Solucionari

SUPORT PSICOSOCIAL

Emilia Daz Garca

M Jos Tello Guerrero

1



















Suport psicosocial. Solucionari

Queda prohibida, tret excepci prevista a la llei, qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci i transformaci
daquesta obra sense comptar amb lautoritzaci dels titulars de la propietat intellectual. La infracci dels drets esmentats
pot ser constitutiva de delicte contra la propietat intellectual (arts. 270 i segents del Cdi Penal). El Centro Espaol de
Derechos Reprogrficos (www.cedro.org) vetlla per tal que es respectin els drets esmentats

2014, Emilia Daz Garca, M Jos Tello Guerrero

2014, ALTAMAR, S.A.
C/ Medes 8/10.
08023 (Barcelona)

NDEX

UNITAT FORMATIVA 1. SUPORT EN EL DESENVOUPAMENT DELS HBITS DAUTONOMIA PERSONAL I SOCIAL

NUCLI FORMATIU 1. Motivaci i aprenentatge en latenci psicosocial ....................... 4

NUCLI FORMATIU 2. Tcniques de modificaci de conducta .. 13

NUCLI FORMATIU 3. Laprenentatge dhabilitats i hbits dautonomia personal ............... 26

NUCLI FORMATIU 4. Entrenament en habilitats dautonomia personal. ............. 33

NUCLI FORMATIU 5. Estratgies de reestructuraci ambiental ........ 38

NUCLI FORMATIU 6. Valoraci del seguiment de la intervenci ............ 43

UNITAT FORMATIVA 2. SUPORT EN EL LESTIMULACI COGNITIVA DE LES PERSONES

NUCLI FORMATIU 7. Funcions cognitives i trastorns psquics en persones en situaci de dependncia 53

NUCLI FORMATIU 8. Tcniques de manteniment i rehabilitaci de les funcions cognitives ................ 58

NUCLI FORMATIU 9. Intervenci en trastorns psquics: tcniques cognitives i tcniques de relaxaci 67

UNITAT FORMATIVA 3. SUPORT EN LANIMACI GRUPAL

NUCLI FORMATIU 10. Loci i el temps lliure en persones en situaci de dependncia ............... 74

NUCLI FORMATIU 11. Intervenci en loci en persones en situaci de dependncia ................. 79

NUCLI FORMATIU 12. Desenvolupament de recursos doci i temps lliure .... 90

UNITAT FORMATIVA 4. SUPORT EN EL DESENVOUPAMENT DE LES RELACIONS SOCIALS

NUCLI FORMATIU 13. Valoraci de la competncia social ....... 100

NUCLI FORMATIU 14. Entrenament en habilitats socials ................ 107

NUCLI FORMATIU 15. Recursos dinformaci per als cuidadors i cuidadores no formals ................ 116

UNITAT FORMATIVA 1. SUPORT EN EL DESENVOUPAMENT DELS

HBITS DAUTONOMIA PERSONAL I SOCIAL

NUCLI FORMATIU 1. Motivaci i aprenentatge en
latenci psicosocial

Activitats

1. Indica la diferncia que hi ha entre intervenci assistencial i educativa. Posa alguns exemples.
La intervenci educativa va encaminada a l'aprenentatge i consecuci de l'autonomia de les persones a
travs de la instrucci i l'entrenament, s a dir, se centra en la parcella pedaggica destinada a ensenyar a
fer. Per exemple, ensenyar a una persona amb discapacitat a trossejar els aliments i emportar-se'ls a la
boca, si cal amb l'ajuda de coberts adaptats i reforant els seus xits.
La intervenci assistencial comprn les actuacions que realitza el professional perqu no poden ser
realitzades per l'usuari. Per exemple a una persona que per la seva discapacitat no pot menjar i no pot
aprendre-ho, el professional s'encarregar de fer-ho (posar els aliments a la boca, administrar el menjar
per sonda ...). L'atenci psicosocial, en efectuar el professional i rebre l'usuari, s la ra per la qual la
considerem com una intervenci assistencial.

2. En gran grup, poseu exemples d'aprenentatges de conductes no correctes i d'aprenentatges no conscients.
Feu un llistat a la pissarra.
Resposta oberta. Es poden buscar les conductes per situacions d'aprenentatge concretes: casa, escola, institut,
treball. Algunes de les propostes podrien ser les segents:

Adequades No adequades
- Higiene: rentat de mans, dents ... - Fumar o beure, encara que ho facin els pares.
- Alimentaci: mode de seure, no parlar - Cridar en lloc de parlar.
Casa
mentre es menja, utilitzar els coberts. -...
- ... En gran mesura dependr dels models de pares i

4
 germans que es tinguin.
- Treballar en grup. - Competitivitat.
- Esperar torns. - Barallar per qualsevol cosa.
Escola
- Respecte de normes. - Insults.
- ... - ...
- Relacionar-se amb el sexe oposat.
- Collaborar en el treball en com.
- Consum de substncies addictives: alcohol,
- Tasques acadmiques: realitzaci de
Institut o escola tabac i altres.
resums, esquemes ...
- Agressivitat cap a determinats grups.
- Formes de vestir.
- ...

3. Una persona ms intelligent pot aprendre ms i ms rpid? Justifica la teva resposta. I una persona amb
ms experincia? I una de ms edat?
La intelligncia. Les persones ms intelligents tindran una major capacitat per observar coses amb un
nou enfocament, per reconixer problemes que altres no veuen o per proporcionar solucions i respostes
noves, originals i efectives a molts problemes.
L'experincia. L'aprenentatge si que depn de l'experincia, ja que, probablement l'edat i els avatars de
la vida ens fan possedors de major nombre d'estratgies d'emmagatzematge, organitzaci i recuperaci
de la informaci, de soluci de problemes de la vida diria... Tot aix s'aprn al llarg de temps.
L'edat. Per tant, partint de la idea acceptada que a ms edat ms experincia, la gent gran tenen major
grau d'informaci i bagatge cultural acumulat al llarg de la vida que els ajuda a enfrontar l'aprenentatge de
manera ms adequada i serena, ja que es construeix ms fcilment sobre una base slida a la qual afegir
les noves informacions.

4. Explica amb un exemple perqu motivaci i aprenentatge estan directament relacionats.
Motivaci i aprenentatge estan estretament relacionats, doncs, del grau de motivaci de la persona dependr,
en gran mesura el seu rendiment. La motivaci d'una persona cap a un aprenentatge concret augmentar en la
mesura que:
Els continguts siguin significatius i tils per a ella.
Les probabilitats d'assolir les seves metes d'aprenentatge siguin altes i seu capacitada per aconseguir-les.
Reconegui que el seu xit o fracs depn del seu esfor.
L'aprenentatge elimina l'avorriment i l'ansietat.
Aix, s freqent que persones que tinguin algun familiar mb discapacitat o malaltia crnica es decantin per
estudis de magisteri, psicologia, educaci social o similar. La motivaci cap a un major coneixement d'aquestes
situacions, les possibles terpies, els avenos tecnolgics, el desenvolupament del seu cicle vital, etc.,
contribueix a incrementar tamb les seves ganes d'aprendre i que ho facin amb ms avidesa i entusiasme.
Un altre exemple s el d'una persona que necessita determinat tipus de formaci, o el carnet de conduir per
trobar una feina, en aquests cas posar ms ganes i amb seguretat aprendr ms rpid.

5

5. La Maria s una adolescent que, a causa d'un accident, ha perdut gran part de mobilitat en les extremitats
superiors. Amb esfor i rehabilitaci adequades podr realitzar la majoria de les activitats bsiques, per no
vol collaborar.
Quina actitud mostra Maria? Mostra desinters i desmotivaci. La seva falta de collaboraci cap a la
seva recuperaci no s ladequada per a qu es produeixi la seva millora, per s una actitud relativament
lgica en la seva nova situaci.
Creus que s possible motivar Maria? En grups de tres, expliqueu per on comenareu i com per
aconseguir la seva participaci. Resposta oberta. Les respostes hauran d'estar en sintonia amb els
aspectes comentats a continuaci, tot i que cal valorar totes les propostes:
- Suport psicolgic. A causa del accident i la conseqent falta de mobilitat i lestat de dependncia que
li ha causat, la seva autoestima s'ha vist afectada, de manera que caldria treballar aquest aspecte, el de
millorar el seu autoconcepte i que sigui capa de veure totes les seves potencialitats i capacitats actuals
perqu mostri una major predisposici cap a la terpia. En aquesta lnia s'han de eliminar les possibles
creences i pensaments erronis que pugui tenir cap a la seva falta de mobilitat i el pronstic. s a dir,
caldria comenar pels aspectes psicolgics.
- Suport social. S'hauria de procurar mantenir la Maria integrada en el seu grup i fer-la partcip de les
mateixes activitats que realitzava abans de l'accident: sortir, conversar, estudiar, juntes, fer festes... El
fet d'acudir a associacions, grups d'autoajuda o hospitals on pugui conversar i compartir experincies
amb pacients com ella tamb la pot ajudar, aix com que l'equip professional que l'atengui sigui
afectus i motivador i pugui animar cap al treball de rehabilitaci. L'ambient clid on es desenvolupin
les sessions tamb s una pea clau
- Informaci. Una exposici per part de l'equip mdic de totes les seves possibilitats i les possibles
dificultats que pot trobar al llarg de procs es fa necessari en els primers moments.

6. Busca informaci i diferncia entre motivaci intrnseca i motivaci extrnseca. Amb quins tipus de
motivacions de les classificacions exposades anteriorment podries identificar?
s aquesta una classificaci en funci de l'origen i destinaci de la motivaci, segons la qual per actuar tenim els
segents motius:
Extrnsecs. Qualsevol tipus de motiu que sigui ali a la persona que realitza l'acci. s tot el que ens
donen des de fora.
Intrnsecs. Motiu intern, generat per la persona que realitza l'acci. Sn tota la srie de pensaments,
records, sentiments o emocions que desencadenen determinada conducta.
Vist en qu consisteixen els dos tipus de motivaci ens s fcil identificar la motivaci extrnseca amb les
secundries i psicolgiques, mentre la motivaci intrnseca t a veure amb les motivacions primries i
biolgiques.

7. Consideres que aprenentatge i memria estan relacionats? En quin sentit?
s evident que tots dos constructes o processos estan interrelacionats ja que, sense memria, sense capacitat
per retenir i recuperar la informaci, ser difcil adquirir nous coneixements o utilitzar aquells que ja hem
adquirit.

6
Aix s fcil d'observar en les persones amb discapacitat intellectual o en gent gran amb algun tipus de
demncia en qu la memria es veu afectada. L'aprenentatge de nous conceptes s molt difcil o es produeix de
forma molt ms lenta.


8. Exemplifica les diferents fases de la motivaci amb necessitats referents a cada un dels quatre tipus de
motivacions que hem vist:
- Primries.
- Secundries.
- Biolgiques.
- Psicolgiques.

Necessitats Primera fase Segona fase Tercera fase
Primries, Vaig a la cuina i em preparo Em quedo a gust i puc
Tinc gana.
biolgiques un entrep. seguir amb la meva tasca.
Ara que he compartit la
Crido les meves amigues per
He tingut un problema meva situaci i elles em
Psicolgiques comentar-los-hi i quedo per
amb els meus pares. presten el seu suport em
prendre un caf.
sento molt ms relaxada.
Les meves amigues tenen
Ara em sento igual que
un mbil d'ltima He convenut grcies a les
elles i el fet de tenir aquest
Secundries generaci amb el que meves bones notes als meus
mbil em dna cert
accedeixen a infinitat de pares perqu mel regalin.
prestigi en el meu grup.
prestacions.

9. Relaciona les tres columnes unint cada tipus d'aprenentatge amb el corrent o autor que la sustenta i amb
les tcniques emprades en l'entorn sociosanitari.

7




10. Completa el quadre segent amb les diferents teories de l'aprenentatge que has estudiat en aquest
apartat.

Tipus Autor o
Explicaci Exemple
d'aprenentatge corrent
Si estudies, aproves l'examen i
Es fonamenta en la consideraci que la et fan un regal per aix,
conducta s producte d'un determinisme aprendrs que estudiar
causa-efecte, s a dir tota resposta prov proporciona uns beneficis.
Per refor/
Conductisme d'un estmul i a tot estmul li segueix una
cstig Al contrari si no estudies,
resposta (refor-cstig), sent la
generalitzaci d'aquest procs el principi suspens i et castiguen sense
fonamental de l'aprenentatge. vacances, aprendrs que no
estudiar s perjudicial.
La major part de les conductes, es donen
com a conseqncia de l'aprenentatge
produt travs de l'observaci i la imitaci Si un nen veu fumar al seu pare,
d'altres persones i que es prenen com a incorporar aquesta conducta
Per observaci Bandura models significatius. al seu repertori i s possible
Aquestes conductes s'incorporen al propi que quan sigui major fumi.
repertori i es mantenen grcies als
reforos que exerceixen els dits models.
S'estableix l'aprenentatge a partir de la Una nena aprendr a anar amb
mediaci o ajuden d'una tercera persona. bicicleta amb la mediaci del
Aquest ser ms efica si es realitza a la seu pare, si aquest li ajuda en el
Per mediaci Vigotsky
Zona de desenvolupament prxim on moment en qu la seva
l'usuari disposa de les condicions precises maduraci i desenvolupament
perqu l'aprenentatge es d'efectivament. permetin aquest aprenentatge.
La resoluci de certs problemes
Les persones construm el nostre matemtics implica el
Per coneixement a travs del descobriment descobriment de nous
J. S. Brunner
descobriment de continguts que incorporem als que ja processos que aprenem i
tenim i que acabarem assimilant. assimilem com a part del nostre
coneixement.
L'aprenentatge es produeix en relacionar Si tenim nocions de psicologia,
significativament (o comprensivament) la els nous aprenentatges que
D. P.
Significatiu informaci nova que adquirim amb els realitzem sobre aquesta
Ausubel
coneixements previs que la persona ja matria seran ms efectius i
posseeix. duradors.

8


11. Llegiu el cas segent. En parelles, indiqueu com explicaria cada corrent psicolgic la manera com es
produeix l'aprenentatge de Javier.
En Xavier s un jove amb discapacitat intellectual i t un nivell dautonomia personal i social mitj-alt; ha accedit a viure
en un pis protegit. Un dels seus primers xits, del qual se sent orgulls, ha estat aprendre a cuinar; la seva educadora, la
Magda, li ha ensenyat a fer la compra i a preparar els menjars bsics. Primer era ella qui ho feia i explicava a en Xavier el
procediment; desprs el jove va comenar a ajudar-la, i ara ja ho fa sol. Les teories que millor ho expliquen sn les
segents:

Per mediaci: Davant l'aprenentatge d'una nova conducta, primer la realitza la seva educadora, li explica
el procediment, li dna suport fins que ell sap fer el per si mateix i desprs es va retirant aquest suport fins
concedir una autonomia total. (Des de la Zona de desenvolupament real fins arribar a la zona de
desenvolupament potencial, l'educadora interv a la Zona de desenvolupament prxim) Un adult
competent mediatitza i ajuda a l'aprenentatge.
Per observaci: el simple fet de veure a la Maite com fa l'acci provoca i facilita l'aprenentatge.
Per refor: sempre ser possible aplicar-lo, en qualsevol moment, ja sigui refor tangible o social. Per
exemple, premiant amb bones paraules i nims el fet que vagi progressant adequadament en el seu
aprenentatge. Preparar un pat per poder-lo menjar i compartir desprs s, per si mateix, un refor
intrnsec.
Per descobriment: si deixssim a en Xavier que investigus amb nous ingredients a fer nous plats.
s un aprenentatge significatiu si considerem que ja t uns coneixements previs i comprn el que est
fent. A ms de perqu, aquest aprenentatge, li ser til en la seva vida diria i per aix s significatiu,
despertant la seva motivaci.

12. Busca diferents experiments realitzats per Watson, Skinner i Bandura que justifiquin les seves teories i
comenteu-ho a classe.
Nhi ha molts de vlids. Per orientar l'alumnat poden servir els segents exemples:
Watson: El petit Albert.
Skinner: la caixa de Skinner (amb ratolins).
Bandura: amb nens sobre agressivitat.
Tots intenten justificar com s'aprn, quins sn els mecanismes i quins els processos d'aprenentatge. Sovint
sarriben a conclusions similars tant en animals com en ssers humans. Aix mateix recalquen la importncia b
dels models socials a qu estem exposats (Bandura) com de les conseqncies de les nostres conductes per
aprendre.

13. Defineix els conceptes de plasticitat cognitiva i potencial d'aprenentatge. Explica com estan relacionats i
per qu ens referim a ells quan tractem sobre l'aprenentatge de les persones en situaci de dependncia.
Plasticitat cognitiva o cerebral es refereix a l'adaptaci que experimenta el sistema nervis davant canvis
en el seu medi extern i intern, a ms pot reflectir l'adaptaci funcional del cervell per minimitzar els
efectes de les lesions estructurals i funcionals. Est directament relacionat amb l'aprenentatge, ja que

9
 conforme anem aprenent es va estructurant el nostre cervell i es van interconnectant les nostres
neurones. Abans es creia que era una capacitat que tenem fins aproximadament als 6 anys d'edat,
perode aquest en el qual l'atenci primerenca s'ha de fer en el cas de ser necessria ja que els efectes de
la rehabilitaci seran ms evidents. No obstant aix, la realitat s que est present al llarg de tota la vida,
fins i tot quan envellim.
El potencial d'aprenentatge es relaciona amb la plasticitat cognitiva i es refereix a l'amplitud en la qual
una persona pot millorar el seu rendiment en una tasca desprs de ser entrenada en la mateixa. Els estudis
ms recents demostren que hi ha canvis en la plasticitat cognitiva desprs entrenaments de
psicoestimulaci a malalts d'Alzheimer i demncies senils en fase lleu mentre que els pacients que no sn
tractats declinen en el seu plasticitat cognitiva.

14. Completa el quadre segent indicant per a cada collectiu, alguns aspectes que poden dificultar
l'aprenentatge. A continuaci cita algunes estratgies o actuacions tils per contrarestar o minimitzar l'efecte
d'aquestes limitacions.

Collectius Aspectes que dificulten l'aprenentatge Estratgies

- Desmotivaci. - Plantejar aprenentatges motivadors.
- Inadaptaci. - Tenir pacincia en el seu procs
- Falta d'eines o habilitats per integrar- aprenentatge (aprenen ms lentament)
Persones se. - Administrar la informaci compassada a la
ancianes - Dificultat per adaptar-se. seva situaci i capacitat de concentraci.
- Percepci d'inutilitat. - Reforar, sobretot verbalment, les
conductes adquirides.
- Allament.
- Tractar amb afecte, respecte i dignitat.
- Baixa autoestima.
- Ritme lent d'aprenentatge i d'execuci
de tasques.
- Dificultats d'atenci i concentraci. - Construir sobre coneixements ja existents i
Persones amb reforant els xits.
Alta fatiga.
discapacitat - Prioritzar aprenentatges actius i prctics.
- Escs inters i falta de curiositat.
intellectual - Oferir models d'actuaci de manera
- Memria limitada i fuga.
seqenciada, graduada i repetitiva.
- Dificultat per solucionar problemes.
- No generalitzen nous aprenentatges.
Persones amb - Suports en les relacions socials i afectives
- Falta d'experincies (especialment si la
discapacitat amb persones que pertanyin al seu entorn
discapacitat s'ha produt en edats
fsica prxim.
primerenques o s'ha nascut amb ella).
- Facilitar l'accs a la cultura, la informaci i
Aquesta falta afecta el seu
desenvolupament cognitiu i, per tant, a les noves experincies.
la capacitat d'aprenentatge. - Suports en l'accessibilitat, eliminant les
Persones amb barreres que limitin el seu accs a
- Dificultats en les relacions afectives i
discapacitat qualsevol recurs.
socials que influeixen en el
sensorial desenvolupament emocional i - Suports personals i tcnics perqu puguin
l'autoestima. desembolicar-se amb autonomia en les
AVD.
- Sovint sobreprotecci.
- Integraci educativa, formativa i

10
 professional per facilitar la seva
incorporaci al sistema productiu i social.
- Potenciar ambients estructurats,
- Pateixen trastorns que afecten el degudament senyalitzats, que facilitin la
Persones amb
pensament i les funcions cognitives, els comprensi de les situacions.
demncies
quals afecten el seu rendiment. - Plantejar objectius realitzables i reforar
entusisticament els xits obtinguts.

- Falta de conscincia i reconeixement Programa d'inserci basat en:

de la seva malaltia. - Rehabilitaci (capacitaci personal i social).
- No prendre's la medicaci. - Psicoterpia individual en sessions
Persones amb - Allament social i ambient hostil. regulars.
trets psictics - Falta de motivaci i iniciativa. - Educaci familiar perqu la famlia actu
adequadament en el procs.
- Falta d'habilitats socials i de resoluci
- Grups d'autoajuda per compartir
de problemes.
experincies amb persones en situaci
- Afectaci fsica i psquica de la malaltia similar i trobar suports.
- Alteraci fsica (dolor, fatiga...). - Humanitzar i personalitzar l'ajuda: Relaci
Persones - Alteraci emocional i psquica (tristesa, d'ajuda.
malaltes allament, estat dnim, ansietat...) que - Estratgies d'afrontament.
afecta la motivaci.

15. Cerca qu significa tiflotcnia, a quin collectiu s'aplica i quina s la seva relaci amb l'accs a la
informaci i a l'aprenentatge.
La tiflotecnologia s l'adaptaci i accessibilitat de la tecnologia de la informaci i comunicaci per a la seva
utilitzaci i aprofitament per part de les persones amb ceguesa i dficit visual. Per aconseguir l'accs,
l'adaptaci i la utilitzaci d'aquests dispositius l'ONCE treballa a travs del CIDAT, Centre d'Investigaci,
Desenvolupament i Aplicaci Tiflotcnica.

16. Busca informaci a Internet sobre com certs medicaments utilitzats en el tractament de les malalties
mentals poden incidir en la deteriorament o la minva de la motivaci de les persones malaltes.
Realitzar una recerca activa per trobar dades sobre els efectes secundaris que provoca la medicaci
antipsictica o per l'esquizofrnia. Tamb seria interessant recollir informaci sobre l'adherncia al tractament,
relacionat amb aquest aspecte.

17. Informa't sobre els usos i beneficis que les TIC poden oferir als diferents collectius estudiats. Realitza un
petit esquema i exposal a classe.
Entre moltes de les avantatges que t el treballar amb les noves tecnologies es poden destacar algunes molt
beneficioses per a la majoria dels grups estudiats en aquesta unitat i amb els que exercirem la nostra tasca
professional:
Major accessibilitat: adaptaci del maquinari, programes informtics de veu, augment de les icones ...
Incrementa la motivaci: imatges i sons.

11
 Treballa mltiples rees: memria, atenci, visi, orientaci espai-temporal, clcul, llenguatge...
Comunicaci alternativa o augmentativa per collectius amb trastorns del llenguatge o parla.
Augment de l'autoestima a travs de l'execuci de les tasques al poder adaptar-se al nivell de cada usuari
tant el maquinari com els exercicis.
Permet una participaci en els diferents foros, projectes i experincies on line, amb ms seguretat, dons
la discapacitat, malaltia o edat no es percebuda pels seus interlocutors i, per tant, no interfereix en els
continguts exposats.

18. Aprofundeix en el concepte d'envelliment actiu i proposa una altra definici complementria a la del text.
Indica els aspectes que haurien de donar-se per considerar que una persona est envellint activament.
Proposem la segent definici que cont els aspectes bsics del que es considera envelliment actiu: de:
www.envejecimientoactivo.cl / envejecimiento_Activo / que_es.html.
Lenvelliment actiu s el procs d'optimitzaci de les oportunitats de salut de la persona gran, i comprn
aspectes de participaci i seguretat, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que
envelleixen.
Permet a les persones realar el seu potencial de benestar fsic, social i mental al llarg de tot el seu cicle vital,
per aix prendre part en la societat d'acord amb les seves necessitats, desitjos i capacitats, alhora que se'ls
proporciona protecci, seguretat i les cures adequades quan aquests siguin requerits.
Quan utilitzem el terme "actiu", ens referim a una participaci contnua en les activitats socials, econmiques,
culturals, espirituals i cviques i no noms a la capacitat per estar fsicament actiu. L'adult major que es retira de
la feina, i els que estan malalts o viuen situaci de discapacitat, poden perfectament seguir contribuint
activament amb les seves famlies, amics, comunitats, etc.

12


UNITAT FORMATIVA 1. SUPORT EN EL DESENVOUPAMENT DELS

HBITS DAUTONOMIA PERSONAL I SOCIAL

NUCLI FORMATIU 2. Tcniques de modificaci
de conducta

Activitats
1. Elabora un esquema que inclogui totes les tcniques de modificaci de conducta que hem vist en aquest
apartat.

13


2. Defineix i concreta en qu consisteixen una conducta adequada i una conducta inadequada. Per qu no
parlem de conducta correcta o incorrecta, positiva o negativa, bona o dolenta? Justifica la resposta.
Utilitzar termes com correcte o incorrecte, b o malament, no t massa sentit, perqu, qu s el que est b o
malament? En funci dels subjectes, zones geogrfiques i altres aspectes es permet que una mateixa conducta
sigui realitzada de forma diferent, per aix el ms adequat s utilitzar el terme de conducta adequada o
inadequada.
Ambdues es defineixen en funci de les conseqncies que es deriven de la seva execuci. La conducta
adequada s la que proporciona conseqncies agradables per al subjecte i que estan d'acord amb les normes
de la societat en qu es troba. En canvi s'anomenen inadequades aquelles que provoquen molsties o les
conseqncies sn desagradables per al subjecte o el seu entorn.

3. Explica els avantatges i inconvenients que trobis en els diferents tipus de reforos.

Tipus de
Avantatges Inconvenients
refor
- s d'aplicaci immediata.
- Alta disponibilitat.
Socials - No hi ha perill de saciaci. - En principi no shi consideren inconvenients.
- Sn fcils d'aplicar i no tenen cost
econmic.
- Poden no estar disponibles i per tant no sn
immediats.
- Cal saber exactament qu s reforador per
al subjecte.
- Gran variabilitat.
Materials - Poden provocar habituaci.
- Assequibles, per amb cert cost.
- Perqu produeixin efecte al llarg del temps
cal augmentar la seva capacitat de generar la
conducta augmentant el seu valor, mesura,
preu...
- Cal trobar l'activitat que sigui reforant per
al subjecte. Potser costi trobar activitats que
- El refor est intrnsec en la tasca. compleixin aquest objectiu.
Activitats
- Pot ser immediat. - Potser que no crei hbit, ja que aconseguir
el refor pot suposar no tornar a realitzar la
conducta sense un nou objectiu.

4. Explica els avantatges i les diferncies que hi ha entre refor negatiu i refor positiu. Posa un exemple de
cada tipus en l'entorn de l'aula en la relaci professor-alumne.

14
Tots dos en ser reforos sn tcniques que pretenen augmentar la freqncia d'aparici d'un comportament o
instaurar una conducta nova, es diferencien en el tipus de conseqncies. S'anomena negatiu si eliminem una
conseqncia que s considerada aversiva o que simplement no agrada al subjecte i s positiu quan fem
correlacionar la conducta amb la presentaci d'un estmul agradable.
Per exemple en la relaci professor-alumne els elogis o les felicitacions en pblic serien un tipus de refor
positiu, mentre que no permetre a l'alumne que realitzi una cosa que li resulta desagradable, com ordenar els
materials de la classe aquest dia o fer un encrrec a un altre professor, serien considerats reforos negatius.

5. L'esquema segent respon a una seqncia estndard en l'aplicaci d'un programa de refor positiu.
Explica cadascuna de les fases, fent mfasi en els objectius de cadascuna i en la justificaci global d'aquesta
seqncia.

6. Vols aconseguir que una companya de la classe et deixi els seus apunts de l'assignatura de primera hora, a
la qual, per qestions d'horari, no pots assistir mai. Aquesta companya s reticent a deixar els apunts, sol
anar sola i es relaciona amb molt poca gent, per s molt aplicada.
Dissenya un sistema de refor positiu per aconseguir que te'ls deixi: indaga qu reforos poden motivar,
planeja com els vas a utilitzar i com posars en marxa el procediment.
Resposta oberta.
PAS 1. Selecci dels reforos. Recordars que no val qualsevol cosa per aconseguir l'augment de la
conducta. Feu un llistat dels mateixos; els podeu classificar fins i tot per ordre de preferncies o en funci

15
de la intensitat o el valor que l'usuari els concedeix. Com: li preguntarem al nostre usuari i tamb a la seva
famlia.
La famlia s molt important per aconseguir la generalitzaci dels aprenentatges, per la qual cosa shaur de
treballar amb ella molt estretament i sobretot quan parlem d'adquisici/millora d'habilitats d'autonomia
personal.
s important que el subjecte estigui al corrent dels nostres objectius i de qu s el que farem per
aconseguir la seva participaci, i que no estigui ali a tot el que passa. Explicar la importncia de la higiene
bucal: visites al dentista, bon al, sensaci de benestar desprs del raspallat... Aix incrementar la seva
motivaci. s important assenyalar que el raspallat i la higiene bucal ja s un refor intrnsec, s a dir, el fet
de sentir la boca neta, les dents i si la pasta t un bon gust li proporcionaran refor per s perqu senti una
sensaci agradable.
De manera molt bsica podem dividir els reforos en:
- REFOROS PRIMARIS, TANGIBLES: objectes, caramels, adhesius, fins i tot una visita al zoo, parc o un
temps d'esbarjo al pati ....
- REFOROS SECUNDARIS, SOCIALS: que podem aplicar en qualsevol moment: "que b ho has fet", "has
recordat tots els passos", "vaig a comentar als teus pares que b que ho has fet avui", un copet a
l'espatlla , lloar davant del grup pels seus xits ...
PAS 2. Dividir la conducta en passos. s el que s'anomena encadenament i anar treballant cadascuna de
les conductes fins aconseguir la final. Anirem reforant la consecuci de cada un d'aquests passos. La
seqncia podria seria com aquesta:
- Posar tots els estris que anem a utilitzar a m.
- Agafar el raspall.
- Agafar la pasta.
- Obrir el pot de pasta.
- Posar una petita quantitat en el raspall.
- Fregar les dents de dalt a baix i els queixals amb moviments circulars.
- Estar aix durant almenys un parell de minuts.
- Obrir l'aixeta i omplir un got d'aigua
.- Esbandir la boca diverses vegades
.- Eixugar-nos amb una tovallola
.- Netejar el raspall.
- Tancar l'aixeta i el pot de pasta.
- Deixar tot al seu lloc.
PAS 3. La manera en com aplicarem els reforos pot ser la segent. Cal tenir en compte l'edat de la
persona. Amb nens funcionen molt b els sistemes de fitxes. En aquest cas els reforos s'estableixen
desprs d'aconseguir determinat nombre de fitxes o "punts verds", establerts amb l'usuari.
Probablement haurem d'utilitzar la instigaci verbal (va, obre laixeta, posa la pasta al raspall, frega't de
dalt a baix) o fsica (agafar-li la m, ajudar-lo a posar la pasta ...) en els primers moments. Aquest ajut haur
de retirar-se gradualment fins aconseguir que tingui iniciativa.
16
 Podem utilitzar el modelatge, sent nosaltres mateixos els que amb ell / a i davant del mirall fem cada un
dels passos que la persona haur de imitar. Alhora anem fent emotllament, corregint aquells passos,
conductes o postures inadequades fins aconseguir la correcta. Una altra opci pot ser que vegi a un
company o posar un vdeo de com es fa.
Al principi s important reforar cada pas i de forma immediata. Sempre amb un refor verbal, per tamb
amb algun tangible: una fitxa (que enganxar en el seu sistema de fitxes que sempre estar collocat en un
lloc visible: classe, aula rehabilitaci, cuina a casa ...) o un adhesiu, joguina petit, caramel (millor si sn
sense sucre) ...
Quan adquireixi major habilitat i autonomia, ja no reforarem cada pas, sin que l'aplicaci del refor ser
intermitent, algunes vegades s i altres no (en cas del refor fsic o tangible), el refor social sempre
laplicarem, a ms "no ens costa res".
Parallelament s'anir treballant a casa.
PAS 4. Quan ja hagi aconseguit realitzar la conducta per si mateix / i per iniciativa prpia anirem retirant
els reforos fins reforar nicament la conducta final i completa.

7. Explica en qu consisteix la saciaci d'un refor i de quina manera es pot prevenir. Posa un exemple dins de
l'entorn sociosanitari.
La saciaci es produeix quan el refor que s'est utilitzant ja no fa augmentar la conducta perqu va deixar de
ser atractiu per al subjecte, s a dir, la seva repetici continuada fa que simplement, ja no li agradi o li resulta
pesat.
Per exemple, encara que ens agradi molt el gelat, prendre'l cada dia pot resultar avorrit, en aquest cas seria
efica canviar de postres, per exemple un pastisset. Amb els reforos passa el mateix, s important que en un
programa de refor continu es vagi variant el tipus de reforos perqu no produeixi aquest efecte i sempre
siguin efectius i atractius.

