PROJECTE INTEGRAT FINAL

Alumna: Ramirez Martinez Andrea

Tutora: Taboas Remei

Curs: 2n de TIS

INS CAP NORFEU

RA1 Pt1

1
Descripció:
Et proposem que apliquis la força i l'impacte visual que té una infografia o cartell, és a dir, la
combinació d'il·lustracions i textos per recollir eines, tècniques i equips de treball relacionades
amb el món del treball i concretament del vostre perfil professional.

RA2 Pt1 Important el valor de la responsabilitat.

2
Descripció:

Visiona el següent vídeo:

https://www.youtube.com/embed/r2RMuHrD7to

I respon a les següents preguntes:

- Què és per tu la responsabilitat?

Per a mi el concepte de "responsabilitat" fa referència a un valor i/o virtut present en la consciència de la

persona relacionada amb els valors morals i les normes ètiques de cada individu. És una habilitat dels éssers
humans per reconèixer i mesurar les conseqüències, d'un incident que va realitzar o realitzarà en plena
consciència i llibertat. D'altra banda, també fa al·lusió al compromís o obligació al qual una persona es troba
sotmesa, a partir d'un aspecte moral, contractual o extracontractual. És una característica positiva de les
persones, a través de la qual som capaços de comprometre’ns i actuar d'una manera correcta.

Per tant, un subjecte responsable és aquell capaç de prendre les decisions conscientment, sent aquesta la causant
directa o indirecta d'algun fet. La persona responsable no necessita ser sotmesa a pressions, és la primera a
dedicar-se a la seva comesa un 100%, podent anar més enllà de les seves expectatives i és molt acurada de la
seva vida professional. Les persones responsables prosperen en un entorn de llibertat i són dignes mereixedores
d'ella.

- I concretament què suposa per tu la responsabilitat a la feina?

La responsabilitat a la feina o laboral, en definitiva són les responsabilitats que assumim (i ens deleguen) en el
món laboral, aquestes responsabilitats són les que fan progressar a l'empleat. És a dir, com més gran sigui el
nivell de responsabilitats que assumeix un empleat, major serà la seva posició a l'empresa. No per això s'ha de
menysprear l'última baula de la cadena, sinó que s'ha de considerar al conjunt de treballadors en general com a
indispensables i únics; cadascun ocupant-se dels seus quefers diaris.

- Qui és responsable de les caigudes al curt?

Per a mi els responsables de les caigudes que podem veure durant el transcurs del curt són:

- Les persones que miren i no fan ni diuen res al respecte per evitar-ho.
- Les persones que cauen i no avisen l'obrer del problema que succeeix perquè no caiguin més persones.

-Penses què ets una persona responsable? Perquè?

Em considero una persona responsable, o això intento, en tots els àmbits de la meva vida, ja que sóc una persona
compromesa amb les meves obligacions, intentant donar sempre el millor de mi, a més, reconec i les
conseqüències dels meus actes. Sempre intento complir al 100% les meves obligacions de la millor manera
possible.

3
RA3 Pt1

Un fragment de la pel·lícula "Temps Moderns". És un llargmetratge de 1936 dirigit, escrit i protagonitzat pel
cèlebre actor Charles Chaplin.

https://www.youtube.com/embed/KHAaYxM8

En aquesta activitat et demanem que ens diguis els riscos professionals que pateix el protagonista de
la pel·lícula i les malalties professionals que se'n podrien derivar.

Minut 1,05: Agressions físiques per part d'un company de cadena.

Minut 2,48: Es fica dins de la maquinària de la fàbrica.

Els riscos professionals que pateix el protagonista de la pel·lícula són els següents:

Risc físic: A la pel·lícula s'evidencia la manca d'elements d'EPI, faltaven protectors auditius (entre altres:
casc, guants, etc.), ja que era un dels factors més notables en la pel·lícula, ja que el soroll de les màquines i
el soroll que provoca el colpeig constant del martell a la peça pot provocar danys auditius a llarg termini.

Risc psicosocial: L'assetjament laboral pel cap i els companys de treball, com agressions físiques i verbals
(company de cinta).

Risc mecànic: En la pel·lícula, com que no hi ha elements de protecció personal, l'ús d'eines pot produir
lesions.

L'acció mecànica que es troba com a elements rotatius dins de l'empresa pot ocasionar embussos en la
maquinària de la fàbrica.

Risc biomecànic: Pel moviment repetitiu que el treballador constantment ha de fer, li genera com un
trauma, el qual involuntàriament fa que el seu braç es mogui sol.

Algunes de les malalties que se’n poden derivar d’aquests riscos laborals són les següents:

- Estrès.
- Depressió.
- Ansietat.
- Malalties auditives, ja que el protagonista està exposat a alts nivells de soroll i en moltes ocasions
per llargs períodes, ex: hipoacúsia.
- Musculoesquelètiques: A causa de les males postures, romandre assegut o en la mateixa posició
per molt temps pot causar malalties que a la llarga poden afectar greument la salut del protagonista.
Exemple: Malalties osteoarticulars o angioneuròtiques provocades per les vibracions mecàniques.
- Malalties provocades per postures forçades i moviments repetitius en el treball; malalties de les

4
 borses seroses degudes a la pressió, cel·lulitis subcutànies.

