Professional Documents
Culture Documents
la psicologia de
l'aprenentatge
PID_00273416
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,
reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com
químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització
prèvia per escrit dels titulars dels drets.
© FUOC • PID_00273416 Introducció a la psicologia de l'aprenentatge
Índex
Introducció.................................................................................................. 5
Objectius....................................................................................................... 6
Exercicis d'autoavaluació........................................................................ 35
Solucionari.................................................................................................. 37
Glossari......................................................................................................... 38
Bibliografia................................................................................................. 41
© FUOC • PID_00273416 5 Introducció a la psicologia de l'aprenentatge
Introducció
Objectius
En Valentí Puig Martínez està content perquè és el primer dia de feina com a professor
de primària. Quan entra a l'aula troba que els estudiants es comporten d'una manera no
volguda. Criden més que parlen, corren amunt i avall de l'aula, s'enfilen per les taules i
es llancen boles de paper els uns als altres... En Valentí, carregat de paciència i il·lusió,
intenta cridar l'atenció dels estudiants parlant amb un to de veu normal i carinyós. Nin-
gú no s'ha adonat de la seva presència i el batibull persisteix. En Valentí insisteix en el
seu comportament fins que cinc minuts després d'aquesta actitud tan voluntariosa com
infructuosa se sent enutjat. Està frustrat pel seu fracàs i ara és ell qui crida: "Silenci!".
La reacció dels estudiants és immediata: callen i es giren vers el professor. En aquest mo-
ment, en Valentí aprofita per demanar que tothom segui al pupitre i comença la classe.
És el segon dia de classe. En Valentí entra com el dia abans i troba que la majoria de
nois i noies, seuen immediatament en veure'l, però encara hi ha un grupet que segueix
jugant sense fer-li cas. Després de dos avisos, en Valentí es torna a sentir enutjat perquè
no li fan cas i crida: "Calleu!". Els pocs estudiants que encara mostraven el comportament
no volgut obeeixen i seuen al seu lloc. No hi ha més incidents al llarg de la jornada.
El tercer dia, en Valentí se sorprèn ja que tots els alumnes seuen i callen tan bon punt
entra a l'aula. Sembla que en Valentí ha pres el control de la situació i se sent orgullós
dels canvis que ha generat en aquest grup de dimoniets. Els dies següents transcorren
amb normalitat, o això sembla, ja que de mica en mica els nens i nenes de l'aula tornen
als comportaments dels primers dies quasi d'una manera imperceptible. Un matí plujós,
quan en Valentí entra a l'aula, la troba revoltada i sense adonar-se crida: "Silenci!". Tot-
hom fa cas menys dos nens. Llavors el Valentí decideix castigar-los sense patí. A partir
d'aquest moment ja no hi ha incidents remarcables. Normalment, quan en Valentí entra
a la classe, els estudiants seuen i callen i només de tant en tant necessita fer un crit i més
estranyament castigar algun estudiant.
Tots nosaltres hem viscut situacions frustrants al llarg de la nostra vida i sabem
que podem reaccionar d'una manera agressiva i cridar o colpejar un objecte o
una altra persona. També coneixem la nostra reacció davant un estímul intens,
com pot ser un soroll fort, ja sigui un crit o un got que cau a terra i es trenca:
interrompem qualsevol cosa que estiguem fent i ens girem automàticament
vers la font d'estimulació al temps que notem un increment de les palpitacions
i ens suen les mans.
© FUOC • PID_00273416 8 Introducció a la psicologia de l'aprenentatge
Els organismes detecten les relacions entre estímuls de manera que po-
den anticipar fets importants per a la seva supervivència abans que es
produeixin i es poden preparar per a rebre'ls.
Ja hem dit que hi ha estímuls que alerten de fets importants i que porten a ac-
tuar per a anticipar-nos a les situacions importants. Si tornem al punt de vista
dels estudiants, dèiem que podrien haver après que la presència d'en Valentí
anava seguida d'un crit. També podrien haver après que si callen i seuen al
pupitre, el crit no apareix. En altres paraules, la presència d'en Valentí no so-
lament alertava del crit, sinó de quin comportament era l'adequat per a evitar
aquest crit desagradable. En termes tècnics, en Valentí no solament era un es-
© FUOC • PID_00273416 9 Introducció a la psicologia de l'aprenentatge
tímul condicionat, sinó que també actuava com un estímul discriminant que
indicava quin comportament era l'apropiat per a impedir o evitar el crit. Ja us
haureu adonat que el comportament dels estudiants també incidia en el com-
portament del professor, si callaven i prestaven atenció, en Valentí no cridava.