8. Tornant a la ACTIVITAT 6, en la qual aplicaves un programa de refor per a una persona usuria a la qual
pretenies inculcar el raspallat de les dents, intenta millorar la teva intervenci utilitzant el que has vist en
aquest apartat. Quines altres tcniques afegiries per fomentar l'aprenentatge de l'hbit?
Com has vist s'han anat explicant a lactivitat 6 totes aquelles altres tcniques que de forma simultnia es poden
i s'han d'utilitzar. s ms, sha de reflexionar sobre que no s'aconsegueix la modificaci de la conducta amb una
sola tcnica, sin que nhan dutilitzar-se diverses per aconseguir millors i resultats ms rpids.
Ja diem que lemmotllamnent es perfila com una tcnica fonamental per a totes les adquisicions i / o millora
d'hbits d'autonomia personal: vestit, alimentaci, higiene. Sempre es complementar amb el modelatge i en
els primers moments anirem ajudant tant verbal com fsicament (s el que hem anomenat instigaci verbal i
fsica)
L'encadenament facilitar al subjecte l'anlisi de la conducta i localitzar en quin lloc falla. Encara que en el
nostre cas pot ser innecessari perqu la persona no presenta discapacitat severa, per hem optat per aplicar-la.
La nostra intervenci pot millorar considerablement sempre que comptem amb l'ajuda de la famlia. Els usuaris
passen molt ms temps a casa que a l'escola, centre... i s all on la prctica ha de ser ms intensa.
Tamb s'aconsella per aquesta i altres conductes "enxampar la persona fent les coses de manera correcta", s a
dir, no tant corregir o increpar quan no aconsegueix o encara no fa b, sin felicitar-la quan veiem que ho posa

17
en prctica, en el nostre cas, per exemple, si sense que hgim intervingut es dirigeix ella sola a rentar-se les
dents, li direm; "Que b ... no he hagut de dir-te res" "no em diguis que tu pots sola?" ...

9. Un jove destre que estudia Batxillerat ha perdut un bra en un accident de trnsit i haur d'aprendre a
escriure amb l'esquerra. Completa la taula segent indicant:
- Quina ser la tcnica de modificaci de conducta bsica del programa d'adquisici d'habilitats d'aquest
jove?
- Quines tcniques complementries creus que es podrien combinar amb la tcnica principal?
- Justifica la teva proposta.

Tcniques
Tcnica principal Justificaci
secundries
Emmotllament en les seves Utilitzem lemmotllament quan pretenem que el
dues variants: Algunes podrien ser: nostre usuari adquireixi conductes que no figuren en
- Instigaci verbal i - El modelatge: el seu repertori i que considerem sn difcils
gestual (estmuls previs a l'instructor realitza la d'adquirir, en aquest cas per la seva limitaci.
la conducta, per exemple conducta perqu El modelatge ens pot ser molt til ja que, a ms de
"nim, veurs com no s pugui ser observada ser fcil d'aplicar en el cas que ens ocupa, s una
tan difcil". pel jove. tcnica que serveix per aprendre qualsevol tipus de
- Guia fsica (ajudant-lo a - Refor de la seva conducta, nova o per perfeccionar les que ja es
agafar el llapis conducta, dels seus posseeixen.
adequadament i aproximacions, del El refor com hem vist al llarg de la unitat s un
acompanyant en els seu esfor i xits. recurs complementari i imprescindible en qualsevol
primers traos). tcnica d'adquisici o perfeccionament de conducta.

10. S'ha d'ensenyar a una persona gran a fer uns exercicis fsics molt elementals utilitzant la tcnica del
modelatge. Pots optar per les segents modalitats en l'elecci del model:
- Tu mateixa, com a professional sociosanitria, exercirs de model.
- Disposes d'un DVD de gimnstica per a gent gran on surten persones grans molt saludables.
- Podrs utilitzar com a model a persones de la seva mateixa edat que, a partir d'una situaci similar,
estan realitzant el programa.
- Un vdeo de gimnstica bsica realitzat per una presentadora famosa de la televisi.
Indica els avantatges i inconvenients, que presenta cada opci.
Per agilitzar aquest exercici es recomana dividir en grup en quatre subgrups i que cada un desenvolupi una de
les opcions que proposem per desprs exposar-les en gran grup i poder destacar els avantatges i inconvenients
de cada opci. Algunes de les ms generals serien les segents:

Avantatges: Relaci directa i bidireccional (amb feedback), s'expliquen els exercicis i

es repeteixen tantes vegades com sigui necessari i es pregunta a la usuria si ho ha
Tu com a model ents i s'assegura sobre aix. Es respon als seus dubtes i es satisfan les seves
necessitats.
Inconvenients. El tcnic s molt ms jove pel que aprendr els moviments, per no

18
 s'ha d'identificar amb el model ("per a tu s molt fcil, per jo no puc fer-ho").
Avantatges: La realitzaci dels moviments s perfecta i la seva explicaci bona. Pot
ser divertit.
Amb un DVD
Inconvenients: Probablement no tots els exercicis del DVD siguin adequats per a
l'usuari. Manca d'interacci.
Avantatges: Sn models el ms semblants a ella, amb limitacions i possibilitats
similars, aix la seva execuci s ms real al que ella podr fer. Veure models
Persones de la seva saludables pot motivar que ella realitzi els exercicis per semblar-se a ells.
edat
Inconvenients: manca d'interacci. No totes les persones que han de fer exercicis
fsics tenen una bona salut.
Avantatges: Pot motivar imitar a una persona famosa.
Vdeo de famosa Inconvenients: Difcilment els exercicis que realitzi una famosa seran els adequats i
prescrits a la nostra usuria. Cap interacci i similitud amb la seva situaci.

11. Fes una cadena conductual-encadenament-amb les diferents tasques que hauries fer per:
* Rentar-te els cabells. * Posar la rentadora.
Observa com, vist pas per pas, no s tan senzill. Reflexiona sobre quins passos serien els ms complicats o els
que podrien representar majors obstacles per a les persones amb discapacitat fsica, intellectual o visual.
Realitzar una cadena conductual implica dividir en passos petits una conducta final i anar fent, reforant i
aprenent cada component abans de realitzar la conducta completa. Veiem aquests exemples:
Rentat del cabell:
- Preparar el xamp i la tovallola.
- Omplir el lavabo amb aigua tbia: obrir dos aixetes i calcular la temperatura.
- Inclinar el cap sobre el lavabo i mullar-nos els cabells.
- Agafar la quantitat justa de xamp.
- Tancar el pot del xamp.
- Fregar els cabells amb el xamp i ensabonar.
- Esbandir els cabells.
- Agafa la tovallola i assecar-lo.
Posar la rentadora:
- Seleccionar del cistell de roba bruta la roba blanca i la de color.
- Posar la roba seleccionada dins de la rentadora.
- Triar el programa.
- Collocar el detergent i suavitzant en la justa mesura i en els calaixos destinats per a aix.
- Tancar b la rentadora.
- Posar en funcionament.

19
 - Parar un cop hagi finalitzat.
- Obrir la rentadora i extreure la roba.
- Estendre de manera adequada (aquest pas potser requereixi d'una altra cadena conductual).
12. Completa la taula segent, explicant breument les diferents tcniques per reduir o eliminar conductes i
posant un exemple de cadascuna.

Tcnica Explicaci Exemple

Cost de resposta Retirar un refor positiu. Deixar-lo sense postres.
Aplicar una conseqncia
Cstig positiu Recriminar el seu comportament.
negativa a la conducta.
Davant d'una rebequeria, abandonar
Ignorar la conducta per afavorir
Extinci l'habitaci esperant que se li passi sense
que desaparegui.
ni tan sols mirar-lo.
Lloo al meu usuari quan s amable amb
Recompensar la realitzaci el seu company.
Refor de conductes
d'una conducta contrria a la
incompatibles Cada vegada que crida o l'insulta
que es vol que desaparegui.
ignorar-lo.
Corregir els efectes provocats Linfant ha de recollir totes les joguines
Sobrecorrecci
en l'entorn per la conducta. que ha tirat durant la seva rebequeria.
Si un resident a l'hora de dinar sest
O temps fora, abandonar el lloc comportant de manera agressiva el
Allament on est rebent estimulaci o convidem a anar a una altra habitaci,
l'activitat. lliure d'estmuls i atenci durant una
estona perqu es calmi.

13. Llegeix amb deteniment les definicions i explicacions de refor negatiu i cstig negatiu i explica la
diferncia que hi ha entre tots dos.
El refor negatiu s'aplica per augmentar l'aparici d'una conducta mentre que el cstig l'utilitzem quan
pretenem disminuir l'aparici d'una conducta no desitjada o eliminar per complet.
En denominar ambds negatius es fa referncia al fet que la realitzaci de la conducta per part del subjecte va
seguida de l'eliminaci d'un estmul, que en el cas del refor negatiu es tracta d'un estmul aversiu per al
subjecte (treure el gos o baixar la escombraries) i en el cas del cstig negatiu eliminem alguna cosa valus o
agradable per a ell (temps d'esbarjo, postres ...)

14. Fes una valoraci de l'eficcia de l's del cstig positiu per eliminar conductes no desitjades. Utilitza un
exemple per justificar la teva valoraci.
Pot ser til en aquelles situacions en qu la vida corre perill: donar-li un cop a la m quan un nen fica el dit en
un endoll o cridar quan creua el carrer sense mirar, per exemple, sn situacions d'aquest tipus.

20
No obstant aix, perqu sigui efica, desprs d'aquesta actuaci caldria donar una explicaci, adequada al nivell
de comprensi de la persona (en aquests exemples del nen), de la nostra actuaci (aplicaci del cstig).

15. A continuaci descrivim algunes conductes no adaptades mostrades per usuaris en diferents mbits.
Indica quina tcnica de reducci o eliminaci de conductes creus que seria la ms efica en cada cas i explica
com les aplicaries. Justifica la teva elecci.
- El Robert i lscar, dos nois amb discapacitat mental que assisteixen a un taller ocupacional de
jardineria, s'han quedat un moment sols al magatzem i han tirat totes les eines i les peces de les
prestatgeries. Sobrecorrecci.
- La senyora Joana a la qual atens al seu domicili tres dies a la setmana en les activitats d'higiene personal,
el primer dia et va preguntar si podies comprar el pa, com vas accedir, ara ja et pregunta si pots passar per
la carnisseria. Extinci.
- La Maria s una jubilada que cada tarda al club juga a les cartes amb les seves companyes. Aquestes
s'han queixat que Maria fa trampes i no volen jugar amb ella. Tu, per la teva part, has esbrinat que tenen
ra. Cstig positiu (recriminar per aix) i refor de conductes incompatibles.
- LAnita, una dona gran que viu en una residncia, es dedica, quan ning la veu, a fer dibuixos al mobiliari.
Sobrecorrecci.
- L'altre dia vas haver anar rpid per evitar que en Ramon, que acaba d'ingressar a la residncia, agredia
fsicament a en Manel, que prviament li havia titllat de "tonto" per la seva negativa a participar en les
activitats del centre. Extinci.
- Has notat que la Manela, una usuria a la qual atens, amb la qual tenies un bon tracte, et ignora desprs
que la setmana passada li recriminares seva actitud excessivament sedentria. Extinci.

16. Torna a llegir el Document 2.3 Identifica les diferents tcniques de modificaci de conducta. Explica en
qu consisteix la tcnica de saciaci i com s'aplica en el cas del Miquel ngel.
En aquest document s'utilitzen les segents tcniques:
Extinci: quan evitem donar-li atenci.
Temps fora: quan se li separa de la resta en un rac de la sala.
Refor d'activitat (principi Premack): participar en un karaoke.
Refor positiu: fer algun encrrec, pintar o fer un trencaclosques.
Saciaci: llanar objectes fins que es trobi cansat.
En aix ltim consisteix la tcnica de la saciaci, en qu el subjecte associ la realitzaci d'una conducta a
l'avorriment mitjanant la repetici insistent d'aquesta activitat.

17. Quina s la principal aportaci de les altres tcniques de control de conducta (economia de fitxes i
contracte de conductes) respecte a les altres tcniques estudiades?
Serveixen per instaurar i disminuir conductes, especialment disruptives. S'estableix una negociaci entre les
dues parts (terapeuta-pacient) i a travs de suports tangibles (cartolines i fitxes ...) van quedant reflectits els

21
progressos. El carcter visual d'aquestes tcniques provoca una major motivaci i comproms per part de
subjecte sobre el qual s'interv.
18. Per a quin tipus de conductes o comportaments es podria utilitzar l'economia de fitxes en una residncia
de gent gran? I en una escola de primria? Elabora una llista de les principals dificultats o conflictes que
poden trobar-se els professionals que treballen amb ambds collectius.
La veritat s que l'economia de fitxes es pot utilitzar amb moltes finalitats i per aconseguir que es realitzin
multitud de conductes i eliminar moltes altres inadequades. Apuntem algunes idees:
Economia de fitxes en una residncia:
- Perqu la persona participi en determinades activitats.
- Per millorar el seu comportament amb els altres.
- Per fomentar la seva higiene i cura personal.
- Altres poden ser vlids.
Economia de fitxes en una escola:
- Per fomentar l'ordre de la classe.
- Per a la cura dels materials.
- Millora de la conducta: rebequeries, baralles, insults...
- Augmentar la participaci.
- Treballar en grup.
- Altres.
Dificultats o conflictes que poden trobar els professionals amb aquest col lectiu:
- Que no entenguin les instruccions.
- Que no estiguin motivats, per aix l'elecci dels premis o reforos ha de ser adequada, aix com
la seva presentaci.
- Que no utilitzem de manera contnua el refor social o la instigaci verbal que en molts casos s
necessria.
- Altres poden ser vlids.

19. Heu de implantar un sistema d'economia de fitxes en un taller ocupacional per reforar l'actitud i la
motivaci de Mario, un noi de setze anys amb sndrome de Down que no mostra cap inters pel treball. A
Mario li encanten les patates fregides, les hamburgueses, les crispetes de blat de moro i els esports
americans. Planeja un sistema d'economia de fitxes i explica com penses aplicar.
Un sistema d'economia de fitxes pot ser molt divers d'una persona a una altra, i s molt personalitzat, de
manera que cada alumne pot exposar la seva prpia proposta sempre que estigui ben especificat i argumentat.
Pel que fa al plantejament cal seguir els passos segents:
Fer una llista d'aquelles conductes que volem reforar:
- Acudir al treball.

22
 - Estar assegut del seu lloc de treball.
- Treballar durant 10 minuts i anar augmentant progressivament el temps abans d'aplicar el refor.
- ...
Establir de manera precisa el refor que anem a concedir amb la realitzaci de la conducta.
Triar cada quant de temps a aplicar el refor.
En quant a l'aplicaci:
En el sistema de conversi conductes-refor, les ms fcils de realitzar per al Mario seran premiades amb els
reforos ms barats o disponibles: unes crispetes, algunes patates... A mesura que va aconseguint les conductes
ms bsiques s'aniran espaiant els reforos o b la possibilitat d'aconseguir altres de ms valor (hamburguesa).
Per aix, haur acumular cert nombre de fitxes.
Seria molt convenient acompanyar tot el procs de refor social per part dels monitors i fins i tot dels
companys, entrenats prviament ja que aquest tipus de refor s el que quedar un cop extingit el programa de
reforos.
Tamb es interessant la collocaci d'un panell amb els seus progressos i fitxes al seu lloc de treball s molt
interessant i motivador. Aix mateix, la realitzaci d'un contracte de conducta que ell ha de signar pot incidir
favorablement en la terpia, sempre que estigui redactat en termes que el subjecte pugui comprendre
fcilment.

20. Busca una situaci particular teva en relaci amb una altra persona amb la que et relaciones (per exemple
el teu professora, la teva mare, el teu pare, etc.) Que creguis que pot ser susceptible de formalitzar un
contracte de conducta. Negocia les condicions amb la persona que has triat i redacta un contracte.
Resposta oberta. Es pot triar d'entre situacions diverses en les relacions amb els pares o companys i companyes
a l'institut de les que fcilment podran extreure exemples per als de negociar un contracte de conductes. Per
exemple:
L'hora d'arribada a casa a la nit.
La compra d'una moto en funci dels seus resultats acadmics.
Les conductes addictives com el deixar de fumar ja b sigui en els pares com en ells mateixos ...

23

Ara practica

ACTIVITAT 2.1. Posem en prctica un sistema d'economia de fitxes
En el primer apartat, a l'hora de realitzar els reforos finals a ms de pensar que siguin barats o cars, tenir en
compte la seva accessibilitat o disponibilitat.
Les conductes a perfeccionar, implantar reduir o eliminar poden ser:

CONDUCTES POSITIVES
Participar en les activitats d'un determinat taller (especificar)
Participar a les sortides i visites
Ser puntual a les distintes activitats del centre: esmorzar, taller...
Mantenir en ordre la seva habitaci
Habilitats socials bsiques:
Saludar
Donar les grcies
...
CONDUCTES NEGATIVES
El no compliment d'alguna de les anteriors (especificar i formular)
Embrutar deliberadament els serveis
Trencar materials del taller o revistes de la sala de televisi
Insultar els companys
...

Algunes qestions a tenir en compte:
- Ser creatius a l'hora d'elaborar les fitxes, pensant que si els subjectes tenen algun tipus de discapacitat
visual, motora (manipulaci)..., les fitxes i els panells han d'estar adaptats. Penseu en el concepte de
"accessibilitat universal."
- Amb l'ajuda de les idees que s'ofereixen en el text i els exercicis que s'han realitzat anteriorment ser
ms fcil la realitzaci d'aquest apartat.

ACTIVITAT 2.2. Dissenya i aplica tcniques de modificaci de conducta
Tcniques de conducta que s'aconsellen implementar en cada un dels casos:
- MARTA (adquirir): modelat, modelat.
- FACUNDO (eliminar): extinci, refor incompatible d'altres conductes, sobrecorrecci, cstig negatiu.

24
 - WENCESLAO (eliminar): refor de conductes incompatibles, refor de les conductes que faci per si sol,
modelat per ajudar a ser ms autnom... Tamb es pot parlar del cas amb el nostre superior per on, cas
de no solucionar buscar un tcnic del sexe mascul per veure si aix se sent ms cmode.
- LORENA (adquirir): refor positiu de les aproximacions a la conducta d'aixecar i caminar. Fent mfasi en
com de b se sent cada vegada que abandona el llit i que es fixi en les sensacions del seu cos.
- TINA I CLARA (eliminar): sobrecorrecci refor de conductes incompatibles, s a dir, "pillarlas" quan
s'estiguin comportant b, estiguin collaborant o parlant de manera adequada.
Seguir la seqncia del programa de refor exposat en l'Activitat 4 d'aquesta mateixa unitat. Aquest que es
presenta s el ms acceptat i que aconsellem seguir a l'hora d'aplicar-.
Per lliurar l'informe de l'activitat es pot seguir aquest o altre esquema que el professor consideri oport:
- Dades personals.
- Motiu de l'avaluaci i intervenci.
- Anlisi de la situaci.
- Tcniques i estratgies d'avaluaci.
- Tcniques i estratgies d'intervenci.
- Responsables de la seva aplicaci.
- Resultats.

25


UNITAT FORMATIVA 1. SUPORT EN EL DESENVOUPAMENT DELS

HBITS DAUTONOMIA PERSONAL I SOCIAL

NUCLI FORMATIU 3. Laprenentatge dhabilitats i hbits

dautonomia personal

Activitats
1. Explica en qu consisteixen les activitats de la vida diria i distingeix entre activitats bsiques,
instrumentals i avanades. Relaciona aquests conceptes amb el d'autonomia personal.
Si definim l'autonomia personal com la capacitat d'una persona per prendre decisions per si mateixa i actuar
amb llibertat orientant els seus actes i assumint els riscos de la seva conducta, estem englobant la capacitat per
realitzar les AVD, siguin del tipus que siguin, i no noms de realitzar-sin de poder triar quin vol fer en
determinat moment o triar qui volem que ens ajudi a realitzar-la.
Hem definit les activitats de la vida diria (AVD) com totes aquelles activitats quotidianes que realitzem per
viure integrats i amb autonomia en el nostre medi, complint amb el nostre rol social:
Activitats de la vida diria bsiques (AVDB): sn les activitats directament relacionades amb la cura
personal i funcionament fsic i mental bsic.
Activitats de la vida diria instrumentals (AVDI): amb major grau de complexitat i requeriment
d'autonomia, suposen l's que fem de la comunitat
Activitats de la vida diria avanades (AVDA): encara ms elaborades, tenen a veure amb l'estil de vida i
el gaudi d'una bona qualitat de vida.

2. Redacta un cas fictici, o real si coneixes algun, del procs de prdua progressiva d'autonomia que pateix
una persona fins a esdevenir molt dependent. Comenta en quin ordre comencen a perdre les habilitats, en
quin perode de temps, amb quina rapidesa, etc.
Exercici lliure. Important que l'exercici contingui els segents apartats:
Edat i caracterstiques del subjecte.
Diagnstic aproximat o descripci dels smptomes.
Habilitats deteriorades i ordre en qu comencen a fer-ho.
Temps que triguen a deteriorar-se o deixar de fer.

26
 Habilitats romanents.
Qui presta el suport necessari i com s'organitza a la llar el treball amb aquesta persona.
Solucions alternatives que s'han donat al cas: ajuda a domicili, centre de dia, residncia.


3. Observa les dades de la taula segent i analitza-les. Explica quines conclusions obtens sobre els factors que
condicionen la dependncia i les caracterstiques socioeconmiques d'aquesta. (Doc. 5.2)

Comparar i comprovar les dades de la taula amb la informaci aportada en el Document 5.2. de la unitat.
Exercici lliure, es pretn que l'alumnat es familiaritzi amb dades estadstiques, que spiga interpretar la
dependncia numricament. Per a alguns ser ms fcil extreure conclusions d'aquesta manera, ja que s ms
visual i matemtica.

27

4. Explica qu entens per habilitats d'autonomia personal.
Qualsevol definici ser vlida si inclou la capacitat de la persona per prendre decisions per si mateixa i actuar
amb llibertat decidint sobre el seu propi futur i assumint els seus possibles errors.


5. Explica la diferncia entre habilitat i hbit. Posa un exemple, dins de l'mbit sociosanitari, que illustri la
diferncia entre ambds conceptes.
Habilitat s la capacitat que es t per realitzar una activitat determinada, mentre que l'hbit consisteix a dur a
terme aquesta habilitat en el moment oport, automticament i de manera adequada. Ambdues sn
necessries per aconseguir l'autonomia personal perqu la segona no es pot adquirir sense la primera.
Per exemple, un usuari pot tenir l'habilitat social de saludar, per no es considerar com a hbit, si no ho posa
en prctica de manera automtica cada vegada que es troba en la situaci per fer-ho (per exemple al mat quan
veu els seus companys al menjador o a la sala).

6. Explica per qu les rutines sn una eina essencial en l'atenci a persones en situaci de dependncia i
exposa algunes consideracions que cal tenir en compte en la seva planificaci i execuci.
Les rutines ajuden a mantenir uns ritmes, una estabilitat, de manera que ajuda el subjecte a controlar
l'entorn a saber qu passar a continuaci, proporcionant major grau d'autonomia i benestar. Per a
l'establiment de les rutines:
S'han de fer de la mateixa manera, a la mateixa hora i en el mateix context.
Han de respondre a necessitats reals de la persona.
Els subjectes implicats haurien de participar a l'hora de realitzar el programa d'intervenci, quines
rutines seleccionar i com dur-les a la prctica.
Tot l'entorn de la persona ha d'estar al corrent d'elles i actuar conforme s'ha establert en el programa.
Qualsevol tipus d'intervenci en aquest sentit s'ha de dur a terme en un ambient agradable i afectus
per al subjecte.

7. Posa tres exemples de cadascuna de les rees d'aprenentatge de les habilitats d'autonomia personal que
proposa l'AAIDD.

Neteja personal
rea d'autoatenci Vestit
Preparar el desdejuni
Seguir l'horari de classe
rea d'autodirecci Acabar les tasques assignades
Demanar ajuda quan tinc un problema
rea de comunicaci Parlar de forma fluida

28
 Saber expressar els sentiments
Escoltar quan em parlen
Llegir
rea d'habilitats
Escriure
acadmiques
sumar
Iniciar una conversa
rea d'habilitats socials Relacionar-me amb el sexe oposat
Expressar la meva opini
Participar en jocs grupals
rea d'oci i temps lliure Anar al cinema
Dur a terme un hobby: pintura, costura
Acudir a revisions mdiques
rea de salut i
Prevenir accidents a la llar o treball
seguretat personal
Defensar-se davant atacs personals
Complir horaris
rea del treball Acceptar normes
Conixer el funcionament de l'empresa
s del transport pblic
rea d'utilitzaci de la
Accs a centres comercials o rees recreatives
comunitat
Sollicitar ajudes econmiques
Mantenir l'ordre i neteja
rea de vida a la llar Planificar compres
Manteniment dels aliments


8. En Mrius s un tcnic en atenci a persones en situaci de dependncia que ha densenyar a una usuria,
la Carme, a utilitzar un caminador de dues potes i dues rodes per anar a buscar el pa cada dia al mat desprs
desmorzar. La Carme ha tornat a casa desprs de passar un temps a lhospital, viu sola en un tercer pis amb
ascensor i el forn s a quatre passes de casa seva.
Escriu a la taula segent qu haur dexplicar i fer en cada fase en Mrius perqu la Carme adquireixi lhbit
diari danar a comprar el pa. Indica tamb qu haur de fer la usuria en cadascuna daquestes fase.

Fase Paper den Marius Paper de la Carme

A l'inici en la fase de preparaci caldria
Explicar a la Carme perqu ha treballar una mica la seva autoestima,
d'aprendre aquesta conducta, qu que cregui en les seves capacitats i
Preparaci far, on, quan, amb que (s del entengui tot el que pretenem fer i que
caminador), amb qui (amb Marius al per anar a comprar, moure, o fer
principi, desprs sola)... qualsevol activitat s una cosa
necessria.

29
 En aquesta fase se li ensenyar a
utilitzar el caminador, a agafar
l'ascensor i entra-hi amb el caminador, Ser molt necessria la seva atenci i
Aprenentatge sortir-ne, arribar fins a la porta concentraci i la seva motivaci per
principal, obrir recolzant-se en el l'aprenentatge.
caminador, esquivar els obstacles del
carrer...
s l'entrenament en si, diverses
vegades ho far acompanyada, suport Haur de ser constant i aprendre dels
que s'anir retirant gradualment acord seus errors si els comet. La perseverana
Automatitzaci
progressi. S'utilitzaran reforos positius i la motivaci de facilitar que aquesta
i verbals davant qualsevol petita habilitat es automatitzi.
aproximaci a la conducta final.
Quan ja s capa d'anar sola, fins i tot En poder fer l'activitat per si mateixa, la
se li pot proposar un pas ms, anar a realitzar sense adonar-se'n, sense
comprar la seva revista preferida en el necessitat d'atenci o refor. A ms es
Consolidaci
quiosc que es troba prop de la fleca, en sentir ms contenta, podr ser ms
la mateixa vorera ... Aquest fet en si ja autnoma i per aix tamb haur
s un refor. augmentat la seva autoestima.

Es pot apreciar que la Carme est aprenent a travs de diferents tcniques: per observaci, veient com ho fa en
Marius, per mediaci, ja que t un mediador (Marius), per refor, intrnsec de la prpia tasca i els nims que
Marius li verbalitza , s un aprenentatge significatiu perqu ja t unes determinades capacitats motores i va
construint el seu aprenentatge a partir d'elles.

9. En parelles, completeu la taula segent indicant per a cada collectiu algunes de les restriccions que
presenten en la realitzaci de les seves activitats diries i les mesures que poden ser tils per millorar la seva
capacitat funcional.

Collectiu Restriccions o dificultats Mesures

Fsiques. Prevenci de la dependncia.
Cognitives. Potenciaci de: habilitats de mobilitat, cognitives i
Socials. relacions socials.
Persones grans Les AVDI i AVDB es poden deixar Adaptaci fsica dels espais i orientaci espai-
de realitzar a causa del temporal.
deteriorament de les 3 capacitats Foment de la xarxa social i familiar.
esmentades anteriorment. Adaptaci a la nova situaci: jubilaci o viudetat.
AVDB: cuinar, passejar, ordenar Els TRB (tcnics de rehabilitaci bsica de l'ONCE)
la casa, lavabo..., es poden veure solen ser els encarregats del seu entrenament i les
afectades. persones amb dficit visual porten una vida
Discapacitat completament normalitzada.
AVDI: el perill d'allar comporta la
visual
prdua de les activitats Productes de suport i tiflotcnia.
instrumentals: servei pblic, oci, Entrenament de tcnica guia o gos guia.
relacions socials. s del bast blanc per als desplaaments.

30
 Lectura Braille o productes de suport per a l'accs
a la cultura.
Productes de suport per trencar les barreres de
comunicaci.
Audifons o implanti coclear en els casos en qu
estigui prescrit per millorar l'audici en la mesura
Discapacitat Allament social a causa de
que sigui possible.
auditiva dificultats en la comunicaci.
Intrprets de llengua de signes o experts en
comunicaci alternativa per realitzar gestions o
assistir a cursos, universitat
Adaptaci de la llar amb senyals lluminosos.
s de productes de suport adaptats a les
necessitats especfiques: alimentaci, cuina,
higiene personal
En funci del grau de discapacitat
Discapacitat Adaptaci dels entorns.
es veuran afectades algunes de
fsica Eliminaci de les barreres fsiques
les AVDB i/o AVDI.
Entrenament en sistemes alternatius de
comunicaci en els casos en qu sigui necessari
(parlisi cerebral)
Entrenament per a la seva implantaci.
Hi ha gran quantitat de programes destinat als
Atenci personal i altres AVDB.
Discapacitat collectius amb discapacitat intellectual.
Sobretot en AVDI: s de la
intellectual Fomentar la participaci en activitats d'oci.
comunitat, oci i temps lliure.
Comptar amb el suport i participaci de la famlia,
participaci activa en la dinmica familiar.
Entrenament en AVD per a la seva millora o per
AVDB: neteja alimentaci,
evitar el deteriorament.
atenci de la salut.
Malaltia mental Entrenament en AVDI sobre aquelles qestions en
AVDI: gesti dels diners, s
qu s'observen dficits.
transports, gestions diverses.
Suport familiar i psicoeducaci.

31


Ara practica

Activitat 5.1. Adquisici dhabilitats
Las fases serien les segents:

S'ignora que no es coneix el maneig de la rentadora perqu mai ha necessitat fer la bugada,
FASE 1
sempre ho ha fet la seva mare o alg per ell.
Quan ha de posar ell mateix la rentadora, s'adona que no t ni idea del seu maneig: ni dels
FASE 2
comandaments, ni de la temperatura, ni de com introduir la roba o organitzar...
A mesura que la va utilitzant i aprenent, s conscient de la capacitat que t per fer-ho, no es
FASE 3
cometen tants errors com al principi.
A partir d'ara s quan podr adquirir l'hbit. La posar per exemple un cop per setmana sense
FASE 4 necessitat ni de pensar en quin bot activar o quin tipus de roba introduir d'una vegada, doncs
ho haur automatitzat.

32

UNITAT FORMATIVA 1. SUPORT EN EL DESENVOUPAMENT DELS
HBITS DAUTONOMIA PERSONAL I SOCIAL

NUCLI FORMATIU 4. Entrenament en habilitats
dautonomia personal

Activitats
1. Fes una relaci detallada de totes les idees que s'inclouen en la definici de terpia ocupacional que
hem citat. Pots ampliar informaci sobre el tema a la pgina web: http://www.terapia-
ocupacional.com.
Utilitzar per a aquest exercici la definici de Terpia Ocupacional de APETO. L'Associaci Professional
Espanyola de Terapeutes Ocupacionals defineix la terpia ocupacional com la disciplina sociosanitria que
s'encarrega d'avaluar la capacitat de la persona per exercir les activitats de la vida quotidiana i intervenir
quan aquesta capacitat est en risc o danyada per qualsevol causa.
Aquesta es pot ampliar / completar amb les aportacions del DOCUMENT 6.1 d'Ana Vicente:
Concepte: Professi sociosanitria o tcnica d'intervenci.
Objectius: Aconseguir la mxima independncia possible en la seva vida diria.
Medi: Capacitaci en la realitzaci d'activitats.
Recursos: Oferir el suport necessari, tant humans com materials.

2. Elaboreu, en parelles o petits grups, una taula d'observaci per valorar la capacitat funcional d'una
persona usuria en les activitats diries bsiques. Cada grup exposar a la classe la seva taula i justificar
les variables, els indicadors i els criteris d'avaluaci elegits.
Activitat de treball grupal.

