Educació Per A La Salut TCAI

EPSCATIOC_coberta_Maquetación 1 07/07/10 12:33 Página 1
logoPROFESIONAL_CMYK.pdf 24/9/07 11:55:04
MACMILLAN IBERIA
cn=MACMILLAN IBERIA,
o=GRUPO MACMILLAN,
ou=Dpto. Ediciones
C
Spain,
CM
MY
email=info@macmillan.
CY
CMY
es, c=ES
2010.09.21 18:15:14
+02'00'
Sanitat
Educació per a la salut

CFGM.1601.C08/0.10
CFGM - Cures auxiliars d’infermeria

EPSIOCunitat00_p001portadilla_EPSIOC00p001_portadilla 15/07/10 10:04 Página 1
>> SANITAT
> Grau Mitjà: Cures Auxiliars d’Infermeria
Educació
per a la
salut
Mª Henar Portillo Rubiales, Raquel Mª Portillo Rubiales, Fuencisla Rodrigo Ruano

EPSCATIOCunitat00_p002-003_index_EPS00p002-003_index 24/06/10 9:04 Página 4
EPSCATIOCunitat00_p002-003_index_EPS00p002-003_index 24/06/10 9:04 Página 5
ÍNDEX
Unitat 1. Promoció i educació per a la salut 4

1 >> La salut 5
1.1 > Determinants de salut 5
1.2 > Conceptes de promoció i prevenció sanitàries 6
1.3 > Bases de les polítiques de salut 7
2 >> És la salut educable? 9
2.1 > Estils de vida 10
3 >> Educació per a la salut 11
3.1 > Implicacions de l’educació per a la salut 11
3.2 > Objectius de l’educació per a la salut 12
4 >> Models teòrics d’EpS 13
4.1 > Model de creences de salut (Teoria psicosociològica) 13
4.2 > Model de comunicació persuasiva i model de les contingències
situacionals de Kapferer 13
4.3 > Model teòric basat en la política econòmica 14
4.4 > Model pragmàtic 14
5 >> Agents de l’EpS 15
6 >> Camps d’actuació en EpS 16
6.1 > Educació de les persones sanes 16
6.2 > Educació de les persones malaltes 16
Unitat 2. Programació sanitària 22

1 >> Planificació i programació 23
2 >> Etapes en la planificació sanitària 24
2.1 > Anàlisi de la situació 24
2.2 > Establir prioritats 25
2.3 > Determinació de metes 25
2.4 > Estratègies d’actuació: programes de salut 26
2.5 > Avaluació 26
3 >> Disseny d’un programa de salut 28
3.1 > Introducció 28
3.2 > Objectius 28
3.3 > Activitats 29
3.4 > Previsió de recursos 30
3.5 > Cronograma 30
3.6 > Execució 31
3.7 > Avaluació 32
4 >> Programes de promoció i prevenció 33
4.1 > Programes de salut segons la població diana 34
4.2 > Programes de prevenció de malalties específiques 36
Unitat 3. Mètodes i mitjans en Educació per a la salut 42

1 >> Definició de mètodes d’EpS 43
2 >> Classificació de mètodes d’Educació per a la salut 44
3 >> Mètodes directes d’Educació per a la salut 46
3.1 > De caràcter expositiu davant del grup/individu 46
3.2 > Amb participació activa del grup/individu 48
4 >> Mètodes indirectes 52
EPSCATIOCunitat01_EPSCATIOC01p004-021 21/06/10 12:09 Página 4
1 Promoció i educació
u n i t a t
per a la salut
SUMARI OBJECTIUS
n Salut i els seus determi- ·· Identificar els determinants de la salut.
nants ·· Conèixer les polítiques de salut.
n Promoció de la salut ·· Reconèixer les mesures encaminades a la prevenció
n Prevenció de la malaltia de la malaltia.
n Models d’educació per a la ·· Promocionar la salut en el seu camp d’acció.
salut (EpS) ·· Utilitzar adequadament cada model d’educació adaptant-lo
n Agents i camps d’EpS a la situació real.
Unitat 1 - Promoció i educació per a la salut 5
1 >> La salut
Podem trobar diferents definicions de salut. L’OMS defineix la salut no
només com l’absència de malaltia, sinó com l’estat de complet benestar físic,
psíquic i social. Aquesta definició aporta un sentit holístic i positiu, però ha
estat criticada per ser utòpica, estàtica i subjectiva. Milton Terris la va modi-
ficar, mirant de compensar aquestes limita-
cions, aportant funcionalitat a la definició de
salut:
Salut Malaltia
La salut és l’estat de benestar físic, psí-
quic i social i la capacitat de funcio-
+++ ++ + + ++ +++
nar en societat i no només l’absència Equilibri Desequilibri
de malaltia. Adaptació Desadaptació
1.1 > Determinants de salut

En la recerca d’explicacions sobre la salut o la seva pèrdua i els factors que
incideixen de forma positiva i negativa en les poblacions humanes destaca el
proposat i desenvolupat per Marc Lalonde, Ministre de Sanitat del Canadà, el
1974. Els determinants de salut, segons Lalonde, són:
– Biologia, condicionada per l’herència genètica. Són variables personals i no Per reflexionar
modificables, entre les quals destaquen: “La salut és un miratge que val la pena
l Edat. La principal causa de mort difereix segons l’edat, entre els 18 i els buscar, encara que és essencialment
25 anys, per accidents de trànsit i, entre els 40 i 50 anys, per càncer. inassolible”. René Dubós
l Sexe. L’esperança de vida és major en les dones que en els homes.
– Estils de vida, o conductes de salut. Per exemple, el consum de drogues,

el sedentarisme, el menjar escombraries o, per contra, conductes saluda-
bles. Vocabulari
– Medi ambient. És la unitat d’espai ocupada per una població en un
moment determinat: ambient inorgànic o inert: factors físics i químics, Determinants de la salut: conjunt
ambient biològic: fauna i flora i, ambient social: factors socioculturals, de factors personals, socials, econò-
socioeconòmics i psicosocials. mics i ambientals que determinen l’es-
tat de salut dels individus o poblacions.
– Sistema d’assistència sanitària. Es concreta a través de la seva qualitat,
cobertura, accés i gratuïtat.
Activitats proposades
1·· El gràfic de l’esquerra representa el percentatge d’influència de cada un dels determinants sobre la
salut i l’altre la despesa sanitària que dediquen els països desenvolupats a cada un d’aquests factors. Et
sembla que existeix una correcta relació? Explica-ho.
DETERMINANTS DE SALUT REPARTIMENT DE LA DESPESA SANITÀRIA

10%
25%
25 Biologia/factors Biologia/factors
endògens endògens
Medi ambient Medi ambient
Estil de Estil de
45%
%
vida/hàbits vida/hàbits
20%
20
Sistema sanitari Sistema sanitari
1.2 > Conceptes de promoció i prevenció sanitàries

La prevenció de la malaltia abraça les mesures destinades a evitar l’a-
Vocabulari parició de la malaltia, com ara la reducció dels factors de risc, a més
de les mesures destinades a detenir el seu avenç i atenuar les seves
conseqüències un cop establerta.
Els nivells de prevenció sanitària estan en relació amb les fases de la malaltia
i són:
– Prevenció primària. S’aplica en el període de salut o prepatogen. Són mesu-
res adreçades a la població sana i estan orientades a evitar l’aparició de la
malaltia mitjançant control dels agents causals i dels factors de risc. Inclou
activitats de promoció (modificar estils de vida, entorn, valors culturals,
etc.) i protecció de la salut.
– Prevenció secundària. Es relaciona amb el període patogen, és a dir, les
accions estan destinades a persones ja malaltes. Els seus objectius són el
diagnòstic i el tractament precoços.
– Prevenció terciària. Les accions es realitzen en el període de convalescèn-
cia, invalidesa o cronicitat. Són mesures orientades a evitar, retardar o
reduir l’aparició de seqüeles d’una malaltia. Pretenen limitar la incapaci-
tat física, psíquica i social de la persona. Inclou la rehabilitació i la reinser-
ció.
Qualitat de vida: és la percepció de
l’individu sobre la seva posició en la La promoció de la salut és el procés que proporciona a les poblacions
vida dins del context cultural i el siste- els mitjans necessaris per exercir un major control sobre la seva prò-
ma de valors en què viu en relació amb pia salut i així poder-la millorar.
les seves metes, expectatives, normes i
La promoció de la salut concentra les seves accions en el medi ambient i l’in-
preocupacions.
dividu:
– En el medi ambient, mitjançant:
l Sanejament ambiental: intervenint en la higiene dels habitatges i locals
públics, en l’abastiment d’aigua potable, en l’eliminació de residus, en la
vigilància de la contaminació de l’aire, etc.
l Higiene alimentària: es tracta del control dels aliments, la seva manipu-
lació, etc.
– En l’individu, mitjançant:
l Educació sanitària: fomenta les conductes positives de salut i el canvi dels
estils de vida insans.
l Medicina preventiva: procura intervenir sobre les malalties transmissi-
bles, les malalties cròniques, els accidents, etc.
Comparació entre prevenció i promoció
Prevenció de malaltia Promoció de la salut

Mantenir la salut. Disminuir els factors de risc
Punt de referència: la malaltia Punt de referència: la salut
Estratègies sanitàries Estratègies multisectorials
Adreçat als individus Adreçat a la població

1.3 > Bases de les polítiques de Salut

En la I Conferència Internacional per a la Promoció de la Salut, celebrada
al Canadà el 1986, l’Organització Mundial de la Salut va elaborar la Carta
d’Ottawa, en què es proposen cinc estratègies per assolir un millor nivell
de salut:
1. Desenvolupar habilitats personals que millorin la salut.
2. Reorientar els serveis de salut de forma que l’individu sigui considerat
globalment.
3. Desenvolupar polítiques saludables.
4. Reforçar l’acció comunitària.
5. Crear ambients favorables per facilitar les eleccions sanes.
Durant aquesta primera conferència, sorgeix el concepte actual de promo-
Prerequisits per a la salut
ció de la salut que, juntament amb la prevenció de la malaltia, constitueix
“La pau, l’educació, el vestit, el men-
la base més important de les polítiques de salut.
jar, l’habitatge, un ecosistema estable,
A partir de l’adopció de la Carta d’Ottawa s’han subscrit moltes resolu- la justícia social i l’equitat”.
cions a diferents nivells, mundial, nacional o fins i tot local, en suport de Carta d’Ottawa
la promoció de la salut i de la prevenció de la malaltia.
La Unió Europea, per la seva banda, ha establert uns eixos preventius
comuns a tots els seus membres. L’elecció d’aquests eixos preventius no és
aleatòria, sinó que s’han estudiat les formes de viure, emmalaltir i morir
dels seus ciutadans. Després d’aquest estudi, s’ha considerat prioritari pre-
venir en matèria de càncer, drogues, SIDA, sexualitat, alimentació i alco-
holisme. Declaracions internacionals
sobre salut
A Espanya, la Constitució de 1978 recull, al seu article 43, el dret de tots
els ciutadans a la protecció de la salut, i la Llei General de Sanitat (Llei L’OMS ha anat estudiant la salut i elabo-
rant variades estratègies d’actuació que
14/1986 de 25 d’abril) reconeix la importància de la promoció i la preven-
s’han plasmat en documents com són la
ció per fer efectiu aquest dret, afirmant en el seu article 3 el següent:
Declaració d’Alma Atta, la Declaració
“Els mitjans i actuacions del sistema sanitari estan orientats prioritària- d’Adelaide, de Sundsval o de Djarkarta,
ment a la promoció de la salut i a la prevenció de la malaltia”. o la carta de Mèxic i la carta de Bangkok.
A més, s’indica, a l’article 6 de l’esmentada llei, que:

“Les actuacions de les Administracions Públiques Sanitàries estan orienta-
des a:
– La promoció de la salut.
– Promoure l’interès individual, familiar i social per la salut mitjançant
l’adequada educació sanitària de la població.
– Garantir que totes les accions sanitàries que es desenvolupin estiguin
adreçades a la prevenció de les malalties i no només a la seva curació.
Web
– Promoure les accions necessàries per a rehabilitació funcional i la rein-
El Ministeri de Sanitat i Consum ofereix a
serció del pacient”. la seva pàgina web www.msc.es/ciuda-
També l’article 18 d’aquesta Llei General de Sanitat indica que les danos/proteccionSalud/home.htm les
Administracions Públiques, a través dels seus serveis de salut, tindran mesures de protecció de la salut referi-
des als infants, adolescents, adults,
actuacions de promoció i prevenció en general i en particular es recullen
persones grans, dones, vacunacions i
les adreçades a camps com la salut ambiental, salut mental, salut laboral
tabac.
o salut alimentària.
2·· Identifica quin tipus de prevenció es duu a terme en les següents accions sanitàries i explica per a què s’u-
tilitza cada una:
a) La Maria és una dona nul·lípara de 33 anys d’edat. Ha estat prenent anticonceptius orals durant 5
anys. Es fa una revisió ginecològica de forma anual. A la consulta mèdica, la ginecòloga li diu que s’ha
de fer diverses proves: una citologia ginecològica i una mamografia. A més, degut a la seva anèmia ferro-
pènica crònica, ha de prendre ferro.
b) El Josep va amb el seu fill de 9 anys al metge perquè creu que menja massa i s’està engreixant. El
pediatre l’aconsella sobre hàbits alimentaris i d’exercici. El pare haurà de fer un registre dels aliments
que el nen consumeix durant una setmana, especificant què menja per esmorzar, per dinar i per sopar,
així com les quantitats que ingereix. Al fill del Josep li agrada el bàsquet i s’apuntarà a l’equip de l’es-
cola.
c) La Diputació de Tarragona ha realitzat un estudi sobre la qualitat de l’aigua potable a la província.
S’observa que és inferior a la recomanada. Demana a la Universitat una investigació per corroborar-ho i
li sol·licita que proposi les mesures oportunes per solucionar el problema.
d) En un accident de trànsit, el Jesús va patir una lesió medul·lar i ha quedat paraplègic. Ha estat ingres-
sat en un hospital de Barcelona i, degut a la seva evolució favorable, ja pot tornar a casa. Viu en un
poble de Girona amb la seva família i el seu pare està mirant d’adequar l’accessibilitat del domicili per
al seu fill.
e) En sortir de l’escola, la Carla dóna un paper a la seva mare: ha de signar l’autorització perquè li posin
la vacuna de la varicel·la la setmana vinent. Al document s’especifiquen les seves indicacions així com
els efectes secundaris que es pot patir arran de la seva administració.
f) La Cristina va setmanalment a una teràpia de grup. Li van diagnosticar anorèxia i bulímia nerviosa fa
cinc mesos i va arribar a necessitar alimentació parenteral, però s’està recuperant a poc a poc. El grup
de teràpia la recolza per superar aquesta situació i fa que se senti compresa perquè tots els membres
del grup han passat per la mateixa experiència. Això l’ajudarà a no patir recaigudes durant la seva recu-
peració.
g) A l’hospital li faran a la Marta “la prova del taló”. La seva mare està una mica nerviosa. “Però si això
no és res —li diu la infermera—. Una punxadeta i prou. Serveix per a detectar malalties endocrinometa-
bòliques congènites, que són poc freqüents, però que si apareixen cal tractar-les aviat per evitar con-
seqüències greus”.
h) El Jaume té 60 anys i el mes passat va patir un infart cerebral. La seva dona ve a la consulta i ens
explica que li costa recordar els noms de les coses i no reacciona amb tanta agilitat com abans. Li hem
dit que exercitar la memòria és bo i li aconsellem que faci diàriament determinades activitats: jugar a
cartes, llegir el diari, etc. i que parlin amb ell deixant-li temps per respondre i animant-lo perquè s’ex-
pressi.
3·· Quines semblances i diferències es troben entre les mesures de prevenció de la malaltia i les de la promo-
ció de la salut?
4·· Quines són les cinc estratègies de la carta d’Ottawa per assolir l’èxit en la promoció de la salut?
5·· Fes un resum amb els articles de la Constitució Espanyola que fan referència a la sanitat i a la salut.
6·· Quines actuacions duran a terme les Administracions Públiques sanitàries per protegir la salut?
2 >> És la salut educable?

