resol-
dre els seus problemes de salut, tant en la seva vessant fsica, com psquica
o social. Per aconseguir-ho, sutilitzen sobretot els segents mecanismes:
Identificaci. Saprofita el procs dimitaci i identificaci de lusuari
amb el professional.
Neutralitat. El personal dinfermeria aparenta neutralitat per a:
Ser ms convincent que quan fa servir la persuasi directa.
Augmentar la seva credibilitat, ja que les persones sn ms receptives si

creuen que sels parla amb un coneixement cientfic inqestionable.
Evitar crtiques. Per exemple, la resposta ser diferent si diem a un

hipertens: vost ha de controlar-se el pes, deixar de fumar, reduir el
consum de sal, evitar lalcohol, fer exercici, reduir lestrs i prendre la
medicaci que si li plantegem en cas dhipertensi, s aconsellable
controlar el pes, disminuir la sal....
1 Determina el tipus de relaci existent entre el llenguatge verbal i el no verbal en aquests casos:
a) El Joan est parlant amb el Manel; li explica que a la seva planta han tingut dues crisis hipertensives en
pacients als quals els havien implantat stents coronaris a la viglia. Mou el cap de dreta a esquerra i des-
querra a dreta i diu: no tots els dies poden ser iguals.
b) Lendem, en el canvi de gurdia, el Joan pregunta al Manel com ha anat i aquest li diu que b, incli-
nant el cap i arrufant les celles.
c) El Joan es troba pel passads al Manel i li pregunta com li va la vida. El Manel li respon amb el puny tan-
cat i el dit polze cap amunt tot prosseguint el seu cam.
2 Imagina que ests davant dun pacient en el postoperatori. Formula cinc preguntes tancades en qu el
pacient noms pugui respondre amb monosllabs (s/no, b/malament, etc.); a continuaci, formula-les de
forma oberta perqu el pacient sexpressi amb ms llibertat i es pugui explicar millor.
La sobregeneralitzaci
Generalitzar s un dels errors tpics en
el pensament quotidi; s confondre un
fet amb el patr general de la persona i
creure que es mant en el temps. (Sem-
pre em passa el mateix, no aconse-
gueixo mai el que vull, ell ho fa tot
malament).
Mentre el meu metge no ho faci... jo tampoc.
VOST HA DE SEGUIR UNA
DIETA EQUILIBRADA:
FRUITES, VERDURES I FER
MOLT EXERCICI, QUE S
BO PER A LA SALUT.
QUE SE LES MENGI ELL
LES VERDURES I LES
FRUITES I QUE FACI UNA
CAMINADA PELS AFORES,
QUE LI CONV MS QUE
NO PAS A MI!
2 >> Sentiments i emocions
Ens resulta ms fcil concretar els nostres pensaments que les nostres
emocions, tot i que els sentiments sn una constant a la nostra vida.
Sabem realment qu ens emociona? Sabem expressar qu sentim?
Generalment, les paraules resulten insuficients per definir el que sentim o
ens emociona i, a vegades, no saber qu fer.
2.1 > Concepte democi
Entre les definicions democi que podem trobar, destaca la segent:
Lemoci s un estat complex de lorganisme caracteritzat per
una excitaci o pertorbaci que predisposa a una resposta orga-
nitzada. Les emocions es generen habitualment com a resposta a
un esdeveniment extern o intern (Bisquerra Alzina, 2000).
Els tres components de les emocions sn:
Manifestacions neurofisiolgiques (canvis en lactivitat fisiolgica). Sn
de carcter involuntari, com per exemple, taquicrdia, diaforesi, vaso-
constricci, etc.
Comportament. Si observem el comportament dun subjecte, podem
saber quines emocions est experimentant. Reconeixem uns gestos o
expressions corporals associats a les diferents emocions (el nen nervis
es mossega les ungles, per exemple).
Cognici. s la vivncia personal i subjectiva del que ens passa; es tracta
del que quotidianament anomenem sentiments, ens permet qualificar
les nostres emocions o donar-los nom: tristesa, goig, rbia, etc. Posar
nom a les emocions depn del nostre domini del llenguatge; per aix, a
vegades, s difcil prendre conscincia de les nostres emocions i s quan
solem dir: no s qu em passa, i linterlocutor dna nom a la nostra
emoci: ests enfadat?.
2.2 > Perspectives biolgiques i cognitives de les emocions
Per qu es produeixen les emocions? El debat se centra en saber si les emo-
cions sn essncia biolgica, s a dir, si existeix una base anatmica o sn,
sobretot, cognitives, fruit de processos mentals (pensament). Actualment,
es considera que les dues idees sn correctes.
Una part s innata, espontnia, fisiolgica i de reacci involuntria, i s la
que correspon al sistema lmbic; laltra part, per contra, es fonamenta en
68 68
Les emocions i la salut
La medicina holstica sha basat en les
proposicions aportades per Cousins el
1976, segons les quals els estats emo-
cionals felios sn capaos de preservar
la salut somtica i curar les malalties i,
per la seva banda, els estats infelios o
estressants promouen les malalties.
Diccionari dels sentiments
Jos Antonio Marina i Marisa Lpez
Penas, en el Diccionario de los senti-
mientos, parlen de tribus motivacionals
i sentimentals; com a exemple dalgu-
na tribu ens trobem amb: experincia
de la prpia vitalitat i energia o expe-
rincia daversi fsica, psicolgica o
moral, sentiments negatius contra el
que obstaculitza el desig.
69 69
lexperincia i la seva base s sociocultural, i ns responsable el neurocr-
tex. El sistema lmbic i el neurocrtex es combinen per complir les fun-
cions prpies de les emocions.
2.3 > Funcions de les emocions
Les emocions ens permeten respondre ms adequadament a lentorn.
Les funcions que tenen les emocions sn les segents:
Funci adaptativa. Facilita la conducta apropiada de lindividu
enfront dun estmul.
Funci informativa. T una doble vessant: duna banda, s una infor-
maci per a la resta: si estic enfadat, millor que no em demanin cap
favor. Daltra banda, tamb s una informaci per un mateix: estic
trist, rendir menys a la feina.
Funci social. Les emocions serveixen per comunicar als altres com
ens sentim o per influir en la resta.
Funci motivacional. Poden donar lloc a conductes motivades o ser-ne
conseqncia.
Una persona emocionalment madura t tres tipus de coneixements:
Reconeix els senyals socials, sap qu s el que genera emocions positi-
ves i negatives en les persones de lentorn i, desprs, reconeix les con-
seqncies que aquestes emocions tenen en la interacci amb els
altres.
Utilitza les regles dexpressi de sentiments, s a dir, coneix el que
est perms fer, expressar o dir, segons el lloc, la situaci i la circums-
tncia en qu es produeixin.
Controla les emocions, sap qu fer amb els seus sentiments i emo-
cions.
2.4 > Valoraci de la situaci emocional
El que provoca una emoci s un estmul, ja sigui intern o extern, davant del
qual lindividu valora si s necessari respondre. Aix sanomena avaluaci
valorativa. Quan la persona decideix que la situaci o lestmul exigeix una
resposta, sactiva lemoci (activaci emocional).
Lavaluaci comena amb una valoraci rpida i poc conscient de la situaci.
Aquesta primera valoraci dependr de lestmul de qu es tracti, de si s nou
o conegut, o de si s agradable o desagradable.
En el segent pas, ja amb major nivell de conscincia, es realitza una anlisi
de qu significa la situaci, significaci afectiva. La persona valora com afron-
tar-la, la importncia que t lagent causal de la situaci, la capacitat per con-
trolar o la necessitat que t dajustar-shi.
Per ltim, seran les normes internes o externes que tenen les persones les
que determinen el comportament que se seguir.
Si en aquest procs predomina lavaluaci inconscient, es produiran les ano-
menades emocions primries o bsiques, que sn similars a la resta de les
espcies, per si el que predomina s el significat de la situaci, apareixeran
les emocions secundries, prpies dels humans.
Intelligncia emocional
El terme intelligncia emocional va ser
encunyat per P. Salovery i J. Mayer el
1990, per la seva difusi es va produir
grcies al bestsller La intelligncia
emocional, de Daniel Goleman (1995).
Segons Goleman, la intelligncia emo-
cional consisteix en:
Conixer les prpies emocions.
Controlar-les.
Motivar-se a si mateix.
Reconixer les emocions dels altres.
Establir relacions.
Intelligncia emocional
aplicada al mn de la salut
Goleman valora la implicaci de la
intelligncia emocional en la salut, afir-
mant que s favorable a nivell preventiu
perqu les persones amb un bon estat
dnim tendeixen a estar menys malaltes
i s favorable a nivell teraputic com a
part essencial de les cures dels profes-
sionals de la salut.
Caracterstiques de les emocions
Les emocions sobjectiven segons:
El to: positiu o negatiu.
La durada temporal: breu/prolonga-
da.
Lespecificitat: alta en les emocions
primries.
Lorigen: immediat/prxim.
El llindar: baix en les emocions secun-
dries.
Laprenentatge i la cultura influeixen
sobre lexperincia subjectiva, lexpres-
si corporal, lafrontament i el suport fi-
siolgic. Aquesta influncia varia en in-
tensitat, sn ms difcils de controlar a
travs de la cultura i laprenentatge les
respostes fisiolgiques que les dafron-
tament.
70 70
2.5 > Classificaci de les emocions
Una de les possibles classificacions de les emocions se centra en el plaer i
en la manca de plaer. Les emocions negatives sexperimenten quan no arri-
bem a un objectiu proposat, sentim una amenaa o patim una prdua. Les
emocions positives sexperimenten quan assolim la finalitat proposada i es
gaudeix del que suscita aquest xit. Existeixen altres emocions, ambiges,
problemtiques o neutres, que no sn ni agradables ni desagradables, o
poden ser les dues coses segons les circumstncies, de forma que resulten
equvoques; per exemple, una sorpresa s una emoci que pot ser positiva
o negativa.
Emocions negatives. Entre les emocions negatives es troben:
La por. La seva causa s un perill present i imminent. Es controla pen-
sant racionalment, controlant la respiraci i/o utilitzant tcniques de
relaxaci.
La ira. Es caracteritza per irritaci, fria o gran enuig i est causada per la
indignaci en sentir vulnerats els nostres drets; vulgarment, diem ens tre-
pitgen. Es controla a travs de la distracci (pensar en una altra cosa), o la
relaxaci.
La tristesa. Es produeix com a resposta a successos considerats com a no
plaents i denota pena o malenconia; colloquialment diem: estic enfon-
sat!. Requereix la posada en marxa de recursos socioafectius per afron-
tar-la.
El fstic. s causat per la repugnncia que es t a alguna cosa o per una
impressi desagradable. Safronta a travs del rebuig manifest, la fugida
o levitaci.
La vergonya. s un sentiment pens de prdua de dignitat per una
falta o error coms per un mateix, o b per una humiliaci o un
insult. Per superar-la, hem deliminar els sentiments dinferioritat i
timidesa.
Lansietat. s un estat dagitaci, inquietud i angnia sense ra apa-
rent causat per les preocupacions o per una amenaa no real. Aquest
concepte ser estudiat de forma ms especfica a la unitat segent.
Emocions positives. Sn emocions positives les segents:
La felicitat. s la forma en qu savalua la vida o els aspectes ms signifi-
catius de la vida des duna visi positiva. Hem de meditar sobre les coses
que ens provoquen aquests sentiments i plantejar-nos un gaudi cons-
cient.
Lalegria. Es diferencia de la felicitat en qu es produeix davant dun suc-
cs favorable, i la felicitat es refereix a com es valora la nostra existncia
de forma general.
Lamor. s una emoci experimentada per una persona envers una altra
o cap a un animal, cosa o idea. Diferenciem diversos tipus damor segons
el seu destinatari.
Lhumor. Les condicions en qu es troba la persona sn favorables per fer
alguna cosa, inspira lalegria i fa riure. Es pot desencadenar per una
gran varietat destmuls, incloses algunes drogues.
Emocions ambiges
Les emocions ambiges ms rellevants
sn:
La sorpresa: s una reacci causada
per alguna cosa imprevista o estranya.
Els estmuls causals sn innovadors,
irrompen en la nostra vida, sn bruscos
i inesperats; per tant, no sn predicti-
bles ni familiars.
Lesperana: consisteix en tmer el
pitjor per anhelar el millor; existeix
una incertesa objectiva en les possibi-
litats de millorar. Sha de diferenciar
loptimisme de lesperana.
En loptimisme no existeixen lnsia i
la incertesa propis de lesperana.
La compassi: s una preocupaci
altruista pel sofriment daltres amb el
desig dajudar-los i alleujar-los. Alguns
autors la relacionen amb lempatia.
Emocions esttiques
Dins de la classificaci de les emocions,
alguns autors inclouen les esttiques,
que sn les que es produeixen quan reac-
cionem emocionalment davant de certes
manifestacions artstiques (escultura,
pintura, literatura, msica, dansa, etc.);
sn, per tant, emocions complexes.
71 71
2.6 > Educaci i terpia emocional
Leducaci emocional es basa en la prevenci dels efectes negatius de les
emocions i el desenvolupament de les emocions positives. La terpia emo-
cional, per la seva banda, tracta de neutralitzar les pertorbacions emocio-
nals que experimenten els individus.
Leducaci emocional es considera com un procs educatiu, continu i
permanent que pretn potenciar el desenvolupament emocional com
a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, consti-
tuint els dos elements essencials del desenvolupament de la persona-
litat integral. Per aix, es proposa el desenvolupament de coneixe-
ments i habilitats sobre les emocions amb lobjectiu de capacitar lin-
dividu per afrontar millor els reptes que es plantegen en la vida quo-
tidiana. Tot aix t com a finalitat augmentar el benestar personal i
social. (Bisquerra Alzina, 2000).
La terpia emocional considera que les dificultats emocionals i comporta-
mentals de les persones rauen en la forma poc realista i negativa amb qu
pensem sobre nosaltres mateixos o sobre els que ens envolten. La psicoter-
pia racional-emotiva dEllis busca que les persones recuperin el control sobre
les seves emocions i comportaments, des del descobriment de les percep-
cions distorsionades que tenen sobre la realitat. Ellis s un dels principals
representants de la reestructuraci cognitiva.
La psicoterpia racional-emotiva substitueix les idees illgiques per altres
de ms racionals i lgiques, a travs de les segents fases:
Mostrar al subjecte qu s illgic
i explicar-li com i per qu va arri-
bar a aquest estat intern.
Convncer-lo que no s el seu pas-
sat o la seva infncia la causa del
seu estat actual.
Influir-lo perqu tracti de canviar
la seva actitud.
Presentar-li una forma de vida
ms racional.
Logoterpia
V. Franki, el 1938, va utilitzar per pri-
mera vegada el terme logoterpia. La
logoterpia considera que lessncia de
lexistncia humana rau en la capacitat
de ser responsable.
3 Agrupa les segents emocions segons siguin emocions negatives/positives o ambiges: rbia, terror,
angoixa, depressi, culpabilitat, hostilitat, entusiasme, hilaritat, afecte, goig, sorpresa, clera, desespera-
ci, horror, decepci, timidesa, menyspreu, eufria, riallada, afecte, tranquillitat, esperana, rancnia,
pnic, aflicci, inseguretat, acritud, excitaci, somriure, tendresa, pau interior i compassi.
4 Fes una llista amb sis tipus damor que es puguin donar, en funci del destinatari.
5 Recull expressions, refranys o dites populars que usin el terme amor i valora el significat que t en
cada cas.
6 En qu consisteix la psicoterpia racional-emotiva i quines sn les fases que comprn?
www.inteligencia-emocional.org
Pgina web amb abundants reflexions
sobre la intelligncia emocional duta a
diferents mbits de la vida. Tamb ofe-
reix formaci en lnia.
Web
Reestructuraci cognitiva: s un m-
tode teraputic que procura que lindi-
vidu pensi racionalment i no se centri
noms en pensaments negatius perqu
disposi de recursos suficients per resol-
dre problemes i conflictes.
Vocabulari
Es pot ensenyar a sentir!
72 72
3 >> Motivaci
La motivaci inclou una cosa tan fonamental com el per qu fem les
coses.
La motivaci s el que causa el nostre comportament, el que s igual
a un procs multideterminat que activa, direcciona i fa persistir la
conducta.
Els indicadors motivacionals serveixen per saber si una persona est motiva-
da. A nivell conductual, ens trobem: el nivell dactivaci duna persona (aoru-
sal), lelecci entre el conjunt de possibilitats dacci, la concentraci o aten-
ci envers una tasca, la perseverana davant duna activitat, etc. A nivell fisio-
lgic, es valora la resposta de diferents rgans del cos i obtenim indicadors
com la freqncia cardaca, respiratria o la secreci hormonal. En lautova-
loraci o testimoni, s el subjecte el que ens defineix la seva motivaci respo-
nent a un qestionari sobre el tema.
3.1 > Components de la motivaci
Els components de la motivaci responen a la intenci amb qu fem una
tasca. Ara aprofundirem en cada un: els components de valor i dexpec-
tativa.
Component motivacional de valor
Lindividu t unes creences centrals en qu es recolza per determinar qu
ha de fer o no fer. Aquests valors sn determinats, al seu torn, per les
regles socials imperants, s a dir, sn les normes que hem de complir en
cada comunitat (no pegar, respectar les altres persones, saludar...); per,
realitzarem una acci, per molt valorada que estigus socialment, si ens
sentssim incapaos de dur-la a terme o no obtingussim res a canvi? La
resposta s no, perqu hem dafegir les expectatives de poder-la dur a
terme i el valor de lincentiu; en cas contrari, ni ho intentarem. Les expec-
tatives de lxit i el valor de lincentiu sn determinants de la motivaci
de lxit. Aix, shan diferenciat quatre aspectes que configuren el valor de
la tasca.
Valor de lxit: importncia que satorga a realitzar una determinada
tasca (marcar un gol/descobrir una vacuna).
Valor intrnsec o inters: satisfacci que obtenim en actuar o desenvolu-
par una activitat. s linters subjectiu que manifestem per alguna cosa.
Inters situacional. El valor que donem a alguna cosa depn del context
(davant duna persona que volem impressionar serem uns valents).
Inters pel tpic. s la preferncia, ms o menys estable, que manifes-
tem per determinades tasques (llegir llibres, fer grafits, colleccionar
autgrafs, etc.).
Valor dutilitat: s la forma en qu lacci es relaciona amb les nostres
metes futures.
Valor de cost: suposa considerar tots els aspectes negatius que implica
dur a terme una determinada acci. Aquest element s fonamental en la
persistncia en lacci i afecta, per tant, lautoregulaci (mha de com-
pensar molt quedar-me a casa estudiant en comptes danar-men de festa
un divendres a la nit).
Teoria de la motivaci
dassoliment
La teoria de la motivaci dassoliment va
ser proposada per Atkinson, i postula que
les necessitats individuals dassoliment
depenen de la probabilitat dxit en la
tasca i el seu valor dincentiu per a
triomfar en aquesta tasca.
Teoria de lexpectativa x valor
Vromm va pensar que la motivaci per
atansar-se o per evitar un objecte o una
situaci s el producte de dos factors:
de lexpectativa dxit o de resultat i
del valor (atracci o rebuig subjectiu de
la persona a aquest objecte o ambient).
expectativa
x valor
motivaci
73 73
Component motivacional dexpectativa
Lexpectativa, creure que podem fer alguna cosa, est unida a lautocon-
cepte, s a dir, a com ens veiem a nosaltres mateixos en relaci amb dife-
rents rees o aspectes. Expectativa i autoconcepte sn, per tant, elements
que depenen de les nostres idees i percepcions, de forma que sn intrain-
dividuals. Lautoconcepte s fruit dun procs de valoraci, anlisi i inte-
graci de la informaci derivada de la prpia experincia i de la retroali-
mentaci que ens facin els altres.
Ens trobem amb uns elements bsics dins daquest component motivacio-
nal:
Percepci de competncia o eficcia. Es construeix a travs dexperin-
cies prvies, de les prpies actuacions del subjecte: Jo treballo b amb
malalts mentals. Si el subjecte es considera capa de dur a terme algu-
na cosa, aix determinar el seu esfor i persistncia.
Les expectatives de resultats. s lapreciaci sobre la probabilitat que es
donin les conseqncies o els resultats previstos. Per exemple: Em dona-
ran lenhorabona per treballar tan b amb ells.
Component afectiu i emocional de la motivaci. Sentim com pensem (si
penso tot aix s horrible, acabo sentint pena o frustraci) i pensem
com sentim (si sento rbia, penso: aix ho he darreglar com sigui). s
a dir, les nostres actuacions no noms dependran dels pensaments, sin
tamb dels sentiments. Podem pensar que el nostre xit s fruit dun tre-
ball ardu o b que aprovem els exmens per sort, s a dir, podem pensar
que la causa de lxit s interna o externa a nosaltres (dimensi causal
interna/externa). Tamb podem creure que la nostra malaltia s quel-
com incontrolable, sobre la qual no podem actuar i noms som mers
pacients, o b considerar que la capacitat dintervenir sobre la nostra
vida i el nostre entorn s real i efectiva (dimensi de controlabilitat).
Podem descobrir que hi ha causes estables o inestables; aix, considerem
la sort francament inestable; no sempre ens toca la loteria, per les
malalties crniques sn, sens dubte, una loteria per a tota la vida
(dimensi causal estable/inestable). Tot aix ho sabem perqu hem aprs
a descodificar-ho al llarg del nostre permanent aprenentatge social i
sassocia a uns sentiments. En el segent quadre, sexplica aquest com-
ponent en relaci amb lxit o fracs en una activitat segons la dificul-
tat que t, lesfor, la capacitat i la sort que tingui el subjecte per dur-la
a terme.
Teoria atribucional de Weiner
La clau de la teoria atribucional s que
les persones busquen de forma espont-
nia descobrir i comprendre per qu pas-
sen les coses. Aquesta curiositat s de
per si un fort element motivador, al
mateix temps que ens ajuda a compren-
dre millor qu passa al nostre voltant. El
punt de partida est en un resultat que
genera, al seu torn, una reacci afectiva
immediata i, a partir daqu, es comen-
cen a buscar les causes daquest resul-
tat. Aquest autor classifica els factors
causals segons la seva dimensi (inter-
na/externa), la seva estabilitat o inesta-
bilitat i el seu grau de controlabilitat.
Errors del pensament quotidi
El pensament de tot o res es tradueix
en mirar els successos de manera radi-
cal, sense que hi hagi possibilitats inter-
mdies. Aix, per exemple: o ests amb
mi o ests en contra meu.
Factors causals de lxit o el fracs duna actuaci
Dimensions
causals
Capacitat Dificultat de lacci-fet Esfor Sort
Intern
Extern
Interna Externa Intern Externa
Estable
Inestable
Estable Estable Inestable Inestable
Controlable
No controlable
Incontrolable Controlable Controlable Incontrolable
74 74
3.2 > Procs motivacional
Qu fa que estiguem motivats o no? Per respondre a aquesta pregunta, hem
de considerar lexistncia duns determinants interns: herncia (progra-
mes gentics de lorganisme), homestasi (equilibri, variables biolgiques),
creixement (necessitat de control sobre lentorn), processos cognitius
(plans, propsits, intencions, metes, emocions) i uns determinants externs
com sn, entre altres: laprenentatge, lhedonisme i la interrelaci social.
La intenci, o acci raonada, s fruit duna srie de processos cognitius. A
continuaci, analitzarem quins sn aquests processos i com organitzen
lacci dins de la motivaci:
Plans: savalua la situaci real i la ideal, que quan es diferencien molt
provoca en nosaltres la intenci de canviar la primera i, per tant,
indueix a lacci.
Metes: cap on adrear els nostres esforos, elaborem estratgies per
aconseguir el que ens proposem. Per exemple: Vull ser auxiliar dinfer-
meria i estudiar per aconseguir-ho.
Dissonncia cognitiva: no sempre fem el que creiem que hem de fer, s
a dir, pot ser que actuem en contra dels nostres valors o creences, pro-
duint-se aleshores una incomoditat psicolgica.
Expectatives: sn les valoracions subjectives que realitzem sobre la pos-
sibilitat dassolir la meta anteriorment proposada: Aprovar loposici
dauxiliar dinfermeria.
Atribucions: com valorem les causes dels fets que ens ocorren:
Internalitat/externalitat. El lloc on es troba la causa pot ser:

- Locus o lloc de control intern: les coses ocorren perqu hi hem treba-
llat i en som el desencadenant. Per exemple Faig b les coses perqu
mhi esforo.
- Locus o lloc de control extern: les causes se situen fora de nosaltres i no les
podem controlar; el fracs i lxit sn causats, per exemple, per la sort, lac-
ci dels altres, etc. Per exemple: Aix ha sortit b per casualitat.
Estabilitat: la temporalitat o freqncia amb qu es produeix la causa

que provoca el succs.
Controlabilitat: s el grau de control que es t sobre la causa que ha pro-

dut el succs. Per exemple: Jo no puc fer res per curar-me.
Activar els motius, dirigir el
comportament
Activaci motivacional: principi
denergitzaci, s la variable responsa-
ble de linici, manteniment, intensitat i
finalitzaci de la conducta motivada.
Direcci del comportament: supo-
sa la tendncia a aproximar-se o evitar
un determinat objectiu o meta. Un
cop duta a terme la conducta, la
retroalimentaci incideix sobre la
intenci, comenant de nou el procs
de la motivaci.
Vocabulari
Teoria de la motivaci de la
dissonncia cognitiva
Festinger va tractar dexplicar per qu la
gent busca coherncia entre els seus pen-
saments i comportaments.
Procs motivacional.
Intenci
Determinants
Interns Externs
Activaci
Direcci
Objectiu
Conducta
RETROALIMENTACI
RETROALIMENTACI
75 75
3.3 > Tipus de motivacions
Podem classificar les motivacions en motius primaris, innats o biognics.
Aquests estan relacionats amb la subsistncia o supervivncia de lindividu
i de lespcie: set i conducta de beure; fam i conducta de menjar; curiositat
i conducta exploratria; son i conducta de dormir; sexe i conducta sexual. I
motius secundaris o socials, els quals sn adquirits, apresos, estan determi-
nats pel medi ambient i la cultura: motivaci de lxit, desig de fer les coses
el millor possible, etc. A travs daquest esquema, podem observar qu ens
pot portar a actuar:
7 Analitza lltima decisi que has aprs: Quins criteris has seguit? Quant temps has tardat en dur-la a
terme? Quines expectatives tenies al respecte?
Font dels motius humans
Necessitats Cognicions Emocions Successos externs
Fisiolgiques: set, fam,
curiositat, son.
Jo: autoesquema, possibles jo,
identitat, desenvolupament de
lego.
Biolgiques o primries: por,
ira, tristesa, fstic, felicitat,
sorpresa.
Estmuls ambientals:
incentius, conseqn-
cies.
Psicolgiques
Orgniques: competn-
cia, tendncia, realit-
zaci, gregarisme.
Adquirides: xit, afi-
liaci, intimitat,
poder.
Atribucions: internalitat, esta-
bilitat, controlabilitat.
Cognitives o secundries:
ansietat, hostilitat,
amor/afecte, humor.
Contextos socials: rela-
cions interpersonals, cli-
mes comunicatius.
Expectatives: reactncia, des-
emparana apresa, autoeficcia.
Discrepncies: plans, objectius,
creences/valors.
Afecte/estat dnim.
3.4 > Motivaci i presa de decisions. La seva funcionalitat en el
camp de la salut
El personal sanitari ha daconseguir que lindividu senti un conflicte entre
els hbits que sn nocius per a la seva vida i els que hauria de dur. Aquest con-
flicte suposa una incompatibilitat davant de la qual ha delegir una forma o
altra dactuar. Recollim cinc de les possibles maneres en qu lindividu pot
respondre:
Seguir la inrcia no conflictiva, fent cas oms de les recomanacions rebu-
des.
Canvi no conflictiu a un nou comportament, assumint el que sha propo-
sat.
Evitaci defensiva, proposant la resposta (i, daquesta manera, sens oblida)
o passant la responsabilitat de la decisi a altres. Per exemple, un pacient
que diu: Vost s qui ho ha de saber.
Hipervigilncia, quan elegim de forma rpida, impulsiva i irreflexiva.
Vigilncia, quan la informaci es tamisa, es personalitza, savalua de forma
curosa tenint en compte totes les alternatives i noms aleshores es duu a
terme.
76
Soluci Laprenentatge del Joaquim ja ha comenat observant com el Jaume i lAnna manipulaven la
seva colostomia; tamb ha observat les reaccions emocionals que aix suscitava en els dos i haur creat
unes expectatives sobre ls de la colostomia i la seva vida amb aquesta. Abans de comenar a donar les
instruccions al Joaquim, cal que el Jaume i lAnna responguin les preguntes segents:
Lactivitat que vull implantar en la vida del Joaquim satisf alguna necessitat? Quina importncia t per a
ell? La defecaci s una necessitat fisiolgica bsica, s fonamental que el Joaquim aprengui a fer servir la
seva colostomia. Abans cal preguntar-se quina s la necessitat sentida per lusuari, ja que si el pacient con-
sidera que aquest aprenentatge s vital per a la seva vida, estar ms motivat per aprendrel.
Sobre aquesta activitat, existeix algun tipus dexpectatives o creences, autoeficcia, control personal o
valors que mobilitzin energia? El Joaquim pensa que s complicat i que no ser capa daprendre aques-
ta tasca; per aix, la percia del Jaume i lAnna no sha de quedar noms en arguments verbals, del tipus
s fcil, no passa res, ja ho aprendrs, sin que lhan de saber introduir pas a pas en la cura de la colos-
tomia, que ell a poc a poc vagi realitzant accions relacionades amb la seva cura a travs dinstruccions
clares, breus, seqenciades i numerades daprenentatge, fent que el Joaquim se senti capacitat.
Aquesta activitat propicia emocions i estats dnim positius? El pacient sent fstic i certa hostilitat envers
la seva colostomia, ja que el maneig de la seva femta s quelcom que no li resulta agradable, i la cura de
la colostomia li fa por. Davant daix, lnica soluci s que, prviament, en la seva prctica diria, el
Jaume i lAnna hagin normalitzat la situaci.
Existeix un context social favorable que doni suport al que estic tractant densenyar, que afavoreixi lau-
tonomia i sigui estimulant? El Joaquim ha dassumir la seva cura personal de forma autnoma, sense
dependre de ning. Potser tampoc vulgui compartir la cura de la colostomia amb la seva parella, ja que
aquesta activitat entra dins de lesfera de la intimitat o el fa sentir incmode, ja que pot creure que ella
sent algun rebuig envers ell per aquesta circumstncia. s el Joaquim qui ha de decidir. Els comentaris de
la seva parella banalitzant la situaci no hi ajuden gaire, ja que aquest s un pas difcil, que comporta
una assimilaci i, si no se sent ents, pot donar lloc a una certa decepci. Per ltim, no sha doblidar
proporcionar al Joaquim informaci sobre associacions de pacients colostomitzats que puguin suposar-li
un suport en aquesta circumstncia nova per a ell.
Tamb cal controlar les emocions
LAnna s auxiliar dinfermeria, treballa a la planta de Digestiu dun petit hospital provincial. El Jaume s
linfermer daquesta planta i, juntament amb lAnna, han estat valorant diriament levoluci del Joaquim, un
pacient de quaranta-quatre anys, al qual van realitzar una resecci de clon descendent i va sortir de la inter-
venci quirrgica amb un anus contra natura.
El Joaquim manifesta sentiments oposats: duna banda,
est content i aix ho expressa per, de laltra, la colos-
tomia li resulta desagradable, bruta, t por de tocar-la
i, a ms, creu que s difcil fer-la servir. La seva parella,
en canvi, est exultant de felicitat perqu havia estat
molt preocupada i ara tot li sembla poca cosa. Ha arri-
bat el moment en qu el Joaquim aprengui a fer servir
la seva colostomia, abans de donar-li lalta hospitalria.
Quines preguntes shan de fer lAnna i el Jaume abans
de comenar la instrucci?
Casos prctics
4 >> Habilitats socials
La conducta interpersonal comprn un conjunt de capacitats dactuaci
apreses.
Lhabilitat social s la capacitat per interactuar amb els altres en un
context social duna forma determinada, que s acceptada o valora-
da socialment i, al mateix temps, personalment beneficiosa,
mtuament beneficiosa o principalment beneficiosa per als altres.
4.1 > Tcniques de resoluci de conflictes
El personal dinfermeria, en la seva prctica diria, senfronta a situacions
complexes i variades que suposen un repte professional. Per afrontar-les i
controlar-les, haur de tenir en compte que la comunicaci s una eina
teraputica ms.
Vegem algunes claus dactuaci per a la resoluci de conflictes:
Respondre a objeccions i rpliques: la resposta s escoltar lobjecci o
rplica, mostrar acord parcial o total i utilitzar la tcnica del disc ratllat,
s a dir, repetir sempre la mateixa idea.
Fer crtiques: a vegades, el professional ha de fer certes crtiques per
aconseguir canvis en el pacient. Sha de posar especial atenci perqu
linterlocutor no es resisteixi al canvi, accepti la crtica i no es danyi
la relaci sanitari/usuari. La seqncia dactuaci seria la segent:
Definir els objectius de canvi que pretenc.
Descriure la situaci i/o conducta que vull criticar.
Expressar els meus sentiments amb missatges jo (sn els que es trans-
meten en primera persona: Jo estic disgustada amb vost perqu...).
Suggerir o demanar canvis amb missatges jo.
Elogiar i agrair lacceptaci de la crtica.

Enfront de les crtiques, hem de
tenir sempre present que ning
s perfecte i que el que es pretn
s ajudar; daquesta manera, cri-
ticar serveix per donar criteris, s
a dir, per canviar. Si es critica b,
no sofn; per aix, els elements
criticables han de ser objectius i
no un em pensava que....
La crtica provocar en el nostre
interlocutor una resposta emocio-
nal; per aix, li hem de posar fcil,
hem de ser directes i assertius i, si
apareixen obstacles, haurem de
reconduir la situaci perqu la
relaci no sen ressenti i per acon-
seguir el nostre objectiu inicial,
per no arribar a carrerons sense
sortida.
77 77
Assertivitat
El terme assertivitat sorgeix als
Estats Units en la dcada dels 60, dins
del moviment dintegraci de la dona
en el mn laboral. En aquest moment,
lnic estil acceptable de relaci de la
dona amb lhome era el passiu, amb la
possibilitat dutilitzar subtilment lestil
manipulador.
El comportament assertiu s lexpres-
si directa dels propis sentiments, de la
defensa dels drets personals i del res-
pecte pels altres.
Humorterpia
Els principis bsics de la resoluci de
conflictes a travs del sentit de lhu-
mor sn:
No ens podem enfadar i riure al mateix
temps, ja que el funcionament cere-
bral ens ho impedeix.
Les situacions que produeixen en
nosaltres enuig o ira es deuen, en
gran mesura, a la forma en qu veiem
o percebem qu ens passa.
Un ambient dhumor (riu-te amb mi, no
de mi).
Humorterpia.
78 78
Actuar davant lhostilitat
Enfront de situacions dhostilitat, s
contraproduent:
Intentar calmar o rebutjar la irritaci.
Negar-se a escoltar.
Defensar la instituci que represen-
tem sense haver investigat abans el
problema.
Avergonyir lhostil pel seu comporta-
ment inadequat.
Cridar pblicament per fer-nos sentir,
buscant la confabulaci amb els del
voltant.
Treure conclusions sobre el que s
millor per a la persona irritada.
Ocultar els sentiments desprs de
lincident.
Intentar controlar la situaci quan ja
sha intentat i no sha aconseguit.
Rebre crtiques: si fer crtiques s de per si una situaci complicada,
encara ho s ms de rebre-les. En aquest cas, la clau est en recollir
all de la crtica que ens pugui resultar til o respondre quan consi-
derem que aquesta s injustificada, sense entrar en un cercle vicis
que trenqui lintercanvi. Per aix, la nostra resposta enfront de les cr-
tiques es pot concretar en la segent seqncia:
Escoltar atentament.
Decidir un acord total o parcial, segons el cas.
Recompensar (grcies per dir-mho!).
Comprometres a rectificar, demanar alternatives o negar assertiva-

ment les crtiques no adequades.
Afrontar lhostilitat segueix un patr dactivaci emocional en qu se
succeeixen diferents fases: en la primera, es mant una situaci raona-
ble; desprs dun temps prudencial, ens anem carregant fins que no
podem ms i saltem, per aquesta situaci dexaltaci no s indefinida
i es passa a una fase dalentiment en qu sembla que ens enfonsem.
Desprs daquest moment, es pot ser receptiu i escoltar si el que sens
diu no ho valorem com una amenaa; aix pot conduir a una fase en
qu la situaci es va calmant i es finalitza tornant a la situaci en prin-
cipi raonable de la qual partim. Com a norma, es poden seguir aquests
passos:
Validar, s a dir, fer veure a la persona que sentn la seva irritaci.
Escoltar atentament i deixar que laltre sexpressi detingudament,

sense interrompre, digui el que digui.
Mantenir, mentrestant, una actitud dialogant, sense fer judicis de

valor precipitats.
Procurar dirigir laltra persona cap a una rea privada.
Asseures i parlar amb calma, sense espectadors ni instigadors.
Utilitzar un to de veu baix i una fluncia verbal lenta.
Entendre laltra persona, hi estiguem dacord o no.
Expressar els nostres sentiments desprs de lincident i dir a laltra

persona que, en una altra ocasi, no s necessari arribar a aquesta
situaci extrema.
En cas de no aconseguir reconduir la situaci, demanar ajuda a una

tercera persona.
La competncia social
s un element preventiu i amortidor
enfront de la psicopatologia, i es basa
en tres components fonamentals:
Aprofitament dels recursos (utilitzar les
possibilitats del nostre context).
Flexibilitat (adaptar-se a diferents situa-
cions i elegir entre diversos objectivs).
Anlisi social (valorar adequadament la
realitat, de manera positiva).
BLA, BLA,
BLA,BLA BLA,
BLA, BLA,BLA
SENTO INTERROMPRE,
PER NOMS ES PER-
MET UNA VISITA
DONCS EM
QUEDO JO!
NO, EM
QUEDO JO!
SENTO INTERROM-
PRE, PER NOMS ES
PERMET UNA VISITA
BLA, BLA,
BLA,BLA BLA,
BLA, BLA,BLA
79 79
8 Avantatges i inconvenients de tenir i no tenir habilitats socials.
9 Descriu una situaci amb tres interlocutors, concreta el tema de conversaci i estableix un dileg.
Defineix en cada un la dimensi conductual, personal i situacional.
10 Recorda una situaci problemtica a la qual thagis enfrontat en lltim mes, tracta danalitzar quin
era lobjectiu que pretenies i quins errors i encerts creus que vas cometre.
Empatia emprica: la que sadquireix
a travs de lexperincia directa. Podem
sentir el que ha sentit laltre perqu
abans hem passat pel mateix.
Empatia natural: permet, sense haver
experimentat la situaci, la comprensi
del que laltre est sentint.
Vocabulari
Claus per desenvolupar
lempatia
s de preguntes obertes.
Escolta reflexiva.
Parfrasi.
Validar sentiments.
Normalitzar conductes.
Afrontar lescepticisme i el desnim: aquests sentiments sn freqents
en malalties agudes i, sobretot, en les crniques. Enfront daquests sen-
timents, hem descoltar, empatitzar, recompensar, ajudar a pensar en la
situaci avaluant qu condueix a aquest estat de desnim o fer riure,
segons quina sigui la situaci.
Resoldre conflictes: els conflictes interpersonals sn inevitables. Les
situacions conflictives sn inherents a la convivncia i hem de com-
prendre-les, especialment si treballem en el camp de la salut per les
condicions de necessitat i les situacions vitals que es presenten, en
qu els sentiments negatius estan a flor de pell, ens enfrontem a la
frustraci, la desesperaci, lodi, la rbia, etc. i els sentiments positius
com lalegria sn mesurats i no sexpressen amb total llibertat. Hem
de tenir en compte quines conductes poden ser favorables per a la cre-
aci de conflictes i quines no i la manera de resoldrels. Per comenar,
hem de creure en nosaltres mateixos, en la nostra capacitat de resol-
dre aquests fets.
Daltra banda, no ens hem de cremar dialogant sobre postures inamovi-
bles i hem de tenir clar que no es tracta de guanyar o perdre i menys
encara de discutir sobre el passat i el que va ocrrer amb altres persones
i llocs. Els problemes no shan de definir en termes de soluci magistral,
sin que cal anar-sen desvinculant, diferenciar entre comprendre i pre-
dir el que laltre sent o pateix i, per ltim, pensar que els sentiments, les
necessitats i els interessos dels altres sn legtims i que no hi ha solu-
cions niques, ja que el pensament creatiu ens condueix a resoldre rea-
litats de formes diferents. La manera de resoldre conflictes interperso-
nals passa per:
Preparar la situaci, s a dir, que els canals de comunicaci han destar

oberts (que el lloc i el clima siguin els adequats).
Definir el conflicte, o sigui, identificar els elements que es contraposen

i quines sn les postures inicials.
Oferir alternatives, avaluar-les i decidir quina s la millor soluci nego-

ciada.
Portar a la prctica la soluci consensuada i comprovar si funciona.

No existeix un receptari tipus, encara que s unes formes bsiques que
shan dadaptar de forma subtil a la infinitat de situacions professionals
que es presenten, s a dir, que hem destudiar detalladament les interac-
cions comunicatives per controlar-les conscientment i practicar-les fins a
convertir-les en estratgies espontnies.
80 80
Idees clau
Axiomes de la comunicaci humana
La comunicaci en relaci amb el context
La comunicaci teraputica
HABILITATS
COMUNICATIVES
Comunicaci
Sentiments i
emocions
Concepte democi
Perspectives biolgiques i cognitives de les
emocions
Funcions de les emocions
Funci adaptativa
Funci informativa
Funci social
Funci motivacional
Valoraci de la situaci emocional
Classificaci de les emocions
Emocions positives
Emocions negatives
Educaci i terpia emocional
Motivaci
Components de la motivaci
Procs motivacional
Tipus de motius
Motius primaris, innats i biolgics
Motius secundaris o socials

Motivaci i presa de decisions
Habilitats
socials
bsiques
Tcniques de resoluci de conflictes
Respondre a objeccions i rpliques
Fer crtiques
Rebre crtiques
Afrontar lhostilitat
Afrontar lescepticisme i el desnim
Resoldre conflictes
Activitats finals
81 81
.: CONSOLIDACI :.
1 Relaciona les segents causes a les quals satribueix lxit o el fracs duna tasca amb els sentiments
que poden generar.
Atribucions causals Sentiments
Esfor
Capacitat
Sort
Atribuci causal
dipositada en altres
(per exemple, personal
sanitari)
Sentiment de competncia, confiana en un mateix, orgull i satisfacci.
Elevades expectatives dxit en el futur.
Responsabilitat davant de lxit.
Sorpresa.
Absncia de responsabilitat davant de lxit.
Gratitud.
Culpabilitat.
Responsabilitat davant del fracs.
Sentiments de control i expectatives de prevenir el fracs en el futur.
Sentiment dincompetncia, prdua de confiana en un mateix.
Baixes expectatives dxit en el futur.
2 Realitza un receptari amb les tcniques de resoluci de conflictes de forma seqenciada.
3 Quins creus que han de ser els passos per saber rebre adequadament crtiques?
4 Quins sn els errors tpics del personal dinfermeria en la seva relaci amb els pacients?
5 Per qu creus que riure s beneficis? Com creus que pot afectar a la salut?
6 Quina s la relaci existent entre la competncia social i les habilitats socials?
7 Determina quins elements dificulten i quins faciliten la comunicaci:
a) Objectius contradictoris.
b) Elegir el moment i el lloc.
c) Escoltar activament.
d) Preguntes retret del tipus: No ho havies tingut en compte? Com ho vas poder fer?
8 Defineix els termes segents: emoci, motivaci i habilitats socials. Detalla els punts que puguin tenir
en com.
.: AMPLIACI :.
1 Al Josep li acaben de donar els resultats de lanatomia patolgica de la piga que li van treure fa deu
dies. Es tracta dun melanoma maligne; el metge lha informat sobre la gravetat de la situaci i els passos
a seguir a partir daquest moment, aix com del pronstic que donen les estadstiques en aquests casos. En
finalitzar la consulta, el metge lanima a consultar els dubtes i el Josep pregunta: Creu que em curar?.
A partir daqu: Qu penses que vol sentir el Josep? Qu est manifestant amb aquesta pregunta? Qu opi-
nes que ha de sentir? Com el podem ajudar?
2 Qu entens per emoci, afecte, episodi emocional, sentiment, passi i estat dnim?
3 Recull les diferncies entre informar i motivar un pacient.
4 Realitza un esquema que reflecteixi levoluci histrica de la motivaci.
82 82
Cas final
Com es diuen les coses
Llegeix la segent situaci i respon les preguntes:
Auxiliar dinfermeria (amb to irritat i gestos agressius): Vosts sn uns desconsiderats... Estan molestant
la resta de pacients. Que es pensen que s casa seva, aix? El telfon mbil sapaga en entrar en un centre
sanitari.
Pacient 1 (amb cara de sorprs i apagant el mbil): Estava parlant....
Auxiliar dinfermeria: Aix no es pot seguir, aix s una sala despera, sempre estem igual. No t un
altre lloc on anar a parlar? A continuaci, adreant-se a la zeladora i senyalant el pacient amb el
mbil diu: Has vist, Joana? Amb el soroll que hi ha no es pot treballar de cap manera. Aix s una
vergonya!
a) Qu est fent lauxiliar dinfermeria amb la seva actitud?
b) Quins sentiments ha provocat lauxiliar dinfermeria en el pacient?
c) Com shauria de comportar lauxiliar dinfermeria?
Soluci s cert que, en el dia a dia, es troben tot tipus de persones, les irrespectuoses, irreverents i
mal educades dificulten especialment la nostra feina, per no hem doblidar que, a nivell laboral, la comu-
nicaci interpersonal, s a dir, la comunicaci teraputica, s una eina de treball ms. Per aix, hem de ser
conscients de com ens comuniquem, quins sn els nostres patrons de comunicaci i canviar el que sigui
necessari.
a) Lauxiliar dinfermeria fa servir un estil comunicatiu agressiu per exercir una crtica. La persona a la qual
sadrea, que posteriorment entrar a la consulta, es crear una imatge negativa del professional, perdent-
se aix la capacitat teraputica en la interacci amb el pacient. Per aquesta circumstncia, qualsevol infor-
maci, assessorament o recomanaci que li doni els tindr en compte, no aconseguint persuadir-lo per a cap
canvi de conducta. Utilitza la generalitzaci i no ofereix solucions, perd el seu poder motivador i genera en
el pacient sentiments negatius envers seu, deteriorant la relaci.
Lauxiliar no lha deixat parlar, caient en un dels errors tpics observats en les relacions personals dinfer-
meria/pacient-usuari, en qu solen ser aquests professionals els que dominen la comunicaci, sense deixar
expressar-se linterlocutor-pacient.
b) En un principi, en fer els comentaris davant de tota la sala despera, el pacient haur sentit vergonya.
Posteriorment, com que ha intentat aclarir alguna cosa i lauxiliar dinfermeria no li ha deixat, sentir frus-
traci i, ms tard, quan lauxiliar torni a incidir en el tema, hostilitat envers aquesta professional. Totes
aquestes emocions sn negatives i dificultaran lacci teraputica del professional.
c) En primer lloc, pensar. Shauria dhaver dit a si mateixa: Calma, qu vull aconseguir? Vull que aquest
pacient no molesti parlant amb el seu mbil a la sala despera. En segon lloc, crear una situaci adequada
per a la crtica, per a la qual cosa shauria dhaver atansat i dirigit al pacient fora de la sala despera. En ter-
cer lloc, descriure la situaci educadament expressant-se de la forma segent: Disculpi, est a la sala des-
pera dun centre sanitari parlant per telfon i en un to molt elevat. Quart, expressar els sentiments propis.
Hauria de ser un missatge que li transmets que la seva conducta em molesta a mi, que estic treballant, i
tamb a la resta de persones de la sala despera. Cinqu, suggerir i demanar canvis en el comportament del
pacient: Li demano, si us plau, que no ho torni a fer. Li agrairia moltssim. Sis, elogiar i agrair laccepta-
ci de la crtica: Li agraeixo que mentengui.
LA INFERMERIA
REVISTA SANITRIA
En la vida diria en general, i en la
prctica dinfermeria en particular,
les comunicacions poden ser efica-
ces, donant lloc a intercanvis pro-
ductius o ineficaos i, en aquest cas,
donant lloc a confusi i desnim.
En lmbit dels serveis sanitaris, sn
molts els problemes que soriginen
quan la comunicaci s dolenta,
apressada i impersonal, com queda
reflectit en la literatura al respecte:
aix, Gil i altres (1991, Entrenament
en habilitats socials en els serveis
de salut, pg. 33, Sevilla) conclouen
en revisar-la:
1r. La causa ms important dinsa-
tisfacci dels pacients hospitalit-
zats s la falta de comunicaci amb
el personal de lhospital, fet que els
porta a percebre lambient hospita-
lari com un estressor, amb les con-
seqncies negatives que aix com-
porta per a la recuperaci i el resta-
bliment del seu nivell de salut.
2n. Aproximadament, entre un 30%
i un 50% dels pacients no mostra
adhesi al tractament a conseqn-
cia duna deficient comunicaci
amb el professional sanitari.
3r. La falta dinformaci sobre els
processos de malaltia provoca un
retard en la recerca de tractament i
un agreujament daquests proces-
sos.
4t. Una deficient comunicaci entre
el professional i lusuari sol donar
lloc al fet que aquest ltim oblidi
les instruccions del primer, en
detriment, com s lgic, de la seva
recuperaci.
5. Per ltim, est demostrat que
lestabliment duna adequada inter-
acci entre el professional i els
usuaris dels
serveis sa-
nitaris garan-
teix ladopci
de mesures i
e s t r a t g i e s
pr event i ves
per part de lu-
suari, evitant
aix proble-
mes futurs.
A q u e s t e s
conclusions avalen la importncia
que t lanlisi de la relaci profes-
sional de la salut-usuari en el procs
teraputic, ja que aquest no s ms
que un procs dinteracci i
influncia social lobjectiu del qual
s la curaci del malalt, i la conse-
cuci daquest objectiu dependr
en gran mesura daquesta relaci.
Ara b, com sostenen Friedman i Di
Mateo (1979), no consisteix en el fet
que el professional de la salut tracti
lusuari com a persona, sin que
assumeixi el fet que les relacions
interpersonals sn una part bsica
o fonamental del procs de curaci
i, consegentment, part integrant
de les cures que presta el personal
dinfermeria [...]. Tenint en compte
aquests problemes i partint dels
supsits generals ja expressats, ens
hem proposat abordar aquesta pro-
blemtica des de la perspectiva
cientficament contrastada de len-
trenament en habilitats socials,
obviant caure en el tpic (molt ests
en lrea dinfermeria) que el saber
comunicar-se s un art ms que
una tcnica i, en conseqncia,
no susceptible denquadrar-se dins
dun procs densenyament-apre-
nentatge, sin que depn fonamen-
talment de la idiosincrsia personal
de cadasc, aix com de lexperin-
cia que casualment es pugui adqui-
rir [...].
Laprenentatge del rol professional
exigeix el coneixement i el domini
dun conjunt perfectament delimi-
tat dhabilitats especfiques, ja sigui
cognitives (coneixements sobre la
matria) o b tcniques (maneig de
tcniques, instrumental, etc.); per
aix mateix requereix, en major o
menor mesura, determinades habi-
litats socials (HS) o comunicatives
(Hargie i Marshall, 1986), ja siguin
de carcter general (com pot ser
saber mantenir una conversaci) o
especfiques (per exemple, desenvo-
lupar empatia). Lgicament, la
importncia que puguin tenir
aquestes HS t relaci amb la quan-
titat i la qualitat de les interaccions
socials, i tamb amb el paper que
aquestes interaccions puguin tenir
en la consecuci de diferents metes
professionals.
Entrenament en habilitats socials:
un mtode densenyament-apre-
nentatge per desenvolupar les habi-
litats de comunicaci interpersonal
en lrea dinfermeria.
Extracte: Psicothema. Vol. 13, nm. 2,
Manuel Marn Snchez
i Jos M. Len Rubio
Universitat de Sevilla, 2001.
COMUNICADORA
COMUNICADORA
SUMARI
Estrs, ansietat i altres