3. Aplica l'ndex de Katz i fes una valoraci del nivell de dependncia, tant quantitativament com
qualitativament, en el cas segent:
La Joana s una dona que ha patit un accident de trnsit i es troba a casa en procs de rehabilitaci. Necessita ajuda
per aixecar-se del llit i enllitar-se. Es vesteix sola, per requereix ajuda per cordar-se les sabates. Per banyar-se, aix
com per accedir al vter i utilitzar-lo, tamb necessita ajuda. Menja per si mateixa i s continent.

Activitat d'aplicaci de les escales:

33
 Fotocopieu l'escala sollicitada i completeu-la.
Extraieu els resultats.
Interpreteu el resultats i obtingueu el diagnstic.

4. En Manel s un home que acaba d'ingressar en una residncia geritrica i presenta les necessitats
segents en l'execuci de les activitats diries:
- s independent per menjar i per beure.
- Es vesteix noms de cintura cap amunt, per necessita ajuda per posar-se els pantalons, mitjons i
sabates.
- No porta cap prtesi.
- Realitza la seva neteja personal de manera independent.
- Necessita ajuda per dur a terme un bany complet.
- Presenta incontinncia urinria, per no fecal.
- Necessita ajuda per seure i aixecar-se de la cadira o l'excusat, i per entrar i sortir de la dutxa.
- No pot caminar, per es desplaa en cadira de rodes autnomament en petits recorreguts, encara
necessita ajuda per trams ms llargs i per pujar i baixar escales.
Aplica l'ndex de Barthel i fes una valoraci de la seva capacitat funcional, tant quantitativa com
qualitativament.
Activitat d'aplicaci de les escales:
Fotocopieu l'escala sollicitada i completeu-la.
Extraieu els resultats.
Interpreteu el resultats i obtingueu el diagnstic.

5. La Josefina s una noia amb discapacitat intellectual lleu que vol entrar en un programa d'habitatges
tutelats. En una primera anlisi mostra les segents habilitats:
- Utilitza el telfon i s capa de marcar alguns nmeros de telfon coneguts.
- Efectua petites compres de manera independent, per necessita acompanyament a les compres
importants.
- Pot preparar i servir menjars, per sense planificar dietes, per la qual cosa necessita disposar dels
ingredients necessaris.
- Pot rentar la seva roba per si mateixa.
- Pot viatjar sola en transport pblic.
- Pren la seva medicaci a l'hora i en la dosi correcta.
- Maneja sense problemes els diners per les compres diries o ocasionals, per necessita ajuda en
les grans compres.
Fes una valoraci quantitativa i qualitativa de les habilitats instrumentals de Josefina per entrar al
programa.
Activitat d'aplicaci de les escales:

34
 Fotocopieu l'escala sollicitada (escala de Lawton i Brody per les activitats instrumentals) i
completeu-la.
Extraieu els resultats.
Interpreteu el resultats i obtingueu el diagnstic.

6. Hi ha altres escales de valoraci de la capacitat funcional d'una persona, per exemple, l'escala
d'incapacitat de la Creu Roja o l'ndex de l'Institut de Rehabilitaci de Chicago. Busca informaci sobre
elles a Internet i fixa't en: l'objectiu que persegueixen, les activitats que valoren, els criteris d'avaluaci,
i la dificultat per aplicar-les.
Activitat de recerca activa d'informaci

7. Per parelles o en grups de tres, feu propostes per a les segents situacions i justifiqueu-les:
- Escriviu les instruccions que podeu donar-li a la Lola, una nena amb discapacitat intellectual
moderada, amb la finalitat d'implantar una nova conducta a la taula: que es mantingui durant tot el
menjar asseguda, sense aixecar-se. Indiqueu algunes tcniques que es poden utilitzar per aconseguir
aquest objectiu.
- Assenyaleu algunes tcniques que podeu aplicar amb lEsteve, un noi amb una malaltia mental lleu
que participa en un programa per millorar les seves habilitats d'higiene i cura personal, progressa
adequadament, per mostra alguns aspectes que ineludiblement ha de corregir.
- Descomposeu en tasques senzilles l'activitat de fregir un ou per ensenyar-li el procediment a
lAntoni, un home de 70 anys que acaba d'enviudar, i que en la vida ha trepitjat una cuina.
- Proposeu tasques per casa a un grup de joves amb problemtica social que participen en un
programa d'entrenament en habilitats de nutrici i alimentaci.

Modelatge: realitzem nosaltres l'activitat d'apropar i seure a la taula, romandre asseguts,
agafar els coberts ...
Emmotllament: anem modificant o corregint les conductes que no realitza de manera
Lola adequada: agafar cullera, forma de seure, braos sobre la taula.
Refor verbal en tot moment, reforant totes les seves actuacions quan siguin correctes.
Retroalimentaci: valorar els seus xits immediatament desprs.
Orientaci i entrenament familiar per ajudar a la generalitzaci.
Identificaci de les conductes que encara no realitza o fa inadequada o defectuosament.
Donar instruccions verbals de com ha de realitzar-les.
Encadenament: dividim la conducta final en altres ms senzilles perqu aprn a realitzar-les
per separat.
Esteve Modelatge: realitzem nosaltres l'activitat perqu posteriorment ell les faci: role playing.
Refor.
Retroalimentaci un cop finalitzat cada sessi d'entrenament per fer-ho conscient de qu ha
aconseguit i qu li queda encara per millorar.
Orientaci i entrenament familiar per ajudar a la generalitzaci.

35
 Instruccions de com es realitza l'activitat.
Modelem la conducta i ell la fa, modelem els passos que sn deficitaris. En cas que sigui
Antoni molta la dificultat que presenta passarem a realitzar un encadenament de la conducta,
reforant cada pas aconseguit.
Retroalimentaci desprs de cada sessi.
Les tasques per a casa poden ser d'una fitxa que contingui les tasques o activitats a realitzar,
els moments, la freqncia i la preparaci que necessita cadascuna d'elles. Tot de manera
senzilla perqu puguin anar anotant desprs de la realitzaci de l'activitat sense que suposi
massa feina extra.
El contracte conductual tamb va b en aquests casos ja que aquests joves poden entendre
Joves amb perfectament les premisses i els compromisos als que se sotmetran i el fet de signar un
problemtica document refora les obligacions.
social
Reforar el treball realitzat una vegada el porten de tornada, comentar les seves
experincies amb el menjar sa.
Es pot fer un seguiment telefnic.
Treballar amb la famlia i entrenar en el mateix sentit ser fonamental per a la consecuci
de l'xit.

8. Busqueu a Internet o en bibliografia especialitzada algun projecte o estudi relacionat amb l'aplicaci de
programes d'entrenament d'autonomia personal destinat a un collectiu especfic. Anoteu, si ms no, els
elements segents:
- Caracterstiques generals del projecte.
- Collectiu o grup al qual es dirigeix i per qu.
- Objectius que planteja.
- Tcniques que proposa i descripci.
- Valoraci dels resultats (si figuren).
Activitat de recerca activa d'informaci.

9. Explica quines sn les conseqncies per a la persona usuria i per als professionals i persones cuidadores
d'un excs de sobreprotecci.
En general, la sobreprotecci sol tenir efectes negatius sobre tot sobre la persona que s'exerceix: un fill, un
usuari o un pacient, ja que sol provocar una gran dependncia, passivitat, constants demandes d'atenci,
dificultats per prendre la iniciativa, etc. En aquests casos, en els cuidadors o pares, se sol provocar una
sobrecrrega en haver d'atendre totes les demandes de la persona que cuiden.

10. Per qu afirmem que s ms efica el treball individual i en l'entorn natural de la persona usuria?
Ja que les habilitats d'autonomia personal es refereixen a l'individu al seu crrec i independncia s pel que (a
diferncia de les HHSS) han d'entrenar de manera individual, prestant l'instructor tots els suports que siguin
necessaris al llarg del procs.

36
El intervenir en entorns naturals fa ms fcil l'entrenament, doncs la persona es troba cmoda i segura (en cas
contrari la persona es pot trobar descollocada o dispersa), la qual cosa facilita que els aprenentatges siguin
significatius. A ms s clau per a la generalitzaci dels mateixos.

11. En parelles o grups de tres, dissenyeu una sessi d'entrenament. Esteu treballant l'habilitat de gesti dels
diners, en l'ltima sessi vreu plantejar com a tasca per casa l'elaboraci d'un autoregistre sobre les
despeses del cap de setmana. Avui treballareu sobre la diferenciaci entre despeses necessries i despeses
suprflues.
Activitat grupal. Ampliar la informaci sobre com realitzar un pressupost familiar i la diferncia entre despeses
necessries i superflus.

12. En parelles visiteu una persona coneguda, ve o parent, que tingui dificultats en la realitzaci de les
activitats quotidianes, i identifiqueu les seves necessitats d'acompanyament.
Activitat grupal d'investigaci i recollida d'informaci. Prendre com a referncia les tasques d'acompanyament
que assenyalem en l'apartat 6.5.1.

37


UNITAT FORMATIVA 1. SUPORT EN EL DESENVOUPAMENT DELS

HBITS DAUTONOMIA PERSONAL I SOCIAL

NUCLI FORMATIU 5. Estratgies de reestructuraci
ambiental

Activitats
1. Quina s la diferncia principal entre les estratgies de reestructuraci ambiental i les tcniques estudiades
en els nuclis formatius anteriors?
La principal diferncia entre les estratgies de reestructuraci ambiental i les altres estudiades en les unitats
anteriors, s que les que estudiarem ara es centren en el treball sobre l'espai i lentorn i com aquest influeix en
les persones, daquesta manera, si influm en aquest entorn o espai podem aconseguir millores en nosaltres.

2. Com contribueix a lorientaci i a la memria un ambient estructurat?
Un ambient estructurat contribueix a l'orientaci i a la memria ja que si la persona coneix les pautes de
funcionament de lentorn, es mou amb seguretat i s capa de predir les situacions que van a passar.
Tamb coneix els itineraris per accedir als diferents espais, on s troba cada cosa, com s'usa i per a qu,
daquesta manera tamb esminimitzen els elements que puguin produir perills o situacions perilloses.
Tamb sap qu ha de fer primer i qu ve desprs. Per la qual cosa mant sempre un ordre, tant sobre els
objectes que es fan servir com sobre el mobiliari i les activitats que es realitzen al llarg del dia.

3. Elabora una llista de totes les barreres que hauries de superar per anar des de la classe fins a la teva
habitaci a casa, si anessis en una cadira de rodes.
Moltes vegades no pensem o no caiem en les dificultats que tenen altres persones per moures per la ciutat, per
accedir i maniobrar per determinats espais. Per aix ens hem de posar en la seva situaci i comprovar quines
sn aquestes dificultats i ens adonarem que les dificultats sn moltes ms de les que ens podrem imaginar.

4. En un anunci publicitari de la Fundaci ONCE de fa uns quants anys safirmava: Treballem perqu els
problemes de les persones cegues siguin els mateixos que els teus. Explica qu significa aquesta frase i qu
t a veure amb laccessibilitat.

38
L'eslgan el que preten s sensibilitzar els ciutadans sobre les dificultats que tenen les persones amb problemes
de visi i fer veure que moltes d'elles poden minimitzar si es compleixen i es du a terme la normativa en matria
deliminaci de barreres arquitectniques. En aquest sentit sutilitzen i es continua investigant sobre diferents
ajudes tcniques, etc.
L'ONCE vol fer arribar a la poblaci que tot el treball que fa, no s ms (ni menys) que aconseguir que la
poblaci amb discapacitat, trobi les mateixes dificultats que les persones sense discapacitat, per no daltres.

5. Per parelles, elaboreu els dibuixos o cartells que es podrien fer servir en un centre residencial per:
- Avisar de lhora del bany complet.
- Representar lhora de descans desprs de dinar.
- Assenyalar en un almanac la celebraci dun ball la setmana vinent.
- Assenyalar la data del casament duna noia que treballa al centre com a tcnica.
Activitat prctica de realitzaci dels cartells.

6. Marqueu al vostre centre, amb cinta adhesiva de color, un itinerari que vagi des de la vostra aula fins al
departament de serveis socioculturals i a la comunitat. Us sembla que aquesta estratgia pot tenir alguna
utilitat en un centre per a persones amb discapacitat intellectual o demncies?
Activitat prctica. Evidentment que t utilitat ja que permet que puguin seguir un itinerari amb facilitat, doncs si
no tinguessin aquest recurs podria resultar molt difcil moureps pel centre. Alguns aeroports o espais amb
trajectes llargs utilitzen aquest recurs per facilitar la mobilitat dels passatgers.

7. Descriu com voldries que fos la teva habitaci i compara-la amb la que tens. Et sembla que hi passaries ms
temps si fos aix? Per qu?
Les i els alumnes han de descriure com els agradaria que fos la seva habitaci, plnol, mobles, ubicaci
d'aquests, decoraci..., desprs hauran comparar-la amb la que tenen i contestar la pregunta de si passarien
ms temps en ella si fos com lhan ideat. Tot aix es fa amb la intenci d'obtenir com a conclusi la importncia
de l'espai, l'ambient i l'entorn per sentir-se ms a gust o no en un determinat lloc o en el lloc ms personal de
lhabitatge.

8. Analitzeu la decoraci de la classe. Us agrada? En grups de tres, plantegeu un projecte per millorar-la tant
en el sentit esttic com en el funcional. Heu de justificar cadascuna de les vostres propostes.
Cal analitzar la decoraci de la classe i plantejar un projecte per millorar-la tant en sentit esttic, s a dir que
agradi i sigui bonica, i tamb ms funcional, que els espais estiguin ben distributs, tenint en compte que la seva
finalitat s la de donar classe, s a dir, un lloc d'estudi i treball.

9. Quins objectes de decoraci de la teva habitaci temportaries si te nhaguessis danar a viure a un altre
pas? Explica el significat que t cadascun per a tu.
Resposta personal. El sentit d'aquesta activitat s fa veure als/les alumnes la importncia que tenen les nostres
coses per a nosaltres i quines conseqncies t per a cada un el que s'hagi de prescindir-ne d'una manera
forada. Com s el cas de les persones que han de deixar la seva llar i tot el que tenen en ella, per anar a viure a
39
una residncia.

10. Tria una estana de casa teva i elabora una llista tan extensa com sigui possible de mesures que es
podrien adoptar perqu fos ms segura. Fes-ho pensant en la possibilitat que a casa teva shi installs una
persona gran amb problemes dorientaci que utilitzs un bast pels seus problemes de deambulaci.
Resposta oberta. Recorda que la persona t problemes d'orientaci i utilitza bast perqu t dificultats de
deambulaci. Analitza una estana de la teva llar imaginant que ets tu qui t aquests problemes i ves detectant
les dificultats amb les que et trobes (repassa abans les orientacions que t'assenyala el llibre sobre entorns
segurs). Elabora la llista el ms extensa possible de les mesures que es podrien adoptar perqu fos ms segura.

11. Llegeix el text segent i indica tots els elements ambientals que afecten negativament les persones
usuries en aquest cas.
Ens disposem a jugar a cartes, per abans anir a buscar la jaqueta perqu, com que hi ha poca llum, jugarem al
costat de la finestra i all hi fa fred. Com que no hem trobat les cartes, jugarem a un joc de preguntes i
respostes. El problema s que, com que hi ha molta gent a la sala, el televisor est encs i a sobre fan obres a
lexterior, el soroll s eixordador i no som capaos dentendrens. Veient la situaci, el millor que podem fer s
posar-nos els auriculars i escoltar la rdio.

Alguns dels elements ambientals que afecten negativament als usuaris sn:
No disposar d'una llum adequada, per la qual cosa han de buscar un espai al costat d'una finestra.
No disposar d'un tancament adequat a les finestres, ja que deixa passar el fred i el soroll de l'exterior.
No deixar les coses al seu lloc, o no disposar d'un lloc concret per deixar els materials, ja que no troben
les cartes.
No disposar de sales o espais diferenciats, i adequadament delimitats, per realitzar determinades
activitats.

12. Explica quines condicions ambientals adverses poden entorpir ladquisici de rutines.
Quan un espai no est prou estructurat dificulta l'adquisici de rutines, doncs les persones si no poden o no
se'ls facilita el poder anticipar-se al que faran els crea desorientaci i intranquillitat. Per tant hem de ser
capaos de detectar les condicions ambientals que dificulten o no faciliten l'adquisici de rutines com sn:
espais o zones poc illuminades, poca senyalitzaci, incompleta o illegible o no comprensible per a tots, manca
d'ordre en els habitacles, tot ha d'estar en el mateix lloc i l'abast i visible per tots.
Les sessions al llarg del dia s'han de repetir amb el mateix ordre, collocant cartells, taulers, fent servir les
agendes perqu tothom spigua en quin dia es troba, el mes, lestaci de l'any, quins esdeveniments han de
tenir lloc durant el dia, quines activitats es realitzaran, en quin ordre, etc.
Espais poc ventilats o carregats desconcentren i fan que estiguem incmodes. Una temperatura molt alta o molt
baixa no propicia que la gent es trobi a gust. La manca de llum, el que hi hagi zones de clars i foscos, que les
sales no estiguin ben senyalitzades, o la falta ditineraris fa que puguin provocar la sensaci que s'est perdut o
desorientat.

13. Tria tres productes de suport que facilitin la realitzaci de les activitats de la vida diria i analitzals dun
en un.
40
 * Descriu-ne les caracterstiques, a qui van dirigits i quins beneficis aporten.
* Aprn a utilitzar-los correctament i ensenya-nhi al teu company o companya.
Resposta oberta. Alguns exemples:
Coberts adaptats. Disposa d'un mnec gruixut i curvilini. Va dirigit a persones que tenen dificultat per
l'adherncia del cobert, s a dir de motricitat fina. s un ajuda per a les activitats domstiques que facilita
l'adherncia del cobert i el seu s i per tant l'autonomia a l'hora de dinar.
Programes informtics de lectura. Mitjanant un programa informtic a les persones amb dificultats
visuals sels hi facilitala lectura al poder posar la lletra ms gran, en negreta o directament llegir-li els
diferents textos. Va dirigit a persones amb dificultats de visi i aporta els beneficis de la lectura sense
necessitat de dependre de que una altra persona pugui llegir-lo.
Adaptador d'alada de vter. s una mena de tamboret de potes ms altes que el vter que s'adapta a
aquest per elevar i facilitar l'accs a ell per a la persona que t dificultats per ajupir-se. Els beneficis que
aporta s la major autonomia i facilitat en l's del vter.
A classe, amb els teus companys i companyes s'han de mostrar els diferents productes de suport elegits i
explicar el seu s correctament, ensenyant a com fer-ho. Sabent que per a la persona en concret que hagi de
fer-lo servir s'hauran de fer les adaptacions o ajustos necessaris, i shaur ensenyar-li com utilitzar-lo.

14. Explica quina s la utilitat dels taulers dorientaci per implantar rutines en persones amb dificultats
cognitives.
Els taulers d'orientaci es fan servir per presentar d'una manera ordenada, a una persona o grup, la informaci
bsica sobre: dia de la setmana, data, estaci de l'any, lloc.
S'usa per iniciar una activitat i aix fixar les nocions espacials i temporals del moment. Serveix per implantar
rutines, ja que sempre comencem usant-los orientant a la persona per saber en quin moment temporal i
espacial es troba i qu ve desprs.

15. La Roser s una anciana que acaba dingressar a la residncia. Aquest mat li lliurars lagenda personal o
llibreta. Indica tot el que li dirs respecte al seu s i funcionament.
El primer que hem de fer s conixer la Roser, les seves necessitats i per descomptat el pla d'intervenci
individualitzat.
Amb l'agenda el que es pretn s que la Roser reculli-hi les diferents activitats i tasques que realitzar al llarg
del dia, aix com les activitats que realitzar a la setmana o al mes, tamb els esdeveniments especials com el
dia del seu aniversari, el dels seus companys i familiars, la cita amb el metge, amb la perruquera, etc.
Tamb hi quedar registrat el que ha fet, assenyalant per descomptat el dia de la setmana en qu es realitzen
les tasques, l'hora i el lloc on es duran i s'han dut a terme. Podent aix en tot moment el personal conixer
exactament qu s el que ha fet la Roser.
El que s hem de tenir en compte s que probablement ella mai nhagi utilitzat cap i potser no spiga com fer-ho
Tamb pot presentar dificultats per esctiure o llegir correctament, s per aix que haurem de ajudar-la a donar-
li utilitat orientant-la a fer-ho mitjanant dibuixos, smbols o pictogrames que li proposarem i que pugui, si es
necessari, enganzar-los com si fod un gomet.

41
16. Marca a la teva agenda els esdeveniments importants de les properes dues setmanes, utilitzant
pictogrames representatius per a cada esdeveniment.
Resposta personal.

42


UNITAT FORMATIVA 1. SUPORT EN EL DESENVOUPAMENT DELS
HBITS DAUTONOMIA PERSONAL I SOCIAL

NUCLI FORMATIU 6. Valoraci del seguiment de
la intervenci

Activitats

1. Completa la taula segent indicant els objectius de lavaluaci segons el moment en qu es duu a terme:

Tipus davaluaci Objectius de lavaluaci

Tenir un coneixement exhaustiu i integral de la persona usuria per aix poder definir d'una
manera individualitzada el tipus d'intervenci i els recursos que cal posar en marxa. Aix,
Inicial
doncs haurem de valorar si la planificaci est conforme amb les necessitats de les persones
usuries.
Valorarem de manera contnua que la intervenci vagi evolucionant segons els objectius
marcats, aix doncs, que aquests objectius no es vagin allunyant del planificat. Quan la
De procs
persona usuria evolucioni a aquests canvis segons les seves necessitats, aquests hauran
canalitzar i plasmes els programes d'intervenci.
Un cop acabada la intervenci, cal analitzar si aquests objectius han estat assolits. Com les
Final necessitats de cada persona usuria varia al llarg del temps, s fonamental incorporar un
seguiment constant de la intervenci en totes les seves fases.

2. Qu significa que les fases de planificaci-execuci-avaluaci es retroalimenten?
Les fases de planificaci-execuci-avaluaci retroalimenten ja que un cop posat en marxa el pla anem realitzant
la valoraci de cadascuna d'elles per comprovar que la intervenci discorre d'acord amb un pla establert i que
els objectius previstos es van complint segons les necessitats de l'usuari.
En aquest procs podem detectar interferncies, situacions que hem planificat i no estan donant els resultats
esperats o no es poden dur a terme en el temps previst, en aquest cas podrem introduir canvis per solucionar i
millorar la intervenci.
D'aquesta manera es produeix una espiral contnua entre les fases de planificaci-execuci-avaluaci, on es

43
retroalimenta de la segent, amb les finalitat de millorar l'eficcia d'intervenci.

3. Qu sn els registres? Quina s la seva funci com a instrument de valoraci?
Els registres sn les anotacions efectuades pel professional, en un full formalitzat o en un sistema informtic, on
es recull la realitzaci d'un procediment i les incidncies detectades. Els registres sn un element bsic
d'actuaci que ens permet:
Supervisar i controlar l'execuci de les tasques planificades.
Transmetre informaci entre els professionals.
Reconstruir situacions passades per generar nous enfocaments d'un problema no resolt de manera
satisfactria.
Comparar l'avaluaci en el temps de diferents aspectes del treball quotidi, el que possibilita l'avaluaci
rigorosa de les millores aconseguides.
Comprovar l'evoluci en el temps de diferents aspectes del treball quotidi, el que possibilita l'avaluaci
rigorosa de les millores aconseguides.
Detectar rees de millora a incorporar en els plans de qualitat a partir d'avaluacions internes o externes.
Treballar de manera interdisciplinar, per a aix els registres han de ser clars, concisos, concrets i complets.

4. En grups de quatre persones, prepareu una entrevista per conixer el projecte de vida duna persona que
ha ingressat en una residncia. Recordeu que heu de recollir informaci sobre aspectes com:
- Percepci de la persona sobre la seva situaci actual i futura.
- El seu projecte de vida actual: aproximaci al seu concepte de qualitat de vida.
- Valors i desitjos amb relaci a totes les seves dimensions.
- Preferncies de la persona sobre: tipus de suports, el que desitja i vol, el que no desitja i rebutja.
El centre ha de determinar quin professional s el responsable de fer l'entrevista. Els professionals d'atenci
directa tindran accs a la histria de la persona usuria, sempre tenint present els criteris de confidencialitat.
Totes les anotacions s'han de fer de manera clara i concisa, per poder facilitar la informaci dels professionals.
L'entrevista ha de ser una conversa en la qual es pregunti a la persona interlocutora els aspectes que es volen
conixer, tamb farem mfasi en la importncia de la capacitat d'empatia i comunicaci de la part entrevistada
se senti cmoda i proporcioni la informaci que necessitem amb la mxima precisi possible.
A manera de ressenya les preguntes poden ser preguntes directes que reculli temes o contingut com:

Naixement: lloc, pares, context social o moment histric.

Infncia i joventut: criana, germans i una altra famlia, escola i estudis, amistats infantils i jocs, primers
treballs, amistats, joventut i oci.

Vida adulta: famlia, treballs, oci i aficions, experincies vitals i records especials, valors fonamentals.
Vellesa i projecte vital actual: cessament del treball, viudetat, famlia: nts/es, aficions projectes
actuals i futurs, desitjos, afers pendents

44
Quant al seu projecte de vida actual: aproximaci al seu concepte de qualitat de vida:

Percepci de la persona sobre la seva situaci actual i futura: expectatives i projectes personals,
capacitats percebudes, expressions de seguretat o desemparament.
Valors i desitjos en relaci a totes les seves dimensions: salut, dimensi cognitiva, relacional, afectiva,
la gesti de la seva vida, ocupaci del seu temps (gustos, interessos, aficions).

La persona al centre: Expectatives, coneixement previ, voluntarietat, adequaci del recurs a ella (Qu li
agradaria que li oferim?), desitjos de participaci, etc.

Preferncies de la persona sobre:

- El tipus de suports que necessita i la forma en qu considera que han de prestar-se-li.
- El que desitja i vol (fer, participar, ser consultat, ser tractat, ser ajudat, etc.).
- El que no desitja i rebutja (inclosa la seva imatge personal, s de roba, etc.).

Identificaci dels aspectes ms rellevants per a la persona:

- Les seves persones ms estimades: familiars, amics, companys amb qu la persona guarda
especial relaci.
- Els seus llocs preferits: el seu domicili, la casa del poble, el centre, l'habitaci, altres ciutats en qu
ha viscut
- Les ancdotes que li agrada recordar: esdeveniments culturals, viatges, convivncies
- Els interessos actuals: persones ms importants ara, desitjos actuals i plans de futur.
En aquest moment i amb aquest esquema el professional o el familiar poden acompanyar la persona
usuria, amb una escolta activa, en un procs de resum que suposa la identificaci i reminiscncia de les
experincies ms significatives de la seva vida ..
Aquesta reminiscncia permet situacions en qu sentir-se b compartint vivncies i emocions. Permet donar
valor a l'experincia passada, aix com fixar els referents personals presents i cap al futur, desenvolupant la
identitat personal i els mecanismes d'identificaci social i sentiment de pertinena. Situa a les persones en
una millor posici per gaudir d'una millor relaci i socialitzaci en l'entorn residencial, amb els seus familiars
i, si s possible, amb la comunitat.

5. Explica per quins motius la valoraci inicial ha de ser integral.
L'atenci ha de ser integral perqu es dirigeix a la consecuci de millores en tots els mbits de la qualitat de vida
i el benestar de la persona, partint del respecte ple a la seva dignitat i drets, dels seus interessos i preferncies i
comptant amb la seva participaci efectiva.
La informaci la recollirem a travs de la persona usuria, per si no s possible, ho farem a travs dels familiars
o de persones properes a elles. La valoraci inicial ha d'incloure informaci relativa a aspectes biogrfics, de
salut, de funcionalitat, a partir d'aquesta informaci s'elaborar el pla d'atenci individualitzada.
Alguns elements d'aquesta informaci, estan relacionats amb la capacitat funcional, el manteniment de les
funcions cognitives o l'estat d'nim, que els recopilarem aplicant alguna escala (ja estudiades).

6. Redacteu en parelles un conjunt dindicadors o tems que serveixin per valorar en una residncia geritrica

45
si una persona usuria hi est a gust o no.
Per poder conixer b si la persona es troba a gust o disgust al centre i detectar perqu no ho est, hem de fer
una avaluaci de diferents aspectes de la residncia com per exemple:
Respecte a l'exercici de drets:
Pot exercir el dret a la informaci.
Pot exerceix el dret a l'autonomia, se li permet prendre decisions i se li respectin les decisions
que ha pres.
Es respecta la privacitat i intimitat en les cures personals i en la neteja.
Es respecta a la privacitat i intimitat en el tractament de la informaci personal
Es fa un s limitat i adequat de les contencions fsiques.
Es fa un s limitat i adequat de les contencions farmacolgiques.
Respecte a la participaci:
S'ha informat adequadament sobre les vies formals de participaci al centre.
Se li permet la cooperaci persona usuria, famlia i equip professional en el Pla d'atenci.
Es permet la Intervenci i suport a les famlies.
Respecte al benestar psicoafectiu:
Se li ha recolzat durant l'ingrs i adaptaci.
Se li propicia un tracte personalitzat.
S'ha realitzat la Histria de vida o lbum d'orientaci personal i el grau de satisfacci cap a ells.
Es potencia el benestar, confort i identitat.
Es dna importncia a la imatge personal. Es propicia moments perqu assisteixin a la
perruqueria.
Se li permet i respecta les relacions de parella afectiu-sexuals.
Es gestionen els conflictes entre les persones usuries d'una forma adequada.
Es presta una atenci adequada al final de la vida
Intervenci professional i sistemes organitzatius
Percep si es treballa en equip.
El pla individualitzat s'ha dissenyat coparticipat des dels interessos i preferncies de les
persones.
Es revisen les intervencions, pensant en les persones.
Disposa d'una figura del professional de referncia.
Els entorns estan dissenyats perqu siguin predicibles per a persones greument afectades.
Es propicia un enfocament de gnere al Centre.
Entorn fsic i integraci en la comunitat:
El centre est organitzat seguint dissenys amigables que permeten confort i benestar.
Es permet personalitzar i fer de l'habitaci un espai propi.
Es realitzen i programen activitats d'obertura i coordinaci del centre amb la comunitat.
A continuaci et presentem un llistat de preguntes que poden servir per realitzar un qestionari i recollir si les
persones es senten a gust o no, podent concretar en quins aspectes consideren que no reben l'atenci

46
adequada:
L'informen de quines sn les normes del centre?
I dels serveis i atenci que rebr?
Hi ha un Pla d'atenci per a vost? T possibilitats de conixer-ho, de canviar coses objectius,
estratgies, etc.?
Puc fer el que desitgi? Surto i entro quan vull del centre sense haver de donar explicacions? Conec en
quines activitats puc participar?
Puc deixar de participar si no vull acudir? M'ofereixen diferents alternatives?
Coneixen les meves preferncies? I les tenen en compte per organitzar les activitats. Em permeten que
faci les activitats amb les persones que vull?
Si vull fer certes coses Puc assumir certs riscos menjar coses que m'apugen el sucre, pujar les
escales, passejar pel jard?
Si necessito anar al metge m'acompanyen, permeten que els meus familiars ho facin?
Em deixen elegir el metge?
M'ajuden per a la ingesta de la medicaci?
Estan atents de quins medicaments m'he de prendre?
Quan em poso malalta estan ms pendents de mi?
Acudeixen a visitar-me assduament quan he d'estar en llit?
Em proporcionen ajuda per a l'higiene o una altra tasca ntima si la necessito?
s sempre la mateixa persona o no?
Em permeten un canvi si no m'agrada com em tracta?
Respecten la meva intimitat? Em motiven perqu em posi guapo/a?
M'informen i animen que acudeixi a la perruqueria?
Em tracten amb respecte?
Rebo mostres d'afecte?
Es dirigeixen a mi pel meu nom i de vost?
M'animen quan estic trist o no desitjo fer res?
Puc tirar-me la migdiada o estar en la meva habitaci sola quan vulgui?
He de compartir habitaci?
I si no em porto b, puc canviar?
Demanen perms abans d'entrar a la meva habitaci?
No manipulen els objectes ms ntims? O demanen perms per fer-ho?
Disposo dels meus mobles (la butaca, la taula, la cmoda, etc.)? I els meus llenols, cobertors i
tovalloles?
Em permeten decorar la meva habitaci com vull?
Puc elegir qu menjar? He de seguir alguna dieta? I si no vull?
Puc elegir amb qui asseure'm en el menjador?
Puc invitar alguna persona a menjar aqu amb mi?
Respecten la meva opini sobre les persones que no vull que vingui a veure'm?
Puc evitar que se li informe del meu estat de salut o de qualsevol altre afer meu?

47
 Quan rebo visites, puc fer-ho a la meva habitaci? sense que ning ens molesti i sense haver de donar
explicacions?
Em sento a gust en els diferents espais? Sn cmodes? Passo freda o calor?hi ha corrents? Disposen de
la illuminaci adequada?
Els espais estan ben senyalitzats? Trobo amb facilitat el cam per anar als diferents espais? Les sales
estan ben senyalitzades?
Hi ha espais que em permeten xerrar amb un grup d'usuaris tranquillament, sense ser molestats,
sense el televisor prop?
Disposo d'un lloc relaxat, cmode i ben illuminat per poder llegir o simplement estar assegut pensant
en les meves coses, tranquillament?