No existeix una solució única i simple a la pregunta de si la salut és educa-
ble. La resposta comprèn la confluència de diverses àrees del saber des de les Vocabulari
quals trobem solucions a aquest dilema. Podem fer-nos les preguntes
següents: quins són els comportaments que milloren la salut? Com es pro- Salut pública (OMS): és la ciència i
l’art d’impedir la malaltia, prolongar la
dueixen els canvis de comportament? Com es pot facilitar l’aprenentatge?
vida i fomentar la salut i l’eficiència,
Com es comuniquen les persones?
mitjançant l’esforç organitzat de la
De quins són els comportaments que milloren la salut s’ocupen les ciències comunitat, per tal que l’individu en
de la salut, la Medicina i la Salut pública, entre altres. Les investigacions en particular i la comunitat en general es
aquest camp no cessen, incloent nous comportaments que incideixen sobre trobin en condicions de gaudir del seu
la nostra salut. dret natural a la salut i a la longevitat,
però a un cost que la comunitat pugui
De com podem canviar les conductes i els comportaments insans s’ocupen assumir.
les ciències del comportament, entre les quals ens trobem amb l’Antro-
pologia, la Sociologia o la Psicologia.
De com s’aprenen aquestes noves conductes s’ocupen les ciències de l’educa- Poder de la publicitat
ció, al capdavant de les quals es troba la Pedagogia. “Cap prova, cap rectificació ni desmen-
De la forma en què es transmet tota aquesta informació se n’ocupen les cièn- tit pot anul·lar l’efecte d’una publici-
cies de la comunicació, que tracten el tema en detall. La publicitat intenta tat ben feta”.
Hermann Keyserling (1880-1946), filò-
dirigir aquest procés per assolir els seus interessos, no sempre afavoridors per
sof i científic alemany
a la salut.
Aportacions per a l’EpS
Medicina,
CC. de
Salut Pública, CC. de la salut Pedagogia
l’educació
etc.
EDUCACIÓ
PER
Antropologia A LA SALUT
CC. del CC. de la
Sociologia Publicitat
comportament comunicació
Psicologia
7·· Seguint l’exemple, completa el següent quadre amb les aportacions de cada una de les ciències a l’e-
ducació per a la salut.
Aportacions de les ciències a l’educació per a la salut
Ciències Aportació
Ciències de la salut. Comportaments que milloren la salut.
10
2.1 > Estils de vida

L’estil de vida és un dels determinants de salut i, de la mateixa manera
que el que fa referència a la biologia, és de caràcter personal, però amb
perfil més esperançador ja que podem actuar sobre seu. La salut no
seria educable si un dels seus pilars no fos aquest. L’estil de vida d’una
persona es transmet de forma educacional durant el procés constant de
socialització i, des de la perspectiva sanitària, es refereix a conductes o
comportaments que afecten la salut. Cal tenir present la gran influèn-
cia que exerceix la publicitat sobre el consum, els hàbits i els estils de
vida.
Així, doncs, podem definir l’estil de vida com:
Conjunt de comportaments compartits per un grup social, en un
No miris per la finestra temps històric determinat i en íntima connexió amb les formes, con-
dicions de vida i patrons culturals d’aquest grup social.
La contrapublicitat serveix per neutra-
litzar els efectes que la publicitat té Els estils de vida es caracteritzen per:
sobre els estils de vida dels individus,
desenvolupant una perspectiva crítica – Ser modificables pel propi individu.
sobre la informació que aporten els – Poden adquirir-se de forma automàtica, socialització.
diferents mitjans de comunicació. El Quan l’individu mira de modificar la seva conducta a favor de compor-
següent text és un exemple de contra-
taments més saludables, l’entorn, amb els seus aspectes físics, socials,
publicitat.
econòmics i culturals, pot ser un element afavoridor o desafavoridor del
“Les finestres ja no serveixen per
canvi.
mirar, perquè la televisió et promet
una realitat molt més divertida i mor- Alguns elements de la vida diària que intervenen sobre la nostra salut són:
bosa. Per què vols la realitat?”
La tiranía de la comunicación, Ignacio – Alimentació, dieta.
Ramonet, Ed. Debate. – Exercici, activitat física.
– Descans, son.
– Consum de substàncies tòxiques: tabac, alcohol i altres drogues.
– Neteja i higiene.
– Manipulació d’aliments.
– Comportament sexual.
– Conducció de vehicles.
– Relacions interpersonals, comportament social, violència.
– Lleure i aficions.
– Estrès.
8·· S’educa la salut com s’ensenyen les matemàtiques en una classe de 4t d’ESO? Raona la teva resposta.
9·· Quina relació existeix entre els estils de vida i les prioritats instituïdes per la Unió Europea? Jerarquitza-
les i justifica-ho.
10·· El consum excessiu d’alcohol entre els adolescents és un estil de vida no saludable. Determina quines
poden ser les formes d’adquisició d’aquest estil de vida.
11·· La migdiada en la cultura mediterrània es considera un element afavoridor de la salut. Tot i això, no
tota la comunitat científica hi està d’acord. Busca’n arguments a favor i en contra.
3 >> Educació per a la salut

L’educació sanitària ha existit sempre, encara que no hagi estat reconeguda
com a tal. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 1969, en un exercici
de concreció i treball en equip de diferents experts sobre el tema, va elaborar ALEZEIA
la següent definició: L’Associació d’Educació per a la Salut,
ALEZEIA, publica la revista A tu Salud,
L’educació sanitària representa essencialment una acció exercida amb articles sobre el tema en diferents
sobre els individus per aconseguir modificar els seus comportaments. àmbits, com són els de l’atenció primà-
De forma general, pretén que els individus: ria, l’escola, els serveis socials o les
institucions de Salut Pública. En els
–Adquireixin i conservin hàbits de vida sana.
seus articles podràs trobar reflexions
–Aprenguin a usar millor els serveis de salut a la seva disposició.
teòriques i experiències pràctiques
–Tinguin capacitat per prendre individualment o col·lectivament
sobre el tema.
decisions que impliquin:
l La millora del seu estat de salut.
l El sanejament del medi en què viuen.
Lluís Salleras Sanmartí, del Servei de Medicina Preventiva de l’Hospital

Clínica, de la Universitat de Barcelona, amb una gran experiència en Salut
Pública i Medicina preventiva, definí el 1985 l’educació sanitària de la
forma següent:
L’educació sanitària del consumidor és un procés que informa, moti-
va i ajuda la població a adoptar i mantenir pràctiques i estils de vida
saludables, propugna els canvis ambientals necessaris per facilitar
aquests objectius i adreça la formació professional i la investigació als
mateixos objectius.
A partir de les anteriors definicions s’extrauen les característiques següents:
1. Inclusió del medi ambient, factors ambientals i socials.
2. Participació de l’individu i del grup.
3. Intervenció en grups específics.
4. Importància dels aspectes culturals.
5. Avaluació com a aspecte important.
3.1 > Implicacions de l’educació per a la salut

El treball en educació sanitària té una sèrie de requisits. Recollim aquí les
conclusions de la Conferència Nacional de Prevenció dels Estats Units (1975)
al respecte:
1. Informar la població sobre salut, malaltia, invalidesa, formes per millorar
o protegir la salut, ús eficaç dels serveis d’assistència mèdica.
2. Motivar per al canvi de pràctiques i l’adquisició d’hàbits més saludables.
3. Ajudar la població a adquirir els coneixements i les capacitats necessaris
per adoptar i mantenir uns hàbits i estils de vida saludables.
4. Propugnar canvis en el medi ambient que facilitin condicions de vida i con-
ductes saludables.
5. Promoure ensenyança, formació i capacitació de tots els agents d’educació
sanitària de la comunitat.
6. Incrementar, mitjançant la investigació i l’avaluació, els coneixements
sobre la forma més efectiva d’assolir els objectius abans indicats.
12
3.2 > Objectius de l’educació per a la salut

Els objectius de l’educació sanitària consideren la salut com a patrimoni de
Vocabulari la col·lectivitat, comunitat conscient i responsable de la seva salut. Els indi-
vidus i les col·lectivitats han d’assumir la salut com un valor bàsic de la
Traspàs del poder sobre la salut: comunitat i acceptar les seves responsabilitats.
aquest concepte —encunyat per l’OMS
(empowerment for health)— es refe-
Aquests objectius són:
reix al procés mitjançant el qual les – Modificar conductes negatives relacionades amb la pèrdua de la salut, eli-
persones adquireixen un major control minant els hàbits insans instaurats en la societat i en la seva cultura. Els
sobre les decisions i accions que afec-
estudis sobre mortalitat i morbiditat ho avalen.
ten la seva salut.
– Promoure noves conductes positives favorables per mantenir i millorar la
salut. Ha d’existir una correspondència entre els avenços sanitaris i la seva
aplicació pràctica en la comunitat.
– Canviar cap a ambients positius que afavoreixin les conductes saludables.
A Espanya, lleis com la Llei Antitabac o la Llei de Prevenció de Riscos
Laborals són exemples de canvis legislatius que impliquen canvis ambien-
tals favorables.
– Capacitar l’individu per mantenir una actitud activa davant de la salut prò-
pia i la comunitària. Si anteriorment es tractava l’individu com a pacient-
nen, des d’aquesta perspectiva se li dóna la majoria d’edat. El terme que
usen alguns teòrics és el d’empowerment, traduït com a traspàs de poder.
Objectius de l’EpS
Promoure conductes EDUCACIÓ PER Eliminar conductes

positives favorables negatives
A LA SALUT
Capacitació Canvis ambientals Salut com

de l’individu favorables a patrimoni de tots
12·· Respon si aquestes afirmacions són vertaderes o falses. Si són falses, corregeix–les per tal que siguin
vertaderes:
a) L’educació per a la salut s’adreça exclusivament a persones que no tenen cap malaltia.
b) En educació sanitària, els individus només han de fer el que diuen els experts; les decisions les prenen
altres per ells.
c) Eliminar una conducta negativa per a la salut s’ha de dur a terme mitjançant la substitució d’aquesta
conducta per una altra de caràcter més saludable.
d) Els objectius de l’educació sanitària se centren exclusivament en l’individu.
e) L’educació sanitària responsabilitza l’individu de la seva salut, eliminant altres tipus de responsabilitats
de caràcter més general.
f) Només es pot realitzar educació sanitària en nens, ja que aquests són els que realment estan en el
moment adequat per aprendre.
4 >> Models teòrics d’EpS

Les diferents formes d’enfocar l’EpS es recullen en els models que apareixen
a continuació.
4.1 > Model de creences de salut (teoria psicosociològica)

El model de creences de salut és un model subjectiu que explica la modifica-
ció de la conducta treballant sobre les percepcions que el subjecte posseeix.
Existeixen uns criteris que aporten dades sobre la possibilitat que el subjecte
segueixi o no les nostres pautes educatives:
1. Susceptibilitat personal a la malaltia que es pretén prevenir.
2. Gravetat probable de la malaltia (gravetat clínica o social).
3. Beneficis potencials de les mesures preventives proposades.
4. Obstacles o dificultats que es poden trobar.
5. Motivació general sobre les qüestions de salut.
6. Susceptibilitat a la malaltia existeix menor probabilitat que el pacient
abandoni el tractament si hi ha risc de tornar-la a patir).
7. Característiques de la relació pacient-personal sanitari. Comunicació per a la salut
8. Confiança general en el personal sanitari i en l’assistència sanitària. (health communication)
Aquest model se sol criticar per no tenir en compte el context, i no es És una estratègia clau destinada a infor-
considera adequat per modificar el comportament de les persones mar la població sobre aspectes relatius
sanes, encara que sí que és útil per al compliment d’un pla terapèutic, a la salut i a mantenir qüestions sanità-
per exemple. ries importants en l’agenda pública.
4.2 > Model de comunicació persuasiva i model de les contingèn-

cies situacionals de Kapferer
En aportar a l’individu una informació clara i fidedigna acompanyada de
les instruccions del que s’ha de fer per modificar els seus hàbits de vida,
es produeix un canvi d’actitud que, al seu torn, condueix a un canvi en
el comportament. Per tal que es
produeixin aquests canvis, cal Model de les contingències situacionals de Kapferer
tenir un medi ambient propici.
Són inconvenients d’aquest model
els següents: Informació fidedigna Serveis de suport
– Els receptors de la comunicació

desenvolupen una sèrie de
mecanismes defensius que els
fan insensibles davant seu, típic
comentari del fumador: “d’algu- CONEIXEMENTS ACTITUDS HÀBITS
na cosa ens hem de morir”.
– Els canvis d’actituds no sempre
comporten un canvi en el com-
portament; desitjabilitat social.
Tots estem d’acord que la violèn-
cia no és una forma de solucio- Informació sobre com dur a Medi ambient
nar problemes, però la seguim terme el canvi d’hàbits favorable al canvi
exercint d’una manera o una
altra.
14
4.3 > Model teòric basat en la política econòmica

Aquest model, clarament crític amb el sistema sociopolític i econòmic
actual, responsabilitza la societat de les diferents formes d’emmalaltir dels
seus ciutadans, fins a tal punt que considera que l’individu és una víctima
del sistema, essent la societat la vertadera culpable de la seva falta de salut.
Segons aquesta teoria, el poder es concentra en mans d’uns pocs grups
industrials que marquen formes de viure, consumir i, per tant, d’emmalal-
tir. Influeixen en els estils de vida a través de poderoses campanyes de publi-
citat enfront de les quals l’individu es troba desarmat, de forma que només
a través de lleis restrictives que protegeixin el ciutadà es podran controlar
els seus efectes.
4.4 > Model pragmàtic

No existeix un model ideal d’educació sanitària, sinó que és de la confluèn-
cia dels anteriors models de la qual es pot trobar una major efectivitat en
l’EpS.
Es considera que la informació, acompanyada de les instruccions oportunes,
és necessària, i que la motivació és imprescindible, ja que a partir d’aquesta
Demanda contra les tabaqueres
s’arriba a un canvi en la conducta sempre que existeixin serveis d’ajuda i un
medi ambient favorable.
Un jutjat de Madrid va admetre a tràmit
la demanda de la Junta d’Andalusia con-
tra les tabaqueres. La Junta va sol·licitar MODEL PRAGMÀTIC
una compensació per les despeses sani-
tàries provocades per l’hàbit de fumar.
La demanda va ser interposada el 21 de Motivació
febrer de 2002 per la Junta d’Andalusia Actituds Serveis de suport
contra les tabaqueres Altadis, Phillip
Morris, Browns Williams, JT Inter-
national, Tabacos Canary Island i CITA,
amb què pretenia obligar aquestes sis
empreses a córrer amb les despeses hos- MISSATGE CONDUCTA
pitalàries el 2001 de 135 pacients.
Instruccions sobre
com canviar Context favorable
13·· Després de llegir l’apartat anterior, fes un resum que reculli i expliqui els diferents models teòrics d’e-
ducació per a la salut.
14·· Entenent la indefensió apresa com un estat psicològic que es dóna generalment quan el subjecte percep
o creu que els successos són incontrolables, que no pot fer res per canviar-los i que existeix independència
entre la resposta voluntària i el resultat (Seligman, 1975). Quin model dels exposats seria l’adequat per supe-
rar aquest estat definit per Seligman? Què aportaries per contrarestar-lo?
5 >> Agents de l’EpS

Els agents de l’educació per a la salut són les persones que l’han de dur a
terme. La salut és una responsabilitat de tots i, en aquest sentit, tots som pos-
sibles agents de l’educació per a la salut. La família, els amics i els que ens Què és l’educació?
envolten són fonts d’informació, però hi ha persones que tenen més oportu- “Educació és el que la majoria rep,
nitats de transmetre missatges de salut. Els principals agents de l’educació molts transmeten i pocs tenen”
per a la salut són els següents: Karl Kraus (1874-1936), poeta, autor
satíric i crític austríac.
El personal sanitari
La població considera que el personal sanitari és el que més sap sobre salut i
malaltia i, per això, pot influir de manera important sobre els coneixements,
actituds i conductes positives i negatives per a la salut dels individus.
A més, el personal sanitari té un doble paper, com a educadors, educació for-
mal, i com a models, educació informal. No només els metges i el personal
d’infermeria tenen aquest paper d’educadors; el personal auxiliar sanitari
(zeladors, recepcionistes, secretàries, etc.), en la seva relació amb l’ambient
sanitari, pot actuar com a educador i adoptar un rol positiu afavorint l’EpS.
Els docents
Els professors tenen nombroses oportunitats per exercir influències formals
i informals. Els nens i joves assimilen millor les ensenyances i el que aprenen
els queda més interioritzat; aquests són alguns dels avantatges amb què Vocabulari
compten els docents com a educadors per a la salut.
Els comunicadors Educació formal: és la que té caràc-

ter intencional i està planificada. El rol
La transcendència dels comunicadors rau en el poder que utilitzen. Els seus de l’educador és actiu.
missatges persuasius arriben a moltes persones, a gran distància i en poc
Educació informal: és la que es dóna
temps. de forma no intencionada ni planifica-
da. El rol de l’educador és passiu.
Les associacions
Les associacions, especialment les creades davant de certes patologies, tenen
una implicació molt directa i són molt actives en l’educació per a la salut.
Res s’aprèn o s’ensenya bé sense l’exemple.

16
6 >> Camps d’actuació en EpS

Els camps d’actuació en educació per a la salut són els llocs o els contextos
en què es realitza. Les EpS es poden dividir en camps segons la població a què
PAJEPS s’adrecin (població sana i població malalta), sempre des de la idea que l’edu-
És un programa d’agents joves en edu- cació sanitària té com a objecte l’individu i la comunitat amb tota la seva
cació per a la salut que pretén promo- gamma de situacions vitals.
cionar hàbits de vida saludables entre
la població juvenil a través de la forma- 6.1 > Educació de les persones sanes
ció de joves, líders d’associacions juve-
Les persones sanes són l’objectiu prioritari de l’educació sanitària. Es tracta
nils o amb una potencialitat important
que arribin a assolir les seves màximes possibilitats físiques, mentals i
a l’hora de contactar i donar a conèixer
els seus coneixements amb col·lectius
socials, com a individu en si i com a element de la col·lectivitat.
juvenils i adolescents. Dins de la població sana, l’educació sanitària duu a terme les seves interven-
cions sobretot:
– A l’escola, a través de l’aprenentatge de temes transversals, educació per a
la salut o i campanyes de sensibilització.
Escoles promotores de salut
– En el món laboral, mitjançant la prevenció de riscos laborals, treballant
L’OMS promou les escoles promotores
sobre els riscos de patir lesions –accidents de treball– o els riscos de patir
de salut (health promoting schools),
malalties –malalties professionals–.
que reforcen constantment la capacitat
– En la comunitat, afavorint hàbits de vida sans, informant-los sobre els ris-
de l’entorn del ciutadà per ser un lloc
saludable per a viure, aprendre i treba-
cos i motivant-los per al canvi de comportament, ja sigui en l’àmbit del
llar. Per això, impliquen el personal de domicili, dels centres de salut o dels llocs de reunió.
salut i d’educació, els professors, estu-
6.2 > Educació de les persones malaltes
diants, pares i líders de la comunitat en
la tasca de promoure la salut. A més, Les persones malaltes són, en teoria, més susceptibles al canvi. La seva moti-
apliquen polítiques, pràctiques i mesu- vació és clara: recuperar el seu estat de salut. Aquesta receptivitat a l’educa-
res que respecten l’autoestima de l’in- ció sanitària és també evident en la família del malalt. L’inconvenient és que
dividu, ofereixen oportunitats múlti- aquests canvis no sempre perduren ja que, a mesura que l’experiència de la
ples de desenvolupament i reconeixen
malaltia s’allunya en el temps, es perd la motivació.
els seus esforços i intencions, a l’igual
que els seus èxits personals. Aquests camps d’actuació es resumeixen en la taula següent:
Camps d’actuació de l’EpS
Població sana Població malalta i familiars

Medi Etapa cicle vital Medi Etapa cicle vital
Escola, treball i comunitat: Nen, adolescent, adult, Centre de salut, hospital, Nen, adolescent, adult,
(domicili, centre de salut i ancià. centre de dia, residències, ancià.
llocs de reunió). domicili i associacions.
15·· Esmenta els principals agents d’educació per a la salut.

