MÒDUL 2.

Activitat 1. SOM DOCENTS

Quins avantatges i inconvenients suposaven cada situació per al cuiner? En la primera situació l’avantatge
per al cuiner és no tenir una feina extra, pot fer el que tenia previst; l’inconvenient és que no gaudeix de la com-
panyia de l’amic en qüestió, perquè ja no hi pot acudir. Pel que fa a la segona situació, l’avantatge per al cuiner
és gaudir de la presència de l’amic; l’inconvenient és que tindrà feina extra per a la preparació. I, finalment, en
la tercera situació l’avantatge per al cuiner és gaudir de la presència de l’amic; l’inconvenient és que haurà de
tornar a programar el sopar: tornar-hi de nou. Si tu fossis la persona convidada «d’última hora», en quina
de les situacions et sentiries més inclosa en el sopar? En la tercera, ja que podem gaudir-ne tots alhora. Qui-
na reflexió extreus de la paràbola en relació amb l’educació? Crec que aquesta paràbola vol que treballem
l’empatia, el saber-nos posar al lloc de l’altre. En la primera situació ens trobem evidentment amb una exclusió.
En el nostre àmbit educatiu, seria el fet de treure l’alumne de l’aula de manera que ni fa la mateixa feina però
tampoc se li permet una socialització amb els seus companys. En la segona situació, ens trobem amb una inte-
gració, és a dir, l’amic pot assistir-hi però menjarà diferent. Un alumne amb necessitats està dins l’aula, però fa
fitxes i feines diferents. No pot fer les activitats dels altres, ja que aquestes no s’adapten a les seves necessitats.
I, en darrer terme, ens trobem amb la inclusió. L’alumne és dins l’aula, fa les mateixes activitats que els seus
companys i, a més, de manera conjunta i aconsegueix èxits.
MÒDUL 2.
Activitat 2. SOM DOCENTS
[ENVIAT]
1. Tria una de les metodologies següents:
Aprenentatge basat en problemes (ABP)

2. Realitza una cerca sobre la metodologia escollida i explica en què consisteix.

Aprenentatge basat en problemes (ABP): En la metodologia tradicional, habitualment, en primer lloc i de
forma molt diversa, s’exposen els objectius; tot seguit, a través d’un conjunt heterogeni d’activitats, es presenta
la informació pertinent, es treballa el marc conceptual. Posteriorment, però no sempre, es promou l’aplicació
del coneixement adquirit en el marc de la resolució d’un problema.
No obstant això, en l’aprenentatge basat en problemes, primer es presenta el problema, i a partir de la de-
limitació d’allò que ja es coneix i d’allò que no se sap, s’estableixen els objectius, s’identifiquen les necessitats
d’aprenentatge que són bàsiques, es dissenya i se segueix un pla d’actuació, perquè al llarg del procés en què es
produeix l’aprenentatge, es resolgui simultàniament el problema.

3. Planteja dues activitats aplicant la metodologia i tenint sempre present el model DUA exposat en el mò-
dul. En aquestes han de constar els següents apartats:
Activitat 1
Nom de l’activitat: Ens apropem a les xifres...
Destinataris: 1r cicle de l’ESO
Objectius: Treballar les unitats de mesura
Descripció de l’activitat: A través d’aquesta activitat volem que els alumnes aprenguin a utilitzar diferents
unitats de mesura (longitud, superfície, volum, massa i temps). Una manera de plantejar aquest aprenentatge
és situant-los en una excursió al camp. Podem oferir-los un mapa i plantejar el problema d’arribar fins al re-
fugi, destinació final. A partir d’aquí, seguint l’estructura dels PBL, parteixen d’una situació propera i familiar
(excursió/sortida), i comencen a identificar els coneixements que necessiten per resoldre el problema. Com a
docents, la nostra tasca és la d’anar guiant-los, més o menys, segons desitgem, per tal que vagin ben encami-
nats cap a la resolució del problema: càlcul de les distàncies recorregudes, per exemple.
Recursos/materials utilitzats per atendre la diversitat: mapa, brúixola. Per als alumnes de la SIEI disposarem
de la figura del vetllador per al seu acompanyament. El material educatiu amb el qual treballarem és molt vi-
sual, destacant-li més les il·lustracions, o bé imatges que no pas text. En cas d’organitzar-nos en grups, aquests
han de ser heterogenis.