7. Elaboreu en parelles un conjunt d'indicadors o tems per conixer l'opini de les famlies sobre la qualitat
dels serveis prestats pel centre a les persones usuries, respecte al menjar i les activitats de lleure.
A manera d'exemple els aspectes que hem de recollir per conixer l'opini de les famlies sobre els pats a la
residncia sn:
- Em permeten portar-li alguna cosa de menjar.
- Respecten les coses que li agraden molt i que t costum i li sentin b.
- Respecten els aliments que per la seva religi o hbits alimentaris no han de menjar (musulmans,
vegetarians).
- Pot elegir quin menjar. Ha de seguir alguna dieta I si no vol?
- Se li elabora una dieta personalitzada en el cas que la necessiti: baixa en sal, per a diabtics, hiper o
hipocalrica
- Si est malalta i necessita una dieta especial se li fa.
- Pot tenir les seves galetes favorites a l'habitaci u un altre aliment.
- Ha de menjar-s'ho tot. Respecten la gana que tingui. Pot repetir si t ms gana.
- Pot elegir amb qui asseure's en el menjador. I si vol menjar a la seva habitaci pot?
- Si considera que el men que s'ofereix a la residncia s adequat a les preferncies del seu familiar. s
variat, suficient, ric i sabors, abellidor, adaptat a les seves necessitats, la presentaci el vistosa i atractiva.
Qu canviaria, trauria o afegiria.
- Els horaris sn els adequats, sense per alguna causa de menjar o vol fer-ho a una altra hora se li permet.
- Pot triar el men el dia del seu aniversari.- S'elabora entre tots el men especial per celebrar dies
importants del calendari: festius, dia de Nadal, Nit vella ...
- L'espai per menjar i els estris estan nets, tot ordenat, fa bona olor, s'usa estovalles b planxada, amb
adorns en les taules, tovallons d'un sol s, coberts adaptats si ho necessiten. Se'ls permet seure on i amb qui
vulguin.
- Per obtenir ajuda per menjar se li dna, tant donant-li de menjar, propicindole coberts adaptats, tallant-li
els aliments, triturndoselos o presentndoselos com batuts.
Respecte a les activitats d'oci, a manera d'exemple, haureu de recollir els aspectes segents:
- Respecten les preferncies i gustos de la persona.
- Compten amb les seves opinions.
- Permeten que els familiars assisteixin o participin en algunes activitats.
- Deixen que la persona surti del centre per realitzar activitats d'oci amb els seus amics/es familiars i
propicien aquestes.

48
 - Faciliten que continu amb les activitats que abans d'entrar a viure a la residncia realitzaven.
- Coneix la programaci d'activitats d'oci que es van a dur a terme durant l'any a la residncia.
- Considera que sn suficients, adequades, dinmiques, alegres, participatives o tot al contrari escasses o
excessives, repetitives, inadequades per a les necessitats del seu familiar, avorrides, montones, adapten els
espais i materials en el cas que ho necessiti.
- Se'ls obliga que participin en elles, malgrat que no vulguin.
- Els motiven i informen adequadament.
- Els tallers que s'organitzen disposen d'espais adequats per a la seva execuci, amb material suficient o no.

8. Llegiu amb deteniment el text segent i desprs comenteu-lo amb tot el grup-classe.
En la teva feina com a tcnic, observes que en Jep ha patit un empitjorament significatiu en la seva relaci amb
altres persones, i aix ha donat lloc a alguns conflictes de convivncia, impensables fa unes quantes setmanes.
En la reuni de lequip de treball destinada a analitzar aquest cas hi ha unanimitat sobre la realitat del que passa,
per cap pista sobre la causa que ho ha provocat. Per tant, sacorda que treballarem amb en Jep i amb les
persones ms properes a ell per veure si podem trobar les raons daquest canvi de comportament, a banda de
proporcionar-li ms atenci.
Desprs dhaver indagat sobre el tema, heu detectat un descens alarmant de les visites que rep en Jep,
especialment per part de la seva filla. Sospiteu que ella t problemes familiars, per en Jep no en vol parlar.
En grups de quatre persones, dissenyeu un pla per obtenir la informaci que necessiteu per ajudar en Jep.

A mode general per realitzar el seguiment d'un usuari/a devem:

Implantar mecanismes per detectar les possibles desviacions. Algunes mesures en aquest sentit seran:
Establir un repartiment de responsabilitats entre els diferents professionals de l'equip, i particularment,
en el professional de referncia.
Fixar un sistema eficient de registre de la informaci i comunicaci entre els membres de l'equip i, en
general amb tots els recursos implicats. Els instruments que s'utilitzen sn:
- Registre d'intervenci, que complimentarem en cada actuaci, perqu aix quedi constncia de les
intervencions.
- Registre d'observaci, que elaborem per a cada activitat, fixant en quins moments els
complimentarem i amb quina periodicitat.
- Parts d'incidncies, on es registren successos d'inters, caigudes, canvis d'nim, etc.
En primer lloc davant l'aparici d'un conflicte hem de concretar aquest:
Es reunir l'equip per comentar el cas, cada un aportar que sospites t del que li pot passar al Jep, analitzarem
els registres d'observaci que hem anat omplint durant les diferents activitats en qu ha participat en Jep, aix
com els recollits en la realitzaci de les activitats bsiques de la vida diria, intentant concretar quan van sorgir
els canvis, com sembla que t a veure amb les relacions amb la seva filla Proposem algunes qestions que ens
ajudaran a analitzar on resideix l'arrel del conflicte que ens ocupi.
Ser necessari realitzar l'anlisi de fets doncs, sovint els conflictes apareixen desprs d'un fet anecdtic, que no
s sin el desencadenant d'altres realitats ocultes.
Per analitzar els fets podem centrar-nos en respondre a diverses qestions especfiques que ens poden ajudar a
definir l'abast de la situaci de conflicte.
- Descripci de la situaci.
49
 - Antecedents.
- Persones implicades.
- Quan apareix.
- On apareix.
- Com es desenvolupa (seqncia).
- Reaccions que alimenten el conflicte.
- Solucions intentades i efectes aconseguits.
- Solucions efectives.
Aix mateix s necessari analitzar els efectes dels mateixos (les seves conseqncies). Podem identificar en
l'entorn de convivncia les conseqncies del mateix:
- Com incideix en altres persones usuries.
- Quins sentiments i comportaments genera en ells.
- Com incideix en l'equip.
- Quines actituds pren l'equip.
- Quins sentiments genera en el mateix.
- Quins afrontaments desenvolupa.
- Quins efectes t en l'organitzaci, en la convivncia, en les formes de fer de l'equip, etc.
Tan important s tenir informaci sobre les dinmiques del conflicte, com saber si disposem de la informaci
necessria sobre la situaci i com aquesta informaci s percebuda i sentida per les parts que estan enfrontades
entre si (tots s'han de sentir escoltats). Pel que hem de recollir informaci de la filla de Juanjo i d'ell.
Concretarem una entrevista amb la filla, perqu d'una manera distesa ens informe si hi ha hagut algun canvi en
la seva vida que li hagi pogut afectar Juanjo i si s aix orientar i assessorar-hi solucions.
Un cop analitzat el conflicte podem desenvolupar processos de mediaci a partir de metodologies del "dileg
apreciatiu" centrades en dinmiques de:
Aconseguir una escolta activa i apreciativa per part de tots (perqu existir part de ra en ambdues
parts).
Promoci d'alternatives cercant la participaci per cercar un acord.
Definici de l'acord: definit per escrit i que contempli:
- Accions per al seu desplegament.
- Accions per al seu seguiment.
- Accions de reparaci mtua.
Establir lmits: Definir el que es pot i el que no es pot fer.
Promoure una cultura del dileg i la mediaci que eviti ocultar els conflictes i recerca de solucions.

9. A partir duna pluja didees, elaboreu una llista daspectes que considereu que hem dobservar en una
persona usuria dun centre de dia amb problemes moderats de demncia.
- Creeu un registre dobservaci que inclogui aquests aspectes.
- Indiqueu en quins moments del dia lhaureu daplicar i amb quina periodicitat.

50
Feu una llista d'aspectes que considereu que hem d'observar en una persona usuria d'un centre de dia amb
problemes moderats de demncia. Hem de:
- Seleccionar la persona o les persones que van a observar.
- Delimitar les situacions que sn objecte d'estudi. (Comportament, participacions en activitats, etc.).
- Triar i elaborar l'instrument d'observaci ms idoni per realitzaci l'avaluaci.
Els aspectes que observarem poden ser:
- Orientaci o mostra desorientaci.
- S'expressa correctament.
- Contesta d'una forma adequada a les preguntes o consignes que se li fa.
- Mostra inters per l'activitat.
- Quines conductes li alteren.
- Nivell d'atenci, es mostra atent a les explicacions, a les activitats que exerceix o mostra la mirada
perduda, poc inters, perd el fil de l'activitat.
- Nivell de comprensi, entn les consignes, les explicacions.
- Judici crtic, valora i expressa els seus dubtes d'una forma coherent, opina sobre les actuacions.
- Memria, segueix les rutines sense haver de recordar-li qu hi ha de fer.
El perode per realitzar el seguiment de forma general ser des de la valoraci inicial abans que transcorri una
setmana des del seu ingrs. s convenient fer una valoraci del seguiment de l'evoluci de la persona de forma
general com a mnim un vegada al mes.
En el cas que ens ocupa es dur a terme diriament, cada dia en un moment: en el transcurs de l'pat, en el
moment del seu neteja personal, durant el seu temps lliure, en la participaci de diferents activitats.

10. Selecciona deu habilitats o actituds en qu et consideres competent per a la teva futura feina i deu en qu
et sembla que hauries de millorar.
s una activitat oberta, cada alumne/a tindr unes actituds o habilitats diferents, per a manera d'exemple les
actituds que ha de posseir un bon tcnic han de ser:
- Mantenir una actitud professional davant les persones majors, sense menyscabament d'un tracte cordial,
afectiu i hum.
- Ser flexible quant al compliment d'horaris d'pats, neteja, etc.
- Crear una comunicaci bidireccional (professional-persona usuria i persona usuria-professional.).
- Contar coses i no sols voler que ens les contin a nosaltres. Aix ajuda a fomentar relacions de confiana.
- Parlar i mantenir en el treball una actitud positiva. Observar tant la seva comunicaci verbal com la no-
verbal.
- Actuar amb tranquillitat i assossec en situacions d'agressivitat.
- Mantenir una actitud positiva orientada a cercar solucions, alternatives, ajudes tcniques, oferir estmuls
ambientals per afavorir el benestar de les persones.
- Ser objectius i no derrotistes. Actitud positiva, a solucionar problemes, receptius davant noves terpies o
activitats, s a dir, evitar postures de carcter nihilista, conformista o derrotista (per a qu?, no es pot fer
res).

51
 - Tractar tots les persones usuries amb equanimitat, inters, dedicaci i honestedat professional,
respectant les seves diferncies individuals i grupals.
- Mostrar empatia amb les persones usuries i procurar entendre els seus comportaments.
- Posar-se al seu lloc per entendre els seus sentiments i pensaments.
- Escoltar ms quan parlem en equip o en grups.
- Tenir en compte la histria personal, social i familiar de cada individu, sense jutjar-la.
Cal evitar:
- Parlar massa i no escoltar quan les persones mostren desig de ser escoltades.
- Utilitzar el sarcasme o la ironia de manera que es pugui faltar el respecte o danyar les persones.
- Donar ordres, amenaces o abusar de la nostra superioritat.
- Suposar en comptes de comprovar.
- Oblidar que la persona pot prendre decisions sobre les qestions que l'afectin.
- Atendre demandes impossibles o inadequades davant la insistncia o pressi de la famlia.
- Minimitzar la importncia de les seves preocupacions.
- Culpabilitzar-los pels nostres propis problemes laborals o personals.
- Castigar amb silenci i indiferncia.
- Donar per suposat que per ser majors necessiten ser tutelats o presenten algun deteriorament cognitiu.
- Prendre's qualsevol incident relacionat amb algun membre del personal o amb les persones usuries com
un afer personal (sentir-se atacat).
- Tenir demostracions d'afecte i afecte excessiu amb les persones o comportaments inadequats impropis
d'un professional, sense tenir en compte que la persona usuria tamb t emocions i sentiments.
- Prioritzar l'organitzaci i els drets dels professionals, sobre les necessitats i el benestar de la persona
usuria.

52


UNITAT FORMATIVA 2. SUPORT EN LESTIMULACI COGNITIVA
DE LES PERSONES

NUCLI FORMATIU 7. Funcions cognitives i trastorns psquics en
persones en situaci de dependncia

Activitats

1. Repassa el els continguts referits a les funcions cognitives que has estudiat en el mdul de
CARACTERSTIQUES I NECESSITATS DE LES PERSONES EN SITUACI DE DEPENDNCIA.
Resposta oberta.

2. Llegeix detingudament el DOCUMENT 8.1 i reflexiona sobre la relaci entre els factors externs i interns que
contribueixen a l'aparici de trastorns psicolgics. Coneixes algun exemple de situacions similars a la descrita
en el text?
El text fa referncia a la importncia dels dos factors a l'hora de buscar l'origen d'un trastorn psicolgic, tant els
factors biolgics, de predisposici, caracterstiques personals, tipus de personalitat, etc., interactuen amb
l'entorn i faciliten o impedeixen el desenvolupament d'un trastorn.
Proposar algun tipus d'exemple similar en qu la conjunci de factors externs i interns hagin provocat algun tipus
de trastorn. Resposta oberta.

3. Indica diverses situacions estressants a qu t'hagis enfrontat al llarg de la teva vida. Classifica-les segons
hagin estat personals, interpersonals, econmiques o fsiques. Puntua el nivell d'ansietat que et va produir (de
0 a 10) tenint en compte que 0 correspon a benestar absolut i 10 a ansietat mxima.
Conv animar els alumnes a pensar en situacions personals que els hagin produt una elevada ansietat o angoixa
perqu l'exercici els sigui til, si ms no, per reconixer, i si volen, posteriorment, avaluar el perqu d'aquesta
ansietat, i fins i tot proposar solucions.

53
4. Explica per qu els trastorns i alteracions a nivell mental de l'usuari afecten les persones del seu entorn, per
exemple el personal sociosanitari.
Qualsevol trastorn mental o psicolgic es va reflectir en el comportament del subjecte i en la seva actitud cap a
l'entorn: ja sigui el medi fsic o les persones que l'atenen o amb les que conviu, amb els quals pot desenvolupar
conflictes ja que, o b no estan d'acord amb la seva actitud o conducta, o s el propi subjecte que pateix el
trastorn qu els provoca i no ns conscient.
Moltes vegades sn les condicions de l'entorn fsic les que desencadenen les alteracions en els subjectes (canvis
de rutines, del medi fsic...). Altres vegades sn la falta d'habilitats per relacionar-se o la desorientaci que poden
estar patint, les causes de frecs o conflictes amb el personal sociosanitariosanitari.
Com a professionals haurem de ser capaos de reconixer aquests estats i de manejar diverses estratgies que
ens ajudessin a evitar, en la mesura del possible, aquestes situacions, ja que en moltes ocasions, podem estar
reforant una conducta sense saber-ho, en lloc d'estar eliminant.

5. Llegeix el document segent.
En Josep Llus i lEmilia sn un matrimoni d'edat avanada que han viscut junts gaireb tota la seva vida i s'han portat molt
b. Ara Emilia es troba impedida i roman en llit gaireb tot el dia. El seu marit es fa crrec de la major part de la seva cura
ja que el suport extern que reben es limita a dues hores al mat. A la tarda, el Josep Llus sol visitar una estona el ve i
xerrar amb ell una mica de futbol i d'altres aficions comuns. En els ltims mesos, per, molts dies en tornar a casa es troba
a lEmilia molt agitada: li crida, li recrimina el temps que ha passat fora, l'increpa per la seva falta d'atenci i es posa a
plorar. Llavors el Josep Llus s'asseu al seu costat al llit, la consola, la reconforta, li diu que no passa res perqu estigui sola
uns moments i, si la veu molt afectada, li treu la caixa de bombons que a ella tant li agraden.
LEmilia des de fa unes setmanes ha perdut l'inters fins pels bombons, li costa adormir-se, dorm malament i es desperta
sempre irritada abans de les sis de la matinada. S'ha queixat al Josep Llus de que ja no li agraden els serials de televisi ni
els programes de famosos. Tampoc vol jugar a les cartes ni aixecar-se del llit per res. El Josep Llus no sap qu fer i consulta
per telfon amb el seu fill que viu en una altra ciutat, aquest li aconsella que vagi al seu metge i li expliqui la situaci.

- Explica quins trastorns presenta lEmilia a la primera part del document. Justifica la teva resposta donant una
petita explicaci de cada un. Segons es desprn del text els trastorns ms freqents que presenta lEmilia a la
primera part del text poden ser els segents:
- Ansietat, bsicament deguda a estressors personals, probablement relacionats amb la seva situaci de
malaltia, prdua de dependncia i immobilitat i la manca d'acceptaci d'aquesta situaci.
- Estat depressiu, manifestada per una tristesa extrema especialment en l'aspecte anmic: irritabilitat,
sentiment d'inutilitat, baixa autoestima, etc. Tamb en l'aspecte relacional, ja que sembla que l'nica relaci
d'Emilia sigui el Josep Llus i quan aquest est absent es troba totalment allada.
- Comportament agressiu contra Jos Luis, probablement com a reacci davant el seu sentiment de frustraci
a causa de la prdua d'independncia. Molt lligat a aquest comportament tamb podem apreciar un
component de agitaci, a causa de la situaci ansiosa o depressiva que viu.
- I en la segona part? A la segona part, saccentua el comportament irritable i sembla accentuar-se tamb
l'estat depressiu, especialment pel que fa als aspectes motivacionals. S'installen l'apatia, la inactivitat i el
desinters per activitats que anteriorment resultaven gratificants. Tamb comena a aparixer un altre
comportament tpic de l'estat depressiu: les alteracions en el son, que es manifesten en un somni de mala
qualitat i insomni.
- Fes una valoraci del comportament de lEmilia. El comportament de lEmilia, com hem apuntat, prov de la
seva falta d'adaptaci a la nova situaci que li ha tocat viure i les seves conseqncies repercuteixen de manera

54
agressiva sobre el seu marit. En aquest punt potser tamb pot ser degut a una manca d'habilitats socials per
poder comunicar-se amb el a travs de mecanismes ms eficaos. A ms rep per part del seu marit una atenci
no motivadora que reverteix en una major situaci de dependncia i agreujament de la percepci d'inutilitat.
- Fes una valoraci del comportament del Josep Llus. Jos Luis actua com a cuidador de la seva dona per
probablement no t les eines necessries per fer-ho de manera eficient. Podem apreciar que aquest no actua de
manera adequada (es converteix en un assistent i no en un suport), el que provoca una major dependncia
d'Emilia i desferma l'espiral: major dependncia - major sentiment d'inutilitat - menor autoestima, i en aquest
context l'aparici de conflictes s predictible.
En aquesta situaci hagus estat aconsellable que el Josep Llus fos entrenat pel que fa a quin tipus de refor
utilitzar amb la seva senyora, com respondre davant les seves demandes, com afrontar la passivitat de la seva
dona, com fomentar les seves relacions socials, etc. perqu a primera vista, sembla que est reforant les seves
conductes no adaptatives sense adonar-se'n.

6. Com a professional que treballes en un centre residencial, s'indica per a cada un dels trastorns segents qu
complicacions addicionals comporta atendre persones que els pateixen:

Trastorn Complicacions addicionals

- Problemes de convivncia.
Comportament
- Falta d'habilitats de relaci.
agressiu
- Autoagressi.
- Dificultat per participar en activitats.
- Dificultats per a l'aprenentatge, atenci i memria.
Desinters i inactivitat
- Augment de la dependncia.
- Depressi.
- Conflictes en les seves relacions i en la convivncia.
Agitaci
- Pot posar en perill la seva integritat fsica.
- Desorientaci i prdua.
Deambulaci errtica - Fugides.
- Accidents.
- Cansament.
Insomni - Disminuci de l'estat de salut general.
- Mal humor i irritabilitat, conflictes amb altres usuaris o amb el personal.
Prdua de la gana - Mal estat nutricional, malaltia, dependncia.


7. Completa la taula segent indicant, per a cadascun dels grups, cinc caracterstiques que presentin les seves
funcions cognitives.
Citem algunes, per la informaci completa la poden obtenir buidant la informaci del text (pgines 92-95).

55
 Collectiu Caracterstiques de les funcions cognitives
Solen aparixer limitacions perceptives
s freqent la prdua de memria.
Persones grans Afectaci de l'agilitat mental.
Limitaci de la coordinaci visomotriu.
Aparici d'errors semntics.
Dificultats de concentraci.
Atenci dispersa.
Persones amb discapacitat
Limitaci en els processos d'imitaci.
mental
Alteracions en l'abstracci o simbolitzaci.
Dificultat per compenetrar-se amb altres persones.
Alteracions de la percepci.
Dificultat d'atenci i la concentraci.
Persones amb malalties
Alteracions del pensament.
mentals
Llenguatge desorganitzat, incoherent i pobre.
Pobresa afectiva.
Prdua de memria.
Pobra capacitat d'atenci i concentraci.
Persones amb demncies Pensament empobrit.
Dificultats d'orientaci.
Afectaci del llenguatge.
Persones amb discapacitat Falta d'experincies sensorials o motrius que poden afectar les seves funcions
motriu o sensorial cognitives. El grau d'afectaci dependr del tipus i grau de discapacitat.

8. En el llibre CARACTERSTIQUES I NECESSITATS DE LES PERSONES EN SITUACI DE DEPENDNCIA, d'aquesta
mateixa srie, o b a Internet, pots recuperar les escales que hem citat. Fixa't en els tems o preguntes que
plantegen i en els criteris de valoraci de les puntuacions. Analitza les escales una a una i comenteu a classe.
Activitat de reps.

9. Quines rees haurem d'avaluar en un subjecte que presenta importants llacunes de memria, que est
ben orientat i que a nivell fsic i emocional no presenta problemes importants?
A ms del seu nivell cognitiu (atenci, memria i percepci) caldria avaluar el seu grau d'ansietat / depressi, la
seva relaci amb el medi o aspecte social i obtenir informaci de com s un dia quotidi en la seva vida i poder
veure aix quin tipus d'estratgies utilitza per recordar.

10. Feu un role playing en qu una persona representi el paper de pacient i una altra el de professional. Qui
actu com pacient ha de descriure al professional la seva situaci, i qui adopti el paper de professional ha de

56
triar l'escala o les escales que consideri que cal aplicar. Haur administrar i valorar els resultats. Desprs, heu
dintercanviar-vos els papers.
Activitat prctica de representaci.

57


UNITAT FORMATIVA 2. SUPORT EN LESTIMULACI COGNITIVA

DE LES PERSONES

NUCLI FORMATIU 8. Tcniques de manteniment i

rehabilitaci de les funcions cognitives
Activitats


1. Debateu en classe i si cal busqueu informaci:
- Per qu la majoria dels programes d'intervenci en funcions cognitives s'han desenvolupat per a
l'entrenament de persones amb demncies? La majoria dels programes d'intervenci en funcions cognitives
s'han desenvolupat pensant en l'entrenament de les persones amb demncia perqu sn aquestes persones les
que han presentat deterioraments cognitius ms evidents i en moltes ocasions han estat institucionalitzats, de
manera que el treball amb ells es feia necessari, ja sigui per frenar o ralentitzar aquest procs.
- Per qu creieu que sn vlids per als altres collectius? Es poden utilitzar per a altres collectius perqu
treballen aspectes com l'atenci, la percepci o la orientaci, susceptibles de ser entrenats en subjectes que
presenten altres trastorns o discapacitats: deficients sensorials, persones amb discapacitat mental o trastorns
de personalitat, etc.

2. Explica les semblances i les diferncies que hi ha entre les terpies d'orientaci a la realitat en sessions i
l'orientaci a la realitat 24 hores.
Tots dos treballen l'orientaci espai-temporal i personal i s'utilitzen amb els mateixos collectius: persones que
pateixen algun tipus de prdua de memria, autisme, demncies o trastorns confusionals. La principal
diferncia s que mentre que:
L'OR en sessions es desenvolupa de manera molt estructurada a travs de tallers, en grups reduts, en un
espai localitzat, a una hora determinada i amb una freqncia tamb defecte.
L'OR 24 hores consisteix a organitzar el espai en qu es desenvolupa el subjecte a travs de cartells,
senyals, colors, calendaris..., per estimular la seva atenci i que estigui orientat en tot moment. No s
noms un monitor com en el cas anterior el que organitza una "classe o sessi", sin que tot el personal
del centre o de la famlia est implicat en el procs al llarg de tot el dia.

58
3. Imaginat que prestes el teu servei al domicili de lAntoni i la Maria, una parella dancians. LAntoni est en
una fase intermdia dAlzheimer, i la Maria, que es val per si mateixa, lajuda en algunes activitats, per per
problemes coronaris no pot fer grans esforos. La teva feina al mat s ajudar lAntoni a llevar-se i
acompanyar-lo al lavabo, on la Maria lajudar en la seva higiene personal. Desprs el traslladars al
menjador i el deixars installat abans de dedicar-te a altres tasques domiciliries.
- Assenyala, en el perode dintervenci que va des que aixeques lAntoni fins que el deixes al menjador,
diferents actuacions que hauries de dur a terme en una terpia dorientaci en la realitat 24 hores.
Podem comenar saludant, sempre cridant-lo pel seu nom, dient qui som i que, com un altre dia ms, estem
a casa. A continuaci podem preguntar com est, recordar la data, el lloc on es troba i amb qui, i explicar
clarament qu farem amb ell: acompanyar-lo al lavabo i ajudar a la seva dona en la seva higiene personal.
Ja al bany, podem donar nom a tots els objectes que utilitzarem en la seva neteja i que vagi repetint o ell
mateix anomenant-los.
Podem aprofitar la situaci de l'esmorzar per preguntar-li qu prendr, el que li agrada ms, qu far avui, si
espera visita... Totes aquestes preguntes han de ser curtes, clares i formulades en positiu.
- Explica a la Maria en qu consisteix aquest procs i com ha dactuar.
Quant a Maria, nosaltres servirem de model de com sha de fer aquesta orientaci amb el seu marit, li
aconsellem el mateix tipus de preguntes perqu les formuli al llarg de tot el dia, en diferents moments. s
important explicar quin s lobjectiu: aconseguir que el seu marit segueixi en contacte amb la realitat durant
el major temps possible, d'aquesta manera augmentarem la seva implicaci.

4. Completa la taula segent indicant alguns exemples d'activitats d'entrenament que es puguin realitzar per
estimular cada un dels processos relacionats amb la memria.

Procs Activitats destimulaci

- Activitats d'escolta, acompanyades de preguntes sobre el text comentat.
Atenci i
concentraci - Activitats de passatemps: sopes de lletres, reconeixement de diferncies entre dos
imatges iguals, localitzaci de figures ocultes ...
- Activitats de discriminaci visual (fotografies, lmines ...)
Percepci - Activitats de discriminaci auditiva (reconeixement de sorolls, audicions ...)
- Reconeixement d'objectes pel tacte.

- Memria immediata: recordant successos i accions ocorregudes pocs moments

abans: noms dels participants, activitat que s'est realitzant, etc.
- Memria a curt termini: per exemple, repassant al final de cada sessi que s'ha
Memria fet, les caracterstiques d'un objecte que es presentat, la historieta que s'ha
comptat, etc.
- Memria a llarg termini: evocant records d'esdeveniments i persones del passat
(tcnica de reminiscncia).

- Treballar conceptes generals relacionats amb l'orientaci: dalt-baix, davant-

Orientaci
darrere, damunt-davall, dreta-esquerra, enmig-al costat, a prop-lluny, etc.
espacial
- Treballar conceptes especfics d'orientaci: punts cardinals, senyals d'orientaci

59
 de l'edifici (fletxes de senyalitzaci, recorreguts, etc.), senyals estandarditzades
(semfors, pas de zebres, creu de la farmcia, etc.).
- Treballar punts de referncia que pugui identificar sense ajuda durant un trajecte i
que li serveixin per orientar-se en el lloc on es troba: un arbre, un edifici, un
monument, una parada d'autobs, una botiga.
- Treballar les distncies entre punts. S'han de reconixer mnimament les
distncies entre els punts per posteriorment treballar un recorregut. Es pot
aprendre a calcular en passos, en metres, en temps, etc.
- Treballar recorreguts o itineraris concrets degudament ensenyats.
- Treballar conceptes generals relacionats amb la cronologia: abans-ara-desprs,
abans d'ahir-ahir-avui-dem-passat mat, hora-dia-setmana-estaci-any, etc.
- Treballar les rutines diries, que es repeteixen diriament: aixecar-se, esmorzar,
dinar, activitats ..., que serveixen de referncia i proporcionen sentit al temps de
Orientaci l'usuari i a la seva organitzaci. Per a aix s'utilitzen els horaris diaris on
temporal s'especifiquen, si cal de manera grfica, les diferents activitats del dia.
- Treballar dates significatives per persona: aniversaris (propi o de familiars), festes
(Nadal, festa major, setmana santa ...), dies d'activitats especials (vacances,
excursions ...), etc. Aquests esdeveniments es marcaran en els horaris setmanals o
en les agendes amb la participaci dels usuaris.
- Per emmagatzematge i recuperaci: realitzaci d'exercicis amb paraula com: mots
encreuats, ordenar paraules i frases desordenades, organitzar paraules per
categories, buscar contraris, completar refranys, associar noms i adjectius, etc.
Llenguatge
- Pel que fa a la comunicaci, es podran treballar tots els aspectes relacionats amb
l'agilitat i fludesa verbal, ja sigui a travs de l'estimulaci o mitjanant la intervenci
logopdica.

5. En parelles, expliqueu detalladament tot el procs que seguireu per ensenyar a un usuari amb notoris
problemes de memria, les estratgies necessries perqu es desplacs autnomament des del centre
(escola o institut) a la farmcia ms propera.
Podrem comenar treballant conceptes bsics espacials: dalt-baix, dreta-esquerra, davant-darrere... per
posteriorment centrar-nos en altres especfics de l'orientaci: punts cardinals, senyals i indicacions de trnsit.
A continuaci s molt important que la persona tingui certs punts de referncia que li serveixin per orientar-se.
Han de ser fcil d'identificar i memoritzar (un semfor, un quiosc ...)
Desprs farem el recorregut, primer amb un dibuix de la zona, amb llapis i paper, per posteriorment
acompanyar al subjecte fins a la farmcia. Aquest acompanyament es podr fer diverses vegades per anar
retirant progressivament.
Tamb s important ensenyar algunes estratgies per si es perd o desorienta, per exemple que pregunti a alg
o que pugui tornar al centre.

6. La Julia s una dona gran en un estat intermedi de la malaltia d'Alzheimer que viu en una residncia. Rep
poques visites, per la setmana que ve s el seu aniversari i s'espera que vinguin els seus nebots. Explica com
treballars durant la setmana aquest esdeveniment.

60
Haurem treballar els aspectes de l'Orientaci temporal amb un calendari, en el qual marcarem el dia del seu
aniversari, i en el qual anirem assenyalant els dies que falten diriament, explicant cada dia la importncia
d'aquesta data, qu s el que passar , qui vindr, qu i on es far la celebraci, etc. S'haur de treballar per que
recordi els noms de cada un dels nebots i alguna cosa sobre ells.
Si t lectoescriptura s important que ho escrigui en una agenda per poder llegir tot el que es va treballant
diriament o recrrer-hi en cas d'oblidar algun detall.
Tamb haurem de considerar el seu estat anmic, si est nerviosa o presenta cert grau d'ansietat s important
aplicar alguna tcnica de relaxaci.

7. En la teva vida quotidiana acostumes a utilitzar estratgies de visualitzaci, categoritzaci, associaci i
repetici per recordar-te de algunes coses. Posa almenys un exemple de cadascuna.
Serveixin com a exemples els segents:
Visualitzaci: molts tenim una imatge "com una foto" de l'organitzaci i collocaci dels aliments en el
nostre rebost o dels estris de cuina en els prestatges...
Associaci: Aprenem la matrcula de la nostra moto o cotxe, o el nmero de telfon d'una amiga perqu
els seus nmeros coincideixen amb una data significativa.
Categoritzaci: podem organitzar els nostres apunts per temes, la qual cosa facilita la seva organitzaci i
estudi. Tamb els calaixos: roba interior, samarretes, cinturons...
Repetici: llegim i moltes vegades en veu alta repetides vegades una frase o refrany que volem recordar,
un esquema que hem d'estudiar...