termes relacionats
Factors generadors
destrs i ansietat
Malaltia i ansietat
Mecanismes de defensa
contra lansietat
Estrs i ansietat 5
u
n
i
t
a
t
OBJECTIUS
Reconixer les manifestacions dansietat en el pacient i en el pro-
fessional.
Diferenciar els diferents trastorns dansietat.
Identificar factors dansietat i estrs en el medi sanitari.
Descriure tcniques per disminuir el grau dansietat en els
pacients.
Saber prevenir els factors etiolgics del Burnout.
85 85
Unitat 5 - Estrs i ansietat
1 >> Conceptes destrs i ansietat
Segurament, al llarg de la vida, has sentit, en alguna ocasi, nerviosisme,
tensi, angoixa, inseguretat o inquietud, termes que fan referncia a les-
trs o a lansietat.
En diferents moments de la histria i segons diversos enfocaments, estrs
i ansietat shan considerat paraules sinnimes o, per contra, shan presen-
tat com a diferents. Tot i que hi ha corrents ideolgics que separen aquests
termes, segueix existint un gran solapament i es confonen lun amb lal-
tre, de forma que en la prctica es continuen utilitzant indistintament;
tot i aix, apuntarem una srie de diferncies.
Existeixen tres grans teories sobre lestrs: una considera lestrs com un
estmul que, davant la presncia dun succs que altera lequilibri de lor-
ganisme, provoca canvis en la conducta; una altra se centra en la resposta
produda per lorganisme i defineix lestrs com una conducta que apa-
reix quan la persona es veu superada per les circumstncies, i un tercer
plantejament uneix els dos anteriors i entn lestrs com una interacci
entre lindividu i un entorn que el desborda o que amenaa el seu benes-
tar. Segons aquesta idea, en la resposta destrs, intervenen les condicions
internes (histria individual, experincies, caracterstiques personals) i
externes (per exemple, situacions perilloses tan diverses com que ens ata-
qui un animal, que presentem una malaltia, o qualsevol situaci de canvi:
nova feina, trasllat de residncia, etc.).
Davant de qualsevol canvi (intern o extern),
el cos sha dadaptar a la nova situaci i s
aleshores quan apareix la reacci fsica da-
lerta, s a dir, lestrs, que augmenta el
nivell dactivitat fisiolgica i cognitiva per
disposar dels millors recursos per donar res-
posta a la nova demanda.
Per tant, hem dentendre que lestrs no s negatiu
en si mateix, sin que apareix per afrontar les exi-
gncies del medi de la manera ms rpida i efica.
s una resposta automtica adaptativa, de protec-
ci i preservaci que potencia la supervivncia de
lespcie. Aix s aix fins a certs lmits que estan
relacionats amb la intensitat, freqncia i durada.
Si el sistema se sobreactiva, si la resposta es repe-
teix o perdura en el temps, perd la seva eficcia, i
lefecte s una desorganitzaci del comportament.
s possible, a ms, distingir dues formes destrs:
leustrs i el distrs.
Alguns autors parlen de la sndrome de lestrs
quan la combinaci de la demanda ambiental, la
reacci fisiolgica i els pensaments negatius fan
que lindividu se senti ansis, deprimit o agres-
siu.
Pedibus timor addit alas
La por presta ales als peus.
Virgilius Maro.
Eustrs: s la forma benigna de les-
trs, beneficiosa perqu ens ajuda a
enfrontar-nos a les noves demandes de
la vida.
Distrs: en angls, distress, significa
pena o aflicci. Anomenem aix la
forma negativa i danyosa de lestrs
que perdura en el temps, desgasta i
comporta efectes destructius per al
cos. Aquest s el sentit que se sol donar
popularment al terme estrs.
Vocabulari
El crit. Eduard Munch.
86 86
Enfront que lestrs, es fa referncia especialment als aspectes fisiolgics,
lansietat es refereix sobretot al sentiment subjectiu que acompanya les-
trs.
Lansietat s una emoci desagradable consistent en una reacci de
tensi, aprehensi i preocupaci davant duna situaci que lindivi-
du entn com una amenaa potencialment perillosa per a la seva
integritat fsica o psquica, encara que, moltes vegades, no existei-
xi una causa aparent.
En el trastorn dansietat generalitzada, lansietat i la preocupaci excessi-
ves apareixen davant duna mplia gamma desdeveniments o activitats
(com el rendiment laboral o escolar) i es prolonguen durant ms de 6
mesos.
Lansietat presenta diferents graus que van des del grau mnim, que con-
sisteix en una sensaci dinquietud, fins al grau mxim, que identifiquem
com a pnic. A ms, s convenient distingir entre lansietat normal i la
patolgica. En el segent quadre apareixen les diferncies ms impor-
tants:
La Psicologia de la personalitat (Eysenck) concep lansietat en termes de
tret i destat. Lansietat-tret est associada a la personalitat neurtica, que
s la que t lindividu que respon de forma ansiosa davant de prctica-
ment totes les situacions. Existeixen grans diferncies entre les persones
pel que fa al tret dansietat, de forma que algunes persones tendeixen a
percebre un gran nombre desdeveniments com a amenaadors i reaccio-
nen amb ansietat, mentre que altres no els donen tanta importncia.
Aquesta variabilitat es deu a influncies biolgiques i tamb apreses.
Daltra banda, lansietat-estat s entesa com una fase emocional de tensi,
transitria i variable en intensitat i durada. Trobem una estreta relaci
entre lansietat-tret i lansietat-estat, ja que un individu amb un alt tret
dansietat reaccionar freqentment davant dels esdeveniments de forma
ansiosa.
Ansietat normal Ansietat patolgica
Estmul estressant Perill existent o amenaa
Perill inexistent o estmul no
amenaant
Freqncia Episodis poc freqents Episodis repetits
Intensitat Lleu o moderada Elevada
Durada Limitada Prolongada
Resposta a lestressor Comuna i esperable Reacci desproporcionada
Grau de sofriment Limitat i transitori Alt i durador
Interfereix en la vida quotidiana Gens o lleugerament Molt
Implica repressi o conflictes
intrapsquics
No S
Inventari dAnsietat-Estat-Tret
de Spielberger (STAI)
Aquest inventari, STAI per les seves
sigles en angls, consta de dues esca-
les: STAI-E per a mesurar lansietat-
estat (ansietat associada a les situa-
cions) i STAI-R per a mesurar lansietat-
tret (ansietat associada a la personali-
tat). Cada apartat es qualifica de 0 a 4
punts i les puntuacions ms altes indi-
quen majors nivells dansietat.
87 87
2>> Trastorns relacionats amb lestrs
i lansietat
En aquest apartat, estudiarem alguns trastorns que acompanyen lansie-
tat, es corresponen amb diferents graus dansietat o b shi confonen.
2.1 > Angoixa
Parlem dangoixa quan predominen les manifestacions corporals, s a dir,
somtiques, davant de les manifestacions psquiques. Existeixen sofri-
ment fsic, opressi i constricci que duen lindividu a la paralitzaci, la
desorientaci o la prdua de nitidesa sobre qu passa, limitant la seva
capacitat de reacci i la seva voluntarietat dactuaci; en canvi, utilitzem
el terme dansietat quan predominen els sentiments subjectius (smpto-
mes psquics) i el fenomen s percebut amb total nitidesa, apareix sensa-
ci dofec, perill imminent i busquem amb major intensitat solucions efi-
caces per afrontar lamenaa.
La crisi dangoixa pot ser:
Inesperada: langoixa es desencadena sense motiu aparent.
Situacional: la crisi sorgeix desprs de lexposici a un precipitant situa-
cional o anticipadament a aquest.
Avui en dia, ansietat i angoixa es consideren processos equiparables,
essent dos estats psicolgics desagradables que es descriuen com a expec-
taci penosa o desassossec davant dun perill imprecs i que sacompa-
nyen, a ms, de smptomes fisiolgics.
2.2 > Atacs de pnic
Latac de pnic, tamb denominat crisi dansietat, consisteix, segons
lAssociaci Psiquitrica Americana, en un discret perode de por intensa,
aprehensi, terror o malestar, que va acompanyat, freqentment, duna
sensaci de perill o catstrofe imminent i dun impuls per escapar, i
durant el qual apareixen de sobte, almenys quatre o ms, dels segents
smptomes i arriben al seu punt mxim dintensitat en un lapsus de 10
minuts o menys:
Palpitacions o taquicrdia.
Sudoraci excessiva.
Sensaci dofec o falta daire.
Tremolors o sacsejades.
Malestar o dolor al pit.
Sensaci descanyament.
Nusees o malestar abdominal.
Desrealitzaci i despersonalitzaci.
Por a perdre el control/a tornar-se boig.
Sensaci de mareig, dinestabilitat o de desmai.
Por a morir.
Parestsia (formigueig o entumiment dels membres).
Rfegues de calor o calfreds.
Desrealitzaci: s lalteraci de la
percepci o experincia del mn
extern, de forma que sembla estrany i
irreal (per exemple, les persones poden
semblar ssers desconeguts o robots).
Despersonalitzaci: saltera la per-
cepci o experincia dun mateix, de
forma que lindividu se sent separat del
propi cos o dels propis processos men-
tals, com si es tracts dun observador
exterior (per exemple, sentint-se com
si estigus somniant).
Vocabulari
Durant lembars es pot presentar
estrs, en part per lactivitat de les
hormones i tamb per les pors que
apareixen davant del nou estat.
www.euroresidentes.com/estres/
estres.htm
En aquesta pgina web, podrs seguir
aprenent sobre lestrs: consells, tc-
niques, mtodes, llibres, etc.
Web
88 88
2.3 > Por
La por s una resposta emocional que es presenta davant de situacions o
objectes concrets que impliquen perill per a lindividu, de forma que s
una resposta esperable i normal. Podem dir que la por es presenta
davant duna amenaa o perill real, concret i identificable; en canvi,
lansietat s ms difusa i menys focalitzada que les pors i les fbies. A
ms, la por apareix davant destmuls presents i lansietat pot tenir
carcter anticipatori.
2.4 > Fbies
Les fbies sn una forma especial de por que queda fora del control volun-
tari de qui les pateix. Es t una reacci desproporcionada, persistent i irra-
cional davant de la presncia o anticipaci dun objecte, situaci o activi-
tat especfics (i que constitueixen lestmul fbic), que dna lloc a una res-
posta dansietat que pot desencadenar una crisi dangoixa situacional.
Aix sol conduir a evitar lestmul fbic o a afrontar-lo amb terror. En el
nen, lansietat es pot traduir en plors, enrabiades, inhibici o subjectar-se
amb fora amb els adults, i no sol reconixer que es tracta duna por exces-
siva o irracional.
Un cas important de fbia s lagorafbia, en qu apareix ansietat en tro-
bar-se en llocs o situacions en qu escapar pot resultar difcil (o violent) o
en qu, en cas daparixer una crisi dangoixa o similar, pot no disposar-se
dajuda. Els temors agorafbics solen estar relacionats amb un conjunt de
situacions caracterstiques entre les quals sinclouen estar sol fora de casa,
barrejar-se amb la gent o fer cua, passar per un pont o viatjar en autobs,
tren o autombil.
Una altra fbia destacable s la fbia social, que consisteix en un temor
acusat i persistent per una o ms situacions socials o actuacions en
pblic en qu el subjecte es veu exposat a persones que no pertanyen a
lmbit familiar o la possible avaluaci per part dels altres. Lindividu
tem actuar duna forma (o mostrar smptomes dansietat) que sigui
humiliant o vergonyosa. En els nens, cal haver demostrat que les seves
capacitats per relacionar-se socialment amb els seus familiars sn nor-
mals i han existit sempre, i que lansietat social apareix en les reunions
amb individus de la seva mateixa edat i no noms en qualsevol interre-
laci amb un adult.
1 Defineix els segents termes: angoixa, por, atac de pnic i fbia.
2 A continuaci, apareixen els noms dalgunes fbies. Explican la causa i agrupa-les segons es deguin a
animals, certs espais, fenmens naturals, la malaltia o la mort:
Aracnofbia, ailurofbia, acrofbia, agorafbia, nictofbia, ornitofbia, cinofbia, brontofbia, venerof-
bia, hipofbia, insectofbia, hidrofbia, claustrofbia, nosofbia, ofidiofbia, talassofbia, aerofbia, can-
cerofbia, rodentofbia, apifbia, tanatofbia.
3 Descriu qu caracteritza lansietat patolgica enfront de lansietat normal.
Fobos, du grec del pnic
Fobos va ser fill dAres i nt de Zeus i s
lequivalent del du rom Mart. En grec,
fobos significa terror, por, i s larrel lin-
gstica de totes les fbies: claustrof-
bia, hidrofbia, acrofbia, etc.
Els estmuls fbics sn els objectes,
situacions o activitats davant dels
quals es presenta la fbia.
89 89
Soluci Efectivament, sembla un cas dagorafbia, com diu el seu amic. Des de la primera situaci en
qu es va presentar, en el camp
de futbol, sha anat estenent a
circumstncies similars (situa-
cions on hi ha molta gent o espais
oberts), i cada vegada va a ms,
provocant una resposta devita-
ci, ja que deixa de fer el que
creu que li podria desencadenar
la crisi. A ms, noms de pensar-
ho, ja sent por que es presenti
(ansietat anticipatria). Tot i
aix, se sent millor en els mo-
ments en qu passejant amb el
seu gos, amb persones de confian-
a o quan sest a casa, on es
troba relaxat i segur. El consell
que li dna el seu amic s correc-
te. Necessita ajuda professional,
ja que aquesta fbia s molt inca-
pacitant. El seu metge el derivar
a una Unitat de Salut Mental.
Por a la por
El Toms t aquesta por irracional que pateixen algunes persones en estar en llocs pblics o trobar-se en
llocs on hi ha molta gent. Per ell, sortir al carrer, comprar al supermercat, anar al cine o entrar en un cen-
tre comercial sn tasques impossibles. En aquestes situacions, li entren tremolors, el cor se li posa a cent,
nota la boca seca i no pot respirar, la visi se li enterboleix i sembla que hagi de perdre el control, sentint
fins i tot que sha de morir. Recorda que la primera vegada que va tenir aquesta sensaci estava en un camp
de futbol, veient un partit; a partir daleshores, va deixar danar a lestadi, la qual cosa li va causar grans
problemes, ja que va pensar que podia tenir altres aficions i va dir als seus amics que ja no li agradava el
futbol. Per va comenar a experimentar aquest trastorn en altres moments i, per prevenir els atacs, a poc
a poc ha anat evitant totes les situacions que li originen aquesta por. Sadona que tot aix el limita molts-
sim en la seva vida, per no ho pot evitar. I el que s pitjor s que tamb t por que es presenti aquest
pnic, s a dir, tamb t por a la por, que es presentin totes aquestes reaccions angoixoses i que puguin
tenir conseqncies catastrfiques, com que munti una escena, sofegui, cridi, es torni boig, tingui un
infart, etc.; en definitiva, no para de pensar desgrcies.
En els passeigs en qu lacompanya el Tor, el seu pastor alemany, sembla que se sent millor, per on real-
ment se sent segur s a casa. Fins ara, ha estat convenut que ho podia controlar, per fa un parell de set-
manes que no surt per res, i fins i tot ha deixat danar a treballar. Quan els seus amics lhan anat a veure,
ha decidit explicar-los qu li passa. Un dells li ha dit que podria patir agorafbia, un dels trastorns ms fre-
qents dansietat, i que ho hauria de consultar al seu metge i posar-hi remei.
Creus que el consell del seu amic s encertat?
Casos prctics
90 90
3 >> Manifestacions de lestrs i lansietat
Les reaccions emocionals enfront dun perill o amenaa reals o imagina-
ris es manifesten a travs dun conjunt de respostes fisiolgiques, cogniti-
ves i conductuals que es descriuran a continuaci i que poden ser dife-
rents segons els individus, de forma que pot ocrrer que algunes persones
presentin una reacci molt intensa en una categoria i ms moderada en
una altra. A ms, a vegades, apareixen smptomes abans que es presenti el
perill noms per la mera possibilitat denfrontar-shi.
3.1 > Manifestacions fisiolgiques o corporals
Les troballes fisiolgiques responen a una elevaci dels nivells de cortisol,
dadrenalina i noradrenalina, i depenen del sistema nervis vegetatiu i del
sistema endocr.
En aquest tipus de manifestacions, es presenten aquests signes i smptomes:
Cardiovasculars: palpitacions, taquicrdia, augment de la tensi arte-
rial, pallidesa cutnia i accessos de calor.
Respiratoris: sensaci dofec, asma, sufocaci, respiraci rpida i super-
ficial i opressi torcica.
Gastrointestinals: nusees, vmits, aerofgia, diarrea i molsties digesti-
ves.
Genitourinaris: miccions freqents i imperioses, enuresi, impotncia,
ejaculaci preco i frigidesa.
Neuromusculars: sanglot, tremolor, formigueig, mal de camp i augment
de la tensi muscular que, amb el temps, produeix fatiga extrema i esgo-
tament.
Neurovegetatius: sequedat de boca, pupilles dilatades, sudoraci
excessiva, mareigs i dificultat per agafar el son o es t un son no repa-
rador.
Malalties relacionades amb la fatiga i la disminuci de les defenses (sis-
tema immune). Per exemple, ens trobem amb el cas de malalts als quals
cal posposar-los una cirurgia perqu pateixen trastorns somtics com
reaccions allrgiques o refredats que sn, en realitat, una forma de
manifestar la seva ansietat.
Sistema nervis vegetatiu o aut-
nom
Est format pels nervis i ganglis que
regulen lactivitat del cor, mscul llis i
glndules, actuant sobre el manteni-
ment de lequilibri o homestasi de
lorganisme.
Consta de dues porcions de funcions
antagniques:
Simptic: estimula les accions que es
realitzen en situacions demergncia
o estrs; per exemple, en casos de
lluita o de fugida.
Parasimptic: estimula les que con-
serven i restauren els recursos corpo-
rals.
Sistema endocr
Est constitut per un conjunt de glndu-
les i teixits de lorganisme que tenen se-
creci interna. La seva funci s alliberar
les substncies denominades hormones.
Moltes vegades costa diagnosticar lestrs perqu es confon amb altres patologies.
NO S QU EM PASSA, EM TROBO
FATAL: TINC LESTMAC REGIRAT,
TAQUICRDIA, MAREIGS, SUORS...
DONCS, POTSER S
UN REFREDAT...
91 91
3.2 > Manifestacions cognitives o de pensament
Els smptomes cognitius es refereixen al que la persona sent o pensa.
En lansietat, el subjecte est preocupat i sent aprehensi, por, tensi, pre-
ocupaci, impotncia, inseguretat, indefensi, desgana insuperable i sen-
saci general de desorganitzaci o prdua de control sobre lambient.
Les persones amb ansietat tenen sentiments dinferioritat, inutilitat i inca-
pacitat, que les porten a una disminuci de lautoestima i a la frustraci.
Freqentment, sobserva irritabilitat, explosions emocionals incontrola-
des, un major nombre daccidents, actes violents, abs de drogues, tras-
torns alimentaris (anorxia o bulmia) o comportaments sucides. Es tro-
ben dificultats per atendre i concentrar-se, aix com per prendre decisions.
Totes aquestes manifestacions sn fcilment recognoscibles en molts
pacients que pateixen ansietat.
3.3 > Manifestacions conductuals
Lansietat desencadena conductes motores o externes que impliquen com-
portaments poc adaptatius.
Podem observar hiperactivitat o paralitzaci motora, moviments sense
una finalitat concreta, feixucs, desorganitzats i repetitius, com fregar-se
les mans, i alteracions en lexpressi verbal, com tartamudeig, no parar de
parlar o altres.
Sn caracterstiques les conductes descapament o evitaci. Aix, per exem-
ple, lansietat que pateixen alguns pacients abans duna intervenci qui-
rrgica sexpressa amb suspensions de loperaci o canvis de data per part
del malalt, motivats pel temor.
Bulmia nerviosa
Presncia dafartaments recurrents se-
guits de conductes compensatries ina-
propiades amb la finalitat de no guanyar
pes, com sn la provocaci del vmit, s
de laxants, dirtics, exercici fsic exces-
siu, etc.
Conductes devitaci i escapa-
ment
Les conductes devitaci sn les que es
desenvolupen per no rebre estmuls
que, en el passat, han produt malestar.
Existeixen aquests dos tipus devitaci:
Evitaci activa: realitzar conductes
per impedir laparici desdeveni-
ments no desitjats.
Evitaci passiva: no realitzar conduc-
tes per evitar que apareguin esdeve-
niments desagradables.
Daltra banda, les conductes descapa-
ment apareixen desprs que es presenti
lestmul i es tracta de respostes de fugida.
Anorxia nerviosa
En aquest trastorn saltera la percepci
del pes i de la silueta corporal. La per-
sona rebutja menjar perqu t por den-
greixar-se o de convertir-se en obesa.
4 Quines sn les manifestacions fisiolgiques, cognitives i motores de lansietat?
A vegades, les conductes descapament sn tils per a la supervivncia.
92 92
4 >> Trastorns dansietat
Fins aqu hem estudiat aspectes de:
Lansietat.
Langoixa.
Lansietat generalitzada.
La crisi dangoixa.
Les fbies i els casos concrets dagorafbia i fbia social.
Ara desenvoluparem el ms destacat dels altres trastorns dansietat que
recull el DSM.
4.1 > Trastorn obsessivo-compulsiu
Les obsessions es caracteritzen per pensaments, impulsos o imatges recur-
rents i persistents que, encara que reconeguts com a propis, sn de carc-
ter intrusiu, absurd i molest per al subjecte, i no sn simples preocupa-
cions excessives per problemes de la vida real. La persona que les pateix
intenta ignorar-les o suprimir-les, o b intenta neutralitzar-les, sense
poder-ho aconseguir. Aquestes obsessions poden consistir en temor a con-
taminar-se o infectar-se, contraure una malaltia, necessitat dordre i sime-
tria, reflexions inacabables, dubtes continus, etc.
Generalment, les obsessions sn seguides de conductes compulsives,
que consisteixen en rituals sense sentit i repetits per lindividu amb la
finalitat de mitigar lansietat pro-
duda per les obsessions, o per
prevenir algun esdeveniment o
situaci negatius; tot i aix,
aquestes conductes no estan con-
nectades de forma realista amb el
que pretenen neutralitzar o preve-
nir, o b resulten clarament exces-
sives. Poden consistir en un rentat
continu de mans, comprovacions
constants, ordenaci dobjectes o
actes mentals (precs, recitar
paraules, comptar en silenci, etc.)
repetitius que lindividu es veu
obligat a realitzar en resposta a
una obsessi o dacord amb certes
regles que ha de seguir estricta-
ment.
El trastorn obsessiu-compulsiu
pot arribar a interferir profun-
dament en les activitats habi-
tuals de lindividu i alterar
intensament la seva vida socio-
laboral i familiar degut a lan-
sietat i la prdua de temps que
suposa.
Trastorns dansietat
En el cas dels trastorns dansietat, la
resposta de por funciona com un dispo-
sitiu antirobatori defectus, que sac-
tiva i prev un perill inexistent.
Enrique Echebura, catedrtic de
Terpia de la Conducta del Pas Basc.
DSM
DSM correspon a les sigles en angls del
Manual Diagnstic i Estadstic dels tras-
torns mentals de lAmerican Psychiatric
Association, del qual nexisteixen diver-
ses edicions. Cont els criteris diagns-
tics de les malalties mentals de manera
concisa, breu i til per a la prctica cl-
nica.
Les compulsions sn comportaments o
actes mentals repetitius.
93 93
4.2 > Trastorn per estrs posttraumtic
Lestrs posttraumtic apareix quan la persona respon amb un temor,
una desesperana o un horror intensos per haver experimentat, presen-
ciat o haver-li explicat esdeveniments caracteritzats per morts o amena-
ces per a la seva integritat fsica o la daltres (accidents greus, segrestos,
tortures, violaci, catstrofes naturals, etc.). Transcorregut el mes en
qu hagin pogut ocrrer, sn reexperimentats a travs de somnis,
records recurrents i intrusos o b lindividu t la sensaci que estan
ocorrent una altra vegada. En el cas dels nens, fins i tot poden reesceni-
ficar lesdeveniment.
Davant destmuls interns o externs, que simbolitzen o recorden aspec-
tes de lesdeveniment traumtic, es produeixen les respostes fisiolgi-
ques de lestrs i es presenta un intens malestar psicolgic. Apareix
una evitaci constant de tot el que li faci venir a la memria el succs
traumtic: sesfora a no tenir pensaments, sentiments o conversa-
cions sobre el succs traumtic o activitats, llocs o persones que moti-
ven records del trauma i t incapacitat per recordar aspectes impor-
tants del trauma. La persona presenta menor energia i est menys acti-
va, la qual cosa es demostra per la reducci acusada de linters o la
participaci en activitats significatives, sensaci de desvinculaci o
alienaci respecte dels altres i restricci de la vida afectiva, o b una
sensaci de futur desolador (per exemple, el subjecte no espera aconse-
guir una feina, formar una famlia o, en definitiva, portar una vida
normal).
Tamb presenta un estat dexcitaci que li impedeix conciliar o man-
tenir el son, es mostra irritat o amb atacs dira, t problemes per con-
centrar-se o est hipervigilant i amb respostes exagerades de sobre-
salt.
4.3 > Trastorns per estrs agut
A diferncia de lestrs posttraumtic, en lestrs agut, les alteracions
duren un mnim de dos dies i un mxim de quatre setmanes, i apareixen
en el primer mes que segueix a lesdeveniment traumtic.
4.4 > Trastorn dansietat degut a malaltia mdica
A partir de la histrica clnica, de lexploraci fsica o de les proves de labo-
ratori, es demostra que lansietat i les alteracions que es manifesten sn la
conseqncia fisiolgica directa duna malaltia mdica. En aquest cas,
sindicar la malaltia que causa el trastorn dansietat; per exemple, tras-
torn dansietat degut a hipertirodisme, trastorn dansietat degut a feocro-
mocitoma, etc.
4.5 > Trastorn dansietat indut per substncies
En els trastorns dansietat induts per substncies, el consum est rela-
cionat amb aquesta alteraci, de forma que lansietat apareix durant la
intoxicaci o abstinncia de certes substncies o b durant el mes
segent.
Esdeveniment traumtic
El 1972, Nick Ut va fotografiar la fugida
de la gent de Trang Bang (Vietnam). A
la foto, hi apareix Kim Phuc, una nena
que corria despullada per la carretera,
amb la pell cremant a causa del
napalm, substncia amb qu havien
bombardejat el seu poble.
Avui, Kim Phuc presideix la Fundaci
Kim Phuc, dedicada a ajudar els nens
vctimes de la guerra, i s ambaixadora
per a la UNESCO.
Feocromocitoma: s un cncer poc
freqent. Sorigina en unes cllules
que es localitzen, fonamentalment, a
la medulla de les glndules suprare-
nals. Causa hipertensi, associada a
mals de cap, batecs cardacs forts,
dolor al pit i sensaci dansietat.
Vocabulari
Substncies responsables
de trastorns dansietat
Alcohol.
Allucingens.
Amfetamina (o substncies similars).
Cafena.
Cnnabis.
Cocana.
Fenciclidina (o derivats).
Inhalants.
Sedants, hipntics o ansioltics.
Altres substncies (o desconegudes).
94 94
5 >> Causes de lestrs i lansietat
Lansietat de lindividu depn de les demandes, tant del medi extern com de
lintern, de les prpies capacitats del subjecte per fer-hi front i de la interpre-
taci que aquest faci de la situaci. La forma en qu sentenguin les situa-
cions est influda per la manera de pensar de cada un, les experincies pr-
vies, el seu sistema de valors, el suport que rebi, la valoraci que un tingui de
si mateix i de lambient i els recursos personals, com sn les habilitats da-
frontament i de soluci de problemes.
Els agents generadors de tensi poden ser fets negatius (falta de feina, malal-
tia, mort, problemes en la parella, etc.) o fets positius (tenir responsabilitats,
millores que suposin canvis en la feina, en el lloc de residncia...).
Principalment, fan referncia a situacions innovadores, de carcter canviant,
intenses, inesperades, sobtades o indesitjables, per altres vegades tamb
causa ansietat la falta destmuls (per exemple, la monotonia) o el cansament
que produeixen els ambients avorrits.
Les tres fonts bsiques destrs sn:
El cos: sn moltes les circumstncies que afecten lorganisme i generen
estrs. Algunes daquestes causes de carcter fisiolgic sn les restric-
cions daliments, mals hbits i modificaci en el ritme son/viglia,
lesions i malalties, aix com els canvis que es presenten en ladolescn-
cia o en envellir.
Lentorn: el context en qu viu lindividu el sotmet a diversos agents
agressius o estressors; aix, per exemple, es veu obligat a seguir uns hora-
ris, mantenir unes relacions socials no desitjades, viure en un ambient
sorolls, contaminat, accelerat, o amb aglomeracions, etc.
Els pensaments: la falta de seguretat, un autoconcepte o una autoesti-
ma baixos fan que la persona pateixi ms fcilment ansietat.
Cal tenir en compte que letiologia de lestrs s variable; aix, veiem
que les causes de lestrs sn diferents segons les societats, cultures,
edats o altres circumstncies. A la nostra societat, si busquem les prin-
cipals causes de lestrs infantil, ens trobem que lansietat dels nens t
el seu origen en els problemes familiars i en la competitivitat a qu els
pares sotmeten els seus fills. En canvi, lestrs de ladult es deu, fona-
mentalment, a problemes psicolgics o pels pocs recursos dafronta-
ment de qu disposa davant de les exigncies de la vida diria.
Solucions
www.neuronilla.com
En aquesta pgina web, trobars tcni-
ques de creativitat i mtodes que taju-
daran a desenvolupar solucions noves i
tils per a resoldre problemes.
Web
95 95
5.1 > Factors dansietat en lambient sanitari
El pacient es troba davant de situacions que li suposen una alteraci del
seu benestar i que ha dafrontar, la qual cosa s un factor que crea ansie-
tat. Les persones senten estrs davant de la sospita de patir una malal-
tia, mentre esperen la confirmaci del diagnstic, un cop que tenen la
certesa de la malaltia, degut als smptomes o davant de les limitacions
que el patiment pot comportar. Al mateix temps, s freqent que hagi
de prendre decisions, com la delegir entre les opcions teraputiques o
fer canvis en lestil de vida o en la seva activitat diria o en la seva feina,
situacions que tamb li generaran estrs. Aix, doncs, la prpia malaltia
i les seves conseqncies sn els factors ms clars dansietat en lam-
bient sanitari i aquesta es veu incrementada si existeix deshumanitza-
ci i el pacient se sent sol o allat. En un gran nombre dalteracions
mdiques, s freqent trobar ansietat, i especialment en alguns tras-
torns, lansietat s un smptoma ms dels que es presenten. Tamb la
trobem com a conseqncia del consum de determinades drogues
(amfetamines, cocana, cnnabis, efedrina, L-Dopa, etc.) o en estats din-
toxicaci o abstinncia dalgunes substncies (alcohol, nicotina, ansio-
ltics, hipntics i opiacis).
Els agents estressors que sobserven en lambient sanitari els podem clas-
sificar en:
Estressors fsics: relacionats amb la malaltia, amb el tractament, amb el
consum, la intoxicaci i labstinncia de determinades substncies i, en
un altre ordre de coses, amb lentorn fsic de lassistncia sanitria.
Alguns exemples destressors fsics sn el dolor, les immobilitzacions,
les cremades, les cirurgies o les caracterstiques de lhospital (calor o
fred intens, espai redut, etc.).
Estressors psicolgics: comprenen tot tipus de crisis, des de les situacio-
nals a les de maduraci, sentir-se vulnerable i dependent, dols patol-
gics, problemes en les relacions personals, falta de confiana, allament,
sentiments de culpabilitat, por o ira prolongats, incapacitat per canviar
els hbits o estils de vida, etc.
Estressors socials: en aquest cas, lansietat dependr de com la socie-
tat percebi la malaltia, de si afecta les relacions socials, de la feina o
altres.
Importncia dels factors biolgics
en langoixa
Hi ha famlies que presenten ms casos
de trastorns dangoixa i, a ms, exis-
teix una major concordana dangoixa
en bessons que entre altres germans,
fet que apunta a una vulnerabilitat
gentica en el trastorn de langoixa.
Al mateix temps, hi ha estudis que
posen de manifest certes bases anat-
miques i fisiolgiques del cervell en lo-
rigen de langoixa.
Lansietat: un smptoma ms
Algunes alteracions inclouen, entre els
seus smptomes, lansietat. Com a exem-
ple, citarem algunes alteracions:
Cardaques
Angina de pit.
Infart de miocardi.
Artmies.
Edema de pulm.
Asma.
Pneumotrax.
Gastrointestinals
Clon irritable.
lcera pptica.
Endocrines i metabliques
Deficincies vitamniques.
Malaltia de Cushing.
Insulinoma.
Hipoglucmia.
Neurolgiques
Epilpsia.
Esclerosi mltiple.
Encefalopaties.
Lestrs davant duna mateixa malaltia s diferent depenent de les condicions que
lenvolten.
96 96
Lhospital s un dels ambients sanitaris que ocasiona ms ansietat. De fet,
s un smptoma freqent en les persones hospitalitzades, que han de
comptar amb els seus recursos emocionals per intentar superar les situa-
cions que sels presenten (malaltia, proves o tractament) i, a ms, han de
confiar en persones estranyes els professionals en un ambient especial i
fora del seu entorn habitual.
Aquesta ansietat s encara major en els pacients quirrgics, als quals ens
referirem, encara que podrem aplicar-ho a altres pacients. s freqent
que el postoperatori tingui majors complicacions, es presentin majors difi-
cultats en la rehabilitaci i existeixi un pitjor control del dolor si, davant
de la intervenci, els pacients mostren smptomes psquics (ansietat,
insomni o agressivitat) o existeix una mala relaci metge-pacient o no
tenen confiana en el tractament ni en les cures que se li presten. s a dir,
una adaptaci emocional inefica suposa un risc addicional dorigen ps-
quic que shauria de tenir sempre en compte, avaluar-se i tractar-se; daqu
la importncia de controlar lansietat.
El grau dansietat del pacient quirrgic i la seva capacitat per tolerar-la i
dominar-la depenen de diversos factors que interaccionen i donen com a
resultat una mplia varietat de pacients, des dels que estan molt tranquils
fins als que manifesten una gran angoixa, excitaci
motora i fins i tot agressivitat. Aix, els factors que
generen ansietat sn:
La magnitud del fet: lansietat es relaciona amb la gra-
vetat de la malaltia, els efectes i les conseqncies reals
del tractament (per exemple, una mutilaci), els perills
objectius de les proves, etc.
La durada del perode preoperatori: com ms breu
sigui el preoperatori, menys temps t el pacient per
reconixer i controlar els seus temors, i aix implica un
nivell dansietat major.
Els antecedents personals i familiars: el malalt pot
tmer que es repeteixin histries prvies negatives i
aquest temor es converteix en la seva principal font
dansietat.
La capacitat del pacient per fer front a lansietat: les
caracterstiques predisposicionals del pacient, s a dir,
la seva personalitat o les circumstncies que el facin
especialment vulnerable suposen que alguns tinguin
poca tolerncia i capacitat per controlar les situacions
estressants, mostrant molta ansietat davant dinterven-
cions considerades menors.
De lemoci a la lesi
La Medicina psicosomtica estudia les
conseqncies que provoquen certes
situacions nocives i amenaadores per
al subjecte i que es tradueixen en el
desenvolupament o empitjorament
duna malaltia fsica.
Sndrome de la bata blanca
Algunes persones presenten tensi
arterial elevada noms si la hi pren el
personal sanitari, que porta habitual-
ment bata blanca; daqu el nom.
Aquesta hipertensi est associada amb
la situaci emocional del pacient.
5 Enumera les causes desencadenants de lansietat.
6 Quins agents estressors sobserven en lambient sanitari?
Les intervencions quirrgiques causen un alt grau dansietat en els
pacients i en els seus familiars.
97 97
6 >> Mesures davant de lestrs i lansietat
La manera dafrontar les situacions estressants depn dalgunes caracters-
tiques de la persona; per exemple, de lautoconfiana i lautoestima que
presenti, de si s capa de controlar les seves emocions o de si senfronta
als reptes amb nim de superar-los. Tamb sembla ser que ledat influeix
en les estratgies davant de lestrs; aix, els adults se centren ms en
posar fi al problema que genera lestrs; en canvi, durant les edats extre-
mes de la vida, adolescncia i vellesa, les estratgies es dirigeixen ms cap
al component emocional.
Limportant, per a nosaltres, s conixer qu podem fer davant de lansie-
tat que pateixen els pacients i, per aix, comptem amb diferents mesures
que sexposen a continuaci:
Psicofrmacs. Entre els diferents tractaments de lansietat, el ms ests
s el farmacolgic. Si b els psicofrmacs sn tils davant dun esdeveni-
ment concret (per exemple, en un preoperatori), a la llarga, no resulten
satisfactoris, degut al fet que generen problemes de tolerncia i depen-
dncia, i els seus efectes ansioltics es produeixen a curt termini. A ms,
les intoxicacions produdes pel consum daquests medicaments sn una
altra dada que sha de tenir en compte.
La comunicaci. Des del punt de vista del suport psicolgic al pacient,
ms que el tractament farmacolgic, interessen altres estratgies, entre
les quals figuren les de la comunicaci. Moltes vegades, el gran secret s
informar i saber escoltar. No noms ens referim als aspectes verbals,
sin tamb a les manifestacions no verbals de lansietat (expressi del
rostre, mirada, sudoraci, tremolor, moviments, etc.). s convenient, per
tant, apartar-se de linterrogatori purament clnic i mantenir una con-
versaci ms informal, per estimulant el malalt perqu ens expliqui
com es troba anmicament, quines pors i quins dubtes t o qu pensa i
sent sobre el que li est passant. Daquesta manera, podrem dirigir
millor els nostres intents de tranquillitzar-lo, donant la informaci per-
tinent i no utilitzant tranquillitzadors globals del tipus: no es preocu-
pi, que aix no s res, o no personalitzats com tots els que passen per
aqu estan molt ben atesos, que transmetran la impressi que no lhem
escoltat o que no ens interessa.
Dieta i exercici. La nutrici correcta i lexercici fsic adequat mantin-
dran el cos en ptim funcionament i aix pot ajudar el subjecte a con-
trolar millor lestrs.
Medicines alternatives. Lacupuntura, lhomeopatia, els massatges, el
biofeedback i altres ofereixen diferents propostes per millorar lestrs.
Tractaments dexposici. Especialment enfront de les fbies, sutilitza
aquest mtode de desensibilitzaci. Lexposici pot ser en la imaginaci
o b posant-se realment davant del que causa lestrs. Sintenta fer de
forma gradual, encara que a vegades cal atacar les situacions dintensa
ansietat directament, sense comenar per altres de menys estressants. Es
produeix una habituaci o acostumament i saconsegueix fer desapari-
xer les manifestacions associades a lansietat perqu aquesta perd la seva
funcionalitat, en no lluitar ni fugir, o tamb perqu saconsegueix una
nova resposta davant de les situacions temudes en lloc dansietat.
Ansioltics: sn un grup de frmacs
(benzodiacepines, carbamats de propa-
nadiol, etc.) que deprimeixen el siste-
ma nervis central i provoquen seda-
ci. A diferncia dels hipntics, hi ha
una gran amplitud de dosi susceptible
daconseguir noms una lleugera acci
sedant.
Vocabulari
Biofeedback
En el biofeedback es busca el control
mental sobre el cos. A travs de dife-
rents instruments, es vigilen els proces-
sos fisiolgics mentre ocorren; aix, per
exemple, es registren: la temperatura
(les mans estan fredes quan estem ten-
sos), lactivitat de les glndules sudor-
pares (amb ansietat, les mans, a ms
de fredes estan humides) i el ritme car-
dac (que es troba accelerat en les
situacions destrs) i, a partir daqu,
sentrena per aprendre a controlar-los.
98 98
Relaxaci/meditaci. Lobjectiu de la relaxaci s trobar lequilibri entre
el cos i la ment, per aconseguir aix benestar i salut, de forma que ens
servir com a mecanisme de defensa enfront de lestrs i lansietat.
Existeixen tres models generals de relaxaci:
Model de la reducci del nivell dactivaci de Benson. Centra la relaxa-
ci en la disminuci del nivell dactivitat fisiolgica i sorienta a reduir
lactivitat del sistema nervis simptic, buscant aix aconseguir relaxa-
ci muscular, ritme cardac desaccelerat, reducci de la pressi arte-
rial, baixa taxa respiratria, alentiment de lactivitat metablica, etc.
Benson es va basar en la prctica Zen i va dissenyar lanomenada medi-
taci respiratria, que consisteix en el fet que la persona repeteixi la
paraula one amb cada exhalaci i estigui atenta a les sensacions de
relaxaci que saniran produint.
Model de lespecificitat somtica i cognitiva de Davison i Schwartz.
Aquest model parteix de la idea que lansietat s provocada, a ms de
per un estmul estressant, per factors cognitius i conductuals, de forma
que diferencia lansietat somtica, que es manifesta sobretot amb smp-
tomes fsics com migranya, tensi muscular, molsties gastrointesti-
nals, etc. de la cognitiva, que es presenta fonamentalment amb pensa-
ments negatius, excessiva preocupaci, etc. Aix suposa, al seu torn, un
doble tractament de relaxaci: una tcnica fsica com la relaxaci pro-
gressiva i que es dirigir sobretot a reduir smptomes somtics, i la
meditaci, com a tcnica cognitiva, per reduir smptomes cognitius.
Model cognitiu i conductual de Smith. Considera necessari que les tc-
niques de relaxaci sadaptin a les necessitats individuals i que tamb
siguin un procs de renovaci dels recursos interns personals. Busca
ladquisici destructures cognitives, com sn creena, valors i compro-
ms personals que portin a nivells cada vegada majors de relaxaci i el
desenvolupament dhabilitats de:
- Enfocament: consisteix en mantenir latenci durant un temps prolongat
en un estmul simple.
- Passivitat: suposa detenir qualsevol anlisi o activitat dirigida a una fina-
litat.
- Receptivitat: acceptar i tolerar tot tipus dexperincies que es presentin.
Altres mesures enfront de lansietat. A ms de les mesures que hem estu-
diat per intentar disminuir lansietat del pacient, nexisteixen moltes
altres, com intentar aconseguir un ambient relaxat i tranquil controlant
la llum, el soroll i la temperatura; facilitar les relacions socials i el suport
de familiars i amics; reforar lautoestima i lautoconcepte; identificar els
signes dansietat i no contagiar-sen; mantenir lactivitat i lautocontrol;
lentrenament autogen; les terpies cognitives (reestructuraci cognitiva,
modificaci del comportament, habilitats dafrontament o terpia de
soluci de problemes), etc.
7 Fes un esquema amb les mesures a adoptar davant de lestrs i lansietat i indica les que puguis utilit-
zar, com a auxiliar sanitari, davant de lansietat del malalt.
Sobre la relaxaci
Per ampliar coneixements sobre la rela-
xaci, s interessant que llegeixis ms
sobre aquest tema. Et proposem un lli-
bre: Nuevas perspectivas sobre la rela-
jacin, dAlberto Amutio Kareaga, Edi-
torial Descle de Brouwer, S.A.
99 99
Soluci Per comenar, el Pere ha de seguir una srie de pautes:
Elegeix el moment apropiat: quan no thagin dinterrompre ni estiguis pendent daltres tasques.
Elegeix un lloc adequat que sigui tranquil i confortable. Si s possible, envoltat de msica relaxant.
Evita consumir alcohol o altres drogues, ni prenguis begudes estimulants (caf, te, coca-cola, etc.) i pro-
cura no menjar almenys una hora abans de realitzar la prctica.
Un cop que estiguis preparat, comena els exercicis. No fa falta que testiris, ja que aix suposa una major
complicaci; nhi ha prou que tasseguis recte i cmode, amb les plantes dels peus recolzades al terra i les
mans a la falda o sobre les cames. Desprs dun breu temps de reps, ja pots comenar. En primer lloc,
farem un exercici de respiraci; per fer-lo, concentrat en la respiraci, per sense forar-la; noms has
dinspirar, fer una pausa i deixar anar laire al teu ritme, eliminant tensions. No has de tenir cap pressa, ja
que es tracta de respirar de forma tranquilla, regular i completa.
El segent pas s la seqncia de relaxaci muscular progressiva. Consisteix en anar centrant latenci en
les diferents parts del cos i experimentar les sensacions agradables i de calma que es van produint. Has de
contraure lentament els diferents grups musculars fins a aconseguir una tensi completa, de manera que
percebis aquest augment de tensi i la resta del cos relaxat. La tensi es mant durant uns quinze segons
i, a continuaci, es deixa anar, permetent que els msculs es relaxin durant uns trenta segons mentre et
fixes en aquesta relaxaci. A continuaci, ho tornes a repetir, s a dir, ho fas dues vegades amb cada una
de les segents parts:
Mans: tanca el puny duna m i obrel, desprs amb laltra.
Braos: tensa i relaxa el bra dret i fes el mateix amb lesquerre.
Costats del cos: prem cada un dels braos contra el costat corresponent del tronc.
Esquena: doblega-la cap a un costat i laltre, pressiona-la contra el respatller de la cadira i b inclina-la.
Espatlles: arronsa-les o fes moviments, per exemple circulars, amb les espatlles.
Nuca: tira el cap enrere i prem els msculs de darrere del coll i desprs relaxals.
Cara: prem la mandbula i contrau llengua, llavis, nas, ulls, celles i front.
Coll: abaixa el cap i pressiona la barbeta contra el pit.
Estmac i pit: treu-los cap enfora o amagals tan com puguis.
Cames: prem una cama contra laltra o b estira les dues a uns centmetres del terra.
Peu: flexiona els dits i clava el tal al terra.
Per acabar, surt de lestat de relaxaci a poc a poc, ja que en cas contrari et podries marejar, i obre els ulls
amb lentitud, estira els braos i fes una respiraci profunda.
Per aconseguir fer b aquests exercicis, com succeeix amb tots els aprenentatges, es necessita practicar i
aix porta el seu temps. Per el Pere anir millorant dia a dia i molt aviat comprovar els beneficis psquics
i fsics de la relaxaci.
Tensar i relaxar
ltimament, el Pere est passant per uns moments de gran tensi i ha decidit que s hora daprendre a
relaxar-se. La seva amiga Montse li explica que ha evitat molt la seva ansietat fent uns exercicis que con-
sisteixen en tensar i deixar anar els msculs i que aix aconsegueix una relaxaci profunda. Quan el Pere li
ha preguntat qu feia exactament, la Montse li ha dit molt tcnicament: jo faig exercicis de relaxaci iso-
mtrica.
Com guiars el Pere perqu aprengui aquest mtode de relaxaci?
Casos prctics
100 100
7 >> Estrs en la feina: sndrome del cremat
(Burnout)
Potser identifiquem la frase estar cremat per la feina amb estar a dis-
gust, tenir un mal dia, estar fart de la feina o sentir-se angoixat, per s
quelcom ms. La sndrome del burnout o sndrome del cremat s un
procs insidis, degut a lexposici a estressors laborals i caracterstic
dels individus que treballen amb altres persones. Es presenta de forma
especial entre els sanitaris i educadors, ja que sn professions en qu es
produeix un intercanvi relacional i durador entre el treballador i el
client.
Classificarem els factors de risc que poden desencadenar la sndrome del
burnout en els segents tres grups:
A nivell organitzatiu:
Estructura molt jerarquitzada i rgida.
Estil de direcci no adequat.
Absncia de suport instrumental per part de lorganitzaci.
Excs de burocrcia.
No es compta amb la participaci dels treballadors.
Absncia de coordinaci entre les unitats de treball.
Falta de formaci permanent per als treballadors.
No existeixen reforos ni recompenses.
Falta de desenvolupament professional.
Relacions conflictives en lorganitzaci.
Desigualtat percebuda en la gesti dels recursos humans.