16·· Creus que és efectiu que els joves siguin agents d’educació sanitària per als propis joves?
Per què?
17·· Fes un esquema dels camps d’actuació en educació per a la Salut.
Casos pràctics
L’Anna, auxiliar d’infermeria, actua com a agent de salut

·· L’Anna és auxiliar d’infermeria i es troba amb la família del Pau, un ancià que ha estat ingressat per un
infart. Arriba el moment que el Pau torni al seu context familiar. Els familiars estan molt preocupats i dema-
nen orientacions a l’Anna.
Quins factors tindrà en compte per ser més eficaç com a educadora per a la salut?
Solució ·· L’auxiliar d’infermeria és un dels principals agents en l’educació per a la salut. L’EpS serà real-
ment efectiva si s’està convençut de la seva utilitat i l’auxiliar està correctament preparat. Això requereix
que actualitzi permanentment els seus coneixements i conegui les seves funcions específiques.
L’Anna, com a auxiliar d’infer-
meria, es trobarà en una situa-
ció privilegiada. Es donen una
sèrie de factors perquè així
sigui:
– La credibilitat de què gaudei-
xen els professionals sanita-
ris. És cert que, davant del
metge, l’auxiliar d’inferme-
ria té menor credibilitat i
això suposa un desavantatge
en el seu rol educatiu, però
també pot actuar de canal
adreçant el pacient cap al
personal més especialitzat.
– El treball de l’Anna és de
contacte directe. Respecte Els auxiliars d’infermeria tenen un paper important en l’EpS.
d’altres professionals sanita-
ris, en aquest punt l’Anna es troba amb avantatge perquè l’auxiliar d’infermeria és el que té un tracte
més pròxim i durant més temps amb el pacient i la seva família. S’ha d’aprofitar aquesta circumstància
per informar i motivar.
– L’Anna podrà obtenir major èxit si aconsegueix una bona relació amb el pacient i pot guanyar-se la seva
confiança. Per atansar-se a les persones, haurà de tenir en compte les seves característiques individuals,
així com les seves necessitats físiques, psíquiques i socials.
– La situació de demanda d’ajuda predisposa els pacients a acceptar els consells. El Pau i els seus familiars
presenten una major receptivitat. En viure la malaltia en primera persona o com a pròxims al malalt, és
més fàcil que s’adonin de la necessitat i de la conveniència de canviar els hàbits nocius.
– L’Anna és integrant de l’equip d’atenció sanitària i, com a part de l’equip, col·laborarà en la planifica-
ció, execució i avaluació dels programes d’EpS.
– I, molt important, l’Anna, com a professional sanitària, serà per a moltes persones un model d’estil de
vida. Encara que el rol exemplar no és intencionat, ha de ser conscient que les seves conductes incidei-
xen de forma important, positivament o negativament, sobre les conductes de salut de la població i espe-
cialment sobre les persones que reben la seva assistència i consell. És molt probable que l’Anna fracassi
si suggereix canvis de conducta que ella no ha assumit per endavant.
18
Idees clau
Biologia
Estils de vida
Determinants
de la salut
Medi ambient
Sistema
d’assistència sanitària
Medicina preventiva
Promoció i Sanejament ambiental

prevenció
sanitària Model de creences de salut
Higiene alimentària
(teoria psicosociològica)
Educació sanitària
Model de comunicació
persuasiva
SALUT Objectius Model de les contingències

situacionals de Kapferer
Model pragmàtic
Models
Model teòric basat
en la política econòmica
Població sana
Educació per Camps d’actuació
a la salut
Població malalta i família
Personal sanitari
Docents
Agents
Comunicadors
Associacions
Activitats finals
.: CONSOLIDACIÓ :.
1·· Completa els espais en blanc del paràgraf amb les següents paraules:
malaltia – negatius - positius - promoure - salut
La no només és l’absència de , sinó també un estat integral de benestar. La salut
es pot construir i , centrant-se en els efectes més que en els .
2·· Els determinants de la salut de Lalonde són: biologia, estil de vida, medi ambient i sistema d’assistèn-
cia sanitària. Relaciona’ls amb les següents situacions:
a) Herència genètica e) Sexe i) Depressió econòmica d’un país

b) Edat f) Contaminació atmosfèrica j) Potabilitat de l’aigua
c) Consum d’alcohol g) Plaga de mosquits k) Gratuïtat dels medicaments
d) Relacions sexuals h) Guerra entre dos sectors l) Universalitat
sense protecció d’una població de l’atenció sanitària
3·· Una mare porta per primera vegada el seu fill de 10 anys a la consulta del dentista. Altres revisions
mèdiques que li han fet fins al moment no incloïen les de control de la salut bucodental. En aquest moment,
se li detecten diverses càries i la seva mare explica que a casa seva són tots molt llaminers i que, és clar,
el nen també menja “moltes llaminadures”. A més, segons les seves paraules, a la família tots tenen “molt
malament la boca” i una vegada els van dir que tenien “facilitat per tenir càries”. Quan es va preguntar al
nen quantes vegades es rentava les dents, va dubtar una mica, però va acabar responent que gairebé tots
els caps de setmana. A partir de la història presentada, identifica els determinants de salut que apareixen
en aquest cas.
4·· El Joan és un nen de sis anys al qual s’acaba de diagnosticar una diabetis mellitus tipus I. Quin model
d’educació per a la salut utilitzaries en l’ambient familiar, escolar i de lleure del nen? Explica les raons de
la teva decisió.
.: AMPLIACIÓ :.
5·· La salut és reconeguda per l’OMS com un dret fonamental. Entre els índexs de desenvolupament humà,
es troben l’esperança de vida en néixer, la mortalitat materna i infantil i nivells d’atenció de salut disponi-
bles en situacions de morbiditat. Compara els índexs de desenvolupament d’un país d’Europa, un altre d’À-
sia, Oceània, Amèrica del Nord i del Sud. Trobaràs les dades a la pàgina de l’Organització de les Nacions
Unides per al desenvolupament ONUD (http://hdr.undp.org). Relaciona-les amb els determinants de salut
de Lalonde. Especifica on introduiries l’educació sanitària per a cada cas.
6·· Utilitza la contrapublicitat per desmuntar els hàbits de vida no saludables que propugna la publicitat.
Elegeix, per això, un anunci de premsa, un altre de televisió i per últim un de ràdio. Per a cada cas:
– Redacta un contraeslògan.
– Ridiculitza el missatge que propugna.
– Realitza una proposta en positiu.
7·· Entrevista el teu company de classe sobre les seves hores de son, el tipus d’exercici diari, els aliments
que consumeix habitualment, etc. Troba algun hàbit de vida no saludable i pensa quin model d’educació
sanitària elegiries per intervenir, quin seria l’agent més adequat i en quin context el realitzaries.
8·· Busca informació sobre la clonació humana, estableix sobre quin determinant s’actua i introdueix-hi l’e-
ducació sanitària.
20
Cas final
Reincidència en el tabac
·· El metge ha tornat a recomanar al Joan que deixi
de fumar. Ja són moltes les vegades que li ha expli-
cat com és de perjudicial el tabac i com milloraria la
seva salut si deixés aquest mal hàbit. Però li costa
molt no fumar-se un cigarret quan es reuneixen tots
els companys de feina per fumar, quan va al cafè a
les tardes o quan veu la televisió. A casa tots fumen.
Encara que aquesta vegada és diferent: s’ha passat
tot l’hivern tossint i se sent cansat. Està decidit a
deixar-ho!
Quan parla amb l’auxiliar, aquesta fa pudor de tabac.
El Joan recorda haver-la vist fumant a la cafeteria
que hi ha al costat del centre de salut. En aquests moments, no té fullets, però ja els hi donarà en la pròxima
consulta. Li ha dit que, al cap d’uns quants dies, el trucarà per comprovar el seguiment, perquè s’acostuma a
fer amb tots els pacients que deixen de fumar.
Han passat 15 dies i el Joan segueix fumant. A més, encara està esperant que el truquin per telèfon.
Determina els factors que afavoreixen i els que dificulten l’eliminació de l’hàbit de fumar.
Solució ·· En aquest cas, s’ha detectat un hàbit insà, el tabaquisme, i es presenta una intervenció de promo-
ció de la salut. Es duu a terme una educació sanitària, però existeixen aspectes favorables i altres circumstàn-
cies que són un obstacle i que no afavoriran l’abandonament d’aquest mal hàbit.
Factors favorables:
– És un moment en què el Joan està més receptiu: demana ajuda al seu metge perquè es troba malament, té
tos, està cansat, etc.
– Serà més efectiu perquè el consell és personalitzat i es dóna en un contacte cara a cara, a la consulta amb
el metge.
– S’ha insistit en el missatge de deixar de fumar. Generalment, no és suficient dir-ho una vegada i cal repetir-
ho.
– S’ha informat del perjudicial que és fumar i com hi guanyaria deixant-ho. És una bona motivació perquè el
Joan deixi de fumar.
– Es donen les instruccions per saber com fer-ho.
Factors desfavorables:
– L’ambient no és favorable, ja que altres fumen al seu voltant.
– El Joan veu l’exemple de l’auxiliar que també fuma.
– Segurament, el personal sanitari no creu en la seva capacitat per modificar els hàbits tabàquics del pacient i
no es pren seriosament el programa, ja que:
• No té els fullets preparats perquè es pugui endur la informació per escrit.
• No fa correctament el seguiment ni el truca per telèfon.
• Diu que la trucada és per controlar, amb la qual cosa sembla més una imposició que un reforç que ajudi a
mantenir la decisió voluntària de l’abandonament del tabac.
Unitat 1 - Promoció i educació per a la salut REVISTA SANITÀRIA
DETERMINANTS SOCIALS DE LA SALUT I LA MALALTIA

Els determinants socials de la salut
En intentar explicar la relació entre esport), en l’entorn ambiental (habi- existents. Les formes d’emmalaltir
la salut i els determinats socials, s’es- tatge, contaminació, feina) i en els o morir per als individus de raça
cullen generalment les següents recursos econòmics (distribució de negra, indis americans, hindús, etc.
variables: classe social, gènere, raça la riquesa). són diferents de persones de raça
i ètnia i ubicació territorial o àrees blanca. Aquestes diferències sanità-
geogràfiques. Diferents investiga- També s’observen diferències en la ries entre races o ètnies s’han inten-
cions han posat de manifest una salut i la malaltia de les dones i els tat revelar des de perspectives genè-
clara relació entre l’estat de salut i homes. Aquestes variacions s’han tiques, culturals, socioeconòmiques
de malaltia i la classe social a què intentat explicar des de raons genè- i polítiques. L’explicació biològica
es pertany. Una referència clàssica tiques a circumstàncies materials o aporta revelacions sobre diferents
és l’Informe Black, realitzat al Regne al desenvolupament de determina- pautes d’algunes malalties (per
Unit el 1980, en què es concloïa que des activitats sociolaborals. Si bé és exemple, la hipertensió arterial és
hi ha diferències en el nivell de salut cert que les diferències genètiques més freqüent en individus de raça
entre les classes socials; que l’indi- poden esclarir dissimilituds sanità- negra per la qual cosa, en data
vidu mitjà dels grups socioeconò- ries, el més probable és que aques- recent, científics nord-americans
mics superiors està més sa, és més tes diferències entre dones i homes han desenvolupat el primer fàrmac
alt i fort, i viu més temps que les tinguin el seu origen en factors especial per a pacients de raça
persones que pertanyen a grups socials i en la seva situació econòmi- negra, aconseguint reduir en un
inferiors; i que les majors diferèn- ca; de fet, en termes generals, les 43% la taxa de mortalitat per acci-
cies es trobaven en la mortalitat dones solen estar més desafavorides dents cardiovasculars en aquesta
infantil i en els individus amb econòmicament i pateixen més població específica); els arguments
menys recursos econòmics. situacions de pobresa. D’altra culturals se centren en els estils de
Investigacions més recents han des- banda, els rols i les tasques que vida individual i grupal (la dieta ali-
tacat que els pacients de les classes solen desenvolupar les dones (tre- mentària, la forma de cuinar els ali-
treballadores reben un tracte dife- ball domèstic, reproducció, gestació ments, la consanguinitat); i els fac-
rent en l’atenció sanitària, que el fet i maternitat, control de natalitat, tors socioestructurals (falta
d’estar aturat o en situació de pre- cura dels fills, responsabilitats pro- d’habitatge adequat, treballs insalu-
carietat laboral danya la seva salut, fessionals) són diferents als dels bres, atur, baix nivell d’educació,
i que la inseguretat en la feina o la homes, fet que suposa que l’anàlisi falta d’un sistema sanitari de qua-
percepció d’amenaça d’acomiada- de la salut femenina ha de conside- litat) també condicionen el nivell de
ment actuen com a factors perjudi- rar la interacció entre influències salut i el tipus de malalties de certs
cials per a la salut. socials, psicològiques i biològiques. grups ètnics.
[....]
Les diferències entre classes socials Extracte: Asociación Castellana
Manchega de Sociología
també es poden trobar en els estils La raça i l’origen ètnic també es tro- José María Bleda García
de vida individuals (alimentació, ben relacionats amb les desigualtats Dr. en Ciències Polítiques i Sociologia
Activitats
1·· Com es relacionen salut i desenvolupament en aquest article?

2·· Suposem que per a pal·liar aquestes desigualtats es recorre a l’educació sanitària. Quin context i quins
agents creus més convenients per a la intervenció?
2
u n i t a t
Programació sanitària
SUMARI OBJECTIUS
n Pla i programa ·· Identificar els passos per a una correcta programació sanitària.
n Planificació sanitària ·· Explicar les característiques fonamentals dels programes
n Programes de promoció d’educació per a la salut.
de la salut ·· Participar en l’elaboració i l’execució de programes sanitaris.
n Programes de prevenció ·· Conèixer i valorar diferents programes de salut, prevenció
de la malaltia de la malaltia i educació per a la salut.
Unitat 2 - Programació sanitària 23
1 >> Planificació i programació

La planificació consisteix en un procés continu d’anticipació dels
recursos i serveis necessaris per assolir uns objectius definits
segons un ordre de prioritats, sense oblidar el context actual i les La importància de la planificació
possibles alteracions que puguin aparèixer per la influència de fac- “Si no saps on vas, cap camí t’hi porta-
tors interns o externs. rà”. Lewis Carrol, Alícia al País de les
Meravelles.
Una adequada planificació ha de complir una sèrie de requisits:
– Racionalitat: cal fer una anàlisi objectiva i crítica de la realitat. S’ha de par-
tir d’un coneixement fonamentat en bases científiques sòlides.
– Globalitat: inclourà totes les variables possibles que puguin incidir, directa-
ment o indirectament, en la necessitat o el problema amb què es treballa.
– Integració: unitat i consonància entre els diferents apartats.
– Realisme: exigeix objectivitat en identificar els problemes i les possibilitats
d’èxit.
– Obertura i flexibilitat: ha de ser un procés dinàmic que s’adapti a noves
situacions, necessitats i demandes en el transcurs de la seva aplicació.
En el llenguatge col·loquial, pla i programa, a vegades, s’utilitzen indistinta-
ment, però tenen un abast diferent i es refereixen a diferents nivells de con-
creció. En parlar de pla, ens referim a un projecte global en què es recullen
decisions de caràcter general que expressen les línies fonamentals, i que es
concreta en un o en diversos programes en què apareixen, de forma detalla-
da i clara, tots els elements de la intervenció. De forma que:
La programació consisteix en organitzar, en el temps i en l’espai,
els serveis, processos, activitats i recursos disponibles amb la finali-
tat d’assolir uns objectius definits en relació amb les necessitats
d’una determinada població.
Tot això es plasma en un document, el programa, que ha de tenir les
següents característiques:
– Creativitat: proposar solucions innovadores o generar noves idees.
– Prospectivitat: és a dir, que expressi els resultats que s’esperen després
de la seva implantació.
– Sistemàtica: el programa s’ha d’ajustar a una seqüència de passos
ordenats i relacionats entre si, fet que contribueix a assolir els objec-
tius.
– Flexibilitat i dinamisme: és a dir, estarà obert als canvis que el millorin.
– Claredat, senzillesa i precisió.
1·· Què entens per programar?