8. Assenyala quines estratgies especfiques o d'estimulaci o estem treballant amb cada activitat:
- Endevinalles. Memria a Llarg Termini.
- Trobar els errors entre dos dibuixos. Atenci.
- Presentar un dibuix durant un minut i sollicitar que ens el descriguin. Memria A Curt Termini.
- Demanar que agrupin diversos objectes en funci de la seva forma. Categoritzaci.
- Incitar que reconeguin una substncia o objecte pel seu olor. Discriminaci olfactiva (percepci).
- Imitar moviments fins amb els dits. Prxies.
- Seguir els traos que marquen uns nmeros fins a formar una figura. Atenci.
- Fer un mots encreuats. Llenguatge.

9. Tacaben de presentar un company i una companya nous al grup. Ell es diu Ulpi Saltieri Comas i ella
Conxita Snchez Alterio. Indica algunes de les estratgies que pots utilitzar per aprendre't aquests noms.
Resposta oberta, en funci dels recursos de cada alumne. Presentem diversos exemples:
Recordar les inicials associant a alguna frase USC: Un Gripau Coix.
Relacionar la coincidncia entre les lletres inicials d'ambds noms: USC-CSA.

61
 En el cas de Conchita Snchez Alterio, puc conixer alg que es digui Conchita Snchez i noms hauria de
recordar l'ltim cognom.

10. Esteu preparant una setmana de vacances per als usuaris de la residncia on treballes. Aprofitareu la
preparaci de la maleta com una activitat per entrenar la memria. Per parelles, expliqueu detalladament
com ho fareu, utilitzant almenys dues de les estratgies de les quatre (visualitzaci, categoritzaci, associaci
i repetici) que hem estudiat.
Algunes estratgies sn les segents:
Visualitzaci: fer una imatge mental d'on collocarem cada cosa dins la maleta i lorganitzarem d'aquesta
manera. Ens podem ajudar de llapis i paper. Tancar els ulls i descriure la posici de cada cosa que hem posat
una vegada preparada.
Categoritzaci: la roba pot i ha d'anar collocada segons el seu s o el lloc del cos on s'han de posar, en un
lloc determinat. Objectes de neteja, roba interior, mitjons, camises i samarretes, pantalons i banyador...
Associaci: es pot utilitzar estratgies d'aquest tipus: guardem els objectes de lavabo a la borsa blava.
Repetici: es pot utilitzar per recordar durant diverses vegades on s'ha collocat cada cosa. O b podem
treure el que hem guardat i tornar-lo a ficar en el seu lloc exacte.

11. Per qu una sessi de memria comena amb un explicaci terica sobre el funcionament de la memria i
de les possibles alteracions que poden aparixer?
s important que els participants de qualsevol tipus d'activitat i especialment els d'una sessi de memria,
spiguen qu s el que es far en aquest espai, el perqu de les seves llacunes o petits oblits i que poden en
major o menor mesura ser solventats.
Aix calma la seva ansietat al poder preveure i controlar el seu entorn. Tamb es pretn modificar les possibles
creences negatives que tenen sobre la seva memria i fer ms comprensible aquest procs.

12. Feu un recull de jocs i materials que serveixin per treballar l'entrenament de la memria. Sobre cada joc o
material, indiqueu quines funcions estimula i les instruccions o manera de funcionament.
Activitat prctica. Un cop recopilats els jocs, materials o programes especfics que entrenin la memria, es pot
proposar l'elaboraci d'una fitxa identificativa que desprs pot posar-se en un arxivador i que pugui servir de
consulta al grup. L'esquema de la fitxa pot ser el segent:

- Nom.
- Materials: de quin material est construt i com s: cartes, fitxes, lotus,
objectes en miniatura ...
- Instruccions d's.
- Tipus de memria o altres funcions cognitives que treballa.
- Grup d'edat a qu va dirigit / tipus de patologia.

62
13. Per parelles, prepareu una sessi de reminiscncia per a una persona de vuitanta-cinc anys. Penseu en el
context histric de la infncia i joventut d'aquesta persona (guerra civil, postguerra, etc.). Podeu cercar fotos i
objectes antics a casa vostra, fotografies d'esdeveniments histrics, recuperar msiques de llavors, etc.
Un cop tingueu dissenyada l'activitat, feu un joc de rol en qu un membre de la parella exerceixi de professional
i l'altre d'usuari.
Resposta oberta. s important tenir preparat un bon arsenal de preguntes del tipus:
Quina edat tenies llavors?
Amb qui vivies?
Qu feies all?
...
Si s possible, acompanyar la sessi amb material auditiu com a msica de l'poca, els records seran evocats
amb ms intensitat, ja que de tots s conegut el gran valor que t la msica per despertar les nostres emocions.

14. Imagineu que tingussiu de practicar una sessi de reminiscncia a una persona gran (via, avi, oncle,
etc.) molt propera a vosaltres. Recupereu alguns materials que us podrien servir d'instruments per a aquesta
sessi. Si teniu l'oportunitat, podeu preguntar-li a aquesta persona sobre cadascun dels materials que heu
seleccionat i apuntar les seves respostes.
Resposta oberta. Haureu procurar materials de quan ell era nen o jove: fotografies antigues seves o del lloc on
vivia, objectes, msiques ...

15. Completeu la taula segent explicant qu significa cada rea i dissenyant una activitat de psicomotricitat
per a cadascuna d'elles:

rea Definici Activitat proposada

Es refereix al coneixement i la
Exercitaci de diverses parts del cos i el seu
conscincia que la persona t de si
reconeixement. Per exemple: aixequem els braos i
Esquema mateixa pel que fa l seu cos, aix
els portem al clatell, estirem el braos cap amunt,
corporal com de les seves possibilitats de
ara posem els braos en creu, doblem els colzes i
moviment i de les seves
ens posem les mans a la cintura ...
limitacions.
Tot el conjunt d'activitats manuals de precisi com
Capacitat de realitzar moviments
seguir amb el tra un recorregut, treballs amb
Psicomotricitat precisos (generalment amb la m i
plastilina, manipulaci de pilotes i objectes
fina els dits) amb la mxima precisi
antiestrs, treballs de retallat i perforat amb
possible.
tisores, utilitzaci de coberts, etc.
Control del propi cos (caminar,
El nombre d'activitats s molt ampli: seguir un
Psicomotricitat pujar escales, aixecar-se, donar-se
recorregut, pujar i baixar graons, passar-se una
grossa la volta al llit, etc.) I la manipulaci
pilota, etc.
d'objectes ms grans.
Com est molt relacionada amb la motricitat
Control Es refereix a la manera habitual de
gruixuda, les activitats que es plantegen sn del

63
 postural mantenir la postura i l'equilibri. mateix tipus.
La postura s la posici que adopta
el cos i l'equilibri la manera com es
mant aquesta postura, ja sigui de
manera esttica o quan s'est en
moviment.
Hi ha un ampli repertori d'activitats: caminem
Estructuraci de s la percepci que es t de l'espai desordenadament per tota la sala, ens agafem les
extern i al seu posicionament al. s mans i fem una rotllana, ens situem fent una filera
Lespai bsica per facilitar l'orientaci uns darrere d'altres, ens colloquem prop els uns
dels altres, ens posem darrere de la cadira, etc.
A part de treballar els eixos centrals (mat, tarda,
nit, ahir, avui, dem) la prctica psicomotriu est
destinada a la interioritzaci de ritmes ja sigui:
Consisteix a establir uns ritmes que - Com a resposta a estmuls (seguim el ritme de
Estructuraci del
afavoreixin la interioritzaci dels la msica amb els braos, ara ho acompanyem
temps
aspectes temporals. amb la palmes, amb els peus ...).
- Com producci de ritmes (marquem un ritme
amb les palmes, colpejant damunt d'una taula,
amb instrument musical, etc.)
Fa referncia al domini d'una part Es realitzen activitats relacionades amb l's de la
del cos respecte de l'altra (dreta o m dominant o no dominant, exercicis fsics i
esquerra). Tenir domini en aquest d'orientaci (girem a la dreta i donem tres passos,
Lateralitzaci
mbit facilita la representaci de tres passos enrere i girem a l'esquerra...; estn la
l'esquema corporal i afavoreix m esquerra i amb ella arriba el cap del teu
l'orientaci espacial. company ...).

16. Escriu un llistat el ms ampli possible de diferents activitats que es poden treballar amb msica i elements
musicals.

L'audici musical.
El ball i el moviment.
La composici de ritmes.
La combinaci de la msica amb altres activitats.
La msica com a element relaxant.
La msica com a instrument d'evocaci i records (reminiscncia).
La msica com a activitat memorstica: endevinar canons, relacionar canons i intrprets, recordar la
lletra d'una msica, cantar tornades, etc.
A ms d'aquestes activitats que hem estudiat, es pot demanar informaci sobre altres fins per als que s'utilitza
la msica: rehabilitaci de nens sords, autistes, amb sndrome de Down, l's en el treball de la memria...

64
17. En el programa de psicoestimulaci cognitiva d'Ermini-Fnfschilling que hem vist en el Document 4.4,
indica les diferents estratgies d'entrenament de la memria (visualitzaci, categoritzaci, associaci i
repetici) que es treballen i explica com.

Estratgies On es treballen? Com es treballen?

En completar el dibuix s'est reforant una
Visualitzaci En la fase de concentraci.
imatge visual que es recordar ms fcilment.
En ordenar els dibuixos penjats a la pissarra en
Categoritzaci En la fase de memria/vocabulari.
diferents categories.
En escriure associacions amb la paraula gla i
Associaci En la fase de fluncia semntica.
paraules relacionades.
En recordar i repetir els objectes prviament
Repetici En la fase de memria.
manipulats.

18. Completa la taula segent indicant les caracterstiques principals de cada programa de psicoestimulaci.

Programa Caracterstiques
La metodologia d'aquest programa implica l'aplicaci diria (5 dies a la
setmana), durant 8 hores al dia per part d'un equip multidisciplinari. Una
sessi diria pot incloure les activitats segents:
- Benvinguda i desdejuni.
Programa de
psicoestimulaci - Tallers de psicoestimulaci cognitiva.
integral (PPI) - Taller de psicoexpressi, cinesiterpia o psicomotricitat.
- Dinar i sobretaula.
- Entrenament de les activitats de la vida diria.
- Comiat.
s un programa ms pensat en la prevenci de les funcions deteriorades que
en la seva rehabilitaci, s a dir, t com a objectiu optimitzar les funcions
cognitives que encara conserven, fomentant la motivaci i preservant
Programa d'estimulaci l'autonomia de les persones participants.
preventiva (PPP)
Es desenvolupa en 54 sessions, en les que es tracten, de manera ldica i
socialitzadora, les diferents rees cognitives: orientaci, atenci, memria,
pensament, llenguatge i prxies.
s un programa multimdia d'avaluaci i rehabilitaci neuropsicolgica que,
a travs d'una metodologia intutiva i fcil de realitzar, permet la interacci
entre ordinador i usuari a travs d'una pantalla tctil.
Programa Gradior
L'usuari segueix les instruccions i les pautes que l'ordinador li indica en
cadascuna de les proves (d'atenci, de percepci, de memria, etc.) i li
informa sobre el resultat de la seva realitzaci.

Programa Smartbrain Tamb s un programa en suport multimdia. Compta amb un banc

d'activitats interactives, agrupades per categories, que se seleccionen segons

65
 les funcions cognitives que es vulgui estimular i disposa de diferents nivells
de dificultat a qu s'accedeix a mesura que se superen les fases anteriors.

19. Entra a la pgina web de Smartbrain (http://www.smartbrain.net/) i amplia la teva informaci sobre aquest
programa. Per parelles, tamb podeu buscar a internet informaci sobre els altres programes.
Activitat prctica consistent a consultar la pgina web proposta.

20. En grups, busqueu a la biblioteca del vostre centre, de la universitat o a travs d'Internet algun programa de
psicoestimulaci destinat a un collectiu especfic, i extraieu la informaci segent:
- Destinataris: caracterstiques, grup d'edat, etc.
- Objectius: generals i especfics.
- Metodologia: en qu consisteix una sessi, com s'organitzen en el temps, sn grupals o individuals ...
Activitat de recerca i treball en grup. Hi ha gran quantitat de material de manera que la recerca que es planteja no
presentar gran dificultat per a l'alumnat.

21. Dirigeix-te al centre de gent gran ms proper a la teva zona i intenta esbrinar quins tipus d'activitats
relacionades amb el manteniment i la rehabilitaci de les funcions cognitives s'estan duent a terme actualment i
com estan organitzades, amb quantes persones usuries treballen i amb quina freqncia.
Analitzeu a classe la informaci obtinguda i traieu conclusions sobre la idonetat dels programes. Els considereu
suficients per al collectiu al qual atenen?
Activitat de recerca i treball en grup. Es pretn que l'alumnat sigui conscient de la realitat de la rehabilitaci de les
funcions cognitives i de com es posa en prctica tot l'aprs en aquesta unitat.

22. Feu una visita a un centre de persones amb discapacitat intellectual i observeu com treballen els aspectes
cognitius que heu estudiat en aquesta unitat. Has reconegut alguna de les tcniques exposades en el text?
Activitat grupal. Es pot plantejar com una activitat extraescolar.

66


UNITAT FORMATIVA 2. SUPORT EN LESTIMULACI COGNITIVA

DE LES PERSONES

NUCLI FORMATIU 9. Intervenci en trastorns psquics: tcniques
cognitives i tcniques de relaxaci

Activitats

1. Indica quines pautes generals en els aspectes teraputic, comunicatiu i educatiu aplicaries en les situacions
segents.

Curatiu Comunicatiu Educacional

Animar-la i ajudar-la a continuar
Estar alerta sobre Preocupar-se pel que li fent coses, encara que en la
Usuria
els canvis en la passa i esforar-se per continutat i intensitat que les seves
domiciliria en
seva salut. Evitar entendre la seva situaci. possibilitats li permetin.
estat depressiu
que s'automediqui Ser receptiva amb ella
amb poca Estimular la seva interacci social
i portar-la al (escoltar) i tractar-la amb
atenci informal procurant que visiti algun club o
metge. respecte, dignitat i afecte.
centre de dia.
Preocupar-se pel que li
Vigilar i registrar Respectar les seves rutines, no
Pacient en passa i esforar-se per
els canvis en la provocar canvis bruscos i mantenir
centre de dia en entendre la seva situaci.
seva capacitat el seu entorn estable, senzill i segur.
fase de Ser receptiva amb ella
funcional. Fer que Facilitar activitats gratificants i
demncia lleu (escoltar) i tractar-la amb
el visiti un metge. accessibles.
respecte, dignitat i afecte.

Vigilar que es Esforar-se per Prevenir situacions conflictives i fer

Pacient prengui la comprendre la seva cas oms dels comportaments
residencial amb medicaci i situaci i emocions i agressius, sense reforar-ne cap
comportament demanar ajuda intenta comunicar-te amb d'ells.
agressiu quan sigui ell. Adaptar la teva Reforar noms els comportament
necessari. fermesa a cada situaci. incompatibles amb els agressius.

67
 Cerca les causes Evitar que aquesta situaci Fomenta l'autoestima i refora els
Usuari
reals de la la percebi com prdua de motius que han estat causa de la
domiciliari amb
malnutrici i dignitat i no avergonyir-lo. malnutrici. Si cal procura un servei
signes de
acompanyar al Escoltar-lo i tractar-lo amb d'pats a domicili o la seva
malnutrici
metge. respecte. tramitaci a un centre de dia.

2. Explica una situaci concreta en qu es reprodueixi el cicle de retroalimentaci negatiu en situacions
conflictives. Justifica per qu la incidncia sobre un dels tres graons contribuir a trencar el circuit.
Resposta oberta. Un exemple s el segent:
- Situaci conflictiva: un mal ents entre companys ha provocat que una pacient de la residncia
nouvinguda no hagi pres la medicaci. Et culpen a tu.
- Problemes psquics: penses en el que ha passat i en el intil que ets, en qu tots pensaran que ets un
maldestre i que no serveixes per aix.
- Somatitzaci: et fa mal el cap de tant pensar, nus a la boca de l'estmac, nerviosisme en veure als altres
companys, ganes de vomitar...
- Afectaci a l'rea social: talles, no vols sortir ni trobar-te amb els teus companys, set fa difcil treballar en
grup perqu has perdut la confiana en ells...
Tot i que la intervenci ha de ser sempre global, el fet d'incidir en alguna d'aquestes rees, sobretot en els
pensaments desadaptats, fa que el cercle vicis es trenqui, ja que totes estan interrelacionades molt fortament i
no es donar una sense l'altra.

3. Amb el que has aprs en el mdul de ATENCI SANITRIA, explica les diferncies fisiolgiques que hi ha
entre la respiraci convencional i la respiraci abdominal completa.
La principal diferncia s que la respiraci completa oxigena millor la sang i estimula la circulaci sangunia, la
qual cosa aconsegueix disminuir l'ansietat i afavorir la relaxaci. Quant al procediment, en la respiraci
completa es mobilitza el diafragma, de manera que elevem l'abdomen al realitzar-la.

4. Fes una llista de possibles situacions amb les que et puguis trobar i en qu les tcniques de relaxaci
puguin ajudar.
Algunes situacions referents a l'exercici de la professi sociosanitria en qu la relaxaci pugui servir d'ajuda
sn les segents:
Entrevista de treball.
Inici de la nostra activitat laboral: el primer dia.
Relaci amb els nous companys.
Interactuar amb pacients "difcils".
Maneig de nou material sanitari, desconegut per nosaltres.

5. Explica la relaci que hi ha entre autocontrol i relaxaci.

68
La relaxaci ens permet prendre conscincia del nostre cos, la tensi dels msculs, el nostre estat d'ansietat i
totes les seves psicomatitzacions (palpitacions, suor, tremolors ...) ajudant-nos a identificar les emocions
alterades.
Si tenim conscincia de tot aix podrem controlar i afrontar les situacions problemtiques o estressants amb
ms xit. Aix seria l'autocontrol.


6. Cerca altres mtodes de relaxaci com el ioga i investiga sobre quines patologies o trastorns podrien
utilitzar.
L'alumne, entre d'altres, pot buscar informaci sobre aquests altres mtodes de relaxaci:
Meditaci.
Ioga.
Respiraci diafragmtica.
Biofeedback.
Entrenament autogen.
Reducci de l'Estrs Basada en l'Atenci Plena.
Visualitzaci d'imatges mentals agradables.
Altres tcniques de relaxaci que, com el ioga, incorporen l'exercici fsic sn caminar, la jardineria i el Tai Chi. A
ms a ms resulten molt tils per mantenir un alt estat de relaxaci el massatge, l'acupuntura, la reflexoterpia
i l'autocontrol.
Les principals patologies i trastorns que acostumen a millorar amb aquestes tcniques:
Atacs d'ansietat.
Problemes cardacs.
Depressi.
Mal de cap.
Hipertensi.
Sistema immunolgic.
Control del dolor.
Control de l'estrs.
Control de la ira.
Recerca de benestar personal.

7. Fes una llista de pensaments molestos que t'han aparegut en algun moment de la vida. T'han creat malestar
o angoixa? Creies que eren normals? Els has prestat ms importncia de la deguda alguna vegada?
Per ajudar a recordar aquests pensaments, seria convenient centrar-se en un context o tema determinat: famlia,
parella, amistats, mbit acadmic..., i mirar de trobar els motius que ens van portar a generar aquests
pensaments.

69
8. Indica a quin tipus de distorsi cognitiva creus que correspon cada un dels casos segents (pots assenyalar
ms d'un tipus). Indica a continuaci un pensament alternatiu.
- Com en els exmens em poso nerviosa s que vaig a suspendre i per tant no em presento. Inferncia
arbitrria.
- Un usuari a qui han detectat un cncer en fase inicial, pressuposa que ho passar molt malament i es
morir aviat perqu una vena seva que va tenir cncer va morir fa poc. Sobregeneralitzaci.
- Una malalta en rehabilitaci creu que mai podr recuperar perqu a la primera fase no s'han assolit tots
els objectius. Maximitzaci.
- A la Maria l'han citat perqu vagi a Direcci, ella ha interpretat que lhan dacomiadar. Inferncia
arbitrria.
- Una usuria s'ha queixat a l'infermer que li fa mal quan l'auxiliar li cura les ferides. Ella l'ha interpretat
com que s una intil per aquest treball. Abstracci selectiva.
- El Manel li va dir a la seva dona que li agradava ms la paella del men del bar que la seva i ella ha
pensat que no sap cuinar. Abstracci selectiva.
- En una reuni de l'empresa del SAD s'ha comunicat als professionals domiciliaris que sesmercin en les
cures personals ja s'han rebut queixes sobre aix. La Llcia creu que aquesta advertncia ha estat
provocada per culpa seva. Personalitzaci.

9. Explica quines diferncies hi ha entre pensament positiu i pensament racional. Quin s el que s'ha d'aplicar
en les tcniques de reestructuraci cognitiva? Per qu?
Quan ens referim a pensament positiu normalment pensem en ser persones optimistes, en veure el bo d'un
esdeveniment o pensar noms en les possibles solucions que ens beneficiaran o que solucionaran un conflicte,
en canvi, el pensament racional es produeix quan avaluem una situaci, els pros i contres, el positiu i el negatiu, i
fem una reflexi per donar suport a una opci o una altra.
Est clar que la reestructuraci cognitiva necessita del pensament racional, que s objectiu, i en el qual es posa
en joc la soluci de problemes com a tcnica per resoldre conflictes. Es valoren totes les opcions, ens agradin
ms o menys. El que s'intenta s solucionar el conflicte o b canviar el nostre pensament per un altre ms
adaptatiu.

10. Dibuixa un esquema per representar el funcionament de les tcniques de reestructuraci cognitiva, un
altre per les tcniques d'afrontament i un tercer per a les tcniques de soluci de problemes.
Com a model serveixen els segents:

70


71


11. Escriu tres exemples de situacions en qu les tcniques de reestructuraci cognitiva puguin ser tils, tres
en qu ho siguin les tcniques d'afrontament i tres en qu corresponguin les de soluci de problemes.
Resposta oberta. Proposem alguns exemples:
Reestructuraci cognitiva:
- Canviar els pensaments distorsionats de persones que pateixen esquizofrnia.
- Canviar pensaments distorsionats d'un major que pensa que no serveix per a res.
Tcniques d'afrontament:
- Ansietat davant una entrevista de treball.
- Preparar-nos els dies anteriors a unes oposicions.
Soluci de problemes:
- Elegir el lloc on anirem de vacances: preus, mitjans de transport, durada del trajecte, tipus
d'hotels...
- Dubtes davant dues propostes de treball.

12. En quina mesura s til dominar tcniques de relaxaci i de reestructuraci cognitiva quan s'apliquen
tcniques d'afrontament en situacions estressants?

72
El saber relaxar-se s una premissa bsica per a l'afrontament d'una situaci que ens provoca estrs perqu ens
ajuda a enfrontar-la amb ms tranquillitat i evitar que la situaci ens sobrepassi, noms aix podrem controlar,
estant serens.
La reestructuraci cognitiva ens ser til per, per dir-ho aix, "restar importncia" a la situaci, per veure-la de
manera ms objectiva, tal com s, comprovant potser, que estvem equivocats, quant a la seva gravetat o que
tenim la soluci, el que ens eliminar el malestar.

13. Busca un problema que et ocasioni certes molsties (pot ser el problema amb una amiga, una discussi
amb els teus pares o amb la teva parella, un enfrontament amb el teu professor, etc.). Considera si el
problema s real en si o si rau en la resposta que adoptes. Intenta aplicar la tcnica de resoluci de
problemes de manera similar a com ho hem fet en el DOCUMENT 10.6.
Resposta oberta. Caldr tenir en compte els aspectes segents:
Analitzar la resposta que s'ha donat a la situaci escollida, el context en el que ha passat: qui, com, per
qu, on, quan, quantes vegades... Noms aix, sent sistemtics, s com podrem adonar-nos de si s la
nostra resposta la que converteixi la situaci en insalvable o conflictiva.
En moltssimes ocasions, els problemes no sn reals, nosaltres, potser sense adonar-nos, fem les
situacions problemtiques perqu no hem sabut solucionar a temps o d'una manera adequada. s per aix
insistim que els alumnes trin una situaci real i que els suposi cert nivell d'ansietat perqu aquest exercici
els sigui d'utilitat i ajudi a l'anlisi de la seva conducta o pensament.
Tamb es pot optar per presentar el problema davant del grup de manera oral o b per escrit i que sigui
aquest el que proposi la soluci. Aix podran comparar amb la manera com ells l'han resolt.

.

73


UNITAT FORMATIVA 3. SUPORT EN LANIMACI GRUPAL

NUCLI FORMATIU 10 Loci i el temps lliure en persones en
situaci de dependncia

Activitats
1. Defineix temps lliure i oci i explica la relaci entre aquests dos conceptes.
L'oci s el conjunt d'activitats que una persona realitza en el seu temps lliure, perqu vol fer-les, sense pressions
externes, amb l'objectiu de divertir, entretenir i desenvolupar-se a si mateixa.
Podem dir que l'oci s una forma adequada d'utilitzar el temps lliure. Totes les activitats d'oci que realitzem han
de complir una srie de caracterstiques com: que siguin escollides de forma voluntria, que es prevegin
gratificants i que, a ms de servir-nos per descansar i divertir-nos, ens serveixin tamb per desenvolupar-nos
com a persones.

2. Elabora una llista de totes les activitats que sols fer en un dia. Classifica-les en temps de treball, temps de
no treball i temps lliure. Daquestes ltimes, assenyala quines consideres que caben dins la definici doci i
justifica per qu.
La llista que cada alumne ha de realitzar dependr de la manera com cada persona visqui les activitats que
realitzi en el seu temps lliure.

3. Explica a qu es dediquen la pedagogia de loci i lanimaci sociocultural i indica quins aspectes tenen en
com.
La pedagogia de l'oci es centra en la vessant educativa de l'oci, la finalitat s dirigir-los cap a activitats
satisfactries, enriquidores i profitoses en l'ocupaci del seu temps lliure. Per posar en prctica activitats de
lleure necessitem de l'animaci sociocultural que s un conjunt d'accions que tenen com a finalitat motivar i
dinamitzar a les persones o grups perqu participin en el seu propi procs de desenvolupament, tant personal
com social.
L'animaci sociocultural integra tot el conjunt d'intervencions, en una comunitat i territori determinats, amb
l'objectiu d'educar en el temps lliure i per al temps lliure. s a dir educar mitjanant el lleure que s el que
pretn la pedagogia de l'oci.

74
4. Explica les diferncies entre educar en el temps lliure i educar per al temps lliure. Posan algun exemple.
Educar en el temps lliure s ocupar aquest temps satisfactriament i educar per al temps lliure s perqu la
persona aprengui a viure aquest temps positivament, s a dir educar mitjanant el lleure.

5. Resumeix els objectius principals de leducaci de loci.
Facilitar el desenvolupament i el creixement personal a travs de la lliure elecci.
Crear espais per a la diversi.
Recuperar, mantenir, desenvolupar i potenciar habilitats que reforcin l'autonomia de la persona.
Servir d'estmul per a la creativitat i desenvolupament personal
Possibilitar experincies que contribueixin a una millora del benestar fsic i psicolgic.
Procurar que les persones se sentin part activa de la comunitat.
Fomentar les relacions interpersonals i la participaci en la comunitat.
Contribuir al benestar ia la millora de l'autoestima.

6. Explica el paper de la comunitat com a agent doci. Posan un exemple.
La comunitat s un agent d'oci ja que contribueix a que les persones puguin adoptar conductes satisfactries
per a la vivncia del seu temps lliure, en aquest sentit actua com a context general de la intervenci.
s responsabilitat d'aquesta de que les persones en situaci de dependncia tinguin accs a tots els serveis i
recursos que proposa i, per tant, estiguin integrades en ella.

7. Completa la taula segent indicant, per a cada collectiu, algunes caracterstiques generals que dificultin la
seva participaci en activitats doci i algunes opcions dintervenci que puguin reduir aquestes dificultats.

Collectiu Caracterstiques que dificulten la vivncia de loci Propostes dintervenci

- Dificultat per iniciar activitats noves un cop - Propiciar suports els suports necessaris
s'abandona el mn laboral. perqu puguin realitzar-les.
Persones - Sedentarisme. - Proporcionar activitats substitutries.
grans - Actituds desfavorables davant l'envelliment. - Proporcionar alternatives d'oci vlides
- Sentiment de soledat. que ajudin a resituar la seva escala de
- Allament social. valors i reorganitzar la seva vida.

- Heterogenetat dels diferents tipus de

discapacitat. - Eliminar barreres arquitectniques, fer
Persones - Heterogenetat dins d'un mateix col lectiu. accessibles els recursos d'oci.
amb - Manca d'oferta d'activitats d'oci per a aquests col - Elaborar propostes de lleure adaptades
discapacitat lectius. que afavoreixin la participaci activa i
- La sobreprotecci o no acceptaci de la situaci la integraci en la societat.
de discapacitat per part dels pares o

75
 responsables.
- Gravetat de la malaltia.
- Efectes discapacitants de la mateixa.
- Proporcionar els suports adequats i
- Convalescncia. disponibles en cada situaci.
Persones
malaltes - Hospitalitzaci. - Intervenci en l'rea social.
- Estil de vida que ha de portar. Tractament.
Efectes secundaris del mateix.
- Perspectives de curaci.

8. Plantegeu una pluja didees a classe per elaborar dues llistes dactivitats dirigides al collectiu de les
persones grans:
* Llista 1. Activitats doci actiu.
* Llista 2. Activitats de temps lliure poc gratificants o estressants.
Feu la pluja d'idees i, a la pissarra, anotar cada idea que vagi aportant l'alumnat en la llista corresponent.

9. Visioneu el vdeo El cielo era el techo, sobre oci inclusiu, promogut per la FEAPS. A:
http://ociofeaps.blogspot.com/.
Valoreu el significat de loci inclusiu i els seus beneficis.
Resposta oberta. Aporta la idea que l'oci inclusiu, el qual es dissenya perqu puguin accedir-hi les persones,
independentment de les seves capacitats. Aporta avantatges tant a les persones amb discapacitat com a les
sense discapacitat.

10. Llegeix els casos segents i respon les qestions que es plantegen:

La Joana s una dona de 72 anys molt activa. Fins fa poc li encantaven les relacions socials i
participava activament en moltes activitats culturals, cantava en una coral, pintava al
centre cvic del barri i era de les persones que sencarregaven dorganitzar els actes de la
festa major del seu carrer. Lhivern passat, desprs duna malaltia, va canviar totalment.
Ara amb prou feines surt de casa, presenta un aspecte menys cuidat, i el seu marit, quan li
pregunten, diu que no li ve de gust sortir perqu ja no pot fer res.

En Manel s un home de cinquanta-nou anys que sha prejubilat a causa dun accident que
li ha deixat greus seqeles en la seva autonomia i ha afectat la seva mobilitat. Es desplaa
en cadira de rodes i, com que la seva vida discorria del tot al voltant de la feina, es troba
desplaat i sense ganes de fer res. Li has dit que al centre cvic del barri sorganitzen
activitats i sortides que li anirien molt b per conixer gent i distreures, per ell es nega
en rod a anar a un centre dancians.

La Mnica s una nena amb discapacitat intellectual moderada que viu amb els seus
pares. Des que la Mnica va nixer, la seva mare va deixar de treballar per dedicar-se

76
 exclusivament a atendre-la. Sempre sha mostrat poc inclinada a deixar la seva filla fora de
la seva atenci i no creu que hi hagi activitats que puguin ser gratificants per a la seva filla
fora de lentorn familiar.