En l'exemple podem trobar més relacions: quan els nens no van respondre al
crit del Valentí, aquest els va deixar sense patí. Així, un comportament dels
nens determinat podia impedir la presentació d'un estímul agradable com és
el temps d'esbarjo.
R. M. Tarpy (1977). Principios básicos del Aprendizaje (p. 14). Madrid: Debate.
Imagineu per un moment que un grup d'alienígenes està interessat a estudiar la conducta
dels humans.
En un dels seus estudis de camp observen com es comporten els éssers humans en una
cruïlla d'una ciutat regulada per un semàfor. Els és fàcil deduir que el llum vermell del
semàfor és un estímul que provoca un canvi en la conducta dels humans, ja que observen
que en la seva presència s'aturen. També dedueixen que el llum vermell anticipa perill,
ja que hi ha nombrosos vehicles que es creuen a gran velocitat.
Els alienígenes arriben a la conclusió que els humans han après la relació entre el llum
vermell i el perill de creuar gràcies al canvi en la conducta que observen. On no es posen
d'acord els nostres científics marcians és respecte al paper que té el llum verd. De fet,
alguns dels investigadors conclouen que els humans no han après res respecte al significat
del llum verd, ja que no observen cap canvi en la conducta provocat pel llum d'aquest
color.
En canvi, un altre grup d'investigadors no hi està d'acord i defensa que hi podria haver un
aprenentatge sense necessitat d'un canvi manifest en la conducta. Defensen la idea que
el llum verd del semàfor anticipa l'absència de perill i, per això, les persones no s'aturen.
Des d'aquesta perspectiva, és un error confondre aprenentatge amb canvi de conducta,
ja que no són el mateixa. I no els falta raó.
© FUOC • PID_00273416 10 Introducció a la psicologia de l'aprenentatge
R. M. Tarpy (2000). Aprendizaje: teorías e investigación contemporáneas (p. 8). Madrid: Mc-
Graw-Hill.
La definició manté les característiques que hem comentat abans, ja que de-
fineix l'aprenentatge com un canvi causat per l'experiència i perdurable. No
obstant això, hi introdueix una variació important: aquí no es parla d'un canvi
en la conducta, sinó de canvis en l'estat mental que són inferits i que poden
influir en la conducta.
Això significa que no podem observar directament els canvis i que la millor
manera que tenim és inferir-los mitjançant la conducta manifesta. Aquesta
tasca no és fàcil.
En una situació educativa, per exemple, a la universitat, els estudiants adquireixen conei-
xements, i la forma com els professors poden constatar que s'ha produït l'aprenentatge
és per la conducta mitjançant exàmens, exercicis, activitats, etc. D'una manera similar,
els investigadors dissenyen tasques experimentals d'aprenentatge per tal de veure com
les resolen els subjectes experimentals.
A partir de com duen a terme la tasca els subjectes es pot verificar o falsejar la
hipòtesi que s'està posant a prova amb l'experiment.
"[...] l'aprenentatge s'ha de caracteritzar com la formació d'una representació de les rela-
cions existents entre diferents fets o esdeveniments de l'ambient de l'animal. En altres
paraules, l'aprenentatge és adquisició de coneixement."
A. Dickinson (1984). Teorías actuales del aprendizaje (p. 56). Madrid: Debate.
Però, per què alguns investigadors insistim en la seva utilitat? En primer lloc,
cal diferenciar dos tipus de crítiques: les de caire ètic i les de caire teòric.
© FUOC • PID_00273416 12 Introducció a la psicologia de l'aprenentatge
Des d'un punt de vista ètic, la recerca amb animals està subjecta a debat i de-
pèn de les creences i ideologies dels diferents investigadors (i de les persones
alienes a la recerca), d'on situen la frontera del que és ètic i del que no és ètic.
No entrarem en aquesta polèmica ja que no té fàcil solució. Només posarem
l'èmfasi en l'existència de comitès ètics que han d'aprovar o refusar els proce-
diments experimentals.
Un altre aspecte destacat és el poc interès que tenen els animals de quedar
bé amb l'experimentador, ja que el que els interessa és obtenir menjar o fu-
gir de situacions aversives independentment de les repercussions del seu com-
portament en l'investigador. Quan es treballa amb humans, bàsicament amb
estudiants de psicologia, sovint trobem que davant les tasques experimentals
elaboren les seves idees sobre el que s'està investigant. Aquesta tendència pot
afectar directament els resultats obtinguts. Un tercer aspecte és el fet que els
animals no estan "contaminats" pel llenguatge i, per tant, permet estudiar de-
terminats processos d'una manera més pura.