RA 1 Pt2 SIEI

Descripció:
1. Què és un SIEI?
Els suports intensius per a l’escolarització inclusiva (SIEI), abans USEE; són dotacions extraordinàries de
professionals que s’incorporen a les plantilles d’escoles i instituts com a recursos intensius per atendre els
alumnes amb necessitats educatives especials que ho necessitin.
És un recurs per al centre, que se suma als suports universals i addicionals per a la inclusió.

2. Per què van sorgir?

Abans de parlar de la SIEI, crec que és important parlar-hi de les USEE.

Les USEE són uns recursos organitzatius d’atenció als alumnes que presenten NEE susceptibles de ser
escolaritzats en centres específics amb la finalitat d’afavorir la seva integració en l’entorn ordinari. Aquestes
Unitats s’ubiquen en els centres públics i privats d’Educació Infantil i Primària i de Secundària públics i privats
concertats.

Tots aquests alumnes havien de disposar del corresponent Dictamen d’escolarització.

Arran de les USEE, va sorgir un nou concepte, la SIEI . És el nou Suport Intensiu per a l’Escolarització
Inclusiva. Aquest nou sistema contribueix a l’escolarització dels alumnes amb unes necessitats educatives
especials derivades de certes limitacions, tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa,
aquests requereixen al llarg de l’escolaritat, mesures i suports intensius per poder relacionar-se, participar i
aprendre.

El recurs SIEI apareix a l’article 11 del decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en
el marc d’un sistema educatiu inclusiu, com les mesures i suports intensius.
La SIEI ve a substituir les USEE (Unitats de Suport a l’Educació Especial), que ja van ser creades pel
Departament d’Ensenyament el curs 04-05.

El SIEI va sorgir arran d’una necessitat latent. És un recurs per al centre, que se suma als suports universals i
addicionals per a la inclusió. Aquest suport s’adreça als alumnes amb necessitats educatives especials derivades
de limitacions molt significatives, tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa, els quals
requereixen al llarg de tota l’escolaritat, mesures i suports intensius per poder relacionar-se, participar i

5
aprendre.

3. Quin alumnat forma part d’un SIEI?

L’alumnat que forma part d’un SIEI són els nens/es amb necessitats educatives especials derivades de
limitacions molt significatives, tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa, els quals
requereixen al llarg de tota l’escolaritat, mesures i suports intensius per poder relacionar-se, participar i
aprendre.
L’atenció dels alumnes que reben aquest suport és responsabilitat de tot l’equip docent i en concret del tutor del
grup de referència, l’alumne ha d’anar al seu grup de referència, i és aquest espai que ha d’adaptar-se a la
necessitat de l’alumne
La proposta d’escolarització respon a l’informe de reconeixement de necessitats específiques de suport
educatives elaborat per l’EAP per als alumnes escolaritzats des de 2n cicle educació infantil fins 4t ESO, al
llarg de l’escolarització i en qualsevol etapa.
Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) que necessitaran, amb caràcter permanent
o en algun moment de la seva escolarització, una atenció educativa diferent de l'ordinària.
Exemples de l’alumnat amb necessitats educatives especials:
Alumnat amb necessitats educatives especials (NEE).

Alumnat amb dificultats específiques d'aprenentatge (DEA).

Alumnat amb TDAH.

Alumnat amb altes capacitats intel∙lectuals.

Alumnat d'incorporació tardana al sistema educatiu

Alumnat amb desavantatge a causa de condicions personals o d'història escolar.

4. Què és un PI?

El pla de suport individualitzat (PI) és un document que recull les valoracions i la presa de decisions dels equips
docents —amb la participació de la família i de l'alumne—, sobre la planificació de mesures, actuacions i
suports per donar resposta a situacions singulars de determinats alumnes en tots els contextos en què es
desenvolupa el projecte educatiu.

5. Com s’organitza l’horari de l’alumnat del SIEI , és a dir, comparteixen assignatures amb el grup
ordinari o no, i s és afirmativa la resposta, quines?

L’organització dels suports s’emmarca en el plantejament global que fa el centre per l’educació inclusiva de
l’alumnat. Correspon a l’equip directiu, amb la col·laboració de la comissió d’atenció a la diversitat (CAD),
determinar els criteris i la gestió dels recursos d’atenció a la diversitat de l’alumnat, amb la finalitat

6
d’aconseguir el màxim nivell de participació i d’aprenentatge de l’alumnat del grup de referència. És important
la implicació del claustre i el consell escolar.

Els centres compten amb l’assessorament de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP).

Els alumnes del SIEI comparteixen assignatures amb el grup ordinari, quines i quantes depèn de cada alumne i
de les seves necessitats i característiques de cada nen/a, però sempre s’intenta que l’alumnat del SIEI faci
alguna assignatura amb el grup classe (classe ordinària), per tal que hi hagi inclusió. Normalment les
assignatures que fan amb el grup classe són música, educació física, etc. Les assignatures com ara: Català,
Castellà, Matemàtiques, Idiomes i Ciències són les que més suport necessiten, per tant, van a la SIEI per a rebre
aquest suport.