Orientacions i propostes a tenir en compte a l'hora de fer aquesta activitat.
Abans de fer una proposta d'activitat a un apersona usuria s convenient conixer-la b: quins sn els seus
interessos i motivacions, aix com de les habilitats, capacitats, recursos personals i suports de qu disposa per
superar les seves limitacions. Per tant una bona estratgia s dedicar un temps a dialogar amb ella per obtenir
informaci sobre els aspectes assenyalats anteriorment.
* Quines de les activitats que feia la Joana ja no les pot dur a terme i quines pot continuar practicant? Com
podem ajudar la Joana a reprendre la seva activitat?
A la Joana, segons les dades que tenim, no li passa res a nivell fsic per a qu no pugui realitzar les activitats que
fins ara venia fent, sembla que el que ha passat es que ha entrat s en una depressi desprs de la seva
malaltia, per la qual cosa lhem d'animar i motivar perqu torni a les activitats que feia abans. Un bon recurs es
captar alguna companya propera perqu la visiti, convidi i acompanyi.
D'altra banda s important fer-li veure al marit, que la Joana s capa de fer el que feia abans, per que el que
necessita s seguretat en ella, per aix ell li ha e proporcionar, animant-la i acompanyant-la.
S'iniciar el procs amb alguna activitat concreta i, ja desprs, se naniran introduint-nhi daltres. Ella mateixa
s'anir animant a mesura vagi comprovant que pot continuar amb les seves activitats.
* Explica alguns dels beneficis que aportaria a en Manel acudir al centre. Indica algunes estratgies que
podries utilitzar per motivar-lo.
Els beneficis que li aportaria al Manuel lassistir al centre cvic del seu barri seria sortir de casa, poder entaular
relacions amb altres persones, realitzar les activitats que s'hi desenvolupen, etc.
Les estratgies que es poden utilitzar en el cas den Mauel:
- Establir espais de contacte us ajudar a establir un vincle educatiu i de relaci professional que pot
permetre-:
Guanyar-el respecte, la confiana de la persona usuria.
Empatitzar i comprendre la situaci en qu es troba.
Obtenir un bon nivell de comunicaci i d'acceptaci de les propostes que oferiu.
Davant d'una negativa, de vegades, pot ser convenient disposar de temps prudencial perqu la persona
usuria reflexioni, sobretot si s impulsiva o es troba en un mal moment. Generalment, quan ens sentim
malament tendim a ser negatius ia posar traves, per aix, en moments aix no s bo insistir excessivament
ja que la persona usuria pot sentir-se coaccionada i pressionada i, com a reacci, pot reafirmar-se en la
negativa. En canvi si esperem un temps que la situaci o la persona estigui ms calmada ser ms probable
obtenir una resposta afirmativa.
- Conixer els recursos personals i materials pot ajudar-nos a discernir quins recursos de suport li podem
facilitar, a nivell professional, per a superar les possibles traves que es puguin plantejar, persones
voluntries que puguin el acompanyar, modalitat de transport, accessibilitat i mobilitat del centre cvic
(ascensor, rampes ...), existncia de materials especfics que el puguin ajudar a realitzar les activitats,
comentar que existeixen persones en situaci similar a la seva, horari adequat, etc.

77
 - Comptar amb l'ajuda i collaboraci dels seus familiars propers (esposa fills ...) o persones de confiana
en les que valori el seu bon criteri, i que l'animin i li facilitin la reflexi o fins i tot s'ofereixin a acompanyar-
lo, etc.
- Pactar amb el Manel que assisteixi a l'activitat durant un temps, perqu provi si li agrada o no, abans de
prendre una decisi definitiva.
- Coordinar-se amb el professional responsable de les activitats:
Perqu s'entrevisti prviament amb el Manel i li expliqui ms detalladament que fan, de quina
manera ho fan i en quina mesura li pot ser beneficis.
Perqu cre un clima de acollit idoni si decideix provar d'assistir per un temps.
- Si sabem de l'assistncia d'algun conegut del Manel, es pot animar a que li parli i li expliqui la seva
experincia, si aquesta s positiva.
* Quina et sembla que s la limitaci principal de la Mnica per ocupar el seu temps lliure? Qu recomanaries
a la mare de la Mnica?
La principal limitaci de la Mnica sn les pors de la seva mare, el vincle daferrament est molt desenvolupat i
l'est sobreprotegint. Aix suposa una limitaci, ja que ella el que t s una discapacitat intellectual moderada i
podria gaudir i realitzar una gran diversitat d'activitats per ocupar el seu temps lliure.
A la mare de la Mnica, desprs d'aconseguir la seva confiana, se la podria convidar a una associaci de pares i
mares amb fills amb discapacitat intellectual perqu particips en els grups de treball amb ells, aix conixeria
altres realitats, tant de famlies com de menors afectats, i veuria les activitats en qu participen.

78


UNITAT FORMATIVA 3. SUPORT EN LANIMACI GRUPAL

NUCLI FORMATIU 11. Intervenci en loci en persones en situaci
de dependncia

Activitats
1. Repassa el que has estudiat en nuclis formatius anteriors i indica en quines altres rees s necessria la
planificaci per dissenyar la intervenci.
En totes les rees s necessria la planificaci per intervenir: biolgica, fsica, psquica i social.
Si no planifiquem,-s a dir, analitzem la realitat amb qu comptem, ens parem a pensar qu s el que volem
aconseguir, cap a on volem anar i no ens marquem una ruta per arribar d'una forma ordenada i progressiva-,
actuarem a cegues, improvisant en tot moment sense sentit.

2. Per qu s important lanlisi de les necessitats en un projecte danimaci sociocultural?
L'anlisi de les necessitats en un projecte d'animaci sociocultural s fonamental, ja que haurem de saber a
quines persones va dirigit: qui sn, com sn, quin s el seu nivell de dependncia, quins suports necessiten,
quines actituds mostren, qu els agrada, qu els motiva...
Si elaboressim projectes sense tenir en compte les necessitats de la persona o persones per a qui est
dissenyat, estarem obviant per complet la finalitat de l'animaci sociocultural de motivar i dinamitzar a les
persones o grups perqu participin en el seu propi procs de desenvolupament, tant personal com social.
Si no sabssim quines sn les seves necessitats, seria fcil caure en la planificaci activitats que no spiguen o
no puguin fer, que no els hi agradi, que els s'avergonyeixin, que no els motivi, que se sentin ridcules, etc.,
aconseguint l'efecte contrari de motivar i dinamitzar.

3. Explica qu s un cronograma i per qu s tan important en la planificaci.
Un cronograma s un quadre de doble entrada on s'ordenen seqencialment les activitats, segons l'ordre en
qu es desenvoluparan en el temps.
Realitzant un cronograma podrem visualitzar la seqncia i la sincronia de les activitats necessries per
organitzar activitats ms complexes. Ordenem la nostra intervenci en la planificaci de les mateixes i acotem
el nostre treball en un perode de temps concret.
De vegades volem fer tantes activitats que fins que no les ordenem, no podem decidir quina va primer per tenir
una seqncia lgica o quant de temps ens portar cadascuna d'elles. Tampoc ens adonem que no s possible
executar-les, que hem coms errors en planificar, que no hem dissenyat adequadament els temps, etc.

79
4. En parelles, proposeu un projecte breu de cinc activitats danimaci doci per a nenes i nens ingressats en
un hospital. Abans, indiqueu quins objectius preteneu cobrir amb el vostre projecte.
Resposta oberta. Com a exemple:

PROJECTE
Ttol: "ANIMEM A L'HOSPITAL"
Fonamentaci:
Un infant que est malalt i que passa una temporada en un hospital t por, t fantasies sobre la seva malaltia, es troba sol,a
avorrit, retret i incmode. Amb el nostre projecte pretenem que a travs d'un ambient alegre, divertit i dinmic que
aquestes sensacions siguin el ms lleugeres possibles, que la seva estada a l'hospital no sigui viscuda com una cosa
desagradable, angoixant i traumtica, i aix contribuir tamb a una rpida recuperaci.
Objectius:
- Millorar la qualitat de vida dels menors hospitalitzats.
- Crear un ambient ldic i dists entre els nens i nenes hospitalitzats, fomentant el desenvolupament personal i integraci
social.
- Oferir alternatives d'oci i temps lliure als temps de lleure dins l'hospital.
- Oferir suport a la famlia durant el procs d'hospitalitzaci.
Localitzaci:
Aula hospitalria de l'hospital matern infantil. Ludoteca de l'hospital i en les diferents habitacions.
Destinataris:
Infants d'entre 3 i 14 anys que estiguin hospitalitzats.
Metodologia i temporalitzaci
Utilitzarem la metodologia activa, dinmica i participativa, partint d'experincia prvies, oferint tcniques que propicin la
motivaci i la participaci.
Les activitats es desenvoluparan al llarg de lany.
Recursos:
Els professionals d'animaci sociocultural de l'hospital, mestre / a, voluntaris, aix com els professionals sanitaris, en tot
moment coneixeran les activitats que es realitzen i podran informar i / o resoldre d'una forma correcta d'alguna dubte dels
infants i tamb dels seus temors.
Recursos materials: material fungible destinat als diferents tallers, contes, disfresses, joguines variades i per a diferents
edats.
Avaluaci:
L'avaluaci ser contnua. Avaluarem tant el projecte en si com cadascuna de les activitats. Ho farem al comenament,
durant la seva realitzaci i al final, per poder detectar possibles situacions no tingudes en compte que no fan efectiu el
projecte. Utilitzarem diferents registres d'observaci on s'anir anotant de cada infant la seva participaci, motivaci,
inters, estat d'nim...

Cal recordar que:

Les activitats que podrem fer a l'aula hospitalria seran activitats ldiques: animaci a la lectura, jocs de taula,
canons, concursos, taller d'expressi plstica, taller de jocs cooperatius.
La ludoteca funcionar com un espai de prstecs de joguines, on podran acudir els nens i nenes lliurement a
jugar. Per als que no puguin desplaar els visitarem diriament provets d'un carro amb diverses joguines per
prestar-les durant el dia. Per als nens i nenes que hagin de romandre en llit i no puguin passar per l'aula
hospitalria es realitzaran activitats a l'habitaci, d'acompanyament i animaci adaptades a la situaci de cada
un, jugant amb ells a jocs de taula, d'expressi plstica com modelatge de plastilina, d'animaci a la lectura, etc.

80

5. Qu s un pressupost? Indica alguns exemples o situacions de la vida diria en qu sigui necessari.
Realitzar un pressupost consisteix en reflectir el que ens costar tots els elements que necessitarem per dur a
terme un projecte: des del lloguer de les instal lacions o espais necessaris, materials que haguem de comprar o
llogar, pagament dels sous de les persones que anem a treballar-hi... I tamb dels ingressos amb qu comptem.
s a dir reflectir les despeses i els ingressos.
En la vida diria necessitem fer un pressupost quan volem fer un arranjament a la nostra llar, pressupostem al
nostre habitatge mensualment per organitzar-nos i no gastar ms del que tenim. Exemples de pressupostos:

Partidas Concepto de la partida Cargo del coste Coste

Profesionales
Recursos humanos Voluntarios/as


Recursos materiales

Total coste:
Usuarios
Centro

Proyecto: LA CASONA. Presupuesto
Gastos: Ingresos:
Recursos humanos: Subvenciones de una entidad financiera: 1000 e
Tcnico: 1000 euros Contribucin de los usuarios:
Recursos materiales: 71 e
Cartulinas: 40 e.
Rotuladores: 80 e.
Cintas adhesivas: 20 e.
Fotocopias a color de las imgenes: 70 e.
Alquiler de equipos audiovisuales: 200 e.
Alquiler sala: 300 e.
Total gastos: 1710 e. Total ingresos: 1710 e.

Pel que fa als recursos humans dir que el sou del tcnic no noms s'ha de computar a aquesta activitat si no
prorratearlo entre totes les activitats que realitza al llarg del mes.

81

6. Imagineu que voleu organitzar un taller per elaborar mscares, al qual acudiran al voltant de vint persones.
Escriviu una relaci dels materials que necessitareu i redacteu un petit pressupost del que us costaran
aquests materials.

Materials necesaris
MATERIAL INVENTARIABLE MATERIAL FUNGIBLE
Fotocpies en fulla per trasparncias dels diferents
Retroproyector
models de mscares.
Llibre manual de confecci de mscares 20 Diaris
20 Pots de cola
20 palanganes petites
5 llaunes de pintura
20 pincells i broxes
20 paletes per fer la mezcla de pinturas
5 pots de laca en spray

Taller de mscares

Presupost

Despeses: Ingressos:
Recursos humans: Subvencin del rea de Cultura: 1208 e.
Tcnic: 1000 euros Aportacin de los participantes: 11,5 e.
Recursos materials: Total de las aportaciones 115 e.
Alquiler Retroproyector: 50 e.
Fotocpias en fulla per trasparncias dels diferents
models de mscares: 100 e.
20 Diaris: 20 e.
20 Pots de cola: 30 e.
5 Llaunes de pintura: 15 e.
5 botes de laca en espray: 10 e.
Llibre manual de confecci de mscares: 18 e.
20 palanganes petites: 10 e.
20 pincells i 20 broxes: 40 e.
20 paletes per barrejar pinturas: 120 e.

Total: 1423 e. Total: 1423 e.

82
7. Quina diferncia hi ha entre els objectius duna activitat i els objectius dun projecte?
Els objectius del projecte s el que pretenem aconseguir amb la seva realitzaci.Per a aix haurem de realitzar
una srie d'activitats que alhora tenen uns objectius ms concrets que es deriven d'aquests. Per tant els
objectius del projecte sn ms generals i els de les activitats sn ms concrets i sempre es deriven dels
anteriors.

8. Recupereu una de les activitats danimaci hospitalria que heu proposat en lACTIVITAT 4.
- Redacteu uns objectius dactivitat a partir dels objectius de projecte.
- Elaboreu una pauta davaluaci per valorar si shan assolit els objectius proposats.

Activitat: Animaci a la lectura: El conte de "Pere i el llop"

Objectius:
- Afavorir l'expressi oral.
- Treballar la dramatitzaci del conte simfnic "Pere i el llop".
- Desenvolupar la creativitat dels nens i nenes hospitalitzats.
Participants: Nens i nenes de l'aula de l'hospital. Edats: 7-12 anys. Entre 7 i 15 participants.
Recursos:
- Humans: un mnim de 2 monitors / es.
- Materials: conte de "Pere i el llop", paper, ceres, llapis, gomes, afilallapis, dibuixos dels diferents ambients del conte.
Temporalitzaci:
- Dia de l'activitat: dilluns 3 de setembre.
- Durada de l'activitat: 2 hores, entre les 17:00 i les 19:00 hores.
- Localitzaci Espai necessari per desenvolupar l'activitat.
Desenvolupament:
1. Presentaci i lectura del conte. Els monitors / es relaten el conte dramatizndolo, expressant mitjanant la veu i el cos les
sensacions que transmet la histria.
2. Reconeixement dels personatges. A mesura que es narra el conte se li fan preguntes als nens i nenes sobre els sons que
emeten els personatges de la histria. Aix es provoca aix un feedback entre el pblic i els contacontes, incorporant a la
histria els sons que suggereixen els nens i nenes.
3. Comprensi del text. Presentem als nens i nenes diferents cartolines dels ambients del conte, per sense els
personatges:
-L'interior de la casa de Pere. -El jard de la casa de Pere. -Un arbre. -El bosc. -Un zoo.
Els participants han de reconixer els ambients i saber qu personatges estaven en ells.
A continuaci parlem una mica de cada personatge, en una pissarra o en un paper gran anem dibuixant els personatges
segons ens els descriuen els nens i nenes. Exageraremos els trets perqu sigui ms divertit.
Intentarem que comprenguin les situacions de cada personatge sense moralitzar en excs el conte, veient punts de vista
que no reflecteix la histria.
4. Dibuix dels protagonistes. Al fil de l'activitat anterior cada nen triar un personatge i farem una dramatitzaci dels
mateixos.
(Fitxa extreta d'un projecte d'animaci hospitalria realitzat per Creu Roja)

L'avaluaci s'ha de realitzar en cada un dels moments de l'activitat. Valorarem les aportacions a travs de les
respostes que donen a les preguntes, el reconeixement dels ambients, dels personatges, el dibuix dels
protagonistes que participen, etc.

83
En un registre d'avaluaci anotarem les intervencions de cada un dels nens i nenes, si sn encertades o no,
nivell d'implicaci, grau de concentraci.
Al final de l'activitat passarem un qestionari que podran ells mateixos emplenar o depenent de l'edat dels
ajudarem fent-los preguntes com:
- Si els ha agradat molt o poc l'activitat.
- Si li ha semblat llarga o curta.
- Si vol tornar a participar en una activitat similar.
- Si alguna cosa canviaria i qu.

Necessitat Nivell de
Nom Assistncia Intervencions Preferncia Altres Comentaris
de suports satisfacci

9. En parelles, partiu de lACTIVITAT 4. JOCS DE TAULA (el joc pot ser un dmino dimatges o un altre que se us
acudeixi), del projecte DIVERTIM-NOS! (no us oblideu de les caracterstiques del collectiu):
- Escriviu una descripci possible de lactivitat.
- Seqencieu lactivitat en tasques.
- Seqencieu la temporalitzaci de les tasques en un cronograma.

Activitat: DMINO D'IMATGES
Persones destinatries: 13 joves d'entre 12 i 17 anys amb discapacitat intellectual moderada-severa i amb
diferents graus de mobilitat i afectaci.
Durada: Els dijous de la 2 i 3 setmana.
Lloc: Sala d'usos mltiples del Centre
Objectius:
-Gaudir del joc al costat dels altres companys / es
-Desenvolupar l'atenci, memria.
-Comprendre les instruccions, respectar el torn.
Descripci i desenvolupament de l'activitat:
L'activitat consisteix en jugar al dmino. Realitzarem subgrups de 4 jugadors que es disposaran asseguts al
voltant de quatre taules, el monitor explicar la dinmica del joc que consisteix a anar collocant la fitxa que
correspongui amb la mateixa imatge. Es far un assaig a manera de prova i es solucionaran els dubtes que
puguin sorgir. (Com el total de joves s de 13 un subgrup es de cinc).

84
 Organitzaci i descripci de les tasques.
- Tasca 9.1. Seleccionarem el dmino d'imatges ms apropiat per les caracterstiques del grup de persones
que participaran, aquest ha de ser d'una mida gran, per facilitar el seu maneig, d'imatges quotidianes que
tinguin significat per a ells i elles i que no siguin infantils. Nadquirirem quatre, un per a cada grup.
- Tasca 9.2. Prepararem l'espai distribuint les taules perqu hi hagi lloc suficient entre elles, per poder passar
i aix atendre possibles demandes dels jugadors i que no es molestin entre els subgrups. Collocarem un
dmino a cada taula.
- Tasca 9.3. Confeccionarem l'horari de l'activitat, donant-la a conixer, citant aix a les persones per als dies
i l'hora convocats.
- Tasca 9.4. Durem a terme l'activitat.
- Tasca 9.5. Controlar l'assistncia, emplenar el full de registres mitjanant l'observat.
Cronograma de tasques:

2 setmana 3 setmana
Dill Dim Dij Dij
Tasca 9.1 X
Tasca 9.2. X
Tasca 9.3. X
Tasca 9.4. X X
Tasca 9.5. X X
Realitzar la tasca el tcnic/a en atenci a persones en situaci de dependncia.

10. Redacta una fitxa de lACTIVITAT 2. ELABORACI DE BITLLES. Al text disposes de la informaci necessria.

Activitat 2 ELABORACI DE BITLLES

Persones destinatries: 13 joves del barri amb discapacitat intellectual moderada i severa amb diferents graus de
mobilitat, d'entre 12 i 17 anys
Durada: Els quatre primers dies de la setmana primera, en concret els tres primers es dedicaran a l'elaboraci, amb una
durada de cada sessi de 90 minuts.
Lloc: Sala d'usos mltiples del Centre.
Objectius:
- Potenciar el desenvolupament de les habilitats manipulatives, la psicomotricitat fina i la coordinaci oculomanual.
- Despertar l'inters per la fabricaci de joguines o objectes que desprs podran ser utilitzats.
- Afavorir la relaci social entre les persones usuries.
Descripci i desenvolupament: L'activitat consisteix en la fabricaci, amb materials de rebuig o quotidians, d'uns bitlles que,
un cop elaborats, s'utilitzaran per la realitzaci d'una nova activitat.

85
Desglossament de les tasques:
- Tasca 2.1. Provisi dels materials i preparaci de l'activitat. Dilluns.
- Tasca 2.2. Sessi d'informaci i motivaci. Dilluns.
- Tasca 2.3. Distribuci dels materials i realitzaci de l'activitat. Dimarts, dimecres i dijous.
- Tasca 2.4. Recollida del material i emmagatzematge de bitlles. Dijous.
Assignaci de recursos:
- Recursos materials: Ampolles de plstic, cigrons, pintura de colors, papers de colors, cola, cinta allant, plastilina.
- Recursos humans: Els monitors.
Avaluaci de l'activitat
- Respecte als aspectes generals:
Si ha estat adequada per als objectius proposats, si aquests s'han aconseguit.
Si els participants s'han sentit satisfets aix com els seus familiars.
Si han assistit cada dia i sin per qu. Qu hem fet per posar-hi remei?
- Respecte al desenvolupament de l'activitat: Observarem com han participat en cada tasca de l'activitat, si ha estat
adequada a la discapacitat de cada persona, si totes han fet les tasques en el temps previst, si ha sorgit cap conflicte i com
s'ha resolt aquest, si no han ents b alguna consigna. Si l'espai on hem realitzat lactivitat ha estat suficient i ens ha
perms treballar a tots a gust i b.
- Respecte als recursos:
Si hi ha hagut suficient material per a tots o en algun moment no hem considerat una cosa necessria.
Si el pressupost s'ha ajustat, si els materials han estat els adequats per realitzar les bitlles, si eren de fcil maneig
pels usuaris o haurem d'haver considerat altres diferents.

11. Quins avantatges suposa que les activitats doci es facin en grup?
Alguns dels avantatges de fer les activitats d'oci en grup sn: la interacci que es dna entre les persones que
formen el grup, l'enriquiment a nivell personal i grupal en compartir experincies, la possibilitat de realitzar
simulacions, la facilitaci del carcter ldic, etc.

12. Completa la taula segent indicant per a cada tipus de dinmica per a qu est indicada.

Tipus de dinmica Finalitat
Intenten generar un ambient agradable en el moment en qu es donen els
primers contactes del grup. Pretn apropar les persones i donar-se a conixer a
De presentaci
travs de la participaci en un clima relaxat i agradable i utilitzant estratgies
ldiques, com si fos un joc.
La seva finalitat s ampliar el coneixement entre les persones que formen el grup i
augmentar la seva confiana. Amb elles s'aprofundeix una mica ms en la realitat
De coneixement de les persones a travs de la creaci d'espais d'interacci que facilitin el
contacte. Aquest coneixement es dna en la fase inicial de la formaci del grup,
un cop que els components ja s'han presentat.
L'objectiu s crear un bon ambient en el grup, incentivar que el grup se senti b
De motivaci en ell, trencar la situaci de monotonia, propiciar perqu les persones que formen
el grup tinguin ganes de participar en l'activitat.

86
 Es pretn que les persones que formen el grup es coneguin millor, aprofundeixin
De desinhibici
en les seves relacions, perdin la vergonya entre ells i elles.
La fi s fomentar la cooperaci la cohesi entre les persones, que aconsegueixin
De collaboraci sentir que ajudant-se entre tots sn capaos d'aconseguir objectius que soles no
podrien o els seria ms dificults.
El seu objectiu s facilitar la comunicaci a travs de l'escolta activa de les
De comunicaci sensacions, necessitats i sentiments del grup, potenciant les relacions
interpersonals, enriquint les seves experincies i enfortint el grup.
La seva finalitat s aportar eines als mentre els membres del grup que els ajudin a
resoldre els conflictes que puguin sorgir d'una manera dialogant, afirmar la
De resoluci de conflictes
confiana que les persones tenen en si mateixes i per tant a millorar la seva
autoestima.

13. Assenyala, per a cadascun dels casos segents, quin tipus de dinmica de grup s la ms indicada. Justifica
la teva decisi.
- Sha creat un centre ocupacional a la provncia i el primer dia hi arriben les noves persones usuries.
Dinmica de presentaci.
- En una residncia geritrica es vol participar en les festes del barri i sha de decidir de quina manera.
Dinmica de collaboraci.
- Dues persones usuries han tingut una disputa per un tema trivial, per ha generat un enfrontament que
tensa la convivncia. Dinmica de resoluci de conflictes.
- En un centre de persones jubilades es detecta una falta dinteracci entre les persones usuries,
especialment els darrers temps, perqu hi han entrat moltes persones noves. Dinmica de comunicaci.
- Un grup del centre es vol presentar a un certamen provincial de cant coral, per no tothom ho veu clar.
Dinmica d'animaci i motivaci i de comunicaci.

14. Tria tres activitats del projecte DIVERTIM-NOS! i indica algunes de les funcions del tcnic a lhora de posar-
les en prctica.
Algunes funcions del tcnic en la posada en marxa del projecte sn:
- Organitzar i planificar les activitats d'oci.
- Conixer l'entorn, els interessos i motivacions de les persones usuries amb les que treballar.
- Dur a terme les activitats planificades.
- Treballar en equip.

15. Explica qu sn les tasques dacompanyament i posan cinc exemples.
Les tasques d'acompanyament sn les tasques que es deriven de les activitats que realitzar la persona o el
grup que no poden realitzar-les per si mateixes, sin que necessiten ser acompanyades per persones que estan
al seu costat. En les activitats dacompanyament hem de:
- Dedicar-los el temps suficient.

87
 - Comproms, atenci i pacincia.
- Comunicaci afectiva, escolta i bon humor.
- Proximitat, persona accessible que no crei dependncia personal.
- Respecte, crea confiana i igualtat en el tracte.
- Capacitat de negociaci; realista i flexible.
En l'rea funcional les intervencions estan relacionades amb l'exercici de les AVD. Les intervencions ms
freqents sn:
Cuidar la imatge personal de la persona usuria
Acompanyar-la en l'alimentaci
Acompanyar-la en les mobilitzacions, canvis posturals, transferncies i deambulacions.
En l'rea informacional se l'orienta la persona usuria sobre els recursos i la manera d'accedir a ells. Les
intervencions ms freqents sn:
Transmetre informaci actualitzada de les activitats de l'entorn social (concursos, espectacles,
associacions, activitats fsiques)
Informar sobre els recursos de la instituci tant materials, humans com econmics.
En l'rea de relacions socials i de comunicaci es fomenten les xarxes socials i familiars. Les intervencions ms
freqents sn:
Facilitar les relacions amb la famlia i les amistats (telfon, programa ampli de visites)
En l'rea d'oci i temps lliure es mostrar a la persona usuria les activitats ldiques. Les intervencions ms
freqents sn:
Facilitar tots els recursos tcnics disponibles la persona usuria perqu pugui participar en les activitats
ldiques.
Informar els ingressats sobre les dites activitats ldiques i animar-los a que exposin i plantegin les seves
prpies preferncies.
Recollir les propostes de les persones usuries i tractar d'incloure-les adaptant-les a les necessitats de les
persones usuries en la mesura que sigui possible.
En l'rea psicoemocional el suport al resident es prestar escoltant-lo i potenciant la seva autoconfiana. Les
intervencions ms freqents sn:
Facilitar i respectar l'expressi dels sentiments de la persona usuria.
Escoltar-la amb respecte.
En cas de donar la seva opini la donar de forma respectuosa cap a l'usuari i sense imposar el seu propi
criteri.
Donar pautes relacionals noms quan sigui necessari i sempre respectant l'elecci d'amistats de la persona
usuria.
Recolzar la realitzaci d'eleccions.
Exemples de tasques d'acompanyament:

88
 - Per assistir a una exposici de quadres.
- Per acudir a una excursi d'un cap de setmana.
- Per visitar una associaci.
- Per acudir a una cita amb un grup d'amics i amigues en una cafeteria.
- Per anar al cinema.

89


UNITAT FORMATIVA 3. SUPORT EN LANIMACI GRUPAL

NUCLI FORMATIU 12. Desenvolupament de recursos
doci i temps lliure

Activitats

1. Consideres que el dmino s un joc adequat per a les persones grans? Justifica la teva opini.
El dmino s un joc adequat per la gent gran. Algunes raons sn:
Les fitxes tenen un fcil maneig i els punts sn gruixuts i de fcil lectura.
Amb el desenvolupament del joc es treballa la memria, l'atenci, la concentraci i aporta l'estmul de
guanyar.
A ms permet passar una estona entretinguda en grup ja que hi poden jugar diverses persones. Tamb
es pot jugar en parelles, creant complicitat entre elles i contribuint que es coordinin, estiguin atentes i
gaudeixin juntes de les estratgies que planifiquin.

2. Consulta la pgina web http://www.guiadeljuguete.com/. Elabora una relaci dels diferents tipus de
materials ldics disponibles per al collectiu de persones grans i descriu-ne les caracterstiques.
Resposta oberta.

3. Busca informaci sobre materials ldics dirigits a persones amb discapacitat auditiva, visual o motriu i
completa una taula com la segent:

Adaptacions del
Discapacitat Limitacions per al joc Material ldic
material
- Dificultat per establir - Explicar el funcionament del joc de forma
vies de comunicaci, seqenciada, mirant a l'usuari, vocalitzant b i Joguines amb
per tant dificultats per a gesticulant. control de
Auditiva
conixer les normes del - Collocaci de dispositius electrnics que: volum i sortida
joc i el seu Tradueixin els efectes sonors en un altre tipus d'auriculars.
funcionament. d'efectes perceptibles per l'usuari.

90
 Amplifiquin les vibracions de la joguina en
produir efectes sonors.
Amplifiquin efectes sonors.
- Conversi dels missatges orals que emet la joguina
en missatges escrits.
- Els objectes i joguines han d'estar sempre al mateix
lloc i aquest ha de ser fcilment recognoscible.
- -Dificultats per - Els companys s'asseuran en un lloc fix en el joc.
reconixer els jocs,
- Traduir els textos al llenguatge Braille o incloure
identificar el seu Joguines riques
enregistraments de veu que substitueixin
funcionament, en estmuls
informacions textuals.
reconixer els espais i sonors, tctils
els elements que consta - Dotar de relleu a taulers, cartes, dibuixos o siluetes.
(relleus,
Visual el joc. - Collocar a les fitxes o objectes mbils algun sistema textures, etc.) o
- Impossibilitat o molta de subjecci (velcros, imants, sortints, etc.) perqu olfactius, que
dificultat per reconixer no es desplacin involuntriament. substitueixin o
colors, formes, - En elements per al joc simblic que constin de acompanyin a
dibuixos, lletres o diverses peces pot ser til mantenir-les unides l'estmul visual.
nmeros impresos. mitjanant cintes, cordills o adhesius perqu es
puguin localitzar fcilment.
- Els puzles, cartes, o contes han de tenir lletres grans
i colors contrastats.
- Carncies en la - Fixar les bases de les joguines.
mobilitat i coordinaci - Engrossir peces, mnecs o agafadors.
de moviments, les quals
- Incorporar elements en relleu (tacs, palanques,
es tradueixen en una
anelles, etc.) que facilitin el gir o adherncia de les
falta de precisi per
peces. - Qualsevol
aconseguir i manipular
Motriu adequadament els - Ampliar polsadors, botons, peces... tipus de
objectes i joguines. - Utilitzar velcro per als tancaments. joguina.
- Problemes posturals o - Facilitar la postura de l'usuari.
de barreres - Assegurar l'accessibilitat amb cadira de rodes als
arquitectniques. espais de joc.

4. Qu aporta la celebraci desdeveniments festius a les persones grans?
La celebraci d'esdeveniments festius aporta a la gent gran entreteniment i alegria. No noms en el moment
d'acudir a ell, sin abans i durant tota l'organitzaci i preparaci de la festa.
En aquesta fase tamb til per facilitar la relaci. Contactar amb les persones serveix com a excusa per posar-
se al dia, de com estan, de qu els ha passat i recordar esdeveniments dels anys anteriors.
En finalitzar, es duen a terme activitats de recollida en grup d'una forma amena. En els dies posteriors
comentant, recordant les ancdotes i els esdeveniments ocorreguts.

5. Imagina que has de programar una festa a la residncia on treballes amb motiu de la benvinguda a una
nova persona usuria. Per desenvolupar-la, segueix el model de les nou qestions que hem estudiat en el
nucli formatiu anterior.

91
Programar una festa de benvinguda seguint el model de les nou qestions.
1. Qu es vol fer? Una festa de benvinguda per a una nova persona usuria.
2. Per qu es vol fer? Per contribuir a l'adaptaci de la nova persona usuria.
3. Per a qu es vol fer?
- Per poder viure d'una manera agradable l'entrada a la residncia.
- Per conixer als companys / es, aix com als treballadors d'una manera amena i ldica
- Per comenar a crear vincles d'amistat amb els usuaris.
- Per motivar la persona per la seva estada al centre.
4. On es vol fer? A la residncia, en concret a la sala d'actes.
5. Com es vol fer? Entre tots els usuaris les setmanes prvies a rebre a la nova persona en els tallers que es
fan a la tarda realitzaran diferents activitats per contribuir a la festa:
- Al taller de manualitats es realitzaran objectes per a la decoraci de l'espai i de les taules: fanalets,
cintes, cartell de benvinguda, cistella de flors de paper per a l'habitaci, dibuixos en les estovalles.
- Al taller de cuina s'elaboraran diferents plats de menjar com: pastissos, entrepans, pastissets,
amanides, etc.
- Al taller de ball es prepars una coreografia, es seleccionar la msica que desprs s'utilitzar per al
temps del ball lliure.
Es preparar una activitat de presentaci perqu la persona pugui conixer el nom dels altres usuaris, les
seves aficions i gustos.
La metodologia com veiem s participativa, entre tots i totes es realitzar.
Quan estigui tot preparat el dia previ es dedicar a ultimar i decorar tot.
El mateix dia al mat s'acabar de preparar el menjar i preparar les taules, es comprovar que l'equip de
msica est en perfecte estat i es provar la msica seleccionada. Un cop tot estigui preparat s'espera a
l'hora d'arribada de la persona.
Quan s'hagi installat a la seva habitaci se l'acompanyar a la sala junt amb els familiars que l'han
acompanyat i trobar per sorpresa la festa, que comenar amb una salutaci de benvinguda, la dinmica
de presentaci, el ball preparat pels usuaris. Desprs es passar a prendre els aperitius que s'han preparat
tot seguit ser el moment del ball lliure.
6. Quan es vol fer? Durant les dues setmanes prvies a l'arribada de la nova usuria a la tarda, en l'horari
dels diferents tallers. El dia del arebuda al mat i la tarda.
7. A qui es dirigeix l'acci? La persona objecte s la nova resident i es dirigeix a tots els usuaris, treballadors
i familiars que acompanyen la senyora.
8. Amb qui es comptar? Tots els treballadors de la residncia, aix com tots i totes els usuaris que per
descomptat vulguin participar. Els monitors que dirigeixen els diferents tallers es faran crrec d'organitzar-
los i triaran en quin taller o tallers volen participar.
9. Amb qu es comptar? Per a cada un dels tallers haurem de fer una llista de materials, per exemple per al
taller de decoraci. La despesa dels diferents tallers, aix com de les begudes anir a crrec del pressupost
de la residncia.