Però l'argument més fort per a estudiar amb animals es basa en l'evolució�de
les�espècies. Darwin va defensar que les diferents espècies havíem evolucionat
les unes de les altres i que l'evolució no es limitava a aspectes físics sinó també
cognitius. Un mecanisme com és l'associació, és a dir, la capacitat d'associar di-
ferents fets o esdeveniments de l'entorn, pot haver aparegut en algun moment
de l'evolució. Si el mecanisme s'ha mostrat útil per a la supervivència dels or-
ganismes, es pot haver transmès (i evolucionat) d'una espècie a una altra. Fins
ara, l'estudi de l'aprenentatge amb animals no humans ha estat útil i molts
fenòmens descoberts en rates o coloms, també s'han demostrat en humans.
Aquest tipus d'aprenentatge no és exclusiu de l'ésser humà i pot ser molt útil
estudiar-lo amb animals no humans.
© FUOC • PID_00273416 14 Introducció a la psicologia de l'aprenentatge
Però d'on provenen aquestes dues tradicions? Els orígens de la psicologia cal
buscar-los en els sistemes filosòfics. El sistema que ha donat lloc a les tradicions
centrades en la conducta i els processos mentals és el dualisme de Descartes.
Aquest tipus de comportament era típic dels animals, però també es podia
observar en els humans. Així, si acostem una mà a una flama, quan en notem
l'escalfor retirarem la mà ràpidament. L'escalfor ha desencadenat la resposta de
retirada. Descartes va anomenar aquest tipus de comportament resposta reflexa.
La conducta involuntària està subjecta a mecanismes físics i més concretament
a l'arc�reflex.
D'altra banda, molta conducta humana no encaixa dins d'aquest model, ja que
Retrat�de�René�Descartes
s'emet sense que hi hagi un estímul desencadenant. Es tracta de la conducta
voluntària i que, segons Descartes, prové de l'ànima o la ment i no es regeix
per cap mecanisme.
Els empiristes van descriure diversos principis de l'associació, alguns dels quals
ja proposats segles enrere per Aristòtil. Un d'aquests principis és la contigüitat
temporal.
L'últim empirista que veurem és Hume. El que ens interessa d'ell és el concepte
de causa�inferida. Si dos fets es produeixen amb una seqüència determinada
i sempre que apareix el primer també apareix el segon, llavors podem inferir
una relació de causa-efecte entre els dos esdeveniments. Si posem una olla
plena d'aigua al foc, passats uns minuts l'aigua s'escalfarà i bullirà. Com que
sempre que hem posat l'aigua al foc s'ha escalfat, podem inferir que el foc és la
causa de l'escalfament de l'aigua. Hume va més lluny, però, quan afirma que
no podem afirmar que la relació causa-efecte sigui real, ja que sempre hi pot
haver un exemple en el qual posar l'aigua al foc no en provoqui l'escalfament.
Si algú us pregunta de quin color són els corbs respondreu que negres. La raó, segons
Hume, és que tots els exemples de corbs que hem vist són negres, però ningú no ens pot Estàtua�de�David�Hume�a�Edimburg,�Escòcia
assegurar que algun dia aparegui un corb albí, la qual cosa desmuntaria la nostra idea
que tots els corbs són negres.
Com ja hem comentat abans, cal que la teoria estigui formulada de ma-
nera que si no és correcta se'n pugui demostrar la falsedat.
El repte més important era com explicar la conducta voluntària amb el me-
canisme reflex. Sechenov (1965) va proposar que determinades conductes es
trobaven inhibides i que alguns estímuls podien actuar com a desinhibidors
d'aquestes conductes. Una peculiaritat d'aquests estímuls és que podien ser
molt poc intensos i, per tant, passar inadvertits. D'aquesta manera, hi hau-
ria algunes conductes que apareixerien aparentment sense un estímul que les
desencadenés i se'n podria atribuir l'origen al lliure albir.