2·· Indica, de cada parella, la característica que no correspongui amb la que ha de presentar una programació:
a) Flexible/Rígida. b) Ambigua/Precisa. c) Complicada/Senzilla.
d) Prospectiva/Retrospectiva. e) Dinàmica/Fixa. f) Anàrquica/Sistemàtica.
24
2 >> Etapes en la planificació sanitària

Una adequada planificació sanitària ha de seguir una sèrie d’etapes, que
es tracten detalladament en els apartats següents.
2.1 > Anàlisi de la situació

Aquesta és la fase de recollida de dades i interpretativa. És necessari reco-
llir la informació sobre les condicions reals de la població, de forma com-
Indicadors de salut
pleta i pertinent, és a dir, adequada al context i al que es pretén fer, inclo-
Són variables susceptibles de mesurar ent:
directament el que reflecteix l’estat de
salut en les persones o en la comunitat. – Marc referencial: dades geogràfiques, demogràfiques, socioeconòmi-
Els indicadors més utilitzats són: ques, educatives, polítiques i culturals.
– Perfil epidemiològic: per analitzar amb objectivitat la situació s’utilit-
– Indicadors de mortalitat. Taxa de mor-
zen indicadors de salut.
talitat infantil, índex de Swaroop, taxa
de mortalitat bruta, etc.
– Recursos: materials, humans, financers i organitzatius.
– Indicadors de morbiditat. Indicadors – Elements afavoridors i obstacles que existeixen per tal que la població
d’incapacitat, esperança de vida sense estigui sana.
incapacitat, etc.
Per a la recollida de les dades s’utilitzaran: tècniques quantitatives
– Indicadors de salut global o positiva.
(enquestes i qüestionaris) i qualitatives (observació, entrevistes, grups
Indicador de Grogono i Woodgate, que
es basa en paràmetres com treball,
de discussió, etc.), a més d’altres fonts ja existents com documents, estu-
lleure, alimentació, son, comunicació, dis, tesis, assaigs, publicacions, estadístiques o investigacions prèvies.
dependència d’un altre, etc. De les dades recollides i de l’anàlisi de la realitat se n’extrau un diag-
– Indicadors socioeconòmics. Renda per
nòstic de salut que ha de ser objectiu, complet (que valori tot el conjunt
càpita, atur, taxa d’analfabetisme,
de la població) i temporal (es refereix a un moment determinat), la qual
despeses de salut, nombre de metges
cosa ens condueix a descobrir els problemes i les necessitats de la pobla-
en relació amb la població, etc.
ció:
– Problemes de salut: són els estats de salut deficient.
– Necessitats: és el que falta perquè la situació real es correspongui amb
la ideal.
Els tipus de necessitats són:
l Normativa: la defineix l’expert quan jutja que alguna cosa s’aparta de
Vocabulari la norma.
l Sentida o percebuda: és de la qual es pren consciència o la que perce-
Factors predisposants: factors perso-
ben les persones o la comunitat en relació amb el seu estat de salut i
nals o interns que condueixen o motiven
les persones a realitzar una nova conduc-
els seus desigs sobre els serveis sanitaris.
l Manifesta o explícita: representa la necessitat sentida que es formula.
ta o a tornar a repetir, a abandonar, a
l Comparativa: és la que es dedueix que té un grup perquè la presenten
modificar o suspendre’n una altra.
altres amb característiques similars.
Factors facilitadors: són les aptituds
l Latent: no és percebuda, però s’identifica quan es realitza una anàlisi.
i els recursos personals i de la comuni-
tat que afavoreixen un comportament. En definitiva, l’anàlisi dels resultats fa que es detectin els problemes i les
Factors reforçadors: són els que con- necessitats, i exigeix que la planificació sanitària presenti una hipòtesi de
tribueixen a mantenir o a fer cessar una treball sobre les possibles causes i les seves solucions, i que finalment es
conducta. Es refereixen a les recompen- prenguin les decisions tenint en compte els diferents factors que hi
ses o els càstigs que segueixen a la con- influeixen. Per exemple, si decidim canviar un comportament no saluda-
ducta concreta. ble trobarem que existeixen i hi influeixen factors predisposants, facilita-
dors i de reforç.
2.2 > Establir prioritats

El següent pas en la planificació és jerarquitzar els problemes per poder
definir les actuacions preferents. S’utilitza com a criteri de prioritat la
importància del problema. Per això, es valoren:
– La seva extensió: l’amplitud o freqüència amb què apareix (incidència
i/o prevalença).
– La seva gravetat: mortalitat, qualitat de vida, producció d’invalideses o
limitacions funcionals, pèrdua d’anys de vida i riscos per a la comunitat Mètodes per determinar prioritats
que en derivin. Podràs conèixer alguns instruments per
– La seva transcendència sociocultural: per la valoració, les creences i les determinar prioritats informant-te sobre:
actituds de la població davant del problema i la necessitat que sent de
– Mètode Hanlon.
solucionar-lo. – Mètode Dare.
– La seva evolució: quina seria la tendència o l’evolució natural si no inter- – Graella d’anàlisi per a la determina-
vinguéssim sobre aquest problema de salut. ció de prioritats.
Després de l’estudi de prioritats, se selecciona el problema sempre que la – Procediment de batuda (eliminar pro-
blemes).
intervenció sigui pertinent, és a dir, es disposi de tècniques adequades,
– Mètode de ponderació de criteris
resulti econòmicament factible, sigui acceptada per la comunitat, existei-
(Blum).
xin recursos disponibles i estigui dins de la legalitat.
– Mètode Simplex.
2.3 > Determinació de metes

Per desenvolupar un pla, és imprescindible que prèviament es determinin
les metes fonamentals i que es plantegin per a un termini de temps més
aviat llarg. Així, s’han de descriure:
– Les metes o les finalitats ideals: serien, per exemple, “millorar l’estat de
salut de la població, augmentar l’esperança de vida i els anys lliures d’in-
capacitats”.
– Les grans línies directrius del pla: seguint amb l’exemple anterior, una
línia prioritària d’actuació podria ser “fomentar els hàbits saludables en
els diferents entorns socials”.
– Els objectius: per redactar correctament cada un dels objectius es tindrà Vocabulari
present que:
l S’expressi amb un verb d’acció dirigit al problema o a la necessitat de Incidència: nombre de casos nous
salut i que faciliti l’observació de l’aconseguit. d’una malaltia que es produeixen en
l Sigui un criteri graduable i es quantifiquin els resultats esperats. una col·lectivitat durant un període de
l Expressi l’àmbit d’acció i es concreti la població a la qual s’adreça, l’a- temps determinat.
nomenada població diana. Prevalença: nombre de casos exis-
l Delimiti el temps per assolir el resultat. tents d’una malaltia en un moment
l Existeixin procediments útils per a l’avaluació. determinat.
3·· Quines dades s’han de recollir per a una correcta planificació?

4·· Explica la diferència entre necessitat normativa i necessitat sentida.
5·· Explica si l’objectiu “reduir en els pròxims dos anys la mortalitat per accidents de trànsit en un 50 %”
està o no ben redactat i per què.
26
2.4 > Estratègies d’actuació: programes de salut

Les estratègies de salut incideixen tant en l’assistència sanitària com en la
Web promoció, la prevenció, la docència i la investigació. Entre aquestes actua-
cions, adreçades a aconseguir que les persones i les comunitats estiguin
www.pnsd.msc.es sanes, destaquen els diferents programes de promoció i prevenció. Encara
Pla Nacional sobre Drogues. A la seva que més endavant es descriuen en detall, és interessant anticipar la conve-
pàgina web trobaràs informació sobre les niència que sigui una tasca multidisciplinària, en què participin tots els
àrees d’actuació: programes de preven- grups implicats i que puguin aportar idees sobre cada un dels aspectes
ció, assistència i reinserció davant del que intervenen en la programació (econòmics, polítics, administratius,
consum de drogues.
sanitaris i educatius). Serà la millor manera que el treball es vegi enriquit
i s’ajusti a la realitat.
Cada programa de salut ha de presentar els seus objectius específics –que
siguin coherents amb els de l’estratègia nacional de salut–, també ha d’es-
tablir clarament les necessitats en matèria de personal, locals, tecnologia,
equips i subministraments, mètodes, vigilància i avaluació, calendari d’ac-
tivitats i la manera d’assegurar la concordança entre els seus diversos ele-
ments i amb els programes afins.
2.5 > Avaluació

Amb l’avaluació s’intenta valorar una activitat i els seus resultats, per a la
Vocabulari qual cosa s’utilitzen una sèrie de criteris i normes. No s’ha d’interpretar
mai com una crítica negativa, ni mostrar recel o por davant seu, sinó que
Eficàcia relativa: relació que existeix s’ha de considerar com un pas imprescindible per aprendre i millorar les
entre els objectius pretesos i els resul- actuacions presents i futures.
tats obtinguts, considerant les varia-
bles que hi han intervingut. L’avaluació és un procés continu que ha d’abraçar totes les fases de la pla-
nificació, de forma que s’han d’avaluar: la definició del pla, el disseny, l’e-
Efectivitat: és el percentatge d’èxit
xecució i el resultat. De tota manera, un dels punts fonamentals és aquest
que s’ha assolit en els resultats enfront
últim: la valoració del resultat o l’impacte que ha tingut el pla, ja que no
de l’esperat, en relació amb una norma
o seguint altres estratègies.
té sentit dur a terme una actuació si no observem posteriorment si ha
estat eficaç, efectiva i eficient.
Eficiència (rendibilitat): relació entre
els resultats del programa i el seu cost. Tot i això, no sempre tot pot ser avaluat, fet que fa necessària, davant
d’una programació, una anàlisi prèvia a l’avaluació.
PLANIFICACIÓ, COMPANY...
AIXÒ ÉS EL QUE ET FA
FALTA!
SÍ, PERÒ UNA MICA
DE NEU TAMPOC
ANIRIA MALAMENT...
6·· Els estudis epidemiològics dels últims anys evidencien un increment preocupant de la prevalença de
sobrepès i obesitat en la població en general i en la infantil en particular, de forma que l’OMS utilitza
l’expressió “epidèmia mundial”. Sens dubte, aquest fet està relacionat amb l’estil de vida sedentari i
amb factors nutricionals.
L’obesitat infantil té com a conseqüència múltiples i variats problemes físics, com el major risc d’hiper-
tensió arterial, dislipèmies, insulinoresistència, hiperandrogenisme en noies, patologia cardíaca, dis-
pnea d’esforç, apnea del son, predisposició a deformitats òssies i problemes ortopèdics, esteatosi hepà-
tica, pseudotumor cerebral, trastorns dermatològics, etc.
A aquests problemes s’afegeixen una pitjor qualitat de vida i trastorns psicològics, com disminució de
l’autoestima, estigmatització, fracàs escolar i de relacions socials i, sovint, depressió, ansietat i altera-
cions del comportament. Al mateix temps, l’obesitat que s’inicia en la infància té tendència a mante-
nir-se en l’edat adulta i això la fa doblement important, perquè és un problema en la infància i serà un
problema en la maduresa. En molts plans de salut, es pretén fomentar una alimentació saludable i pro-
moure l’activitat física per invertir la tendència ascendent de la prevalença de l’obesitat.
Es considera que la prevenció de l’obesitat infan-
til s’ha de basar en quatre pilars:
– Promoció de la lactància materna.
– Promoció de l’alimentació saludable.
– Promoció de l’activitat física.
– Intervenció enfocada a la família.
I les activitats de promoció i prevenció s’han de
dur a terme des de diversos escenaris, entre els
quals semblen ser d’importància estratègica els
següents:
– Els centres d’atenció socioeducativa.
– Els centres escolars.
– Els serveis sanitaris.
– Els municipis i els moviments associatius.
– El medi laboral i les empreses.
– Les zones de transformació social i altres
col·lectius amb necessitats especials.
– Els mitjans de comunicació.
Les actuacions s’encaminaran a comunicar i informar. Convé assegurar-se que es difonen només les reco-
manacions ben establertes entre la comunitat científica. També sembla més adequat i efectiu destacar
els avantatges de les opcions saludables i usar llenguatge “en positiu”.
Amb el que acabes de llegir, respon les següents preguntes:
a) Et sembla l’obesitat infantil un problema prioritari? Per què?
b) Quina és la meta que es marca el pla de salut?
c) Quines estratègies es proposen per solucionar el problema?
d) En quins llocs es pretén actuar?
e) Pots recollir alguna de les recomanacions que inclouries en les activitats d’un programa contra l’obe-
sitat?
28
3 >> Disseny d’un programa de salut

El disseny d’un programa de salut ha de ser una seqüència circular, més
que no pas un procés lineal, i un procés en què es torni contínuament als
passos anteriors per mantenir la cohesió. Encara que no sempre respon al
procés real, en general, el document es presenta seguint un ordre que s’ex-
posa en els següents apartats:
3.1 > Introducció

El primer que apareix en una programació és la descripció de:
– Els aspectes del problema de salut:
l En què consisteix el problema o la necessitat.
l Quines són les dimensions del problema (extensió i gravetat).
l Factors de risc i la seva contribució al problema.
– La població diana:
Xarxa espanyola de ciutats l Edat.
saludables l Factors socials, culturals, educatius i comunitaris.
l Hàbits i costums (conductes i comportaments).

La promoció de la salut no només se
circumscriu al món sanitari. El Projecte
europeu de ciutats saludables planteja 3.2 > Objectius
com a objectiu la salut i el desenvolu-
pament sostenible, en el nivell local,
Els objectius són enunciats que descriuen el resultat que s’espera o es
segons l’estratègia “salut per a tots”. busca. Com millor estigui formulat l’objectiu, més fàcils seran la seva exe-
Busca millorar el benestar i el medi cució, consecució, seguiment de les accions empreses i comprovació del
ambient físic, mental i social de la ciu- compliment (avaluació).
tadania. Arran d’aquest projecte euro-
Els objectius es poden classificar en:
peu va nàixer, el 1988, la Xarxa espa-
nyola de ciutats saludables. – Objectius generals: recullen les grans línies d’acció.
– Objectius específics: desenvolupen els generals i són molt més concrets
(mesurables i avaluables). Els programes d’educació per a la salut classi-
fiquen aquests objectius en conceptuals (informació),
actitudinals (d’interessos), procedimentals (d’habili-
tats) i de desenvolupament personal, i en la seva rela-
ció recull la conducta final que s’espera de la pobla-
ció diana o defineix la capacitat que es busca aconse-
guir, a més de presentar un element d’avaluació.
Els requisits per formular els objectius són:
– Factibilitat: que es puguin realitzar des del punt de

vista tècnic, organitzatiu i financer.
– Viabilitat: que es puguin posar en pràctica, segons la
política existent.
– Concreció: que expressin amb exactitud què volen
aconseguir.
– Pertinença: han de ser apropiats per resoldre el pro-
blema.
– Claredat: han de ser entesos en tot moment i per tots
els implicats.
Els objectius han de representar les metes que es pretenen assolir. – Mesurables: s’han de poder mesurar.
3.3 > Activitats

Per definir les activitats, es tindran en compte les possibilitats que existei-
xen, ja que depenen de les característiques, els valors, la cultura, els conei-
xements previs de les persones a les quals van adreçades, etc. Apareixeran Campanyes
detallades les normes i els procediments en les accions que ho requereixin Es refereixen a accions limitades en el
per la seva novetat o perquè es vulgui establir el mecanisme més correcte, temps amb característiques d’excep-
però si les activitats necessiten una explicació àmplia, és preferible que cionalitat o emergència.
s’hi afegeixi un annex amb tots els detalls necessaris.
Quan es planifiquen les activitats d’un programa, es pretén:
– Organitzar el temps de treball, ja que el treball planificat optimitza el
temps i això és fonamental en l’atenció sanitària.
– Enfocar els problemes de salut des d’un punt de vista global (biopsicoso-
cial), per un equip multiprofessional que proporcioni educació, cures, SIPES
suport, rehabilitació i atenció. El Ministeri de Sanitat i Consum ens ofe-
– Oferir diferents tipus d’activitats integrades: de promoció, prevenció, reix aquest sistema d’informació de pro-
assistència i rehabilitació. moció i educació per a la salut. També
podem accedir a diferents serveis de les
El disseny de l’acció suposa: comunitats autònomes, com per exem-
ple, el SARES (Sistema d’Assessorament i
– Seleccionar la metodologia, decidint com es durà a terme cada activitat
Recursos en Educació per a la Salut a
i establint els mètodes i les tècniques educatives.
Aragó). S’hi ofereixen: assessorament
– Identificar les etapes prèvies a cada activitat.
per a la posada en marxa i el desenvolu-
– Ordenar cronològicament les activitats, marcant els temps, els terminis pament de programes d’educació per a
i el ritme. la salut, un lloc per a la consulta i/o
– Especificar les responsabilitats de cada membre de l’equip i assegurar-se préstec de documents i materials (lli-
que tots saben què han de fer. bres, articles, revistes, vídeos, diapositi-
– Buscar la col·laboració d’organitzacions i persones interessades en les ves...) i suport per a recerques bibliogrà-
tasques, i en particular de líders naturals. fiques en promoció de salut.
– Definir els recursos necessaris per a cada actuació.
7·· Aquí es presenten desordenadament diferents objectius, activitats i poblacions diana. Relaciona els
objectius amb les seves activitats corresponents i amb la que creus que podria ser la seva població diana:
– Entrenar en processos de presa de decisions raonades davant de situacions d’oferta de drogues.
– Disminuir la incidència d’osteoporosi en la població major de 60 anys.
– Informació oferta en els diferents mitjans de comunicació sobre els beneficis d’utilitzar els sistemes de
retenció infantil en el cotxe.
– “Joc de decisions”: davant de situacions proposades, predir conseqüències i elegir la decisió adequada.
– Pares.
– Detectar les hipoacúsies en els primers mesos de vida.
– Disminuir la letalitat per lesions en accidents de trànsit.
– Nounats.
– Grup de 12 a 16 anys d’edat.
– Sessions tutoritzades d’exercicis físics en centres de salut.
– Dones en el climateri.
– Sedàs amb prova d’otoemissió acústica a tots els nounats en la maternitat.
30
Vocabulari 3.4 > Previsió de recursos