Relatius al disseny del lloc de treball:
Sobrecrrega i insatisfacci en la feina.
Demandes emocionals excessives.
Descompensaci entre responsabilitat i autonomia.
Falta de temps per a latenci del pacient-client.
Disfuncions de rol: conflicte, ambigitat o sobrecr-

rega de rol.
Absncia de control dels resultats de la tasca.
Tasques permanentment inacabades.
Escassa possibilitat de prendre decisions.
Estressors econmics.
Relatius a les relacions interpersonals i a les condi-
cions psicosocials:
Tracte amb usuaris difcils o problemtics i conflic-

tes amb ells.
Falta de collaboraci, relacions tenses i competiti-

ves amb els companys.
Dinmica negativa en el treball.
Falta de suport social.
Procs de contagi social de la sndrome del cremat.
No existeix reciprocitat en els intercanvis socials.

Herbert Freudenberger
El 1974, Herbert Freudenberger (EUA)
va descriure per primera vegada la sn-
drome del cremat i el va definir com
una sensaci de fracs i una experin-
cia esgotadora que resulta duna sobre-
crrega per exigncies denergia,
recursos personals o fora espiritual del
treballador.
Una sala despera plena de gent reflecteix la sobrecrrega en la
feina i la falta de temps per atendre els pacients.
101 101
El desenvolupament de la sndrome del cremat consta de cinc fases:
1. Fase inicial (dentusiasme). En comenar una feina, es tenen expectati-
ves positives, el professional presenta entusiasme, gran energia i no lim-
porta treballar ms i fer hores extra.
2. Fase destancament. Es percep que lesfor s major que la recompensa
obtinguda, i que no es veuen complertes les expectatives professionals.
Es considera que existeix un desequilibri entre les demandes i els recur-
sos; per tant, apareix un problema destrs psicosocial. El professional se
sent incapa de donar una resposta efica.
3. Fase de frustraci. En aquesta fase es presenta la frustraci, desillusi o
desmoralitzaci de lindividu. La feina no t sentit, qualsevol cosa irrita
i provoca conflictes a la feina. Apareixen problemes emocionals, fisiol-
gics i conductuals.
4. Fase dapatia. En la fase dapatia apareixen una srie de mecanismes de
defensa del professional que es tradueixen en canvis actitudinals i con-
ductuals, com sn: el tracte distant i mecnic envers els clients, lante-
posici dels seus interessos i de la satisfacci de les necessitats prpies
enfront de prestar un millor servei, fugida de les tasques estressants i
disminuci de la participaci en la feina.
5. Fase de cremat. s la fase de collapse emocional i cognitiu caracterstic
de la sndrome del cremat per la feina. Aix, la impossibilitat de satisfer
les demandes emocionals excessives provoca un fracs personal i un
desgast professional. A aquest ltim tamb contribueix la presncia
duna assertivitat deficient. Apareix el burnout amb la seva triple
dimensi: esgotament emocional, despersonalitzaci i baixa realitzaci
personal.
Lesgotament emocional s la resposta del treballador que ja no pot
donar ms a nivell afectiu. El contacte constant amb persones a les
quals cal atendre en condicions no ajustades al treballador condueix
a lesgotament de la seva energia i dels seus recursos emocionals.
La despersonalitzaci apareix quan el treballador desenvolupa senti-
ments negatius i un enduriment afectiu, de forma que es produeixen
actituds i conductes que els usuaris perceben com una deshumanitza-
ci del servei.
La baixa realitzaci personal en la feina sentn com la tendncia dels
professionals a avaluar-se negativament; se senten insatisfets amb els
seus resultats laborals i descontents amb ells mateixos. Aix afecta
lhabilitat en la realitzaci de la feina i la relaci amb les persones que
atenen.
Tot aix comporta importants conseqncies per a la salut que poden obli-
gar el treballador a deixar la feina o arrossegar-lo a una vida professional
de frustraci i insatisfacci.
8 Esmenta alguns dels factors que poden estar en lorigen del burnout.
9 Explica la triple dimensi que es manifesta en la fase de cremat per la feina.
Model de procs de la Sndrome
del Cremat per Feina (SCF).
Leiter, 1993
Demandes
interpersonals
Cansament
emocional
Falta
de recursos
Crrega
de treball
Despersonalitzaci
Baixa autorealitzaci
102 102
Idees clau
ANSIETAT
I ESTRS
Trastorns
dansietat i
conceptes afins
Etiologia
Tractament
Manifestacions
En lambient sanitari:
Estressors fsics
Estressors psquics
Estressors socials
Factors de risc
Organitzatius
Lloc de treball
Interpersonals
Fases del Burnout
Entusiasme
Estancament
Frustraci
Apatia
Fase del cremat
En general:
Cos
Entorn
Pensaments
Fisiolgiques
Cognitives
Conductuals
Angoixa
Pnic
Por
Fbia
Obsessivo-compulsiu
Per estrs posttraumtic
Per estrs agut
Degut a malalties mdiques
Indut per substncies
Sndrome del
cremat per la
feina
Psicofrmacs
Comunicaci
Dieta i exercici
Medicines alternatives
Exposici
Relaxaci i meditaci
Altres tractaments
103 103
.: CONSOLIDACI :.
1 Explica qu s lestrs i lansietat. Indica els aspectes que els diferencien.
2 Explica si s beneficis o no que, davant duna activitat complicada, es generi un cert grau destrs.
3 Una persona que pateix agorafbia, en quines situacions sentir por?
4 En qu consisteixen els trastorns dansietat i quina s la seva classificaci segons el DSM.
5 Esmenta deu factors que poden desencadenar una resposta dansietat.
6 Explica una de les estratgies que contribueixen a disminuir lansietat.
7 Quines sn les cinc fases de la sndrome del cremat per la feina?
.: AMPLIACI :.
1 Busca el nom dalgunes altres fbies que no hagin aparegut en aquesta unitat i descriu en qu consis-
teixen (pots consultar la pgina web www.apocatastasis.com/fobias-diccionario.php)
2 A ms de lansietat normal i la patolgica ja estudiades, pots trobar a Internet altres classificacions
dansietat. Determina quines creus que sn les diferncies entre els segents tipus dansietat.
a) Ansietat aguda enfront de la crnica.
b) Ansietat exgena enfront de lendgena.
c) Ansietat primria enfront de la secundria.
d) Ansietat reactiva enfront de la nuclear.
3 Realitza una enquesta a persones del teu entorn sobre els factors que els creen major ansietat en las-
sistncia sanitria. Per tal que et resulti ms fcil, els pots preguntar qu els preocupa ms o que els fa ms
por a lhora danar al metge.
4 Comenta si et sembla encertada la segent afirmaci sobre la sndrome del cremat per la feina:
Lorigen de la sndrome del burnout rau en lentorn laboral i en les condicions de treball, per depenent
dalgunes variables de personalitat, sociodemogrfiques, individuals o dentorn personal, es poden donar
evolucions diferents en el seu desenvolupament.
5 Investiga diferents tcniques de relaxaci: Feng Shui, Detox, Qigong, Qigong Chi Kung, Tai Chi, Ioga, etc.
i explica breument en qu consisteix cada una.
6 Saltar amb un paracaigudes, fer puenting, barranquisme o altres esports de risc allibera adrenalina i
genera estrs, per hi ha moltes persones que no fugen daquestes activitats, sin tot el contrari: els sem-
blen interessants i les practiquen. Per qu creus que ho fan?
7 Examina la relaci entre lansietat i la malaltia i presenta un treball, resum o redacci que reculli
aquesta relaci.
8 Els casos durgncies, emergncies i catstrofes originen un gran estrs i molta ansietat. s possible que
no sapiguem com reaccionar i que ho fem duna manera imprevisible, per preparar-nos i estar entrenats
ens ajudar a respondre amb ms eficcia i tranquillitat.
Realitza un simulacre dactuaci davant duna daquestes situacions: davant duna persona que pateix una
aturada cardiorespiratria, una amputaci, un incendi, un accident o qualsevol altra situaci greu.
Activitats finals
104 104
Actuaci davant de la sndrome de Burnout
La supervisora dinfermeria dun Hospital Universitari ha assistit a un curs adreat a evitar la sndrome
de burnout. Nha pres bona nota perqu vol evitar aquest problema en el seu equip de treball, i ha elabo-
rat un resum que recull les estratgies que es proposen, tant a nivell individual com grupal i organitzacio-
nal.
Cas final
Soluci Per a ladquisici i millora destratgies individuals hi ha els programes destinats a adquirir
habilitats per expressar emocions, manejar sentiments (rbia, culpa o altres), relaxaci, humor, teatralit-
zaci i presa de distncia. Altres tcniques sn les dentrenament en la soluci de problemes, amb el qual
es pretn facilitar el reconeixement i la identificaci del problema i evitar la tendncia a respondre impul-
sivament. A ms, afavoreixen el desenvolupament dalternatives a la situaci i intenten generar anticipa-
cions a circumstncies dxit o fracs. Tamb s molt important lentrenament de lassertivitat: shan de
treballar aspectes bsics de la comunicaci (contacte ocular, postures, gestos i veu) i, a travs de jocs de
rol o de dramatitzacions, es poden escenificar situacions tpiques de conductes assertives.
Hi ha ms alternatives; per exemple, programes per distribuir el temps de forma ms efica o adquirir acti-
tuds com les de discussi en grup, millorar el sentiment de competncia professional assistint a activitats
de formaci, redisseny de tasques, desconnectar del treball fora de lhorari laboral, fer exercici o desenvo-
lupar alguna afici i, fins i tot, adquirir compromisos ideolgics, prendres petits descansos durant la jorna-
da i no implicar-se excessivament amb els pacients.
A nivell grupal i interpersonal, el principal s el suport dels companys. Si la persona se sent recolzada,
valorada, estimada i pertanyent a un grup, els efectes de lestrs disminueixen i t ms capacitat per
enfrontar-se als problemes i treballar ms a gust. Aquest suport saconsegueix amb una escolta activa,
creant necessitats i pensaments de repte,
desafiament, creativitat i implicaci en la
feina, suport tcnic, emocional i social. Cal
evitar que existeixin sentiments de soledat i
esgotament emocional. Una altra forma s
promoure una retroinformaci, sense que
sentengui com una crtica, sin com una des-
cripci; per aix, no ha de ser imposada sin
requerida per la persona, que aix sabr com
el veuen i lentenen i podr reconsiderar la
seva conducta.
Entre les estratgies organitzacionals, po-
dem comptar amb programes dintegraci per
als nous membres, formaci de grups de tre-
ball i flexibilitat laboral; jornades davaluaci,
retroinformaci i desenvolupament organitza-
cional; reunions multidisciplinries peridi-
ques i lassessorament per part despecialistes
(psiclegs, terapeutes i especialistes en grups)
per ajudar a solucionar els possibles problemes
psicosomtics i conductuals que apareguin.
REVISTA SANITRIA
1 Investiga quines mesures susen per controlar lansietat dental.
Activitats
La poblaci reconeix que la visita a lodontleg s una
de les situacions datenci sanitria que els genera
major ansietat i que aquesta s la ra danar-hi noms
quan no els queda ms remei o la ra per la qual aban-
donen el tractament. s fcil entendre que aquesta con-
ducta perjudica la salut oral i crea un cercle vicis, ja
que fugir del tractament condueix a un mal estat de la
boca que provoca un sentiment de culpa i inseguretat,
fet que, al seu torn, refora lansietat, resulta en una
nova evasi del tractament i un empitjorament de la
salut, aix com una disminuci de lautoestima i impe-
deix, per ltim, una bona qualitat de vida. Al mateix
temps, un nivell elevat dansietat per part del pacient
entorpeix el tractament de lespecialista, dificultant la-
tenci per la mala o nulla collaboraci (tcniques dila-
tries, tancar la boca, moure el cap, fer cops de m, cri-
dar, queixar-se o plorar). A ms, lansietat disminueix el
llindar del dolor, i s ms probable que estmuls no
dolorosos siguin interpretats com a tals i es tolerin pit-
jor. Tampoc cal oblidar que aquestes conductes ansio-
ses dels pacients influeixen en la salut mental dels que
els atenen, provoquen fatiga i sentiments de fracs pro-
fessional.
s cert que la por dental pot ser una manifestaci ms
de lansietat en general i dun estat psicosocial proble-
mtic, per en altres casos noms s aix: ansietat den-
tal, i trobem mltiples factors que la poden provocar.
Els principals factors sn: les experincies passades
negatives i doloroses, que susciten una resposta condi-
cionada de por; la sensaci de prdua de control i din-
defensi en la consulta; la vergonya per la deixadesa
dental i el temor que el dentista els renyi per aix;
relats atemoridors de situacions dentals traumtiques
de familiars i amics (aprenentatge social); imatge nega-
tiva dels odontlegs en la societat; sentiment de desper-
sonalitzaci en lassistncia dental, en part augmentat
per les mesures de protecci (mascareta, ulleres, guants
i altres), que es consideren una barrera i, per ltim, la
por al desconegut per la incertesa i les expectatives que
genera (sentir dolor, errors en el tractament, etc.).
Podem agrupar les pors dentals ms freqents en qua-
tre dimensions: la referida al tracte hum ofert al client
(mal humor del dentista, que sigui desagradable o
brusc...); la referida a la mala praxi professional (poc
curs, que causi danys, possibles equivocacions, etc.); la
tercera, relacionada amb aspectes inherents al tracta-
ment (agressiu, dolors, que adormi la boca...); i, per
ltim, aspectes de lentorn (disposici de la consulta,
retards en latenci, etc.). Quan es pregunta als pacients
sobre les seves pors dentals, responen que el que els
provoca major ansietat s veure, escoltar i sentir la tur-
bina, la visi de lagulla o la sang, la sensaci de la
injecci i la possibilitat que els transmetin infeccions
amb instruments. Daltra banda, la resposta autnoma
ms sentida s laugment de la freqncia cardaca,
sobretot quan lespera s llarga. Altres senyals que es
manifesten sn: enrogiment, sudoraci, dolor al pit,
falta daire, boca seca, problemes gastrointestinals i s
freqent, tamb, que se sentin immobilitzats en la
butaca del dentista. En els casos greus, quan es presen-
ta una fbia dental, la persona est aterrida i sent
pnic, de forma que evita la cita dental i, si es veu obli-
gada a anar-hi, s habitual que no dormi la nit anterior
i que sindisposi a la sala despera.
ANSIETAT DENTAL
SUMARI
La malaltia
El rol de malalt
Fases del procs dem-

malaltir
Afrontament i
reaccions del pacient
Hospitalitzaci
Malalties i malalts
6
u
n
i
t
a
t
OBJECTIUS
Identificar la malaltia i les seves circumstncies.
Comprendre la necessitat duna atenci integral.
Reconixer les respostes adaptatives i no adaptatives davant de
la malaltia.
Valorar les reaccions psicolgiques del malalt en general i, en
concret, de lhospitalitzat.
107 107
Unitat 6 - Malalties i malalts
1 >> Desequilibri en lorganisme viu
La cincia que estudia les malalties sanomena Patologia i una de les
seves parts s lEtiologia, que tracta de definir les causes de la malaltia.
Aquestes causes poden ser de naturalesa molt variada: agents fsics
(mecnics, radiacions, electricitat, fred o calor), qumics (cids), biol-
gics (bactries, virus, fongs, protozous o helmints), socials (marginaci)
i poden actuar de forma allada o en conjunt, tenir un carcter adqui-
rit o congnit, el qual, al seu torn, es pot deure a alteracions durant el
desenvolupament embrionari o ser anomalies gentiques que es trans-
meten amb carcter hereditari.
Daltra banda, la Semiologia s la part de la Medicina que estudia els
signes i els smptomes que mostren les patologies. Les manifestacions
objectives que es poden veure o mesurar a travs de lexploraci fsica,
de les radiografies, de lanlisi del laboratori, etc. sn les que anome-
nem signes, i les subjectives, no evidenciables com el dolor, labstmia
o altres sensacions sn les que denominem smptomes.
Els ssers vius, al llarg del temps, es veuen sotmesos a mltiples est-
muls externs i interns que poden causar variacions en la seva estructu-
ra i/o funci. Els organismes sintenten adaptar, per a vegades sorgeix
la malaltia. La seva aparici depn de lestmul
(de la naturalesa daquest, per, sobretot, de la
intensitat i de la manera en qu actua) i de lin-
dividu (predisposici i reacci de lorganisme
en base a la seva edat, sexe, raa, ambient,
estils de vida, constituci, etc.). s possible
classificar les malalties de molt diverses for-
mes, per exemple, tenint en compte lrgan
afectat, la causa o etiologia, el tipus de lesi
anatmica que presenten o levoluci (aguda o
crnica).
Encara que resulta difcil formular una definici
precisa de malaltia, podem dir que:
La malaltia s la resposta de lorganisme
enfront dalteracions que afecten lequi-
libri de la persona, tant intraorgnic (le-
quilibri intraorgnic el denominem
homestasi) com orgnic-ambiental (que
s lequilibri en la relaci entre lindivi-
du i el medi en qu viu), i que produeix
una desviaci en sentit no beneficis.
1 Qu entens per malaltia?
2 Defineix els segents termes: Patologia, Etiologia, Semiologia.
Els signes sn manifestacions objectives.
Reflexi
No hi ha malalties sin malalts.Dr.
Gregorio Maran.
Noms de la malaltia: sn moltes les
paraules que designen la malaltia. En
grec: nosos (dany), pthos (patiment,
afecci, xacra), asthneia i arrosta
(debilitat, desvalgut). En llat: morbos
(el que fa morir), passio (patiment, pas-
si), infirmitas (falta de fermesa, debili-
tat). En catal: malaltia, mal, xacra,
patiment, trastorn, afecci, etc.
Vocabulari
108 108
2 >> Lentorn en la malaltia
Avui en dia, saccepta que la cultura aporta certes creences sobre la
malaltia o sobre les maneres dexpressar-la, encara que aquesta influn-
cia pot ser major o menor. Quan el trastorn s greu i amb clara base bio-
lgica, la seva presentaci s similar en totes les cultures; en canvi,
quan lalteraci s ms lleu, sn majors les diferncies interculturals.
Tamb ens trobem que hi ha llenges que no tenen paraules per definir
alguns estats, sobretot emocionals, o cultures que expliquen la causa de
la malaltia de formes molt diferents; aix, per exemple, s freqent que
en societats primitives satribueixin a causes mgiques o a determinats
ambients i situacions.
En conclusi, sembla que la mateixa malaltia sentn segons les creen-
ces i els valors dels diferents grups humans i es presenten grans varia-
cions en el seu significat social, en la interpretaci dels smptomes, en
la recerca dajuda, en els mtodes diagnstics o en com sn els tracta-
ments.
Soluci No es necessiten
massa comentaris. Les creen-
ces i els costums estan molt
arrelats en les diferents cultu-
res i s difcil canviar la inter-
pretaci que es fa de les malal-
ties. Encara que la dona africa-
na semblava haver comprs lo-
rigen de les infeccions, seguia
insistint en la idea que hi havia
alguna cosa de mgic en el seu
origen.
La cultura est molt arrelada
Una missionera dun pas afric em va explicar que havia estat formant un grup de dones per prevenir les
diarrees, tan freqents en aquell pas. Estaven molt contentes amb lxit de la campanya. Les dones van
explicar i van portar a diferents poblats les instruccions apreses. Poc desprs, Kadija, una daquestes noves
educadores, va tenir la desgrcia de veure morir duna greu gastroenteritis el seu germ petit. Una de les
instructores va veure la Kadija i li va dir com sentia la mort del nen i que comprenia la seva pena. Aquesta
li va respondre: S, estem molt tristos. Ara farem un ritus per allunyar els mals esperits de casa meva.
Com pots dir aix? es va estranyar la infermera. Tu ests ensenyant que lorigen de la malaltia sn els
microorganismes i que, per aix, cal tenir cura amb les mesures higiniques i amb el consum daigua pota-
ble. I va respondre: Ja s que la causa sn els microorganismes, per alg ha posat el microorganisme en
el meu germ perqu es mors!.
Qu penses que queda reflectit en aquesta histria?
Casos prctics
Diferent significat segons
el context
Mentre que per als japonesos que viuen
als Estats Units, la paraula yuutsu
significa tristesa o depressi, per als
japonesos que viuen al Jap no t con-
notaci psicolgica, sin que el males-
tar depn de factors ambientals, sas-
socia a causes externes pluja o nuvo-
lositat o a trastorns somtics com les
cefalees.
109 109
3 >> El malalt davant de la malaltia
Hem dassumir que la malaltia provoca canvis, suposa una sobrecrrega i,
per tant, produeix ansietat, de forma que la persona necessita un temps
per adaptar-shi i afrontar-la.
3.1 > Rol de malalt
Segons Parsons, primer autor que va parlar del rol de malalt, en les socie-
tats occidentals, aquest presenta les segents caracterstiques:
Desviaci de la norma social. La majoria dels individus es troben sans,
de forma que estar malalt s una situaci que surt de lhabitual, del nor-
mal.
Disfuncional. La malaltia s negativa per a la persona perqu la fa ms
indefensa i necessitada i, a ms, s perjudicial per al grup perqu altera
la funci del conjunt.
Limitat en el temps. Es busca que la malaltia duri el menys possible
degut al seu carcter anormal i a lafectaci funcional que suposa. Per
aix, la societat desenvolupa mecanismes per recuperar rpidament la
salut i per inspeccionar la malaltia (control de baixes laborals).
Corroborat pels professionals. La comunitat no reconeix una persona
com a malalta perqu ella ho afirmi, sin que ha de ser diagnosticada
pels professionals de la salut.
Acceptable. La malaltia es considera socialment acceptable i sestablei-
xen una srie de drets i deures associats a lestatus de malalt. Els princi-
pals drets sn:
Exempci dobligacions. Se la descarrega de les seves responsabilitats
socials, especialment per a la feina (tamb per declarar davant de la jus-
tcia, participar en meses electorals, etc.).
Exempci de culpa. Sadmet que la condici de malalt s involuntria;
per aix, queda absolta de tota responsabilitat i culpa i saccepta que
han de ser cuidades per altres: la famlia o els poders pblics tenen lo-
bligaci de fer-sen crrec.
Estar informat. El malalt t dret a estar informat sobre la malaltia,
sobre els possibles tractaments i els efectes secundaris i a decidir les-
tratgia a seguir a lhora de rebre cures. Aquest paper actiu suposa que
el professional ha dadoptar una postura menys autoritria i ms nego-
ciadora.
Els principals deures sn:
Consultar amb experts. Sespera que el pacient busqui ajuda per supe-
rar la seva malaltia; per aix, consultar amb els professionals sanita-
ris, als quals la societat ha atorgat lautoritat per confirmar lestat de
salut o malaltia de lindividu.
Collaborar en la seva recuperaci. El malalt no desitjar la malaltia i
estar obligat a buscar la seva rpida recuperaci, de forma que la
societat espera que ho posi tot de la seva part per recuperar-se. Alguns
incompleixen el seu deure, ja que hi ha malalts que no busquen la seva
curaci perqu no reconeixen la seva malaltia (per exemple, certs
malalts psiquitrics) o perqu hi troben algun benefici (aix no han da-
nar a una feina que no els agrada, per exemple).
Sectors que cuiden la salut
En major o menor grau, totes les cultu-
res presenten els segents sectors que
cuiden la salut:
Sector popular: inclou lautocura i
lautotractament, els grups dautoa-
juda i els consells de no professionals.
Sector Folk: inclou sanadors que no
tenen titulaci oficial ni reconeixe-
ment cientfic (xamans, curanderos,
herbolaris, etc.).
Sector professional: comprn els
professionals de la salut reconeguts
legalment (metges, infermers, psic-
legs, treballadors socials, logopedes,
etc.).
Llei 41/2002
Si busques a Internet, trobars diverses
pgines web en qu es mostra el con-
tingut daquesta Llei bsica reguladora
de lautonomia del pacient, aix com els
drets i les obligacions en matria dinfor-
maci i documentaci clnica.
Web
110 110
3.2 > Etapes del procs demmalaltir
El desenvolupament de la malaltia, des del seu inici fins al seu
final, i els passos que es van seguint davant seu s el que anome-
nem el procs demmalaltir.
Les etapes inicials daquest procs demmalaltir comprenen:
Etapa inicial o fase de dolncia. Gaireb tots experimentem molsties
en algun moment, per noms en comptades ocasions els atorguem
importncia.
Validaci personal. A vegades, la persona nega el malestar o intenta
atribuir els smptomes a alguna causa concreta. Per si no troba una
explicaci clara al seu malestar (estic cansat perqu he treballat molt,
em fa mal el costat perqu mhi he fet un cop) s quan es considera
malalta i es comporta com a tal; per exemple, no sortir amb els amics
i dir: em quedo a casa perqu estic malalt.
Validaci de lentorn. Lindividu que accepta que t un problema deci-
deix comunicar-lo a les persones prximes amb la intenci de: compro-
var que donen als smptomes la mateixa explicaci que ell, obtenir ms
informaci sobre el malestar, demanar consell sobre com actuar, etc. A
vegades, els altres no reconeixen que estigui malalt i es retarda el
segent pas. Potser aix agreugi el seu estat, per no buscar ajuda i con-
tinuar amb la seva activitat diria, per generalment lentorn refora la
seva convicci destar malalt, la qual cosa el portar a buscar ajuda pro-
fessional.
Recerca dassistncia sanitria. El consell de persones significatives s
fonamental per a la recerca dajuda especialitzada, per en aquesta
decisi tamb influeixen altres factors:
Factors dependents dels serveis de salut. Entre aquests factors figuren:
laccessibilitat dels serveis sanitaris (es va menys vegades a buscar
ajuda si cal desplaar-se lluny o s difcil obtenir lassistncia perqu
impliqui una llarga espera) o la gratutat (si la consulta s gratuta shi
va amb ms freqncia que si cal pagar-la).
Factors dependents de lindividu. Un factor que influeix en el fet que
el pacient busqui ajuda s la intensitat dels smptomes (per exemple,
que li faci molt mal) i un altre factor s la gravetat que cregui que
tenen els seus smptomes. Tamb es consulta ms si shi afegeixen pro-
blemes psquics i socials: la sensibilitat al dolor o qualsevol altra
molstia augmenta si sest deprimit o ansis.
El subjecte recorre al sistema sanitari per, a ms de buscar el diagnstic,
la recuperaci i la rehabilitaci, obtenir la sanci social, s a dir, tenir el
reconeixement oficial de la seva malaltia. Llevat que se sospiti engany
(malalts simuladors), el professional accepta la malaltia, encara que en
un primer moment no hi hagi un diagnstic definitiu. Aix, el pacient
refora el seu rol de malalt. Existeix la possibilitat que el sistema no reco-
negui lestat de malaltia perqu les dolncies del malalt no sassocien a
cap diagnstic habitual; s el cas dels anomenats malalts funcionals. En
aquests casos, el subjecte no confirmat en el seu estatus de malalt sol
anar de consulta en consulta intentant legitimar socialment la seva
malaltia.
Atribuci causal de la malaltia: el
pacient sol creure que lorigen de la
seva malaltia s per causes menors o
transitries, per causes psicolgiques
que espera controlar o b per causes
fsiques que sn les que el preocupen i
fan que vagi aviat al metge.
Vocabulari
Esquema de malaltia
Quan les persones creuen que tenen
una malaltia desenvolupen un esquema
mental amb: les causes, els smptomes
ms freqents, la idea de les explora-
cions que els realitzaran (moltes vega-
des creuen que sn ms fiables les
mquines), pensen en les cures i els
tractaments, i imaginen el pronstic.
CEFALEA
(Smptoma)
Lindividu
es pregunta:
Per qu em fa
mal el cap?
He estat molt
temps davant de
lordinador
(Causa ambiental
o situacional)
Ho atribuir a una
malaltia orgnica:
Deu ser una
sinusitis, com
laltra vegada.
(Causa fsica)
Interpretar un
origen psquic:
Segur que s per
ansietat.
(Causa psicolgica)
?
(No troba
circumstncia
que ho justifiqui)
Intentar
catalogar la
malaltia:
Qu dec tenir?
No li dna
importncia:
Em deixar de
fer mal quan
descansi de
lordinador
111 111
Les etapes finals del procs demmalaltir sn aquelles directament rela-
cionades amb lassistncia sanitria:
Etapa destat. Sestableix plenament la relaci client-professional i el
subjecte assumeix el rol de malalt; implica que es troba en una situa-
ci de dependncia (necessita cures i atencions), abandona les seves
responsabilitats habituals i accepta les indicacions teraputiques. Les
respostes dels pacients poden variar molt, des de negar-se a adoptar el
rol del malalt fins a assumir-lo exageradament.
Etapa de convalescncia i rehabilitaci. Es caracteritza perqu, a poc a
poc, van desapareixent els smptomes, el subjecte abandona progressiva-
ment el rol de malalt i recupera progressivament les seves activitats.
Alguns pacients no avancen, i sacomoden en la situaci de dependn-
cia, degut als guanys secundaris o els beneficis que poden obtenir deri-
vats de lestatus de malalt (un exemple s el nen al qual no li agrada anar
a classe i no va a lescola perqu est malalt). Fonamentalment, en el cas
de malalties agudes o en les de poca importncia (banals), el subjecte es
recupera de forma brusca, per la qual cosa passa directament a lltima
fase, saltant-se la de convalescncia.
Etapa de recuperaci o curaci. Es caracteritza per labandonament
definitiu del rol de malalt, passant a recuperar plenament les seves
responsabilitats anteriors o b sincorpora a un nou estil de vida,
sobretot en el cas que existeixin seqeles a les quals shagi dadaptar.
En aquesta fase, tamb pot ocrrer que es resisteixi a deixar el seu rol
de malalt (installant-se en el rol de malalt crnic).
3 Explica en qu consisteix el rol de malalt.
4 Fes un esquema que reculli les fases del procs demmalaltir.
5 Davant de la sospita de malaltia, la decisi danar al metge es deu, habitualment, a un convenciment
personal, per, quins factors influeixen en la recerca dajuda?
6 Descriu quines sn les etapes que hi ha en el curs de la malaltia.
Representaci dEl malalt imaginari,
de Molire.
Somatitzaci/psicologitzaci: si un
pacient est convenut que la causa de
la seva malaltia s fsica, encara que
sigui psicolgica, a vegades s difcil
que canvi didea. Se sol associar a
hipocondracs i amb tendncia a les
somatitzacions. Daltra banda, si el
professional cau en la psicologitza-
ci, pot crrer el perill de no detectar
una malaltia orgnica.
Segons el lloc i el moment, sn diferents els problemes de salut.
TU CREUS QUE S VERITAT
QUE HI HA NENS QUE NO
VOLEN MENJAR PERQU
DIUEN QUE ENGREIXA?
S, PER NO VIUEN AQU.
Desease-illness: aquests dos termes
anglesos es tradueixen per malaltia,
per desease fa referncia a les altera-
cions anatmiques o fisiolgiques que
poden ser mesurades de forma objecti-
va (exploraci fsica, anlisi, etc.) i ill-
ness es refereix als canvis incapacitants
per al subjecte i a la disminuci de la
funci social, s a dir, a la part subjec-
tiva de la malaltia.
Imatgeria: lindividu imagina situa-
cions o llocs que li resulten agradables
i plaents, per distraure aix latenci i
contrarestar el malestar.
112 112
3.3 > Afrontament de la malaltia
Les accions i els pensaments que sutilitzen per adaptar-se a la situaci de
malaltia i a les seves conseqncies sn molt variades. Aix, distingim
diversos tipus dafrontament:
Centrats en la malaltia o en lemoci. En els afrontaments centrats en la
malaltia, es buscarien totes les ajudes tcniques possibles i els centrats
en lemoci es dirigirien ms a controlar les emocions negatives (ansie-
tat, depressi, etc.).
Cognitius enfront de conductuals. Hi ha qui es limita als pensaments
(cognitius), de forma que es dedica a esperar que les coses canvin; altres,
en canvi, segueixen conductes buscant solucions.
Actius enfront de passius. Alguns intervenen de manera directa i activa
per disminuir el problema. Per contra, en els afrontaments passius, es
limiten a evitar les conseqncies desagradables sense posar-hi de la
seva part. Per exemple, un obs que controla la dieta i fa exercici enfront
dun altre que noms es pren pastilles per aprimar.
Atencionals enfront devitatius. Hi ha persones que atenen els smpto-
mes que presenta la malaltia (per exemple, es fan un massatge a la zona
dolorida), mentre que altres eviten pensar o actuar davant de la malal-
tia (distrauen latenci amb altres coses).
El ms important s distingir si s un afrontament adaptatiu o no adapta-
tiu:
Els afrontaments adaptatius seran els que ajudin a disminuir el males-
tar de lindividu, la qual cosa depn dell, de les circumstncies, del
moment, etc. Els principals afrontaments adaptatius sn:
Estratgies actives. Busquen solucions i sinformen sobre el seu proble-
ma. Si es comporten aix, sembla que pateixen menys depressions i es
recuperen millor.
Estratgies de distracci de latenci. Es desvia latenci del dolor o de
la molstia, la qual cosa sembla bastant efectiva si el malestar no s
gaire intens. Es pot fer de diferents maneres: mitjanant relaxaci,
imatgeria, realitzant activitats de lleure o socialitzaci.
Els afrontaments no adaptatius sn estratgies que no condueixen a la
recuperaci de la salut ni disminueixen el malestar i, a ms, empitjoren
la qualitat de vida. Sn afrontaments no adaptatius:
Culpar els altres o autoculpabilitzar-se de la malaltia.
Catastrofitzar. Els pensaments sn sempre negatius, els subjectes ima-
ginen el pitjor, creuen que no milloraran mai, que no ho podran supor-
tar, etc.
Manipular. Controlar els altres, sobretot els ms prxims, amb la fina-
litat dobtenir un guany secundari.
Intentar cridar latenci. Que estiguin pendents dells i que siguin el
centre datenci.
Disminuir les activitats. Disminueixen les activitats fsiques, es tornen
inactius, passius i dependents.
Allar-se de la gent. Eviten activitats socials i de lleure, que sn neces-
sries per a la salut psicolgica de lindividu.
Vocabulari
113 113
Un dels aspectes que ms ens interessa s lafrontament de lansietat
associada a la malaltia. Hi ha circumstncies que afecten en aquest sen-
tit:
Circumstncies de la malaltia
Intensitat. Existeixen ms dificultats dadaptaci com ms greu i limi-

tant sigui la malaltia.
Reversibilitat. Un procs reversible s ms fcil dassumir que un de

crnic.
Rapidesa. En una malaltia que apareix de sobte, no hi ha temps que

apareguin mecanismes adaptatius.
Anticipaci. La sospita de malaltia fa ms tolerable la seva confirma-

ci.
Significat social. s freqent veure que la societat discrimina les perso-

nes amb certes malalties, fet que generar ms ansietat.
Tipus de tractament: si la terpia s ms agressiva, sacceptar pitjor.

Circumstncies del pacient
Sexe i edat. La resposta no s la mateixa en un nen que en un adult.
Vulnerabilitat. Les caracterstiques particulars de lindividu, com la

seva personalitat, la seva autoestima, la seva motivaci o els seus recur-
sos personals determinaran la forma en qu senfronti a lestrs que
suposa emmalaltir.
Experincies prvies. Si shan tingut vivncies anteriors positives o

negatives, safrontar la malaltia amb millor o pitjor disposici.
Suport social. Lentorn actua ajudant o dificultant ladaptaci del

pacient. Si compta amb un suport social, els efectes negatius seran
menors.
Implicacions. Si una persona s msic de professi i perd audici, sa-

daptar pitjor que si s pintor. Tamb influir el que suposi de ruptu-
ra en la seva vida (la malaltia sacceptar malament si sest en un
moment dxit que es veu interromput; en canvi, si est travessant difi-
cultats, pot ser que fins i tot sigui una soluci).
Relacions socials i familiars. El rol i la posici del pacient, en les rela-

cions socials i familiars, determinen la seva acceptaci de la malal-
tia (Jo no puc estar malalta perqu, si no, qui cuidar els meus
fills?).
Situaci laboral i econmica. Es tolera pitjor la malaltia si apareixen

problemes laborals (prdua de feina), disminueixen els ingressos (tre-
balladors autnoms) o es tenen dificultats per assumir les despeses
(perqu el tractament sigui car).
Religiosos. Les creences, siguin de la religi que siguin, faciliten una

millor acceptaci de la malaltia.
Circumstncies de lorganitzaci del sistema sanitari
Quan la disponibilitat, els recursos, les condicions assistencials, les

infraestructures, etc. sn de bona qualitat, aporten major seguretat i
milloren lafrontament.
Les caracterstiques dels professionals, la seva preparaci, la confiana