Pavlov (1927) va ser el segon gran fisiòleg rus que va contribuir al desenvolu-
pament de la reflexologia. La seva aportació principal va ser el descobriment
dels reflexes�condicionats o apresos. En la seva investigació sobre la resposta
de salivació es va adonar que els seus animals no solament responien d'una
manera reflexa als estímuls innats, sinó que, en determinades condicions, uns
estímuls neutres podien desencadenar respostes que inicialment no provoca-
ven. Els descobriments de Pavlov, i també les seves explicacions, van assentar
la base de l'estudi de l'aprenentatge.
El problema que es plantejava arran d'aquesta metodologia era que calien me-
sures objectives que la introspecció no podia proporcionar. La solució al pro-
blema va ser acceptar que l'únic observable objectivament era el comporta-
ment manifest dels organismes. L'error de Watson, però, va ser prendre la con-
ducta no com un índex dels canvis mentals, sinó com l'objecte d'estudi en si
mateix de la psicologia. Watson creava el moviment conductista dins la psi- Retrat�de�John�B.�Watson
cologia que es va mantenir almenys fins mitjan segle XX. L'esquema mecani-
cista E-R (estímul-resposta) que prové de la reflexologia va passar a ser l'eix
de l'estudi de la psicologia. Aquest esquema considera que tota conducta és
provocada per un estímul i coneixent les relacions entre els estímuls i les res-
postes es pot comprendre, predir i controlar el comportament. No és estrany
que la recerca dins el mateix moviment conductista proporcionés dades que
no podien ser explicades per l'esquema E-R.
• Els processos mentals són definits, o el que és el mateix, els inferim a partir
dels fenòmens psicològics que coneixem. Com a fenòmens, tenen identi-
tat pròpia.
Bernard (1865) va afirmar que el cos manté activament constant el seu me-
di intern. Aquest procés s'anomena homeòstasi i es refereix als mecanismes
responsables d'ajustar els paràmetres fisiològics amb l'objectiu de mantenir el
cos dins un equilibri.
Exemple
La temperatura corporal dels mamífers ha de ser en uns valors òptims i molt precisos. Si
la temperatura baixa per sota o s'eleva per damunt d'aquest valor òptim, llavors la super-
vivència de l'organisme està compromesa. Per aquest motiu, sempre que es produeix un
desequilibri, l'organisme posa en marxa una sèrie d'accions que permeten recuperar els
valors òptims. Si la temperatura del cos baixa, llavors podem tremolar i, d'aquesta mane-
ra, generem calor i mantenim la temperatura adequada. D'altra banda, si la temperatura
puja massa, llavors podem suar, la qual cosa permet reduir la temperatura del cos.
Un exemple senzill d'un sistema dirigit a una meta és el sistema de calefacció d'una casa.
L'objectiu del sistema de calefacció és mantenir la temperatura de la casa entorn d'un
valor predeterminat, per exemple 20 °C. Si la temperatura cau per sota d'aquest valor,
llavors la caldera es posa en funcionament i proporciona calor pels radiadors. Un cop la
temperatura de la casa assoleix els 20 °C, la caldera s'atura. És evident que no hi ha res de
màgic en tot aquest sistema i que l'activitat del sistema de calefacció està sota el control
del termòstat. De fet, el termòstat és un exemple del concepte central de la teoria dels
sistemes de control, el comparador.
© FUOC • PID_00273416 20 Introducció a la psicologia de l'aprenentatge
L'exemple es correspon a un sistema de calefacció. El comparador rep informació de l'entrada real i la del valor de
referència. El resultat de la comparació actua sobre el sistema i el posa en marxa o l'atura. L'acció del sistema dóna
com a resultat un canvi en l'entrada real. L'entrada real també és influïda per elements pertorbadors.
El comparador rep dos tipus d'entrades, una entrada de referència i una entrada real.
L'entrada de referència és un concepte que representa el valor òptim d'un paràmetre
determinat, en el nostre exemple, la temperatura que programem al termòstat. L'entrada
real és la mesura d'alguna característica de l'entorn, la temperatura entorn del termòstat.
La primera funció del comparador és contrastar els valors de les dues entrades i detectar si
hi ha diferències entre ells. Si es troben diferències, llavors es produeix un senyal d'error.
Un cop s'activa el senyal d'error, el comparador determina en quina direcció s'ha produït
l'error i comprova l'estat del sistema d'acció per tal d'ordenar l'acció adequada. Així, en
el cas del termòstat tindríem que si la temperatura real baixa un grau per sota de 20 °C
i la caldera està aturada, es posaria en funcionament. En canvi, si la temperatura real
sobrepassa en un grau els 20 °C i la caldera està encesa, l'aturaria. D'aquesta manera, el
sistema permet mantenir la temperatura dins d'un rang entre 19 °C i 21 °C.