6. Consulta la informaci que la Fundacin Tambin ofereix en la seva pgina web,

92
http://www.tambien.org/.
Accedeix a alguns enllaos dactivitats, cursos, etc. que et cridin latenci. Desprs, poseu en com entre tot
el grup-classe els programes o activitats que en destacareu. Than aportat alguna informaci que
desconeixies?
Resposta oberta.

7. Entra a http://www.ibertalleres.com i consulta la guia desports adaptats. Et ser molt til per poder
informar les persones amb qui treballars que estiguin interessades a practicar activitats esportives.
Imagina que ests treballant a la teva localitat amb persones amb discapacitat fsica. Selecciona tres esports
que podrien practicar i indica com els explicaries de quina manera shan adaptat i quin s el lloc ms proper
on podrien anar a practicar-los.
Resposta oberta.

8. Cerca informaci sobre les activitats o cursets que es duen a terme en una piscina propera al teu domicili.
Explica quin tipus dexercicis shi fan i quins objectius persegueixen.
Resposta oberta.

9. En grups de quatre persones, elaboreu la fitxa duna activitat fsica destinada a persones grans duna
residncia prxima als vostres domicilis.

ACTIVITAT FSICA
Destinataris: Les persones majors de la residncia organitzades en grups de 15.
Durada: Diria, excepte els diumenges, amb una durada de 20 i 30 minuts.
Lloc: Sala de gimnstica de la residncia.
Objectius:
- Millorar la mobilitat corporal general.
- Millorar la capacitat cardiorespiratria.
- Establir un ritme adequat viglia-son.
Exercici de l'activitat: L'activitat consisteix en la realitzaci d'un conjunt d'activitats fsiques controlades, realitzades de
forma grupal o individual, que inclouen una srie exercicis fsics adaptats a les caracterstiques psicofsiques dels usuari/es.
S'organitzar un o dos grups.
Organitzaci i distribuci de l'activitat:
S'utilitzaran taules d'exercicis de gimnstica, s d'aparells, tcniques respiratries i altres procediments que es puguin
desenvolupar en grup o a travs d'activitats individualitzades. Els exercicis fsics inclouran:
- Exercicis de membre superior.
- Exercicis de membre inferior.
- Exercicis de columna i maluc.
- Exercicis respiratoris.
En la valoraci inicial de l'usuari es prescriur la possibilitat de realitzar aquesta terpia aix com els exercicis personalitzats
aconsellables.
Recursos:

93
 - Recursos Humans: El personal sanitari dissenyar les activitats fsiques que cada resident pot i ha de realitzar. El/la
Terapeuta Ocupacional que guiar u supervisar el desenvolupament dels grups en collaboraci amb el/es Tcnics.
- Recursos Materials: La sala de gimnstica del centre que compta amb diferents maquinries i aparells per a la
realitzaci d'exercici.
Total cost de l'activitat. s una activitat inclosa en el programa d'activitats que es desenvolupen al centre residencial.

Avaluaci: Si hem aconseguit els objectius plantejats:
- Grau de satisfacci.
- Assistncia.
- Evoluci de la persona respecte a la seva mobilitat, si lha millorat, si es troba ms gil, si ha augmentat el seu
benestar, si ha millorat el seu estat d'nim.
- Conflictes o dificultats que hagin sorgit.

10. Programa una visita a un museu de la teva localitat per a persones amb discapacitat fsica. Descriu amb
detall les caracterstiques dadaptabilitat i accessibilitat que proporciona el museu.

VISITA A UN MUSEU
Destinataris: 15 persones adultes amb discapacitat fsica.
Durada: El dimecres 24 de gener de 17:30 a 19:30 h.
Lloc: Museu d'Art Contemporani de la ciutat.
Objectius:
- Donar a conixer el museu i apropar la cultura a les persones.
- Gaudir en grup de la sortida i visita.
- Desenvolupar l'autonomia personal de les persones participants.
Descripci i desenvolupament de l'activitat: L'activitat consisteix en la visita a un museu d'un grup de persones amb
discapacitat fsica. El desplaament es realitzar en autocar adaptat. Els monitors voluntaris acompanyaran al grup en el
recorregut pel museu que ser guiat pel guia del museu.
Organitzaci i distribuci de l'activitat:
- Tasca 1.1. Visitarem diferents museus per comprovar el nivell d'adaptaci i accessibilitat que proporcioni el museu,
seleccionant el que menys dificultats present.
- Tasca 1.2. Contactarem amb la persona responsable del museu per comunicar-li la intenci de fer una visita amb un
grup de persones amb discapacitat fsica, posant-nos d'acord amb ell pel dia i l'hora, aix com contractant un guia que
els acompanyi, expliqui i participin en les tcniques de dinamitzaci musestica que es duen a terme en aquest.
- Tasca 1.3. Reservarem l'autocar adaptat.
- Tasca 1.4. Confeccionarem la programaci d'activitats i l'horari.
- Tasca 1.5. Presentarem i explicarem l'activitat que portarem a terme a les persones per motivar-les en la seva
participaci.
- Tasca 1.6. Pujada a l'autocar, control d'assistncia.
- Tasca 1.7. Quan arribem al museu contactarem amb el guia que ser al costat dels monitors i monitores voluntaris /
es qui realitzi la visita.
- Tasca 1.8. Un cop finalitzada la visita tornarem.
Recursos:
- Humans: Tcnic, 4 voluntaris i el guia del museu.
- Materials: Autocar per al desplaament. 18 plnols del museu que s'ofereixen gratutament als visitants.
- Econmics: Lloguer de l'autocar 300 euros. L'entrada al museu s gratis per visites en grup de persones amb
discapacitat, pertanyents a una associaci. Total cost de l'activitat: 300 euros

94
Adaptacions: cadira de rodes per al desplaament pel museu en cas necessari.
Avaluaci: Si hem assolit els objectius plantejats.
- Grau de satisfacci.
- Assistncia.
- Conflictes o dificultats que hagin sorgit.

11. Cerca informaci sobre els avantatges econmics de qu es poden beneficiar les persones jubilades en
loferta dactivitats doci cultural i artstic de la teva localitat.
Depenent de la localitat trobaran diferents ofertes, ja que hi ha diferncies entre una localitat i una altra.
Activitat oberta.

12. Explica les diferncies entre la democratitzaci de la cultura i la democrcia cultural. Posan alguns
exemples.
La democratitzaci de la cultura consisteix a posar la cultura a disposici de les persones, de manera propera i
accessible a elles, mentre que la democrcia cultural el que es pretn s crear el context social adequat perqu
estimuli a les persones a desenvolupar la seva prpia vida cultural. En aquest cas les persones sn els propis
artfexs, sn agents actius participants i no mers receptors.
- Exemples de democratitzaci cultural: sales de teatre, d'exposicions, universitats buscats...
- Exemples de democrcia cultural: participaci en concursos literaris, representacions teatrals, jornades...

13. Elabora la fitxa duna activitat cultural destinada a persones grans per dur-la a terme a la teva localitat.

Destinataris: La gent gran de la nostra localitat que participen al taller que l'rea de cultura de l'Ajuntament ha programat
per desenvolupar en els diferents districtes de la ciutat. En concret 8 districtes. Cada taller est format per 12 persones.
Durada: El dissabte 20 de gener de 11h. a 17 h.
Lloc: Plaa de la Merc, visita al mercat medieval.
Objectius:
- Desenvolupar la curiositat i ganes per conixer la forma de vida en una altra poca.
- Fomentar les relacions socials amb persones de dins i de fora de l'entorn habitual.
- Estimular cognitivament a partir del contacte amb el mn que els envolta.
- Potenciar l'autonomia personal de les persones participants.
Descripci i desenvolupament de l'activitat: Consisteix en la visita al mercat medieval de la plaa de la Merc i posterior
dinar a la terrassa-restaurant que s'ha ubicat en aquesta plaa. El desplaament es realitzar en autocar adaptat. Els
monitors acompanyaran el grup en el recorregut pel mercat aix com al posterior dinar.
Organitzaci i distribuci de l'activitat:
- Tasca 1.1. Contactarem amb la persona responsable de l'organitzaci del mercat medieval per comunicar-li la intenci
de fer una visita amb les diferents persones que participen en els tallers culturals que es duen a terme en els diferents
districtes de la localitat.
Concretar una visita prvia al mercat medieval per, d'una manera directa poder detectar les possibles dificultats que es
poden trobar els majors tant en l'accs com en el recorregut per ell, aix com a la terrassa-restaurant i aix anticipar-nos
a elles i solucionar-les.
Contactar amb l'encarregat del restaurant, per conixer els mens que ens poden oferir, el preu d'aquests i fer la

95
 reserva prvia, que posteriorment tancarem una vegada conegut el nombre concret de participants i el men escollit.
- Tasca 1.2. Contactarem amb els animadors encarregats de l'activitat dels diferents districtes, organitzant una reuni
per posar concretar els detalls, unificar idees, conixer en concret quantes persones han danar de cada taller, quines
sn les necessitats d'aquestes, si alguna t dificultats per caminar, si utilitza cadira de rodes per aix poder concretar el
nombre de monitors i monitores que necessitarem per realitzar els acompanyaments.
- Tasca 1.3. Confeccionarem la programaci d'activitats i l'horari.
- Tasca 1.4. Cada monitor / a presentar i explicar l'activitat a les persones per motivar-les en la seva participaci i
perqu elegeixin en quins volen participar i planifiquin la seva estada all durant la visita lliure a aquest. Far lliurament
a cada persona d'un plnol del mercat i de la programaci de les activitats. Informar sobre el preu del menjar i del
men. Les persones que ho tinguin clar en aquest mateix moment podran apuntar-se a l'activitat, si no tindran de
termini una setmana, i on es far i pagament en el moment de la inscripci del menjar.
- Tasca 1.5. Confeccionar una llista de les persones participants.
- Tasca 1.6. Reservarem els mitjans de transport adaptats.
- Tasca 1.7. Pujada a les furgonetes i control d'assistncia.
- Tasca 1.8. Recepci del grup a l'esplanada situada davant del mercat. Distribuci dels monitors / es per acompanyar
les persones que ho necessitin. Dos ms d'ells realitzaran tamb el passeig i visita per si en algun moment alguna de les
persones pugui necessitar alguna cosa o pugui sorgir algun conflicte o imprevist. Ens citarem a les 14:15 h a la terrassa-
restaurant per passar a gaudir del dinar.
- Tasca 1.9. Un cop finalitzada l'activitat tornarem a la furgoneta.
Recursos:
- Humans: 8 Tcnics, 16 monitors / es.
- Materials: 8 furgonetes adaptades per al desplaament. 96 plnols del mercat, al darrera hi ha la programaci de les
activitats.
- Econmics: Lloguer de les furgonetes 1000 euros, 125 euros per cadascuna. Anir a crrec de cada Districte.
Entrada al mercat: s gratis, s un mercat obert a la ciutat.
Plnols i programaci: S'ofereixen gratis per part de l'Ajuntament.
Men: 20 euros, cada persona pagar el seu menjar.
Total cost de l'activitat: 1.000 euros.
Adaptacions: Cadira de rodes per al desplaament pel mercat en cas necessari.
Avaluaci: Si hem assolit els objectius plantejats.
- Grau de satisfacci.
- Assistncia.
- Conflictes o dificultats que hagin sorgit.

14. Entra a www.imserso.es i informat dels diferents programes que sofereixen relacionats amb les
activitats de turisme. En grup, busqueu familiars o persones que conegueu que shagin pogut beneficiar
dalgun daquests programes de lImserso i entrevisteu-los per conixer quines han estat les seves
experincies, quina impressi tenen sobre aquests programes, si han repetit i com hi van accedir.
Segons el grup classe seran diferents les experincies dels seus coneguts o familiars.

15. Consulta, a la pgina web del portal de persones grans de la teva comunitat autnoma els programes de
vacances o turisme social que shi ofereixen. Elabora una relaci de tots els programes.
En cada comunitat autonmica s'ofereixen diferents programes, l'activitat variar depenent d'aquesta.

96

16. Busca informaci sobre lexistncia de tarifes redudes als mitjans de transport pblic del teu municipi
adreades als collectius de persones en situaci de dependncia. Confecciona una llista de mitjans de
transport i de les tarifes de qu es poden beneficiar aquests collectius.
En cada municipi hi ha diferents tipus de tarifes redudes, de manera que canviar depenent d'aquestes.

17. Planifica una activitat a laire lliure amb contingut educatiu destinada a les persones grans del teu barri o
la teva localitat.
Activitat a l'aire lliure amb contingut educatiu.

Destinataris: 20 persones grans del barri.

Durada: El dissabte 15 de mar de 9 h. a 13 h.
Lloc: Muntanyes de la ciutat, en concret "El refugi del Cantero".
Objectius:
- Desenvolupar la capacitat d'observaci de la natura i apropar el coneixement dels arbres del seu entorn.
- Facilitar l'observaci dels canvis que el temps produeix en els elements naturals.
- Fomentar les relacions socials amb les persones participants en la naturalesa.
- Estimular cognitivament a partir del contacte amb el mn fsic.
- Potenciar l'autonomia personal de les persones participants, caminant pel bosc.
Descripci i desenvolupament de l'activitat: L'activitat consisteix en passejar pel recorregut que prviament s'ha dissenyat
i anar observant les diferents espcies d'arbres que s'hi troben. Les persones anotar, en el fullet que se'ls ha lliurat amb les
fotografies de les diferents espcies, el nom de cada un d'ells si el coneix. En una segona ronda anirem aturant en cada un
dels arbres on cada persona que coneix el nom o creu conixer ho dir, anirem descrivint les seves caracterstiques: tipus
de fulla, necessitat de reg, temps que triga a crixer, durada, les qualitats per a qu s'utilitzen, qu podem extreure'n...
Organitzaci i distribuci de l'activitat:
- Tasca 1.1. Contactarem amb la persona responsable del refugi per comunicar-li la intenci de fer una visita amb un
grup de 20 persones, li donarem a conixer les caracterstiques del grup aix com les necessitats d'aquestes perqu ens
preparin el circuit ms adequat a les seves caracterstiques amb eliminaci de barreres arquitectniques i accessible.
Ens enviaran les fotografies dels arbres que observarem i del circuit.
- Tasca 1.2. Amb les fotografies i l'itinerari elaborarem un catleg d'arbres, deixant al costat de cada un d'ells un espai
en blanc perqu omplin amb el nom d'aquest i les caracterstiques ms rellevants. Amb l'itinerari elaborarem un mapa
el ms atractiu possible, assenyalant a fora de nombres per exemple la ubicaci de cada arbre a observar.
- Tasca 1.3. Contactarem amb l'associaci de voluntaris i voluntries per comptar amb quatre d'ells per al dia de
l'activitat.
- Tasca 1.4. Confeccionarem l'horari, calculant quant de temps ens portar per al primer recorregut i quant per la
posterior anlisi de cadascun dels arbres.
- Tasca 1.5. Publicitarem la realitzaci de l'activitat mitjanant cartells al Centre de Serveis Socials del nostre barri, al
tauler d'entrada a l'Esglsia, el diferents comeros freqentats per les persones del barri, aix com a la llar del jubilat, i
diferents bars, cafeteries . Al cartell indicarem el nom de l'activitat DESCOBREIX LES TEVES ARBRES. El lloc, data de
l'activitat, una breu descripci d'aquesta, on es realitzar la inscripci que ser gratuta.
- Tasca 1.6. Confeccionar una llista de les persones participants.
- Tasca 1.7. Reservarem l'autobs adaptat que els traslladar des del Centre de Serveis Socials del Barri al refugi.
- Tasca 1.8. Pujada a l'autobs i control d'assistncia.
- Tasca 1.9. Arribada al refugi, serem rebuts per l'encarregat, s'explicar l'activitat i es repartiran els fullets.

97
 - Tasca 1.10. Un cop finalitzada l'activitat tornarem.
Recursos:
- Humans: 1 Tcnic i 4 voluntaris/es.
- Materials: 1 miniautobs, 20 fullets, 10 cartells informatius. 20 bolgrafs.
- Econmics:
Lloguer del miniautobs 200 euros. Anir a crrec del Centre de Serveis Socials del Barri.
Fullets-programaci: 20 reproduccions a 50 cntims cadascuna 100 euros. Va a crrec del Centre de Serveis
Socials del barri.
Cartells: 10 fotocpies a color 0.60 cntims per 20, total 120 euros.
Bolgrafs: 20 per 1 euro, total 20 euros.
Total cost de l'activitat: 440 euros. Totes les despeses van a crrec del pressupost d'activitats per a les persones majors
programades pel Centre de Serveis Socials del barri.
Avaluaci: Si hem aconseguit els objectius plantejats.
- Grau de satisfacci.
- Assistncia.
- Conflictes o dificultats que hagin sorgit.

18. Consulta, a la pgina web del portal de la gent gran de la teva comunitat autnoma, els programes
universitaris per a gent gran que shi ofereixen, les aules de persones grans que hi ha i els programes
intergeneracionals. Fes una relaci amb una descripci breu de cadascun daquests elements.
En cada comunitat autonmica existeixen diferents ofertes per als ms grans.

19. Busca alguna notcia o esdeveniment a la premsa o a Internet que doni sentit a lexpressi segent que
apareix al DOCUMENT 13.6:
La tecnologia s una eina extraordinriament valuosa que, ben utilitzada, es converteix en la
millor ajuda possible per progressar. Encara millor, converteix la discapacitat en capacitat, el
que semblava impossible esdev possible.
Dependr de la notcia o esdeveniment que cada un dels alumnes i alumnes trobin.

20. En quin sentit loci es pot considerar un espai dintegraci social? Posan algun exemple.
L'oci pot considerar com un espai d'integraci social perqu afavoreix l'establiment de relacions interpersonals,
afavoreix estats d'nim positius, potncia a que les persones tinguin actituds positives cap a la vida, potencia les
prpies capacitats, produeix satisfacci personal.

21. Busca exemples de diferents espais en qu persones grans participin com a voluntries per dur a terme
activitats de tipus solidari, benfic o de cooperaci. Aprofundeix en un dels casos i explica quina s
laportaci de les persones grans.
Ens trobem espais on la gent gran participen com a voluntaris realitzant acompanyaments per diverses
activitats, a altres grans oa persones amb discapacitat. Realitzen visites a centres hospitalaris oferint la seva
xerrada a les persones hospitalitzades que estan soles, o fan visites als domicili per fer companyia, xerrar o llegir
algun llibre a gent gran.

98
El benefici que els aporta en el cas de les visites al domicili s de companyia, estmul r interacci. s un moment
en qu la persona que passa llargues hores sola a casa pot compartir amb una altra un moment de xerrada
d'experincies, t l'allicient de que arribi el dia que ser visitada, hi ha un benefici mutu entre ambdues.
Per la seva part la persona voluntria se sent til, ocupa el seu temps lliure d'una manera satisfactria i alhora
s'aporta companyia i intercanvia experincies.

99


UNITAT FORMATIVA 4. SUPORT EN EL DESENVOLUPAMENT DE
LES RELACIONS SOCIALS

NUCLI FORMATIU 13. Valoraci de la
competncia social

Activitats

1. Fer un llistat a la pissarra dels beneficis que aporta disposar d'habilitats socials.
Desprs de la lectura de l'apartat 3.1 cal fer un llistat general dels avantatges que ens aporta el fet de tenir un
ampli i variat repertori d'habilitats socials i especialment en els collectius amb els que ens relacionarem.

2. Posa alguns exemples de situacions en qu una mala qualitat relacional o de falta d'habilitats socials pugui
conduir al fracs en l'entorn familiar, laboral o acadmic.
Els exemples poden girar entorn de l'ambient acadmic, cercle d'amistats, familiar, etc. Vegem alguns
exemples:
En l'entorn familiar:
Falta d'empatia en les relacions paternofiliales.
Temors a parlar de certes coses.
Negativa per afrontar les situacions o qestions conflictives.
En l'entorn acadmic:
Relacions amb persones del sexe oposat a l'institut.
Demanar un favor/ajuda.
Conservar una amistat.
Iniciar i mantenir una conversa.
Demanar perms als professors.
Preguntar quelcom que no s'ha ents.

100
 En l'entorn laboral:
Treballar en equip.
Demanar un augment de sou, canvi de lloc de treball...
Realitzar una entrevista de treball.
Dir no a un treball addicional que no ens correspon o per al que no estem preparats.
Defensar els nostres drets davant abusos del personal.


3. Elabora una llista de quinze habilitats socials. Indica en cada cas si es tracta duna habilitat bsica o
complexa. Justifica la teva resposta.
Se ha de respondre a partir de este esquema:

101
4. Explica qu entens per dficit en habilitats socials. Consideres que les persones en situaci de dependncia
tenen un major dficit en aquesta rea que la resta de la poblaci? Justifica la teva resposta.
El dficit en habilitats socials es refereix a la manca d'estratgies que permeten relacionar amb xit amb el
nostre entorn: persones i comunitat.
Com que les persones amb discapacitat estan exposades a menor quantitat d'estimulaci i el seu coneixement
del mn en molts casos s menor, poden presentar dficits en determinades habilitats socials.



5. Completa la taula segent indicant, per a cada collectiu, alguns dels dficits ms habituals que poden
minvar les seves habilitats socials.

Collectiu Dficits en HHSS

Dificultat per defensar els seus drets.
Per a expressen sentiments i desitjos.
Persones majors
Per dir no.
Per sollicitar ajuda.
Dificultat per discriminar el correcte de l'incorrecte.
Desconeixement de normes socials bsiques.
Persones amb Estils comunicatius inadequats.
discapacitat Dificultats per comunicar-se.
Per establir noves relacions.
Per dir no i manifestar el seu desgrat o grat.
Baixa autoestima i desconfiana.
Ansietat, depressi.
Persones malaltes
Comportament agressiu/inhibit.
Conducta desadaptada.
Per comportar-se de forma socialment adequada.
Dificultat per mantenir i/o augmentar la xarxa social.
Persones amb
Falta d'inters per la participaci en la societat: oci, treball
malaltia mental
Estigmatitzaci que disminueix les seves possibilitats de relacionar-se.
No conscincia de malaltia.

6. Elabora un esquema o mapa conceptual que inclogui els diferents components de les habilitats socials.

102


7. Expliqueu a classe si en la vostra vida quotidiana interpreteu els gestos i tots els elements referents a la
comunicaci no verbal que hem nomenat, per entendre millor els missatges verbals de les persones amb les
que us relacioneu, per comprovar si us estan dient la veritat, per saber si estan preocupades, etc. Quines
claus utilitzeu per dur a terme la interpretaci d'aquests elements?
Es tracta d'un exercici d'introspecci i de reps dels aspectes de la comunicaci no verbal al mateix temps. La
resposta s lliure i totes seran vlides sempre que estiguin degudament justificades.

8. Explica com pots utilitzar la mirada, l'expressi facial, el somriure i la postura per comunicar missatges
d'una manera ms efectiva. Practica-ho a la teva vida diria.
Ja que la mirada expressa els nostres sentiments, emocions i actituds, quan ens comuniquem, aquesta ha
d'estar d'acord amb el discurs, amb el que estem transmetent. s important mantenir el contacte ocular al llarg
de tota la conversa perqu l'interlocutor se senti escoltat i estigui convenut que ens interessa el que est dient.
Tamb l'expressi facial i la postura ha destar d'acord amb el tema o la situaci en qu ens trobem: quan ens
comuniquen alguna cosa trista, un esdeveniment feli...

103
Aix mateix, el somriure es pot aplicar en qualsevol moment i pot ajudar a relaxen una conversa tensa o animar
una trista, per cal anar amb compte amb la servir en "funci mscara" perqu podria notar-se molt.
Al mdul de DESTRESES SOCIALS ampliarem molt ms tots aquests aspectes.

9. Trieu sis persones que durant 20 minuts debatran sobre un tema d'actualitat, per exemple:
La despenalitzaci de l'eutansia i el dret a morir amb dignitat.
Per sorteig, de les sis persones tres es mostraran favorables a la despenalitzaci i tres contrries. Com es
tracta d'un joc de rol, la defensa d'una o altra opci no vol dir que ideolgicament les comparteixin. El que s
hauran de fer s buscar documentaci per defensar la postura assignada.
Els altres faran d'observadors i avaluaran els components conductuals (tant verbals com no verbals) de les
persones que intervenen. Per aix prviament elaborar un full de registre.
Acabada la sessi es posaran en com les conductes observades i es valoraran les habilitats socials que ha
tingut cada protagonista.
A partir de l'esquema dels components conductuals es pot realitzar un full de registre per a facilitar la recollida
d'informaci. Es pot quantificar de diverses maneres:
S / No
0-2; on:
0. no mostra aquest component, no ho t en el seu repertori.
1. Ho mostra noms de vegades.
2. component adequat.

10. Completa la taula segent, indicant per a cada tipus de distncia, alguna situaci que es doni en les teves
relacions i intervenci amb usuaris.

- Quan expliquem a un grup una activitat que realitzarem.

Distncia pblica
- Acudir a un museu amb el grup i servir de guia.
- Avisar des de la porta de la seva habitaci, l'arribada d'un familiar o la
Distncia social visita del metge.
- Salutacions pels corredors a companys o pacients.
- Administrar la medicaci.
Distncia personal - Prendre el pols.
- Canvi de llenols.
- Canvi de collectors.
- Collocar una sonda.
Distncia ntima
- Afaitat.
- Rentat en llit.

104

11. Per qu el mateix ambient pot ser percebut de manera desigual per persones diferents? Com hauria de
percebre l'usuari l'ambient perqu pogus comunicar-se amb ms facilitat?
Tot depn de la prpia subjectivitat: motius, interessos, valors, experincies del que es considera o no
important... Tamb de les caracterstiques d'aquest ambient i de com s percebut: clid, proper o distant, on un
se sent o no pressionat, si es t llibertat de moviment i expressi o no ...

12. Imagina que una persona gran a qui coneixes mostra un aspecte descuidat, poca cura i bruta des de fa un
temps. Explica quines sensacions et causa. Al cap d'un temps la tornes a veure, per ara va b vestida,
pentinada i endreada. Compara les impressions d'ara amb les d'abans.
A partir de les conclusions d'aquest exercici, fes una valoraci de la importncia de l'aparena personal en les
persones en situaci de dependncia.
Desprs de l'exposici dels sentiments o idees que ens provoca el veure una persona primer de manera
descurada i desprs perfectament vestida i endreada, analitzar la importncia de com les aparences influeixen
en la percepci que tenim dels altres i com condiciona les nostres relacions amb ells: apropament, repulsi,
grat, desconfiana ...
Laparena personal, el vestit, la neteja i cura personal sn importants i no podem negar-ho, tant a l'hora de
buscar una feina com de trobar parella. s un fet innegable i esperem que a travs d'aquest exercici l'alumnat
hagi estat conscient.

13. Imagina't que la setmana que ve visitaran l'escola o institut les autoritats municipals. Tots ells faran un
petit discurs i a tu t'han assignat la presentaci de l'esdeveniment. Explica com es manifestaran els
components fisiolgics en rebre la notcia i quins creus que et afectaran en els moments previs a la realitzaci
de la presentaci.
S'ha d 'elaborar una relaci d'aquests components i analitzar quins sn els components fisiolgics que es posen
en joc en aquesta situaci. Per aix, indicar als alumnes que pensin "seriosament" i es concentrin en que aix
passs (si cal, fer un role-playing) i comprovar quin dels components registrats els afecten a cada un en major
mesura i influeixen a l'hora de realitzar aquest petit discurs.
Fer un breu comentari o reflexi de per qu uns i no altres s'activen ms.

14. Fes un esquema dels diferents instruments d'avaluaci de les habilitats socials.

105

A aquest esquema es podran afegir altres qestionaris que es coneguin o que s'hagin utilitzat, per exemple en el
mdul de CARACTERSTIQUES I NECESSITATS DE LES PERSONES EN SITUACI DE DEPENDNCIA.

15. Per parelles, creeu un full de registre per anotar-hi els components conductuals del vostre professor o
professora durant una classe.
Resposta oberta. Tamb s'han de revisar diferents escales de valoraci o inventaris per al registre d'aquests
components abans de realitzar l'exercici.

16. Autoadminstrat algunes de les escales que apareixen en el text o altres similars per avaluar la teva
competncia en habilitats socials. (Pots buscar a internet o en bibliografia especialitzada la versi completa
d'alguna d'elles.) Com valores els teus resultats? Ests disposat a millorar amb el que aprendrs en aquesta
unitat?
Proposar una recerca activa d'aquest tipus de qestionaris a Internet. Noms cal posar a la barra del cercador el
nom del test que es vol buscar i sobtindran fora resultats.

106


UNITAT FORMATIVA 4. SUPORT EN EL DESENVOLUPAMENT DE

LES RELACIONS SOCIALS

NUCLI FORMATIU 14. Entrenament en habilitats
socials

Activitats
1. Explica les diferncies entre els conceptes de dificultat en les habilitats socials per dficit i dificultat en les
habilitats socials per interferncia. Indica quin tipus de components es prioritzen en cada cas i quines
tcniques d'entrenament es poden utilitzar. Posa exemples per illustrar-ho.
Les dificultats en habilitats per dficit sn degudes al fet que no s'han aprs i per tant no formen part del
repertori conductual del subjecte. Per exemple un nen de 6 anys que no demana perd perqu ning l'hi ha
ensenyat encara o perqu a casa ning ho fa mai.
En canvi, quan les dificultats sn per interferncia si que es tenen en el repertori de conductes apreses, per el
subjecte no les exhibeix a causa de: manca d'xit quan s'han dut a terme amb anterioritat (por a parlar en pblic
perqu quan vas haver exposar un tema sen riure de tu), distorsi de la percepci de la realitat (seguint amb
l'exemple, tens dificultats per exposar els treballs a classe perqu creus que les teves conclusions interessaran a
ning) o prdua de capacitats o funcionalitat (un catedrtic que, causa d'una demncia preco, t dificultats per
realitzar les exposicions teriques a les seves classes).

2. Explica els avantatges i inconvenients d'un programa d'entrenament d'habilitats socials individual i d'un en
grup.
L'entrenament en HHSS sol aplicar preferentment en grup a causa de tots els seus avantatges:
Suport mutu.
Ajuda a generalitzar.
S'aprenen habilitats bsiques: escoltar, participar, respectar torns.
S'aprn ms rpidament grcies a l'observaci i el refor aportat pels altres.

107
No obstant aix cal matisar que, per determinades conductes o subjectes, s possible que una intervenci
individual sigui necessria per a l'aprenentatge de determinades habilitats, realitzar instruccions verbals o
consolidaci. Tamb cal insistir en que lavaluaci ha de se individual.


3. Els conceptes d'habilitats socials, retroalimentaci, escolta activa i assertivitat estan ntimament
relacionats. Defineix i explica com es vinculen.
La retroalimentaci o feed-back, l'escolta activa o escoltar i entendre amb atenci el que diu l'altre, i
l'assertivitat o capacitat per defensar els nostres drets de manera adequada, sn tres recursos importants i
necessaris per tenir habilitats socials.
S'entrenen quan sn deficitries i sovint, la seva manca, constitueix la base dels dficits en els subjectes que
presenten dificultats en les relacions personals.

4. Completa la taula segent indicant qu hem de fer per: practicar la Retroalimentaci, ser emptics,
escoltar activament i ser assertius.
Per respondre aquesta activitat es convenient disposar duna taula com aquesta:

Qu hem de fer?

Practicar la retroalimentaci
Ser emptics
Escoltar activament
Ser assertius

Un cop definits els termes a l'exercici anterior i assimilats tots els concepte desprs de l'estudi de la teoria de
l'Apartat 5.4, els alumnes estaran prou preparats per proposar estratgies o exemples de qu fer per practicar
la retroalimentaci, ser emptics, escoltar activament i ser assertius.