i la bona actitud de lequip sanitari repercuteixen, sens dubte, en una
resposta ms positiva per part del malalt.
Tipologia hipocrtica
Basant-se en lantiga teoria de la cons-
tituci de lhome per 4 humors
(sang, flegma, bilis groga i bilis negra o
malenconia) va sorgir la classificaci
dels tipus de persones amb un fsic i
una psicologia determinats i amb pro-
pensi a certes malalties:
Tipus sanguini.
Tipus flegmtic.
Tipus bilis.
Tipus malenconis.
Error fonamental
de les atribucions
Quan analitzem les causes dalguna
cosa dolenta, si es tracta daltres els
donem la culpa i, en canvi, en el nostre
cas, ens disculpem: aix, per exemple,
nosaltres no rendim perqu estem can-
sats, per els altres perqu sn uns
ganduls.
114 114
3.4 > Expectatives i temors del pacient
Les expectatives i els temors dels pacients poden ser raonables, o b
erronis o exagerats, i s important saber-ho per poder actuar en conse-
qncia.
Hem de conixer el que cada tipus de pacient busca i espera, s a dir,
quines expectatives t i quines reaccions inadequades pot presentar el
personal sanitari davant seu per evitar-les.
A ms, els malalts presenten uns temors que influeixen en la seva
forma de comportar-se. A la taula segent es resumeixen les principals
pors i el que sha devitar en aquestes situacions:
Tipus de pacients Busquen Esperen Reaccions inadequades del personal
Els que expliquen tota la
seva vida (evacuadors).
Seduir.
Ser escoltats
i compresos.
Aconsellar i donar solucions.
Els passivo-dependents.
Solucions
rpides i
esperades.
Cures
i
atencions.
Crear falses esperances.
Implicar-se en excs o, per contra,
distanciar-se.
Afavorir la dependncia.
Els que es queixen
reiteradament (alguns sn
fins i tot agressius).
Labsncia
de
responsabilitats.
Obtenir
beneficis del
seu rol de
malalt.
Evitaci/rebuig.
Culpar i jutjar.
Assumir tota la responsabilitat.
Actuar de la mateixa manera que el pacient.
Els que demanen constant
informaci.
Opinar
i
decidir.
Ser part
activa en les
seves cures.
Hiperprofessionalitat.
Actituds paternalistes o b apartar-se del
pacient.
Temor a... Com actua el malalt Qu evitar el professional
Tenir alguna cosa
incurable
No pregunta, no vol veure el
metge.
Bloqueja els pensaments i
les decisions sobre la malaltia,
la nega.
Es mostra irritable.
Negar la malaltia o donar falses
esperances.
Treure importncia a la situaci
(Aix no s res).
Que li facin mal
Evita els professionals
i no segueix les cures ni fa
cas de les instruccions.
Augmenta les seves peticions.
Tranquillitzar sense realisme
(s una punxadeta de no res).
Tenir actituds despectives, irniques
o distants (No es queixi tant).
Que el considerin
culpable de la seva
malaltia i el jutgin
Es mostra a la defensiva.
Es culpa a si mateix o als altres.
No explica la veritat (oculta o
deforma la informaci).
Es bloqueja emocionalment.
Culpabilitzar o jutjar.
Discutir lopini o el que digui el pacient
(Si fuma quan altres li ofereixen tabac,
no s cert que hagi deixat de fumar).
Que labandonin i no
laprecin
Intenta aparentar i ensenya
noms el seu costat bo.
Es comporta com un nen,
reclamant manyagueries i
atencions.
Afavorir la dependncia.
Adoptar actituds paternalistes.
Assumir totes les responsabilitats.
Manejar o manipular el pacient (com que veig
que li costa, ja li donar de menjar jo mateix).
3.5 > Reacci psicolgica a la malaltia
Hem de tenir en compte que cada malalt s diferent i reaccionar a la seva
manera, per podem trobar un patr que es repeteix en gaireb totes les
persones malaltes: es mostren preocupades, ansioses o, fins i tot, deprimi-
des. Aquest desassossec porta, a vegades, a desenvolupar conductes desor-
ganitzades o inadaptades. En alguns moments, apareix la negaci, especial-
ment si els han diagnosticat una malaltia greu.
Els principals efectes psicolgics de la malaltia, presents en major o menor
mesura, sn:
Invalidesa. La limitaci per realitzar les activitats individuals porta els
pacients a desenvolupar una certa dependncia dels altres.
Malestar. Degut a les molsties o dolors.
Desesperaci. Veuen que no poden seguir amb la seva vida normal, i aix
els genera impacincia, especialment si la recuperaci s lenta.
Agressivitat. Senten la malaltia com una amenaa que els pot produir la
mort o prdues, tant biolgiques com socials o laborals.
Absorci pel cos. Latenci se centra en el cos i en les seves manifesta-
cions, i s tot el que els preocupa. Sol produir reaccions hipocondra-
ques.
Soledat. Senten que els altres no poden entendre totalment el que estan
patint (soledat de la incomprensi) i, a ms, abandonen el seu rol normal
i la seva vida social (soledat social).
Anomalia. No poder fer el que havien estat fent fins aleshores o el que fan
els que els envolten, aix que es
troben anmals. Tendeixen a mar-
ginar-se.
Coartada. Converteixen la malal-
tia en un recurs que els permet
certs beneficis i eludir responsa-
bilitats i deures.
Egocentrisme. El pensament se
centra en ells i en el seu problema.
Regressi infantil. Es tornen
dependents, sobretot amb la fam-
lia per tamb amb el personal
que els atn.
115 115
Valoraci de la malaltia
La forma com el pacient visqui la malal-
tia, repercuteix en la seva reacci:
Cstig: el porta a la resignaci i passivi-
tat.
Debilitat: la nega, dissimula o amaga.
Enemic: culpa els altres. Unes vegades
lluita i altres es rendeix.
Descans: abandona activitats i reclama
atencions.
Estratgia: lusa per dominar els altres.
Dany irreparable: pessimisme i possi-
ble depressi i sucidi.
Desafiament: estratgies dafronta-
ment actives i adaptatives.
Sentit religis: accepta sofriment i
limitacions.
Depressi reactiva: es refereix a la
deguda a una causa coneguda. En cas
contrari, quan sen desconeix el possi-
ble origen, sanomena endgena.
Hipocondrac: persona que es preocu-
pa exageradament i sense motius fona-
mentats per la prdua de la seva salut.
Creu tenir malalties tot buscant i imagi-
nant els seus smptomes.
Vocabulari
7 Classifica les diferents formes dafrontar la malaltia.
8 Quins temors principals experimenta el malalt? Com els podem identificar?
9 La Marta no surt de casa perqu t molsties a lesquena, no suporta estar molt temps asseguda i mou-
res tamb li fa mal. s un afrontament adaptatiu o no adaptatiu?
10 Esmenta els efectes psicolgics que poden aparixer davant de la malaltia i posa exemples dalgunes
situacions en qu es presentin.
116 116
4 >> Hospitalitzaci
Lhospital t unes caracterstiques fsiques i una estructura social orga-
nitzada (hi ha rols establerts, normes de funcionament, relacions per-
sonals, etc.). Aix condueix al fet que lhospitalitzaci suposi, per a la
persona, una situaci nova, estranya i, en no poques ocasions, agressi-
va. Les principals circumstncies estressants de lhospitalitzaci sn:
Allament del pacient. El pacient hospitalitzat es troba en un lloc
apartat del seu medi familiar, laboral i social. Un dels aspectes ms
costosos s el referit a la famlia (per exemple, als pares els costa molt
estar separats dels seus fills i, a ms, es fa necessari un reajustament
en els rols familiars, ja que si la mare est ingressada, qui far durant
aquests dies el paper de la mare?). En lmbit laboral, sincrementa el
sentiment dincapacitat i dimpotncia i, per ltim, es pateix en
major o menor grau la prdua del suport social.
Prdua didentitat personal i individualitat. Per raons organitzatives,
el pacient s sotms a un procs destandarditzaci i sha dajustar a
unes normes (generalment, se li assigna un nmero, se li dna la roba
de lhospital i se li prohibeix usar objectes personals), fet que con-
dueix a un tracte distant i despersonalitzat. Per tot aix, lenvaeixen
sentiments de falta de control i de devaluaci personal.
Falta dintimitat/privacitat. En la majoria de les ocasions, el pacient
comparteix habitaci amb altres malalts i les seves visites. Daltra
banda, els professionals entren a lhabitaci en qualsevol moment,
tots els que latenen tenen informaci sobre la seva persona i circums-
tncies i depn del personal sanitari fins i tot per a activitats habi-
tualment privades (com la higiene personal).
Limitaci i control de la mobilitat. Es limiten els moviments dels
pacients. Lespai fsic s redut i, a vegades, no t una arquitectura o
decoraci que ajudi al benestar de les persones.
Algunes conseqncies de
lhospitalitzaci
Canvis del patr de son: per dolor, ansie-
tat, prdua dintimitat, horaris de lhos-
pital i interrupcions per part dels sanita-
ris.
Alteraci dels patrons de sexualitat:
relacionat amb la prdua dintimitat,
la situaci de malaltia, lalteraci
funcional o orgnica i lansietat.
Afectaci espiritual: sofriment espiritual
(per valorar la malaltia com un cstig o
un conflicte amb les seves creences) o
augment del benestar espiritual (relacio-
nat amb una valoraci positiva de la
malaltia).
Intolerncia a lactivitat: relacionada
amb el malestar, la tristesa, la regressi i
lallament.
Trastorns de la imatge corporal: degut
al fet que la principal preocupaci del
pacient sn les alteracions que pateix
el seu cos, al seu egocentrisme i la
supressi de la identitat.
Trastorns de lautoestima: degut a les
prdues didentitat personal, de la indi-
vidualitat i intimitat, culpa, invalidesa,
soledat, anomalies i dependncia.
117 117
Reglamentaci de les activitats. Es modifiquen i/o substitueixen els hbits
i costums del pacient pels establerts en lhospital. Per exemple, solen veure
canviats els seus horaris, alimentaci, son, higiene personal, activitats de
lleure, etc.
Dependncia i falta dautonomia. El subjecte hospitalitzat ha de recrrer
als professionals per satisfer moltes de les seves necessitats, ja que sn
aquests els que tenen els recursos a les seves mans. Aquesta dependncia
encara s major si el pacient presenta algun tipus dinvalidesa. A ms, com
hem indicat abans, les persones ingressades shan dajustar a les normes i
rutines establertes, la qual cosa incrementa la seva dependncia i la prdua
de control i autonomia.
Informaci deficient. Ls de llenguatge tcnic, moltes vegades incompren-
sible, provoca que el pacient se senti ignorant i no satreveixi a preguntar.
Aix el porta a desconixer qestions sobre la seva prpia malaltia, relati-
ves a proves diagnstiques, tractament, evoluci, i sobre les normes de
lhospital. Aix, sincrementa la seva impotncia, la incertesa i la por al des-
conegut. Si el professional no li facilita la informaci, pot comenar a bus-
car-la volent interpretar paraules, gestos o mirades als quals dna un signi-
ficat com a mnim parcial i moltes vegades erroni.
Relaci asimtrica. En el medi hospitalari tendeix a augmentar-se lasime-
tria entre el professional i el pacient/client. Saccentua lestatus de superio-
ritat del professional i, freqentment, el pacient hospitalitzat s ms pas-
siu i t ms limitacions, de forma que el professional tendeix al proteccio-
nisme creant una relaci asimtrica del tipus pare-fill.
Lhospitalitzaci suposa molts canvis que no sempre sn ben tolerats pel pacient.
11 Explica la falta de privacitat i intimitat que experimenta un pacient hospitalitzat. Quines mesures se
tocorren per millorar aquesta situaci?
12 En el medi hospitalari es tendeix a augmentar lasimetria entre el professional i el pacient/client. Per
qu creus que s aix?
AQU NO POT PORTAR
AQUEST PIJAMA. FACI
SERVIR AQUEST ALTRE!
JA S HORA DE
DESCANSAR. AIX
NO S CAP BAR!
RES
DOBJECTES
PERSONALS!
MEN VAIG A CASA
MEVA, QUE AQU
NO EM DEIXEN
FER RES...
118 118
4.1 > Caracterstiques psicolgiques del malalt hospitalitzat
Generalment, les persones hospitalitzades es troben temorenques i de-
sorientades pel seu patiment i perceben lentorn com a especial i des-
personalitzant. Podem veure agreujats els efectes psicolgics associats a
la malaltia, apareixent amb freqncia:
Ansietat i/o depressi.
Sensacions de prdua (de normalitat, de llibertat, dintimitat, de mobi-
litat, etc.).
Falta de control de la situaci.
Retirada o capficament.
Incertesa o desnim.
Excessiva dependncia.
Regressi.
Desorganitzaci del comportament.
A ms daquestes alteracions emocionals, a vegades els pacients en pre-
senten altres com lira i els sentiments dhostilitat que es descarreguen
contra les persones que els envolten, contra objectes o contra ells matei-
xos (autoagressi). Aquesta agressivitat es pot manifestar per disputes,
enfrontaments verbals i fins i tot fsics i una resistncia tossuda a les
normes que sels imposen o presenten. Encara que potser en un primer
moment lira pugui estar emmascarada i el pacient aparegui ms aviat
sums, amb el temps pot tenir diferents reaccions (com ara: no accepta
les cures, senfada perqu creu que sha actuat sense el seu consenti-
ment i sense les degudes explicacions, considera que no se lajuda o que
sel tracta amb massa presses, etc.).
Tot i aix, la resposta ms freqent s que els pacients s conformin
amb la situaci, siguin passius i acceptin les demandes i restriccions
mentre romanen a lhospital per ser tractats. De tota manera, cal tenir
en compte que potser alguns daquests pacients estiguin amagant el seu
malestar, por o inquietud perqu no satreveixen a expressar-los i caldr
ajudar-los perqu ho facin.
Tolerncia
Ser tolerant s essencial en la prctica
sanitria. Tolerant davant de la malaltia
que pot ser desagradable (escares,
amputacions, etc.) o de risc (possibilitat
de contagi); tolerant tamb cap al
pacient (agressiu, diferent, etc.), ente-
nent-lo en el sofriment, sense tenir pre-
judicis, sense fer judicis, sense donar-li
consells precipitats, sense ser condes-
cendent, sense donar-li la ra per evitar
problemes o perqu ens hi reconeixem.
4.2 > Conductes del pacient hospitalitzat
Les respostes del pacient hospitalitzat, s a dir, les seves conductes
arran de lingrs i estada a lhospital, es resumeixen en adaptatives i no
adaptatives.
Les reaccions adaptatives suposen lacceptaci i el convenciment del
pacient que t un cert control de la situaci. En aquest cas, desenvolupa-
r el seu rol de malalt adequadament i participar racionalment en la
seva recuperaci, intervenint en el procs de malaltia, en el seu diagns-
tic, cures i tractament.
Les reaccions no adaptatives sn les inadequades i les que interfereixen
en la bona resoluci del procs de malaltia. Algunes reaccions no adap-
tatives sn:
Rebuig davant del desenvolupament del rol de malalt. Alguns pacients
presenten una actitud agressiva que suposa un gran estrs per als pro-
fessionals i altres shi oposen duna forma ms o menys encoberta, en
una postura de negaci defensiva del rol de malalt.
Submissi excessiva. Una identificaci exagerada amb el rol de malalt,
essent massa dependents i convertint la malaltia en un refugi o en una
forma dobtenir algun profit (beneficis laborals, afectius, etc.) o b mos-
trant una postura de conformisme, passivitat i desgana.
Retrament o retirada. Com a
mecanisme de defensa, els ma-
lalts es retiren duna situaci que
senten que els supera i que genera
desnim i desesperaci. En aque-
sts casos, apareix amb ms fre-
qncia la depressi reactiva amb
manifestacions dinhibici i desin-
ters per tot. Habitualment, solen
tenir pitjor pronstic.
Integraci. Aquesta resposta,
ms prpia de pacients amb llar-
gues estades hospitalries, impli-
ca que sarribin a considerar un
membre ms de lhospital, accep-
tin les regles i facin tot el que sels
demani. A vegades, sorgeix el pro-
blema que no volen abandonar
lhospital perqu shi troben ms
cuidats, segurs o acompanyats.
119 119
Conducta de malaltia
Hi ha gent que, davant duna molstia,
respon de forma desproporcionada a la
importncia objectiva del trastorn i
altres persones, per contra, que mini-
mitzen la resposta. I s que la forma de
percebre els smptomes, valorar la ma-
laltia i comportar-se davant daquesta
s diferent segons les persones. Aques-
tes diferncies estan infludes per fac-
tors socioculturals, biolgics, personals,
familiars i laborals.
Sanitari hospitalitzat
Existeix la creena que el professional
sanitari malalt o hospitalitzat s el pit-
jor malalt. En moltes ocasions, sauto-
diagnostica i sautomedica, potser pensa
que la situaci s paradoxal (jo que em
dedico a combatre la malaltia, no puc
estar malalt), es rebella contra la
malaltia o sen culpa. Tamb li genera
ms ansietat perqu coneix i tem patir
les conseqncies negatives que poden
aparixer. Daltra banda, la relaci amb
els que latenen es presenta ms estran-
ya i bloquejada, ja que aquests es poden
sentir avaluats i creure que sels critica-
r lactuaci o que el sanitari-pacient
sap qu li passa i que no necessita tantes
explicacions, tacte o cortesia.
13 Resumeix les caracterstiques patolgiques que pot presentar un malalt ingressat en una instituci
sanitria.
14 En qu consisteixen les reaccions adaptatives i no adaptatives dels malalts hospitalitzats?
120 120
Idees clau
Hospitalitzaci
Malaltia
MALALT
Fases de la
malaltia Rol
de malalt
Respostes
Reaccions
psicolgiques
Afrontament
Influeix
Conductes
Circumstncies
Reaccions
psicolgiques
Entorn
Caracterstiques de la malaltia
Adaptatives
No adaptatives
Caracterstiques del pacient
Sistema sanitari
Validaci personal
Etapa inicial
Validaci social
Etapa destat
Etapa de resoluci
Control de mobilitat i activitats
Prdua dintimitat
Prdua didentitat
Allament
Dependncia
Falta dinformaci
Asimetria
Ansietat
Mecanismes de defensa
Adaptatiu
No adaptatiu
Altres
121 121
.: CONSOLIDACI :.
1 Esmenta les fases del procs demmalaltir i els fets ms importants de cada una.
2 Defineix el tipus dafrontament en els segents casos, segons les seves caracterstiques, indicant si la
forma dactuar del pacient enfront de la malaltia est centrada en la malaltia o en lemoci, s cognitiva
o conductual, activa o passiva, atencional o evitativa.
a) Un pacient al qual li han diagnosticat un cncer de clon se nha anat a un hospital dels Estats Units per-
qu creu que s el millor hospital del mn en el tractament daquesta malaltia.
b) Una persona que resa esperant el miracle de la seva curaci.
c) Un individu que pensa en les pitjors conseqncies que pot tenir el seu trastorn i es va acostumant a la
situaci temuda.
d) La persona que busca a conscincia informaci sobre la seva malaltia, el tractament, el millor hospital,
els professionals que donen ms garanties, etc.
e) El Carles visualitza circumstncies agradables i plaents per distraure latenci del dolor.
f) El Maurici es desfoga amb la seva famlia i els seus amics explicant-los qu li passa i el malestar que li
produeix la malaltia.
g) El Josep diu que li va b mantenir-se ocupat amb lactivitat laboral habitual.
h) Des que li han diagnosticat la malaltia, el Mrius salla de la gent, pren la medicaci i ha redut al mnim
la seva activitat fsica.
.: AMPLIACI :.
1 En lassistncia sanitria, es parla de malalts que sidentifiquen amb el rol de pacient bo o de
pacient dolent. Aquests patrons de conducta porten els pacients, en el primer cas, a la indefensi i la
passivitat i, en el segon, a ser considerats conflictius i a ser ignorats, ni una cosa ni laltra desitjable per al
seu benestar i la seva recuperaci. Separa les caracterstiques que consideris que pertanyen a cada un da-
quests dos rols:
Activitats finals
a) El pacient se sent desemparat i ms
angoixat.
b) Exigeix explicacions per tot.
c) Compleix les instruccions que li donen.
d) Acata les normes i les regles.
e) No posa obstacles a la feina del personal.
f) Crida poca vegades el personal.
g) s impacient.
h) Soposa a les normes i indicacions.
i) Es queixa i demana atencions
constantment.
j) No coopera amb el personal.
k) No demana informaci ni pren decisions.
l) Es mostra descontent i irritat.
m) No es queixa.
n) Critica i desafia el personal.
o) El seu desig s no molestar.
p) No es troba a gust amb res.
q) Es deixa fer i, generalment, no assumeix la
seva autocura.
r) No sollicita atenci ni reclama ajuda
o explicacions dels professionals.
2 Quins motius influeixen en lansietat que es genera a causa de la malaltia?
3 Relata una histria dhospitalitzaci que hagis viscut de prop. Reconeixes les circumstncies que sas-
socien amb el pacient ingressat a lhospital?
122 122
Tres malalties, tres malalts
Fa diverses setmanes, la Irene sen va anar aviat a dormir perqu es trobava malament. Lendem al mat,
la seva germana Snia la va cridar, ja que havien quedat en anar juntes de compres, per va veure que enca-
ra estava al llit i li va preguntar estranyada: Encara no ests preparada? Per si sempre mhas desperar
tu a mi!. Aleshores va ser quan la Irene va explicar-li que shavia passat la nit sense dormir i vomitant.
Encara que estava marejada, per no molestar els que dormien, shavia aixecat i shavia canviat els llenols.
Ara et prendrs una camamilla i ja veurs com set posa b li va dir la Snia. I aix ho va fer, perqu
la Irene sempre s una bona malalta, no protesta, es resigna i fa tot el que li manen. Per com que enca-
ra no es troba b, han decidit trucar al metge. Aquest s el primer avs que ha ats avui el doctor Braceres;
desprs, ha anat al carrer Balmes, on ja des de lescala sentia alg que es queixava i cridava la seva mare
perqu li ports aigua. Aleshores, li han obert la porta i, en passar a lhabitaci, sha trobat el malalt, asse-
gut al llit, amb quatre coixins que li estaven collocant perqu aix es trobava ms cmode. Quan ha entrat
el metge, el Francesc ha arrufat les celles: Com ests? li ha preguntat el metge. Malament, molt
malament, i desprs sha posat a cridar i a plorar dient: Jo no vull estar malalt... Em fa molt mal. Per
qu tot em passa a mi?. En aquest moment, ha arribat la seva mare amb el vas i lha disculpat: Sempre
se li fa molt dur estar malalt, per en els seus 20 anys de vida no lhavia vist mai aix.
El metge ha acabat amb els avisos de dia i se nha anat a casa. All hi havia reunida tota la seva famlia,
excepte la filla gran, la Carlota, que havia sortit a veure la seva amiga Berta, a la qual ltimament ha tin-
gut una mica oblidada.
La Berta feia mesos que gaireb no menjava res, anava amb freqncia al lavabo dient que tenia una mica
de diarrea i que tamb li feia mal la panxa. Els seus coneguts van dir: Segur que es tracta danorxia i
van pensar que en el fons ella en tenia la culpa i, a poc a poc, la van anar abandonant. La trobaven pllida,
no volia menjar i havia perdut molt pes, per s clar que, menjant tan poc, era lgic; a ms, potser aix
de la diarrea noms era una excusa per anar a vomitar. Quan la Berta va anar a lhospital, el diagnstic era
un altre: tenia la malaltia de Crohn, una malaltia inflamatria intestinal.
Aquest relat tracta de malalties i malalts. Reflexiona sobre cas un dels casos que shi expliquen.
Cas final
Soluci
Malalta 1. La Irene s una persona agradable i, en certa manera, submisa. Davant de la malaltia tamb es
comporta aix. Aix la portar a trobar-se ms desvalguda i a adoptar una postura passiva que no ser bene-
ficiosa per a la seva recuperaci. Daltra banda, la Snia no reconeix plenament el rol de malalta de la seva
germana: el ms probable s que pensi en una causa situacional i retardi la recerca dajuda mdica limi-
tant-se a una soluci o un remei casol (prendre una camamilla).
Malalt 2. Representa un cas de regressi infantil. El protagonista no s capa de fer les coses per si mateix,
reclama que estiguin pendents dell i exigeix que latenguin al moment. Tampoc tolera les molsties de la
malaltia; a ms, no es controla, plora i es queixa comportant-se com un nen capricis. Tamb mostra egocen-
trisme (lactivitat gira al voltant seu i sentossudeix que tot li passa a ell).
Malalta 3. En aquest cas, les persones de lentorn han allat la malalta, la consideren responsable del que li
passa i de no voler-se recuperar. s ms freqent que aix passi quan la malaltia satribueix a una causa psi-
colgica, com ha passat en aquest cas. Noms han pensat en un origen mental i seria bo tenir present la mxi-
ma: Qualsevol malaltia t una causa orgnica fins que no es demostri el contrari.
REVISTA SANITRIA
gaudeixen de mltiples avantatges
amb el seu rol de malalt.
Hi ha individus que neguen o
trauen importncia als smptomes
i es fan cecs a la malaltia; altres
admeten el risc o problema que
tenen, per consideren que dal-
guna cosa ens hem de morir i que
s millor una vida breu, per
intensa i alguns altres potser no
desitgen deixar destar malalts per-
qu volen ser uns mrtirs de la
malaltia. Tamb hi ha els que
minimitzen els smptomes per
estar massa ocupats per parar el
seu ritme habitual per unes sim-
ples molsties. Sn persones molt
pendents daltres coses (treball,
famlia, xit, etc.). En qualsevol cas,
aquests malalts presenten desinte-
rs per collaborar i s difcil el
diagnstic i el posterior tracta-
ment.
Amb certes persones apareix una
barrera dindiferncia que no afa-
voreix la collaboraci, i menys
encara si el que existeix s descon-
fiana i escepticisme. No es desen-
volupa una relaci adequada i
qualsevol disculpa s bona per no
acceptar el que sels diu. s fre-
qent que busquin lopini de ter-
ceres persones, recorrin a altres
professionals o preguntin a fami-
liars i amics. Fan, fins i tot, ms cas
a lopini dun ve que els ha dit el
b que li ha anat aquest o aquell
medicament. Una correcta i mplia
informaci ajuda a la persuasi
per, en aquests casos, els esforos
per aconsellar i aconseguir la
collaboraci del pacient no sempre
donen fruit. Si no es millora la rela-
ci, mai se sentiran plenament
satisfets; una cosa semblant els ocor-
re als pacients exigents, que difcil-
ment es conformen i que sempre en
voldran ms.
La irregularitat i inconstncia
poden ser unes caracterstiques
prpies de lindividu o pot ser que
la millora dels smptomes porti a
labandonament del seguiment o,
potser, cal buscar altres causes,
per el resultat torna a ser, en tot
cas, la prdua de collaboraci de
lusuari.
Podrem seguir parlant de la impor-
tncia de la collaboraci per, per
acabar, nicament apuntarem que,
en circumstncies concretes, el que
sha de buscar s ms aviat la
collaboraci de la famlia i dels res-
ponsables del pacient, com en els
casos de limitacions per edat, inca-
pacitat o trastorns psquics.
P
er aconseguir una bona reso-
luci de les malalties s espe-
cialment important la
collaboraci del pacient. Per posar-
ne noms un exemple, una persona
que no collabora adequadament
en el seu tractament, no segueix
ladministraci de frmacs que se li
indica, en pren dosis majors (ms
quantitat o ms dies dels marcats,
etc.) o menors (que no tingui conti-
nutat en les preses, usi medica-
ments ja caducats o en volum o
forma no prescrites) tindr com a
conseqncia una pitjor recupera-
ci i far que es prolongui la malal-
tia o que, fins i tot, sagreugi.
Una de les mesures per aconse-
guir aquesta desitjada cooperaci
s establir una bona relaci
metge-client, amb una comunica-
ci efica. s necessari que cone-
guem el motiu de la falta de
collaboraci per intentar posar-hi
remei. Una de les possibles causes
est associada amb el tipus de per-
sonalitat o actitud que presentin
els pacients.
En la prctica sanitria, podrem
trobar persones que utilitzen la
malaltia, ja que els serveix per evi-
tar activitats o responsabilitats que
no desitgen i, per tant, no collabo-
raran en la seva recuperaci, de
forma que sagafen als seus drets,
per no accepten els seus deures. A
ms, en el seu comportament es tor-
nen tirans, ja que obtenen beneficis
derivats destar malalts, i sobretot,
esclavitzen els seus familiars, que
es veuen sotmesos als seus desigs,
els tenen al seu servei, reclamen
tota la seva atenci; en definitiva,
BUSCANT LA COLLABORACI DEL MALALT
SUMARI
Benestar i bon tracte

infantil
Maltractament infantil
En nen malalt
El nen discapacitat
El nen davant de la mort

El nen: malaltia,
discapacitat i mort
7
u
n
i
t
a
t
OBJECTIUS
Identificar els indicadors de benestar infantil.
Conixer les tipologies de maltractament i reconixer-ne
les manifestacions.
Aprofundir en les necessitats que el nen malalt i la seva famlia
plantegen durant la seva hospitalitzaci, per satisfer-les.
Interpretar la forma en qu el nen manifesta la seva angoixa
i depressi a travs del comportament.
Proporcionar suport psicolgic als pares i al nen en lelaboraci
del dol.
125 125
Unitat 7 - El nen: malaltia, discapacitat i mort
Necessitats (Lpez, 1997-2007)
Cos/Ment/Afectes
Informaci Sentit Pertinena afectiva Competncia/Autonomia/Estatus Biofisiolgiques
Socials/Individuals
Instint de supervivncia
La vida no dubta, tota forma de vida
cont un impuls, un conat a sobreviure
i a fer-ho buscant el benestar.
Spinoza i Damasio.
SOM
1 >> Benestar, bon tracte i maltractament infantil
Abans de reflexionar sobre les necessitats dels nens amb algun tipus de
problema, hem de plantejar-nos qu necessita per desenvolupar-se plena-
ment i amb normalitat i aix assolir el benestar.
1.1 > Concepte de benestar
El concepte de benestar inclou dos components: un de subjectiu, que es
basa en sentir-se b i en interpretar-se b, i un altre dobjectiu, que es fo-
namenta en la salut fsica i en la qualitat de vida. El component subjectiu
en els nens s fruit del procs de socialitzaci: aprenen a dur a terme con-
ductes que afavoreixen sentir-se b i comprendres adequadament. El com-
ponent objectiu del benestar ens els donen els altres, per exemple, quan el
sanitari ens diu ests b, no et passa res. En lmbit social, la qualitat de
vida sassocia a comptar amb una srie de recursos: llum elctrica, aigua
corrent, calefacci, etc. El benestar depn de les necessitats i aquestes sn,
en un principi, innates i universals, podent-se considerar com a drets uni-
versals per tamb admeten diferents graus i formes de resoldre-les. Tot i
aix, no tota forma de satisfer-les s adequada si valorem la resistncia (el
Ferran es pot passar 48 hores sense beure) i ladaptabilitat dels subjectes
(la Mireia roba quan t gana).
1 Per qu creus que s important ladaptabilitat i la resistncia a lhora de satisfer les necessitats? Per qu
no totes les formes de fer-ho sn adequades?
Podem concretar les necessitats dels nens en: biofisiolgiques, que tenen a
veure amb el cos; mentals, ser estimulats, manejar informaci i interpretar-
la, entre altres; interpersonals, vinculaci amb la figura de vincle, famlia,
amics, etc. i de participaci, autonomia i competncia, com a ssers nics,
hem de construir la nostra prpia biografia.
De les necessitats dels nens en deriven els deures dels pares o tutors, base del
bon tracte als nens: atendre les necessitats fsiques bsiques dels seus fills;
protegir-los de tot dany fsic; atendre les seves necessitats damor, cura i afec-
te; protegir-los de tot dany emocional i proporcionar-los lnies de conducta
en el terreny moral i tic.
www.unicef.es
UNICEF s lagncia de les Nacions Uni-
des que t lobjectiu de garantir el
compliment dels drets de la infncia. A
la seva pgina web es poden trobar ac-
tivitats, entrevistes, recursos dinte-
rs, documents, etc. tots relacionats
amb aquesta etapa evolutiva.
Web
126 126
1.2 > El nen maltractat
En pasos desenvolupats, la societat ha assumit la responsabilitat de prote-
gir els individus ms vulnerables. Els nens ho sn per la seva incapacitat per
satisfer les seves necessitats de forma autnoma. La dificultat rau en els l-
mits a partir dels quals cal protegir la integritat i el desenvolupament de ca-
da nen com a obligaci social intervenint en la vida privada de les famlies.
Tipologies de les situacions de desprotecci infantil
Definir els maltractaments a la infncia sembla senzill; tot i aix, en la
prctica resulta complex. En lactualitat, les definicions es basen en les ne-
cessitats i els drets dels nens. La Convenci dels Drets dels Nens de les Na-
cions Unides, en el seu article 19, es refereix al maltractament infantil
com tota violncia, perjudici o abs fsic o mental, descurana o tracte
negligent, maltractaments o explotaci, mentre que el nen es trobi sota la
custdia dels seus pares, dun tutor o de qualsevol altra persona que el tin-
gui al seu crrec. La legislaci espanyola defineix la desemparana legal,
en concret, el nostre Codi Civil (Art. 172) com: la situaci que es produeix
de fet a causa de lincompliment, o de limpossible o inadequat exercici
dels deures de protecci establerts per les lleis per a la guarda de menors,
quan aquests quedin privats de la necessria assistncia moral o material.
Sn situacions susceptibles dintervenci des dels serveis de protecci in-
fantil.
Dins de linadequat compliment dels deures de protecci dels pares, ens
trobem amb:
Maltractament fsic: qualsevol acci no accidental per part dels pares
o cuidadors que provoqui dany fsic o malaltia en el nen o el colloqui
en greu risc de patir-lo.
Abandonament fsic: tota situaci en qu el cuidador, de manera deli-
berada o per una extraordinria falta datenci, permet que el nen ex-
perimenti un sofriment evitable i/o fracassa en proporcionar-li un o di-
versos dels aspectes bsics i essencials per al desenvolupament de les
seves capacitats fsiques, intellectuals i emocionals.
Maltractament i abandonament emocional: el maltractament emocio-
nal s lhostilitat verbal crnica, insults, menyspreu, crtica o amena-
a dabandonament, i un constant bloqueig de les iniciatives dinterac-
ci infantils per part de qualsevol membre adult del grup familiar. La-
bandonament emocional, per la seva banda, s la falta persistent de
resposta a les expressions emocionals i conductes de proximitat i
interacci iniciades pel nen, aix com la falta diniciativa dinteracci
i contacte per part duna figura adulta estable.
Abs sexual: qualsevol classe de contacte sexual amb una persona me-
nor de 18 anys per part dun adult des duna posici de poder o auto-
ritat sobre el nen. El nen pot ser utilitzat per realitzar actes sexuals o
com a objecte destimulaci sexual.
Manifestacions duna situaci de desemparana en el nen
Existeixen una srie dindicadors que ens permeten valorar la possible
existncia duna situaci de desemparana. Es tracta de:
Sndrome de Mnchaussen
Situaci en qu els pares, mitjanant la
simulaci duna simptomatologia falsa,
aconsegueixen que els seus fills siguin
sotmesos a prctiques mdiques inne-
cessries.
www.defensordelmenor.org
La web del Defensor del Menor de la Co-
munitat de Madrid ofereix orientacions
diverses sobre com treballar amb nens
en casos de maltractament, persecuci
moral, divorci dels pares, etc. Les seves
publicacions i documents sn de gran
qualitat.
Web
Explicacions etiolgiques
del maltractament
Perspectiva psiquitrica: atribua el
maltractament a les caracterstiques
psicolgiques dels maltractadors.
Perspectiva sociolgica: segons aques-
ta, les condicions econmiques, els va-
lors socials i el sistema i lorganitzaci
social en qu es desenvolupen determi-
nats individus sn els causants que al-
guns arribin a maltractar.
Model dels ecosistemes: actualment,
es considera que la integraci de va-
riables de diferents nivells ecolgics
conforma lexplicaci del maltracta-
ment i labandonament infantil.
127 127
2 Esmenta les tres principals causes de desemparana. Posan un exemple de cada una.
Quines sn les tipologies de desemparana o desprotecci infantil?
Indicadors fsics i comportamentals del nen i de lagressor en el maltractament infantil
Maltracta-
ment fsic
Indicadors
fsics del nen
Indicadors
comportamentals del nen
Conducta de lacompanyant
i/o agressor
Blaus, hematomes, fractures,
intoxicacions, etc.
Cautels amb adults. Conductes
extremes: agressivitat, rebuig,
afecte. Por als seus pares, diu
que li han fet alguna lesi. Re-
tret, no participa en jocs.
Dna explicacions no crebles.
Percep el nen com a dolent. In-
tenta ocultar la lesi.
Negligncia
i/o
abandona-
ment
Falta dhigiene. Retards en el
creixement. Consultes freqents
a urgncies per falta de revisions
peditriques. Hematomes inex-
plicables. Accidents freqents.
Malaltia crnica destacada que
no genera consulta mdica. Pro-
blemes daprenentatge escolar.
Comportaments autogratificants.
Somnolncia, apatia, depressi.
Hiperactivitat, agressivitat. Ten-
dncia a la fantasia. Conductes
adreades a cridar latenci de
ladult.
Vida a la llar catica. Mostres
dapatia o inutilitat. Patiment
duna malaltia crnica.
Maltracta-
ment
emocional
0-2 anys: retard no orgnic del
creixement en totes les rees
maduratives.
2-6 anys: poca alada, retard
del llenguatge, immaduresa so-
cioemocional.
6-16 anys: poca alada, malal-
ties dorigen psicosomtic.
0-2 anys: excessiva ansietat o re-
buig a les relacions psicoafecti-
ves, espantadissos, tmids, pas-
sius, agressius.
2-6 anys: dficit datenci, passi-
vitat en les relacions socials.
6-16 anys: problemes daprenen-
tatge, escasses habilitats de co-
municaci, relacions conflictives,
problemes de control desfnters.
Tracte desigual als germans.
Culpa o menysprea el nen. Exi-
geix al nen per sobre de les se-
ves capacitats. Tolera tots els
comportaments del nen sense
posar-li lmits.
Abs sexual
Dificultat per caminar o per as-
seures. Roba interior deteriora-
da. Lesions i picor en lrea geni-
tal, malalties de transmissi se-
xual, infeccions urinries de re-
petici.
Conductuals: diuen haver estat
atacats per un adult cuidador.
Manifesten conductes o coneixe-
ments sexuals estranys, sofisti-
cats, inusuals. Secretivitat.
Psicosomtics: trastorns del son i
de lalimentaci. Dolors abdomi-
nals, cefalees.
Psquics: depressi crnica, in-
tents autoltics (sucides), desva-
loritzaci corporal, problemes de
conducta, promiscutat sexual,
violncia.
Extremadament protector i ge-
ls. Freqents absncies de la
llar. Experimenta dificultats amb
la seva parella.
128 128
2 >> El nen davant de la malaltia
Emmalaltir s un esdeveniment natural en la histria del nen a la qual nor-
malment sadapta adequadament. Si la malaltia es prolonga o requereix in-
tervencions teraputiques invasives o el nen ho percep aix, es produeixen re-
percussions afectives que, a vegades, es mantenen al llarg de tota la vida. La
vivncia de la malaltia en el nen s una experincia individual no generalit-
zable; existeixen perfils de reacci associats al desenvolupament cognitiu, so-
cioafectiu i motor, que determinen la seva capacitat per entendre i processar
la informaci, expressar-se i comprendre el llenguatge oral i el seu grau dau-
tonomia personal.
Enfront de la malaltia, el nen experimenta:
Una experincia de privaci: ja no pot sortir al carrer a jugar perqu t
claus en una cama, per exemple.
Una experincia de frustraci: en no poder sortir a jugar, sent un impe-
diment, una imposici que no li deixa fer el que vol.
Una experincia desagradable o lgida: no noms no pot sortir, sin que
no li ho permeten i, a ms, se sent malament i li fa mal.
Els nens afectats duna malaltia crnica o de llarga durada solen estar al
llit o hospitalitzats en perodes de crisis. En aquests casos, el control de la
malaltia per part del nen i la famlia s un element clau. Sha deducar els
pares per actuar davant de la malaltia; aix mateix, sha deducar el nen
per controlar la seva malaltia a travs del maneig daparells, preparaci
per a proves diagnstiques i terpies.
2.1 > El dolor en el nen
El dolor s una experincia sensorial i emocional associa-
da a una lesi real o potencial en els teixits dalguna por-
ci de lorganisme. La seva vivncia s subjectiva i de-
sagradable. En els nens s difcil avaluar-lo.
Segons ledat, es valoren els indicadors conductuals o so-
mtics: posici fetal, expressi facial, evitaci de movi-
ments, reflex de retirada, plor, irritabilitat, anorxia o
desinters pel joc, indicadors especialment importants
fins als tres anys. Dels tres als sis anys sutilitzen escales
grfiques en qu el nen indica la intensitat. La descripci
verbal del dolor s important a partir dels sis anys. La res-
posta fisiolgica (freqncia cardaca, respiratria, ten-
si arterial, etc.) ens serveix per corroborar els indicadors
conductuals i somtics, aix com les verbalitzacions del
nen.
3 Quina relaci creus que existeix entre les etapes preoperacional, de les operacions concretes i formals
del desenvolupament cognitiu de Piaget, i la vivncia de la malaltia?
www.isciii.es/htdocs/index.jsp
LInstitut de Salut Carlos III, dependent
del Ministeri de Sanitat i Consum, fo-
menta la investigaci en biomedicina i
cincies de la salut. Un dels seus centres
s lInstitut dInvestigaci de Malalties
Rares, que ajuda el personal sanitari a
portar a terme diagnstics precoos en
nens amb sndromes que afecten un
nombre molt redut de la poblaci. A la
seva pgina web, podrs ampliar aques-
ta informaci.
Web
0.75
F
0.79
G
0.85
H
0.97
I
Escala de les nou cares. Valoraci del dolor en
nens a partir dels cinc anys
0.47
D
0.37
C
0.17
B
0.04
A
0.59
E
129 129
2.2 > Impacte emocional de la malaltia en pares
Quan un nen emmalalteix, tamb ho fa la famlia; per aix, els tracta-
ments han destar referits a tot el nucli familiar. Una malaltia crnica s
un element desestabilitzador que posa a prova la capacitat dadaptaci i
les estratgies dafrontament de cada membre de la famlia en particular
i de la unitat familiar en general (estratgies dafrontament adaptatives i
desadaptatives). Les reaccions de la famlia sn mltiples, estant condi-
cionades per la personalitat dels seus membres, les experincies familiars
prvies, els sistemes de suport social amb qu compten, les seves creen-
ces, etc.
2.3 > Impacte emocional de la malaltia en els germans
Els germans del nen malalt sn els grans oblidats. Els pares, davant de la
malaltia dun dels seus fills, dediquen tot el seu esfor a fer-hi front dei-
xant en segon terme les necessitats emocionals dels fills sans. Aquests han
denfrontar-se sols a lansietat i a les pors pel que passa al seu germ i a
ells mateixos. Per evitar-ho, cal donar-los informaci, permetrels que ex-
pressin els seus sentiments, visitar lhospital, estar informats de levoluci
i el tractament del germ i no donar-los responsabilitats com si fossin
adults.
2.4 > Hospitalitzaci infantil
Lhospitalitzaci dun nen ha de ser lltim recurs teraputic, ja que supo-
sa separar-lo del seu ambient, exposar-lo a un altre de desconegut, i anar
a un lloc on la infermera est present. Existeixen uns factors estressants i
altres que faciliten ladaptaci del nen a lhospitalitzaci:
Sndrome de Dmocles
s la incertesa que viuen els pacients i
pares dels nens que pateixen una ma-
laltia oncolgica en relaci amb si so-
breviuran o no. Encara que el nen o el
pacient es trobi b, desprs daconse-
guir la remissi o extirpaci del tumor,
es mant la possibilitat de morir per
aquesta causa.
Fonts destrs i factors amortidors en lhospitalitzaci infantil
Caracterstiques.
Signes i smptomes.
Seqeles
Altres pacients. Personal sanitari. Pa-
res: no sempre presents, pares ansio-
sos. Situaci personal: soledat, por,
ansietat, dependncia, etc.
Organitzaci: incertesa sobre la conducta apro-
piada, ritmes de son, pats, prdua dautonomia
o intimitat, etc. Estructura: mobiliari incmode,
decoraci freda, vestimenta, olors...
Atemoridors, dolorosos
Pares i famlia: habilitats paternes
educatives i dafrontament. Disponibi-
litat horria. Recursos econmics.
Personal sanitari: informaci apropiada. Re-
lacions clides i cordials. Habilitats comuni-
catives. Habilitats de reforaments.
Temperament fcil. Experincies prvies dhospitalit-
zaci positives. Habilitats dafrontament, autocontrol
i autocura del nen.
Fonts destrs en lhospitalitzaci infantil
Factors amortidors de lestrs
MALALTIA RELACIONS PERSONALS CONTEXT SANITARI PROCEDIMENTS
FACTORS PERSONALS SUPORT SOCIAL
130 130
Es distingeixen cinc tipus de nens en funci de lafrontament a lhospita-
litzaci:
El nen salvatge. Vol sortir sempre amb la seva, protesta, intenta mante-
nir el seu poder i integritat dins dun ambient desconegut per ell.
Lhoste gregari. Qualificat pels sanitaris com el pacient ideal, encara
que no sempre s positiu per al nen que no expressa els seus senti-
ments.
El pacient que adopta el paper de malalt. Utilitza la malaltia per mani-
pular el seu entorn: pares, sanitaris i adults del voltant.
El petit estudiant de medicina, com en ingressos reiterats, que coneix
procediments i terminologies, i shi mou amb desimboltura.
El cas dallament i depressi, retret, evita el contacte amb altres nens o
adults, ja que s la forma que t de sentir-se segur en un entorn hostil.
s important conixer els drets del nen hospitalitzat i les seves repercus-
sions psicolgiques.
Drets del nen hospitalitzat
El 1986, el Parlament Europeu va reconixer la importncia de les neces-
sitats afectives dels nens durant la seva hospitalitzaci i va aprovar la Car-
ta Europea dels Drets dels Nens Hospitalitzats, que ha estat ratificada tam-
b al nostre pas.
Repercussions psicolgiques
Shan descrit les segents repercussions negatives en nens amb hospitalitza-
cions freqents, tant a llarg com a curt termini: agressivitat, afany de con-
trol, regressi a comportaments ms infantils, por a la mort, fbies, mutis-
me, ansietat de separaci, tics, trastorns en lenuresi i alteracions en lestat
dnim.
En lactualitat, es procura que els nens, tot i viure aquesta situaci estressant,
aprenguin a superar-la amb xit a travs de la millora de les seves habilitats
dafrontament.
4 Com neutralitzaries lestrs associat a la introducci dun nema de neteja en un nen?
www.payasospital.org
s una associaci sense nim de lucre i
de carcter humanitari que porta a ter-
me una tasca solidria amb nens en hos-
pitals de Valncia, Alacant i Castell.
Treballen per millorar les condicions ps-
quiques dels nens hospitalitzats en
collaboraci amb el personal sanitari.
Hospital Infantil Universitari
Nio Jess
www.hospitalniojesus.com. Ofereix in-
formaci sobre temes relacionats amb
lhospitalitzaci infantil. Recull els drets
dels nens hospitalitzats i informaci ge-
neral per a pares.
Web
Web
Drets que tenen a veure amb les repercussions afectives de lhospitalitzaci
(Carta Europea dels Drets dels Nens Hospitalitzats)
Dret a estar acompanyat dels seus pares o de la persona que els substitueixi el mxim de temps possible durant la
seva estada a lhospital, no com a espectadors passius sin com a elements actius de la vida hospitalria.
Dret del nen a ser informat en funci de la seva edat, el seu desenvolupament mental i el seu estat afectiu i psico-
lgic dels diagnstics i de les prctiques teraputiques a qu sel sotmet.
Dret a contactar amb els seus pares o amb la persona que els substitueixi en moments de tensi.
Dret a ser tractat amb tacte, educaci i comprensi i a veure respectada la seva intimitat.
Dret a rebre, durant la seva estada a lhospital, les cures dispensades per un personal qualificat, que conegui perfec-
tament les necessitats de cada grup dedat, tant en lmbit fsic com en lafectiu.
131 131
3 >> Infncia i discapacitat
La discapacitat engloba les deficincies, limitacions en lactivitat i restric-
cions en la participaci dels subjectes. A ms, expressa els aspectes nega-
tius de la interacci entre un individu amb problemes de salut i el seu en-
torn fsic i social. En aquesta situaci, els nens es debaten entre lestrs i
ladaptaci a la discapacitat. Els nens viuen de forma diferent la seva ex-
perincia amb la discapacitat en funci de com va ser el seu inici:
Naixement o primera infncia: noms els familiars tenen conscincia de
la malaltia i les seves conseqncies. Per exemple, el lactant cec no tro-
ba a faltar la vista perqu no lha tingut mai.
Edats ms avanades: es tracta de rehabilitar i reinserir el nen/adoles-
cent en la comunitat de la qual provenia, per amb la limitaci o defi-
cincia. En aquests casos, es produeixen problemes en el comportament,
es donen conductes agressives i impulsives, allament, apatia, inhibici,
egocentrisme, labilitat emocional, hipersensibilitat, etc.
Discapacitat derivada duna malaltia. El nen o ladolescent tenen
temps per processar el que est ocorrent i elaborar una resposta, avan-
ant-se en certa manera a la discapacitat i buscant solucions als proble-
mes abans que apareguin. Aix, un nen diagnosticat duna distrfia
muscular de Duchene t els seus primers anys de vida per preparar-se
per a la immobilitat que patir.
Discapacitat derivada dun accident. No existeix perode dadaptaci i,
per aix, s fonamental el suport psicolgic, social i familiar des del
diagnstic per poder superar el trauma. El nen atropellat ha de sobre-
viure i aprendre a viure en una cadira de rodes.
En aquestes situacions, el personal sanitari ha dutilitzar les segents
tcniques i estratgies:
http://inico.usal.es
INICO s lInstitut Universitari dIntegra-
ci en la Comunitat de la Universitat de
Salamanca. Es dedica a la investigaci,
formaci especialitzada i assessorament
adreats a millorar les condicions de vi-
da de les persones en situacions de de-
savantatge social en diferents contextos
i al llarg de tot el cicle vital: discapaci-
tat fsica, psquica i sensorial, aix com
malalties crniques i/o mentals, mino-
ries i poblaci marginada.
Web
Estratgies dintervenci davant duna crisi o una situaci crnica
Situaci
Tasques a realitzar pel nen i
la seva famlia
Tcniques i estratgies dintervenci del professional
Crisi
Conviure amb la malaltia.
Buscar informaci sobre el
diagnstic i pronstic, aix com
el paper a dur a terme en la se-
va recuperaci.
Relaci amb el sistema sanitari.
Informaci: clara, concisa i adequada a ledat del nen.
Mediaci: en la recerca daltres recursos.
Negociaci: ajustos del nen i la seva famlia amb els serveis sani-
taris.
Airejar sentiments: facilitar-ne lexpressi.
Mantenir lesperana.
Crnica
Redisseny dels rols personals i
familiars.
Adscripci dun cuidador fami-
liar.
Mantenir la malaltia o la disca-
pacitat en el seu lloc.
Suport social, emocional i mate-
rial.
Negociaci: dels canvis de rols i figura, descans del cuidador.
Externalitzaci: identificar les demandes abusives que la malaltia o
discapacitat fan al nen i a la famlia.
Ampliar la xarxa social: grups dautoajuda.
Normalitzar sentiments i reaccions: comprendre i empatitzar amb
la famlia.
Airejar sentiments.
Mantenir lesperana.
http://sid.usal.es
El Servei dInformaci sobre Discapacitat
depn del Ministeri de Treball i Assump-
tes Socials. La seva pgina web cont tot
el que es vulgui saber sobre la discapaci-
tat, recursos, documentaci, presta-
cions, ajudes, cursos, etc. s especial-
ment interessant el seu Mapa de Serveis
del Discapacitat.
Web
132 132
4 >> El nen davant de la mort
Socialment, volem allar els nens de tot el que considerem dolent o inade-
quat per a la seva edat, oblidant-nos que el nen viu en aquest mn i que la
nostra responsabilitat com a adults no s crear-los un mn fictici, sin en-
senyar-los a comprendre, descodificar i modificar el mn en qu viuen. En
el cas de la mort, queda patent aquesta actitud mal entesa de protecci als
nens i adolescents, preferint que aquests imaginin i elaborin respostes
sols, sense que ning els ajudi a comprendre el perqu, podent-se fer atri-
bucions errnies, com culpabilitzar-se amb manifestacions del tipus: la-
vi sen va anar perqu no em porto b o si lavi sen va anar, pot tornar
en qualsevol moment, per exemple. Els nens perceben que alguna cosa
ocorre, i aix s degut a la seva capacitat emptica, a travs de la qual sen-
ten i perceben.
4.1 > Mites i falses creences sobre la comprensi de la mort
per part dels nens
A continuaci, desmuntarem els pensaments que habitualment atribum
als nens i als adolescents sobre la mort.
4.2 > Evoluci del concepte de mort en nens i adolescents
La comprensi de la mort varia segons ledat. Des del naixement als 18 me-
sos, el nen no t una noci de temps que li permeti conceptualitzar la mort.
Labsncia s equiparable a la mort. Entre els 18 mesos i els cinc anys, la
mort s un fet reversible que sassocia al son, a la immobilitat. Dins del seu
pensament mgic, poden pensar que, desitjant-ho profundament, poden
tornar. Entre els 5 i els 10 anys, pren forma el concepte de mort, comencen
a assimilar que certs esdeveniments o malalties poden provocar la mort i
que s irreversible. Amb 9 o 10 anys, adquireixen el concepte de mort com
a universal, irreversible i permanent. La idea de la mort s similar a la de
dadult. La mort es relaciona amb la vellesa com a part final del cicle vital.
En ladolescncia, comprn el carcter inexorable de la mort, que afecta a
tothom per igual.
Mites i falses creences sobre la comprensi de la mort en nens i adolescents
Mites Desmitificaci
No sadonen que alguna cosa ha
succet desprs duna prdua.
S que sadonen que alguna cosa ha ocorregut, que han canviat les coses.
No elaboren el dol. S que elaboren un dol. Passen per diferents fases fins a la superaci.
No atribueixen significat als
esdeveniments.
A ligual que ladult, atribueixen un significat als successos. Les coses passen
per i per a alguna cosa.
Els adults els hem de protegir del
dolor i el sofriment.
La protecci entesa com a exclusi s viscuda pels nens i adolescents com a
abandonament i soledat; per aix, hem dinclourel perqu formen part de la
unitat familiar.
No comprenen els rituals funeraris.
Podem ajudar-los a comprendrels i permetrels que hi participin en la mesura
del possible.
Principis a observar quan
es donen males notcies
1. Ser clars i senzills.
2. Preguntar-se prviament qu signifi-
ca per al pacient el que li explicar.
3. Sha de conixer el pacient i buscar
un terreny neutral en qu el pacient
no se senti amenaat.
4. Esperar a ser preguntat.
5. No qestionar la negociaci del pa-
cient.
6. Fer-se preguntes a si mateix abans
que al pacient.
7. No destruir lesperana.
8. No dir res que no sigui veritat.
Preconceptes per entendre
la mort
Per poder comprendre la mort, els nens
han dassumir primer els segents con-
ceptes:
Universalitat: qualsevol sser viu es mo-
rir; la mort en ltim terme s inevita-
ble i, en general, s impredictible.
Irreversibilitat: no es pot tornar a la
vida.
No funcionalitat: el cos fsic deixa de
complir les seves funcions vitals.
133 133
4.3 > La construcci del dol infantil
Entenem per dol una reacci normal a qualsevol tipus de prdua que com-
porta la reconstrucci de tots els aspectes que aquesta ha posat en qesti.
El nen, per la seva dependncia de ladult, mostra ms fragilitat i vulnera-
bilitat a qualsevol tipus de prdua, que dna lloc a que els afecti ms. Els
temors ms freqents davant de la mort sn: En vaig ser jo la causa?,
Qui em cuidar? si es tracta de la prdua dun progenitor o Qu em
passar a mi?. Els nens no reaccionen com els adults, tendeixen a expres-
sar ms la seva tristesa amb el cos i el seu comportament que amb parau-
les. Per resoldre-ho, el nen ha de realitzar determinades tasques: acceptar
la realitat de la prdua, patir la pena, ajustar-se a un ambient sense la per-
sona morta, ubicar de nou aquesta persona dins de la seva vida i buscar
maneres per recordar-la.
Soluci Per ajudar-los, hem de respondre sobre qui li ha de dir, quan, on i com.
Sobre qui ho ha de fer, s preferible que ho facin els pares, temperats i controlant la situaci. Respec-
te de quan, immediatament o com abans millor. El lloc ha de ser tranquil, silencis i conegut pel nen.
En relaci a com, sha dutilitzar un contacte fsic adequat. No usar eufemismes i parlar de forma cla-
ra, tenint en compte que els nens tendeixen a prendres literalment les afirmacions de ladult. Sense
massa detalls ni explicacions abstractes. Utilitzant un to de veu clid i compartint les emocions amb ell.
Cal interessar-se pels seus sentiments i pensaments respecte del que ha succet i els seus efectes, pre-
guntar-li sobre els seus dubtes i recordar situacions en qu ell hagi estat juntament amb el seu germ.
s important que els pares tinguin en compte que les reaccions del Pol davant de la notcia poden ser
absurdes o inesperades, i no lhan de culpar per aix.
La mort del germ del Pol
Els pares del Pol, un nen de cinc anys, estan angoixats. El seu fill de tres mesos ha mort i no saben com
explicar-ho al Pol. Com ajudaries aquests pares?
Casos prctics
Caracterstiques del dol
El dol s un procs, no un estat. s un
procs normal, no una malaltia. s di-
nmic, no esttic. s un procs privat i
alhora social. El subjecte s un element
actiu en el dol, i no una mera vctima
del dol.
Als nens sels ha de dir sempre la veritat, de forma que la puguin entendre i assumir, amb naturalitat i a poc a poc. Sempre sha de respon-
dre les seves preguntes.
EL TEU GERMA-
NET VA VENIR
DE PARS!
DON VA VE-
NIR EL MEU
GERMANET?
ON S LAVI?
LAVI S AL
CEL!
AI,
FILLETA,
ESTS TO-
VETA...
MAM, EM
SEMBLA
QUE ESTIC
MALALTA.
ELS QUE ARRIBEN, HO
FAN DE PARS; ELS QUE
MARXEN, SEN VAN AL
CEL I ESTIC TOVETA
QUAN ESTIC MALALTA...
S QUE NING S
CAPA DE DONAR-
ME INFORMACI
ADAPTADA A MI I
ADEQUADA PER ALS
MEUS INTERESSOS?
134 134
Idees clau
Mort
Discapacitat
Malaltia
Benestar
Bon tracte
Maltractament
Evoluci del concepte de la mort
Construcci del dol infantil
Mites i falses creences
Sentiments segons ledat
Hospitalitzaci
infantil
Impacte
emocional
Dolor
Pares
Germans
Estratgies dintervenci
Necessitats del nen
Deures dels pares o tutors
Tipologies
Manifestacions
Indicadors conductuals i somtics
Drets del nen hospitalitzat
Repercussions psicolgiques
Descripci verbal
Resposta fisiolgica
EL NEN:
MALALTIA,
DISCAPACITAT
I MORT
135 135
.: CONSOLIDACI :.
1 Quins sn els indicadors del benestar en un nen?
2 Com es relacionen les necessitats dels nens amb els deures dels pares i/o tutors?
3 Quina s la definici de maltractament realitzada per lONU? I la definici de desemparana del Codi
Civil espanyol? Descriu les similituds i les diferncies que hi trobes.
4 Associa cada indicador fsic i comportamental amb el tipus de maltractament infantil:
Activitats finals
Maltractament fsic
Negligncia /
Abandonament
Maltractament
emocional
Abs sexual
Malaltia crnica important que no genera consulta mdica.
Secretisme.
Hematomes, fractures.
Por als seus pares, diuen que els han fet alguna lesi.
Conductes extremes: agressivitat, rebuig, afecte.
Falta dhigiene.
Consultes freqents a urgncies per falta de revisions peditriques.
Cautels amb adults.
Accidents freqents.
Retard no orgnic del creixement en totes les rees maduratives.
Excessiva ansietat o rebuig a les relacions psicoafectives.
Passivitat en les relacions socials.
Roba interior feta malb.
Retret, no participa en jocs.
Lesions o picor en lrea genital.
Manifesta conductes o coneixements sexuals estranys, sofisticats, inusuals.
5 Com sabem que a un nen de quatre mesos li fa mal alguna cosa?
6 Qualifica les segents afirmacions com a vertaderes o falses:
a) Al nen se li ha de disfressar la veritat quan alg mor: aix lajuda.
b) En parlar amb el nen sobre la mort, sha dutilitzar un llenguatge imprecs del tipus el teu germ se nha
anat.
c) Els nens no han de participar en els rituals funeraris perqu aix els traumatitzaria.
d) En els nens menors de 18 mesos, la mort s equiparada a labsncia de lsser estimat.
.: AMPLIACI :.
1 Busca informaci sobre els drets dels nens al llarg dels segles XX i XXI.
2 Troba a Internet exemples daules hospitalries. Defineix els seus objectius i organitzaci.
3 Investiga sobre diferents jocs i joguines i la forma en qu poden afavorir la recuperaci del nen en un
hospital.
4 Descriu quins sn els principals fets histrics relacionats amb lhospitalitzaci infantil i la cura psicol-
gica del nen hospitalitzat.
5 Imagina que et deixessin organitzar i decorar les habitacions de la planta de pediatria. Quins serien els
teus objectius? Qu faries? Amb quins criteris?
136 136
Al Marc el van operar
El Marc s un nen de set anys que t una malformaci congnita denominada Tetralogia de Fallot. Des
que va nixer, ha estat ingressat freqentment. En els ltims anys, ha tingut dos ingressos per any, amb una
estada mitjana de quinze dies. Ha estat operat quatre vegades per reparar-li el cor. Tot i aix, s la prime-
ra vegada que ingressa en aquest hospital per a una nova intervenci. Des que va arribar a lhospital, no pa-
ra de dir: No vull estar aqu, men vull anar a casa, que em deixin estar, etc.
El personal dinfermeria pensa que el Marc dna clares mostres dansietat i es planteja la forma de reduir-la.
Quina creus que s la millor manera de reduir lansietat i la por del Marc?
Cas final
Soluci Tota intervenci psicolgica per reduir lansietat hospitalria infantil es pot classificar en
dos grups: intervencions centrades en el problema, adreades al tipus de tractament o procediment m-
dic que es realitzar sobre el pacient, i intervencions centrades en dotar el nen destratgies per afron-
tar lestrs. En el primer cas, cal tenir en compte les segents premisses:
La informaci donada abans de qualsevol acci estressant disminueix lansietat del nen, millora la se-
va cooperaci i la intervenci mdica.
Per poder processar la informaci, el nen necessita estar relaxat. Ledat s determinant en la reten-
ci i la comprensi de la informaci.
La informaci facilitada a travs de dibuixos o cmics sol ser ms efectiva.
Lexperincia hospitalria prvia del nen influeix en el nivell inicial dansietat.
Aix, la informaci que podem donar al Marc, segons la seva edat (est entre el final de letapa preope-
racional i linici de letapa de les operacions concretes del desenvolupament cognitiu de Piaget) consis-
teix en explicacions de les coses que ell pot observar. Les explicacions seran sobre:
La malaltia: causes, pronstic i tractament, amb un llenguatge adaptat a la seva edat; explicat a par-
tir del concret, punt de referncia dels nens daquesta edat.
El procs: la naturalesa de la intervenci, s a dir, quan, com, on i qui. El que ms interessa al nen
se sol referir a les injeccions i a la separaci dels pares.
Les sensacions que experimentar: dolor, somnolncia, cansament, picor, fred, etc.
Els aparells i linstrumental: per a qu serveixen, quan sutilitzaran, si fan soroll, etc.
La conducta del subjecte: qu pot fer el Marc per tenir menys mal (respirar lentament, moures a poc
a poc, mantenir una determinada postura, etc.).
Una de les formes de dotar el nen destratgies per afrontar lestrs s a travs del joc mdic. Aix per-
met a ladult treballar a travs dun modelament indirecte, en jocs en qu es fa de metges i pacients i
en qu els pacients pensen en veu alta: tot anir b, estar millor daqu a un momentet, no ma-
grada estar aqu, per sc valent i ho aguantar o s que ho puc fer tot sol, canviant les verbalitza-
cions negatives del Marc per autoinstruccions positives. Aix, quan el Marc vagi al quirfan, podrem re-
cordar-li qu feia el pacient del joc i com se sentia. De forma general, el joc a lhospital permet: acce-
lerar la recuperaci, convertir lhospitalitzaci en una experincia positiva, facilitar lexpressi de sen-
timents i pensaments, preparar el nen per als procediments que se li practicaran, facilitar la coopera-
ci del nen, promoure el desenvolupament, afavorir lafrontament de lhospitalitzaci, establir una bo-
na comunicaci amb el personal sanitari i potenciar-ne la confiana, facilitar la seva comunicaci i pos-
sibilitat la comprensi de la malaltia.
REVISTA SANITRIA
COM DIR-LI A UN NEN QUE T CNCER
Quan es tracta de decidir decidir so-
bre si sinforma el nen de la seva ma-
laltia, trobem dues actituds: una,
que sha anomenat protectora i
que s la ms tradicional, segons la
qual caldria protegir el nen de qual-
sevol informaci per evitar-li preocu-
paci i sofriment, i una altra, lenfo-
cament de la qual seria el duna co-
municaci oberta amb ell. Com a
resultat de les investigacions realit-
zades al respecte, es tendeix a adop-
tar, cada vegada amb ms freqn-
cia, aquesta segona actitud. Aix aju-
da al millor pronstic de la malaltia,
que possibilita parlar-ne sense que
resulti tan pens (Spinetta, 1982).
Els estudis realitzats confirmen que
els nens amb cncer, fins i tot els
ms petits, tenen conscincia que la
seva malaltia s duna gravetat espe-
cial (Spinetta). Per, al mateix
temps, no volen que se nassabentin
els altres, el que els porta a dissimu-
lar o ocultar el que ells van captant,
produint-se un fenomen denominat
pretensi mtua, mitjanant el
qual simpedeix que el nen pugui co-
municar els seus temors, ocasionant-
li sentiments de soledat i allament.
La creena en aquesta necessitat
dhaver daparentar normalitat,
sincrementa a mesura que es pro-
dueix el deteriorament del nen, aug-
mentant, duna banda, lansietat
dels pares per dir alguna cosa incon-
venient o ficar la pota, fent la rela-
ci ms tensa i difcil, i provocant,
daltra banda, major allament, an-
sietat i desconfiana en el nen
(Landswon). A ms, aquesta actitud
ocultadora tamb pot afavorir fanta-
sies en el nen sobre la seva situaci,
podent pensar que la gravetat s fins
i tot major que la real. Les metfores
que sutilitzen per referir-se al cn-
cer i que parlen dinvasi, extirpar,
eradicar..., sn particularment faci-
litadores perqu les idees que el nen
es faci siguin molt dramtiques (Son-
tag, 1975).
Aix, doncs, sembla que la informa-
ci que els nens capten, la preocu-
paci dels pares, els tractaments
tan dolorosos i el que observen dal-
tres pacients a la planta poden ms
que els esforos per protegir-los de
la veritat, de manera que no facili-
tar-los la comunicaci dels seus te-
mors i dubtes noms tendeix a po-
tenciar-los i a crear idees errnies.
Aix sha confirmat en els estudis
que shan realitzat. Per exemple, la
investigaci suggereix que els nens
menors de 9 anys estan menys in-
formats que els ms grans; tot i ai-
x, el seu nivell dansietat s simi-
lar al dels ms grans. Per tant, aix
no sembla protegir-los de limpacte
del cncer. Clarament, el fet de no
informar-los verbalment no els pro-
tegeix dels canvis emocionals, so-
cials i ambientals que el diagnstic
i el tractament comporten (Judd,
1995). [...]
s important tenir en compte
ledat del nen per parlar sobre la
malaltia, ja que els conceptes de
malaltia i mort van canviant amb
el desenvolupament evolutiu i de-
terminen les idees que es fan del
que els hi passa i el perqu. A vega-
des, explicar en qu consisteix la
malaltia amb lajuda de metfores
o historietes ajuda a desfer altres
fantasies ms irracionals i proba-
blement autoinculpadores, amb
una major generaci dangoixa
que el nen sha fabricat per donar-
se una explicaci al que est pas-
sant.
Extracte: Paidopsiquiatria.com
Psicooncologia peditrica
J.L. Pedreira i I. Palanca. 2001
No facilitar-los
la comunicaci dels seus
temors i dubtes noms
tendeix a potenciar-los
i a crear idees errnies.
SUMARI
Anci i
envelliment
Canvis normals i
patolgics en lanci
Valoraci i suport
psicolgic a lanci
Anci:
salut i malaltia
8
u
n
i
t
a
t
OBJECTIUS
Identificar els canvis biolgics, psicolgics i socials en lenvelli-
ment normal, aix com les patologies ms freqents en lanci.
Saber realitzar una correcta valoraci geritrica.
Reconixer les situacions en qu lanci necessita ajuda i aplicar
aix les mesures oportunes.
Conixer els recursos sociosanitaris dels quals pot disposar el
pacient anci.
139 139
Unitat 8 - Anci: salut i malaltia
1 >> Anci i envelliment
1.1 > Anci
Al llarg de la vida, les persones travessem diferents etapes i transicions
vitals; deixem de ser nens per convertir-nos en adolescents, ms tard en
adults i finalment en ancians. El pas a lancianitat no es produeix de cop
ni sarriba a ser anci a partir dun moment determinat, sin que suposa
un procs dinmic i, per tant, hem dentendre lancianitat com una poca
vital amb les seves prpies peculiaritats, ni millors ni pitjors que en altres
edats.
En una de les entrades del diccionari, un anci s una persona de molta
edat. Al mateix temps, entre els sinnims, trobem paraules que normal-
ment susen de forma despectiva: vell, avi, padr, etc. A lhora dadrear-nos a
un anci, hem danar amb cura i fer-ho amb respecte, sense usar termes que
el puguin molestar.
A ms de ledat cronolgica, hem de tenir en compte ledat social, la biolgi-
ca i la psicolgica:
Edat cronolgica: s el nombre danys viscuts.
Edat social: s la conducta social de lindividu i es manifesta en les seves
relacions socials i en la capacitat funcional i productiva en el treball.
Edat biolgica: s la que ve donada pels canvis fsics i fisiolgics.
Edat psicolgica: s el funcionament de lindividu pel que fa a la seva con-
ducta i capacitat dadaptaci, la qual cosa est relacionada amb els canvis
cognitius, afectius i de personalitat produts al llarg del temps.
Prenent ledat com a referncia, la vellesa es divideix en quatre etapes:
1. Tercera edat: a partir dels 65 anys, edat de jubilaci.
2. Ancianitat: comprn entre els 70 i els 75 anys. Es caracteritza per canvis
importants a nivell fsic i en les relacions socials i familiars.
3. ltima senectut: des dels 80 anys, en qu existeix un augment de les limi-
tacions de tot tipus.
4. Quarta edat: a partir dels 90 anys, i caracteritzada per un major deteriora-
ment i la proximitat de la mort.
Lart de saber envellir
Saber envellir s una obra mestra de
la saviesa i una de les parts ms difcils
del gran art de viure. Henri Frderic
Amiel.
En continu canvi
El conjunt de canvis qualitatius i quan-
titatius en diferents aspectes de la vida
(fsics, econmics, morals, psicolgics,
etc.) i en els drets i les obligacions
associats al paper que es viu en cada
moment s el que en Psicologia es
denomina transicions vitals.
140 140
1.2 > Envelliment
Lenvelliment s el conjunt de canvis que van apareixent a nivell
biolgic, psicolgic i social com a conseqncia del pas del
temps.
Les caracterstiques que defineixen lenvelliment sn:
Lineal: ja que s un procs que sinicia en el mateix moment en qu nai-
xem i que es desenvolupa al llarg de la vida.
Inevitable: perqu no es pot detenir, excepte amb la mort.
Variable: perqu no necessriament s similar en els individus, encara
que naixessin en la mateixa poca i situaci. En aquest procs influeixen
altres factors com lherncia gentica, la configuraci fsica, la personali-
tat, la biografia i lentorn. Podem observar com persones de la mateixa
edat mostren notables diferncies pel que fa a les seves capacitats i expe-
rincies, aix com en la seva actitud, comportament i personalitat.
Asncron: ja que no envelleixen a la mateixa velocitat els diferents
rgans del cos.
Els individus arriben a la vellesa amb diferents bagatges i experincies
degut, no noms a lestat biolgic del seu organisme, sin sobretot a la his-
tria daprenentatge i a les circumstncies que els ha tocat viure.
s important que tinguem en compte una srie de factors que repercutei-
xen en lactitud i el comportament enfront de lenvelliment: en primer
lloc, lexperincia o histria de vida individual; tamb hi influeix lentorn
familiar i social (posici econmica, naturalesa i grau de vida social, ocupa-
cions i condicions de vida) i, per ltim, la prpia orientaci cap al futur de
lanci, els seus plans i les seves pors i esperances.
A la nostra societat, sobserva un augment de ledat mitjana de la pobla-
ci; s el que anomenem envelliment demogrfic. Tot el que contribueix
a disminuir la proporci de nens i joves fa augmentar la proporci da-
dults i ancians, i a la inversa. Aquests canvis en lestructura sn el resultat
dels fluxos dentrada i sortida de la poblaci: naixements, defuncions i
migracions.
I Assemblea Mundial de Nacions
Unides sobre Envelliment
Es va celebrar a Viena el 1982. Shi va
adoptar un Pla dAcci adreat a la
millora de les condicions de vida de les
persones grans en relaci amb les seves
pensions i amb la seva salut. A partir
daqu, i amb un seguiment desigual en
els diferents pasos, es van desenvolu-
par infraestructures destinades a aten-
dre les necessitats dels ancians, es va
impulsar la seva participaci activa en
la societat, es van elaborar plans i ins-
truments de coordinaci i es van incre-
mentar les pensions.
Lestructura per edats
duna poblaci
s la manera en qu es troben repartits
els seus habitants en els diferents inter-
vals dedat. La seva representaci ms
coneguda s la pirmide de poblaci.
Pirmides de poblaci a Espanya.
Font: INE, Padr de 1975 i renovaci patronal de 2005.
95
90
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
1,2% 1,0% 0,8% 0,6% 0,4% 0,2% 0,0% 0,2% 0,4% 0,6% 0,8% 1,0% 1,2%
Homes Dones Edat 1975
1,2% 1,0% 0,8% 0,6% 0,4% 0,2% 0,0% 0,2% 0,4% 0,6% 0,8% 1,0% 1,2%
Homes Dones Edat 2005
95
90
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
141 141
El procs denvelliment de la poblaci comporta una srie de conseqn-
cies socials que hem de tenir en compte:
Diferncies internacionals. Els pasos desenvolupats tenen pirmides
ms envellides que els que han iniciat el procs recentment. Aix, per
exemple, Europa en el seu conjunt podria haver assolit un 16 % de majors
de 64 anys, mentre que frica ben just arriba al 4 %.
Feminitzaci de la vellesa. Existeix una diferncia de mortalitat entre els
dos sexes i en totes les edats a favor de les dones, per la qual cosa al final
hi ha ms dones en edats avanades.
Sobreenvelliment. Les noves generacions de persones grans arriben a
edats ms avanades per haver portat una vida ms saludable que les
anteriors, la qual cosa, unida a les millores mdiques i farmacolgiques
i a un millor estatus socioeconmic, est generant una millora de la salut
i una major esperana de vida. Les persones centenries comencen a ser
comunes i seguiran augmentant.
Major presncia socials dels
ancians. Les persones grans han
guanyat presncia i rellevncia
no noms en la famlia, sin
tamb en la vida collectiva en
general (electorat, patrimoni,
demanda de serveis, etc.).
Major durada de les etapes prvies
a la vida adulta. Lallargament de
la vida no sha produt per tenir
ms anys de vellesa sin dinfncia
i joventut. Aquestes etapes dapre-
nentatge i experimentaci perme-
ten vides ms lliures i millor dota-
des. Avui es consideren joves perso-
nes que fa un segle estarien a les
portes de la vellesa. Per tant, aquest
procs, en comptes de denominar-
lo envelliment poblacional, el
podrem denominar rejoveni-
ment demogrfic.
Les persones grans tenen cada vegada
ms rellevncia en la societat i en la
famlia.
1 Qu entens per envelliment? Explica les caracterstiques que el defineixen.
2 Indica alguns dels factors que poden influir en lactitud i el comportament davant de lenvelliment.
3 s el mateix lenvelliment individual que el demogrfic? Defineix aquest ltim. Quins fets el produei-
xen?
4 Explica qu entens per sobreenvelliment de la poblaci i indican les causes.
5 En el text sindica que, en comptes dusar el terme envelliment demogrfic, es podria haver utilit-
zat el de rejoveniment demogrfic. Explica per qu.
Anci saludable
Cada vegada sarriba a edats ms avan-
ades amb millor estat de salut.
2 >> Canvis en el procs de lenvelliment:
biolgics, psicolgics i socials
A continuaci, coneixerem els canvis que es poden produir durant el procs
de lenvelliment en els aspectes biolgic, psicolgic i social.
2.1 > Canvis biolgics
El pas del temps fa que, amb la vellesa, el cos presenti diferents modifica-
cions.
A la taula segent es poden observar aquestes modificacions biolgiques
agrupades en funci dels aparells o els sistemes en qu es desenvolupen.
A ms, tamb shi inclouen les conseqncies daquestes modificacions.
El bonic denvellir
Envellir s com escalar una muntanya;
mentre es puja, les forces disminuei-
xen, per la mirada s ms lliure, la
vista ms mplia i serena. Ingmar
Bermann.
142 142
El procs denvelliment est marcat no
noms per canvis a nivell corporal, sin
tamb per modificacions en lactitud i
el comportament davant de lentorn.
Osteoporosi: consisteix en una dismi-
nuci de la densitat dun os normal-
ment mineralitzat. s la malaltia de
lesquelet ms estesa en el mn i cons-
titueix la segona causa de morbiditat
msculo-esqueltica en persones ancia-
nes, darrere de lartrosi.
Vocabulari
Taula de canvis biolgics
Sistema
cardiocirculatori
Dipsits de plaques dateroma i prdua delastici-
tat de la paret arterial.
Mscul cardac ms dbil i vlvules ms fibroses.
Conseqncies
Augment de la pressi arterial.
Hipotensi ortosttica.
Disminuci del flux sanguini en els rgans.
Aparell
reproductor
Disminuci de la lubricaci vaginal.
Menys enrogiment genital en ambds sexes.
Disminuci de la fora de lejaculaci.
Allargament del temps per a lerecci.
Conseqncies
Els canvis fisiolgics poden afectar la relaci
sexual, encara que hi incideixen principalment
factors psicolgics.
Sistema msculo-
esqueltic
Disminuci de la massa ssia i muscular.
Disminuci de lelasticitat dels teixits articulars.
Conseqncies
Reducci de la capacitat funcional.
Safavoreix laparici dosteoporosi i les seves conse-
qncies (aixafaments vertebrals, fractures espont-
nies, etc.).
Aparell digestiu
Disminuci de les secrecions en tot el tracte
digestiu.
Reducci de la motilitat digestiva.
Mala masticaci.
Disminuci de labsorci de nutrients.
Els productes resultants de la digesti es mante-
nen ms temps a lintest.
Conseqncies
Alteracions en la digesti.
Restrenyiment.
143 143
Mala masticaci
Els ancians pateixen sovint conseqn-
cies negatives, principalment problemes
digestius, degudes a una mala mastica-
ci. Per prevenir aquests problemes,
sha de desenvolupar una adequada
educaci sobre higiene bucodental i s
de prtesis dentals, aix com un correc-
te examen per a la detecci de perio-
dontitis o cncer de boca.
Deshidrataci
Una de les principals causes de morbi-
mortalitat en lanci s la deshidrata-
ci, que pot ser deguda a les modifica-
cions en el sistema de regulaci hidro-
electroltica amb disminuci de la sen-
sibilitat a la set, i alteracions en la
secreci i en lhormona antidirtica o
en la resposta a aquesta.
Sistema
urinari
Augment de la mida de la prstata en homes.
Menor flux vascular renal i disminuci del nombre
de nefrones.
Disminuci de la velocitat de filtraci glomerular.
Menor pressi del tancament uretral.
Increment del residu postmiccional.
Conseqncies
Empitjorament de la funci renal.
Incontinncia urinria.
Sistema
nervis
Degeneraci neuronal.
Alentiment de la conducci nerviosa.
Conseqncies
Disminuci de la sensibilitat.
Alentiment del temps de resposta.
Aparell
respiratori
Prdua de lelasticitat pulmonar i de les vies
respiratries.
Disminuci del to muscular.
Conseqncies
Oxigenaci menys efica.
Dificultat per expectorar i augment dels processos
infecciosos.
rgans
dels
sentits
Vista:
Crnia ms espessa.
Pupilla ms petita i menys adaptada als canvis de
llum.
Cristall ms opac (cataractes) i amb prdua de
flexibilitat dificultant lenfocament a distncies
curtes (presbcia).
Oda:
Calcificaci i menor elasticitat del timp i canvis
en la trompa dEustaqui.
Artrosi de la cadena dossets.
Prdua de les cllules sensorials.
Augment de la mida del pavell auditiu i acumula-
ci de cera (taps).
Gust, olfacte i tacte:
Disminuci del nombre de cllules olfactries,
gustatives i tctils.
Conseqncies
Prdua de leficincia dels sentits.
Dificultats per realitzar les activitats de la vida
diria i de comunicaci.
Tendncia a la depressi, irritabilitat i alla-
ment.
144 144
2.2 > Canvis psicolgics
En la vellesa, es produeixen canvis afectius, en el funcionament cognitiu i
en la sexualitat que han de ser considerats com a normals i esperables.
Per, com hem dit anteriorment, no tothom envelleix de la mateixa mane-
ra ni a la mateixa velocitat, i el mateix passa en lrea psicolgica, en qu
influeixen aspectes biolgics, socials, econmics i culturals. Ara veurem
els canvis psicolgics que es produeixen en les rees cognitiva, afectiva i
sexual.
rea cognitiva. s la referida a la capacitat intellectual i a la manera de
pensar de lindividu.
Entenem per intelligncia la suma de capacitats per adaptar-se al medi de
manera efectiva. Hi una intelligncia fluida (capacitat de resoldre proble-
mes nous) i una intelligncia cristallitzada (que aplica a la situaci present
lacumulaci dexperincies anteriors). La intelligncia fluida, que depn
de la capacitat devolucionar i dadaptar-se a situacions noves, disminueix
amb el pas del temps, mentre que la cristallitzada, relacionada amb lacu-
mulaci dexperincia, augmenta amb ledat.
Els canvis que es produeixen en el llenguatge es redueixen a la dificul-
tat de denominaci o evocaci de paraules i a la reducci de la fludesa
verbal, mentre que el vocabulari i lexpressi verbal milloren amb les
experincies acumulades.
La memria s un procs cognitiu que permet a lindividu emmagat-
zemar experincies i percepcions que desprs pot recordar en situa-
cions posteriors. En lanci es veu afectada lentrada de dades o la
fixaci de les impressions sensorials degut a les deficincies en els
sentits, per tamb est influt per latenci i inters. En general, la
memria a curt termini est ms deteriorada que la memria a llarg
termini.
El temps de reacci tamb sallarga en lanci, per aix no suposa una
disminuci de la intelligncia.
Existeixen certes formes de judici i comprensi que sincrementen en la vellesa.
Sobre la intelligncia
Com indicava Epicur a la seva carta a
Meneceu: Han destimar la saviesa tant
el jove com el vell; aquest perqu, tot i
sentir-se anci rejoveneixi, i aquell per-
qu sigui jove i vell al mateix temps.
Donant-li el temps suficient, un anci
pot resoldre un exercici complex
igual que un jove.
145 145
Es mant la capacitat daprenentatge, encara que el ritme sigui menor i
shagi denfocar la metodologia a les circumstncies de lanci. Entre els
recursos per facilitar laprenentatge, podem indicar: donar ms temps,
compensar les deficincies sensorials amb mtodes auxiliars, establir un
ambient estimulant, no donar-hi massa importncia si al principi no es
recorda laprs, o no estar molt fatigat o ansis a lhora daprendre, aten-
dre i preguntar dubtes.
Per ltim, existeixen altres factors que influeixen en el rendiment de
lactivitat mental, com lestat de salut, els dots inicials, la formaci aca-
dmica, el tipus dactivitat professional prvia o un entorn estimulant.
rea afectiva. La vellesa comporta una srie de situacions conflictives
amb vivncies de prdua: jubilaci, marxa dels fills, prdua dssers esti-
mats, major proximitat de la mort, malalties crniques i pluripatologia
que, en moltes ocasions, condueixen a la discapacitat i dependncia. s
lgic pensar que aquestes situacions produeixen en lanci reaccions
afectives negatives. De tota manera, cal tenir en compte que:
Les persones no canvien la seva personalitat en arribar a la vellesa. Els