Els sistemes de control permeten que els organismes facin les accions necessà-
ries amb l'objectiu de garantir la seva supervivència i benestar. Imagineu-vos
que esteu podant un roser. En el moment en què agafeu una branca noteu el
dolor que provoca una espina que es clava en un dit. Immediatament, obriu la
mà per deixar de prémer sobre l'espina i evitar així una lesió més gran. Aquesta
resposta és dirigida per un sistema d'autocontrol.
© FUOC • PID_00273416 21 Introducció a la psicologia de l'aprenentatge
Esquema del circuit neuronal implicat en l'arc reflex. L'estimulació entra en el circuit per la neurona aferent i envia els senyals
cap a la medul·la espinal. Una interneurona connecta la neurona aferent amb la neurona eferent, la qual envia l'excitació cap a
una glàndula o un múscul, de manera que es produeix la resposta reflexa.
Sherrington (1906) va dur a terme diverses recerques amb animals als quals
s'havien eliminat totes les connexions neuronals entre el cervell i la medul·la
espinal. D'aquesta manera, el cervell no podia rebre entrades sensorials des
del cos ni exercir cap control sobre els músculs, i qualsevol resposta reflexa
observada hauria de ser controlada per la medul·la espinal. La recerca de Sher-
rington va mostrar que la intensitat de l'estímul ha de superar un valor mí-
nim, anomenat llindar, per a desencadenar la resposta. Un cop la intensitat
de l'estímul ha superat el llindar, la resposta es dispara. A més, si incrementem
la intensitat de l'estímul, la latència�de�la�resposta s'escurça. Això és, una res-
posta que apareix un segon després d'un estímul feble, es pot iniciar en mig
segon amb un estímul més intens. Si es continua incrementant la intensitat
de l'estímul, es pot produir el fenomen anomenat irradiació que implica que
alguns músculs que amb intensitats més baixes de l'estímul no s'havien acti-
vat, ara formarien part de la resposta.
Exemple
Per tal d'il·lustrar aquests principis, imagineu-vos que us repengeu sobre un mostrador
d'acer. És molt possible que la temperatura del mostrador no superi el llindar mínim per a
produir la resposta reflexa de separar les mans del mostrador. Però ara penseu què passaria
si el mostrador hagués estat exposat al sol durant una bona estona. És possible que el
notéssiu calent, però no prou per a donar la resposta immediatament sinó al cap d'uns
segons, quan l'escalfor fos molesta. Però si la temperatura fos bastant elevada, llavors la
resposta es produiria immediatament (principi de la latència). Finalment, si el mostrador
fos molt calent, és possible que no ens limitéssim a separar-ne les mans, sinó que podríem
fer un bot enrere (fenomen de la irradiació).
Si anticipem que podar un roser ens pot produir lesions amb les espines, podem utilitzar
guants de cuir. Si el nostre organisme és capaç d'anticipar una entrada important de
glucosa, per exemple, pel sabor dolç, llavors el pàncreas pot segregar insulina abans que
la glucosa entri en el flux sanguini.
Ara bé, l'aprenentatge té certes limitacions com el fet que es requereix que
l'entorn sigui estable i conegut. Si es produeixen canvis en el nostre entorn o
ens trobem en una situació nova, el sistema d'autocontrol serà el mecanisme
més eficaç per a mantenir-nos dins l'equilibri.
© FUOC • PID_00273416 23 Introducció a la psicologia de l'aprenentatge
Atesa la naturalesa de la conducta reflexa, podem pensar que sempre que pre-
sentéssim un estímul desencadenaria la resposta amb la mateixa intensitat. No
obstant això, aquest idea no és correcta.
Si estem llegint un llibre i de cop i volta sentim un soroll molt fort a la casa del veí és molt
possible que aixequem la vista del llibre i ens orientem en direcció al punt d'on prové el
cop. Probablement, també notarem que el cor ens batega més ràpid.
Reflex d'orientació
Imagineu-vos que esteu estudiant una matèria difícil de comprendre. Sense saber el per-
què, comenceu a sentir el tic-tac del rellotge de la sala, quan habitualment no el sentiu.
© FUOC • PID_00273416 24 Introducció a la psicologia de l'aprenentatge
El so cada vegada sembla més intens i us noteu més nerviosos fins que finalment decidiu
treure'n la pila per a aturar-lo.