Per tenir èxit en la implantació del programa, és necessari comptar amb
Recursos: són el conjunt de mitjans una sèrie de recursos, que han de ser:
(persones, béns materials, financers i
tècnics) amb què es compta i s’han d’u- – Adequats: que serveixin per desenvolupar les activitats i que permetin
tilitzar per assolir els objectius. assolir les metes fixades.
– Eficaços: que siguin capaços d’aconseguir les finalitats.
– Suficients: que no n’existeixi subutilització ni sobreutilització.
– Accessibles: que no estigui allunyats, no existeixin barreres socioeconò-
miques, organitzatives ni altres.
2
– Productius: aquests recursos, enfront d’altres, amb el temps donen
5 millors resultats.
Inici 1 3 7 Final
En la previsió d’aquests recursos, els programes inclouran:
6
4
– Finançament: capacitat econòmica per desenvolupar el programa. És
important que es faci un còmput de despeses (cost del programa), per-
què aquesta informació servirà per avaluar la rendibilitat del programa.
CPM (Critical Path Method)
Les tres principals fonts de finançament són: autònoma (per part de la
És un tipus de mètode del camí crític, institució que realitza la intervenció), dependent d’altres institucions o
similar al PERT. Planteja les activitats
grups, i mixta (barreja de les dues anteriors).
que formen el programa juntament
– Equipaments: materials necessaris per dur a terme el programa.
amb el temps que se suposarà que
durarà cada una i que es podrà modifi-
– Personal: els agents del programa, que se seleccionaran per:
l Qualificació (que en sàpiguen).
car canviant el nombre de recursos uti-
l Disposició (que vulguin).
litzats.
l Disponibilitat (que puguin).
l Remuneració (que estiguin ben pagats).
3.5 > Cronograma

Cal establir el temps i el ritme d’execució del progra-
ma, delimitant-ne l’inici i el final, i s’ordenaran les
activitats, precisant quan i durant quant de temps es
realitzarà cada una.
Alguns dels procediments per estructurar les actua-

cions són:
– Els calendaris d’operacions. Per exemple, el diagra-

ma de Gantt, que consisteix en una matriu de doble
entrada: temps/activitats, o el diagrama de
Milestone, que inclou punts de verificació (represen-
tats amb triangles).
– Les estructures de xarxa. Són d’aquest tipus: l’arbre
de decisions, en què cada pregunta és un nus que
presenta una doble alternativa i es construeix en
funció de les respostes, o el diagrama de flux, que
representa el camí a seguir dins d’una organització,
o també el PERT (Program Evaluating and Review
Technique), que representa i analitza una seqüència
El cronograma, del grec Kronos (temps) i grama (traçat, escrit), juntament amb els temps probables per acabar cada
consisteix en la seqüència temporal d’una actuació.
tasca.
3.6 > Execució

Un cop completades les fases anteriors, arriba el moment de la implemen- Investigació – Acció Participativa
tació o de posar en pràctica el programa. Existeixen molts programes pos- (IAP)
sibles, i és evident que serà diferent executar un programa de vacunacions Té sentit des dels models crítics d’edu-
que un d’educació sanitària, però podem utilitzar com a exemple el cas de cació sanitària que proposen un canvi
la implantació d’un programa d’educació per a la salut. social. És un enfocament que permet
desenvolupar una anàlisi participativa
En aquest cas, com a sanitari, cal presentar-se com un col·laborador, conèi-
en què la població és l’agent principal
xer els punts de vista de les persones a les quals s’adreça el programa, aug- de qualsevol transformació social:
mentar l’autoestima del client i reforçar els seus punts positius, saber i construeix el coneixement de la reali-
aprofitar el lloc que ocupen els grups amb què es treballi dins de la comu- tat estudiada, detecta els problemes i
nitat, oferir dades objectivables, relacionar i comparar les actuacions amb les necessitats, i elabora propostes i
altres problemes ja resolts i crear seguretat psicològica en els membres del solucions.
grup.
I el més important en l’execució d’aquests programes d’educació sanitària
és:
– La capacitat de treballar en equip.
– Tenir i crear iniciativa: influir activament en les situacions per arribar
als objectius.
– Fomentar la motivació en les persones o els col·lectius amb què es treba-
lli.
– Desenvolupar una bona comunicació, ja que és un element clau en l’e-
ducació, necessari per tal que es realitzi una veritable interacció.
– Intentar provocar el canvi, però evitant que depenguin de tu (de l’edu-
cador).
– Ajudar a veure la situació real amb més objectivitat, prenent com a punt
de partida un punt de vista diferent i que s’obté buscant nous models,
noves situacions i actuant.
– Que els destinataris s’impliquin lliurement i es corresponsabilitzin en
les tasques. Han d’identificar el problema i voler el canvi.
– Afavorir l’adhesió al projecte. Juntament amb els companys de l’equip,
procuraràs mostrar:
l Credibilitat. Per inspirar confiança, és a dir, inten-
tar ser percebut com a expert en el camp (coneixe-

ment i competència) i objectiu davant de les dades
que es manegen.
l Adaptabilitat. La modificació del projecte, per res-
pondre a una necessitat justificada, fa que augmen-

ti la confiança envers l’equip i que augmenti també
la motivació.
l Disponibilitat. Estar present i disposat per oferir l’a-
juda que et requereixin.

l Escoltar i donar facilitats per parlar, actuar amb
afabilitat, gentilesa, delicadesa i empatia.

l Utilitat. Intentant ser útil en els diferents nivells:
oferir solucions, trobar recursos, crear material,

donar formació, fer circular la informació, actualit-
zar els continguts del projecte, avaluar per millo- Si en l’execució d’un programa es treballa en equip, existeixen
més possibilitats d’èxit.
rar, etc.
32
3.7 > Avaluació
Anàlisi
Avaluar és emetre un judici segons uns criteris. La seva finalitat no és
de la realitat “aprovar” o “suspendre”, sinó buscar millorar les actuacions presents i
futures. Això exigeix un mecanisme de seguiment permanent i un
registre de dades per conèixer el desenvolupament del projecte i l’evo-
Problemes i lució cap a les metes definides per a, així, reorientar o bé continuar
Inicial necessitats
amb el programa.
A
V Totes les fases de la programació necessiten ser revisades. Per tant, s’ha
A d’avaluar:
L Prioritats
U – La definició del programa. S’ha de valorar el model de recollida de
A
dades (fonts, procediments, mostres, instruments, sistema de registre,
C
I etc.) i si ha estat correcta l’anàlisi del context (observant els efectes
Ó Metes dels factors físics, socials, d’organització i de relacions interperso-
nals). Per últim, es realitzarà l’avaluació de la viabilitat (existència de
Seguiment requisits tècnics, socioeconòmics i polítics per dur a terme la progra-
Estratègies
mació).
tàctiques – El disseny del programa. Es jutjarà la qualitat de les decisions. Inclou
l’avaluació de l’estratègia, de l’estructura de les activitats i dels recur-
sos.
– L’execució del programa. S’avaluaran el desenvolupament del progra-
ma, les tasques, les conductes i els comportaments del personal, la ges-
tió i la capacitat d’identificació i resolució dels problemes.
– La conclusió del programa. És necessària una avaluació final, revisant
tot el treball. És important comprovar si s’han assolit els objectius i el
seu grau de consecució; alguns efectes poden aparèixer a llarg termini;
també interessa recollir els resultats no previstos. Per últim, podem valo-
rar el grau de satisfacció amb enquestes d’opinió adreçades a la població
o als diferents participants en el programa. L’avaluació global és un bon
punt de partida per a posteriors programes, introduir mesures correcto-
res i els canvis oportuns en els casos en què les accions no s’acompanyin
dels resultats esperats.
8·· Com han de ser els recursos per tal que no fracassi la programació?
9·· Quines característiques de l’equip afavoreixen l’adhesió dels participants al programa?
10·· En quin moment s’ha de realitzar l’avaluació d’un programa de salut?
11·· Explica quin tipus de cronograma es mostra a continuació.
Activitat 1
Activitat 2
Set. Oct. Nov. Des. Gen. Feb.

4 >> Programes de promoció i prevenció

Cada comunitat autònoma redacta, per a un període de temps més o
menys llarg, el seu Pla de Salut atenent a les seves prioritats i marcant els
seus objectius. Per aconseguir aquestes metes, es proposaran una sèrie d’es-
tratègies o actuacions i, dins d’aquestes, destaquen els Programes de Salut.
Només com a exemple i perquè serveixi d’explicació, ens fixarem en un hipo-
tètic Pla de Salut que té com a línia prioritària d’actuació la següent: “reduir
la morbiditat, la mortalitat prematura i la discapacitat, a través del desenvo-
lupament d’un Pla integral contra el càncer”. Posteriorment, es desenvolupa-
rà aquest Pla Integral d’Oncologia, que proposarà diverses estratègies:
– Promoció i prevenció (dieta, tabac, alcohol, sol, etc.).
– Prevenció secundària: diagnòstic precoç del càncer (mamografies, cito-
logies, garbellament del càncer colorectal, etc.).
– Prevenció terciària: millorar els resultats clínics i de qualitat de vida dels
pacients i els seus cuidadors (com la implantació d’una unitat de cures
pal·liatives).
– Adequar els serveis i les tècniques assistencials a les necessitats de la
població.
– Docència i investigació oncològiques en els serveis sanitaris.
Si estudiem els programes de salut desenvolupats, veurem que, en la seva
Vocabulari
majoria, atenen tant aspectes de promoció com de prevenció, i són tan
variats com ho són els problemes i les necessitats que presenten els dife-
rents col·lectius, la qual cosa fa impossible que puguem abraçar-los tots i,
fins i tot, la seva classificació pot ser complicada.
Per a una correcta elaboració i posterior aplicació, els programes han de
donar una resposta clara a les següents preguntes:
– Què es vol aconseguir? Un cop identificada la necessitat, s’ha de definir
què pretén el programa. Poden ser objectius més o menys amplis, però
sempre realistes.
– A qui va adreçat? La població diana és essencial per poder decidir els
objectius i les activitats que s’hauran i que es podran dur a terme.
– Com i amb què es farà? És a dir, quins mètodes i mitjans es proposen.
S’han d’ajustar als recursos disponibles i a la comunitat de destí.
– Qui el durà a terme? És fonamental que hi apareguin els responsables i
les tasques que tenen assignades.
– On s’aplica? Tindrà present el lloc en què es durà a terme l’actuació,
pensant en els àmbits més propicis per tenir èxit.
Població diana: és aquella a la qual
– Quan es farà? Cal delimitar la durada del programa i organitzar el temps
s’adreça una acció. Serà necessari defi-
i els moments d’actuació.
nir el grup, l’edat, les característiques
Els programes també han de recollir: què, qui, com, amb què i quan demogràfiques, les dimensions pobla-
avaluar. cionals, la segmentació, etc.
12·· Explica els elements fonamentals que han d’incloure els programes de salut.
34
4.1 > Programes de salut segons la població diana

Alguns dels programes més representatius, segons la població a la qual
van adreçats, són:
Programes de salut Característiques
– Vacunacions.
– Accidents domèstics.
– Hàbits alimentaris.
– Exercici físic.
Programes de salut
– Salut bucodental.
infantil – Descans/son.
– Problemes posturals.
– Hàbits d’higiene personal.
– Habilitats socials, emocionals i cognitives.
– Sexualitat/anticoncepció.
– Malalties de transmissió sexual (MTS) i sida.
– Drogodependències (tabac, alcohol i altres).
Programa de salut materno-infantil.
Programes de salut – Altres addiccions.
per a adolescents i – Problemes psicosocials.
joves – Trastorns alimentaris (anorèxia nerviosa).
– Seguretat vial.
– Oci i temps lliure.
– Publicitat i consum.
– Automedicació.
– Problemes d’estrès/síndrome del cremat.
Programes de salut
– Salut laboral (accidents de treball, malalties
adreçats als adults professionals i relacionades amb l’àmbit del
treball).
– Vacunacions en l’ancià.
– Alimentació de les persones grans/desnutrició.
Programes de salut
– Agudesa visual i trastorns auditius.
de la gent gran – Activitat física i temps lliure.
– Salut mental.
A vegades, són programes adreçats a la salut de

dones i nens i es defineixen com a programes de
salut materno-infantil
Programes de salut – Embaràs, part i puerperi.

de la dona – Lactància materna.
– Planificació familiar.
– Climateri.
– Càncer (de mama, úter, pell...).
– Violència de gènere.
Exemples
Programa de salut bucodental a l’escola

Introducció
La càries és un problema important per l’alta prevalença que presenta en la població infantil. Aquesta
malaltia pot produir pèrdua de dents, amb les conseqüències que això comporta: alteracions en la mastica-
ció, fonació, estètica, etc.
Població diana: nens entre 6 i 12 anys dels centres d’Educació Primària.
Objectius
– General:
Millorar en els pròxims quatre anys la salut
infantil mitjançant la realització d’activitats
preventives, educatives i de promoció de la
salut.
– Específics
l Millorar la participació dels alumnes en les
activitats del Programa de Salut Bucodental,

així com els seus hàbits higiènics i dietètics
en els pròxims quatre anys.
l Per als pròxims quatre anys, ensenyar les
mesures preventives i de protecció de la

salut bucodental en els escolars.
l Actualitzar els coneixements científics dels
professionals sanitaris i docents en relació

amb la salut bucodental.
l Realitzar un estudi epidemiològic de la salut bucodental en la població diana.
Activitats
– Glopejar amb solució de fluor: es realitzarà a l’escola, de forma setmanal, i sota la responsabilitat dels
pares durant les vacances.
– Educació per a la salut: promoció i prevenció de la salut bucodental, treballant els hàbits i els comporta-
ments sans en els alumnes i les estratègies com el raspallat correcte de les dents, una alimentació ade-
quada i la disminució del consum de dolços.
– Elaboració i divulgació de material informatiu sobre la salut bucodental adreçat a escolars, pares i
docents.
Recursos
– Personals: un odontòleg, una infermera i un auxiliar de clínica.
– Materials: garrafes de fluor, vasos, tovallons de paper, raspalls i dentifricis, fulletons i cartells, material
d’exploració i odontogrames per a l’avaluació, així com material de papereria.
Avaluació
– Índex CO (càries i obturacions).
– Seguiment de l’hàbit de glopejar amb fluor.
– Grau d’aprenentatge de les mesures de promoció i prevenció.
– Abast del material informatiu.
Per a aquests últims, l’equip sotmetrà a una enquesta els nens, pares i professors al final de curs.
36
Web 4.2 > Programes de prevenció de malalties específiques

Entre tots els programes de prevenció de malalties específiques, desta-
www.hggm.es/ educa_sanitaria.htm quen els referits a:
Des d’aquesta pàgina web, s’ofereix un
accés a diferents pàgines d’educació
– Malalties cardiovasculars i hipertensió arterial.
sanitària i de campanyes de prevenció – Càncer (pulmó, mama, cèrvix uterí, pròstata, colorectal, etc.).
de la salut que poden resultar d’interès – Malalties respiratòries (grip, MPOC, malaltia infecciosa aguda i pneumò-
per als ciutadans. nies).
– Malalties transmissibles: MTS, sida, tuberculosi, etc.
– Lesions produïdes per accidents, sobretot de trànsit, i per violència.
– Obesitat.
– Problemes mentals i suïcidis.
– Diabetis mellitus.
– Drogoaddicció, tabaquisme i alcoholisme.
– Malalties bucodentals (càries, malaltia periodontal i càncer oral).
– Problemes de salut de l’aparell
locomotor (osteoporosi, dolors
lumbars, problemes osteoarticu-
lars, etc.).
Cal no oblidar que hi ha molts altres

programes de salut, alguns dels
quals fan referència a:
– La salut ambiental (febres tifoi-
des, legionel·la, plaguicides, qua-
litat de l’aigua, condicions higiè-
niques, eliminació de residus,
animals de companyia, etc.).
– La seguretat alimentària (toxiin-
feccions alimentàries, triquina,
brucel·losi i encefalopaties espon-
giformes).
– El bon ús dels medicaments.
– La donació d’òrgans i trasplanta-
És millor prevenir que curar; per això, són imprescindibles els programes de prevenció.
ments.
13·· Estudiant les principals causes de mort i de discapacitats, sobretot en joves, encapçalen la llista els
accidents de trànsit, fet que els converteix en un dels principals objectius dels programes d’educació per a
la salut. Per a la seva elaboració, reflexiona i respon:
a) Quins factors influeixen en els accidents de trànsit?

b) Quins mecanismes de prevenció proposes?
14·· Partint del desconeixement davant de les mesures preventives contra el càncer que té el grup de
treballadors de l’empresa “Tornavisos S.A.”, elabora la informació sobre el pla de cures que els propo-
saràs.
Exemples
Programa de prevenció: detecció precoç del càncer de mama

Introducció
La segona causa de mort al món són les neoplàsies. El càncer de mama és el més freqüent en la dona,
té un gran impacte en la qualitat de vida i és la seva principal causa de mortalitat entre els 35 i els 55
anys.
Els factors associats a la seva incidència són: sexe femení, edat i antecedents familiars.
La importància del càncer de mama fa necessari un programa de detecció precoç.
Població diana: dones entre 45 i 69 anys.
Objectius
– General: detectar precoçment el càncer de mama en les dones del grup de població diana, per disminuir
la mortalitat i augmentar la qualitat de vida de les dones afectades.
– Específics:
l Garantir les mamografies cada dos anys a les dones de risc.
l Aconseguir una participació superior al 75 % de la població diana.
l Assolir nivells de qualitat estandarditzats en la detecció, el diagnòstic i el tractament del càncer de
mama.
Recursos
– Recursos humans
l En les Unitats de Mamografia: un tècnic especialista en radiodiagnòstic (TER), un auxiliar sanitari o d’in-
fermeria i un auxiliar administratiu.