6. Decret Inclusiu , què significa?

El Decret Inclusiu és el concepte d’una escola per a tothom, que no exclogui ningú i que garanteixi l’equitat i la
igualtat d’oportunitats per a un èxit educatiu en un sistema que s’articula en xarxa a fi de garantir que tots els
centres siguin inclusius per atendre la diversitat de tots els alumnes, amb atenció educativa de qualitat i amb
oferta de formació al llarg de la vida amb itineraris personalitzats i flexibles.
Un dels aspectes més rellevants del Decret és que preveu que tots els alumnes amb necessitats educatives
especials s’escolaritzin en centres ordinaris i, excepcionalment, les famílies podran sol·licitar l’escolarització
en un centre d’educació especial per a l’alumnat amb discapacitat greu o severa.

7. Identifica l'estructura i l'organització del centre educatiu relacionant-les amb les activitats que du a
terme.

Estructura:

7
L’organització dels centres educatius a Catalunya és el següent:

Consell escolar de centre:

És el màxim òrgan de decisions en un centre. La seva capacitat d'Actuació li permet que regular la vida
institucional a través del projecte Educatiu, la programació general anual, els pressupostos, les relacions
exteriors, la participació de professorat i el nomenament de director.

La seva composició li fa ser també el màxim òrgan de participació en la gestió i administració de centre. El
nombre de membres i composició varia segons la grandària de centre, mesura en unitats escolars.

Claustre de professors:

És l'òrgan de participació dels professors en la planificació, coordinació i decisió dels aspectes docents que
afecten el conjunt del centre.

Composició: el director (president), tots els professors i l'administrador (o secretari) sense vot.

Equip directiu:

8
És un òrgan que suma les funcions que cada un sobre membres té com a òrgan individual.

Composició: el director, el cap d'estudis, el secretari (o administrador) i el cap de Departament d'activitats

extraescolars.

Equip de cicle:

Són els òrgans que agrupen tots els mestres que imparteixen docència al centre.

Composició: Un mestre de cicle, preferentment amb destinació definitiva i dedicació a temps complet,
designació pel director actua de coordinador.

Departaments didàctics:

Als instituts d'ensenyament secundari l'Organització dels professors es basa en les matèries que
s'imparteixen. Els departaments didàctics són els òrgans que coordinen els ensenyaments propis de les àrees,
matèries o mòduls i por tant cada departament agrupa els professors que les imparteixen.

Composició: Un cap de departament designat pel director de centre per un període de tres anys.

Departament d'Orientació:

Faciliten el suport psicopedagògic als alumnes i professors. Depenen del cap d'estudis.

Composició: Professors de l'especialitat de Psicologia o Pedagogia, professors de suport a l'àrea de Llengües

i Humanitats, professors de suport a l'àrea científica o tecnològica, professors de suport a l'àrea pràctica i
professors de suport a la integració.

Comissió de Coordinació Pedagògica:

És una Comissió del claustre de professors i, per tant, depèn del per realitzar les propostes i prendre
decisions.

Composició: Primària: El director (president), el cap d'estudis, els coordinadors de cicle i un orientador; en
els Centres d'Ensenyament Secundari: el director (president), el cap d'estudis i caps de departament.

Els Òrgans unipersonals de gestió i administració dels centres són actualment el director, el cap d'estudis i el
secretari. En els centres d'Educació Primària de mida petita no existeix cap d'estudis. En els Centres de
Secundària no pot existir un administrador, que substitueix el secretari i, si tenen grans dimensions puc
comptar amb vicesecretari i cap d'estudis nocturn.

9
RA2 Pt2 Intervencions.

Descripció:

a) L’Arnau és un noi d’11 anys amb una quocient intel·lectual adequat per a la seva edat, està a 6è de
primària. Té dificultats importants a l’hora de relacionar-se amb la gent i d’entendre les convencions socials.
Tot plegat fa que l’Arnau sigui propens a desenvolupar problemes afectius: no sap com fer i mantenir les
amistats i en etapes anteriors ha patit bullying. Això la dut a l’autoaïllamet mentre està al centre, i ni a l’aula,
ni tampoc a l’esbarjo es relaciona amb ningú. De fet, als esbarjos es produeixen situacions incòmodes, de
vexacions, insults, que l’Arnau no sap processar. Hi ha companys que se’n aprofiten de la seva condició i
vulnerabilitat, i l’Arnau no té estratègies per a poder gestionar-ho de la millor manera. En una ocasió va
arribar a agredir físicament a un company que li va fer una broma que no va processar ni entendre.

Per altra banda l’Arnau presenta dificultats d’aprenentatge escolar com a conseqüència de la

seva manera particular de processar la informació i de la inadequació de les metodologies didàctiques a les
seves necessitats i característiques.