Els dos exemples mostren una situació similar. En els dos casos, apareix un
soroll que es repeteix. No obstant això, en cadascun dels exemples, la nos-
tra conducta ha canviat en direccions oposades. En el primer cas, la resposta
d'orientació ha anat disminuint fins que pràcticament ha desaparegut. En la
segona situació, la resposta ha anat incrementant. Es tracta dels fenòmens de
l'habituació i de la sensibilització, respectivament.
Aquest patró bifàsic s'ha interpretat com una sensibilització inicial seguida
d'una habituació i s'ha observat també en humans.
Una ullada a aquests resultats ens indica per què podem avorrir la truita de
patates que prepara la sogra, si cada nit que anem a sopar a casa seva ens en
serveix una bona ració.
Peeke i Veno (1973) van estudiar la conducta territorial de l'espinós mascle (Gaste-
rosteus aculeatus). Aquests animals són molt territorials i mostren molta agressivitat
quan un altre mascle envaeix el seu territori. Aquesta conducta agressiva és una res-
posta reflexa davant l'estímul que suposa el mascle rival. Ara bé, quan dos mascles
veïns han establert els límits dels seus territoris, la conducta agressiva es redueix pro-
ducte de l'habituació. No obstant això, si un nou mascle s'introdueix al territori, la
resposta d'agressió torna a aparèixer amb intensitat.
Marlin i Miller (1981) van dur a terme un estudi sobre l'habituació de la resposta de
sobresalt d'unes rates davant un soroll que es presentava repetidament. L'habituació
es va dur a terme en dues sessions separades per un interval d'una hora. En cada sessió
es van realitzar 800 presentacions del soroll i els assajos es produïen en un interval
mitjà de 7,5 segons. Les respostes de sobresalt van disminuir durant la primera sessió
i mostraven l'habituació esperada. No obstant això, la resposta de sobresalt es va
recuperar quan es va posar els subjectes a prova amb el mateix soroll una hora més
tard.
Dades hipotètiques que il·lustren la teoria dual. Les línies discontínues (H) per sota de la línia horitzontal (0) representen la força
del procés d'habituació i la línia discontínua (S) per sobre de la línia horitzontal representa la força del procés de sensibilització.
La línia contínua (Net) representa l'efecte net dels dos processos. A l'esquerra, el procés d'habituació té més força per la qual
cosa la resposta es va debilitant a mesura que avancen els assajos. A la dreta, el procés de sensibilització té més força per la qual
cosa la resposta va augmentant a mesura que avancen els assajos.
Kandel i els seus col·laboradors (Castellucci, Pinsker, Kupfermann i Kandel, 1970; Kandel
i Schwartz, 1982) van estudiar els canvis en el circuit neural implicat en el reflex de la re-
tirada de la brànquia del caragol marí llebre de mar (Aplysia punctata) durant l'habituació.
Al llarg d'una sèrie de proves van determinar que durant l'habituació sempre es produïa
un decrement de la conducció excitadora en les sinapsis en les quals estaven implicades
els axons de les neurones sensorials. Més concretament, van trobar que amb la presenta-
ció repetida de l'estimulació, la neurona presinàptica (sensorial) alliberava menys quan-
© FUOC • PID_00273416 29 Introducció a la psicologia de l'aprenentatge
Solomon i Corbit (1974) van proposar la teoria del procés oponent per a expli-
car, entre altres fenòmens, l'habituació. La presentació d'un estímul activarà
immediatament el que anomenen un procés a. Aquest procés es pot entendre
com un estat emocional directament relacionat amb la qualitat motivacional
de l'estímul. Així, per exemple, una descàrrega elèctrica pot activar el procés a
que implica els canvis fisiològics associats amb la por. Ara bé, Solomon i Corbit
(1974) també proposen que el mateix estímul pot excitar, però lentament, un
procés b que s'oposa al procés a i que disminueix la reactivitat a l'estímul.
Panel�A: patró de la resposta afectiva (línia superior) durant la primera presentació de l'estímul (línia inferior). Aquesta reacció
neta prové de restar el procés b del procés a (línia intermèdia).
© FUOC • PID_00273416 31 Introducció a la psicologia de l'aprenentatge
Panel�B: els mateixos efectes que en el panel A, però d'un estímul que s'ha presentat moltes vegades. Cal tenir en compte
que el procés a es manté constant, mentre que els canvis de la presentació repetida de l'estímul es produeixen en el procés b.