principals trets de personalitat no varien amb el temps.
Les persones grans manifesten els mateixos nivells de felicitat que els
joves.
Lexperincia emocional negativa es produeix amb menor freqncia a

partir dels 60 anys, existint major expressi de felicitat, gratitud o
satisfacci que de frustraci, tristesa o rbia.
Les persones grans sacomoden a les circumstncies i aprenen a conce-

dir diferent significat als problemes, entenent-los duna manera ms
positiva.
La majoria dels trets negatius de la personalitat de lanci (reiterativitat,
sensibleria, autoritarisme, rebuig social, tendncia a lallament i passi-
vitat, estat dnim decaigut, tendncia a la rutina i evitaci de situa-
cions noves) sn conseqncia de factors no relacionats directament
amb ledat, sin amb la situaci socioeconmica, lestat civil, la salut,
lestat funcional o leducaci.
rea sexual. Encara que la dona perd la seva capacitat reproductora
desprs de la menopausa, es comprova que no t lmit dedat per a
lactivitat sexual i, en el cas de lhome, tamb es mant fins a edats
avanades.
Tot i aix, i malgrat que fisiolgicament no hi hagi cap ra, sembla ser
que lactivitat sexual disminueix en els ancians homes tot i mantenir-se
millor el desig; en la dona, en canvi, existeix un declivi en ambds aspec-
tes. En qualsevol cas, cal desterrar la idea que en els ancians desaparei-
xen totalment les relacions i el desig sexual.
En el cas de lanci sa i des del punt de vista psicolgic, s tan normal
mantenir relacions sexuals en la vellesa com no fer-ho. Aix com
molts mantenen una activitat sexual, altres, per diferents motius,
porten a terme un desplaament cap a altres interessos de la vida com
la famlia, els nts, els viatges, etc. essent persones emocionalment
equilibrades.
Senvelleix com sha viscut
La personalitat es mant estable du-
rant tota la vida adulta. Costa.
Estratgies dafrontament
A mesura que anem complint anys, les
persones aprenem a utilitzar estratgies
ms centrades en lemoci (Brandtsad-
ter i Renner), intentem donar diferent sig-
nificat al problema i entendrel de forma
ms positiva perqu no ens pertorbi.
Debilitament per a la resposta
sexual
Master i Johnson proposen sis factors
que influeixen en el debilitament de la
resposta sexual:
Monotonia en les relacions sexuals
repetitives.
Preocupacions dordre professional o
econmic, ja que la tensi i lansietat
poden repercutir negativament en el
bon funcionament sexual.
La fatiga psicolgica i fsica.
Labs de menjar o dalcohol.
Determinades malalties i tractaments
farmacolgics.
El temor al fracs.
146 146
2.3 > Canvis socials
Tal com sha indicat en apartats anteriors, en la vellesa, les persones shan
danar adaptant a nombrosos canvis, molts dels quals condicionen, amb
freqncia, les relacions socials.
Entre aquests canvis socials, podem trobar-hi la jubilaci, la vidutat i altres
prdues.
Jubilaci
La jubilaci consisteix en la retirada del mn laboral per haver complert le-
dat exigida per la llei o per estar incapacitat per treballar. Constitueix un
important canvi en el cicle vital perqu modifica hbits, organitzaci de la
vida diria, estructura de funcions i el sentit deficcia i competncia perso-
nals.
Encara que la jubilaci s un canvi brusc, en passar de lactivitat laboral a
la inactivitat, es pot entendre com un procs que comena quan encara
sest treballant i que passa per una srie detapes. Atchley en proposa les
segents, encara que no totes les persones travessen les mateixes etapes ni
en el mateix ordre:
En un principi, en la fase de prejubilaci, es plantegen expectatives i
objectius ms o menys assolibles.
En els primers moments de la jubilaci, en la fase de lluna de mel,
sintenta fer tot el que es va desitjar i no es va poder fer quan es tre-
ballava, per algunes persones no troben activitats satisfactries i,
en no complir-se les seves expectatives, entrarien en la fase de desen-
cant.
Ms tard, en la fase de reorientaci, es comencen a formar objectius ms
realistes per arribar, al final, a la fase destabilitzaci.
Afrontar modificacions en el rol productiu, el reconeixement social i labo-
ral, el nivell adquisitiu i en les habilitats i capacitats personals, pot resul-
tar estressant per al jubilat. Tot i aix, no totes les persones es veuen afec-
tades negativament.
Pensant en el futur
Pensant en el futur s un curs de pre-
paraci per a la jubilaci desenvolupat
per la Universitat de Salamanca que trac-
ta temes com el concepte denvelliment,
hbits saludables, aprofitament del
temps lliure i molts altres, basant-se en
lexperincia personal, per tal que la
persona trobi les seves prpies idees,
motivacions i valors.
Robert Atchley
Professor i cap del Departament de
Gerontologia de Naropa, a Boulder
(Colorado, EUA), va ser president de la
Societat Americana de Gerontologia
(1988-1990), s editor associat de
lEnciclopdia de Gerontologia i funda-
dor i editor de la revista Contemporary
gerontology.
Activitat i jubilaci
s important realitzar diferents tipus
dactivitats desprs de la jubilaci pels
seus efectes positius, tant fsics com
mentals: disminueixen el risc de mort,
redueixen estats depressius i augmenten
la felicitat.
Durant la jubilaci cal estar actiu i es poden realitzar les tasques per a les quals no sha tingut temps abans, per han de ser realistes i
motivades.
PRIMER, ESMORZAR I PREN-
DRE LES PASTILLES. SEGON,
DUTXAR-ME VIGILANT DE
NO CAURE A LA BANYERA...
TERCER, TREURE EL GOS A
PASSEJAR, COMPRAR EL
DIARI I FER ELS MOTS
ENCREUATS...
... ANAR A BUSCAR EL NT
A LA SORTIDA DE LESCOLA,
PASSEJAR TRES
QUILMETRES I DESPRS
JUGAR LA PARTIDA A LA
LLAR DE JUBILATS...
LA JUBILACI S MOLT CANSADA...
MILLOR QUE MEN TORNI A LA FEINA!
6 A vegades, es creu de forma equivocada que tots els canvis en el procs denvelliment sn negatius.
Qu nopines? Indica almenys cinc canvis positius que es puguin presentar.
7 Qu es pot fer per facilitar laprenentatge en lanci?
8 Creus que a lanci li canvia la personalitat que tenia prviament? Quins trets negatius sels atri-
bueixen, als ancians? I, amb quins factors es poden relacionar els trets negatius de la personalitat de
lanci?
9 Indica, tot explicant-los, els factors que afecten negativament la sexualitat de lanci.
147 147
Sn molts els factors psicolgics, fsics o socials que influeixen en la vivncia
de la jubilaci, facilitant la seva acceptaci, la seva adopci com una oportu-
nitat o alliberaci, o permetent ser ambivalents, per els ms rellevants sn:
lestat de salut, la personalitat, el suport social, el nivell educatiu, els ingres-
sos econmics, la categoria i els factors laborals previs.
Una jubilaci positiva s el resultat duna correcta programaci respec-
te de la identificaci de desigs, necessitats i plans per dur-los a terme.
La realitzaci de diferents tipus dactivitats socials, productives o de
tipus fsic t efectes positius, com la disminuci de la mortalitat, la
millora de lestat fsic o la reducci destats depressius i laugment de
la felicitat.
La vidutat
La vidutat s una situaci que comporta problemes dadaptaci social. s
ms freqent que sigui la dona la que es quedi vdua degut a la major espe-
rana de vida del sexe femen i perqu tradicionalment els homes shan
casat amb dones ms joves que ells.
La vidutat introdueix molts canvis negatius, a part de la prdua del com-
pany: soledat, allament, empitjorament de la situaci econmica, prdua
de relacions socials que es basaven en la parella o canvis del lloc de resi-
dncia (quan el membre que es queda sol sen va a viure amb els fills o s
institucionalitzat).
Altres prdues
Les persones pateixen, en el procs de lenvelliment, un augment de la
vivncia de prdua o de ja no tenir alguna cosa que afecta molts mbits.
Aix, destaquen:
Prdua de salut: apareixent malalties crniques i la pluripatologia.
Prdua dautoeficcia o competncia personal: labandonament de la
feina per jubilaci comporta, com ja hem explicat, un altre tipus de pr-
dues de tipus psicolgic, com la de lautoeficcia o competncia personal.
Prdua de persones estimades: per la mort de persones que formaven
part de lentorn habitual o perqu els fills es casen o sen van a viure fora
del nucli familiar apareix la sndrome del niu buit.
Aquestes vivncies afecten lanci, que sha denfrontar a tots aquests canvis.
Sndrome del niu buit: situaci cara-
teritzada per la sortida dels fills de la
llar deguda al canvi de residncia, per
raons acadmiques o laborals, per matri-
moni o per recerca de la independncia.
Pot ser viscuda com una experincia da-
bandonament i soledat, o ser tractada
de forma positiva, com una oportunitat
de llibertat i autorealitzaci.
Vocabulari
148 148
3 >> Malaltia en lanci
3.1 > Caracterstiques de la malaltia en lanci
Ser anci no significa estar malalt. Tot i aix, s evident que, a mesura que
transcorre el temps, lorganisme pateix una srie de canvis que fan la per-
sona ms susceptible de patir determinades malalties. Lenvelliment
representa una dificultat progressiva per mantenir lequilibri fisiolgic, a
la qual safegeix un augment de la vulnerabilitat davant de qualsevol
agressi.
Les malalties, en la vellesa, presenten una srie de propietats diferents a
les que tenen en altres etapes de la vida. Podem observar:
Multicausalitat: les malalties estan causades per diferents factors
externs i interns.
Polipatologia: solen aparixer diverses malalties al mateix temps, ja que
existeix una afectaci mltiple drgans i sistemes. s una constant que
els plans cognitiu i psquic es vegin afectats.
Tendncia a la cronicitat: existeix lentitud en la reparaci de les lesions
i s freqent que es presentin diversos trastorns funcionals, podent afec-
tar uns en la recuperaci dels altres, fent que els processos es cronifi-
quin.
Risc dinvalidesa: existeixen dificultats per assolir el grau ptim de recu-
peraci funcional.
Simptomatologia peculiar: en els ancians, a vegades, les malalties no
presenten la seva clnica caracterstica i, en altres ocasions, les persones
grans oculten o no arriben a expressar correctament qu els passa.
Diferent resposta teraputica: sha de tenir prudncia teraputica, s a
dir, davant de la vulnerabilitat de lanci, cal tenir especial cura en lac-
ci dels frmacs i en ls combinat de diversos frmacs.
Diferncies en les malalties:
Apareixen malalties especfiques, molt rares o inexistents en edats ante-
riors: com el carcinoma prosttic o la incontinncia urinria.
Certes malalties tenen major prevalena i transcendncia clnica en
lanci que en altres edats: hipertensi arterial (HTA), patologia cardio-
vascular, problemes osteoarticulars, diabetis o alteracions en la visi i
laudici, etc.
Presentacions atpiques
Els ancians presenten, a vegades, smp-
tomes que no sn els tpics de la malal-
tia. Per exemple, pateixen:
Infart de miocardi, sense dolor.
Infeccions, sense leucocitosi i sense
febre.
Retenci urinria o impactaci fecal,
que es manifesten amb deliri.
Polifarmcia/polimedicaci: s la-
plicaci controlada de mltiples medi-
cines per al tractament de les patolo-
gies que pateix lanci, o el seu s per
palliar lefecte indesitjable dun altre
frmac. Altres vegades, s per autome-
dicaci indiscriminada, per alleujar
malestars inespecfics, i moltes altres
vegades, per no assumir els canvis pro-
pis de lenvelliment.
Vocabulari
149 149
Malalties amb particularitats en labordatge i/o maneig: restrenyi-
ment, depressi, ansietat i insomni.
Grans sndromes geritriques: determinats problemes i malalties que
afecten especialment els ancians.
3.2 > Grans sndromes geritriques
No hi ha malalties exclusives de la vellesa, per s que existeixen certes
malalties i processos que apareixen sobretot en edats avanades i amb
unes caracterstiques diferents a quan apareixen en una altra poca de la
vida, fent que el seu desenvolupament, tractament i cures siguin diferents
en lanci. Sn el que anomenem grans sndromes geritriques. Entre
les sndromes geritriques que tenen major repercussi psicolgica,
podem destacar: la incontinncia urinria, el deteriorament cognitiu i la
demncia, la sndrome confusional aguda, la sndrome dimmobilitat i la
sndrome dinestabilitat i les caigudes.
Incontinncia urinria
La incontinncia urinria (IU) consisteix en la prdua involuntria dorina
objectivament demostrable i que ocorre en una quantitat o amb una fre-
qncia que la converteixen en un problema social o higinic. Amb fre-
qncia, apareixen efectes negatius a nivell fsic, lesions drmiques o
infeccions; a nivell psquic, frustraci, depressi, tendncia a lallament
social o ingrs en institucions, o social, augment dels costos sanitaris.
Tot i aix, amb un adequat estudi de la situaci, una valoraci metdica i
un tractament racional, la majoria dels pacients poden ser curats o adap-
tats a la societat.
Sndrome confusional aguda
La sndrome confusional aguda consisteix en lalteraci, de forma momen-
tnia i transitria, de la funci cerebral i de lestat mental. Aquesta sndro-
me es caracteritza per una alteraci en lestat de viglia, la seva aparici
rpida i amb vaivens al llarg del dia, empitjorant amb freqncia cap al
vespre (sanomena sndrome dels vespres), una disminuci de lalerta-
conscincia, la desorganitzaci del pensament i, a vegades, es pateixen
allucinacions i pensaments delirants.
Sndrome dimmobilitat
Lenvelliment comporta una srie de canvis: fsics (atrfia muscular i
malalties articulars), psicolgics (soledat, depressi i deteriorament cogni-
tiu) o socioeconmics (limitaci de recursos i allament social) que poden
portar a la immobilitat. Aquesta immobilitat es pot entendre com el des-
cens de la capacitat per desenvolupar activitats de la vida diria, degut al
deteriorament del sistema msculo-esqueltic.
Podem evitar les negatives conseqncies psicolgiques daquesta sndrome
dimmobilitat seguint aquestes pautes: afavorint lexpressi dels seus senti-
ments, mantenint la motivaci parlant dobjectius realistes, explicant a lanci
el tractament que seguir, personalitzant el seu entorn amb objectes que li resul-
tin significatius, aix com reduint al mxim la monotonia i la rutina diria.
Grans sndromes geritriques: la
definici donada per la Comissi
Nacional de lEspecialitat de Geriatria
s: sndromes a qu sarriba com a con-
seqncia de malalties dalta prevalen-
a en els ancians, a vegades amb mani-
festacions atpiques o inadequadament
controlades i en avanat estat devolu-
ci, i que comporten una notable pr-
dua de lautonomia personal i de la qua-
litat de vida, associant-se freqentment
a problemes socials.
Vocabulari
No a la immobilitzaci
Els ancians hospitalitzats, especialment
si sn frgils, veuen limitades les seves
possibilitats de mobilitat en presentar-se
mltiples dificultats, a ms de la prpia
malaltia, com sn les ordres mdiques
de reps, els catters, les barreres
arquitectniques (llits alts, dificultats
per encendre el llum...), lescassesa da-
judes tcniques i fins i tot la falta de
motivaci perqu segueixin mantenint-
se actius.
150 150
Deteriorament cognitiu i demncia
El deteriorament cognitiu, i la demncia en especial, s la patologia ms
freqent i incapacitant en el pacient anci. De fet, el 20% dels majors de
80 anys pateix algun tipus de demncia. Com ja hem vist, el sistema ner-
vis pateix, amb ledat, mltiples canvis que afecten a tots els nivells fun-
cionals, per s molt difcil trobar el lmit entre el normal en lenvelli-
ment i el patolgic.
Es pot definir la demncia com una sndrome clnica adquirida, deguda a
mltiples causes i produda per una patologia orgnica que produeix un
deteriorament persistent (durant ms de 6 mesos) i progressiu de la
memria i altres funcions mentals superiors (pensament abstracte, capa-
citat de judici, etc.) ocasionant una incapacitat funcional que afecta les
activitats socials i/o laborals de lindividu i representa una disminuci
important del nivell dactivitat que tingus anteriorment. Dins de les
demncies, trobem la malaltia dAlzheimer (o mal dAlzheimer), que s
una malaltia neurodegenerativa que produeix deteriorament cognitiu i
trastorns conductuals. En la seva forma tpica, es caracteritza per una pr-
dua progressiva de memria i altres capacitats mentals, degut al fet que
les cllules nervioses (neurones) moren i diferents zones del cervell satro-
fien.
Sndrome dinestabilitat i caigudes
Les caigudes sn molt ms freqents en els ancians que en els altres grups
dedat, degut al fet que pateixen malalties agudes o crniques, inestabili-
tat, alteracions visuals, problemes en el sistema vestibular (sistema de le-
quilibri situat en loda interna), el locomotor o el neurolgic, la polifar-
mcia i ls incorrecte de frmacs.
Per aix, se li treu importncia en pensar que sn un fet inevitable de
lenvelliment i, tot i aix, tenen importants repercussions en tots els
aspectes que poden dur a la incapacitat o la mort: fsics (fractures i, com
a conseqncia, augment de la mortalitat, danys en els diferents teixits,
hipotrmia, deshidrataci, trombosis, etc.), psquics (sndrome postcaigu-
da, o por a tornar a caure amb deteriorament funcional i disminuci de
lactivitat, estat continu dansietat, prdua de confiana en si mateix i
allament social), econmics i socials (allament social, institucionalitza-
ci o sobreprotecci per part dels familiars).
10 Explica breument per qu no s el mateix ser anci que estar malalt.
11 Detalla les caracterstiques de les malalties en lanci.
12 Qu s una gran sndrome geritrica? Esmenta les que coneguis.
13 Creus que les caigudes sn un fet inevitable en lenvelliment? Quins factors predisposen a patir una
caiguda?
Si vols saber ms sobre la demncia, en-
tra a la pgina web www.demencias.com
Web
LAlzheimer al cine
Y t quin eres?, dAntonio Mercero,
2007. s una pellcula que aborda el
problema de salut i social que repre-
senta lAlzheimer a travs de la hist-
ria dun anci que mostra els primers
smptomes de la malaltia quan la seva
famlia el deixa en una residncia des-
tiu.
Caiguda: lOMS defineix la caiguda
com la conseqncia de qualsevol
esdeveniment que precipiti el pacient
al terra en contra de la seva voluntat.
Vocabulari
151 151
4 >> Geriatria i gerontologia: valoraci geritrica
4.1 > Geriatria i gerontologia
La gerontologia s una cincia que t lobjectiu destudiar el fenomen
de lenvelliment, no noms en lhome sin tamb en tots els ssers
vius.
Cobreix diverses rees de coneixement, com: problemes socials i econ-
mics, aspectes psicolgics, fisiolgics o biolgics. Existeixen, per tant, dife-
rents branques de la gerontologia: gerontologia social, psicogeriatria i
geriatria.
La geriatria s una especialitat de la medicina que se centra en la pre-
venci i el tractament de les malalties de lanci, de forma que socu-
pa tant dels ancians sans com dels malalts.
Els objectius de la geriatria sn els segents:
Prevenir la malaltia vigilant la salut de lanci.
Evitar la dependncia. Si apareix la malaltia, cal evitar que evolucioni fins
a la cronicitat i invalidesa.
Assistncia integral. Sha docupar dels problemes en tots els aspectes
mdics, socials, mentals o funcionals mitjanant una valoraci geritrica
global, programada i exhaustiva i amb una collaboraci multidisciplin-
ria.
Rehabilitar, intentant mantenir en la comunitat lanci que ha perdut la
seva independncia fsica o social.
Proporcionar una cura progressiva, des de linici de la malaltia fins a la
seva resoluci, comptant amb diferents recursos assistencials (hospital,
assistncia a domicili, unitats de rehabilitaci, unitats de llarga estada o
residncies).
Per complir aquests objectius, la geriatria torna amb aquesta srie de
recursos:
La valoraci geritrica: s el procs de diagnstic per establir un pla dob-
jectius i cures atenent a totes les dimensions que intervenen en la salut de
lanci. El que sha de fer s:
1. Valorar els problemes mdics, que inclouen aspec-
tes en la nutrici, estat drgans dels sentits, salut
bucodental i sndromes geritriques.
2. Avaluaci de les capacitats funcionals.
3. Valoraci mental, atenent a aspectes cognitius i
afectius.
4. Valoraci social.
Equip interdisciplinari: per aconseguir una atenci
integral a lanci, hi han de collaborar diversos pro-
fessionals, entre els quals figuren: metges, infermers,
auxiliars, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals,
treballadors socials, psiclegs, etc.
Recursos assistencials adaptats a les diferents necessi-
tats de lanci.
Biogerontologia: entesa des dun en-
focament biopsicosocial, sencarrega de
lestudi dels processos que afecten i/o
regulen lenvelliment, des del nivell
molecular fins al de lorganisme.
Vocabulari
4.2 > Valoraci geritrica
La valoraci geritrica est destinada a detectar ancians amb risc de per-
dre la seva funcionalitat o de patir alteracions en la seva salut i didentifi-
car, descriure, valorar i quantificar els seus possibles problemes utilitzant
diferents procediments i escales:
Valoraci danci de risc
Lanci de risc o anci frgil s el que presenta una major probabilitat de
perdre progressivament la seva funcionalitat i de patir esdeveniments
adversos, com discapacitat, dependncia, caigudes, institucionalitzaci o
mort.
s molt important detectar a temps, en estadis precoos, i intervenir ade-
quadament per tenir ms possibilitats de revertir i de modificar levoluci.
Habitualment, sutilitza el Qestionari de Barber per a la identificaci i
captaci dancians de risc. Aquest qestionari es considera positiu amb
una o ms respostes afirmatives.
152 152
Criteris clssics de fragilitat
Edat de 80 o ms anys.
Viure sol.
Recent vidutat.
Patologia crnica.
Dficit auditiu o visual.
Caigudes.
Polifarmcia.
Ingrs hospitalari recent.
Alteraci cognitiva o afectiva.
Deficient aportaci socioeconmica.
Qestionari de Barber
1. Viu sol?
2. Es troba sense ning a qui recrrer si necessita ajuda?
3. Necessita que alg lajudi sovint?
4. Hi ha ms de dos dies a la setmana que no menja calent?
5. Limpedeix la seva salut sortir al carrer?
6. T sovint problemes de salut que limpedeixen valer-se per si
mateix?
7. T dificultats amb la vista per realitzar les seves tasques
habituals?
8. Li suposa molta dificultat la conversaci perqu hi sent malament?
9. Ha estat ingressat a lhospital en lltim any?
Valoraci social
El funcionament social comprn les relacions socials i les activitats huma-
nes que tenen lloc en la societat. En la salut social intervenen factors com
les interaccions socials i els recursos, ladaptaci personal i el benestar
subjectiu, i la integraci ambiental.
Valoraci de problemes mdics
Va adreada a la valoraci de la salut fsica. Es realitza a travs de la hist-
ria clnica, que s el relat de la malaltia dun pacient, transcrita per un
professional sanitari i que consta de diverses parts: entrevista o anamnesi,
exploraci, diagnstic o judici clnic, pla de tractament i cures i evoluci
clnica. Els pacients ancians necessiten major temps i dedicaci en realit-
zar lentrevista clnica, ja que solen ser ms lents en comprendre i en res-
pondre les preguntes i es poden cansar amb ms facilitat. A vegades, ocul-
ten smptomes creient que sn normals en lenvelliment o per por a lin-
grs.
Escales de valoraci geritrica
1.Valoraci de lanci de risc.
Qestionari de Barber.
2. Valoraci social.
Escala dOARS.
Escala de Gijn.
3.Valoraci de problemes mdics.
Histria clnica.
4.Valoraci de la capacitat mental.
Funci cognitiva:
Qestionari de Pfeiffer.
Mini-mental test de Folstein (o de
Lobo).
Escala dincapacitat psquica de la
Creu Roja.
Funci afectiva:
Escala Geritrica de Depressi
(Yesavage).
Escala de Hamilton.
5. Valoraci de la capacitat funcional.
AVD-B (activitats de la vida diria
bsiques):
ndex de Katz.
Escala dincapacitat fsica de la
Creu Roja.
ndex de Barthel.
AVD-I (activitats instrumentals de la
vida diria):
Escala de Lawton i Brody.
AVD-A (activitats de la vida diria
avanades):
Escala de Rosow i Breslau.
153 153
Valoraci mental
Es valoraran la funci cognitiva (capacitat per realitzar funcions intellec-
tuals com recordar, orientar-se o calcular) i la funci afectiva (centrant-se
en lansietat i en la depressi, que sn els trastorns psquics ms freqents
en els ancians). Una de les alteracions cognitives ms evidents i que ms
preocupa els ancians s la que afecta la memria i, en especial, la mem-
ria per als fets quotidians.
Valoraci funcional
Susen escales que valoren la capacitat per poder desenvolupar una vida
independent:
Valoraci de les activitats bsiques de la vida diria (AVD-B)
Les AVD-B sn activitats bsiques dautocura i motilitat, com aixecar-se,
menjar, vestir-se, desplaar-se, control desfnters o banyar-se. Davant
dun deteriorament funcional, sn les ltimes en perdres i les primeres
en recuperar-se.
Valoraci de les activitats ins-
trumentals de la vida diria
(AVD-I)
Sn les activitats necessries per
viure independentment en la
comunitat (fer el menjar, pren-
dre la medicaci, manejar diners,
trucar per telfon o fer servir el
transport pblic).
Valoraci de les activitats avan-
ades de la vida diria (AVD-A)
Es mesura la capacitat de realit-
zar activitats complexes, que
permeten a lindividu desenvo-
lupar un rol social, com ara afi-
cions (jardineria, ballar...) o par-
ticipar en actes comunitaris
(reunions de vens, anar a actes
religiosos...).
14 Defineix els conceptes de geriatria i gerontologia.
15 En qu consisteix la valoraci geritrica i quins sn els seus objectius?
16 La detecci i intervenci preco de lanci de risc s molt important. Per qu? Quin qestionari utilit-
zaries per a la seva detecci?
17 Indica les dificultats que s possible trobar a lhora de realitzar la histria clnica a un anci. Quines
mesures utilitzaries per solucionar-les?
18 Quan es considera vlid un anci? Quina escala utilitzaries per esbrinar-ho?
Les escales de valoraci de les AVD-I sn les ms tils per detectar els primers graus de
deteriorament funcional en ancians.
Vlid o assistit
Es considera anci vlid la persona
major de 65 anys amb autonomia per
realitzar les activitats bsiques de la
vida diria (AVD-B). Anci assistit s la
persona major de 65 anys amb un pro-
cs discapacitant que requereix lajuda
duna altra persona per realitzar les
AVD-B.
154 154
5 >> Recursos assistencials
Per aconseguir els seus objectius, la geriatria compta amb una srie de
recursos assistencials adaptats a les diferents necessitats, que seran dife-
rents segons si es tracta dun anci sa, malalt o dun pacient geritric. Els
recursos poden ser sanitaris o socials, i s necessria la integraci i la coor-
dinaci entre ells per proporcionar una assistncia progressiva, integral i
de qualitat.
5.1 > Recursos sanitaris
Actualment, els ancians disposen de diferents serveis per a la seva atenci
sanitria:
1. Unitats o serveis geritrics. Sn les unitats hospitalries en qu sn ate-
sos els pacients geritrics per un equip pluridisciplinari. Entre els seus
objectius figuren:
Ingressar el pacient geritric que ho necessiti.
Valorar tots els problemes que influeixin en lestat de salut del
pacient.
Rehabilitar-lo fins a recuperar les millors condicions fsiques i mentals
possibles.
Planificar el moment de lalta hospitalria.
Els serveis de geriatria compten amb una srie de seccions o nivells
assistencials:
Llits per a aguts: destinats a pacients amb pluripatologia o aguditza-
ci duna patologia crnica que necessiten valoraci o tractament
hospitalari.
Llits de mitja estada o llits de rehabilitaci: per completar el tracta-
ment, la rehabilitaci o continuar la convalescncia.
Llits de llarga estada: per a cures prolongades que no poden ser adminis-
trades al domicili a malalts amb un deteriorament avanat fsic i/o men-
tal.
2. Hospital de dia geritric. s un servei assistencial en qu pacients amb
diferents patologies reben, en horari dirn, atenci sanitria sense
ingrs, disminuint aix els riscos que aquest comporta.
3. Centre de dia. Es diferencia de lhospital de dia en la durada i la inten-
sitat del tractament. Atenen ancians no vlids abordant tasques de
rehabilitaci i resocialitzaci de patologies psicosocials.
4. Atenci primria. Els seus objectius sn captar els ancians de risc, afavo-
rir el suport daltres serveis sanitaris i socials, prevenir i controlar patolo-
gies, rehabilitar i recuperar la independncia de lanci i donar suport a
la famlia. El programa datenci domiciliria s un dels instruments
fonamentals per prestar atenci als ancians frgils, afavorint-los la perma-
nncia a casa seva. Es tracta dun treball en equip en qu els professionals
es desplacen al domicili de lanci per efectuar una valoraci de les neces-
sitats i establir un pla dactuaci; posteriorment, es realitzaran visites de
seguiment per comprovar si les necessitats shan solucionat o per desco-
brir-ne de noves.
Anci malalt: es considera la perso-
na major de 65-70 anys amb un proble-
ma de salut en un moment concret.
Pacient geritric: s el malalt que
compleix dos o ms dels segents crite-
ris: major de 70 anys, pluripatologia,
tendncia a la incapacitat, deteriora-
ment mental o problemes socials afegits.
Vocabulari
Planificar el futur
Un dels objectius dels Serveis de
Geriatria s aconseguir que lalta no
suposi una sortida improvisada de
lhospital, sin que es pugui realitzar
un suport i seguiment perqu lanci
mantingui a la seva llar lequilibri entre
el seu estat de salut, la seva capacitat
funcional i la seva situaci social.
Ms val prevenir
Latenci primria ofereix, a ms de
molts altres, serveis de prevenci de
patologies freqents en lanci: tras-
torns de visi i audici, malnutrici,
etc. aix com sceening de tumors com
el colorectal, de prstata, de mama i
dendometri, entre altres.
155 155
5.2> Recursos socials
Latenci sanitria a lanci sha de recolzar en els serveis socials i comu-
nitaris. Entre aquests ltims trobem:
1. Serveis dajuda domiciliria. Recolzen la permanncia de lanci a casa
seva, ajudant-lo en les tasques que no pot realitzar.
Serveis dajuda social: les activitats no noms shan de basar en la nete-
ja de la casa, el rentat de roba o fer la compra, sin que la seva tasca
tamb consisteix en donar un suport psicolgic i altres tipus de cures
per a les quals es necessita una formaci apropiada.
Servei de catering: porta el menjar al domicili de lanci, adequat a les
seves necessitats pel que fa a composici i quantitat.
Teleassistncia: ajuda especfica en alguna activitat o quan pateixen
accidents a la llar.
Servei de bugaderia: recullen i renten la roba dels ancians.
Serveis de companyia: persones que van al domicili durant unes hores
per conversar, sortir a passejar, llegir el diari, etc.
2. Serveis socials comunitaris. Entre altres, figuren:
Llars de jubilats: centres dirns adreats a ancians vlids on es realitzen
principalment activitats de lleure i socialitzaci.
Menjadors.
Vacances per a la tercera edat.
Aules per a la tercera edat.
A la llar de jubilats, es realitzen activitats de lleure i socialitzaci.
3. Serveis de suport.
Transport.
Personal dadministraci.
Voluntariat: la tasca dels voluntaris s importantssima en lajuda a lan-
ci. Sn persones sensibilitzades en els temes socials que es comprome-
ten, de forma desinteressada i gratuta, a dedicar les seves capacitats i
temps lliure al servei de les necessitats de la comunitat.
Ajudes econmiques.
Teleassistncia
La Creu Roja ofereix un servei de teleas-
sistncia 24 hores al dia tots els dies de
lany. Prement simplement un bot, es
produeix una trucada a la Creu Roja i se
sap immediatament qui ha trucat i el seu
domicili.
156 156
4. Serveis residencials.
Lideal s que lanci romangui a casa seva el major temps possible i
amb una bona qualitat de vida, per a vegades no ho pot fer per la seva
discapacitat, perqu lhabitatge no est convenientment adaptat (esca-
les, falta dilluminaci, banyeres poc accessibles o desnivells), o b per-
qu el sentiment de soledat i lallament social el porten a abandonar
casa seva.
A ms danar a viure amb la famlia, que s el que fins fa poc shavia fet
de forma tradicional, avui en dia existeixen altres alternatives, com
residncies amb diferents tipus de prestacions o allotjaments que sas-
semblen a lhabitatge habitual.
Podem trobar diferents serveis assistencials, que es recullen a continua-
ci:
Habitatges protegits: hi conviuen petits grups dancians amb una per-
sona que els tutela, depenent del grau de dependncia dels membres
de la casa. Afavoreixen la convivncia, la solidaritat i lajuda mtua,
encara que la convivncia entre persones amb carcters diferents i
sense llaos afectius anteriors tamb pot ocasionar conflictes difcils
de resoldre.
Acollida familiar: famlies que acullen a casa seva ancians rebent una
ajuda econmica.
Apartaments vigilats: solen tenir serveis complementaris (restaurant,
bugaderia, lleure) i ofereixen nombrosos avantatges: afavoreixen la
independncia i preserven la intimitat, millorant aix lautoestima.
Residncies (pbliques o privades): centres amb atenci professional
integral en qu viuen de forma temporal o permanent ancians amb
algun grau de dependncia per al seu desenvolupament personal.
En funci de les caracterstiques dels ancians que sn atesos, les resi-
dncies es classifiquen en: residncies de vlids, destinades a ancians
que es poden valer per si mateixos; residncies assistides, que acullen
ancians amb incapacitats i que necessiten assistncia continuada per a
les activitats de la vida diria, o residncies mixtes, si atenen els dos
tipus dancians.
19 Per qu s necessria la integraci i la coordinaci dels recursos sanitaris i socials en latenci als
ancians?
20 Amb quines seccions o nivells assistencials compta una unitat geritrica?
21 Quins recursos assistencials dirns coneixes i quins ancians sen poden beneficiar?
22 En lmbit de latenci primria, els ancians disposen de diferents recursos assistencials, entre els
quals figura el programa datenci domiciliria. En qu consisteix aquest programa? Qui el realitza? A qui
va adreat?
Moltes vegades apareixen barreres
arquitectniques que impedeixen o
obstaculitzen la mobilitat, integraci o
comunicaci de les persones grans.
157 157
6 >> Suport psicolgic a lanci
s molt important laspecte psicolgic en lanci, ja que, com ja hem
explicat, apareixen mltiples canvis en la seva vida i en moltes ocasions
se senten rebutjats, perden illusi i autoestima i es mostren desanimats
per no ser reconeguts ni individualment ni socialment. Tot aix es deu
al fet que presenten una srie de caracterstiques que la nostra societat
valora negativament: no compleixen els cnons esttics, tenen determi-
nades actituds com reaccionar ms lentament o fer les coses de manera
ms parsimoniosa, no saccepten, la seva condici de no actius, no ren-
deixen econmicament, presenten mplies demandes de serveis sanita-
ris, econmics i socials, etc. A ms, est molt estesa la falsa creena que
tots els canvis que es produeixen en la vellesa sn cap a pitjor: es tan-
quen en si mateixos, exigeixen molt, sn molt irritables i difcils de trac-
tar, no els agraden els canvis, saferren a perodes anteriors perqu sn
incapaos dadaptar-se, sn lents en les seves accions i pensaments, sn
menys creatius, rebutgen laprenentatge, solen tenir mltiples malalties
que els impedeixen gaudir, necessriament cal jubilar-los perqu la seva
capacitat de producci ha disminut i un llarg etctera. Tot aix vindria
a potenciar una idea de la vellesa com a problema de carcter social,
allant lanci i inutilitzant-lo.
Tot i aix, hem de reconixer els ancians com un grup a respectar i amb
un rol a desenvolupar. Daqu la necessitat de potenciar una educaci
gerontolgica basada en el concepte deducaci integral al llarg de tota la
vida.
Els aspectes que faciliten un bon envelliment en les persones grans sn:
Poder decidir sobre el seu cos i la seva prpia vida.
Mantenir una actitud optimista davant de la vida, considerant la mort
com quelcom natural i eliminant aix el temor a morir.
Adaptaci a les noves condicions biolgiques, psicolgiques i socials.
Evitar les tensions emocionals, langoixa i lestrs sostinguts.
Establir vincles dintimitat, afecte i estimaci.
Preparaci adequada i amb antelaci del perode de jubilaci, de manera
que es compti amb un projecte de vida i una organitzaci del temps.
Sentir-se actiu, til i implicat socialment en la comunitat.
Buscar noves metes, nous motius de satisfacci i orgull, s un mitj
per aconseguir ser feli en aquesta etapa de la vida, ja que ancorant-se
en el passat noms saconsegueix frenar el desenvolupament i accele-
rar la decrepitud.
23 Per qu la nostra societat actual valora negativament la vellesa?
24 Esmenta els aspectes que poden facilitar un bon envelliment.
25 Qu creus que vol indicar leslgan adoptat per Nacions Unides que diu: Afegeix vida als anys que vas
afegir a la teva vida.
La gerontologia educativa pretn aplicar
el que es coneix sobre leducaci i
lenvelliment per allargar i millorar la
vida de les persones grans.
Sempre creatius
La vellesa no est renyida amb la crea-
tivitat. Aix ho demostren artistes de la
talla de El Greco, Goya, Zurbarn,
Ribera, Matisse, Mir o Picasso, amb
obres creades al final de les seves vides.
158 158
Idees clau
Canvis en el procs
de lenvelliment
ANCI:
SALUT I
MALALTIA
Envelliment
Geriatria i
gerontologia
Biolgics
Psicolgics
Socials
Caracterstiques
Grans sndromes
geritriques
Incontinncia
urinria
Sndrome
confusional aguda
Sndrome
dimmobilitat
Deteriorament
cognitiu:
demncia
Sndrome
dinestabilitat
i caigudes
Valoraci geritrica
Valoraci
danci de risc
Valoraci social
Valoraci de
problemes mdics
Valoraci
psicolgica
Valoraci
funcional
Sanitaris
Recursos
assistencials
Unitats
geritriques
Hospitals de dia
Centres de dia
Atenci primria
Socials
Ajuda domiciliria
Serveis socials
comunitaris
Serveis de
suport
Serveis
residencials
Atenci psicolgica
a lanci
La malaltia
en lanci
.: CONSOLIDACI :.
1 Qu sentn en Psicologia per transicions vitals?
2 Relaciona cada terme amb el concepte corresponent:
3 Respecte de la intelligncia en lanci, tots els canvis sn negatius? Quin tipus dintelligncia dismi-
nueix i quina augmenta?
4 Per qu diem que la malaltia en lanci tendeix a la cronicitat?
5 Quines circumstncies porten lanci a estar polimedicat?
6 Completa al teu quadern:
a) La tercera edat comena als anys.
b) Lancianitat abraa entre els i els anys.
c) Lltima senectut es considera a partir dels anys.
d) La quarta edat se situa a partir dels anys.
7 Indica si les segents afirmacions sn vertaderes o falses:
a) El deteriorament cognitiu, i en especial la demncia, s la patologia ms freqent i incapacitant en lanci.
b) Menys dun 5% dels majors de 80 anys pateix algun tipus de demncia.
c) El sistema nervis gaireb no presenta canvis amb ledat.
d) El deteriorament en la demncia s persistent (ms de 6 mesos).
e) En la malaltia dAlzheimer, les neurones moren i diferents zones del cervell satrofien.
.: AMPLIACI :.
1 Explica per qu la vellesa t la caracterstica de variabilitat i quins factors hi influeixen.
2 Les grans sndromes geritriques afecten els camps fsic, psquic i social. Indica quines repercussions
psicolgiques poden aparixer en la incontinncia urinria, en la sndrome confusional aguda, en la sndro-
me dimmobilitat o en la sndrome postcaiguda.
3 Quins dos aspectes sestudien en la valoraci mental? En quins dos problemes freqents en els ancians
se centra la valoraci de la funci afectiva?
4 Sn els ancians, pel simple fet de tenir ms anys, menys creatius? Posa algun exemple que coneguis dal-
gun artista que hagi realitzat obres importants essent anci.
5 Explica per qu s important, per assolir un bon envelliment, adaptar-se a les noves condicions biol-
giques, psicolgiques i socials.
6 Si volem estudiar la capacitat de lanci per desenvolupar una vida independent utilitzarem una srie
descales de valoraci. Indica de quines escales es tracta i explica quin tipus dactivitats valora cada una,
posant-ne algun exemple.
Activitats finals
159 159
Edat cronolgica.
Edat social.
Edat biolgica.
Edat psicolgica.
Conducta social de lindividu.
Canvis fsics i fisiolgics.
Conducta i capacitat dadaptaci.
Nombre danys viscuts.
160 160
Que els escapaments... no timpedeixin fer les teves escapadetes...
La Carme sempre ha estat una dona jovial i activa, dedicada a la seva feina i a la cura dels seus qua-
tre fills. Quan es va jubilar, va aprofitar la situaci per fer totes les coses que no havia pogut fer abans:
viatjar amb el seu marit, activitats solidries, i fins i tot va aprendre a nedar. Aix s, no es perdia ni un
sol dia les seves reunions a la llar de jubilats amb un grup de dones per jugar una partida de mus.
Per ltimament el seu nim no s el que era, est ms trista i gaireb no surt de casa. Els seus fills i el seu
marit sestan comenant a preocupar. Ella diu que no li passa res... fins que un dia, parlant amb la seva filla
Teresa, reconeix que el seu problema s que t prdues dorina en tossir, en riure o en fer alguns exercicis.
Aix lavergonyeix i no satreveix a seguir amb les activitats que realitzava abans. No ho havia explicat per-
qu pensava que no tenia remei i que era una cosa normal en una dona de la seva edat, amb tants fills i
havent-se engreixat ms del compte.
s veritat que no t remei i que sha daguantar amb el que li suposa de prdua en la qualitat de
vida?
Cas final
Soluci Per donar una resposta, hem de veure com resolem el cas.
La Teresa va decidir acompanyar-la al metge. Aquest, el primer que li va fer va ser explicar-li que la inconti-
nncia s un problema freqent i que ella reunia molts dels factors predisposants: sexe femen, edat avana-
da, parts, obesitat, etc. per que t soluci i que caldria estudiar el seu cas.
A continuaci, va realitzar-li un detallat examen fsic (que
incloa fer-la tossir en posici ginecolgica), li va demanar una
analtica de sang i orina (per descartar infecci urinria), una
ecografia i una cistografia. Desprs destudiar el seu cas, el
metge va descartar que fos un problema quirrgic, que necessi-
ts electroestimulaci o prendre medicaci. Era una incontinn-
cia desfor moderada que precisava uns canvis de comporta-
ment i realitzar una srie dexercicis de sl plvic per a la seva
recuperaci. Va notar, sobretot, que el problema li havia reper-
cutit molt psicolgicament i que, per aix, necessitaria, a ms,
la collaboraci i la comprensi de la famlia: ambient familiar
dafecte, cmode, de confiana i respecte a la seva intimitat.
La Carme va seguir les normes que li van donar: no fumar, no
beure alcohol, no prendre begudes amb cafena, evitar el res-
trenyiment, aprimar-se, no beure lquids en excs i especialment
procurar no beure massa durant les ltimes hores del dia. La
Teresa lha ajudat a apuntar en una llibreta els moments en qu,
al llarg del dia, tenia prdues i el grau dhumitat. Es va prendre
molt seriosament la realitzaci dels exercicis de sl plvic (exer-
cicis de Kegel), que consisteixen en la contracci del sl plvic
com si es tracts de retenir el flux dorina i, si no els feia, li ho
recordava el seu marit.
Al cap duns mesos, i grcies al suport de la seva famlia, la Carme torna a ser la mateixa i ja est planejant el
seu prxim viatge.
1 Al text es parla sobre diferents esdeveniments adversos a qu estan sotmesos els ancians. Quins esmenta?
En podries afegir algun altre?
2 En qu consisteix aquesta paradoxa de la felicitat de qu ens parla Mara Dolores Zamarrn?
3 Possiblement, la imatge que ens presenta la societat actual dels ancians no s de felicitat. Qu nopi-
nes?
Activitats
REVISTA SANITRIA
[] Hem vist que la salut, les activitats, les relacions
socials, les necessitats econmiques cobertes i fac-
tors de la personalitat com lextraversi, loptimis-
me, el control intern, lalta autoestima, el sentit de
lhumor o els nivells baixos de neuroticisme, serien
els principals ingredients per aconseguir la felicitat.
Tamb sha vist com les persones grans, encara que
amb major probabilitat estan sotmeses a esdeveni-
ments adversos com la mort dssers estimats, malal-
ties, jubilaci, problemes econmics, soledat, etc.
manifesten tenir els mateixos sentiments de felicitat
que els joves. Per qu ocorre aix? Aquest fet sha
anomenat la paradoxa de la felicitat. Shan analitzat
diferents teories que podrien explicar aquesta para-
doxa. Hem vist que les persones tendim a mantenir
un cert nivell de felicitat i, encara que els esdeveniments positius o negatius ens fan fluctuar aquest
nivell positivament o negativament, lsser hum tendeix a tornar al mateix. Aix no vol dir que tot esti-
gui fet i que no puguem fer res per ser ms felios. Ben al contrari, amb ledat, saprn a afrontar els esde-
veniments adversos duna manera ms exitosa que quan ss jove i a plantejar-se metes ms fcils dasso-
lir; de forma que aprens a ser feli amb les petites coses i a compensar dalguna manera els esdeveni-
ments negatius als quals les persones grans estan, per regla general, ms exposades. Per ltim, la teoria
de lactivitat assumeix que la felicitat saconsegueix en estar compromesos en una activitat. Aix s molt
aplicable a les persones grans, ja que en la vellesa les persones tenen menys activitats per realitzar pel
fet que arriba el moment de la jubilaci, sen van els fills de casa i la mestressa de casa tamb t menys
feina, es perden relacions socials, etc. Les persones grans que envelleixen satisfactriament sn les que
realitzen activitats que els resulten interessants, tant productives com de lleure o dexercici fsic.
Lactivitat produeix satisfacci en si mateixa per, a ms, proporciona oportunitats per fer noves amis-
tats i millorar la nostra autoestima [...].
Extracte: El benestar subjectiu en la vellesa. Informes Portal Mayores, nm. 52.
Mara Dolores Zamarrn Cassinelle. 9 de juny de 2006
SER FELI
EN LANCIANITAT
SUMARI
Malaltia crnica
Malalt crnic
Intervenci davant
de la cronicitat
Dolor crnic, cncer