Activitat 2
Nom de l’activitat: Creem el nostre Trivial digestiu
Destinataris: 2n cicle de l’ESO
Objectius: Conèixer l’aparell digestiu humà, juntament amb la nutrició
Descripció de l’activitat: Elaborarem un Trivial per treballar l’aparell digestiu i la nutrició. En aquest cas, els
alumnes han de decidir i realitzar el número de preguntes i formular-ne les respostes i les seves opcions. Les
preguntes han d’estar relacionades amb l’aparell digestiu i la nutrició i s’extreuen a partir dels recursos que es
van presentant durant les primeres sessions. Paral·lelament a tot això, els alumnes hauran de decidir i crear les
instruccions i el mateix joc (taulell, fitxes, cartes, etc.), un joc que posteriorment —si es vol— es pot ampliar
amb altres sistemes del cos humà. El professorat ha de guiar i acompanyar els alumnes tant individualment
com en el treball en grup per aconseguir el correcte funcionament de la tasca. A partir de les preguntes que
elaboren els alumnes, després d’una, s’obriran petites cerques d’informació individuals per elaborar-ne les res-
postes. Les preguntes no seran contestades pel mateix alumne que les hagi formulat.
Recursos/materials utilitzats per atendre la diversitat: cartolines, tisores, taulell de fusta per a crear/muntar
el nostre Trivial, en el qual la interacció entre l’alumnat fa que s’ajudin mútuament a aprendre, i faciliten l’ense-
nyament personalitzat i l’autonomia dels alumnes. I per tant és possible atendre junts alumnes diferents. Així,
doncs, és possible garantir l’atenció a la diversitat que se’ns demana al sistema educatiu, i és accessible per a
tothom, sigui quina sigui la seva condició.
MÒDUL 2.
Activitat 3. SOM DOCENTS
[ENVIAT]
1. Digues quines de les mesures exposades al mòdul —universals, addicionals i intensives— s’utilitzen en
el centre on treballes (o has pogut veure en la realització de les pràctiques o en algun espai educatiu).
Al centre on treballo s’imparteixen els quatre cursos de l’ESO i totes les modalitats de batxillerat, excepte l’ar-
tístic. Per necessitats de centre, hi ha un grup de diversificació curricular, anomenat SKLA, per atendre aquells
alumnes de 4t de l’ESO que no s’adapten bé a l’aula convencional. També hi ha l’aula SIEI, aula de Suport In-
tensiu per a l’Escolarització Inclusiva, per atendre a alumnes amb necessitats educatives especials que acull
alumnes de tots els cursos de l’ESO. A 1r i 2n d’ESO tenim un grup PIM (Pla Intensiu de Millora) i la resta de
grups els quals són heterogenis, gaudint de la possibilitat d’entrar en un grup flexible si es necessita en l’àmbit
de llengües i matemàtiques. A 3r i 4t d’ESO, tenim un grup adaptat (continuació del grup PIM) i la resta de
grups heterogenis, amb possibilitat d’entrar en un grup flexible. Per tant, depenent del grup classe en el qual
treballem haurem d’anar-les aplicant: des de les mesures addicionals (per exemple, en un cas de dislèxia) fins a
mesures intensives (un alumne TEA).

2. Tot i que actualment són mesures i suports necessaris per atendre la diversitat, un cop vist el vídeo, creus
que són suficients? Cap a on ens dirigim? Reflexiona.
Crec que avui dia és molt complicat poder aplicar les mesures i els suports necessaris per atendre la diversitat.
Les ràtios a les aules són impossibles. Un únic docent es veu incapaç de poder atendre tot l’alumnat. Per tant,
és penso que és important invertir-hi més recursos econòmics per: o bé poder ser dos docents a l’aula, o bé per
abaixar el nombre d’alumnes per aula. Personalment, soc tutora d’un grup amb 21 alumnes, dels quals 18 són
NESE. Sovint em veig desbordada per poder adaptar el currículum de la meva assignatura, poder atendre les
famílies, la situació de les quals en molts casos és complicades. I pel que fa al futur, crec que no posarem eti-
quetes: la diversitat no és bona ni dolenta (tal com ens explica el vídeo), és important com s’enfoca la diversitat.
L’important és la igualtat.

1. Un cop revisada l’evolució del concepte d’educació especial, quina creus que és la diferència entre inte-
gració i inclusió? Què cal modificar per aconseguir-ho?
Pel que fa a la diferenciació, veig que en la INTEGRACIÓ les persones amb discapacitat es troben situades al
mateix lloc que les persones sense discapacitat. No obstant això, tenen un cercle només per a elles. Per tant, als
centres educatius on acudeixen trobem que hi ha una classe només per a alumnat amb diversitat.
I quant a la INCLUSIÓ, les persones amb discapacitat i sense discapacitat estan barrejades en el mateix cercle.
És a dir, això es dona quan les persones amb discapacitat poden participar en qualsevol activitat en igualtat
d’oportunitats. En aquest cas, als centres educatius l’alumnat aprèn en la mateixa classe: no és rellevant la seva
discapacitat, perquè d’aquesta manera cada estudiant rep el suport que necessita.
I a la pregunta sobre què cal modificar per aconseguir-ho?, entenc que calen molts recursos econòmics per
poder formar el professorat, ja que per a mi la millor forma de tractar les persones amb diversitat és inclusiva
però que avui dia costa molt de poder afrontar dins de l’aula.