Concretament, el procés b s'inicia més aviat i la seva intensitat augmenta fins a contrarestar el procés a.
Adaptada de Solomon i Corbit (1974).
La teoria del procés oponent explica l'habituació, però també pot expli-
car la motivació per determinades conductes.
El camp en què més s'ha aplicat la teoria és el de l'addicció a les drogues. Una
persona es pot iniciar en el consum d'una determinada droga psicoactiva pels
efectes plaents que proporciona. Ara bé, aquests efectes desapareixen en els
consumidors habituals. Llavors, per què en continuen consumint? Segons la
teoria del procés oponent, la resposta seria per a evitar el postefecte produït
per l'eliminació de la droga del cos. En efecte, segons la teoria, la droga pro-
voca un cert estat de plaer. Això farà que l'organisme intenti recuperar l'estat
d'equilibri activant una sèrie de respostes que en ser oposades provocaran re-
accions aversives. Prendre begudes alcohòliques ens pot provocar un cert estat
d'eufòria inicialment, però els efectes posteriors al consum d'alcohol pot ser
una ressaca. D'una manera similar, el consum de drogues psicoactives anirà
seguit del "mono". Aquests estats aversius es poden reduir per dues vies. Una és
deixar passar el temps fins que el procés oponent desapareix i l'altra consumir
una altra vegada la droga per a activar el procés primari a i compensar els efec-
tes del procés oponent. D'acord amb la teoria, les persones addictes queden
atrapades, no pel plaer directe que obtenen de la droga, sinó per la necessitat
de reduir els efectes de la seva retirada.
La teoria del procés oponent també s'ha aplicat a altres situacions tot i que
no s'han dut a terme els experiments necessaris per a obtenir-ne una evidèn-
cia empírica de la validesa. Per què les colles castelleres continuen aixecant
castells tot i el risc que comporta la seva activitat? (Val a dir, un risc sovint
exageradament percebut per les persones alienes a l'activitat.) Segons la teoria
del procés oponent, l'activitat castellera activaria una resposta primària similar
a l'emoció de la por o ansietat. Davant aquesta resposta, l'organisme activaria
una resposta oposada que es podria entendre com a alleujament o, fins i tot,
© FUOC • PID_00273416 32 Introducció a la psicologia de l'aprenentatge
Fins ara hem vist dues teories centrades en processos neurals o afectius. Ara,
veurem una teoria que recorre a processos cognitius, concretament a processos
de memòria, per a explicar l'habituació (vegeu la figura següent).
d'estudiar el condicionament clàssic. Ara per ara, direm que seguint a Wagner
(1978, 1981) l'esdeveniment que recupera l'estímul A de la memòria a llarg
termini és el context en què A s'ha presentat repetidament.
Comp. = comparador; MCT = memòria a curt termini; MLT = memòria a llarg termini.
Font: adaptat de Mackintosh (1988, p. 202).
© FUOC • PID_00273416 35 Introducció a la psicologia de l'aprenentatge
Exercicis d'autoavaluació
Preguntes�d'alternatives�múltiples
a) canvis en la conducta.
b) canvis interns que en cap cas no afecten la conducta.
c) canvis en la probabilitat de la conducta.
d) canvis interns consistents en l'establiment d'associacions entre representacions
d'esdeveniments.
2. Quins filòsofs creien que tot el contingut de la ment era après directament o indirectament
a partir de l'experiència posterior al naixement?
a) Els innatistes.
b) Els racionalistes.
c) Els empiristes.
d) Els dualistes
a) contrast.
b) similitud.
c) contigüitat.
d) bloqueig.
a) Descriure.
b) Potenciar.
c) Controlar.
d) Predir.
a) es manté invariable.
b) incrementa.
c) disminueix.
d) no es presenta l'estímul habituat.
11. L'increment de la reacció de sobresalt de les rates davant la presentació d'un to de 110
decibels quan es presenta un soroll de fons de 80 decibels és a causa...
13. Segons la teoria del procés oponent, la presentació repetida d'un mateix estímul provo-
caria canvis en...
a) el procés a.
b) el procés b.
c) els processos a i b.
d) el procés c.