A l’hora de plantejar-se el pas a l’Institut, per part de l’escola, qui sempre ha portat un

seguiment molt acurat del cas amb l’EAP, es mostra molta preocupació i reticències. Els

progenitors manifesten obertament tenir por i resistències a que pugui anar a un Institut

normalitzat, però no sap què i com es gestiona tot plegat.

1. EAP és l’equip que realitza l’informe d’idoneïtat dels alumnes susceptibles a una mirada i
acompanyament especial, amb tot això, Saps què és el que valoren?

- Identificació i avaluació psicopedagògica i/o social de les necessitats educatives especials de

l’alumnat i proposta d’escolarització, en col·laboració amb els serveis educatius específics quan
s’escaigui.
- Elaboració de dictàmens i Informes diversos per a orientar l’escolarització.
- Realitzar la valoració motriu de l’alumnat amb necessitats educatives especials per tal d’establir el
seu grau d’afectació i les seves necessitats d’accessibilitat i planificar i dur a terme programes
d’intervenció amb aquest alumnat.
- Assessorament al professorat per a la planificació de la resposta educativa (adaptacions d’aula, de
materials, plans individualitzats...) que pugui necessitar l’alumnat, en col·laboració amb els mestres i
professors, especialistes i serveis educatius específics.
- Assessorament a l’alumnat, famílies i equips docents sobre aspectes d’orientació personal,

10
 educativa, professional i social.
- Seguiment de l’alumnat amb necessitats educatives especials al llarg de la seva escolaritat i de
manera especial en els moments de transició entre etapes educatives, en col·laboració amb els altres
professionals i serveis educatius implicats.
- Detecció, valoració i derivació -si s’escau- d’alumnat als serveis educatius específics (CREDA,
CREDV, SEEM, SEETDIC), als serveis socials, de salut o de justícia (CSMIJ, CDIAP, EAIA,
DGAIA...).
- Coordinació amb altres professionals, serveis o institucions de la zona per donar una resposta
coherent i adequada a les necessitats educatives de l’alumnat.

2. Creus que l’Arnau hauria de passar de curs, o s’hauria de realitzar una retenció a 6è?

Com bé podem observar a la fitxa tècnica de l'Arnau, podem veure que presenta un coeficient
intel·lectual adequat per a la seva edat, per tant, podem deduir que no té cap problema a l'hora d'adquirir
coneixements. Tot i que hi ha un aspecte que li dificulta el seu procés d'aprenentatge, ja que presenta
dificultats d'aprenentatge escolar a conseqüència de la seva particular manera de processar la informació
i de la inadequació de les metodologies didàctiques que utilitza l'escola envers les seves necessitats i
característiques que presenta, però amb això podem entendre que la manera en què li estan ensenyant no
és l'adequada per les necessitats i característiques que presenta l'Arnau, no perquè no tingui la capacitat.
Per tant, he arribat a la conclusió que l'Arnau no cal que faci la retenció a 6è.

3. Seria un cas que es podria encabir en un SIEI?

Si, per la descripció que se'ns presenta del comportament d'Arnau, puc deduir que té autisme, per tant, si és un
cas derivable que hauria de tractar la SIEI, ja que Arnau té unes necessitats específiques que s'han de cobrir, a
més, s'ha de treballar les habilitats socials d'Arnau, i això en les aules ordinàries no podrà aprendre-ho d'una
manera adequada.

Com hem pogut observar, en l'actual escola de l'Arnau, no hi han sabut adaptar el currículum a les seves
necessitats a causa de la inadequació de les metodologies didàctiques a les seves necessitats i característiques.
Per tant, és necessari que es faci un PI (pla individualitzat) per tal de cobrir aquesta necessitat latent i treballar
els aspectes que no s'han treballat anteriorment.

4. Què és el que es treballaria amb l’Arnau? I com es treballaria?

Amb l'Arnau treballaríem principalment les seves dificultats a l'hora de relacionar-se amb la gent i d'entendre les
convencions socials.

També miraríem de tractar els seus problemes afectius causats per l'assetjament escolar.

11
I sobretot, tractaríem les dificultats d'aprenentatge escolar i adaptant les metodologies i les seves necessitats i
característiques.

Per treballar les dificultats socioafectives de l'Arnau hauríem de realitzar una guia especial explicant la forma en
què han acostar-se a altres tant físicament com psicològicament. És freqüent que aquests nens no reconeguin les
claus socials que regulen els jocs i les interaccions amb els companys. Els costa identificar els sentiments dels
altres i els moments apropiats per manifestar cada conducta. Per això poden ser bruscos i semblar insensibles
davant les necessitats dels altres. Provarem jocs, com el joc de les expressions facials que mostrin emocions.
Se'ls pot demanar que treballin en parelles o en grups endevinant les expressions que actua un company.

I pel que fa a les dificultats d'aprenentatge, es farà un pla individualitzat (PI) per treballar els aspectes que menys
domina, o els aprenentatges que no ha rebut en la primària.