i sida
Associacionisme
El malalt crnic
9
u
n
i
t
a
t
OBJECTIUS
Identificar les repercussions de la malaltia crnica.
Seleccionar les actuacions adequades per resoldre o minimitzar
els problemes del malalt crnic.
Prevenir patologies crniques.
Promoure actituds i hbits dautocura en els pacients crnics.
Conixer la finalitat de les associacions i valorar-les com a recurs
dajuda.
163 163
Unitat 9 - El malalt crnic
1 >> Caracterstiques de la malaltia crnica
La malaltia crnica s la patologia que es prolonga en el temps.
Amb freqncia, interfereix en la capacitat de seguir amb les
activitats habituals i les rutines normals de la persona que la
pateix.
Davant de les malalties o incapacitats crniques, lindividu veu com es
trastoca la seva vida, apareixen limitacions o es dificulten les actuacions
que realitzava fins al moment, es veu obligat a canviar dhbits, a apren-
dre determinades habilitats (per exemple, injectar-se insulina) i fins i tot,
a vegades, ha de modificar les seves relacions, canviar de feina o de projec-
te vital. Aquests canvis significatius, duradors i moltes vegades sobtats
destil de vida, juntament amb la visi dun futur incert, provoquen que
la malaltia sarribi a convertir en el centre del seu mn. En general, els
pacients crnics senten amenaada la seva integritat i tenen una percep-
ci molt negativa del que els passa.
Reflexi
Qui t per qu viure, pot suportar gai-
reb qualsevol com. Nietzsche.
Principals causes de sofriment en el malalt crnic
Smptomes no controlats o limi-
tants.
Sensaci dinutilitat o de no
poder seguir el ritme dels altres.
Efectes indesitjables del tracta-
ment.
Prdua del rol social i dificultats
econmiques.
Prdua de motivaci.
Culpabilitat.
Percepci negativa del propi cos
(mal aspecte fsic).
Disminuci dautoestima i dauto-
concepte.
Temor al rebuig, a la desemparana i
a lallament social.
Sentiment dincapacitat de control
personal i per afrontar el futur.
Levoluci favorable de la malaltia crnica requereix:
Personalitzar el tractament i els rgims. No tots els malalts tenen el
mateix grau dafectaci fsica, psquica i social, ni responen a les situa-
cions adverses de la mateixa manera.
Control sistemtic. Cal no oblidar que els efectes de la malaltia crnica
sn prolongats o permanents i aix obliga a un seguiment al llarg del
temps.
Protagonisme del pacient. Acceptar les opinions del pacient i donar-li
veu en el seu tractament destaca les seves capacitats personals, socials i
mant la seva autoestima.
Participaci activa. Noms se seguiran les recomanacions mdiques i s
el propi pacient qui pren la decisi i mant el control sobre les seves
actuacions; s ell el que haur de viure dia a dia amb la seva malaltia.
1 Informat sobre alguns dels canvis que impliquen les segents situacions crniques i de com afectaran
el pacient: diabetis mellitus, colostomia i hipertensi.
Lhome elefant
A lAnglaterra de finals del segle XIX, hi
va viure lhome elefant. A causa pot-
ser duna neurofibromatosi molt intensa
o duna sndrome de Proteus, presenta-
va mltiples anomalies que el feien
semblar un monstre. Sota aquesta imat-
ge deforme es trobava un home sensible
i bo que va passar moltes penalitats. La
pellcula dirigida per David Lynch
(1980) es basa en el llibre de Michael
Howell i tracta sobre aquest pacient i la
preocupaci dun metge (Dr. Treves) per
donar-li afecte i proporcionar-li una vida
digna.
164 164
2 >> Respostes davant de la malaltia crnica
La llarga durada de les patologies crniques o el fet que siguin incurables
provoquen un gran malestar fsic i especialment psicolgic en els
pacients. Se sentiran desconcertats en saber que el tractament no s cura-
tiu i que es limitar a controlar els smptomes o a palliar els efectes de la
malaltia. Aquest fet converteix certs pacients en tristos, desconfiats, impa-
cients i/o intolerants. Tamb s possible que la fe en el progrs i lesperan-
a de curaci portin lindividu a buscar insistentment tot tipus de tracta-
ments i intervencions.
2.1 > Reaccions del malalt
La notcia duna malaltia crnica es viu com quelcom molt destructiu. El
pacient tindr la necessitat de saber (voldr conixer qu li passar, qu
haur de fer, com afectar la seva vida, etc.); tamb senfrontar a la presa
de decisions (sobre el tractament, la planificaci del seu futur, coses que
ha de canviar, establir prioritats...) i tot aix sexperimentar amb una
gran ansietat. Lindividu es fa especialment conscient de les seves limita-
cions quan es plantegen activitats en qu ja no pot participar i descobreix
que ha perdut una part de la vida que feia. Cal buscar alternatives i no con-
vertir la situaci en lorigen dun allament social.
Sobretot durant els primers moments, el malalt nega el diagnstic o b
imagina conseqncies que no sempre sn certes (suposa prejudicis per
part dels altres, pateix pensant que les coses aniran empitjorant, creu que
no ser ents o sospita que pensaran que s hipocondrac o que fingeix
estar malalt). Al mateix temps, alguns actuen com si no passs res i ama-
guen les seves pors i preocupacions, amb la finalitat devitar que la nova
realitat interfereixi en els seus nombrosos rols, potser perqu fugen de ser
considerats minusvlids, impossibilitats, disminuts, etc. i de ser vis-
tos de manera diferent, jutjats, menysvalorats i rebutjats. Es fan experts
en el control de les emocions i en la dissimulaci. Per ltim, altres malalts
crnics es resisteixen a acceptar lajuda que els ofereixen perqu no saben
com respondre davant seu.
Lactitud del malalt no es mant constant, i pot passar de no mostrar
canvis aparents a tenir una actitud positiva o negativa, segons el
moment:
Negativa. Experimenta que el seu mn sha destrut. La reacci pot
ser de depressi i fins i tot didees sucides, perqu lindividu s inca-
pa dassumir els desequilibris provocats per la malaltia i les obliga-
cions o privacions que suposa el tractament (dietes, revisions, hora-
ris, etc.).
Positiva. Respon amb voluntat de lluita i afany de superaci davant
de les dificultats. s una reacci positiva que es deu als mecanismes
psicolgics que t lindividu i que lajuden a enfrontar-se als proble-
mes.
Sense canvi aparent. El malalt nega la situaci, intentant aparentar
que no ha canviat res en la seva existncia.
La recerca de remeis
Diuen que el rei got Recesvint patia una
malaltia renal i va a anar a Pampliega
(Burgos), animat per la fama de les
seves aiges curatives. All li van dir
que no servien per al seu mal, sin
noms per a les malalties dels ulls, aix
que va seguir buscant cura i va anar fins
a la localitat palentina de Baos de
Cerrato. Les seves aiges el van curar i,
en agrament, va ordenar construir-hi la
famosa baslica de San Juan de Baos.
Font de La Legaa (Pampliega).
165 165
2.2 > Necessitats del malalt crnic
No sempre els malalts crnics manifesten explcitament les seves neces-
sitats per, com qualsevol persona, tenen necessitats fsiques, psqui-
ques, socials i espirituals. Encara que els problemes psicosocials sn fre-
qents, no sempre es diagnostiquen, potser per falta de formaci dels
professionals sobre el tema o perqu no existeixen indicadors psicoso-
cials senzills i fiables. Tot i aix, s fcil comprendre que quan nica-
ment es controlen els smptomes biolgics, la qualitat de vida no millo-
ra si no shan ats les altres necessitats del malalt. A continuaci, es
recullen les principals necessitats psicosocials i espirituals del malalt
crnic.
2 Explica com ha estat la reacci dalguna persona que coneguis en assabentar-se que pateix una malal-
tia crnica.
3 Comenta si et sembla correcta o incorrecta la segent afirmaci: Les reaccions del malalt crnic depe-
nen, en gran mesura, de la seva personalitat i de les caracterstiques prpies de la patologia que presen-
ten (limitacions que en derivin o com la percebin els altres).
Necessitats psicosocials i espirituals del malalt crnic
Seguretat i
confiana
Desig de sentir-se protegit i de rebre la millor atenci possible. El malalt vol una relaci sincera
amb els professionals de la salut i amb el seu entorn. Necessita confiana en els seus cuidadors i la
garantia que no labandonaran.
Inters per la
seva persona
Moltes vegades, el malalt desitja ms que el professional li demostri inters que els grans coneixe-
ments que pugui tenir.
Comunicaci s molt important donar-li loportunitat de parlar de qualsevol cosa que el preocupi.
Coneixement
Quan la persona sap qu li passa i qu li faran, desapareix una de les principals fonts de la seva
ansietat: la por al desconegut.
Pertinena
Sentir que pertany a un grup o a una famlia i que no s una crrega per a altres, s a dir, que els
altres tamb el necessiten. Necessita que el considerin vlid per donar i rebre dels altres.
Amor i
companyia
Necessita expressions dafecte i contacte hum per no sentir-se abandonat o no estimat i sol en la
seva malaltia.
Comprensi
Desitja poder tenir loportunitat de parlar sobre el procs i que li ofereixin suport. A vegades, no
s reconegut el seu rol de malalt; aix, per exemple, s probable que en lentorn de treball, un
cap, que noms coneix els dies saludables del seu empleat que un dia agafa la baixa perqu t
forts dolors i un altre va a treballar perqu es troba b, dubti de les explicacions de les seves absn-
cies, fet que suposa una incomprensi ms davant de la malaltia crnica.
Acceptaci
No sentir-se jutjat ni rebutjat, que els altres li mostrin tolerncia sense tenir en compte el seu
aspecte, estat dnim o sociabilitat.
Autoestima
El pacient necessita sentir-se til i ben considerat, que sel tingui en compte en la presa de deci-
sions, en especial les que afecten de forma important la seva vida.
Autorealitzaci Trobar sentit a la seva vida i al seu patiment.
Instrument davaluaci psicosocial
Lescala de reajust social de Holmes i
Rahe investiga 43 esdeveniments vitals
estressants (mort del cnjuge, divorci,
malaltia greu, jubilaci, embars, pr-
dua de feina...).
3 >> Relaci del sanitari amb el pacient crnic
s possible que alguns professionals sanitaris es trobin incmodes davant de
la cronicitat, en descobrir-se impotents enfront de la petici de lindividu
que es vol curar i davant duna malaltia que els recorda la irreversibilitat
dalguns esdeveniments. Com a conseqncia, poden veure disminuda la
seva capacitat dajuda, de valoraci i de comprensi envers la persona malal-
ta, resposta que sha devitar a tota costa, ja que lobligaci del sanitari s
atendre el pacient en totes les seves limitacions i reconixer les causes que
afavoreixen o provoquen sentiments negatius i desesperaci.
Un dels aspectes fonamentals s controlar el sofriment fsic del pacient, per-
qu ajuda a establir una relaci adequada en disminuir el seu temor a patir
i a no ser ats. Davant del patiment dorigen psicosocial, les eines ms tils
sn la comunicaci i la capacitat per demostrar-li comprensi i valoraci. La
comunicaci efica sha de basar en la confiana i en la sinceritat; per aix,
ser dajuda estimular-lo perqu expressi les seves preocupacions, escoltar-
lo, dedicar-li temps i corregir els seus possibles falsos conceptes. Aix, el pro-
fessional estableix contacte amb el pacient, linforma, el persuadeix, lajuda
a alliberar tensions i fins i tot el distrau perqu no se centri nicament en
la seva malaltia.
Fins i tot en les millors condicions, en comunicar al pacient que pateix
una malaltia crnica, li provocar un xoc inicial, de manera que cal dei-
xar transcrrer un cert temps per preguntar-li sobre els seus dubtes i
inquietuds i sha de respondre amb realisme, positivisme i esperana. s
important que, desprs del diagnstic, entengui que lajudarem en tot el
que necessiti. Cal procurar que el malalt comprengui i recordi qu se li ha
dit, ja que, en general, la persona comprn noms la meitat del que sent i
desprs ho va oblidant, i ms encara quan sha donat molta informaci al
mateix temps. Per aix, com a sanitaris, el podem ajudar tenint el compte
el segent:
Categoritzaci. El pacient recorda millor el primer que se li diu que ll-
tim, independentment de quina en sigui la transcendncia. A ms, hem
dexplicar primer qu no ha de fer i desprs qu ha de fer.
Simplicitat. Es memoritzen ms fcilment les coses explicades de forma
simple.
Especificitat. Els consells oferts amb carcter especfic sn millors que
els generals. Per exemple: ha de caminar dos quilmetres al dia, millor
que no pas ha de fer ms exercici.
Repetici. Refora el record. Si demanem al pacient que repeteixi qu li
hem dit, comprovem el seu grau de comprensi i ho fixar millor.
166 166
4 Qu hem de tenir en compte perqu el pacient recordi millor el que se li diu?
5 Si haguessis de comunicar a una persona que pateix una malaltia crnica, qu li diries? On? Quan? Per
quina via? Com ho faries? Informaries a alg ms?
Pots donar-los esperana
En una ocasi, van demanar a una met-
gessa que treballava amb nens diab-
tics que parls a un grup dhomes re-
centment diagnosticats de cncer de
prstata. Ella va voler rebutjar la pro-
posta argumentant que no era experta
en aquesta malaltia, per li van respon-
dre: No importa, els pots donar espe-
rana. s ms important la capacitat i
lhabilitat per ajudar les persones que
senfronten a un diagnstic que el
coneixement sobre la malaltia en si
mateixa.
167 167
4 >> Ajuda davant dels problemes del malalt crnic
Hem dajudar el pacient crnic a acceptar la nova situaci amb les
limitacions que comporta i posant tots els mitjans necessaris per tal
que sadapti a les seves noves circumstncies (incloent les prtesis,
nous aprenentatges, activitats dacord amb el seu estat, etc.), amb la
finalitat que pugui assolir la millor qualitat de vida possible. Davant
dels problemes i les necessitats del malalt crnic, resulten molt neces-
saris el suport social i de lequip sanitari, aix com la intervenci psi-
cosocial.
Suport social i de lequip sanitari. El suport social s proporcionat,
generalment, per la xarxa de la seva famlia i amics (s millor com
ms gran sigui i com major sigui el nombre de contactes entre els
seus membres) i pels serveis sociosanitaris. Aquests serveis pretenen
solucionar les mancances que lindividu no pot cobrir amb els meca-
nismes dautoprotecci i dautocura, i aporten informaci, assistn-
cia mdica, ajuda econmica, equipament de la llar i transport, aix
com altres recursos per al benestar del pacient.
Intervenci psicosocial. Busca evitar el desenvolupament defectes
indesitjables del patiment i/o del tractament. Saplica des del mateix
moment del diagnstic, per evitar que se sentin sobrepassats per la
malaltia i preservar, restablir o millorar la seva capacitat de vida.
Aix, trobem diversos tipus dintervenci:
Preventiva. Intenta reduir el sentiment de malaltia, reforar lauto-
estima del pacient i aportar suport social. Ha de comenar per
cobrir els smptomes biolgics i/o psicosocials que el malalt percep
com amenaadors per atenuar-los; tamb intentar detectar i poten-
ciar els recursos del propi pacient per tal de disminuir, eliminar o
prevenir la situaci dimpotncia i enfortir la sensaci de control de
la situaci. A ms, treballar amb els sentiments del pacient per
aconseguir una adaptaci i acceptaci de la situaci.
Restaurativa. Pretn reparar el dany. El seu objectiu s leliminaci
o el control de la incapacitat residual deguda a la malaltia.
Palliativa. Les accions no sn curatives, la seva meta s augmentar
el benestar del pacient, per exemple, alleujant el seu dolor.
De suport. Sorienta cap a la disminuci de la incapacitat relaciona-
da amb la progressi de lafectaci crnica i el seu tractament.
Sintenta facilitar als malalts i familiars les eines que els ajudin a
crear formes dafrontament, a controlar les seves respostes desadap-
tatives i a mantenir la seva percepci de control de la situaci. Per
aix, es poden fer servir tractaments fsics, farmacolgics, terpia
cognitiva, psicoterpia, terpia ocupacional, etc.
Qestionari MOS de suport social
Aquest qestionari informa sobre la
mida de la xarxa social del pacient, les
persones amb qu el malalt se sent a
gust i parla obertament del que li passa
i sent. Tamb comprova la freqncia
dajuda de qu disposa quan ho neces-
sita (suport emocional/informatiu, ins-
trumental, de distracci i afectiu).
6 Quins sn els principals responsables del suport social del malalt crnic?
7 Resumeix els tipus possibles dintervenci psicosocial davant dun malalt crnic.
Terpia ocupacional: s la cincia
que busca curar o alleujar els smpto-
mes de la malaltia a travs de locupa-
ci. Ofereix un conjunt de possibilitats
per tal que el pacient ocupi millor el
temps i aix lajudi a millorar el seu
malestar i a mantenir la seva capacitat
funcional i la seva autoestima.
Vocabulari
168 168
5 >> Algunes patologies crniques
Sn moltes les malalties crniques que existeixen, des de malalties
mentals passant per addiccions, fins a insuficincies orgniques crni-
ques. Aqu sestudiaran algunes de les patologies crniques ms fre-
qents.
5.1 > Dolor crnic
Els que tenen dolor crnic viuen amb aprehensi i molt preocupats per les
demandes del seu cos i simposen moltes restriccions socials i ambientals
(per exemple, per a ells suposa un dilema decidir si faran un viatge, si van
al cine o si aguantaran determinades activitats). Per aix, cal no limitar-se
a considerar nicament la part fsica del dolor, ja que portar a tracta-
ments intils, innecessaris i ineficaos, sin que cal manejar tots els seus
components:
Maneig del component emocional
Alleujar lansietat. Ja que el dolor pot impedir la possibilitat delegir,
fet que origina amargor i frustraci, provoca por i ansietat per no ser
comprs i sentiment de desafecte que porta a lallament i a la sole-
dat. s prioritari tractar lansietat amb el pacient amb dolor crnic,
ja que si persisteix, porta a la depressi i fins i tot predisposa al su-
cidi.
Busca el significat del dolor. La forma de respondre al dolor depn
del significat que se li doni. A vegades, el dolor s conseqncia de
la prdua del rol, de les limitacions que provoca o de lallament.
Altres vegades serveix per aconseguir la compassi i per oblidar-se
daltres preocupacions. De forma que cal explorar totes aquestes pos-
sibilitats perqu poden impedir la recuperaci.
Reduir lenuig. El dolor mantingut s destructiu. Lindividu renun-
cia a les seves expectatives, altera el comportament social normal,
desenvolupa agressivitat, falta de cooperaci, irritabilitat i incomu-
nicaci. Les molsties crniques originen frustraci i ressentiment
envers la malaltia, envers els professionals que no els curen i envers
les altres persones que se senten b mentre ells pateixen.
s important, per tant, ajudar el malalt a expressar tots aquests sen-
timents i a trobar-hi solucions.
Mantenir lautoestima. s possible que el pacient crnic se senti
intil, poc atractiu, rebutjat i menysvalorat perqu se lassoci amb
una persona de poca resistncia i aix el fa sentir incomprs i dismi-
nueix la seva autoestima.
Per aix, resulta til que se senti acceptat i estimat i que no es torni
dependent, sin que participi en la seva cura i en la presa de deci-
sions sobre la seva malaltia i el seu tractament.
Solucionar els problemes de comunicaci. El dolor pot provocar
introversi i deixar la persona sumida en els seus dubtes i temors.
Per evitar-ho, la comunicaci amb el pacient sha de desenvolupar en
un clima de relaxaci i invertint-hi temps.
El dolor: una experincia psico-
somtica
El dolor s una experincia subjectiva,
s a dir, per una part es presenta la sen-
saci dolorosa i, per laltra, la reacci
psicolgica al dolor. En avaluar el dolor,
cal tenir en compte que cada individu el
percep duna manera diferent. La
collaboraci del pacient i les seves deci-
sions sn importants en el tractament.
Caldr tenir en compte les seves priori-
tats i comptar amb les seves decisions
per a un tractament individualitzat.
El trio terrible
El dolor crnic produeix irritabilitat i
depressi, les quals, al seu torn, con-
dueixen a linsomni i a lesgotament
que, alhora, condueixen a un major
sofriment, irritaci i desnim. Es crea un
cercle vicis que sanomena el trio
terrible: sofriment, insomni i tristesa.
169 169
Maneig del component social
Millorar el suport social. Davant de la malaltia crnica, podem trobar-
nos amb inquietuds familiars, experincies de soledat o escassesa daju-
des socials. Per aix, tot el que ajudi a conservar la individualitat, la dig-
nitat i les motivacions del pacient, contribuir a evitar que la situaci
es torni intolerable. Poder comptar amb els ssers estimats, afavorir el
desenvolupament de les relacions interpersonals, la possibilitat de com-
partir les vivncies o una bona cobertura social afavoreixen el benestar
del malalt i disminueixen labandonament del tractament i les cures.
Educar sobre la malaltia. No hem de caure en lerror dorientar ledu-
caci exclusivament envers la prevenci i el tractament de la malaltia,
oblidant oferir ajuda en el control del patiment. s important que el
pacient crnic visqui plenament, amb les mnimes limitacions possi-
bles, buscant formes creatives i humanes dadaptar-se a la seva situaci.
Per exemple, una persona que, arran dun accident, ha quedat parapl-
gica i en un principi creu que no podr seguir amb la seva gran afici
desquiar, podr descobrir que pot fer esqu adaptat.
Maneig del component espiritual
Atenuar el patiment existencial. Lindividu pateix el dolor del moment,
per es genera ms dolor per la impotncia davant de lamenaa de
ms patiment. Aix, s freqent que el pacient busqui el significat de la
malaltia, senti temor davant del futur, dubti de les seves creences o se
li despertin sentiments de culpabilitat o de penediment per accions
passades. Per alleujar aquest sofriment, cal aconseguir la confiana del
pacient, demostrar-li que som capaos dajudar i de manifestar que el
valorem i el respectem.
8 Explica de quina forma es pot ajudar a controlar el component emocional del dolor crnic.
9 On troba, el malalt amb dolor, el principal suport social?
La malaltia crnica no ha dimpedir gaudir de la vida plenament.
Saber viure enfront del dolor
s el ttol dun llibre de la Dra. M.
Isabel Heraso, subtitulat Tot el que sha
de saber per solucionar qualsevol tipus
de dolor. Segons paraules de la prpia
autora, va adreat a totes les perso-
nes que shan trobat amb alguna situa-
ci difcil, generalment en forma de
dolor, donant una frenada a les seves
vides i momentniament shan vist fora
del cercle social.
170 170
5.2 > Cncer
El major xit enfront de la malaltia s evitar-la; per aix, sn importants
els consells orientats cap a un estil de vida sa que millorin lestat de salut
general i disminueixin la presncia de cncer. Aix, el Codi Europeu con-
tra el cncer aconsella:
1. No fumi o deixi de fumar com abans millor. Fumar constitueix una
de les principals causes de mort prematura. El tabac causa cncer de
pulm, el ms freqent en els pasos desenvolupats, i s un factor de
risc daltres molts tipus de cncer. El consum de cigarrets augmenta la
freqncia de malalties cardiovasculars (infart de miocardi), bronquitis
crnica i altres malalties respiratries. No fumi mai en presncia dal-
tres persones. El tabaquisme passiu t conseqncies nocives sobre la
salut i s un carcinogen demostrat. El principal objectiu de leducaci
sanitria s que els joves no comencin a fumar i ajudar els fumadors a
deixar el tabac.
2. Moderi el consum dalcohol. El lmit no hauria dexcedir de 2 o 3
copes diries, o fins i tot menys. Lalcoholisme indueix a la cirrosi, que
pot evolucionar cap a cncer de fetge. Al seu torn, letanol augmenta el
risc de patir altres cncers (de laparell respiratori i de mama) i multi-
plica els efectes del tabac i altres carcingens, sobretot dorigen alimen-
tari. El risc de malalties cardiovasculars s menor en els que beuen amb
moderaci, per augmenta la mortalitat per aquesta causa si el consum
s elevat.
3. Consumeixi fruites i verdures fresques i cereals amb fibra. Saconsella
prendre cinc racions diries de fruita i verdura i seguir una dieta medi-
terrnia per lefecte protector que exerceix enfront dun gran nombre
de cncers.
4. Eviti lexcs de pes, faci ms exercici fsic i limiti el consum dali-
ments rics en greixos. Lobesitat s una causa important de malalties i
de morts (cncer, aterosclerosi, etc.). Pel que fa al consum de greixos,
shan de reduir els dorigen animal enfront als dorigen vegetal. s molt
important comenar leducaci i la
prevenci des de la infncia.
5. Protegeixis de lexposici excessi-
va al sol i de les seves cremades. Espe-
cialment durant la infncia, sn el
factor etiolgic principal del cncer
de pell (melanoma). Cal tenir en
compte que les pells ms blanques i
les dels nens sn ms sensibles als
efectes del sol, fet que exigeix majors
mesures de protecci (cremes protec-
tores, posar-se a lombra, usar ulleres
de sol i viseres, etc.). El missatge de-
ducaci per a la salut ha de ser el de
reduir lexposici total acumulada i
evitar les cremades solars.
www.aecc.es
La pgina web de lAssociaci Espa-
nyola Contra el Cncer disposa de
molta informaci interessant sobre
aquesta malaltia, aix com de mesures
preventives, ajudes, frums, etc.
Web
Cncer: malaltia en qu es presenta
una divisi i un creixement descontro-
lat de les cllules de lorganisme.
Aquestes cllules malignes tenen la
capacitat denvair els teixits prxims,
aix com de viatjar per la sang i la limfa
fins a rgans a distncia i crixer dins
seu: s el que denominem metstasi.
Vocabulari
Exposici a carcingens
Evitar lexposici a substncies que
poden produir cncer implica, als res-
ponsables de transmetre les normes,
que han de proporcionar instruccions
clares i oportunes (legisladors, educa-
dors de salut pblica i higiene), als que
han de seguir aquests indicadors per
protegir la salut daltres (caps, respon-
sables dhigiene industrial i metges
dempresa o autoritats pbliques) i,
per ltim, a cada ciutad, que sha de
preocupar per protegir la seva salut.
10 Quan parlem de determinades malalties i dels seus tractaments, per exemple, el cncer, utilitzem
amb freqncia termes com: invasi, colonitzaci, enfrontar-se, etc. Et sembla encertat expressar-se
daquesta manera? Per qu?
11 Explica algun dels consells del Codi Europeu contra el cncer.
171 171
6. Respecti estrictament les normes destinades a evitar qualsevol tipus
dexposici a substncies considerades cancergenes. Compleixi totes
les instruccions de salut i seguretat en relaci amb les substncies que
poden provocar cncer. Per prendre mesures de prevenci o reducci
de perill, s essencial detectar les activitats susceptibles dimplicar risc
dexposici a substncies cancergenes (naturalesa, intensitat i durada
de lexposici). El risc de cncer augmenta per la presncia de contami-
nants de laire perillosos. Les fonts de substncies txiques de laire
provenen de fbriques de productes qumics, productes per a la neteja
en sec, impremtes i vehicles (autombils, camions, autobusos i avions).
7. Consulti al metge si nota algun bony, una ferida que no cicatritza
(fins i tot a la boca), una piga que canvia de forma, mida o color, o qual-
sevol prdua anormal de sang. Aquests signes sn susceptibles danar
vinculats a un cncer. Qualsevol persona els pot observar fcilment i la
seva detecci ajudar a un diagnstic preco (prevenci secundria).
8. Consulti al metge en cas de problemes persistents, com ara tos o ron-
quera permanents, canvi en els seus hbits intestinals, alteracions uri-
nries o prdua anormal de pes. La presncia de qualsevol daquests
smptomes no s especfica de cncer, per si exists, ajuden a la seva
identificaci en etapes primerenques. Est demostrat que la supervi-
vncia i curaci sn molt majors en aquests casos que quan la malaltia
est en fases avanades.
9. La dona sha de fer un frotis vaginal regularment i participar en els
programes organitzats de detecci de cncer de coll dter. El scree-
ning del cncer de coll dter redueix la incidncia de la malaltia inva-
siva, encara que per tal que el programa sigui efica, han dexistir alts
ndexs de participaci, un control de qualitat dels frotis i un tracta-
ment adequat desprs de la confirmaci del diagnstic.
10. Examini peridicament els seus pits. Si s una dona que ha com-
plert els 50 anys dedat, ha de participar en els programes de detecci
preco de cncer de mama. La millor forma de reduir la mortalitat per
cncer de mama s la seva detecci preco i, per aix, s til lautoex-
ploraci de pits i les mamografies peridiques.
11. Els homes i les dones, a partir dels 50 anys, shaurien de sotmetre
a proves de detecci preco de cncer de clon. Aix podran tenir un
tractament preco i els avantatges que aix suposa.
12. Participi en programes de vacunaci contra el virus de lhepatitis B.
172 172
5.3 > SIDA
La sida t una significaci social especial: sestigmatitza el que la pateix
i sel situa sota sospita social, encasellant-lo en un grup de risc: toxic-
man, homosexual o prostituta, encara que no shauria de parlar de
grups de risc sin de prctiques de risc. Es responsabilitza el malalt de
la seva malaltia o de no haver tingut autocontrol per evitar-la (s culpa
seva per ser drogoaddicte). El malalt se sent culpable i pot sentir-se
humiliat, sobretot per lactitud dels que lenvolten. Per la seva banda, el
personal sanitari tamb sol presentar aquesta forma dactuar davant
del malalt, troba dificultats en la interrelaci, evita el seu tracte o el
rebutja per por al contacte.
La persona seropositiva o portadora del VIH (virus de la immunodeficin-
cia humana) pot estar en aquest estat durant molt temps, podent transme-
tre el virus per sense desenvolupar la malaltia o noms quan la infecci
per VIH causa un intens defecte en la immunitat cellular es produeix la
sida.
Levoluci de la malaltia es resumeix en diferents fases:
En la fase primerenca (diagnstic recent), el malalt pot recuperar la seva
activitat normal si respon b al tractament.
La fase progressiva apareix quan fracassa el pla teraputic. El pacient
segueix amb esfor les seves activitats i, encara que millora amb tracta-
ment, sn ms freqents les reaccions indesitjables.
En la fase avanada, el tractament nicament s simptomtic i la debili-
tat i la fatiga interfereixen greument en les funcions de lindividu.
La fase terminal no t un lmit clar amb lanterior; les cures es dirigei-
xen a proporcionar el major benestar i a donar suport a la famlia.
Controlar la sida exigeix informaci sobre la malaltia, les formes de trans-
missi, les mesures de prevenci, el seguiment dels tractaments i les revi-
sions, els recursos (associacions, salut mental, collectius de suport, etc.) i les
cures (higiene, alimentaci, sexualitat, etc.).
A nivell bsic, les dades relatives a la sida que shan de conixer sn:
En la lluita contra la sida, els aspectes ms importants sn la prevenci i la
investigaci (de la malaltia, el seu tractament i la possible vacuna). Des que
es van descriure els primers casos, el 1981, els avanos han estat molts i posi-
tius, de tal forma que en lactualitat aquesta infecci no s sinnim de mort,
sin de malaltia crnica, i el futur est ple desperana.
Assistncia a persones amb SIDA
No s difcil si saplica el sentit com
i shi dedica temps. Requereix un alt
nivell de competncia, disposici per
aprendre i comprendre, i el desig das-
sistir-los amb compassi. J. Eliot.
Transmissi Prevenci
Sexual Relacions sexuals amb protecci.
Sang i els seus derivats
Control de transfusions.
Evitar el contacte amb material o instrumental contaminat amb sang.
Mare a fill
(transmissi vertical)
Cures en lembars, part i lactncia.
Manifestacions de la SIDA
Quan la sida progressa, apareixen mani-
festacions com sn: recurrncia dinfec-
cions oportunistes (les que no es desen-
voluparien en condicions normals), cn-
cers (alguns poc freqents en la poblaci
general), prdua de pes, fatiga creixent
i/o canvis de conducta deguts a altera-
cions neurolgiques i mentals. Ms tard,
en la fase avanada de la sida, existeix
un greu problema amb la imatge perso-
nal (magresa extrema, envelliment rpid
arrugues, canes, etc., lceres de
decbit, debilitat i presncia de lesions
cutnies com tumoracions, taques i sar-
coma de Kaposi). Tamb sn importants
el deteriorament intellectual, la prdua
de memria, la desorientaci afectiva,
la demncia, la incontinncia desfn-
ters, la ceguesa, etc.
173 173
6 >> Associacionisme
Un objectiu davant de la cronicitat s promoure lautoajuda i lautocura. El
pacient crnic ha dacceptar les modificacions i utilitzar les seves prpies
capacitats per adaptar-se i canviar cap al que sigui beneficis per a ell. Per
aconseguir-ho, existeixen grups dautoajuda lassistncia dels quals consis-
teix en la feina grupal o en latenci telefnica, visites, etc. i, en moltes oca-
sions, ajuden tamb els professionals sanitaris proporcionant-los informa-
ci. Aquests grups dautoajuda dirigeixen la seva atenci cap a la resoluci
de conflictes psicolgics i socials, buscant que les persones siguin indepen-
dents.
Daltra banda, amb lautocura es pretn que la persona aprengui a cuidar-
se de si mateixa. En moltes ocasions, la falta de coneixement o motivaci
fa que el pacient no es responsabilitzi de les seves cures i acabi essent
dependent i perdent la seva autoestima. Per evitar-ho, shan de reforar
positivament els aprenentatges i els canvis dhbits que millorin lautocu-
ra.
En parlar dautocura i dautoajuda, no sha de deduir que el malalt ha des-
tar sol (es cuidi i/o sajudi sol), sin que s imprescindible rebre el suport
dels del voltant, sobretot dels que han passat o estan passant per la matei-
xa situaci. Aquestes persones els poden transmetre els seus coneixe-
ments; a ms, probablement reconeixeran les dificultats i els sofriments
que est travessant el malalt i li sigui ms fcil ajudar-lo des de la prpia
experincia. Aquesta s la gran aportaci de les associacions de malalts i/o
familiars.
12 s el mateix ser seropositiu que tenir la sida? Explica per qu.
13 Descriu quines sn les vies de transmissi del VIH i algunes mesures per evitar aquesta infecci.
14 Et semblen positives les associacions de malalts crnics i dels seus familiars? Per qu?
www.lavidapordelante.com.es
En aquesta pgina trobars un apartat
sobre associacions de pacients que recull:
qu s una associaci de pacients, la seva
funci, classificaci, descripci i forma de
constituir una associaci de pacients.
Web
Les associacions ofereixen una gran ajuda en les malalties crniques.
A
S
S
O
C
I
A
C
I
D
E
P
I
L
P
T
I
C
S
ASSOCIACIO DE
MALALTS AMB ULCERA
D'ESTOMAC
MALALTS DE
GOTA
ASSOCIACI
DE SORDS
AI, AQUESTA
GOTA MEST
MATANT...
NO HO S,
PER CREC QUE
AL JULI LI
EST AGAFANT
UN ATAC.
I AQUEST QU
DIU?
174 174
Idees clau
Canvis significatius
i duradors
Sofriment
MALALTIES
CRNIQUES
Caracterstiques
Fsiques
Psquiques
Socials
i espirituals
Negativa
Positiva
Sense
canvis
aparents
Reaccions
Respostes del
malalt crnic
Necessitats
Comunicaci efica
Relaci
sanitari-pacient
crnic
Ajuda
psicolgica
i social
Preventiva
Restaurativa
Palliativa
De suport
Codi
Europeu
contra
el cncer
Dolor crnic
Algunes
patologies
crniques
Cncer
Fsic
Emocional
Social
Espiritual
Significaci
social
Etapes
Prevenci
i investigaci
Sida
Associacionisme
Suport social
i de lequip sanitari
Intervenci
psicosocial
.: CONSOLIDACI :.
1El fet de no poder seguir el ritme dels altres i la sensaci dinutilitat que tenen alguns malalts crnics
els condueix al temor de no ser acceptats ni estimats. Qu penses sobre aquesta afirmaci? Quin remei pro-
poses per evitar-ho?
2Completa la frase indicant totes les opcions que creguis correctes respecte daquesta afirmaci: El pro-
cs dadaptaci duna malaltia crnica depn de...:
a) La gravetat de la malaltia.
b) Els recursos personals.
c) Lactitud dels prxims (famlia, amics, companys...).
d) El suport social i econmic.
e) Les respostes del medi enfront de la malaltia.
3 Amb una detecci preco s possible curar ms casos de cncer. Esmenta algunes mesures de detecci
preco del cncer.
4 Et sembla que la comunicaci s similar en els moments de salut i en els de malaltia?
5 Segons la teva opini, la por que presenten algunes persones, incls el personal sanitari, davant de la
sida, s major, menor o igual que la que presenten davant de qualsevol altra malaltia contagiosa? Per qu
creus que s aix?
6 El dolor t un component fsic. Quins altres components t el dolor crnic? Fes un resum daquests com-
ponents.
.: AMPLIACI :.
1 Busca informaci sobre alguna altra malaltia crnica, a ms de les vistes en aquesta unitat.
2 Investiga quins sn alguns dels agents cancergens demostrats per a lhome.
3 Fa uns anys, hi va haver una campanya contra la sida amb el lema: s en dna, no en dna. Fes un
resum amb els mecanismes de transmissi de la infecci pel VIH (formes de contagi: s donen sida) i els
que no ho sn (no en donen).
4 Realitza un treball sobre una associaci de malalts crnics. Recull-hi, com a mnim, els segents aspectes:
Introducci: el paper del moviment associatiu de malalts i familiars en latenci integral de la salut /
Lajuda mtua com a recurs per a la millora de la qualitat de vida dels malalts i familiars.
Associaci elegida:
Dades de lassociaci: nom i adrea de lassociaci.
Malaltia crnica de qu socupa:

- Aspectes biolgics, emocionals i socials de la malaltia concreta.
- Cures, restriccions i tractaments especfics que precisen els pacients.
- Dia especial, si existeix, per donar suport a la malaltia: Dia de....
Objectius de lassociaci.
Activitats que duu a terme lassociaci.
Ajudes, subvencions, etc.