Preguntes�obertes
1. Relacioneu els enfocaments conductista i cognitiu amb els diferents corrents filosòfics
(apartat 3)
Solucionari
Exercicis d'autoavaluació
1.�d
2.�c
3.�c
4.�c
5.�b
6.�d
7.�d
8.�a
9.�c
10.�a
11.�d
12.�c
13.�b
© FUOC • PID_00273416 38 Introducció a la psicologia de l'aprenentatge
Glossari
aprenentatge m Canvi relativament permanent en el sistema cognitiu que pot incidir en
la conducta adaptada i que és producte de l'experiència.
arc reflex m Estructura neural que comprèn una neurona aferent, una interneurona i una
neurona eferent i que permet que un estímul desencadeni una resposta immediata.
dualisme m Posició filosòfica que defensa l'existència de dos tipus de conducta: una volun-
tària controlada per la ment i una altra d'involuntària controlada per mecanismes reflexos.
empirisme m Corrent filosòfic que proposa que tots els coneixements provenen de
l'experiència.
innatisme m Posició filosòfica que defensa que els éssers humans neixen amb coneixe-
ment innat.
neurona aferent f Neurona que transmet informació des dels òrgans sensorials fins al
sistema nerviós central.
sin. neurona�sensorial
neurona eferent f Neurona que transmet impulsos als músculs i les glàndules.
procés a m Primer procés activat per una estimulació significativa en la teoria del procés
oponent.
sin. procés�primari
procés b m Procés compensador que s'activa com a resposta al procés a. El procés b activa
respostes fisiològiques i de conducta oposades al procés a.
sin. procés�oponent
sistema E-R m Ruta neuronal que connecta els òrgans sensorials amb els òrgans implicats
en la resposta reflexa. Es pot considerar un arc reflex.
© FUOC • PID_00273416 40 Introducció a la psicologia de l'aprenentatge
En acabar l'estudi del mòdul hauríeu de ser capaç d'identificar les característi-
ques principals que defineixen l'aprenentatge, i també atribuir diferents defi-
nicions d'aprenentatge als enfocaments conductista i cognitiu. També hauríeu
de poder identificar quins canvis en la conducta es poden atribuir a processos
d'aprenentatge o a altres factors.
Quant als apartats sobre conducta reflexa, cal conèixer el mecanisme que
la regula i també quines condicions modifiquen aquest tipus de conducta, i
n'incrementen o en redueixen la intensitat. L'habituació i la sensibilització cal
entendre-les com a canvis causats per l'experiència, però no necessàriament
com un producte de l'aprenentatge.
Bibliografia
Bibliografia recomanada
Alloway, T., Wilson, G., i Graham, J. Sniffy (2006). La rata virtual. Madrid: Thompson.
Dickinson, A. (1984). Teorías actuales del aprendizaje animal (original anglès de 1980). Madrid:
Editorial Debate.
Referències bibliogràfiques
Bernard, C. (1957, 1865). An introduction to the study of experimental medicine (Trans. Henry
Cooper Greene). Nova York: Dover Publications.
Castellucci, V., Pinsker, H., Kupfermann, I., i Kandel, E. (1970). Neuronal mechanisms of ha-
bituation and dishabituation of the gill withdrawal reflex in Aplysia. Science, 167, 1745-1748.
Church, R. M., Lolordo, V. M., Overmier, J. B., Solomon, R. L., i Turner, L. H. (1966). Cardiac
responses to shock in curarized dogs. J.Comp.Physiol.Psychol, 62: 1-7.
Epstein, L. H., Rodefer, J. S., Wisniewski, L., i Caggiula, A. R. (1991). Habituation and disha-
bituation of human salivary response. Physiology and Behaviour, 51, 945.
Konorski, J. (1967). Integrative activity of the brain. Chicago: University of Chicago Press.
McFarland, D. J. (1971). Feedback mechanisms in animal behaviour. Nova York: Academic Press.
Miller, V. i Domjan, M. (1981). Selective sensitization in duced by lithium malaise and fo-
otshock in rats. Behav. Neural. Biol., 31, 42-55.
Sechenov, I. M. (1866). Refleksy Golovnago Mozga. St. Petersburg. Traduït a l'anglès com a
Reflexes of the brain, MIT Press Cambridge, 1965.
Sherrington (1906). The Integrative Action of the Nervous System. New Haven: Yale University.
Tarpy, R. M. (1975). Basic Principles of Learning. Glenview, Illinois: Scott Foresman and Com-
pany. Traduït al castellà com a Principios básicos del Aprendizaje. Madrid: Debate, 1977.
Tarpy, R. M. (1997). Contemporary learning theory and research. Nova York: McGraw Hill. Tra-
duït al castellà com a Aprendizaje: teorías e investigación contemporáneas. Madrid: McGraw-Hill,
2000.