5. L’Institut amb SIEI li queda a l’altre extrem d’on viu l’Arnau i hauria d’anar amb transport
públic, també perdria el seu cercle de coneguts, i l’entorn. Creus que és millor això, que no que vagi a
un Institut sense SIEI?

Considero que és millor que vagi a un institut amb SIEI, encara que perdi el seu cercle de coneguts i l'entorn,
tot i que m'agradaria destacar que aquest cercle no era favorable per al seu desenvolupament integral, ja que
en etapes anteriors havia patit assetjament escolar i això el va portar a l'autoaïllament mentre estava al
centre, ja que no es relacionava amb ningú, ni a l'aula, ni tampoc a l'esbarjo. De fet, als esbarjos es produïen
situacions incòmodes, de vexacions, insults, que l'Arnau no sap processar. Hi ha companys que se
n'aprofiten de la seva condició i vulnerabilitat, i l'Arnau no té estratègies per a poder gestionar-ho de la
millor manera.

Per això crec que el més favorable per a l’Arnau és anar a un centre amb SIEI que atenguin les seves
necessitats com cal, a més a més coneixerà un altre cercle de nous companys/es.

6. Quina seria la feina que com a TIS et pertocaria fer amb l’Arnau?

Algunes de les tasques pertanyents com a TIS que ens pertocaria fer amb l’Arnau són les següents:

- Intervenció amb alumnat amb l’Arnau en el seu procés d'adquisició d'Habilitats Socials d'Autonomia
Personal.
- Estimulació de les relacions constructives del nen / amb els companys de classe.
- Acompanyament en la resolució de conflictes mitjançant l'aplicació de tècniques específiques:
mediació, anàlisi i presa de decisions.
- Programar, organitzar, desenvolupar i avaluar activitats.

12
RA2 Pt3 Anàlisis de casos.

Descripció:
b) En Martí és un nen que va començar l’escola als tres anys. En aquell moment en Martí no parlava,
només deia algunes paraules, la majoria eren repeticions del que acabava de sentir i també feia alguns
moviments com, girar sobre ell mateix o moure molt de pressa les mans. En Martí no es relacionava amb
altres nens, tenia problemes per dormir i s’angoixava moltíssim en situacions noves. Se li va proporcionar
un sistema de comunicació alternatiu (PECS) perquè el nen es pogués relacionar amb els adults i , amb
altres nens, així com millorar la seva comprensió. El nen va captar el sistema molt ràpidament i com que
les imatges sempre li havien agradat, en qüestió de poques setmanes en Martí podia fer demandes concretes
formant una petita frase. Es va donar suport des de l’escola adaptant activitats i resolent tota mena de
dubtes amb la mestra per part del Centre de Recursos educatius per a Alumnes amb Trastorns del
Desenvolupament i de la Conducta. L’escola va proporcionar als pares alguns recursos visuals per facilitar
la vida d’en Martí, també a casa. Actualment, en Martí té 6 anys i ha desenvolupat la parla. En alguns
moments es nota que necessita millorar la pronunciació però va millorant cada dia.

1. Com a tècnica superior en Integració social, quines activitats proposaries per a millorar les
habilitats socials?
Algunes de les activitats que podem proposar per tal de millorar les habilitats socials són les següents:

- Exposar al Martí a diversos contextos que impliquin normes de comportament diferents. Cada lloc o
situacions que requereixen diferents estratègies, és per això que mai hem d'evitar anar a reunions, comerços,
parcs, cinema, casa de familiars ... El procés ha de ser progressiu però si no fomentem l'acomodació a les
situacions de la vida quotidiana, estem limitant les possibilitats d'adquirir habilitats socials necessàries i
bàsiques per desenvolupar-se en la societat. L'única manera d'aprendre a comportar-se i desenvolupar-se de
manera adequada en un lloc és exposar-se a aquesta situació de forma repetida.
- Potenciar la salutació: Un bon pas per començar a relacionar-se és que el Martí s'acostumi a saludar cada
vegada que algú nou arriba a casa, o cada vegada que ell entra a algun lloc, tant de manera no verbal (amb la
mà) com amb alguna paraula (hola, bon dia). D'aquesta manera, es posarà en contacte amb la persona que
arriba, i també haurà d'acomiadar-se quan marxi. Després de la repetició d'aquesta rutina cada dia, el Martí
portarà a terme aquesta acció sol i així augmentarà el contacte amb diferents persones.
- Crear situacions d'interacció i socialització: Organitzar trobades amb altres nens per realitzar les
activitats que més li agradin, i que d'aquesta manera pugui relacionar-se amb ells. Encara que a principi sigui
només durant uns minuts, el temps anirà augmentant i podrà interactuar amb altres nens de la seva edat.
- Actuar com a mediador en les relacions interpersonals establertes on hi ha més nens: Per a això,
primer el nen ha d'interaccionar de manera lliure, i el paper dels pares ha de ser guiar i corregir les conductes
inadequades. Cal explicar-li com ha de fer les coses donat que a ell les habilitats socials no li sorgeixen d'una