l Al centre de lectura: dos radiòlegs.
l Personal de referència: coordinador del programa i responsable de la gestió.
l Personal de suport: professionals d’Atenció Primària i personal d’informàtica.
– Recursos materials. Material d’impremta. Història clínica específica del programa. Targetes d’identifica-
ció i citacions de la dona. Sobres per posar les mamografies. Fulletons i cartells.
Activitats
– Coordinació i gestió adequada del programa.
– Realització de mamografies en la població diana cada dos anys.
– Seguiment i avaluació del programa.
– Elaboració i difusió de la informació necessària per a la prevenció precoç.
Avaluació
Resultats. S’usarà com a indicador el nombre de casos detectats de càncer de mama entre les mamografies
realitzades.
Estructura. Per a la seva valoració, s’utilitzaran els paràmetres recollits en una enquesta que realitzaran els
professionals de les Unitats de Mamografia.
– Recursos humans disponibles.
– Unitats de Mamografia (tipus d’unitats, ràtio d’unitat/població).
– Comissions de seguiment i avaluació del programa.
– Unitats de gestió.
Procés. S’avaluarà la taxa de participació: proporció de les dones revisades en relació amb la població
diana.
38
Idees clau
Recollir dades
Anàlisi Detectar problemes

de la realitat
Definir necessitats
Extensió del problema
Gravetat
Establir
prioritats
Transcendència sociocultural
Evolució en el temps
Descriure
el
problema
Determinar i la
PLANIFICACIÓ
metes població
diana
– Generals
Objectius
– Específics
Apartats Activitats
– Finançament
Recursos – Equipaments
– Personal
Cronograma
Execució
Programes – Programa
Estratègies de salut Avaluació – Execució
d’actuació (de promoció – Resultats
i prevenció)
– Infància
Segons – Joves
població – Adults
diana – Ancians
– Dones
Exemples
Segons
malalties
específiques
Avaluació
Activitats finals
.: CONSOLIDACIÓ :.
1·· Respon les següents preguntes:
a) En què consisteix la planificació?
b) Com se sap que una intervenció és pertinent?
c) Quins són els apartats que ha d’incloure una programació?
d) Quin sentit té l’avaluació d’un programa?
2·· Ara que sabem en què consisteix la planificació, hem de tenir present que, en planificar, s’han d’evitar
una sèrie d’errors. Partint d’això, indica què és correcte i què és incorrecte:
a) La planificació la confeccionaran només teòrics o experts en salut, que són els que en saben.
b) No es necessiten coneixements sobre l’aprenentatge.
c) El més important és actuar; per això, es dedicarà poc temps a la planificació.
d) La programació és una tasca dificilíssima.
e) La programació inclourà com a elements: què, com, qui, on, quan fer i avaluar.
f) Quan es defineixen les actuacions, sempre es tenen presents les finalitats que es pretenen; així s’acon-
segueix que les accions condueixin a les metes proposades.
g) Per avaluar, serveix qualsevol indicador, sempre que sigui quantitatiu.
h) Les programacions es fixaran per a molt llarg termini.
.: AMPLIACIÓ :.
1·· Investiga el pla de salut de la teva comunitat autònoma i identifica algun dels programes de promoció
i prevenció que hi estiguin desenvolupant.
2·· En els països desenvolupats, molts dels programes destinats a la infància s’adrecen a la prevenció de
riscos domèstics i accidents infantils; no en va és la primera causa de morbimortalitat infantil, darrere de
les malformacions. Segons el període, veiem que l’atenció se centra en diferents problemes perquè també
són diferents els riscos segons l’edat del nen. Busca alguna d’aquestes campanyes de prevenció infantil i
fes-ne un resum al teu quadern.
3·· Busca informació i prepara una presentació o un resum sobre el Projecte de ciutats saludables.
4·· Com cada inici de curs, la Roser i l’Anna van a l’escola Pompeu Fabra. Saben que per aquestes dates,
cada any, es presenta una epidèmia de pediculosi i s’atansen a l’escola per tal que els alumnes coneguin els
símptomes del contagi, com prevenir-lo i tractar-lo. La població percep els símptomes i les molèsties deri-
vats de la pediculosi i aquest problema preocupa els pares degut, d’una banda, a les molèsties que compor-
ta el fet d’estar infectat per polls (picors, possible infecció dels grans degut al rascat amb les ungles) i, de
l’altra, perquè pot ser un problema social degut a la creença equivocada que tenir polls significa brutícia o
que cal tallar el cabell per tractar-los. La comunitat escolar sent la necessitat d’actuar-hi i reclama l’ac-
tuació dels serveis de salut. Per començar, els nens expliquen a la Roser i a l’Anna què pensen i què saben
dels polls i després elles els corregeixen i els expliquen el més important del contagi: què poden fer per no
enganxar-se’ls i com eliminar-los. A més, els reparteixen un fulletó amb aquesta informació i pengen un
gran cartell al tauler de classe. En sortir, la professora s’encarregarà de repartir als alumnes unes circulars
d’informació per als pares. Busca un eslògan per a aquesta campanya contra els polls. Analitza la realitat:
quina és la població diana? Per què es pot considerar una necessitat prioritària? Recull informació sobre la
pediculosi. Què es pretén amb aquesta actuació? Quines activitats es realitzen? Se t’acut com pots avaluar
el resultat de l’actuació?
40
Cas final
Elaborant un programa d’EpS: Ho estic fent bé?

·· La Glòria forma part d’un equip sanitari que ha de desenvolupar un programa d’educació per a la salut,
però té dubtes. La Marta hi té més experiència perquè ja ha participat en altres programes i orienta la
Glòria perquè analitzi si la seva actuació és correcta.
Solució ·· La Glòria ha de tenir en compte moltes coses, però prèviament valorarà i determinarà les neces-
sitats educatives segons els següents elements:
– Etapa evolutiva de la població diana.
– Grau de formació.
– Experiències passades d’aprenentatge.
– Estat físic i agudesa dels sentits.
– Salut emocional.
– Estabilitat social i econòmica.
– Responsabilitat en el procés.
– Autoimatge.
– Motivació.
– Habilitats de comunicació.
Amb les activitats, s’ha d’aconseguir que la població:
– Desitgi estar sana (motivar). És bàsic per tal que els coneixements es tradueixin en accions.
– Decideixi estar sana i fomenti la seva autoestima i assertivitat: tingui voluntat per elegir estar sana.
Fomentar l’autoestima atorga la capacitat per decidir per un mateix, la qual cosa és la base per promou-
re canvis voluntaris en les conductes. Les per-
sones que tenen una autoestima elevada pos-
seeixen una major capacitat de superació i
tenen menor tendència a deixar-se influir pels
hàbits negatius del seu entorn.
– Sàpiga com aconseguir la salut. S’instrueixi en
coneixements i habilitats. El coneixement
sense l’habilitat d’usar-lo no és útil i l’habili-
tat que no se sustenta en el coneixement es
converteix en una activitat rutinària i sense
sentit.
– S’hi impliqui. Que les persones facin el que
puguin, individualment i col·lectivament, per
mantenir la seva salut.
– Busqui ajuda quan ho necessiti. Que usi ade-
quadament els serveis sanitaris.
En parlar dels recursos, cal identificar els recur-
sos sociosanitaris, la seva aplicabilitat i afinitat
respecte de les activitats programades. A més,
cal tenir en compte l’organització temporal i la
forma d’avaluar el programa.
Unitat 2 - Programació sanitària REVISTA SANITÀRIA
INFORME SOBRE LA S A LUT A L M ÓN

flagell de la verola i s’ha reduït l’a- ciència ponderal, l’aigua insalubre,
L’OMS publica,
menaça que representen per als el sanejament i la higiene defi-
d’ençà de 1995, un informe individus i per a poblacions sence- cients, les pràctiques sexuals de risc
anual sobre res malalties infeccioses com la (en relació sobretot amb el
la salut al món. poliomielitis, la febre groga, el VIH/sida), la falta de ferro i el fum de
Hi apareix una anàlisi xarampió i la diftèria, protegint-los combustibles sòlids en espais tan-
d’un tema concret amb contra els agents patògens. S’han cats.
l’avaluació realitzada per evitat així moltíssims milions de
En aquesta llista de riscos també hi
experts. Repassant alguns morts prematures.
figuren els més comunament rela-
dels informes, és especialment La legislació permet reduir els riscos
cionats amb les societats riques,
interessant, tractant-se per a la salut en el lloc de treball i a
com la hipertensió arterial i la
de programes de promoció les carreteres, imposant l’ús de cas-
hipercolesterolèmia, el tabaquisme
cos de protecció a les fàbriques i de
i prevenció sanitaris, i el consum excessiu d’alcohol, l’o-
cinturons de seguretat en els auto-
el missatge emès besitat i el sedentarisme [...]. El món
mòbils. A vegades, es combina
per la directora general està vivint perillosament, ja sigui
aquesta legislació amb la tasca d’e-
de l’OMS, la ducació i persuasió per disminuir perquè gairebé no li queda cap més
Dra. Gro Harlem Bruntdland, els riscos, incloent advertències en remei o perquè adopta decisions
el 2002. els paquets de cigarrets, prohibint equivocades en matèria de consum i
la publicitat del tabac i restringint en diverses activitats.
la venda d’alcohol. Siguin quins siguin els riscos per a
eduir els riscos per a la salut [...]
R ha estat una preocupació de les
poblacions, dels seus metges i dels
Com a resultat, el món es troba més
ben protegit en molts camps [...]. En
la salut, estiguin o no relacionats
amb el consum, tots els països hau-
molts altres camps, però, el món ran de poder adaptar a les seves prò-
seus responsables polítics al llarg de
s’està fent cada vegada més perillós. pies necessitats les polítiques de
la història. En algunes de les civilit-
zacions més antigues, hi ha vestigis Són massa les persones que, de reducció de riscos.
d’aquesta preocupació que es manera conscient o no, viuen peri-
S’explica també [...] la importància
remunten a més de 5.000 anys enre- llosament [...]. En un dels més ambi-
de comunicar de forma clara i ober-
re, però la qüestió no va ser mai de ciosos projectes d’investigació mai
ta els riscos al públic i de crear un
tanta actualitat com avui en dia. empresos per l’OMS, es tracta de
clima de confiança i de responsabili-
quantificar alguns dels principals
Gairebé tots els grans avenços de la tat compartida entre el govern, el
riscos per a la salut i d’avaluar la
salut pública han comportat la públic general i els mitjans informa-
relació cost-eficàcia d’algunes de les
reducció o la supressió dels riscos. tius.
Les millores en el subministrament mesures destinades a reduir-los.
d’aigua i en el sanejament durant L’objectiu primordial consisteix en Això és fonamental. Sabem que la
els segles XIX i XX han estat directa- ajudar les autoritats de tots els paï- majoria de gent optarà per uns com-
ment relacionades amb la lluita sos a disminuir aquests riscos i a portaments més sans, sobretot si
contra els microorganismes cau- augmentar l’esperança de vida sana rep informació fiable d’unes autori-
sants del còlera i d’altres malalties de les seves poblacions. tats en què confia, recolzada per
diarreiques. Aquests riscos i alguns altres són [...] una legislació realista, bons progra-
Mitjançant programes de vacunació enemics de la salut i aliats de la mes de promoció sanitària i un vigo-
massiva, s’ha eradicat del planeta el pobresa ben coneguts, com la insufi- rós debat públic.
EPSIOCunitat03_EPSIOC03p042-060 15/07/10 8:45 Página 42
3 Mètodes i mitjans en
u n i t a t
Educació per a la salut

SUMARI OBJECTIUS
n Definició de mètodes ·· Conèixer els diferents mètodes i mitjans per educar en salut.
d’EpS ·· Tenir una idea clara de les característiques que reuneix cada un
n Classificacions de dels mètodes d’EpS.
mètodes d’educació ·· Identificar els avantatges i inconvenients que pot presentar cada
sanitària mètode educatiu.
n Mètodes directes i ·· Reconèixer en cada situació quin és el mètode més adequat per
indirectes d’EpS assegurar l’acció educativa.
Unitat 3 - Mètodes i mitjans en Educació per a la salut 43
1 >> Definició de mètodes d’EpS

Per aconseguir arribar a la població, els agents de salut han d’elaborar
missatges de forma clara i persuasiva i així aconseguir els quatre objectius
clàssics de l’educació per a la salut (EpS), que són: El millor mètode d’educació
“La vertadera educació consisteix en
– Informar la població.
obtenir el millor d’un mateix. Quin
– Inculcar la importància de la salut.
altre llibre es pot estudiar millor que el
– Promoure conductes sanes.
de la Humanitat?”. Mahatma Gandhi
– Modificar les nocives. (1869-1948). Polític i pensador indi.
Les eines i les estratègies que usa el professional sanitari per acon-
seguir els objectius d’aprenentatge en la població són els anome-
nats mètodes d’Educació per a la salut.
No oblidem que la paraula metodologia, etimològicament, significa “el
camí cap a”.
Amb l’objectiu de promocionar hàbits saludables, s’utilitzen diferents mèto-
des d’educació sanitària el contingut dels quals és el missatge educatiu per-
suasiu.
1r. OBJECTIU
Promoció d’hàbits
saludables
2n. MÈTODE
Procés pel qual un
missatge arriba a
l’educand
3r. CONTINGUT
Missatge educatiu Vocabulari
persuasiu
Educand: persona que rep l’educació. En
l’àmbit sanitari, es tractarà del pacient,
Interrelació entre elements de l’aprenentatge.
client o usuari.
1·· Què s’entén per mètode d’Educació per a la salut?

2·· En un centre de salut s’estan duent a terme els reconeixements de salut als nens d’onze anys. En fina-
litzar, l’auxiliar s’encarrega de repartir entre tots els nens un fullet explicatiu sobre l’alimentació adequa-
da per a la seva edat, i aconsella que l’ensenyin als seus pares perquè ells també n’estiguin informats.
Identifica en aquesta activitat educativa:
a) Quins objectius es pretén aconseguir.
b) Quin és el mètode usat.
c) Quin és el contingut que es vol transmetre.
44
2 >> Classificació de mètodes d’Educació per a

la salut
Els mètodes d’EpS es poden classificar de diferents maneres, en funció del
criteri que prevalgui, encara que no sempre està clara la inclusió d’un mèto-
Model participatiu de en un grup o un altre i més encara si tenim en compte que es tendeixen
Segons l’OMS (1983), si enfoquem l’e- a complementar els uns amb els altres per reforçar l’acció educativa. Podem
ducació sanitària des d’un model parti- classificar els diferents mètodes atenent al nombre de persones a què va
cipatiu i adaptat a les necessitats, la adreçada la informació, les característiques de la relació educador-receptor,
població adquirirà una responsabilitat i a la proximitat o la distància que existeixi entre l’educador i el receptor.
en el seu aprenentatge i aquest no
estarà centrat en el saber, sinó en el – Atenent al nombre de persones a què va adreçada la informació. Hi ha
saber fer. qui opina que organitzar els mètodes educatius segons el nombre de
persones a què va adreçada la informació és la manera més operativa de
classificació. Agrupa els diferents mètodes en:
l Individuals. Parlem de mètodes individuals quan el missatge va adreçat a
un sol individu. Un exemple és l’entrevista clínica, que té l’avantatge de

poder tractar les necessitats del receptor de forma individualitzada i
detectar-ne les dificultats a l’hora de rebre la informació.
l Grupals. En els mètodes grupals, ens adrecem a un grup de persones
que solen tenir unes característiques o interessos comuns: grups de tre-

ball de professionals, de discussió, d’autoajuda, la família, grups de
pacients amb determinades patologies, etc. Tenen l’avantatge de ser
menys costoses que les individuals, ja que amb els mateixos recursos
s’arriba a un major nombre de persones. Al seu torn, poden ser:
- De caràcter expositiu: quan no hi ha participació dels receptors de la
informació. Dins d’aquest tipus figura la lliçó magistral.
- Mètodes actius: necessiten la discussió o la participació del grup. En
alguns casos, relatar experiències personals els fa més eficaços. És el
cas del role-playing o psicodrama.
l Comunitaris. Són els mètodes que s’adrecen a la comunitat, i que també
es denominen mitjans de comunicació de masses o mass media. Tenen

l’avantatge d’arribar a un gran nombre d’individus, però els seus de-
savantatges són que no es pot especificar la població receptora de la
informació i que, en no permetre la comunicació directa, l’efectivitat és
menor. Es tracta de mètodes com la televisió.
– Atenent a les característiques de la relació educador-receptor. La forma
de classificació que va adoptar el grup d’experts en Educació per a la
Salut de l’OMS, el 1954, atén la relació entre l’educador i el receptor.
Segons aquesta classificació, els mètodes es divideixen en dos grans
grups:
l Mètodes bidireccionals o socràtics. Quan existeix un intercanvi actiu
entre l’educador i el receptor, de manera que poden intercanviar els

seus papers i l’educador convertir-se en el que rep informació per part
de l’educand. Seria, per exemple, la discussió grupal.
l Mètodes unidireccionals o didàctics. En aquests mètodes no existeix la
possibilitat d’interacció entre l’emissor o educador i el receptor, de

manera que aquest últim no pot intercanviar informació ni aclarir
dubtes. Pertanyen a aquest grup tots els mètodes adreçats a la comuni-
tat, com el cine, la premsa, la ràdio, etc.
– Atenent a la proximitat o distància entre l’educador i el receptor.