5 Elabora un cartell que reculli tots els punts del Codi europeu contra el cncer.
Activitats finals
175 175
176 176
La vida al costat dun malalt crnic
La Laura estava en un bar amb les seves
amigues i es va posar a plorar. El Ramon, el seu
pare, pateix una insuficincia renal que lobli-
ga a un tractament de dilisi tres vegades per
setmana.
Encara que al principi va ser un cop molt dur,
van respondre amb optimisme, pensant que
potser aviat aconseguirien un rony nou i
que fins aleshores la dilisi seria la soluci.
A mesura que ha anat passant el temps, el
malalt est ms angoixat i ms desesperat. El
pare de la Laura se sent intil i incapa de fer
qualsevol cosa, ja que no t inters per les
activitats que abans lapassionaven, ni vol jugar al mus ni llegir el diari a la biblioteca. El seu pensament sem-
pre dna voltes al mateix i diu que depn duna mquina per viure i que no pot fer res: sempre obligat a tor-
nar al centre dhemodilisi. Per s que, a ms, el seu humor ha canviat, senfada per tot, est molt irrita-
ble, exigeix les coses al moment, tots han destar pendents dell i noms limporta el que t a veure amb ell.
La vida familiar sha fet molt difcil i, per aix, la Laura ja no pot ms i sha posat a plorar.
Qu podem comentar sobre el que es recull en aquesta histria? En aquesta histria o en casos similars, pen-
ses que s una reacci habitual la que presenten el pare malalt i la filla?
Cas final
Soluci La qualitat de vida del pacient depn del seu tractament, per, a ms, de manera molt impor-
tant, de la seva adaptaci psicolgica i del suport que rebi de lequip assistencial, de la seva famlia i de
les relacions socials. Amb el pacient crnic s fcil creuar la lnia del suport a les seves necessitats i passar
al camp de la dependncia i, fins i tot, de la tirania del malalt cap als seus cuidadors, moltes vegades con-
vertida en hostilitat. Lenuig i la irritabilitat del pacient sn majors com major s lesfor emocional que
dirigeix cap a la seva curaci.
De manera molt especial, el pacient hemodialitzat presenta una patologia psicolgica associada, que es
manifesta tal com ho explica la Laura: el seu pare se sent desesperat, incapa, sense inters, shan modi-
ficat les seves prioritats en la vida i no presta tanta atenci ni inters per altres qestions perqu el que li
preocupa s la seva malaltia.
Tot aix modifica les relacions i les negociacions normals que existeixen dins del nucli de la famlia, amics
i companys, provocant deteriorament en la convivncia familiar i social. El resultat ms freqent s que
sabandoni el pacient o que es presenti una falta de contenci i explotin en queixes, plors, retrets o
discussions. Tot aix s degut al fet que la famlia tamb necessita una atenci psicolgica davant del
diagnstic daquest tipus de malalties. El malalt sobretot, per tamb els seus familiars, shi han dadap-
tar i, en alguna mesura, reconstruir la seva vida segons els canvis que sn conseqncia de la malaltia i
el tractament.
La Laura necessitar elaborar mecanismes dadaptaci respecte de les dificultats i el patiment que sorgiran
en conviure amb un malalt crnic.
NO NOMS SOFRIMENT I PRDUA
REVISTA SANITRIA
D
es de la prpia experin-
cia, com a terapeuta i
pacient, Robert Schuman
transcriu les situacions i les res-
postes que viuen el pacient crnic
i la seva famlia. En aquest frag-
ment extret del seu llibre Viure
amb una malaltia crnica, expo-
sa les conseqncies positives que
reconeixen algunes persones que,
com ell, pateixen esclerosi mlti-
ple (EM). Aquesta visi positiva
tamb s compartida per altres
pacients crnics (malalts de cn-
cer, per exemple).
Lesclerosi mltiple absorbeix!
Rialles i caps que assenteixen
rebent la meva declaraci inicial.
Estic preparant un taller per a
persones i famlies que viuen
amb lesclerosi mltiple. Als par-
ticipants els agrada que alg que
comparteix el seu diagnstic tin-
gui un punt de vista similar de
les seves situacions. La discussi
del grup s animada, per un
company que t uns quaranta
anys diu una cosa que em fa pen-
sar.
No s que malegri de tenir-la
(EM) observa. Per mhe tornat
una persona millor des que em
van diagnosticar la malaltia ara
fa deu anys. El seu comentari
resulta familiar: madono que
alguns dels altres participants
han declarat gaireb el mateix.
Cada un ha descrit un canvi de
personalitat des de linici de la
malaltia que es podria conside-
rar un resultat vlid de qualsevol
procs de psicoterpia. Una dona
diu que sha tornat ms forta,
que t ms confiana en si matei-
xa. Una altra declara que s
menys negativa que abans del
seu diagnstic. Un home mani-
festa que t ms intimitat i s
ms expressiu emocionalment
en les seves relacions personals.
Altres del grup assenteixen amb
el cap.
Irvan Yalom (1980) presenta tro-
balles similars en el seu treball
amb pacients terminals malalts
de cncer. Moltes persones des-
criuen canvis notables que no
es poden qualificar duna altra
forma que no sigui creixement
personal. Entre els canvis que
identifiquen les persones assis-
tents, destaquen: una reorganit-
zaci de les prioritats de la vida,
una vvida apreciaci dels fets
essencials de la vida, menys
pors interpersonals i una sen-
saci intensificada de viure el
present immediat.
Tot i aix, malgrat aquestes
garanties de canvi positiu i signi-
ficatiu, cada una de les persones
del meu taller sassegura dafe-
gir: No s que malegri de tenir-
la. Per qu els costa tant a la
gent dir que salegra dhaver
experimentat alguna cosa de la
qual ha obtingut quelcom posi-
tiu? s clar que, per alguns dels
malalts, les prdues sn massa
recents o massa grans. s possi-
ble que temin larribada de
temps pitjors, o que se sentin
incapaos dextraure algun sen-
tit del seu dest. Tot i aix, s pos-
sible que la gent trobi o imagini
alguna cosa valuosa on sembla
que no hi ha res de valor.
Podem reconixer el bo que ens envolta i que ens pasa?
SUMARI
Malaltia terminal
Cures palliatives
Suport psicoemocional
al malalt terminal i als
professionals sanitaris
Dilemes tics i drets del

malalt terminal
El malalt terminal 10
u
n
i
t
a
t
OBJECTIUS
Identificar les caracterstiques de la malaltia terminal.
Conixer quines sn les cures palliatives, els seus instruments
bsics i les bases teraputiques.
Identificar i actuar adequadament en les diferents fases per les
quals passa un malalt terminal i davant de les necessitats i les
reaccions psicolgiques que presenti.
Reflexionar i comprendre els dilemes tics que planteja la cura de
malalts terminals.
179 179
Unitat 10 - El malalt terminal
1 >> Definici i caracterstiques
de la malaltia terminal
Hi ha dos moments crucials per a lsser hum: el naixement i la mort.
Encara que som conscients que comencem a morir des del moment en
qu naixem i que la mort no s loposat a la vida, sin una part daques-
ta, ens espanta el desconegut.
En una societat com la nostra, en qu sinculca el culte al cos, el prototi-
pus s la gent jove, guapa i, sobretot, productiva i el fet que hi hagi cada
vegada ms avenos mdics destinats a la curaci, la mort es pot conside-
rar com un fracs. Fins i tot per als sanitaris, als quals sels ensenya a sal-
var vides, el contacte amb la mort els resulta frustrant en moltes ocasions
i, tot i aix, haurien de ser els primers a reconixer que hi ha moments en
levoluci de determinades malalties en qu lobjectiu ja no s curar, sin
cuidar; per aquest motiu, si pots curar, cura; si no pots curar, alleuja, i si
no pots alleujar, consola.
Quan la malaltia es torna incurable i terminal, els nostres objectius
com a sanitaris seran alleujar els dolors fsics i morals, mantenint en
tot el possible la qualitat duna vida que sesgota i evitant emprendre o
continuar accions teraputiques sense esperana, intils o obstinades.
Ajudant el malalt fins al final amb el respecte que mereix la dignitat
humana.
El cncer, la sida, malalties de neurona motora (com
lesclerosi lateral amniotrfica) o especfiques din-
suficincia dalgun rgan (pulm, rony, fetge, etc.)
reuneixen, en major o menor mesura, les caracters-
tiques de la malaltia terminal. Per hem de diferen-
ciar les malalties terminals de les malalties incu-
rables. La definici que proposa Lasagna de malaltia
terminal s:
Lestat de malaltia la presncia de la qual pro-
voca en la ment del metge, el pacient i la fam-
lia una expectativa de mort com a conseqncia
directa de la prpia malaltia.
Daquesta manera, la malaltia terminal inclou un grup
de malalts la supervivncia dels quals pot variar des de
poques setmanes fins a alguns mesos; en canvi, per
entendre el concepte de malaltia incurable, ens fixa-
rem en les malalties crniques que han de ser tracta-
des de per vida per controlar-ne els smptomes i evitar
complicacions i, encara que actualment sn incura-
bles, els malalts que les pateixen poden viure durant
molts anys i amb una bona qualitat de vida.
La malaltia incurable s la que, amb els coneixe-
ments mdics actuals no t possibilitats de cura-
ci, per el pronstic de vida del malalt pot ser
ms o menys llarg.
Reflexi
Caminar a la mort no s tan fcil. I, si
viure s dur, morir tampoc ho s menys.
Luis Cernuda.
La malaltia terminal fa pensar en lexpectativa de la mort.
180 180
1.1 > Caracterstiques de la malaltia terminal
La Societat Espanyola de Cures Palliatives (SECPAL) recull de forma clara
les caracterstiques que han de concrrer en la malaltia terminal per tal
que pugui ser considerada com a tal. Es tracta de les segents:
Presncia duna malaltia avanada, progressiva i incurable.
Falta de possibilitats raonables de resposta al tractament especfic.
Aquest punt comporta una certa dificultat a lhora dactuar; duna
banda, s necessari ser raonable i haver esgotat tots els recursos tera-
putics abans detiquetar un malalt com a terminal, perqu, en cas con-
trari, existeix el risc de no tractar malalts potencialment curables.
Daltra banda, podem caure en lacarnissament teraputic prolongant
artificialment lagonia.
Aix, les cures palliatives no pretenen allargar la vida amb mesures
extraordinries ni escurar-la per mitj de cap eutansia; senzillament,
la respecten i ajuden el malalt fins al final.
Presncia de problemes o smptomes intensos, mltiples, multifacto-
rials i canviants.
Gran impacte emocional en el pacient, en la famlia i en lequip terapu-
tic, molt relacionat amb la presncia, explcita o no, de la mort. La fam-
lia t un doble paper: s donadora i receptora de cures:
Com a donadora: ser necessari formar i educar els familiars en la cura

del pacient i sobre pautes dactuaci en diferents situacions. A la fam-
lia, el fet de poder tenir una tasca concreta en relaci amb la cura del
malalt li fa disminuir limpacte emocional.
Com a receptora: els professionals sanitaris hem de saber reconixer