5. Explica els avantatges i inconvenients del role playing com a tcnica dentrenament en habilitats socials.
En proposem algunes:

Avantatges Inconvenients
- Ajuda a analitzar gran quantitat de situacions - No deixa de ser una situaci fictcia.
problemtiques de comunicaci i d'altres rees. - Perqu sigui reeixida el grup ha de ser
- Serveix per descobrir els errors que un comet, homogeni i ben cohesionat, i aix no sempre
aix com el que fa b. s'aconsegueix.
- Ajuda a posar-se al lloc de l'altre i comprendrel. - Molts components poden sentir vergonya,
- Els observadors, amb les seves opinions encara que aquesta tcnica tamb ajuda a
objectives, ajuden a modelar la conducta errnia. superar-la.

108
6. Feu un role playing en parelles, en qu una de les persones que participa intenta entaular una conversa
amb una altra del sexe oposat a la qual no coneix (per exemple en un bar, en una discoteca o en l'ambient
que decidiu). La resta de la classe anotar les observacions (relacionades amb el llenguatge verbal i no verbal)
que consideri, en un full de registre creada a aquest efecte.
Activitat prctica.

7. Dibuixa un esquema o diagrama de flux amb els passos que segueix un programa d'entrenament en
habilitats socials.
Un exemple pot ser el segent:

8. Explica les tcniques de refor, modelatge i emmotllament, que has estudiat en la unitat de modificaci de
conducta, aplicades a l'entrenament d'habilitats socials.
El refor es pot aplicar en tot moment desprs de la realitzaci de la conducta, sobretot el refor social
(depn del collectiu amb el qual estiguem tractant) i en forma de feed-back, comenant pel que hem fet
correctament i acabant pel que hem de millorar.
El modelatge: sempre hi ha un model, ja sigui real o gravat en vdeo, competent, que realitza la conducta
que es pretn aconseguir o millorar
Lemmotllament, consisteix en una aproximaci successiva a la conducta objectiu que es vol instaurar.

9. Per qu les tasques per a casa i la consolidaci sn estratgies fonamentals en l'entrenament d'habilitats
socials?
Les tasques per a casa sn les que ajuden a la generalitzaci de la conducta, ja que es realitzen en ambients
naturals. A travs de la consolidaci, aconseguim l'automatitzaci de la conducta en diversos contextos i amb
diferents interlocutors.

10. Posa tres exemples de situacions on una anciana que s'ha quedat vdua i t pocs familiars que visquin a
prop seu, aconsegueix mantenir una xarxa social notable. Explica en cada exemple el paper que juguen les
habilitats socials.
La importncia de les habilitats socials en aquest cas est relacionada amb la capacitat de la dona per:
Entaular noves relacions i amistats.

109
 Mantenir les dels seus familiars i amics de sempre.
Habilitats relacionades amb l'oci.
Habilitats comunicatives en general.
Per aconseguir mantenir una xarxa social podria:
Accedir a un centre de dia per realitzar activitats i mantenir-se en contacte amb altres persones en situaci
similar.
Anar a un Casal d'avis o una Associaci de vidus per gaudir de la companyia dels iguals.
Mantenir bones relacions amb els seus vens i amistats de la mateixa edat: passejades pel barri, anar junts
a la revetlla, sortir a comprar...
Fixar dates en les qu visitar els familiars o que ells vinguessin a veure-la.
Per integrar-se i mantenir-se en aquests entorns, siguin nous o no, les habilitats socials tindran un paper
fonamental.
Si disposa daquestes habilitats, rpidament podr interaccionar en els diferents ambients i es sentir
gratificada.
La manca d'habilitats jugar en el sentit contrari: pot inhibir-se de participar, no sentir-se integrada,
pensar que no aporta res al grup...

11. Localitza a Internet, en bibliografia especialitzada o en un centre sociosanitari, algun programa
d'entrenament en habilitats socials dirigit a un grup especfic. Extreu la informaci:
- Destinataris.
- Objectius.
- Habilitats que entrena.
- Tcniques que utilitza.
Hi ha una gran quantitat de bibliografia sobre entrenament en HHSS dels diferents collectius de manera que no
ser difcil trobar un manual i buscar en l'ndex els aspectes: destinataris a qui va destinat el programa, objectius
generals i especfics que planteja, les habilitats que entrena i les tcniques de modificaci de conducta i/o
cognitives que utilitza.

12. Per qu l'enfortiment de l'autoestima s el primer component que s'ha de treballar en qualsevol
programa d'entrenament en habilitats socials per a persones amb discapacitat?
L'enfortiment de l'autoestima no s noms important per a l'entrenament en HHSS de les persones amb
discapacitat sin per a tothom en general ja que, si tenim una bona autoestima, ens considerarem capaos per
enfrontar qualsevol tipus d'intervenci i estar segurs que anem a aprendre all que ens estan ensenyant.

13. Explica algunes de les caracterstiques diferenciadores que ha d'incloure un programa d'entrenament en
habilitats socials per a persones amb malaltia mental.

110
A causa de les caracterstiques especfiques de les persones amb malaltia mental els programes d'entrenament
es marcaran objectius molt bsics sobretot al principi i en funci del grau d'afectaci:
Motivaci. Fonamental i sense la qual la resta no tindr sentit.
Habilitats interpersonals bsiques: to i volum, CNV, iniciar una conversa...
Entrenament en assertivitat.
Substituci de conductes desadaptades per comportaments adequats socialment.
Millorar l'ansietat que provoca la interacci social a aquests subjectes.

14. Consideres que l'aparena personal s un contingut que s'ha de tractar en un programa d'entrenament en
habilitats socials? Debateu la resposta amb la resta de la classe.
L'aparena personal com hem vist s molt important en les habilitats socials ja que estem parlant de relacionar-
nos amb els altres i la societat en general, on el nostre aspecte provocar acostament o aversi i rebuig. Per
aix anar polits, ben vestits, fer bona olor , etc., determinar o facilitar en moltes ocasions, el ser o no
acceptats i escoltats.

15. Poseu en prctica un role playing per parelles. Una persona exercir el paper d'Antonio, un anci amb
plenes facultats cognitives, molt reticent a utilitzar l'ordinador i les noves tecnologies perqu aix ja no s
per a mi, s massa complicat. Aix pel joves . L'altra persona, Laura, s una tcnica que, amb l'ordinador
davant, intentar convncer Antonio dels beneficis que li pot proporcionar el seu maneig.
LAntoni viu a Madrid t una filla i dos nts que viuen a Granada i als que veu cada dos mesos. A ms, s molt aficionat a
la filatlia, a l'actualitat poltica i al rugbi que practicava quan era jove, per, malauradament, a la televisi i la premsa
parlen molt poc d'aquests temes.

Activitat prctica. Per realitzar dos actors han d'exposar b els seus arguments:
Uns per defensar per qu l'ordinador no li interessa ni s til per a la seva vida diria.
Altres per donar suport a la idea contrria.
Tingueu en compte els gustos de lAntoni per utilitzar com a refor a l'hora de la intervenci.

16. Cerca a internet informaci sobre pautes de navegaci segura, especialment per a persones grans i
discapacitades. Amb la informaci obtinguda, elabora una llista el ms senzill possible de consells per donar a
aquests subjectes.
Activitat prctica. A exposar els diferents consells. Alguns que s'obtindran sn els segents:
Cautela a proporcionar informaci personal com l'edat, l'adrea o el nmero de telfon a travs
d'Internet.
Especialment cal tenir cautela amb la realitzaci de compres i descrregues, aix com la cessi de dades
bancries, tret que la pgina sigui segura.
Tenir cura amb els correus electrnics i els fitxers adjunts quan no es coneix el remitent. En cap cas s'han
d'obrir els correus sospitosos.

111
 Fomentar l'esperit crtic davant la xarxa per saber discriminar quins continguts sn vlids i quins no. No
cal creure tot el que es troba, es veu o es llegeix a Internet.
Es pot utilitzar un temps geners, per no excessiu, per a la utilitzaci d'Internet a la llar. El ms
aconsellable s tenir un horari determinat per navegar.
A internet hi ha tota la informaci, tant continguts tils i interessants com els nocius i falsos. Cal advertir
sobre la responsabilitat en aquest aspecte.

17. Fes una relaci dels avantatges que aporta a les persones amb discapacitat o malaltes i les seves famlies
l'existncia d'associacions de suport a persones que presenten problemtiques similars.
Els avantatges sn mltiples per als usuaris perqu:
Se senten identificats.
No se senten exclosos, marginats o diferents, de manera que constitueixen un espai on se senten
relaxats i a gust.
Promouen els seus drets.
Els assessoren i ajuden a aconseguir ajudes econmiques per a estudis, productes de suport, adaptacions
de la llar.
Participen en grups d'autoajuda.
Poden realitzar activitats de lleure que estan adaptades als seus interessos o necessitats.
Els ofereixen suport legal i orientaci laboral, educativa...
Tamb sn importants per a les famlies perqu:
Els ofereixen informaci / formaci sobre la discapacitat o trastorn i el seu pronstic.
Calma l'ansietat sobre el futur dels seus familiars en veure altres persones que han passat pel mateix.
Disposen d'assessorament a l'hora de sollicitar ajudes, places escolars, beques...
Poden intercanviar experincies les quals els poden ajudar en cas de trastorns de conducta o emocionals
dels seus familiars.
Aconsegueixen suport psicolgic.
Hi ha moltes altres avantatges que poden afegir consultant fullets o informaci del web de diferents
associacions i veure qu ofereixen.

18. Elaboreu en grup un llistat de diferents associacions, agrupant-les per categories: discapacitats,
addiccions, gent gran, malalties crniques, etc., Per tal de tenir a la vostra disposici una petita guia de
recursos.
Ja que aquest exercici pot ser un treball molt ampli, s'aconsella dividir la classe en grups i que cadascun tri a un
collectiu sobre el qual fer una petita guia, til i prctica, que pugui ser d'utilitat per al desenvolupament del seu
treball com tcnics o fins i tot per a la recerca de feina o prctiques professionals.
Dins de cada collectiu es pot buscar informaci o associacions que s'adrecin a:
Atenci primerenca.

112
 Ajudes tcniques.
Oci i temps lliure.
Escolaritzaci o suport acadmic.
Suport psicolgic.
Diagnstic.
Autoajuda.
Respir familiar.
Cerca de feina...

19. Completa la taula segent, escrivint en una columna una llista dels riscos que suposa per a una persona
sola no sortir de casa, i en l'altra, una relaci de possibles activitats d'acompanyament destinades a eliminar
aquests riscos.
Alguns exemples inicials que hauran de completar els alumnes sn:

Riscos de quedar-se a casa Activitats d'acompanyament

Exclusi social. Visites de familiars o amics.
Allament. Participaci en activitats d'oci.
Descuit de l'alimentaci, higiene o autoatenci. Realitzaci de compres i activitats d'upa i higiene
personal.

2
20. Disposeu d'un local difan de 150 m per fer una festa, el grup de la vostra classe amb dos grups
d'estudiants de centres d'altres ciutats que us reuniu a causa d'unes jornades.
En grups de tres persones, dibuixeu el plnol de la sala i distribuu el mobiliari de manera que pugueu crear
diferents espais. Justifiqueu la funci de cada espai.
Si la festa la tingussiu d'organitzar per tres grups de jubilats en el mateix espai, mantindreu la mateixa
distribuci?
Hauran de dibuixar un plnol de la sala distribuint el mobiliari per organitzar una trobada festiva amb altres tres
grups d'estudiants.
Desprs de realitzar hauran danalitzar si la distribuci de l'espai podria usar-se tamb per a una festa amb tres
grups de jubilats i si es considera que no- ja que potser a la gent gran podrem organitzar d'una altra manera la
festa, ja que els seus gustos sn diferents- establir com la distribuirem.
Cal tenir en compte que si faran un ball la zona pot ser la mateixa, per s que hauran de posar cadires al voltant
perqu puguin seure els que no els vnen de gust ballar, estan cansats o no poden fer-ho, etc.

21. Elabora dues llistes de possibles situacions conflictives que es poden presentar: en atenci domiciliria-
entre la persona usuria i el tcnic / a d'atenci directa-i en el context residencial.

113
Les situacions que es poden concretar sn mltiples per bsicament es desprenen de les causes segents:

Conflictes en atenci domiciliria Conflictes en una residncia

Sensaci de prdua d'autonomia o incapacitat.
Canvi de normes i rutines.
Ser atenci per una altra persona que potser ni
Convivncia amb persones estranyes i
tan sols sigui coneguda
desconegudes.
Intromissi en la intimitat.
Sensaci de prdua de llibertat.
Creena que el professional no fa b les seves
Prdua de control sobre la prpia vida.
tasques.

Desconfiana.

22. Explica les diferncies que hi ha entre negociaci i mediaci.
Les dues sn tcniques per resoldre conflictes, en qu el seu objectiu final s l'acord aconseguit a travs del
dileg.
En la negociaci s'espera que ambdues parts cedeixin per arribar a una enteniment (de vegades una part
cedeix, no diem aqu "perd", ms que una altra). En la mediaci, es necessita un "mediador" o una tercera
persona objectiva, que ajudi a ambdues parts a aconseguir lacord.

23. Dibuixa un mapa conceptual de les diferents fases en un procs de resoluci de conflictes, indicant en
cadascuna quines estratgies es poden aplicar.
Com a model serveix el segent:

114

Ara practica
Activitat 4.1. Role playing d'habilitats socials i resoluci de conflictes
Suposa representar en role playing el cas indicat, aplicant les tcniques apreses durant la unitat.
Alguns de les propostes addicionals podrien ser:
Negociar els continguts o dates d'exmens amb un professor.
Tractar amb una suposada usuria jove i sense recursos els seus dubtes sobre els mitjans d'anticoncepci:
els pros i els contres.
Negociar amb un usuari amb discapacitat intellectual la millor manera per gestionar els diners que guanya
en el centre ocupacional a qu acudeix: estalviar, comprar capricis, despeses bsiques (roba, cinema).

115

UNITAT FORMATIVA 4. SUPORT EN EL DESENVOLUPAMENT DE
LES RELACIONS SOCIALS

NUCLI FORMATIU 15. Recursos dinformaci per als cuidadors i
cuidadores no formals

Activitats
1. Explica en qu consisteixen els recursos dinformaci per a cuidadors i per a qu serveixen.
Els recursos d'informaci als cuidadors i cuidadores t com a finalitat oferir el coneixement dels diferents
recursos, serveis i prestacions socials que es troben al lloc on resideix la persona, aix com de tots els que pot
accedir, tant destinats al cuidador com a la persona o persones en situaci de dependncia.
Formen part de conjunt de serveis orientats a prevenir i/o millorar l'estat del cuidador i de la persona a qui es
cuida.

2. Navega per la pgina web www.sercuidador.es del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Informat
sobre la documentaci, serveis i recursos que hi ha a disposici de les cuidadores i els cuidadors.
Activitat lliure de navegaci per la pgina assenyalada buscant informaci dels serveis i recursos a disposici
dels cuidadors/es.

3. Consulta la pgina web http://www.imsersomayores.csic.es/recursos/provincia.html.
Recorda el que has estudiat en altres mduls i elabora una llista exhaustiva dels diferents tipus de centres i
serveis socials dirigits a persones grans.
A manera d'exemple el llistat contindr:
Des dels Serveis Socials:
- Centres de Serveis Socials.
- Servei d'ajuda a domicili (SAD).
- Teleasistncia.
- Centres de Dia.
- Llars i Clubs.
- Estades de dia en centres gerontolgico o unitats d'estada dirna.
- Unitats de dia.
- Unitats de nit o centres de nit.

116
 - Estades temporals en residncies o en altres allotjaments.
- Suport a les famlies durant els caps de setmana.
- Programes de termalisme social.
- Programes de vacances.
Des dels Serveis Sanitaris:
- Assistncia sanitria al domicili (programa d'atenci domiciliria).
- Hospitalitzaci a domicili.
- Equips d'assistncia geritrica domiciliria.
- Hospital de dia.
- Unitat de mitja estada hospitalria.
- Unitat de llarga estada hospitalria.
- Unitat d'hospitalitzaci d'aguts (UHA).

4. Un oncle teu sacaba de jubilar i, com que sap que ests estudiant per ser tcnic/a en atenci a persones en
situaci de dependncia, texplica que ha sentit a parlar dels viatges de lImserso. Diu que li agradaria
aprofitar-los, per que la seva dona no est jubilada i que sense ella no hi podr anar.
Dna-li una informaci correcta i adequada sobre aquest servei i sobre els dubtes que li han sorgit. Pots
respondre individualment per escrit o podeu dur a terme una simulaci mitjanant un joc de rol a classe.
L'esposa si que el podr acompanyar, ja que aquest servei est dirigit a les persones jubilades i els seus cnjuges
o parelles estables.

Programes de turisme social

Sn uns programes de vacances que permeten a la gent gran fer activitats tursques a un preu ms
redut. Amb aquests programes s'espera fomentar la convivncia i les relacions humanes entre la
Qu sn?
gent gran, contribuir al coneixement geogrfic i cultural, i promoure el gaudi de l'oci i temps lliure
mitjanant la participaci en activitats socioculturals i recreatives.
- Ser pensionista major de seixanta anys, resident a la comunitat (no ser necessari el requisit de
l'edat per als cnjuges o parelles estables dels sollicitants).
Qui pot accedir a
- Valer-se per si mateix per viatjar, caminar i altres activitats de la vida diria.
aquest servei?
-No patir cap malaltia infectocontagiosa ni seqeles psquiques que impedeixin la normal
convivncia del grup.
Procediement de
Presentar la sollicitud degudament emplenada segons modalitats de vacances de l'Imserso.
solicitut

Programes de termalisme social
Qu sn? Sn uns programes de tractament termal en un balneari, prvia prescripci facultativa.
Qui pot accedir a Les persones a les quals es prescrigui la seva necessitat en un reconeixement mdic i que compleixin
aquest servei? els requisits exposats per al turisme social.
Procediement de
Assolir la puntuaci necessria seguint el barem establert.
solicitut

117



5. Explica quins requisits sexigeixen per rebre la prestaci econmica per a cuidadors en el medi familiar i
suport a cuidadors no professionals, i quines millores i condicionants implica respecte a les tradicionals cures
informals que es duien a terme sense cap mena de suport. Feu-ne una valoraci en grup.
Que una persona que estigui atesa en el seu entorn familiar i per descomptat aquest sigui l'adequat, que
l'habitatge compleixi les condicions d'habitabilitat, segons el grau i dependncia de la persona, i que estigui
establert en el seu programa individual d'atenci.
Implica el reconixer i valorar tant econmicament com laboralment (estaran donats d'alta a la seguretat social
i cobraran un sou), el treball que moltes persones realitzen amb els seus familiars d'una manera altruista durant
temps. Aix com poder accedir a programes de formaci especfics per a les necessitats dels seus familiars i
d'ells mateixos en la seva tasca de cuidadors.
L'ltima part de la resposta correspon a una valoraci personal.

6. Explica en qu consisteix la prestaci econmica vinculada al servei i indica algunes situacions en qu sigui
una opci interessant.
La prestaci econmica vinculada al servei consisteix en una prestaci econmica, de carcter peridic,
adreada a les persones que necessiten d'un servei concret previst en el pla individualitzat d'atenci, en funci
del grau i nivell de dependncia i de la capacitat econmica del beneficiari, i que no pugui ser atesa en un servei
pblic o concertat. Per exemple per falta de places, la qual cosa suposar haver d'acudir a un centre de carcter
privat, aix amb aquesta prestaci podran fer front al cost d'aquest.

7. Recull la informaci que has estudiat en altres mduls i indica qu sentn per assistent personal i quines
sn les seves funcions.
Lassistent personal s una figura de suport a les persones amb diversitat funcional. s una persona que ajuda a
una altra a desenvolupar la seva vida, especialment en les tasques de la vida diria, que per la seva situaci, b
sigui per la seva diversitat funcional o per altres motius, no pot realitzar-les per si mateixa. Aquest ajut est
regulat per un contracte entre ambdues parts.
L'existncia d'aquesta figura es basa en el desig i el dret de les persones a controlar la seva prpia vida i a viure
amb la dignitat que comporta estar en igualtat d'oportunitats amb la resta de la ciutadania.
El perfil de l'assistent personal vindr definit per les tasques que hagi de realitzar, depenent de les necessitats
funcionals, podent ser aquestes mltiples. Podem dividir aquestes en diferents rees:
- Personals: totes aquelles relacionades amb la persona: rentar, dutxar, afaitar, vestir-se, aixecar-se del llit,
ajuda per menjar, beure, atendre el telfon...
- Llar: des de la neteja de la llar, fer el menjar, utilitzar electrodomstics...
- Acompanyament: per sortir de casa, anar a la feina, al banc, gestionar papers, en viatges, en les activitats
d'oci
- Conducci: quan ms d'acompanyar ha de conduir per portar o recollir a la persona oa tercers.

118
 - Interpretaci: es refereix tant a la interpretaci en llengua de signes com en diferents sistemes alternatius
de comunicaci.
- Coordinaci: les que es refereixen a la planificaci del dia a dia i ajuda de presa de decisions.
- Excepcionals: tasques provocades per una crisi de la persona assistida.
- Especials: referides o relacionades amb les relacions sexuals.
L'usuari participa en el disseny del seu Pla de vida independent i sencarrega de seleccionar, acordar i entrenar
al seu assistent personal, amb el qual establir una relaci jerrquica de cap-subaltern.

8. Busca al diccionari les paraules prestaci i subvenci i explica quina diferencia hi ha entre les dues.
- Prestaci: fet i resultat de prestar un servei.
- Subvenci: suport econmic de tipus privat o estatal, prestat a una instituci, empresa o individu per a la
realitzaci d'un treball o de certes activitats que interessen a qui concedeix la subvenci.
Podrem dir que la diferncia s que la prestaci s un dret adquirit, mentre que la subvenci s una acci de
suport econmic.
Un altre terme molt relacionat s el de subsidi, en aquest cas es tracta d'una assistncia pblica basada en una
ajuda o benefici de tipus econmic. En aquest sentit s fcilment diferenciable en concepte de prestaci per
desocupaci que el de subsidi per desocupaci.

9. Llegeix-te la Secci 2. Prestacions econmiques, del Captol II de la Llei de promoci de lautonomia
personal i atenci a les persones en situaci de dependncia, concretament els articles 17, 18 i 19.
Lectura de la llei:

SECCIN 2. PRESTACONES ECONMICAS

Artculo 17. Prestacin econmica vinculada al servicio.
1. La prestacin econmica, que tendr carcter peridico, se reconocer, en los trminos que se establezca,
nicamente cuando no sea posible el acceso a un servicio pblico o concertado de atencin y cuidado, en funcin del
grado y nivel de dependencia y de la capacidad econmica del beneficiario, de acuerdo con lo previsto en el convenio
celebrado entre la Administracin General del Estado y la correspondiente Comunidad Autnoma.
2. Esta prestacin econmica de carcter personal estar, en todo caso, vinculada a la adquisicin de un servicio.
3. Las Administraciones Pblicas competentes supervisarn, en todo caso, el destino y utilizacin de estas prestaciones
al cumplimiento de la finalidad para la que fueron concedidas.
Artculo 18. Prestacin econmica para cuidados en el entorno familiar y apoyo a cuidadores no profesionales.
1. Excepcionalmente, cuando el beneficiario est siendo atendido por su entorno familiar, y se renan las condiciones
establecidas en el artculo 14.4, se reconocer una prestacin econmica para cuidados familiares.
2. Previo acuerdo del Consejo Territorial del Sistema para la Autonoma y Atencin a la Dependencia, se establecern
las condiciones de acceso a esta prestacin, en funcin del grado y nivel reconocido a la persona en situacin de
dependencia y de su capacidad econmica.
3. El cuidador deber ajustarse a las normas sobre afiliacin, alta y cotizacin a la Seguridad Social que se determinen
reglamentariamente.
4. El Consejo Territorial del Sistema para la Autonoma y Atencin a la Dependencia promover acciones de apoyo a
los cuidadores no profesionales que incorporarn programas de formacin, informacin y medidas para atender los
periodos de descanso.

119
 Artculo 19. Prestacin econmica de asistencia personal.
La prestacin econmica de asistencia personal tiene como finalidad la promocin de la autonoma de las personas con
gran dependencia. Su objetivo es contribuir a la contratacin de una asistencia personal, durante un nmero de horas, que
facilite al beneficiario el acceso a la educacin y al trabajo, as como una vida ms autnoma en el ejercicio de las
actividades bsicas de la vida diaria. Previo acuerdo del Consejo Territorial del Sistema para la Autonoma y Atencin a la
Dependencia, se establecern las condiciones especficas de acceso a esta prestacin.
Artculo 20. Cuanta de las prestaciones econmicas.
La cuanta de las prestaciones econmicas reguladas en los artculos de esta Seccin se acordar por el Consejo Territorial
del Sistema para la Autonoma y Atencin a la Dependencia, para su aprobacin posterior por el Gobierno mediante Real
Decreto.

10. Llegeix el cas segent:
La Josefina s una dona de setanta-vuit anys que viu amb el seu fill Pere i la seva jove Sara. Al cap de poc temps
dhaver-se casat en Pere i la Sara, el marit de la Josefina va morir i ella sen va anar a viure amb la jove parella.
Durant els primers anys, la Josefina participava mpliament en les tasques de la llar, ja que el seu fill i la seva jove
treballaven, i quan van tenir els seus fills, ella tamb va contribuir a tenir-ne cura acompanyant-los a lescola,
preparant-los el dinar, portant-los a la piscina, etc. Els nens van crixer i tot va discrrer sense problemes mentre
ella es va valer per si mateixa.
Fa un any va caure i es va trencar el maluc. La recuperaci no ha evolucionat com tots esperaven i la seva
autonomia ha disminut considerablement; a ms, la por de tornar a caure ha provocat que els seus intents per
recuperar la mobilitat shagin esvat. Actualment lhan dajudar a aixecar-se i asseure-la en una cadira de rodes, on
passa tot el dia sense a penes moures, perqu el pis no est adaptat. Fins fa poc una vena la visitava de tant en
tant per vigilar que estigus b i conversava amb ella, per fa un temps ha trobat feina i no pot dur a terme aquesta
supervisi. A ms, ara shi ha afegit un problema nou, laparici de trastorns de continncia. La Josefina mant tota
la conscincia, per cada cop se la veu ms angoixada i allada. En aquestes circumstncies, en Pere i la Sara shan
comenat a informar per tramitar el seu ingrs en una residncia.

- Et sembla que lopci que sestan plantejant en Pere i la Sara s la millor per atendre i cuidar la Josefina? Es
tracta que cada alumne respongui lliurement, encara que per la informaci que ens ofereix el text, l'ingrs
residencial no seria l'nica, ni probablement la millor soluci per la Josefina. Probablement caldr buscar que
altres serveis del sistema s'adeqen millor a la seva problemtica.
- Quins altres recursos o serveis penses que poden ser una bona opci per a la Josefina i la seva famlia?
Esmenta els avantatges i inconvenients de cadascun, tant per a la Josefina com per a en Pere i la Sara. Qu els
aconsellaries? Possibles opcions per atendre la Josefina serien el SAD, la teleassistncia o el centre de dia. En
qualsevol dels tres la Josefina no hauria de sortir del seu entorn habitual.
El SAD prestaria l'atenci en el propi domicili, prviament es realitzaria un estudi detallat del cas i un pla
d'atenci individualitzat per detectar les necessitats de la Josefina i planificar les actuacions necessries en
tots els mbits:
- A nivell personal, realitzaria les tasques relacionades amb la neteja personal, suport a la mobilitat,
suport per aixecar-se i anar a dormir, per transferncies, companyia.
- A nivell domstic, podria realitzar la neteja i cura de la llar.
- A nivell psicosocial, practicant l'escolta activa i afavorint les relacions amb l'entorn, acompanyant per
realitzar visites, anar al centre de dia ms proper, acudir a visites mdiques, etc.
- Amb les ajudes complementries, realitzant una valoraci de la llar per adaptar-lo a les dificultats que
en caminar t, aix com donant a conixer les diferents ajudes tcniques que hi ha al mercat per facilitar
la deambulaci, com un caminador, posar una barana al passads , utilitzar barres, agafadors al bany, etc.

120
 La teleassistncia li donaria seguretat tant a ella com a la famlia durant el temps que romangui sola al
domicili.
L'assistncia a un centre de dia li beneficiria dels diferents programes que s'hi duen a terme millorant la
confiana que ara no t en si mateixa, aix com obrint la possibilitat d'entaular relacions socials amb altres
persones que no siguin exclusivament del seu entorn familiar.
Al mateix temps que a ella, tamb beneficiaria la seva famlia, doncs disposarien de ms temps per a les seves
activitats, tasques personals, oci i temps lliure, descansant a nivell emocional d'estar pendent en tot moment de
la Josefina.
- Et sembla que en Pere i la Sara es poden veure emocionalment afectats i desenvolupar un sentiment de
culpabilitat? La Sara i el Pere clar que es poden veure afectats per la decisi que la Josefina vagi a viure a la
residncia, segurament els envairan sentiments de culpabilitat. Hem de tenir en compte que la Josefina en tot
moment els ha ajudat en la cura dels seus fills quan eren petits , aix com en les tasques de la llar i ara, que s
ella la que necessita d'aquestes atencions, ells no poden atendre-la. Per aix s convenient que participin dels
programes de suport a les famlies.

11. Imaginat que ests en la situaci de la Sara i decideixes deixar de treballar per convertir-te en cuidadora
de la Josefina. A ms, es presenta un problema nou: la Josefina es veu afligida per un problema de demncia.
Elabora tres llistes sobre coses importants que haurs de fer al llarg duna setmana:
- Llista dactivitats datenci a Josefina.
- Llista dactivitats prpies.
- Llista de demandes de la famlia.
Ordena totes les tasques de la llista de ms a menys importncia i elabora el teu horari setmanal dactivitats.
Per elaborar la llista podrem fer una pluja d'idees en qu els alumnes / as vagin aportant:
Activitats i tasques que hauria de realitzar per la Josefina o en la seva ajuda. En aquest llistat tindrem les
tasques derivades de la neteja de la Josefina, bany, mobilitzaci, ajuda en el vestit, esmorzar, dinar,
deambulaci, acompanyament en passeig, amb caminador o cadires de rodes segons estat actual,
acompanyament al metge, a rehabilitaci, presa de medicaments, etc.
Un llistat de les tasques prpies de la llar comuns a qualsevol casa. En aquest llistat tindrem: neteja de la
llar, realitzaci dels llits, manteniment de l'ordre, rentat de roba, planxa, repassat i collocaci d'aquesta,
elaboraci del men, llistat de la compra, realitzaci i collocaci de la compra, realitzaci del menjar , rentat
del parament, gestions bancries, anar a la perruqueria, de passeig, sortida jo visita dels amics, lectura, etc.
Un llistat de les tasques prpies teves personals per no oblidar-te de tu mateixa, doncs a part de cuidadora
ets una persona que no pot estar exercint aquesta tasca les 24 hores del dia. Aix com un altre llistat per a la
resta dels components de la unitat familiar, marit i fills i altres familiars. Aquest llistat de requeriments
familiars, dependr de les edats dels fills: acompanyar-los a activitats, escola, visites mdiques, passeig,
sortida al parc, cinema, ajuda en la neteja, vestit, etc., sortida amb la parella, etc.
Els alumnes aportaran moltes ms activitats que podrem ordenar de major a menor importncia a la pissarra,
assignar temps per a la realitzaci de cadascuna d'elles i aix elaborar un horari setmanal. No hem d'oblidar que
hi ha tasques que hem de compartir amb la resta de la famlia, i per suposat, que, com a cuidadors, hem
d'reservar un temps per a nosaltres.
12. Continuant amb el mateix cas, al cap dun temps notes que has canviat i que atendre la Josefina tha
121
afectat. Necessites comprovar quin s el teu estat. Posat en una situaci duna certa tensi emocional del
cuidador i contesta el qestionari de Zarit. Quina puntuaci has obtingut?
Demana ajuda i busca recursos per millorar la teva capacitat dafrontament, canalitzar el teu estrs i
beneficiar-te de recursos de respir familiar. Elabora una llista que reculli tots aquests factors.
Desprs de realitzar el qestionari de Zarit Comprovars quin s el teu estat. Utilitza els consells que es donen al
llarg de la unitat per ajudar els que tenen cura.
Aprendre a demanar ajuda a temps i a utilitzar els recursos d'ajuda formal com podria ser el SAD, la
teleassistncia, el centre de dia ...
Acudir als programes d'ajuda mtua o de suport als familiars perqu t'orientin.
Escoltar altres experincies i aportar tu mateixa idees i aprendre d'altres.
Recordar els beneficis de l'esport, o simplement de fer una passejada i respirar aire pur.
Desconnectar i canviar d'activitat ajuda.
Aprendre els exercicis de relaxaci per practicar-los.
En definitiva tenir cura de tu per aix poder tenir cura dels altres.

13. Apreneu els beneficis de la relaxaci. Aconseguiu un disc compacte amb un programa de relaxaci i feu
una sessi collectiva de relaxaci. Valoreu el vostre nivell de relaxaci abans i desprs de la sessi.
Activitat prctica de relaxaci.

122