Aquesta classificació, basada en la relació de proximitat en el temps i en
l’espai entre l’educador i el receptor, és la més utilitzada i, per tant, és
la que desenvoluparem en aquesta última unitat.
l Mètodes directes. Són aquells en què existeix una relació directa entre Web
l’educador i el receptor. Es poden adreçar a individus o grups i, en
general, s’utilitza la paraula parlada amb el suport de mitjans auxi- Revistes sanitàries
liars. Com més estreta és la relació entre els participants en el procés http://www.fisterra.com/recursos web/
educatiu, més eficaç és el mètode. Habitualment, aquest tipus de mèto- castellano/crevistasespecialidades.as
des susciten canvis de comportament. Mitjançant aquesta pàgina web, podràs
l Mètodes indirectes. Són aquells en què existeix una distància en el
accedir a centenars de revistes biomèdi-
temps i/o en l’espai entre l’emissor i el receptor. Van adreçats a indivi- ques. Presenta el llistat utilitzant les se-
dus, a grups o a la població en general, utilitzant la paraula parlada, güents sigles: sumari (Sum), resum (Res),
escrita o imatges, però interposant, entre l’emissor i el receptor, una text complet (Tc) o textos complets selec-
àmplia varietat de recursos o mitjans tècnics, que són els anomenats cionats (Ts).
mètodes auxiliars.
Mètodes auxiliars
Són els mètodes usats com a suport
d’altres mètodes, per reforçar o facili-
tar l’acció educativa. Alguns es poden
considerar com a mètodes educatius en
si mateixos. Entre altres, figuren:
– Text imprès.
– Videodisc interactiu.
– CD-ROM.
– Presentacions.
– Diapositives.
– Ensenyament assistit per ordinador.
– Àudio.
– Vídeo.
– Girafolis.
– Retroprojector.
– Pissarra.
3·· Les autoritats sanitàries pretenen que la població es conscienciï de la importància de fer exercici físic
com a tractament i prevenció de patologies tan freqüents com la hipertensió, la diabetis, l’obesitat o la dis-
lipèmia. En aquest cas, tenint en compte que el que es pretén és la conscienciació de la població en gene-
ral, quin tipus de mètodes d’Educació sanitària faries servir? Raona la teva resposta.
4·· Si l’acció educativa està adreçada a una persona en particular (per exemple, a un hipertens), en un
moment i espai concret (per exemple, durant una consulta en un centre de salut) i amb la intenció de pro-
moure un canvi de comportaments: quin tipus de mètodes en EpS faries servir i per què?
46
3 >> Mètodes directes d’Educació per a

la salut
Els mètodes directes d’EpS es poden dividir, al seu torn, en dos grups:
Aprendre a parlar en públic – Els de caràcter expositiu davant del grup/individu.

– Aquells en què participa activament el grup/individu.
Vallejo-Nájera, Juan Antonio (2006):
Aprender a hablar en público hoy. Vegem-ne alguns:
Barcelona: Editorial Planeta, S.A.
En aquest llibre es poden aprendre les Caràcter expositiu Amb participació activa del
claus i els trucs per poder parlar en davant del grup/individu grup/individu
públic amb naturalitat.
– Diàleg (entrevista clínica).

– Pluja d’idees.
– Seminari.
– Lliçó magistral. – Joc de rol.
– Debat. – Simulació (sales de demostració).
– Altres: – Altres:
l Congrés l Phillips 66.
l Taula rodona l Fòrum.
l Solució de problemes.
l Estudi de casos.
3.1 > De caràcter expositiu davant del grup/individu
Lliçó magistral
En la lliçó magistral, el formador transmet els coneixements de
forma oral a un gran grup de persones. Els continguts exposats
poden ser molt variats.
El formador té un paper de transmissor de coneixements i els oients
actuen de manera passiva, rebent la informació ja processada. Quan s’as-
socia aquest mètode a altres com el col·loqui, els oients hi poden partici-
par formulant preguntes o discutint alguna qüestió.
Les condicions en què s’ha de dur a terme una lliçó magistral són:
– La durada d’aquesta activitat ha de ser, idealment, inferior a 45 o 60
minuts, tenint sempre en compte que l’atenció decau després de 10
minuts d’exposició.
– Les sessions s’estructuren en tres parts: presentació, exposició del tema
i conclusió. Per augmentar l’eficàcia d’aquest mètode, en aquesta última
part s’ha de realitzar un resum de l’exposat i fixar els punts més impor-
tants que es desitja que recordi l’auditori.
– L’orador ha d’estar atent als senyals no verbals que poden indicar falta
d’atenció per part de l’oient (mirar cap a un altre costat, parlar, moure’s
de la cadira, recolzar el cap sobre una mà, etc.).
– Es poden fer servir diferents trucs per mantenir l’atenció de l’oient:
l Incloure elements que trenquin la monotonia (anècdotes).
l Recórrer al suport dels mitjans auxiliars (diapositives, vídeos...).

l Fer preguntes als participants.
– És preferible que el formador no estigui assegut, sinó de peu, i que es
desplaci per la sala per mantenir contacte directe amb tots els assistents.
– Aprofitar al màxim tots els recursos de l’exposició oral.
Avantatges Inconvenients
– No atén a les diferències individuals.

– No necessita mitjans complexos per a la seva aplicació. – Actitud passiva dels oients.
– Es pot combinar amb altres tècniques. – L’eficàcia depèn de l’interès i l’atenció dels partici-
– Permet transmetre informació al mateix temps a un gran pants.
nombre de persones de forma ràpida i generalitzada. – Poc eficaç en programes que pretenen canvis d’actitud i
comportament.
Debat
El debat gira al voltant d’una discussió en què dues o més persones
dialoguen davant d’un auditori sobre un tema específic que és signi-
ficatiu o d’interès per a l’esmentat grup i sobre un esquema previst.
Els participants en la discussió són, generalment, experts en el tema
que es tracta i és convenient que tinguin punts de vista diferents per tal
que es faciliti la reflexió, el diàleg i la participació. Hi intervé un mode-
rador, que presenta els experts, introdueix el tema, determina un
esquema de treball (que pot ser un qüestionari amb preguntes que sus- Debat.
citin controvèrsia) i, un cop finalitzat el debat, presenta un esquema

amb les conclusions més importants. En finalitzar el debat, el modera-
dor pot obrir una discussió general, en què participi tot el grup.
Els objectius que es pretenen assolir amb aquest mètode són:
– Proporcionar informació sobre una qüestió o qüestions d’interès gru-
pal.
– Crear un clima de participació afavorint així el diàleg i la comunica-
ció.
– El diàleg s’ha de desenvolupar en termes comprensibles per tal que
l’entengui el grup.
– Oferir de manera informal diferents punts de vista, de manera que
s’ajudi a la reflexió.
Altres: congrés i taula rodona

Tipus de discussió
El congrés i la taula rodona són mètodes de característiques molt Discussió dirigida. Tècnica en què un
similars al debat. El congrés consisteix en una discussió informal grup discuteix i intercanvia informa-
mantinguda per un grup d’especialistes que analitzen diferents ció i idees sobre un tema prèviament
aspectes d’un tema, intenten resoldre problemes i aclarir punts elegit i una persona fa el paper de
enfrontats. L’objectiu de la taula rodona és proporcionar nous moderador i director.
coneixements, per a la qual cosa es reuneixen diverses persones, de Discussió lliure. També basada en la
tres a sis habitualment, sota la direcció d’un moderador, i exposen dinàmica de grup, els membres d’un
els continguts del tema proposat. petit grup discuteixen de forma lliure,
informal i espontània sobre un tema.
48
3.2 > Amb participació activa del grup/individu

Tipus d’entrevista clínica
Diàleg (entrevista clínica)
A. Segons els objectius:
A1. Diagnòstica o d’escolta.
El diàleg es fonamenta en una trobada en què dues o més persones
A2. Operativa o consensuada. entren en comunicació per rebre i donar informació. En l’àmbit de
l’EpS, parlaríem d’entrevista clínica, essent els elements que hi parti-
B. Segons el canal de comunicació:
cipen el professional sanitari i les persones sanes o malaltes, establint-
B1. Cara a cara.
B2. Telefònica.
se entre ells un contacte humà i una relació que són imprescindibles
B3. Altres: carta, intercanvi, etc. per aconseguir no només transmetre informació, sinó també pro-
moure un canvi d’actituds i comportaments.
C. Segons el receptor:
C1. Dual. Per aconseguir una entrevista clínica de qualitat, el professional sanitari
C2. Múltiple. ha de tenir no només coneixements teòrics sinó també habilitats huma-
C3. Grupal o familiar. nes; ha de procurar un ambient còmode i agradable per aconseguir la con-
D. Segons la metodologia: fiança de l’entrevistat per tal que expressi els seus dubtes, inquietuds i cre-
D1. Lliure. ences i així poder influir sobre ell de manera positiva.
D2. Estructurada o dirigida.
Condicions en què s’ha de desenvolupar una entrevista:
– Cordialitat i calidesa. Hem de rebre l’entrevistat amb educació, de
manera amable i personalitzada, creant un clima adequat de relació.
– Respecte. L’aspecte, el comportament, les idees i les creences de l’en-
trevistat han de ser respectats encara que no els compartim.
– Empatia. Consisteix en la capacitat del professional per entendre l’entre-
vistat: la seva informació, el seu missatge o les emocions que li transmet
i fer-li notar.
– Bidireccionalitat. La informació ha de fluir de l’entrevistat cap a l’entre-
vistador i a la inversa.
– Assertivitat. Relacionada amb la transmissió de seguretat per part
del professional, és la capacitat d’actuar amb la certesa que és l’ade-
quat.
– Llenguatge comprensible. La informació es transmetrà de forma gra-
Web dual, amb frases curtes i pauses, evitant paraules tècniques i acompa-
nyada de llenguatge no verbal.
Deontologia mèdica
– Secret i confidencialitat. Es respectarà sempre la intimitat de les perso-
El codi d’ètica i deontologia mèdica ens nes.
parla del secret professional i del deure
– Comprovació. L’entrevistador ha de verificar, amb les seves pròpies
del metge d’exigir dels seus col·labora-
paraules, el que li sembla que l’entrevistat vol dir: “Aleshores, si ho he
dors discreció i observança escrupolosa
entès bé...”, etc.
d’aquest secret i ha de fer-los saber
que ells també estan obligats a guar- En l’etapa final de l’entrevista, ens assegurem que el pacient ha comprès
dar-lo. la informació transmesa, utilitzant frases com: “Li queda tot clar?” i simi-
Si en vols saber més, entra a: http:// lars.
www.cqcom.org/pdf/Codigo.pdf.
– No necessita mitjans complexos per a la seva aplicació.

– Atén a diferències individuals. – No permet transmetre informació a moltes persones al
– Fomenta la participació activa de l’entrevistat. mateix temps, per la qual cosa no existeix estalvi de
– És eficaç en programes que pretenen canviar actituds i temps ni de material.
comportaments.
Pluja d’idees (brainstorming)

La pluja d’idees és una tècnica que consisteix en l’exposició, de
manera informal i lliure, de totes les idees que sorgeixen al voltant
d’un tema o problema plantejat.
El formador tindrà un paper d’estimulador i els participants exposaran
les seves idees, escoltant positivament les dels altres i sense emetre judicis
o comentaris negatius que poden frustrar el procés creatiu.
– S’obté una gran varietat d’idees i
alternatives de solució en poc
temps.
– Pot portar a la dispersió, confusió o
– Estimula la creativitat.
desordre.
– Evita el monopoli participatiu.
– Estimula el treball dels partici-
pants tímids o passius.
Seminari
El seminari es basa en el treball en grups
petits amb la finalitat d’estudiar de forma
intensiva un tema elegit prèviament pels
participants juntament amb el formador.
Es caracteritza per la discussió, elaboració
de documents i conclusions i en la seva
acceptació per part dels components del
seminari.
En aquest mètode, el formador té un paper dina-
mitzador: dirigeix, forma grups petits partint
d’un de gran i aporta material didàctic. Els
membres dels grups tenen un paper participa-
tiu: han de conèixer el tema prèviament, l’estu-
dien de forma intensiva, elegeixen un responsa-
ble i després exposen les seves conclusions a la
resta dels membres del seminari en una reunió plenària.
Aquesta forma d’aprenentatge de forma participativa s’anomena “per
descobriment”.
– Els membres dels grups aprenen a

– És necessari disposar d’un espai
raonar de manera científica i a
físic per treballar sense que es
manejar fonts de dades. Aprenentatge per descobriment
molestin uns grups amb els altres.
– La participació activa fomenta la
– Es necessita disposar de material i “Cada vegada que s’ensenya prematura-
motivació per l’aprenentatge.
de fonts d’informació i altres clas- ment a un nen alguna cosa que hagués
– Permet la participació de tothom
ses de recursos materials. pogut descobrir sol, se l’impedeix inven-
de manera democràtica.
– Ha d’existir voluntat de participa- tar-ho i, en conseqüència, entendre-ho
– Permet arribar a conclusions gru-
ció.
pals interessants i creatives. completament”. Piaget (citat a Pozo i
Carretero, 1987, pàg. 38).
50
Joc de rol o role-playing

Aplicant el mètode role-playing El joc de rol consisteix en la representació en directe de determinats
Molts dels programes sanitaris de pro-
rols (personatges, llocs de treball, etc.) que portin a reflexionar sobre
moció i prevenció adreçats a joves en el comportament o l’actitud que es pretén modificar.
el maneig de situacions de risc consten Els participants simularan personatges definits amb antelació en situa-
de diferents mòduls: uns per a la presa
cions conflictives i motivadores. El formador tindrà un paper de facilita-
de consciència, d’habilitats socials i de
dor, sense intervenir per no condicionar o distorsionar les accions dels
comunicació i altres en què es treballa
participants.
l’autoimatge, l’autoestima i l’autocon-
trol a través de dinàmiques de grup i de Per tant, s’encarregarà de moderar, agilitzar el comentari, ajudar a apro-
role-playing. fundir en les raons, els sentiments o les actituds que es presentin o
col·laborar en l’elaboració de possibles alternatives.
– Desenvolupa la capacitat d’obser-

var i analitzar comportaments
– Necessita espai, recursos materials
humans davant de diferents situa-
i temps per a la seva execució.
cions.
– Cal procurar que la representació
– Facilita la motivació i la identifica-
no es converteixi en una simple
ció de diferents formes de reaccio-
comèdia, eliminant així tot el
nar en ser el participant el que
valor pedagògic.
prova i experimenta el problema
concret.
Simulació (sales de demostració)

Aprendre traient la por
Les sales de demostració són un mètode que consisteix en la realit-
En un taller de simulació, el monitor
ensenya habilitats pràctiques que els
zació, de forma simulada, de determinades activitats o procedi-
alumnes aprenen “perdent la por”, realit- ments, supervisats sempre per un professional, de manera que
zant-les sobre un maniquí i que després aquests siguin apresos per part dels participants i després els
els seran útils per a la seva pràctica pro- puguin dur a la pràctica de forma correcta en la vida real.
fessional.
Poden anar adreçats a diferents col·lectius:
– Professionals sanitaris: que d’aquesta manera practiquen tècniques
que els poden ser útils en la seva feina. És el cas de les simulacions
destinades a l’aprenentatge del maneig de pacients politraumatitzats.
– Pacients: alguns tipus de tractaments necessiten de l’aprenentatge,
per part del pacient, de determinades tècniques; per exemple, els dia-
bètics que s’hagin d’injectar insulina.
– Familiars: els familiars de persones amb patologies/problemes que
mitjançant aquest tipus d’entrenament poden aprendre a manejar o
sobreportar algunes situacions. En aquest cas, citarem l’important
que pot ser que familiars de persones amb malalties cardíaques cone-
guin i practiquin tècniques de reanimació cardiopulmonar (RCP).
En les simulacions, podem fer servir maniquins (per exemple, per a l’apre-
nentatge del massatge cardíac) o també poden ser persones que col·laborin
en la tècnica (per exemple, per aprendre a treure un casc de motorista en
cas d’accident).
– Generalment, es necessiten mitjans materials per a

– Realitzar una tècnica en forma de simulació facilita por-
realitzar la simulació.
tar-la a terme en la realitat de forma més correcta i a
– En l’aprenentatge, hi influeix molt l’interès que tingui
reduir la por.
el receptor de la informació.
– Aquest procediment permet desenvolupar habilitats
– Si les dimensions del grup són grans, la pràctica pot ser
que, d’una altra manera, no es podrien aprendre.
menys eficaç.
Altres
Encara que no ens podrem estendre en detall sobre tots els mètodes, sí que
n’esmentarem altres de molt útils en l’educació per a la salut, com són
Phillips 6/6, fòrums, solució de problemes i estudi de casos.
– Phillips 6/6: un grup gran es divideix en subgrups de sis persones que
discuteixen durant sis minuts
sobre un tema per arribar a una
conclusió. Posteriorment, s’expo-
sen les idees al grup inicial i s’ar-
riba a una conclusió.
– Fòrum: tècnica en què un grup
gran de persones, conduïdes per
un moderador, tracten sobre un
tema o problema, exposant idees
i opinions de manera lliure en un
ambient informal.
– Solució de problemes: en aquesta
tècnica, es planteja un problema
que el grup ha de resoldre, esti-
mulant així el pensament crea-
tiu.
– Estudi de casos: es presenten les
informacions necessàries per des-
criure un problema o situació
real i, a partir d’aquestes infor-
macions, proposar formes d’ac- En l’estudi de casos, es proposen les pautes d’actuació partint d’una sèrie
d’informacions.
tuació.
5·· Quins papers juguen el moderador i els participants en un debat?