13
manera natural.
- Utilitzar el Rol-playing per recrear situacions: El paper fictici permetrà assumir un paper determinat i
situar el Martí en una situació establerta i que així, aprengui a com ha d'actuar en diferents ocasions.
- Joguines que facilitin la interacció social: És recomanable que tingui joguines que fomentin les relacions,
i amb els que sigui més divertit (o fins i tot necessari) jugar amb algú en comptes de sol.
- Provocar la petició d'ajuda: Amb fets tan simples com no arribar a agafar una joguina o necessitar ajuda
per obrir algun pot amb dolços, en Martí haurà de demanar ajuda, i això el portarà a haver de relacionar-se o
interactuar en certa manera.
- Practicar esport: L'activitat física allibera tensions i millora les activitats motores i, per tant, la qualitat de
vida de qualsevol nen. En el cas dels nens amb problemes de Trastorn de Desenvolupament i/o conducta,
també serveix per relacionar-se, encara que es tracti d'un esport individual, amb un entorn diferent, i poder
dur a terme un altre tipus d'activitats que poden resultar molt beneficioses.
- Musicoteràpia: Una de les últimes tendències en teràpia per tal de millorar la comunicació i la percepció
d'en Martí.
- Targetes de sentiments: Ensenya-li al teu fill a reconèixer els sentiments dels altres. Podem suposar que en
Martí té dificultats en interpretar diferents situacions per entendre com se senten els altres i això afecta en
gran manera les seves interaccions socials. Podem fer servir targetes amb dibuixos, llibres i revistes (ja que
l'hi agraden les imatges) per assenyalar expressions facials al Martí, per tal de saber què és una expressió
facial i què significa. Hem de deixar que practiqui i que digui el que cada expressió és i el que significa.

2. I, per millorar la seva autonomia?

En Martí només té sis anys, per tant les activitats amb les quals començarem per a millorar la seva autonomia
seran molt bàsiques.
Algunes de les activitats que podem proposar per tal de millorar l’autonomia d’en Martí són les següents:
- Vestit / desvestit:
Podem utilitzar les següents estratègies per facilitar aquesta activitat:
Col·locar-se la roba sempre al mateix lloc i en el mateix ordre. Amb això facilitem que la trobi i que associï
un lloc concret amb l'activitat.
Donar l'oportunitat de triar la roba que es posarà. Se li poden mostrar, per exemple, diverses samarretes de
diferents colors, perquè sigui ell qui esculli la que prefereix.
Posar una marca a l'interior de cada peça, per si té dificultats en diferenciar la part del darrere de la davantera.
- Menjar:
Tenir i respectar un horari per als àpats: esmorzar, dinar, dinar, berenar i sopar. Amb això podem facilitar, no
només aquesta activitat, sinó l'orientació temporal en el transcurs del dia.
Incloure en l'horari informació visual sobre l'esmorzar, dinar, berenar ... Es pot incloure el menú, per evitar

14
que sol·licitin sempre els mateixos aliments.
Es recomana que cadascuna de les persones que se senten a la taula tinguin el menjar servit en el seu plat.
Amb això evitarem distreure i crear ansietat a l'infant.
Pot emprar material específic que faciliti visualment l'activitat. Per exemple, hi ha estovalles individualitzats
antilliscants per prevenir que es desplaci el plat o la tassa. Aquestes estovalles poden portar el dibuix dels
coberts per facilitar a la persona col·locar tot on correspongui.
- Entrenament per utilitzar el bany:
Aquesta activitat és una de les més complexes d'adquirir, ja que requereix gran varietat d'estímuls, tant
externs com interns. S'arriba després de múltiples repeticions, juntament amb l'ús de recompenses molt
atractives per al nen. Es recomana:
Presentar tota l'activitat gràficament indicant l'ordre correcte: anar al bany, baixar-se la roba interior, aixecar
la tapa, seure, fer servir el paper ...
Realitzar l'activitat en un mateix horari, sempre que sigui possible, per exemple, després de cada àpat.

RA 2 Pt4 Pautes i Propostes.

Descripció:

c) Imagina’t que t’ha arribat un nen, Sergi, de set anys (7a.) que té sordesa profunda. En Sergi ha après a
parlar i sap llegir els llavis per entendre les demandes que se li fan, ja que des de petit s’ha fet un treball de
reeducació de la parla, important per tal que es pugui integrar en el món de les persones oralistes.

Com a tècnica en Integració social explica quines propostes faries i quina seria la teva manera d’actuar
envers a ell per a què:

1. Pugui relacionar-se de manera normalitzada amb la resta de companys.

Perquè es pugui comunicar en Sergi: Perquè en Sergi pugui relacionar-se de manera normalitzada amb la resta
de companys haurà d’utilitzar mètodes de recolzament per tal de fer-se entendre a la resta de companys, un
d’aquests elements és el sistema de comunicació alternatiu (PECS), així els seus companys podran entendre’l
sense cap mena de problema.