les mltiples pors i temors que sorgeixen en els familiars del malalt
terminal i hem de ser capaos de donar el suport prctic i emocional
que necessiten.
Pronstic de vida inferior a sis mesos. Aquesta dada noms t impor-
tncia estadstica, ja que donar un lmit de vida s irreal, insegur i
intil. La famlia sha dacostumar a la incertesa. Nosaltres, com a
sanitaris, comunicarem al malalt i als familiars que, quedi el temps
que quedi, els acompanyarem, que mai se sentiran sols i que farem tot
el que estigui al nostre abast per mantenir la millor qualitat de vida
possible fins al final.
1 Respecte de la malaltia terminal:
Qu entens per malaltia terminal?
Segons la SECPAL, quines caracterstiques presenta una malaltia terminal?
Posa alguns exemples de malalties que reuneixin caracterstiques de terminalitat.
2 Explica la diferncia entre malaltia terminal i malaltia incurable.
3 Una malaltia terminal es caracteritza per la falta de possibilitats raonables de resposta al tractament
especfic. Qu entens per raonable? A quins dos extrems es pot arribar equivocadament?
Si vols saber alguna cosa ms sobre la
Societat Espanyola de Cures Palliatives,
entra a la pgina web: www.secpal.com
Web
Dolor
Smptomes
digestius
Boca seca.
Candidiasi.
Anorxia. Caquxia.
Nusees. Vmits.
Disfgia.
Restrenyiment.
Obstrucci
intestinal.
Smptomes
respiratoris
Dispnea.
Raneres
agniques.
Tos.
Sanglot.
Smptomes
neuropsiqui
trics i
psicolgics
Ansietat.
Depressi.
Estat confusional
agut.
Insomni.
Smptomes de la malaltia
terminal
181 181
2 >> Cures palliatives
Qu cal fer quan ja no hi ha res a fer per a la curaci del pacient?
A mesura que la malaltia terminal progressa, canvia la classe de cures que
hem dadministrar a la persona, desplaant-se des dels tractaments curatius
als palliatius, intensificant el tractament simptomtic i oferint unes cures de
base ms espiritual i psicoemocional; en altres paraules, menys tcniques i
ms humanes.
Les cures palliatives constitueixen un abordatge destinat a millorar la
qualitat de vida dels pacients i els seus familiars, que afronten els pro-
blemes associats a una malaltia amenaadora per a la vida, a travs de
la prevenci i la palliaci del sofriment, per mitj de la identificaci
preco i lavaluaci de tractaments curosos de totes les problemti-
ques que afecten el malalt, siguin de tipus somtic, tic, social o dal-
tres tipus. (OMS, 2004)
Ajudar alg prxim a morir no s senzill; s quelcom que no simprovisa
i que cal aprendre. Un bon entrenament de lauxiliar dinfermeria facilita
el maneig del silenci i de lempatia i permet fer madurar el propi profes-
sional a travs de lexperincia. La seva feina s essencial, en considerar les
cures palliatives com a cures intensives de confort. De res serveix un trac-
tament mdic correcte o lassessorament dun psicleg si no es tenen en
compte altres necessitats: lhabitaci no t llum adequada o hi ha massa
soroll; els llenols estan arrugats; el pijama est moll o no satenen les
seves necessitats dalimentaci o higiene amb professionalitat. Si no es
duen a terme aquestes tasques amb afecte i respecte, es pot danyar lauto-
estima i la dignitat del malalt. Per a lOMS, els objectius de les cures pallia-
tives sn:
4 Creus que s important el treball de lauxiliar dinfermeria en el camp de les cures palliatives? Explica
per qu.
5 Atenent a la definici de cures palliatives donada per lOMS, respon:
a) A qui va adreada latenci?
b) A qu van destinades les cures i a travs de quins mitjans?
c) Quin tipus de problemtiques tracten?
Objectius de les cures palliatives
1. Alleujament del dolor i altres smptomes.
2. No allargar ni escurar la vida.
3. Donar suport psicolgic, social i espiritual.
4. Refermar la importncia de la vida.
5. Considerar la mort com quelcom normal.
6. Proporcionar sistemes de suport per tal que la vida sigui el ms activa possible.
7. Donar suport a la famlia durant la malaltia i el dol.
Cal no separar el cos
de la ment
Els que pateixen no sn els cossos,
sin les persones. Casell (1982).
Importncia de la cura
...Vost importa perqu s vost, vost
importa fins a lltim moment de la seva
vida i nosaltres farem el possible no
noms per ajudar-lo a morir en pau, sin
tamb perqu visqui fins que mori....
C. Saunders.
182 182
2.1 > Instruments bsics en cures palliatives
Les cures palliatives (CP) pretenen aconseguir una millor qualitat de
vida i confort dels pacients terminals, prestant una atenci integral (f-
sica, emocional, social i espiritual) de forma individualitzada i conti-
nuada. Els instruments bsics de les CP sn:
Control de smptomes: reconeixent, avaluant i tractant els smpto-
mes, com sha indicat anteriorment, sn mltiples, multifactorials,
canviants i intensos i grcies als quals aconseguirem un major benes-
tar del pacient.
Suport emocional i comunicaci: ha dexistir en tot moment una
comunicaci oberta i honesta entre malalt, famlia i equip teraputic.
Treball en equip: per aconseguir una cura total, activa i continuada
del pacient i la seva famlia, s necessari un treball en equip i la coor-
dinaci dels seus membres. Per aix, les Unitats de Medicina i Cures
Palliatives estan formades per diversos professionals (equip multidis-
ciplinari) com metges, infermeres, auxiliars dinfermeria, assistents
socials, psiclegs, etc.
2.2 > Bases de la teraputica en pacients terminals
La SECPAL recomana en el tractament dels pacients terminals:
Atenci integral: el principal objectiu de les cures palliatives s la-
tenci integral al malalt en els aspectes fsic, emocional, social i espi-
ritual.
Promoci de lautonomia i la dignitat: el malalt ha dintervenir en les
decisions teraputiques i selaboraran amb ell els objectius terapu-
tics.
El malalt i la famlia sn la unitat a tractar: sabem que la famlia s
el nucli fonamental de suport al malalt i adquireix una importncia
especial en latenci domiciliria. La famlia necessitar ajuda i infor-
maci per afrontar la malaltia del seu familiar, acompanyar el
pacient, collaborar en la seva cura i sobreportar el dol.
Concepci teraputica activa: hem deliminar del nostre vocabulari la
frase no shi pot fer res ms, ja que sempre hi ha alguna cosa ms
que podem fer, a vegades tan senzilla com visitar-lo, escoltar-lo,
donar-li la m, confortar-lo amb la paraula i amb el comproms pro-
fessional que ens t a la seva disposici.
Ambient adequat: per a la cura del pacient s fonamental crear un
ambient de respecte, confort, suport, seguretat i comunicaci. Per
aix, sn molt importants lactitud de la famlia i dels professionals
sanitaris, aix com les mesures organitzatives.
6 Entre les bases teraputiques en malalts terminals, la SECPAL inclou la duna concepci teraputica
activa. Fes una petita reflexi sobre el que aix significa. Ests dacord amb els que opinen que quan exis-
teix una malaltia terminal no es pot fer res ms pel malalt?
Equip multidisciplinari
Permet latenci integral.
Exigeix competncia professional.
Facilita disponibilitat de comunicaci
entre nivells assistencials.
Genera seguretat al malalt i a la fam-
lia.
Integra la famlia en lequip teraputic.
Acceptaci de la cura en lmbit fa-
miliar.
Promou la intimitat i lautonomia.
Sempre es pot fer alguna
cosa ms
Hem de passar duna mentalitat curati-
va (qu ms puc fer?) a una mentali-
tat palliativa (qu ms pot voler?).
Com deia C. Saunders: escolta els ma-
lalts; ells et diran qu fer.
183 183
Elisabeth Kbler-Ross
Aquesta metgessa dorigen sus va rea-
litzar una important tasca acompa-
nyant i escoltant malalts terminals i
aix va elaborar un esquema de les
fases per les quals passa una persona
que senfronta a la mort. Aquests tre-
balls li van validar el reconeixement
internacional en el camp de la tanato-
logia del procs de morir. Destaca la
seva frase:
s molt important que feu el que de
veritat us importi... Noms aix podreu
beneir la vida quan la mort estigui a
prop.
Qui dna i qui rep el suport psico-
emocional?
El malalt terminal passa per una fase de negociaci.
Pacient
Familiars Professionals
El reben els mateixos que el donen. Depenent
de la fase de la malaltia en qu es trobi el pa-
cient, donar i rebre tindr diferents intensi-
tats.
SUPORT PSICOEMOCIONAL
3 >> Suport psicoemocional
El suport psicoemocional consisteix en acompanyar el malalt i la famlia en
tot el procs de la malaltia. Quan diem acompanyar, volem dir escoltar, infor-
mar, ensenyar, recolzar i cuidar tots els que participen en el procs i prestant
una atenci especial a la famlia, que rep un gran impacte emocional i, per
tant, necessitar molta protecci. Tant el pacient com la famlia i els profes-
sionals implicats en la cura sn receptors i donadors de suport psicoemocio-
nal.
3.1 > Fases en el procs de la mort
E. Kbler-Ross descriu cinc fases per les quals passa un malalt terminal. No
sempre es presenten totes ni segueixen el mateix ordre o tenen la mateixa
durada, ja que depn de diversos factors:
1. Negaci o rebuig de la veritat: en conixer el diagnstic de malaltia termi-
nal, els malalts responen negant la realitat com a mecanisme de defensa per
reduir lansietat. Diran frases com aix no em pot estar passant a mi.
2. Ira, rbia, reconeixement de la veritat: sorgeixen aqu sentiments de
rbia per la impotncia, i de ressentiment i agressivitat cap als altres, sobre-
tot cap als que ms estima (per qu a mi?, es pregunten). Famlia i profes-
sionals sanitaris han de tenir pacincia i comprendre abans de jutjar.
3. Negociaci: el pacient comena a acceptar la realitat, per intenta nego-
ciar o realitzar pactes per aconseguir algun desig. El malalt pensa alguna
cosa com la segent: dacord, estic malalt i em morir, per amb una con-
dici....
4. Depressi, abatiment davant de la veritat: a mesura que progressa la
malaltia, van apareixent ms smptomes, el pacient es debilita i, en fer-se
conscient de la realitat, entra en una fase depressiva amb una intensa sen-
saci de prdua. En aquesta fase, hem de mostrar suport i comprensi per
la seva tristesa i afavorir lexpressi del seu dolor.
5. Acceptaci, reconciliaci amb la veritat: el pacient s conscient que no
hi ha soluci i es disposa de forma serena i digna per a la seva mort. s una
fase gaireb desproveda de sentiments, en qu hem de respectar els desigs
del pacient.
DONCS, LA VERITAT S
QUE ARA ESTIC MOLT
ENFEINAT...
...NO S QUE NO EL VULGUI
REBRE, PER NO TINC
TEMPS PER PERDRE.
......NO LI ANIRIA B
PASSAR UNA MICA
MS TARD?
184 184
3.2 > Reaccions psicolgiques del malalt terminal
Davant de la proximitat de la mort, la persona presenta reaccions psicolgi-
ques com la regressi (torna a comportaments daltres etapes vitals ante-
riors), la interioritzaci (salla de tot el que lenvolta, es replega sobre si
mateix i s difcil comunicar-shi) i la por (ja que el pacient podr sentir
temor per moltes coses). Les pors ms freqents sn:
Por En qu consisteix? Qu podem fer?
Por
al desconegut
i incontrolable
Es manifesta sobretot en fases inicials,
en qu es plantegen multitud de dub-
tes sobre la seva situaci: qu ser del
meu dest? Qu passar amb la meva
famlia i els meus amics?
Crear un clima de confiana i sinceri-
tat per tal que el pacient expressi les
seves preocupacions. Donarem respos-
tes convincents i especfiques, per
sempre aclarint que sn opinions, ja
que per a les seves preguntes no exis-
teixen respostes objectives.
Por
a la soledat
El pacient se sent rebutjat i abando-
nat. A vegades, sevita el malalt, i
encara ms si sest morint, perqu no
se sap qu dir-li.
Hem dacompanyar el malalt el major
temps possible, que senti que ens inte-
ressem per ell i que ens t a la seva
disposici si ens necessita.
Por
al dolor
Por al sofriment en general, no noms
al dolor fsic. Est influda per lacti-
tud del malalt.
Treballar al costat del malalt per saber
lorigen, extensi i durada del dolor, i
aix poder-lo tractar correctament i
alleujar el seu sofriment.
Por
a la prdua didentitat
La minusvlua del cos, la prdua del
control i de la plena conscincia, del
contacte hum i de les funcions, fa que
es destrueixi la prpia identitat.
Reforar la identitat mantenint el con-
tacte amb els que formen part de la
seva vida i conservar la identitat amb
el desig de reunir-se amb les persones
estimades mortes anteriorment.
Por
a la prdua del cos
El cos s una part vital en el concepte
de nosaltres mateixos, de forma que
quan aquest es deforma (per la prpia
malaltia o tractament), no s noms
una prdua fsica, sin tamb de la
imatge i de lautoestima.
Informar el malalt, de qu li passa i
per qu, li evita ansietat. Insistir que
no sha davergonyir per la prdua de
funcions i noms lassistirem quan no
es pugui valer per si mateix. Intentar
que mantingui el control el major
temps possible.
Por
a la prdua de lautocontrol
Amb laven de la malaltia, apareix
una situaci de dependncia, ja que
disminueixen el control, lenergia, la
vitalitat, la fora i la capacitat de
reacci. Aquestes prdues fsiques i
mentals provoquen por.
Cal ajudar el pacient a mantenir la
seva autoritat, a prendre decisions
quotidianes, a continuar complint els
seus deures, en la mesura del possible,
i a decidir la forma en qu vol viure
lltim perode de la seva vida.
Un final en pau
Noms els pacients que han pogut
superar les seves angoixes i ansietats
seran capaos darribar al perode da-
cceptaci i de pau. E. Kbler-Ross.
185 185
3.3 > Necessitats psicolgiques del malalt terminal
Les necessitats psicolgiques que t el pacient a lhora denfrontar-se
amb la mort depenen de molts factors: malaltia, moment evolutiu, pro-
ves i tractaments que necessiti, capacitat dadaptaci del pacient,
suport familiar i social, relaci amb els professionals sanitaris, etc. Per
aix, hem de fer una avaluaci precisa de cada cas particular i en cada
moment per, en general, les necessitats psicolgiques ms importants
sn:
Comunicaci vera, clara i tranquillitzadora, perqu el pacient necessi-
ta saber qu li est passant per enfrontar-se a la realitat de forma cons-
cient, participar en les decisions teraputiques i mantenir el control de
la seva vida. Encara que tamb hem de respectar el dret del malalt a no
voler saber.
Possibilitat dexpressar els seus sentiments i emocions, ja que el pacient
ha de saber que estem oberts i disposats a escoltar-lo. Donar a conixer
els seus sentiments lajuda a alliberar la tensi i a nosaltres ens permet
captar pensaments distorsionats que li puguin causar un sofriment
innecessari.
Preservar lesperana, centrant-la en expectatives realistes i assoli-
bles. Una correcta i sincera informaci no t per qu destruir lespe-
rana; al contrari, anticipar-se als smptomes previsibles indicatius
de progressi de la malaltia pot reduir la desesperaci i preparar da-
vanada el malalt per afrontar la situaci. El pacient necessita man-
tenir una esperana, sigui quina sigui, i la nostra obligaci s respec-
tar-la.
Entorn dajuda sense sobreprotecci, per tal que no sorgeixin senti-
ments dinutilitat, de ser una crrega, de baixa autoestima o de prdua
de control en el pacient i de cansament en el cuidador. Hem de deixar
que el pacient mantingui la seva activitat i ajudar-lo noms en el que no
pugui realitzar.
Sentir-se valorat positivament, saber-se important per a alg i esti-
mar s molt important al llarg de tota la vida, per encara ho s ms
en el perode final. Lacceptaci incondicional del malalt lajudar a
millorar la seva autoestima, aix com el reconeixement dels seus
valors i xits personals, la higiene diria i la cura de la seva aparena
externa, aix com la comunicaci afectiva per part dels seus ssers
estimats.
Possibilitat de reconciliaci i perd, ja que quan el pacient sap que la
seva vida est a punt dacabar, busca resoldre conflictes pendents per
sentir-se en pau.
Preservar la dignitat i la intimitat, ja que levoluci de la malaltia pot
amenaar la identitat del subjecte, tant fsica com psquica, i per aix
hem de mirar i tractar el malalt amb estima i sense condicions.
Companyia, ja que al final de la vida sorgeixen grans dubtes i preguntes
(com existeix alguna cosa desprs de la mort?). Per aix, s important
acompanyar-lo i ajudar-lo a trobar un significat a la seva situaci dacord
amb les seves creences i valors.
Mantenir sempre lesperana
Deia Kant que en compensaci de la
humana misria, el cel ha atorgat a
lhome tres grans dons: el somriure, el
somni i lesperana.
Pensaments distorsionats
Els nostres sentiments i emocions de
cada moment es produeixen pels nos-
tres pensaments. En moltes ocasions,
sn les prpies persones (i ms encara
quan estan travessant situacions pro-
blemtiques com en el cas del malalt
terminal) les que contribueixen a crear
el seu propi malestar interpretant la
realitat de forma errnia o exagerada.
186 186
3.4 > Reaccions psicolgiques i necessitats del professional
Treballar amb persones que pateixen malalties terminals s sempre dur i
exigent i ens pot generar ansietat i sentiments dimpotncia i fracs.
Aquest malestar emocional pot afectar la cura prestada al pacient i les
relacions amb els companys de treball, familiars i amics. Per tant, la pre-
paraci dels professionals encarregats de tractar malalts terminals no ha
de ser noms tcnica, sin tamb psicolgica, per conixer el maneig de
les situacions difcils i de les prpies emocions. Aix, hi pot ajudar tenir en
compte els segents aspectes:
El tracte amb aquests pacients genera uns sentiments que s bo identifi-
car per poder-los resoldre posteriorment:
Fstic o repugnncia davant de les conseqncies de la prpia malaltia
(secrecions, males olors, etc.) o els tractaments a qu han estat sotme-
sos (grans amputacions, cicatrius deformants...).
Agressivitat, causada pels pacients que ens tracten amb ira, ens recla-
men insistentment o exigeixen massa informaci.
Pena davant de situacions dinjustcia, mala sort, indefensi com
en el cas dels nens o persones amb les quals ens sentim identificades
per tenir la nostra mateixa edat o professi, etc.
Indiferncia, utilitzada moltes vegades per evitar el nostre propi pati-
ment.
Amabilitat amb els pacients que sn obedients o que no plantegen exi-
gncies.
Incomoditat que sentim davant dels pacients que ens recorden
morts o que remouen al nostre interior sentiments que criem supe-
rats.
Unes vegades, el professional actua fredament, guardant un distancia-
ment per evitar el dany emocional i, altres vegades, es produeix la situa-
ci contrria, una sobreimplicaci afectiva. Hem de trobar el terme mig,
ja que s la forma ms adequada de tractar els pacients.
Necessitem treballar el nostre interior: qestions sobre la mort, el sentit
de la vida, la religi, la naturalesa humana, etc. per conixer-nos ms a
nosaltres mateixos i poder desenvolupar fortalesa i ajudar aix en les
situacions difcils.
Per ltim, s molt important la comunicaci i el suport entre els mem-
bres de lequip sanitari.
7 Hem parlat del fet que els professionals dedicats a les cures palliatives sn receptors i donadors de
suport psicoemocional. Tu, com a auxiliar dinfermeria, de qui creus que reps i a qui creus que dones aquest
suport?
8 A quines tres fases del procs terminal definides per Kbler-Ross pertanyeria cada una de les segents
expressions?: aix no em pot estar passant a mi, per qu em passa a mi i no a alg altre?, shan con-
fs, em morir, per com a mnim que en doni temps de veure la boda del meu nt.
9 Explica qu tindr de positiu permetre al pacient expressar els seus sentiments i les seves emocions.
Vncer les nostres prpies pors
Si no hem adquirit la suficient llibertat
sobre les nostres pors davant de la
mort, no podrem ajudar els malalts a
enfrontar-shi.
Suport psicolgic de lequip
Poder compartir les nostres experincies
amb el grup de treball suposa un gran
suport per als professionals que treba-
llen amb malalts terminals. Es pot apro-
fitar qualsevol moment i lloc per parlar-
ne, per exemple, mentre es pren el caf.
187 187
4 >> Dilemes tics i drets del malalt terminal
Cada vegada existeixen ms avenos cientfics i tcnics: en enginyeria gen-
tica, en tcniques aplicades a la prolongaci de la vida i a la reproducci
humana. Amb aquest progrs sorgeix lobligaci de fer un bon s daquests
avenos. Lhome ha de conixer els lmits del seu poder: no tot el que es pot
fer, sha de fer.
Ms concretament, en el cas del malalt terminal, ens sorgeixen dilemes
morals o tics com a conseqncia del desenvolupament tecnolgic: s tica
leutansia? I lacarnissament teraputic? I la sedaci terminal? En quin
moment, si s que existeix, sha dabandonar la lluita? T el pacient dret a
conixer la veritat? s millor morir a casa o a lhospital? En els apartats
segents, aprofundirem en alguns daquests dilemes.
4.1 > Acarnissament o furor teraputic
Lacarnissament o furor teraputic consisteix en ls indiscriminat
de tractaments extraordinaris dels quals ning pot esperar cap tipus
de benefici per al pacient, allargant aix la seva agonia.
Aquesta situaci de lacarnissament estaria en contra de la prohibici
constitucional de sotmetre lindividu a tractes inhumans o degradants
(Article 15 de la Constituci Espanyola).
s difcil definir amb precisi quin s el moment en qu comencen els
excessos i els tractaments es tornen desproporcionats respecte de les
necessitats del malalt. El cert s que cal respectar la voluntat del malalt,
ja que ning est obligat a reclamar ni a consentir tot tipus de tracta-
ments si al seu parer s excessivament costs, dolors o li produeix una
mutilaci no acceptada.
El metge sha de limitar a alleujar els dolors fsics i morals del pacient,
mantenint en tot el possible la qualitat duna vida que sesgota i evitant
emprendre o continuar accions teraputiques sense esperana, intils o
obstinades. Assistir el malalt fins al final, amb el respecte que mereix la
dignitat humana. (Article 28.2 del Codi dtica i Deontologia Mdica de
lOrganitzaci Mdica Collegial a lEstat).
4.2 > Dret del pacient a conixer la seva situaci
Davant del dret del pacient a conixer la seva situaci, tamb es pot refle-
xionar sobre algun aspecte tic. No hi ha dubte que totes les persones tenen
dret a no voler saber i, per tant, a no preguntar sobre la seva malaltia o
pronstic. Hem de respectar aquesta decisi per analitzant-la b i assegu-
rant-nos que el pacient ha tingut la possibilitat de preguntar.
En altres ocasions, ens trobem en situacions en qu els familiars solliciten
ocultar la veritat al pacient per a possiblement no fer-lo patir o, potser, per
protegir-se a si mateixos i no enfrontar-se a la difcil situaci.
No oblidem que, en qualsevol cas, la informaci ha de ser donada pel
metge.
Dret a la informaci
La Llei General de Sanitat, en el punt 5
de larticle 10, diu textualment: El
pacient t dret a rebre, en termes
comprensibles per a ell i els seus fami-
liars o persones prximes, informaci
completa i continuada, verbal i escrita
sobre el seu procs, incloent diagns-
tic, pronstic i alternatives de tracta-
ment.
188 188
4.3 > Morir a casa o a lhospital
Fins no fa gaire temps, la mort es vivia com quelcom ms prxim, i el
lloc en qu morien les persones era casa seva, envoltades dels seus
ssers estimats. Tot i aix, en lactualitat, la majoria de les persones
moren als hospitals.
Quan un malalt est en la fase terminal, la decisi de morir a casa seva
o en un centre hospitalari tamb est subjecta a dilemes que shan de
reflexionar.
Tant en un cas com en laltre, trobem avantatges i inconvenients:
Avantatges de morir
a casa
Inconvenients de morir
a casa
Estar envoltat de familiars i amics.
Romandre en un ambient conegut
juntament amb els seus objectes
personals.
Major flexibilitat dhoraris i nor-
mes.
Permet que el pacient continu
amb les seves activitats, en la
mesura del possible.
Poder rebre les cures de la seva
famlia amb el suport dels profes-
sionals datenci primria, aix
com el de les unitats datenci
domiciliria, que a ms de donar
suport a malalt i a famlia, ajuden
el personal dels centres de salut i
faciliten la coordinaci entre aten-
ci primria i hospital.
Vivncia prxima de la situaci,
que afavoreix lelaboraci del dol
per part de la famlia.
Menys possibilitats dallament i
despersonalitzaci.
Possibilitat darribar al cansament
o la claudicaci de la famlia.
Cures menys especialitzades.
Es pot arribar a situacions de con-
flicte per la situaci de tensi
mantinguda per part dels fami-
liars.
Dificultats de tipus econmic.
Avantatges de morir
a lhospital
Inconvenients de morir
a lhospital
Menor cansament dels cuidadors
(rotaci de professionals).
Cures ms tcniques.
Possibilitat de proves i
tractaments especfics.
Estar envoltat de desconeguts
(altres pacients, professionals,
etc.).
Dificultat per expressar les seves
emocions en un ambient poc propi-
ci o estrany per al pacient.
Regles i horaris estrictes i poc pen-
sats, a vegades, en benefici del
pacient.
Ms possibilitats de despersonalit-
zaci i allament.
Unitats dAtenci Domiciliria
Els objectius generals de les Unitats
dAtenci Domiciliria sn: ajudar el
personal dels centres de salut, donar
mitjans de suport a la famlia, facilitar
la coordinaci entre atenci primria i
hospital.
I, en relaci amb el malalt: han de con-
trolar el smptomes que tingui, planifi-
car les cures necessries, coordinar
tractaments i cures amb lequip da-
tenci primria.
El malalt terminal
davant de la mort
Si ells no pateixen, si estan installats
cmodament, si sn cuidats amb afecte
i si es t el coratge de portar-los a les
seves cases a tots, en la mesura del
possible, aleshores ning protestar
enfront de la mort. E. Kbler-Ross.
189 189
4.4 > Eutansia
Entrem ara en la reflexi dun tema de plena actualitat: leutansia.
La paraula eutansia, etimolgicament, prov del grec (eu: b i th-
natos: morir); per tant, no significa res ms que bona mort o ben mo-
rir.
Leutansia es classifica atenent a diferents criteris no exempts de con-
sideracions tiques, morals o jurdiques:
La primera classificaci distingeix entre voluntria i involuntria, i es
basa en si s sollicitada o no per part del malalt. Leutansia involun-
tria no s acceptada per cap codi tic, moral, religis ni legal. Va en
contra de tot dret a la defensa i a la protecci de la vida, acceptar que
alg t el poder de donar mort a una altra persona sense justificaci,
pel simple fet de ser vella, intil, anormal o moribunda. Daltra
banda, respecte de leutansia voluntria, sorgeix la pregunta: Per
qu la sollicita una persona? Quan un malalt manifesta el seu desig
de morir, el que primordialment busca s acabar amb una srie de
condicionants que li fan la vida massa dura i impossible de suportar:
dolor, soledat, incapacitat, ser una crrega, degradaci fsica, etc. Tot
i aix, seria ms tic alleujar aquests sofriments que eliminar el que
els sofreix. Nombrosos especialistes en malalties terminals, com
Kathlen Foley, Linda Emmanuel, B. Thne-Siemens, Marie de
Hennezel, Lpez Azpitarte o Marcos Gmez Sancho, coincideixen que
les peticions deutansia solen acabar quan els pacients reben tracta-
ment palliatiu.
La segona classificaci, en activa o passiva, divideix leutansia
segons lacci o omissi de determinats actes que provocarien la mort
del pacient. Aix, leutansia activa consisteix en la realitzaci dac-
tuacions que suposen la mort del pacient, i la passiva tracta de no
adoptar mesures tendents a prolongar-li la vida o de la interrupci
dun tractament mdic instaurat anteriorment. Per exemple, ladmi-
nistraci duna dosi letal dun frmac seria una eutansia activa i no
connectar el respirador a un pacient que el necessita seria passiva. Cal
tenir en compte que no s eutansia passiva el fet de no efectuar ter-
pies desproporcionades, tal com hem explicat en lapartat de lacar-
nissament teraputic.
Per ltim, leutansia activa pot ser, al seu torn, directa o indirecta,
segons la intencionalitat. s a dir, si lacci que ocasiona la supressi
de la vida s directa (com en el cas duna injecci letal), per si lacci
no t el propsit de donar mort, sin dalleujar smptomes, encara
que aix comporti escurar la vida del pacient, s indirecta.
En molts pasos, el debat sobre leutansia s cada vegada ms intens i
no existeix una legislaci europea nica sobre aquesta matria. En con-
cret, a Espanya, no es contempla ni est establerta una regulaci espe-
cfica i completa. Lnic text normatiu en qu es fa referncia a leuta-
nsia s el Codi Penal, que indica lexistncia duna sanci punible per
als casos deutansia (Article 143.4).
LOMS i leutansia
Ara que existeixen solucions possibles
per evitar la mort amb sofriment, s
preferible concentrar els esforos en
els programes de cures palliatives,
ms que exercir pressions per legalit-
zar leutansia. (OMS, 1991)
El Codi Penal respecte
de leutansia
Article 143.4 del Codi Penal: El que
causs o coopers activament amb
actes necessaris i directes a la mort
duna altra persona, per la petici
expressa, segura i inequvoca daques-
ta, en el cas en qu la vctima pats una
malaltia greu que condus necessria-
ment a la seva mort, o que produs
greus patiments permanents o difcils
de suportar, ser castigat [...].
190 190
4.5 > Testament vital
Daltra banda, tamb entren en discussi les situacions en qu el pacient
amb una malaltia incurable o inconscient no pugui prestar el seu consen-
timent ni manifestar la seva voluntat. Una alternativa per solucionar o
preveure aquests casos, en qu no es pugui obtenir el consentiment del
pacient, sn documents com el proposat pel Grup dtica de la Societat
Europea de Cures Palliatives. Parlem del testament vital, document de
voluntats anticipades o dinstruccions prvies. Mitjanant aquest docu-
ment, una persona major dedat, capa i lliure manifesta anticipadament
la seva voluntat sobre les cures i el tractament de la seva salut o sobre el
dest del seu cos o dels seus rgans un cop arribada la mort, amb lobjec-
tiu que aquesta voluntat es compleixi si es donen les circumstncies o
situacions en qu no la pot expressar personalment. Catalunya va ser la
primera comunitat autnoma en regular legalment el dret a subscriure
un testament vital lany 2000.
4.6 > Sedaci
Un altre dilema tic ens el planteja ladministraci de sedants, s a dir, el
que coneixem per sedaci terminal.
La sedaci terminal consisteix en ladministraci deliberada de fr-
macs en un pacient la mort del qual es preveu prxima, per tal de
produir una disminuci de la conscincia suficientment profunda
i previsiblement irreversible, amb la intenci dalleujar un sofri-
ment fsic i/o psicolgic inassolible per altres mitjans i amb el con-
sentiment explcit, implcit o delegat del pacient.
Es pot considerar correcta i ticament acceptable la sedaci terminal
quan:
La finalitat sigui reduir el sofriment.
Ladministraci del tractament noms busqui disminuir el sofriment i
no provocar intencionadament la mort.
No hi hagi cap altre tractament que aconsegueixi els mateixos efectes
principals sense efecte secundari de lescurament de la vida.
Hem de tenir en compte que, en
absncia de motius greus, no sha
dadministrar frmacs amb lnica
finalitat de privar de la conscincia
el moribund, perqu aix se limpe-
deix viure la seva prpia mort. s
una prctica incompatible amb la
mort digna i se sol adrear ms cap
a eliminar el malestar dels que len-
volten. Per, respectant la dignitat
humana i no pretenent la mort,
susen analgsics per alleujar els
patiments del malalt terminal,
encara que aix es puguin escurar
els seus dies de vida.
Instruccions prvies
El 22 de mar de 2007, la Conselleria
de Sanitat de la Junta de Castella i
Lle, va publicar el Decret 30/2007, en
qu es regula el document dinstruc-
cions prvies en lmbit sanitari i es
crea el Registre dInstruccions Prvies
de Castella i Lle.
Fins on sestableixen
els lmits?
Pregria a la serenitat: Doneu-me la
serenitat per acceptar les coses que no
puc canviar, el valor per canviar el que
s que puc canviar i la saviesa per com-
prendren la diferncia. Annim.
191 191
4.7 > Drets del malalt
El malalt terminal reclama una srie de drets buscant una bona atenci i
una bona mort; sn drets universalment acceptats. Es recullen al se-
gent requadre:
Drets del malalt terminal
Tinc el dret de ser tractat com un sser hum viu fins al moment de la meva mort.
Tinc el dret de mantenir una esperana, sigui quina sigui.
Tinc el dret dexpressar, a la meva manera, els meus sentiments i les meves emocions pel que fa a latansament de
la meva mort.
Tinc el dret dobtenir latenci de metges i infermers, fins i tot si els objectius de curaci han de ser canviats per
objectius de confort.
Tinc el dret de no morir sol.
Tinc el dret de ser alliberat del dolor.
Tinc el dret dobtenir una resposta honesta, sigui quina sigui la meva pregunta.
Tinc el dret de no ser enganyat.
Tinc el dret de rebre ajuda de la meva famlia i per a la meva famlia en lacceptaci de la meva mort.
Tinc el dret de morir en pau i amb dignitat.
Tinc el dret de conservar la meva individualitat i de no ser jutjat per les meves decisions, que poden ser contrries
a les creences daltres.
Tinc el dret de ser cuidat per persones sensibles i competents, que intentaran comprendre les meves necessitats i
que seran capaces de trobar algunes satisfaccions ajudant-me a enfrontar-me amb la mort.
Tinc el dret que el meu cos sigui respectat desprs de la meva mort.
10 Quina s la postura que ha dadoptar el metge respecte de lacarnissament teraputic segons el Codi
dtica i Deontologia Mdica?
11 Entre els inconvenients que trobem en la mort a lhospital es troba el destar regits per unes normes
i horaris rgids que moltes vegades no beneficien el pacient. Explica algunes situacions en qu vegis aquests
problemes i les seves possibles solucions.
12 Expressa la teva opini sobre la informaci al pacient respecte de la seva malaltia:
a) Creus que es poden aplicar els mateixos criteris a tots els pacients?
b) T dret la famlia a ocultar la veritat?
c) Quina posici hauria dadoptar el metge i com hauria de donar la informaci?
Tinc el dret que el meu cos sigui respectat desprs de la meva mort.
192 192
Idees clau
Suport
psicoemocional
Cures
palliatives
Definici i
caracterstiques
de la malaltia
terminal
Depressi
Interioritzaci
Por
Al desconegut
A la soledat
Al sofriment
A la prdua
didentitat
A la prdua
del cos
A la prdua de
lautoconfiana
Negaci o rebuig de la veritat
Ira, rbia, reconeixement de la veritat
Negociaci
Preparaci, abatiment davant de la veritat
Acceptaci, reconciliaci amb la veritat
ATENCI
PSICOLGICA
AL MALALT
TERMINAL
Definici segons lOMS
Objectius
Instruments bsics usats en
cures palliatives
Bases de la teraputica en
pacients terminals
Malaltia terminal
Malaltia incurable
Caracterstiques que concorren en la
malaltia terminal segons la SECPAL
Acarnissament o furor teraputic
Dret a la informaci
Mort a casa o a lhospital
Eutansia
Testament vital
Sedaci
Drets del malalt terminal
Fases en el
procs de la
mort, segons
E. Kbler-Ross
Reaccions
psicolgiques
del malalt
terminal
Necessitats
psicolgiques
dels malalts
terminals
Necessitats del
professional
Dilemes tics
i drets del
malalt
terminal
.: CONSOLIDACI :.
1 El treball en equip s fonamental per poder aconseguir els objectius en les cures palliatives. Creus que
s important el paper de lauxiliar dinfermeria dins de lequip interdisciplinari? Per qu?
2 Dins dels drets del malalt terminal, nhi ha un que afecta de manera especial els professionals que sen-
carreguen de la cura daquests malalts, com s el cas de lauxiliar dinfermeria: [...] dret a ser cuidat per
persones sensibles i competents, que intentaran comprendre les meves necessitats i que seran capaces de
trobar algunes satisfaccions ajudant-me a enfrontar-me amb la mort [...].
Per tant, els professionals han destar preparats tcnicament i psicolgicament. Quins aspectes cal tenir en
compte per estar correctament preparats?
3 A lhora delegir la mort a lhospital o a casa, es planteja un dilema tic, en qu cal valorar els avan-
tatges i els inconvenients de les dues situacions:
Quins sn els avantatges i els inconvenients?
Al teu parer, quina s lelecci ms correcta?
Creus que es poden aplicar els mateixos criteris a tots els pacients? Justifica la teva resposta.
4 Si un malalt vol que satisfacin les seves peticions de forma immediata, descuida la seva higiene, perd
el control dels esfnters o reacciona de forma agressiva i capriciosa. A qu creus que s degut?
a) regressi b) interioritzaci c) por d) tot lanterior
5 Les Unitats de Medicina i Cures Palliatives estan formades per un equip de diferents professionals.
Quins professionals formen part de lequip interdisciplinari? Per qu creus que s important el treball en
equip en la cura de malalts terminals?
6 A vegades, els professionals, en la difcil tasca denfrontar-se a la malaltia i la mort dels seus pacients,
adopten postures de distanciament o fredor o, per contra, dimplicar-se massa i de sobreprotegir. Segur que
coneixes alguna daquestes situacions o te la pots imaginar. Reflexiona sobre aquest tema i fes una breu
redacci amb les teves conclusions.
.: AMPLIACI :.
1 s cert que abans es vivia el procs de la mort de manera diferent a lactual. Indica quines sn les prin-
cipals diferncies que hi trobes i les causes que, al teu parer, ho justifiquen.
2 Leutansia s un dilema tic de plena actualitat que apareix tractat en debats per diferents persona-
litats de tots els mbits, ja que s un tema que ens afecta a tots. s habitual trobar preguntes del tipus:
Li agradaria que li practiquessin leutansia en cas que tingus una malaltia irreversible i pats grans
dolors? o Amb els avenos mdics existeixen ms solucions. Vost demanaria que li traguessin el sofriment
o que acabessin amb la seva vida per no seguir aix?. Reflexioneu sobre aquestes qestions en petits grups
i traieu-ne les vostres prpies conclusions.
3 La Maria s una pacient de 54 anys en estat terminal duna malaltia degenerativa. s conscient de la
seva malaltia i, encara que ha passat per moments molt difcils, ara, sabent que no hi ha soluci, es prepa-
ra de manera serena i digna per afrontar la seva mort, per la seva filla Carme, de 24 anys, se sent bastant
angoixada per la situaci i aix la porta a sollicitar al metge que mantingui la seva mare sedada fins al
moment de la seva mort allegant que no la pot veure patir. En quina fase de les proposades per E. Kbler-
Ross es troba la Maria? Et sembla una postura adequada la de la Carme? Quina creus que s lactitud que ha
dadoptar el metge?
Activitats finals
193 193
194 194
Ajudam... per no em tractis com una intil!
La Sara t 30 anys. Als 20 se li va diagnosticar una ELA (esclero-
si lateral amiotrfica) i, encara que conserva una certa mobilitat,
probablement, a poc a poc, la perdi totalment, aix com la parla, la
capacitat per engolir, etc. El ms segur s que aviat necessitar un
respirador i tindr ms necessitats.
La seva mare, des del primer moment de la malaltia, va decidir que
la seva filla pats el menys possible i que no li falts de res. No ha
donat cabuda a lesperana i la seva actitud s dexcessiva sobre-
protecci, sense deixar que la Sara decideixi sobre la seva malaltia
en cap moment. Lacompanya a les revisions mdiques i als ingres-
sos hospitalaris i sempre ha elegit per ella sobre els tractaments
proposats i, en alguna ocasi, fins i tot ha demanat als metges que
ocultessin la veritat a la seva filla perqu no pats. La Sara, en mol-
tes daquestes situacions, li ha dit a la seva mare: Necessito que
em comprenguis i que macompanyis, per no em tractis noms com
un cos intil i com si noms tu sabessis qu em conv.
Per lafany de protegir la Sara ha portat la seva mare a no deixar-li fer absolutament res (ni practicar les
seves aficions, ni mantenir relacions socials, fins i tot respecte de la seva higiene i alimentaci: ella la
banya, li dna el menjar, etc.), encara que el seu estat fsic li ho permets. Aquesta situaci ha produt a
la Sara sentiments dinutilitat, de ser una crrega; se sent dependent i intil i ara que la malaltia est ms
avanada la sensaci de prdua de control s encara ms gran.
Des de la setmana passada, la Sara es mostra molt agressiva, vol que li donin tot fet i de forma immediata,
ja que no controla esfnters i sorina i es defeca al llit. La seva mare se sent esgotada, ja no pot ms, i es
pregunta: Qu he fet malament?.
Cas final
Soluci s fcil de veure que lactitud de la mare no ha estat la ms convenient per a la Sara, i aques-
ta sha sentit intil i dependent. Aix ha portat la filla a adoptar una postura de regressi, que com hem
explicat al llarg daquesta unitat, s una reacci psicolgica dagressivitat i demanda amb una tornada a
etapes vitals anteriors. En la mare tamb ha repercutit negativament i, davant de la forma de comportar-
se de la seva filla, se sent confosa i cansada.
Per aquest motiu, hem de tenir en compte els segents aspectes:
Cal acompanyar, per deixant al malalt realitzar les tasques que pugui fer i ajudar-lo noms en el que no
pugui fer, per evitar aquests sentiments de ser una crrega o un intil.
Un altre aspecte en el qual ens hem de fixar s que, per evitar sofriment, la mare ha intentat ocultar
informaci sobre el seu procs a la Sara. Recordem que (encara que cal respectar els malalts que no ho
vulguin saber) una comunicaci clara i vera ajuda el pacient a saber qu li est passant per aix poder
enfrontar-se a la realitat i tenir un control sobre la seva vida.
I lesperana? Sempre cal mantenir una esperana... realista.
Segur que la Sara sap que els metges no sn dus i que, tot i els avenos, la seva malaltia no t curaci,
per es pot aconseguir el control dels smptomes, i sobretot estar acompanyat i cuidat fins al final, man-
tenint la mxima autonomia possible.
QUAN PROLONGAR LAGONIA
A VIURE
NO AJUDA
1 Reflexiona sobre larticle anterior i respon:
a) Qu opines sobre lacarnissament teraputic?
b) Segons el teu criteri, quines sn les causes que porten a la seva prctica?
c) Qui et sembla que en sn els responsables (la prpia famlia, els metges...)?
Activitats
REVISTA SANITRIA
Portat a lextrem de la irracionalitat, lesfor de la medicina per preservar
i cuidar la salut de les persones ha demostrat que s capa de girar-se en
contra dels que pretn protegir. Quan els metges sentossudeixen a esten-
dre la vida ms enll de les possibilitats fisiolgiques i del desig dels seus
pacients apareix el que es tendeix a anomenar acarnissament teraputic
[...].
Lagonia injustificadament prolongada, el sofriment extrem, la desfigura-
ci i lallament del pacient; qualsevol daquests aspectes pot ser la conse-
qncia de lacarnissament teraputic que comporta formes de morir que
resulten una caricatura de la dignitat personal, va indicar el doctor Carlos Gherardi en el simposi Qestions
tiques al final de la vida, organitzat pel Consell Acadmic dtica en Medicina.
[...] Es podria dir que la mort indigna aquella que es demora sense oferir res a canvi, llevat de sofriment i humi-
liaci s un invent recent. Naix com a resultat de laven que ha protagonitzat en els ltims cinquanta anys la
medicina, aven que permet avui prolongar la vida a travs dinstruments que proporcionen als pacients un
suport vital que supleix funcions biolgiques perdudes o, com a mnim, suspeses.
[...] Per aix, cal preguntar-se: fins quan s lcit estendre artificialment la vida duna persona?
[...] Aix, en els ltims anys, la pregunta pels lmits que shaurien destablir a la prolongaci artificial de la vida
ha sumat un nou aspecte. El conflicte ja no el planteja el metge que proposa una terpia que condueix a lacar-
nissament teraputic, sin que naix del pacient o dels seus familiars que demanen un tractament que no es con-
sidera eficient, afirma el doctor Mainetti. La resposta de la biotica se centra en lanomenat concepte de futili-
tat, que dentrada ja s bastant controvertit. Els tractaments ftils, s a dir intils, lnic que aconsegueixen s
donar al pacient dolor, dany, incomoditat i despesa econmica, defineix la doctora Pace. Ara b, com es deter-
mina la futilitat duna terpia mdica?
[...] Dalguna manera, comenta per la seva banda el doctor Mainetti, sha produt una mena dassalt tecnolgic
a la disponibilitat dels individus sobre la seva prpia mort. Aquest assalt ha donat lloc a la medicalitzaci de la
mort, obligant fins i tot a canviar la seva definici a travs de ladopci del criteri de mort cerebral.
[...] No s si es pot parlar de negociaci afegeix, per la seva banda, la doctora Pace, per probablement aques-
ta situaci ens obligui a ser ms racionals en la prctica mdica, a cuidar ms els recursos, per tenint en comp-
te que en medicina el ms terrible seria fer menys del que un ha de fer.
Extracte: LANACION.COM. 6 doctubre de 2002.
NO AJUDA
SUMARI
n
El paper de la famlia
n
La famlia, la malaltia i
el malalt
n
La famlia i el dol
n
Com cuidar el cuidador
La famlia davant
de la malaltia
u
n
i
t
a
t
OBJECTIUS
Reconixer la famlia com a recurs i font dinformaci.
Identificar les situacions en qu la famlia tamb necessita ajuda.
Conixer les pautes de suport psicolgic a la famlia en la malaltia.
Aprendre a ajudar la famlia en la situaci de dol.
RPPIOCunitat11_RPPIOC11p196-212 15/07/10 10:48 Pgina 196
197 197
Unitat 11 - La famlia davant de la malaltia
1 >> El paper de la famlia
Tots els que envolten el malalt i, en especial, els familiars, per ser ms pr-
xims, han de ser conscients de la influncia que poden exercir sobre ell i
sobre el seu estat dnim. De fet, la famlia s la major font de suport social
i personal de qu disposen els individus. La persona que disposa dun sis-
tema de suport familiar efectiu suporta millor qualsevol situaci de crisi,
tamb la malaltia. Lacceptaci, la relaci clida i de confiana, aix com
la participaci activa de la famlia, sn essencials per aconseguir que el
pacient senfronti millor a la seva angoixa i compleixi millor els tracta-
ments i les indicacions mdiques. Per contra, si existeixen problemes pre-
vis, ser ms difcil una reacci positiva davant dels canvis que genera la
malaltia, es poden deteriorar ms les relacions familiars i s possible que
augmenti la tensi psicolgica.
El personal sanitari ha de comptar amb la famlia com a informadora. s
la que millor coneix el pacient i pot aportar dades importants sobre la
seva situaci fsica, psicolgica i social.
Un altre paper de la famlia del malalt s el de collaboradora en laplica-
ci de les cures. El malalt ha de ser tractat com alg a qui sestima i no se-
vita o es tem (sobretot en el cas de malalties contagioses). La famlia ha de
rebre preparaci per tal que, en alguns casos, realitzi tcniques i apliqui
les cures necessries, sobretot quan el pacient sest a casa, la qual cosa li
permetr expressar el seu afecte i disponibilitat. A ms, t efectes psicol-
gics positius per a la famlia el fet de poder participar en la cura de lsser
estimat, ja que se sent til i capa de reaccionar davant de situacions dif-
cils.
1 Quins papers pot assumir la famlia quan un dels seus membres est malalt?
2 La famlia pot collaborar en les cures del pacient, la qual cosa li aporta efectes psicolgics beneficio-
sos. Quins sn aquests efectes?
La bona vida
La bona vida no s lexistncia passiva
de viure i deixar viure. s una parti -
cipaci en qu es viu i sajuda a viure.
Isaac Bashevis Singer.
La famlia aporta informaci
En algunes situacions, com en el cas de
persones ancianes, nens, determinades
patologies, etc. s la famlia la major
font dinformaci i aportaci de dades
per ajudar al diagnstic i la identifica-
ci de les necessitats del pacient.
Paper de la famlia amb el malalt i amb els sanitaris.
Sanitari Famlia Malalt
Informadora
Receptora
Font de
suport social
i personal
Aplicaci
de cures
198 198
2 >> La famlia, la malaltia i el malalt
Les relacions emocionals que existeixen entre els components de la fam-
lia provoquen que el que li passi a un repercuteixi en els altres. Aix, quan
una persona emmalalteix, tota la famlia sen veu afectada, per lefecte
ser diferent depenent del tipus de patologia i del membre que emmalal-
teixi. A ms, a ligual que el malalt, la famlia passa per una srie detapes,
encara que no sempre apareixen totes, ni en el mateix ordre ni amb la
mateixa intensitat. La reacci de la famlia en cada una daquestes fases i
lactitud que ha dadoptar el personal sanitari es resumeixen en:
Sorpresa i negaci. Davant de la dolorosa situaci de la malaltia, la fam-
lia reacciona, freqentment, amb incredulitat (trau importncia als
smptomes, pensa que el diagnstic s un error mdic, etc.). No s ms
que un mecanisme de defensa que serveix per donar-se temps per assimi-
lar la notcia. La negaci sol ser transitria i sha dentendre com una
part normal del procs dacceptaci de la malaltia del pacient per part
dels familiars. Per a la seva resoluci, el personal sanitari ha dafavorir
la comunicaci i proporcionar suport emocional.
Frustraci i ira. El fet que un membre de la famlia estigui malalt impli-
ca una srie de canvis en la vida diria. Si els familiars no estan prepa-
rats per enfrontar-se a aquesta nova situaci, pot ser que adoptin con-
ductes inadaptades, com agressivitat, ira, clera o sentiments de culpa-
bilitat, que sn una manera de descarregar la seva frustraci. s neces-
sari que el sanitari tingui molta pacincia i capacitat dempatia.
Negociaci i depressi. Com el malalt, la famlia tamb fa pactes i pro-
meses per intentar resoldre la situaci, i passar per una fase de depres-
si quan vegi que no t xit. Lactitud del sanitari ha de ser de compren-
si i amabilitat, per alhora ferma quan la conducta dels familiars no
benefici el malalt.
Resignaci i acceptaci. Per tal que la famlia aconsegueixi acceptar la
malaltia i actu positivament, s necessari que el professional li doni
una informaci adequada i hi mantingui una relaci clida i de suport.
La famlia tamb ha de rebre assistncia del personal sanitari quan un dels seus membres emmalalteix.
Suport sempre i malgrat tot
Moltes vegades, lagressivitat i la frus-
traci dels familiars es dirigeix cap al
personal sanitari perqu aquest li
recorda la malaltia del familiar i recau,
sobretot, en els que presten una aten-
ci ms prxima. El professional no ha
dinterpretar aquestes agressions
com quelcom personal i ha doferir el
suport i lajuda que necessiten.
...FAMLIA PUJOL:
POT PASSAR A
VISITAR-SE.
CONSULTA DE
PACIENTS
CONSULTA DE
FAMILIARS
199 199
2.1 > La famlia i el tipus de patologia
Segons el tipus de patologia, la resposta i lafectaci de la famlia sn
diferents:
En el cas de la malaltia aguda, sobretot quan es tracta duna urgncia,
els familiars del pacient desenvolupen ansietat i por. Per tranquillit-
zar els familiars i permetre la seva collaboraci en el procs, s neces-
sari informar dels trmits burocrtics, sobre on recrrer i, especial-
ment, donar informaci peridica respecte de levoluci de la malal-
tia.
En la malaltia crnica, per la seva llarga evoluci, es presenten modi-
ficacions al llarg del temps. Per tant, s important que els sanitaris
estiguin atents als problemes que sorgeixin i que els abordin com
abans millor, aportant el suport i la informaci necessaris per mante-
nir lequilibri familiar. La informaci permet als familiars: donar
suport al malalt, reforar la seva participaci en el tractament i en els
plans de cures, aix com preparar-se per sobreportar levoluci de la
malaltia. Des del primer moment, el professional ha de mostrar a la
famlia el seu comproms dajuda, ser sensible a les seves preocupa-
cions i atendre els seus dubtes, moltes vegades reiteratius, perqu en
un principi s poc probable que sassimili el que passa. Lactuaci
sanitria soferir com a cooperaci, ja que, en cas contrari, es pot
entendre errniament com una intromissi que envaeix la intimitat
de la famlia.
Tot i que existeixen molts tipus de malalties mentals i amb manifes-
tacions molt diverses, en tots els casos, conviure amb un malalt men-
tal no s fcil. La famlia ha de tenir present que la majoria de vega-
des els malalts mentals no reconeixen el seu problema i que, per tant,
no es deixen ajudar. Les segents pautes poden afavorir la convivn-
cia amb aquest tipus de malalts:
l
Saber que la malaltia s la que els fa adoptar conductes inadequades,
de manera que caldr ser molt comprensius i no fer-los retrets.
l
Intentar mantenir envers el malalt els mateixos sentiments, encara
que a vegades es comporti com si no fos la mateixa persona que era
abans, ja que els canvis sobtats de personalitat es deuen tamb a la
malaltia.
l
Preveure i intentar evitar les reaccions hostils.
l
Observar-lo i protegir-lo per evitar que es faci mal a si mateix o a una
altra persona.
l
No discutir amb el malalt ni tractar de corregir les seves rareses.
l
No autoculpar-se ni pensar que sest actuant malament si el malalt
no es deixa ajudar.
l
Vigilar la medicaci (que no se loblidi o labandoni).
En el cas de la malaltia terminal, la famlia sofreix un gran impacte
emocional, caracteritzat per la presncia dansietat i preocupaci
davant daquesta situaci tan difcil de sobreportar. Els familiars
necessitaran suport fsic i emocional durant tot el procs i tamb pos-
teriorment, quan ja shagi produt la mort.
Modificacions en la famlia
Davant dun llarg procs de malaltia, en
la famlia apareixen canvis que poden
portar-la a unir-se ms o a desintegrar-se.
Informar: el poder de la paraula
La paraula ho s tot.
Talla, destrossa.
Modela, modula.
Pertorba, embogeix.
Cura o mata de cop.
Amplifica o rebaixa, segons la seva cr -
rega.
Excita o calma les nimes.
Komo-Dib
200 200
Les repercussions en la famlia seran majors o menors depenent dalguns
factors com aquests: que el malalt estigui o no hospitalitzat, el nombre de
membres disponibles per a lajuda a linterior de la famlia, els vincles exis-
tents entre ells, el nivell cultural, el medi social en qu resideixen (urb o
rural), la situaci econmica, les alternatives sociosanitries o lestat de
gravetat del pacient.
Els principals problemes dels familiars del malalt terminal sn:
l
Falta dinformaci sobre el procs de la malaltia (diagnstic, evoluci, pos-
sibles complicacions, recursos sanitaris...).
l
Angoixa i tensi davant de la malaltia. Per exemple, la famlia experimen-
ta por i preocupaci pel possible sofriment de lsser estimat.
l
Sensaci de prdua de control. Els ms propers al malalt dubten de si
seran capaos i de si tindran forces per cuidar-lo, senten inseguretat sobre
el control dels smptomes, es pregunten si sabran reconixer o no el
moment de la mort, etc.
l
Manca de solucions a les seves necessitats psicolgiques, ja que moltes
vegades els cuidadors sobliden de la seva prpia cura.
l
Dificultats econmiques o materials (per les despeses que comporta la
malaltia, la prdua dingressos, labandonament de lhabitatge, etc.).
l
En algunes ocasions, sarriba a la incapacitat, per part de tots els mem-
bres de la famlia, per donar una resposta adequada a les mltiples neces-
sitats del pacient. s el que anomenem claudicaci familiar.
Un bon suport a la famlia en la terminalitat haur de cobrir els segents
aspectes:
Satisfer les seves necessitats dinformaci.
Millorar la seva comunicaci.
Facilitar la seva participaci en la cura.
Ensenyar-los com cuidar el malalt.
Donar-los suport emocional.
Reduir els seus temors.
Temps de vida
Com diu Ramn Bays: s important
fer veure als familiars que el temps que
li queda al pacient s un temps de vida
i no una espera angoixada de la mort.
Limpacte en la famlia davant duna malaltia terminal es veu influt per nombrosos factors.
201 201
Facilitar-los la presa de decisions.
Ajudar-los a cuidar de si mateixos.
Acompanyar-los en lagonia i el dol.
La famlia, per intentar protegir el pacient del sofriment, moltes vegades
arriba a lacord de no parlar sobre la veritat (conspiraci del silenci). Aix
porta el pacient a lallament emocional i el deixa sol davant dels seus sen-
timents, ansietats i temors. En aquest cas, s necessari que els familiars sa-
donin de les repercussions negatives que t mantenir aquesta actitud i
sels ha destimular perqu expressin els seus sentiments i mostrin aques-
ta proximitat amb el malalt, tan necessria en els ltims moments.
Davant duna minusvalia, els problemes que es plantegen poden ser
molt variats, depenent de la personalitat de lindividu, de lentorn en
qu habita, del temps que porta en aquesta situaci o del tipus de situa-
ci de qu es tracti. Els problemes fsics ms freqents que pateix el
malalt sn:
l
Problemes per a la mobilitat.
l
Necessitat dajuda per a la cura personal, alimentaci i cura de la llar.
l
Ajuda per al transport.
l
Necessitats dadequaci de lhabitatge.
l
Smptomes relacionats amb la minusvalia (problemes musculars, res-
piratoris, ossis, etc.).
Tot aix pot repercutir-li negativament a nivell afectiu, generant-li
diferents tipus de desordres. Per tant, la famlia, a ms dajudar-lo fsi-
cament, li haur de prestar suport psicolgic, i per aix ser til
seguir aquestes pautes: mostrar-se pacients, intentar posar-se en el seu
lloc i conixer la seva manera de pensar, sentir o reaccionar, acceptar
el minusvlid tal com s, evitar actituds paternalistes, escoltar qu
diu i tenir-ho en compte, aix com potenciar la seva autonomia i inde-
pendncia.
Necessitat de comunicaci
Segurament, la conspiraci del silenci
reflecteix lansietat dels familiars i el
seu propi temor a la mort.
s preferible mantenir una comunicaci
oberta i de confiana que permeti al
malalt resoldre conflictes personals i
participar en la presa de decisions.
A vegades, la famlia necessita ajuda per millorar la seva comunicaci amb el malalt.
Sempre es pot millorar
Amb lajuda de la famlia i de lentorn,
les dificultats que es plantegen a un
discapacitat sempre es poden evitar o
millorar.
202 202
Una de les malalties degeneratives que ms repercussi t en lmbit
familiar s la malaltia de lAlzheimer, per tractar-se dun procs de
degeneraci i de prdua neuronal que va reduint les capacitats
intellectuals i fsiques de la persona. Per aix, s molt important que
la famlia:
l
Tingui un bon coneixement de la malaltia.
l
Sentreni i sinformi sobre les cures que necessita el malalt.
l
Aprengui estratgies dafrontament, resoluci de problemes i presa de
decisions.
l
No culpi el malalt dels canvis en la seva personalitat, ja que sn fruit
de la malaltia.
l
Cre un ambient agradable en qu
el malalt trobi suport i comprensi.
l
Compleixi amb els horaris de
forma ordenada per evitar la de -
sorientaci.
l
Demostri afecte, ja que s quel-
com fonamental i que el malalt
segueix reconeixent.
l
Rebi informaci dels recursos dis-
ponibles (serveis socials, presta-
cions, subvencions econmiques,
ajudes per millorar lhabitatge) i
com aconseguir-los.
l
Es posi es contacte amb altres
famlies que tinguin la mateixa
problemtica. Per aix, pot recr -
rer a les associacions de malalts
dAlzheimer, grups dau to ajuda o
reunions de grup.
www.afal.es
Sota el lema El teu malalt compta amb
tu; tu compta amb nosaltres, lasso-
ciaci AFAL (Associaci de Familiars de
Malalts dAlzheimer) t com a missi
investigar sobre les causes de
lAlzheimer i altres demncies, i procu-
rar una millor qualitat de vida al malalt
i a la seva famlia, a travs dinforma-
ci, formaci, assessorament i suport.
Web
3 Per quines fases passa la famlia quan un dels seus membres est malalt? Explica en qu consisteix cada
una.
4 Per qu s important ajudar la famlia del malalt crnic des del mateix moment del diagnstic?
5 Quines orientacions donaries als familiars dun malalt mental per afavorir la convivncia?
6 En el cas duna famlia que t un membre que pateix una malaltia terminal, es pot arribar a una situa-
ci de claudicaci familiar? En qu consisteix?
7 Explica qu s la conspiraci del silenci i indica quines sn les causes que poden portar la famlia a adop-
tar aquesta actitud.
8 Les dificultats a lhora de cuidar un malalt dAlzheimer sn moltes. Explica quines orientacions poden
seguir els familiars al seu crrec per portar millor aquesta difcil situaci.
9 En les associacions per a familiars de malalts dAlzheimer, quines ajudes es poden rebre?
El 21 de setembre se celebra el Dia Internacional de lAlzheimer.
203 203
2.2 > Reaccions en la famlia segons el membre que emmalalteix
Les repercussions de la malaltia en la famlia dependran del membre que
hagi emmalaltit; per exemple, de la seva edat o del paper que exerceix
socialment i familiarment. I, quan sigui necessari, es posar la famlia en
contacte amb els serveis de treball social.
Si el malalt s el membre que exerceix el paper de cap de famlia, a ms
dels temors deguts a la malaltia, en sorgiran altres de derivats de proble-
mes econmics i/o socials.
En els casos en qu no hi havia distribuci prvia de les tasques de la llar
i s la mestressa de casa o la persona encarregada daquestes tasques la
que emmalalteix, es necessitar una reorganitzaci per tal que totes les
activitats de neteja, alimentaci o cura de la llar es puguin seguir duent a
terme.
Daltra banda, els ancians sn els ms vulnerables a lhora demmalaltir i
s freqent que presentin ms limitacions. Aquestes necessitats de lanci
tamb afecten la famlia i la colloquen davant duna situaci que ha de
resoldre. Els familiars solen adoptar postures molt diferents, abraant des
de la sobreprotecci fins a lingrs de lanci en les diferents institucions.
Cal recordar que avui en dia es compta amb mltiples recursos per a la-
tenci de les persones grans (serveis geritrics, centres de dia, ajuda domi-
ciliria, etc.).
Per ltim, quan el malalt s un nen, degut al seu alt grau de dependncia i a
la major exigncia en la seva cura, es pot veure afectat el funcionament fami-
liar, les relacions entre els pares, amb els altres fills, etc. A ms, veure un nen
malalt s especialment dolors i pot
generar reaccions inadequades en els
adults que el cuiden, com sobrepro-
tecci, excessiva permissivitat a les
seves demandes, autoculpabilitzaci
(en especial, en el cas daccidents),
dependncia mtua (fonamental-
ment mare-fill) i, en casos extrems, la
dificultat per suportar el sofriment
pot portar a evitar estar al costat del
nen. Per sobreportar aquesta difcil
situaci, ser dajuda donar informa-
ci als pares, al nen malalt i als ger-
mans, adequant-la a la seva edat,
mostrar comprensi, animar els
pares com a cuidadors primaris a
participar en les cures i les deci-
sions que afecten el seu fill, etc.
10 Quines actituds inadequades poden aparixer en els familiars dun nen malalt?
La malaltia dels nens en el cine
El aceite de la vida (ttol original:
Lorenzos Oil) s una pellcula nord-
americana del 1992, dirigida per
George Millar, que tracta sobre la tena-
citat dun matrimoni per vncer les-
tranya malaltia del seu fill.
La malaltia afectar de manera diferent a la famlia, depenent del membre que
emmalalteixi.
204 204
3 >> La famlia i el dol
El dol, terme que etimolgicament prov del llat dolus (dolor), s la
resposta emocional que es produeix per la prdua i separaci, total i
irreversible, dalg o dalguna cosa significativa.
Ara ens centrarem en el dol que pateix la famlia per la mort dun sser
estimat, que s, sens dubte, un dels esdeveniments vitals ms estressants.
El dol normal presenta una srie de manifestacions que s important
conixer:
Fsiques: falta denergia, alteracions digestives (inapetncia, prdua de pes),
plor i alteracions del son (insomni, hipersmnia), entre altres.
Psicolgiques: incredulitat, confusi, enyorana, hipocondria, rbia, retret,
hiperactivitat, ansietat, soledat, tristesa o, a vegades, sentiment dallibera-
ci.
Socials: usar la roba del difunt com una forma didentificaci, deixar de
pertnyer a un grup i elaborar una nova identitat i un nou paper social.
Espirituals: conscincia de limitaci, recerca de Du i del sentit de la
vida.
Els membres de la famlia que perden un sser estimat travessen un pro-
cs dadaptaci fins que arriben a acceptar la realitat. Cada un dels mem-
bres tindr un procs diferent per, en general, les fases seran les
segents:
1. Desconcert, atordiment, desnim i desillusi. Sol ser breu i cursar amb
cert grau de xoc. Es caracteritza per la negaci: aix no s possible.
2. Tristesa profunda i recerca. Hi una gran pena i dolor acompanyat mol-
tes vegades de por, ira, culpabilitat o ressentiment. Sintenta buscar la
figura perduda.
3. Desorganitzaci i desesperaci. Es pren conscincia del fracs de la
recerca i apareixen: apatia, desinters, soledat, fragilitat fsica i falta
dobjectius.
4. Reorganitzaci i recuperaci. Lesperana reapareix i sadapta a la rea-
litat, reconduint la seva vida i plantejant-se nous objectius.
A vegades, la persona es veu superada per la gravetat de la prdua i es tren-
ca lequilibri fsic i psquic, donant lloc a un dol patolgic. Algunes de les
circumstncies que poden ser factors de risc per a la seva aparici sn:
modalitat de la mort (sobtada o inesperada), relaci amb la persona difun-
ta (ambivalent o dependent), suport social deficitari o sentiments dinuti-
litat durant el procs de la malaltia. En tots aquests casos, sha de recrrer
a lajuda professional i teraputica.
Esdeveniments vitals estressants:
sn els esdeveniments de la vida que
poden trencar lequilibri de la persona.
Entre molts altres figuren: la mort de la
parella (un dels que ms afecta), la d -
un familiar o un amic, el divorci, la
separaci, un empresonament, una ma -
laltia o lesi, un canvi de residncia, la
prdua de feina o un canvi en les con-
dicions laborals.
Vocabulari
Masked grief o dol emmascarat: es
tracta de laparici, en el familiar, de
smptomes semblants als que va tenir
el difunt (s una manera didentificar-
shi). Si els smptomes no es poden con-
trolar, s probable que es tracti dun
dol complicat.
Vocabulari
11 Quines manifestacions poden aparixer en un dol considerat normal?
12 Defineix el dol patolgic. Quins sn alguns dels factors ms probables en la seva aparici?
205 205
4 >> Com cuidar el cuidador
s habitual que, quan alg emmalalteix o presenta algun tipus de depen-
dncia, aparegui dins del sistema familiar una persona, cuidador princi-
pal, que assumeix les tasques de les seves cures bsiques i que ha de fer
front a una gran quantitat de tasques i demandes contnuament can-
viants. Aquesta situaci destrs incrementa el risc de patir importants
alteracions emocionals i problemes fsics: s el que anomenem sndrome
del cuidador i entre les seves principals manifestacions es troben:
Smptomes depressius: trastorns del son, tristesa, fatiga excessiva, inca-
pacitat de concentraci, prdua dinters per activitats prviament satis-
factries, cefalea, alentiment del pensament i disminuci de lenergia.
Canvis dhumor, agressions verbals i expressions de crueltat. En els
casos ms extrems, pot portar al maltractament de la persona al seu
crrec.
Smptomes fsics: digestius, cardiovasculars, respiratoris.
Abs dalcohol o drogues.
Per tal que el cuidador desenvolupi el seu rol en les millors condicions
possibles, tant per a ell mateix com per al malalt, s necessari tenir en
compte les segents necessitats:
Informaci. Els programes educatius proporcionen informaci sobre la
malaltia, les seves cures i el maneig de les possibles complicacions, de
forma que el cuidador se sent ms segur i disminueix la seva ansietat.
Xarxa de suport social. Necessita rebre afecte i comprensi daltres per-
sones, ja que compartir vivncies permet trencar la sensaci dallament
i refora lautoestima. En els grups dajuda mtua,
els cuidadors es relacionen amb persones que tenen
els mateixos problemes i poden intercanviar opi-
nions i oferir-se suport emocional.
Perodes de descans. Per als quals pot recrrer a laju-
da daltres familiars o als serveis comunitaris perqu
supleixin de forma temporal o parcial les seves fun-
cions (centres de dia, serveis dajuda a domicili, esta-
des temporals en residncies, etc.).
Suport emocional. Les intervencions psicoteraputi-
ques ajuden el cuidador a prendre conscincia de la
seva situaci, a substituir pensaments inadequats
per altres de ms positius, a desenvolupar habilitats
i estratgies per millorar lautoestima, a afrontar els
diferents problemes que es plantegen, a organitzar el
temps o a dur a terme activitats gratificants.
13 A qui anomenem cuidador principal? Indica quines dificultats pot trobar en tenir un malalt al seu
crrec.
14 Descriu en qu consisteix la sndrome del cuidador.
Detecci de problemes en el
cuidador
Sutilitzen alguns tests com: ICUB 97
(per a la identificaci de les cures a
prestar), ZARIT (per a la detecci de
risc o cansament del cuidador) o les -
cala GIJN (en qu sestudia la situaci
sociofamiliar).
Atenci a la dependncia
Per atorgar diverses prestacions a les
persones dependents, el 30 de novem-
bre de 2007 es va posar en marxa la Llei
de Promoci de lautonomia personal i
atenci a les persones en situaci de
dependncia. Per ampliar la informaci
relativa a aquesta llei, consulta, per
exemple, la pgina web www.jcyl.es
(Junta de Castella i Lle) i introdueix al
cercador el terme dependncia.
206 206
Idees clau
Cap de famlia
Mestressa de casa o persona
encarregada
Anci
Nen
Malaltia aguda i urgncia
Malaltia crnica
Malaltia mental
Malaltia terminal
Minusvalia
Malaltia degenerativa
La famlia
davant de la
malaltia
La famlia
i el dol
Com cuidar
el cuidador
Necessitats
del cuidador
Sndrome
del cuidador
Cuidador
principal
Segons el tipus
de patologia
Segons el
membre de la
famlia malalt
Manifestacions
Fases del dol
El paper de la
famlia
LA FAMLIA
DAVANT DE
LA MALALTIA
.: CONSOLIDACI :.
1 Explica com pot influir la famlia en la malaltia dun dels seus membres.
2 Redacta alguna situaci en qu la famlia estigui travessant una fase de frustraci i ira davant de la
situaci de malaltia dalgun dels seus membres i lactitud correcta del sanitari davant de lagressivitat
dirigida contra ell.
3 Quins aspectes serveixen de suport a la famlia en la terminalitat?
4 Com consideres que influeix negativament la conspiraci del silenci sobre el malalt i la seva famlia?
5 Explica les fases des de la dadaptaci fins a la de normalitat per les quals pot passar el familiar
davant de la mort dun sser estimat. Sempre passa per aquestes fases i en el mateix ordre o amb la
mateixa intensitat?
6 Escriu una redacci que tracti sobre un cas en qu emmalalteixi la persona encarregada de les tas-
ques de la llar. Analitza qestions com ara: quins problemes creus que es plantejaran a la famlia? Com
respondr?, etc.
7 Indica quines sn les necessitats ms importants del cuidador principal dun familiar malalt per tal
que pugui desenvolupar el seu rol en les millors condicions possibles.
8 Quin nom rep el dol en qu el familiar pateix smptomes iguals o semblants al difunt?
.: AMPLIACI :.
1 El diagnstic duna malaltia crnica genera en els familiars estrs. Quina s la manera correcta dac-
tuar per part dels sanitaris per disminuir aquest estrs?
2 En lindividu minusvlid es presenten problemes fsics que poden repercutir en lesfera afectiva. Saps
quins sn aquests problemes i com pot collaborar la famlia per solucionar-los?
3 Davant de la malaltia dun anci, la famlia pot adoptar dues postures molt diferents. Quines sn?
Expressa la teva opini sobre les causes que porten a adoptar una postura o laltra.
4 El Joan t tres anys i est ingressat a conseqncia duna intoxicaci per frmacs: els seus pares, en
un moment donat, van deixar les pastilles de lavi sobre de la taula i el nen sen va prendre un grapat.
Els seus pares es retrauen constantment loblit i des que el nen est ingressat no han deixat destar atents
a les seves peticions, li consenten tot, etc. La seva mare, tot i estar esgotada, ja que porta quatre dies
ingressat, no sha separat ni un segon del nen, ni de dia ni de nit... Quines reaccions inadequades per-
ceps per part dels pares en aquesta situaci?
5 Desprs duna entrevista clnica, una exploraci i una srie de proves complementries, el metge
diagnostica que el Marc pateix asma. Per els seus familiars pensen que no t importncia, que les crisis
li passaran rpidament i que, a ms, s possible que el metge shagi equivocat... Per aix, per qu cal
prendre tanta medicaci?
Davant daquesta actitud:
En quina fase creus que es troba la famlia?
Quina seria la postura a adoptar per part del personal sanitari?
Activitats finals
207 207
208 208
Quan el que cuida ja no pot ms
Al Josep se li va diagnosticar un cncer de pulm molt avanat. La seva dona, la Nria, lha portat a ml-
tiples centres a la recerca de solucions la qual cosa els ha suposat moltes despeses i, al final, sha con-
venut que no t cura i que del que es tracta s de cuidar-lo. Viuen en una petita casa situada en un barri
perifric de Barcelona amb la seva filla Carla, que no pot ajudar gaire degut a la seva feina. Els familiars ms
prxims estan lluny, aix que la Nria s la que sencarrega de cuidar el Josep.
La Nria i la Carla han decidit no parlar de la malaltia per evitar sofriments al malalt, per aquest coneix la
seva situaci i lnic que estan aconseguint s que se senti enganyat i sol i que no pugui expressar els seus
sentiments just quan ms ho necessita. Els familiars, les poques vegades que els van a veure, en comptes
dajudar, es dediquen a exigir i ordenar, culpabilitzant la Nria de la situaci del Josep. Els smptomes de la
malaltia ltimament han empitjorat. La Carla sent por i fuig de la situaci passant cada vegada menys temps
a casa i dedicant-se a les seves coses. La mare gaireb no es comunica amb ning, per va freqentment
als centres sanitaris amb problemes mltiples, ja que a mesura que passa el temps se sent ms incapa de
cuidar el Josep, est bloquejada i, fins i tot, descuida el seu aspecte personal. Analitza aquesta situaci.
Cas final
Soluci Es tracta duna situaci de claudicaci
desencadenada per mltiples factors: afrontament
inadequat del diagnstic i pas brusc de les cures
curatives a les palliatives, baix nivell econmic,
pocs membres a la famlia que puguin alternar-se les
cures, nul suport familiar, domicili en zona urbana en
qu normalment existeix menys suport social, habi-
tatge petit que dificulta les cures, conspiraci del
silenci que augmenta el sofriment per part de la
famlia i del propi pacient i empitjorament dels smp-
tomes. La Carla manifesta la seva claudicaci amb
labandonament, passa molt temps fora de casa, i la
cuidadora principal, la Nria, amb: incomunicaci,
bloqueig per realitzar les cures, aparici de mltiples
problemes que poden ser somatitzacions per identifi-
caci amb el seu marit i per lesgotament i lestrs i, a ms, descuida el seu aspecte personal, possiblement
per dedicar tot el seu temps al Josep.
Evidentment, anticipar-se i prevenir la crisi s el millor. En el cas que tractem, la soluci va partir del per-
sonal sanitari alertat per la quantitat de vegades que la Nria anava al centre de salut. Es va decidir ingres-
sar temporalment el Josep per normalitzar la situaci i dur a terme un millor control dels smptomes.
Lactuaci envers els seus familiars va estar adreada a: informar sobre la malaltia (control de smptomes,
evoluci, com realitzar les cures, afrontament de situacions noves, etc., donar instruccions per evitar les-
gotament del cuidador principal, fixar objectius realistes, estimular la comunicaci per reduir els efectes
negatius de la conspiraci del silenci, oferir suport psicoemocional i informar sobre els recursos disponibles).
A ms, sels va posar en contacte amb una associaci que els va ser de gran ajuda, en conixer-hi altres
persones que es trobaven en la mateixa situaci.
Mantenir la famlia i el membre malalt com a unitat a tractar s el millor antdot per prevenir la crisi de
claudicaci familiar.
1 Lautor escriu des de la seva experincia personal i dna la seva opini sobre la forma de comunicar el
diagnstic als familiars. Quins errors hi troba? Qu en penses sobre el que comenta en aquest article?
REVISTA SANITRIA
En no poques ocasions, els metges no aconsegueixen que les famlies spi-
guen exactament el que comportar el diagnstic del seu familiar malalt.
Poden haver arribat a un diagnstic exacte, moltes vegades de forma brillant, assolit amb tenacitat,
posant tots els mitjans materials i dedicant-hi hores desfor intellectual, per quan lexpliquen no ho fan
b: diuen el nom de la malaltia, descriuen el lloc on s
la lesi, a qu pot ser deguda si s que se sap i quin
tractament sha comenat; altres vegades, potser
poden explicar de forma genrica de qu es tracta,
per s freqent que no exposin amb claredat les
conseqncies que aquest diagnstic comporta en
el futur, si el pacient podr tornar a caminar, a par-
lar o si podria repetir-se el motiu de lingrs.
Langoixa que genera la imprecisi sobre la malal-
tia dun familiar s molt gran. A vegades, el diag-
nstic no est establert amb certesa, cal esperar
levoluci, no val la pena fer exploracions moles-
tes al pacient a parer dels metges o per altres
raons; en aquests casos, sagraeix la claredat en
lexplicaci de per qu no se sap qu passar
en el futur i qu seria lesperable, considerant
si es vol els possibles escenaris que
podrien aparixer depenent duna circums-
tncia o duna altra. La comunicaci falla
amb freqncia en els metges. Solen ser per-
sones brillants, capaces, estudioses i dedica-
des, per no sn capaces de comunicar-se
amb la famlia dun malalt i no aconse-
gueixen fer-se entendre.
Font: Educacin Mdica, Vol. 8, Supl. 2.
Andrs Aberasturi
Barcelona, setembre de 2005.
LAS PRIORIDADES DEL
ENFERMO Y SU FAMILIA
Activitats

C07 CAI Recolzament Psicologic Al Pacient Client

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

C07 CAI Recolzament Psicologic Al Pacient Client

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CFGM - Cures auxiliars dinfermeria

Determinaci dels objectius comuns.

Divisi dels esforos en funci de les responsabilitats.

Interaccions i xarxes de comunicaci per a lassoliment dels objectius.

Revisi de les conseqncies de les accions de lequip.

Comproms amb la vida: valoren les seves experincies com a interessants.

Desafiament: valoren situacions estressants com un repte a superar.

Control: pensen que podem actuar sobre el que els ocorre.

Durant els dos primers anys de vida, es dna el desenvolupament dels

La formaci duna parella. Les claus per al manteniment de la pare-

El desenvolupament professional per assolir la realitzaci personal.

Ser ms convincent que quan fa servir la persuasi directa.

Augmentar la seva credibilitat, ja que les persones sn ms receptives si

Evitar crtiques. Per exemple, la resposta ser diferent si diem a un

Internalitat/externalitat. El lloc on es troba la causa pot ser:

Estabilitat: la temporalitat o freqncia amb qu es produeix la causa

Controlabilitat: s el grau de control que es t sobre la causa que ha pro-

Definir els objectius de canvi que pretenc.

Descriure la situaci i/o conducta que vull criticar.

Suggerir o demanar canvis amb missatges jo.

Elogiar i agrair lacceptaci de la crtica.

Decidir un acord total o parcial, segons el cas.

Recompensar (grcies per dir-mho!).

Comprometres a rectificar, demanar alternatives o negar assertiva-

Validar, s a dir, fer veure a la persona que sentn la seva irritaci.

Escoltar atentament i deixar que laltre sexpressi detingudament,

Mantenir, mentrestant, una actitud dialogant, sense fer judicis de

Procurar dirigir laltra persona cap a una rea privada.

Asseures i parlar amb calma, sense espectadors ni instigadors.

Utilitzar un to de veu baix i una fluncia verbal lenta.

Entendre laltra persona, hi estiguem dacord o no.

Expressar els nostres sentiments desprs de lincident i dir a laltra

En cas de no aconseguir reconduir la situaci, demanar ajuda a una

Preparar la situaci, s a dir, que els canals de comunicaci han destar

Definir el conflicte, o sigui, identificar els elements que es contraposen

Oferir alternatives, avaluar-les i decidir quina s la millor soluci nego-

Portar a la prctica la soluci consensuada i comprovar si funciona.

Motius primaris, innats i biolgics

Motius secundaris o socials

Estrs, ansietat i altres

Estructura molt jerarquitzada i rgida.

Estil de direcci no adequat.

Absncia de suport instrumental per part de lorganitzaci.

No es compta amb la participaci dels treballadors.

Absncia de coordinaci entre les unitats de treball.

Falta de formaci permanent per als treballadors.

No existeixen reforos ni recompenses.

Falta de desenvolupament professional.

Relacions conflictives en lorganitzaci.

Desigualtat percebuda en la gesti dels recursos humans.

Sobrecrrega i insatisfacci en la feina.

Demandes emocionals excessives.

Descompensaci entre responsabilitat i autonomia.

Falta de temps per a latenci del pacient-client.

Disfuncions de rol: conflicte, ambigitat o sobrecr-

Absncia de control dels resultats de la tasca.

Tasques permanentment inacabades.

Escassa possibilitat de prendre decisions.

Tracte amb usuaris difcils o problemtics i conflic-

Falta de collaboraci, relacions tenses i competiti-

Dinmica negativa en el treball.

Falta de suport social.

Procs de contagi social de la sndrome del cremat.

No existeix reciprocitat en els intercanvis socials.