6·· Quina ha de ser l’actitud del formador en una lliçó magistral?
7·· Quins són els diferents avantatges i inconvenients que presenten els mètodes directes amb participació
activa que hem vist?
8·· Imagina una situació que es pugui representar en un role-playing i indica, en aquest cas, quines actituds
es podrien modificar.
52
4 >> Mètodes indirectes

Tal com hem indicat anteriorment, en els mètodes indirectes, l’educador
i el receptor es troben separats en el temps i/o en l’espai i, en general, els
avantatges i els inconvenients que podem trobar en aquest tipus de mèto-
des són els següents:
– Sensibilització màxima a l’inici de la campanya, però

– La informació pot arribar a una gran quantitat de perso-
decreix o cessa en finalitzar.
nes.
– La informació s’adreça a nivell general, sense poder-se
– Cost relativament baix en relació amb l’àmplia cobertu-
adaptar a necessitats de grups específics o de manera
ra poblacional.
individual.
– Contribueixen a la conscienciació de la comunitat i a
– Per si sols no són eficaços en la modificació de compor-
crear una cultura positiva de salut.
taments i s’han de combinar amb mètodes directes
– Aporten informació i reforcen actituds positives prèvies.
d’EpS si es vol incidir en conductes individuals.
FUMAR
MATA FUMA, FUMA, JA
VEURÀS ON
ARRIBES.
CALLA, CALLA I
A VEGADES, TINC SEGUEIX FUMANT...
LA SENSACIÓ QUE
ALGÚ EM VOL DIR
FUMAR PERJUDICA LA SALUT

ALGUNA COSA...
Els mètodes indirectes no solen ser eficaços per si sols.
Els mètodes indirectes d’educació sanitària es poden classificar, al seu

torn, en:
– Visuals
l Cartells.
l Premsa, revistes, llibres, diccionaris i enciclopèdies.
Un crit a la paret
– Audiovisuals
El cartell de la campanya de la Direcció l Cine.
General de Trànsit transmet un missat- l Vídeo i videoconferències.
ge integrant en una unitat estètica
l Televisió.
imatges que causen gran impacte i tex-
l Internet.
tos breus. Ha estat definit per alguns
estudiosos com “un crit a la paret”.
– Sonors
Usat adequadament, és un bon recurs
l Ràdio.
en Educació per a la salut per a la pre-
venció de malalties i accidents o com a Tots aquests mètodes són d’ús molt freqüent, però ens centrarem en Internet,
promoció de la salut. per ser el mètode més modern i el que es troba en contínua expansió.
Internet
És una xarxa de comunicacions que interconnecta ordinadors de tot
el món, fent possible accedir a una gran quantitat d’informació sobre
temes molt variats. Es coneix com a “xarxa de xarxes”.
A Internet, trobem sis serveis ben diferenciats:
– Pàgines web: són documents que contenen text,
imatges, so o animació en format HTML i als quals
es pot accedir des de qualsevol ordinador ubicat en
qualsevol punt del món.
– Grups de discussió o news: permeten a diversos par-
ticipants entrar en debats sobre diferents temes.
– Xats: es tracta de diversos usuaris que mantenen
conversacions parlades o escrites en temps real.
– Tecnologia FTP: és un procediment mitjançant el
qual podem enviar i rebre qualsevol tipus de fitxer
digital.
– Videoconferència: permet la visualització de diversos interlocutors dis-
tants que es comuniquen en temps real. Web
– Correu electrònic: permet enviar missatges a altres usuaris amb la
possibilitat d’adjuntar fitxers de diferents tipus (fotos, vídeos, docu- Educar per a la salut mitjançant la
ments escrits, etc.). La visualització del missatge per part del destina- xarxa de xarxes
tari es pot realitzar gairebé immediatament a continuació del seu Existeixen multitud de pàgines web
enviament. adreçades a diferents col·lectius que
aporten informació sanitària sobre diver-
Avantatges Inconvenients sos temes. Alguns exemples són:
Adreçada a professionals de la salut:

– És un mètode àgil, ràpid i barat que www.healthfinder.gov (cercador de
facilita l’accés a l’educació, la temes de salut).
informació o l’entreteniment, amb
Adreçada a pacients:
moltes possibilitats educatives,
– La informació, a vegades, pot ser www.seh-lelha.org (Societat Espanyola
inclosa l’educació en temes de
excessiva o poc rigorosa. d’Hipertensió).
salut.
– Qualsevol usuari pot ser emissor i Infantil:
receptor d’informació a nivell mun- www.primeraescuela.com.
dial. Adreçada a la joventut:
www.informajoven.org.
9·· Els mètodes indirectes tenen el mateix èxit a curt i a llarg termini? Explica per què.
10·· Quins serveis ofereix Internet que es poden utilitzar orientats a l’educació sanitària?
11·· Quin dels següents mètodes d’EpS es considera de tipus indirecte:
a) Role-playing.
b) Lliçó magistral.
c) Cartells.
d) Seminari.
e) Taula rodona.
54
Idees clau
Definició
Definició d’EpS
Interrelació entre elements d’aprenentatge
Atenent al Individuals
nombre de De caràcter
persones a expositiu
què va Grupals
adreçada la Mètodes
informació actius
Comunitaris
Mètodes
bidireccionals o
Atenent a les socràtics
característi-
MÈTODES ques de la
D’EDUCACIÓ relació
PER A LA educador- Mètodes
SALUT (EpS) Tipus de receptor unidireccionals o
classificacions didàctics
Caràcter expositiu
davant del
grup/individu:
– Debat
Mètodes – Lliçó magistral
directes
Amb participació
activa de
grup/individu:
Atenent a – Diàleg
la proximi- – Pluja d’idees
tat o dis- (brainstorming)
tància – Seminari
entre edu- – Jocs de rol
cador- – Simulació
receptor
Visuals
Mètodes
Audiovisuals
indirectes
Sonors
Activitats finals
.: CONSOLIDACIÓ :.
1·· Defineix mètodes directes i esmenta els que coneguis.
2·· Quins avantatges presenten els mètodes indirectes respecte dels mètodes directes?
3·· Una xerrada-col·loqui, en quin tipus de mètode la classificaries: directe o indirecte?
4·· Indica si aquestes afirmacions són vertaderes i falses, tot justificant la teva resposta:
a) Els mètodes grupals són, en general, més costosos que els individuals.
b) Els mètodes directes no poden suscitar canvis de comportament.
c) En els mètodes bidireccionals, l’educador també pot rebre informació.
d) Tant els mètodes directes com els indirectes es poden recolzar en mètodes auxiliars.
e) Els mètodes indirectes s’adapten a les necessitats individuals.
5·· Relaciona cada un d’aquests mètodes d’EpS amb la seva característica corresponent:
– Debat. – Treball en grups petits per estudiar de forma intensiva un tema.
– Lliçó magistral. – Exposició lliure de múltiples idees.
– Diàleg. – Representació de diferents rols que porta a la reflexió.
– Pluja d’idees. – L’orador transmet coneixements a un grup gran.
– Seminari. – Trobada entre dues o més persones que transmeten i reben informació.
– Joc de rol. – Realització de tècniques en forma de simulació.
– Simulació. – Discussió entre dues o més persones davant d’un auditori.
6·· Quan s’utilitzen sales de demostració com a mètode educatiu, quins beneficis es poden obtenir en prac-
ticar determinades tècniques en maniquins de simulació? A quins col·lectius pot anar adreçat aquest mèto-
de? Creus que pot ser útil en el teu exercici professional?
.: AMPLIACIÓ :.
1·· Imagina que ets un expert en nutrició i dietètica i que et proposen, com a orador en una lliçó magis-
tral, per participar en un congrés d’auxiliars d’infermeria que es realitzarà a Canàries. Com és natural,
acceptes encantat perquè, a més, et fa molta il·lusió retrobar-te amb antics companys:
a) A més de posar el banyador a la maleta, què portaries i prepararies per realitzar l’exposició?
b) Un cop a la sala on realitzaràs l’exposició, et trobes amb un auditori gran, amb moltes cares conegu-
des, les condicions de la sala són excel·lents i hi ha mètodes auxiliars en què et pots recolzar.
Quines condicions penses que són les adequades per a la sala i quins mètodes auxiliars creus que et poden
ser útils?
c) Comences la teva llarga exposició situat en un faristol situat davant dels teus oients. Parles de forma
extensa sobre el tema i, quan et trobes a la part central, observes que els participants comencen a bada-
llar, alguns s’aguanten el cap amb la mà, es mouen dels seients, i fins i tot n’hi ha que miren a l’altre cos-
tat de la sala.
Quins errors creus que has de corregir? Quines mesures adoptaries per mantenir l’atenció de l’auditori?
56
Cas final
Taller de suport vital

·· L’Anna és monitora de suport vital en atenció primària (SVAP) i li han proposat que instrueixi un grup
d’auxiliars d’infermeria en tècniques de suport vital. Es planteja quin serà el millor mètode adreçat a
aquest col·lectiu per obtenir-ne un rendiment òptim i decideix impartir-los un taller. El prepara minuciosa-
ment, tenint en compte que va adreçat a personal sanitari que es pot trobar en situacions en què serà molt
útil l’actuació immediata i correcta. A més, és conscient que el coneixement i la pràctica de les diferents
tècniques suposarà una disminució de l’estrès del sanitari.
En el dia i l’hora fixats, es troba amb una sala molt espaiosa i il·luminada i, el més important, amb dotze
auxiliars d’infermeria amb moltes ganes d’aprendre.
Solució ·· L’esquema i el desenvolupament del taller serà el següent:

Presentació. L’Anna comença l’exposició presentant-se i explicant que és monitora de SVAP des de fa cinc
anys, durant els quals ha impartit un gran nombre de cursos adreçats a col·lectius molt diversos. Explica
que donar tallers sobre suport vital és una activitat que li agrada molt; sap com és d’útil per a tothom el
coneixement d’aquestes tècniques que, encara que siguin senzilles, poden salvar vides. Com que són un grup
reduït, demana que tots, un per un, diguin el seu nom i expliquin la raó de la seva assistència i què espe-
ren d’aquest taller.
Títol. Després, l’Anna recorda que el tema de què tractaran és el suport vital bàsic i la seva importància, ja
que l’aturada cardiorespiratòria (ACR), sobretot la d’origen cardíac, és molt freqüent i les mesures de suport
vital han demostrat ser eficaces per superar-la i evitar la mort. A més, és necessari que l’atenció sigui el més
immediata possible, per la qual cosa és fonamental saber activar el sistema d’emergències i aplicar precoç-
ment la RCP bàsica. Es podran salvar més vides com més persones coneguin les maniobres de RCP.
L’Anna continua concretant els objectius que pretén aconseguir. L’objectiu general és disminuir la mortali-
tat per mort sobtada. Com a objectiu específic, apunta el reconeixement d’una RCP per part dels presents
i els objectius operatius consistiran en l’execució correcta de les diferents tècniques.
Desenvolupament. Com a bona docent que és, l’Anna està fent servir tots els recursos que coneix per man-
tenir l’atenció de l’auditori: es passeja per la sala, manté contacte visual amb els oients, fa servir una velo-
citat, dicció, volum, entonació i ritme adequats, posant èmfasi en els punts clau i utilitzant totes les seves
armes de comunicació no verbal (postura, gestos...). En aquesta part, la més extensa, explica detallada-
ment la seqüència d’actuacions o algoritme de SVB amb les tècniques corresponents (comprovació de la
consciència, obertura de la via aèria, comprovació de la respiració, posició lateral de seguretat, ventilació
artificial, comprovació de la circulació i massatge cardíac). Es recolza en l’ús de material audiovisual,
també utilitza una pissarra per escriure alguns esquemes i un manual sobre RCP que prèviament havia pro-
porcionat als alumnes. A més, fa servir maniquins per realitzar la demostració de les diferents maniobres,
que posteriorment seran ideals per a l’entrenament, en permetre la repetició seqüencial de les maniobres
en diversos supòsits clínics.
L’Anna aclareix els dubtes que han anat sorgint i després els alumnes, de dos en dos, practiquen sobre el
maniquí davant dels altres companys, fet que els facilita molt l’aprenentatge.
Conclusions i cloenda. Amb la finalitat que quedin clares les idees clau, l’Anna fa un petit resum dels
objectius que pretenia amb aquest taller. Per finalitzar, s’acomiada dels alumnes i els agraeix la seva
col·laboració.
Unitat 3 - Mètodes i mitjans en Educació per a la salut REVISTA SANITÀRIA
EpS COM A RESPOSTA A LES NECESSITATS DE SALUT

l bagatge ideològic, les creen-
E ces i les formes de vida de les

persones, la seva manera de
comunicar i de comunicar-se amb si
mateixes i amb l’entorn, i la forma
d’actuar davant de la salut i la
malaltia són sabers que formen part
de la vida diària, i que es transme-
ten en la relació del dia a dia, de
manera no metòdica, partint de l’e-
vidència immediata. El model cultu-
ral del qual es parteixi tindrà clares
incidències sobre com educar la
població en la salut. L’EpS parteix,
per tant, tant del saber quotidià
com del saber científic. Conèixer i
respectar el primer permet intro-
duir coneixements que porten a la
reflexió sobre el perquè d’una acció,
a raonaments lògics i al passatge
d’actes intencionats positius i salu-
dables.
I aquí podem entroncar amb les
tècniques a utilitzar per compagi-
nar aquests sabers. Es tracta [...] de
les tècniques grupals, principal-
ment. El procés d’educació per a la
salut passa per la comunicació i la
interacció personal: una comunica-
ció efectiva inclou diàleg, que es
basa en parlar i en escoltar amb la positius en relació amb la salut tar dels pobles. Des d’aquesta rea-
finalitat d’entendre i de fer-se individual i comunitària i de litat, es fa necessari no només
entendre. El treball en grup permet modificar els contraris al foment aprofundir en els conceptes, enca-
l’apropiació dels sabers i experièn- de la salut. Aquest concepte d’edu- ra que siguin prioritaris per avan-
cies dels altres i la possibilitat de cació va unit al desenvolupament çar, sinó també en una adequada
comunicar i oferir els propis mit- de la capacitat de presa de deci- programació i planificació, efica-
jançant la reflexió i la discussió en sions conscients i coherents amb ces metodologies, recursos i sobre-
grup. una forma de vida saludable, de tot uns professionals amb una sòli-
responsabilitat enfront de la prò- da formació en aquesta matèria.
Per finalitzar, ens quedem amb
pia salut i de la dels altres i de l’a-
una idea central [...]: és el paper
dequada utilització dels serveis Extracte: Revista española de Salud
que l’EpS juga en la societat actual
sanitaris. Pública, 1998, vol. 72, núm. 2
com a resposta a les necessitats de Educació per a la salut del segle XXI.
salut dels grups i com el millor El desenvolupament de l’EpS és un Comunicació i salut.
mitjà per adquirir coneixements indicador clar de qualitat i benes- M.ª Isabel Serrano González.

Educació Per A La Salut TCAI

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Educació Per A La Salut TCAI

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

EPSCATIOC_coberta_Maquetación 1 07/07/10 12:33 Página 1

logoPROFESIONAL_CMYK.pdf 24/9/07 11:55:04

Educació per a la salut

CFGM - Cures auxiliars d’infermeria

Mª Henar Portillo Rubiales, Raquel Mª Portillo Rubiales, Fuencisla Rodrigo Ruano

Unitat 1. Promoció i educació per a la salut 4

Unitat 2. Programació sanitària 22

Unitat 3. Mètodes i mitjans en Educació per a la salut 42

Unitat 1 - Promoció i educació per a la salut 5

1.1 > Determinants de salut

– Estils de vida, o conductes de salut. Per exemple, el consum de drogues,

DETERMINANTS DE SALUT REPARTIMENT DE LA DESPESA SANITÀRIA

1.2 > Conceptes de promoció i prevenció sanitàries

bles, les malalties cròniques, els accidents, etc.

Comparació entre prevenció i promoció

Prevenció de malaltia Promoció de la salut

Punt de referència: la malaltia Punt de referència: la salut

Estratègies sanitàries Estratègies multisectorials

Adreçat als individus Adreçat a la població

Unitat 1 - Promoció i educació per a la salut 7

1.3 > Bases de les polítiques de Salut

A més, s’indica, a l’article 6 de l’esmentada llei, que:

Unitat 1 - Promoció i educació per a la salut 9

2 >> És la salut educable?

Aportacions per a l’EpS

Aportacions de les ciències a l’educació per a la salut

2.1 > Estils de vida

Unitat 1 - Promoció i educació per a la salut 11

3 >> Educació per a la salut

l El sanejament del medi en què viuen.

Lluís Salleras Sanmartí, del Servei de Medicina Preventiva de l’Hospital

3.1 > Implicacions de l’educació per a la salut

3.2 > Objectius de l’educació per a la salut

Promoure conductes EDUCACIÓ PER Eliminar conductes

Capacitació Canvis ambientals Salut com

Unitat 1 - Promoció i educació per a la salut 13

4 >> Models teòrics d’EpS

4.1 > Model de creences de salut (teoria psicosociològica)

4.2 > Model de comunicació persuasiva i model de les contingèn-

– Els receptors de la comunicació

4.3 > Model teòric basat en la política econòmica

4.4 > Model pragmàtic

Unitat 1 - Promoció i educació per a la salut 15

5 >> Agents de l’EpS

Els comunicadors Educació formal: és la que té caràc-

Res s’aprèn o s’ensenya bé sense l’exemple.

6 >> Camps d’actuació en EpS

Camps d’actuació de l’EpS

Població sana Població malalta i familiars

15·· Esmenta els principals agents d’educació per a la salut.

Unitat 1 - Promoció i educació per a la salut 17

L’Anna, auxiliar d’infermeria, actua com a agent de salut

Promoció i Sanejament ambiental

SALUT Objectius Model de les contingències

Unitat 1 - Promoció i educació per a la salut 19

a) Herència genètica e) Sexe i) Depressió econòmica d’un país

Unitat 1 - Promoció i educació per a la salut REVISTA SANITÀRIA

DETERMINANTS SOCIALS DE LA SALUT I LA MALALTIA

1·· Com es relacionen salut i desenvolupament en aquest article?

Unitat 2 - Programació sanitària 23

1 >> Planificació i programació

1·· Què entens per programar?

2 >> Etapes en la planificació sanitària