Per comunicar-nos amb ell: Professorat i companys han de tenir en compte els següents punts per a poder
relacionar-se amb en Sergi de manera adequada per tal que ell pugui entendre’ls, per això, haurem d’explicar-
los als seus companys d’aula aquestes indicacions:

15
- Parlar-li de la banda de l'implant o audiòfon, ha d'escoltar millor.

- Pronunciar amb claredat i normalitat.

- Col·locar-nos a nivell d’en Sergi perquè pugui veure els moviments dels llavis i l'expressió del rostre.

- No tapar-nos la boca quan parlem.

- Cridar l'atenció d’en Sergi abans de parlar, assegura la seva atenció visual.

- Dirigir-nos a ell en un lloc amb bona il·luminació i a curta distància. Situa'l en les primeres files.

- Assegurar-nos que ens mira i sap de què parles. No pot mirar alhora una imatge i seguir la lectura labial.

- Treballar amb els alumnes en semicercle, seguirà millor totes les explicacions.

- Recolzar-nos també en la informació visual, indicacions, gestos, dibuixos significatius.

- Parlar amb normalitat, sense exagerar els moviments dels llavis ni cridar.

- Parlar de la banda de l'implant o audiòfon, ha d'escoltar millor.

2. On creus que podries informar-te’n per millorar les intervencions, en quin recurs?

http://www.fundacioncnse.org/educa/images/pdf/alumnado-sordo-en-secundaria.pdf

La CNSE (Confederació Estatal de Persones Sordes) és un material didàctic i educatiu que serveix per
saber com treballar amb un alumne sord en l'aula.

https://www.discapnet.es/areas-tematicas/tecnologia-inclusiva/productos-de-apoyo/guias-tecnicas/
guia-ayudas-tecnicas-para

DISCAPNET

http://www.fesoca.org/es/

FESOCA: Federació de persones sordes de Catalunya.

3. Quines pautes oferiries a l’equip docent de segon del cicle inicial de primària per a què totes les
professionals poguessin realitzar correctament les adaptacions curriculars pertinents?

Adaptacions curriculars i didàctiques i Plans Individuals: Gran part de l'alumnat sord necessita
adaptacions curriculars, o Plans Individuals en l'etapa de Secundària. En principi aquestes adaptacions són
d'accés al currículum, ja que aquest alumnat no ha de presentar dificultats estrictament d'aprenentatge sinó
que el que solen necessitar és accedir a aquest currículum en igualtat de condicions que la resta: incorporació

16
de mesures tecnològiques o professionals (intèrpret de llengua de signes), o l'adaptació de materials que
prioritzin la via visual i s'adaptin als seus nivells en lectura i escriptura. En general no és necessària
l'adaptació de continguts o objectius, llevat de casos particulars en els quals poguessin necessitar-aquest altre
tipus d'adaptacions igual que pogués ocórrer amb la resta de l'alumnat. Les mesures que solen adoptar es
dirigeixen a facilitar l'accés al currículum i que moltes d'elles has pogut conèixer en aquesta guia
(adaptacions comunicatives, d'ubicació a l'aula, metodologia, o incrementar-se el temps per a la consecució
dels objectius o l'execució de les tasques, etc.) en alguns casos es pot donar la necessitat d'una adaptació en
alguna matèria, principalment en llengua estrangera, en objectius i continguts, i en alguns casos fins a la seva
total eliminació (en casos estrictament necessaris), per donar lloc a les hores de suport i logopèdia. La
possibilitat o no d'adoptar aquesta última mesura dependrà de la normativa específica existent a la Comunitat
autònoma, ja que en algunes està contemplada aquesta exempció mentre que en altres no i s'han de prendre
altres mesures compensatòries.

Reforç: Molts dels alumnes i les alumnes sords necessiten reforç en algunes matèries, principalment en
llengua oral i escrita. La forma d'organitzar aquest reforç pot implicar canvis en horaris, en la dotació de
personal i fins i tot canvis curriculars que cal organitzar bé perquè aquests suports siguin de qualitat i
realment efectius.

Podem realitzar les següents adaptacions:

Textos de qualitat. No tots els textos són iguals. Un text ben estructurat i organitzat, que connecti amb els
seus coneixements previs, amb un vocabulari adequat a l'edat i interessos de l'alumnat, i amb frases correctes
i sense ambigüitats és molt més accessible. Revisar la qualitat dels textos que proporcionem als alumnes i
alumnes farà que tots i totes, sords i oients, els comprenguin millor i tinguin una bona disposició cap al món
escrit.

Si es tracta d'un llibre, és convenient tenir en compte la disposició del text, si té requadres, trucades, dibuixos
i fotografies clares a l'hora de seleccionar l'editorial amb la qual es va a treballar.

Dividir un tema molt ampli i dens. Trobar-se amb un text molt llarg pot ser alguna cosa bastant complex i
desmotivador per a qualsevol estudiant. Per a una alumna o un alumne sord que es troba amb dificultats a
l'hora de llegir pot ser-ho molt més. Un bon recurs per començar a facilitar la lectura el text és dividir-lo en
parts més petites, així serà una mica més fàcil enfrontar-se a la seva lectura.

Utilitzar imatges de suport. Aquest és un altre bon recurs per facilitar la comprensió d'un text: acompanyar-
lo amb fotos, dibuixos, il·lustracions, etc. que ajudin a donar significat a què recull el text. Cal tenir especial
cura en escollir imatges que siguin adequades a l'edat, i evitar infantilismes; les fotos originals i les
il·lustracions reals són un bon recurs. Si optes per aquest recurs, recorda col·locar-los prop de la part del text
a què fan referència. Segur que tots els teus alumnes i alumnes t'ho agrairan, no només els sords. A l'hora de

17
fer aquest tipus d'adaptacions et pot semblar que el text perd una mica la seva forma original o que es
desvirtua però moltes vegades és millor guanyar claredat en detriment de l'estètica.

Conclusions

Explicar què n’has après de les teves pràctiques, què canviaries del funcionament del SIEI a l’escola
Montserrat Vayreda de Roses, què t’hagués agradat poder veure i, què és el que més valores de les
pràctiques.

Abans de donar la meva opinió sobre la meva estada de pràctiques a l'Escola Montserrat Vayreda,
m'agradaria dir que vaig estar poc temps a causa de la meva lesió, per consegüent, la meva opinió no és
100% ferma, ja que no vaig tenir temps a aprendre tot el que m'hagués agradat / pogut. Per tant, parlaré
sobre el poc que vaig veure.

Durant les pràctiques més que aprendre, he observat, ja que durant el període que vaig romandre a l'escola,
era més d'observar que d'aprendre. Però sí que és veritat que a través de l'observació vaig aprendre algunes
tècniques de control de conducta, diferents maneres de treballar amb nens amb TDAH, mètodes i recursos
destinats per a nens NEE, etc. El poc que vaig poder aprendre, com ja he dit abans, va ser a través de
l'observació.

El que jo canviaria de la SIEI no depèn del professorat, ja que són temes de recursos. Crec que destinen molt
pocs recursos cap a la SIEI. També vaig poder observar que es destinen molt poques hores per a alumnes /
as que ho necessiten realment i potser moltes a alumnes / as que no ho necessiten tant, però com bé he dit
abans, això ho han de canviar els que estan a dalt de la piràmide. Considero que les especialistes que estan a
la SIEI, s'esforcen al màxim en el seu treball, busquen recursos per als seus alumnes / as, eines que els
puguin funcionar per aconseguir els seus objectius, etc. La metodologia és bona, però no tenen recursos

18
necessaris, i es veu reflectit en els resultats finals.

Més que el que m'agradaria haver vist, seria: El que m'hagués agradat fer. M'hauria pogut haver realitzat un
treball més intens amb un alumne/a en específic, és a dir, estar únicament amb un nen / a i poder haver
plantejat objectius, activitats, etc. Per tal cobrir les seves necessitats, etc. I poder veure els resultats finals.

El que més valoro de les pràctiques és que he pogut viure una situació molt especial i única, curta però
intensa. Va ser molt bonic compartir aula amb els alumnes / as de la SIEI, concretament amb una nena que
portaré sempre en el meu cor. Per últim dir que gràcies a aquestes pràctiques també em vaig adonar que
aquest no és en l'àmbit en el qual em veig treballant en un futur. Val a dir que jo des d'un bon principi no
volia fer les pràctiques en una escola, ja que mai m'havia cridat l'atenció, però va ser una experiència
agradable i diferent.

Bibliografia

Junts Autisme. Què són els SIEI, abans USEE ?. Recuperat de:
https://www.juntsautisme.org/es/que-son-siei-usee/

Generalitat de Catalunya. Suport intensiu escolarització inclusiva (SIEI). Recuperat de:

http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/mesures-i-suports/intensius/siei/

Govern d'Espanya. Materials didàctics i educatius. Alumnat sord a secundària, com treballar a l'aula ?.
Recuperat de:
http://www.fundacioncnse.org/educa/images/pdf/alumnado-sordo-en-secundaria.pdf

DISCAPNET. El portal de les persones amb discapacitat. Guia; Ajudes tècniques per a persones
sordes. Recuperat de:
https://www.discapnet.es/areas-tematicas/tecnologia-inclusiva/productos-de-apoyo/guias-tecnicas/
guia-ayudas-tecnicas-para

FESOCA. Recuperat de: http://www.fesoca.org/es/

19
Autisme Diari. Habilitats Socials i Autisme. Recuperat de:
https://autismodiario.com/2015/04/04/habilidades-sociales-y-autismo/

PICTOAPLICACIONES BLOG. Les habilitats Socials en el TEA. Recuperat de:

https://pictoaplicaciones.com/blog/las-habilidades-sociales-en-el-tea/

UOC. Dèficits d’atenció i trastorns de conducta. Recuperat de:

http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/76565/1/D%C3%A8ficits%20d%27atenci
%C3%B3%20i%20trastorns%20de%20conducta.pdf

ALLUM. Autonomia personal en TEA. Recuperat de:

https://allumelx.com/autismo-y-autonomia-personal/

20