Albert Bandura

Biografia Albert Bandura

 És un psicòleg ucranià-canadenc de
tendència conductual-cognitiva, va nèixer el
4 de desembre del 1925 a Canadà.
 Va completar la seva llicenciatura en
Psicologia a la Universitat de Columbia
Britànica en 1949.
 En 1953, va començar a ensenyar a la
Universitat de Stanford.
 Bandura va ser president de l’ APA en 1973 i
va rebre el premi per les Contribucions
Científiques Distinguides en 1980.
 Context Històric
 A la dècada de 1960, la psicologia va estar imbuïda de
consideracions d’índole eminentment pràctica; els psicòlegs
interessant-se molt poc pels processos mentals i possant
l'accent exclusivament en la conducta (Conductisme).
 A mitjanç de la dècada de 1970, va començar a estendre’s
que l'experiència i la vida mental (els processos psíquics
interns) era un objecte vàlid d'estudi per a la psicologia
científica.
 Va començar l'estudi dels fenòmens psíquics interns, conegut
com paradigma cognitiu, per oposició al paradigma
conductista dominant en la psicologia acadèmica durant bona
part del segle XX.
 La figura de l’autor a
l’actualitat
 En l’actualitat és sense cap dubte una de les
figures vives més importants de la psicologia
social, i segueix treballant a la Universitat de
Stanford.
 Imparteix nombrosos seminaris sobre la agressió
i el canvi personal i social.
 Les seves investigacions de la gènesi de la
conducta agressiva han suposat sense cap dubte
un gran avanç, superant les teories bioligicistes.
Han obert un munt de possibilitats d’aplicació en
totes les àrees de la psicologia social i
sociològica.
Aportacions pedagògiques
 Podríem classificar a Bandura, com una
espècie d’ enllaç entre les teories de
conductistes i cognitives.

 Bandura amb la seva teoria del aprenentatge

va donar una nova direcció a las perspectives
de la psicologia social.

 Les seves teories es basen:

 1.Les Interaccions
Recíproques
 Les persones no s’impulsen per forces internes
ni són controlades, sinó que són modelades
automàticament pels estímuls.
 El funcionament humà s’explica quan el
subjecte contempla la conducta d’un model.
 Les conductes que donen resultats positius es
retenen, les que porten al fracàs es
perfeccionen o es descarten.
 2. Aprenentatge directe o vicari.

 Les fonts son observar o escoltar als models

en persones símbols o no humans.
-Aprenentatge directe: Aprenentatge
gràcies a la pròpia experiència.
-Aprenentatge vicari: Aprenentatge
gràcies a l’observació a les altres persones
(models).

LES ACTIVITATS COMPLEXES S’APRENEN PER

ACCIÓ I OBSERVACIÓ.
 3. Aprenentatge i desempeny

A l’observar el model, l’individu adquireix
coneixements que pot ser no es demostrin al
moment d’aprendre. (muñeco bobo)

Procés de modelament.
 El modelament fa referència als canvis
conductuals cognitius i afectius que
deriven de l’observació a un o mes
models.

 Aquest procés te 3 funcions:

 3. Aprenentatge i desempeny
 1.Facilitació de la resposta.
-Els impulsos socials creen al·licients perquè
l’observador reprodueixi les accions.
-No reflexa un veritable aprenentatge.
 2.Inhibició i desinhibició
-Inhibició: situació de veure els models castigats per
ensenyar certs comportaments, detindrà o evitarà que els
observadors es comportin igual.
- Desinhibició: passa quan l’acte de veure als models
realitzar activitats amenaçadores o prohibir sense patir les
conseqüències negatives, porta a l’observador a fer la
mateixa conducta.
 3-Aprenentatge per observació.
-Sorgeix quan es despleguen noves pautes de
comportament que abans de l’exposició de la conducta
modelada, no tenia possibilitats d’ocurrència.
 3. Aprenentatge i desempeny

 Els models transmeten informació als observadors

sobre les formes de generar noves conductes, amb els
4 processos següents:

 Atenció: no es podrà aprendre per observació

sinó es presta atenció.
 Retenció: per poder reproduir una activitat una
vegada desaparegut el model, és precís que les
pautes de resposta puguin ser guardades a la
memòria a llarg plaç.
 La reproducció motriu: per reproduir una
activitat cal tenir habilitats motrius.
 La motivació i el reforç: la motivació afavoreix
l’atenció i la repetició de la conducta observada.
 3. Aprenentatge i desempeny
3.1 Factors que influeixen en l’aprenentatge per
observació
- Estat de desenvolupament.
- Prestigi i competència
- Conseqüències Vicaries
- Establiment de metes
- Expectatives.
- Autoeficiència
- La eficàcia de l’adolescent
3.2 Teoria de l’observació.
 Bandura demostra que els éssers humans adquireixen
conductes noves sense un reforç obvi i fins i tot quan
careixen de la oportunitat per aplicar el coneixement.
 L’únic requisit pot ser que la persona observi a un altre
individu, o model, per portar a la pràctica una determinada
conducta.
 El comportament no es desenvolupa exclusivament a través
del que aprèn l’individu directament, sinó que també a
través del que aprèn indirectament (vicàriament),
mitjançant l’observació i la representació simbòlica de les
altres persones i situacions.
 4. La teoria de Bandura de
l’aprenentatge social
 Es Conductivista: Dóna una gran importància al reforç, i a incorporar
el reforç vicari.
 Es cognitivista: Al procés d’aprenentatge li dóna molta importància a
la construcció del coneixement per part del subjecte.
 Explica que s’aprèn no tan sols amb el que es fa, sinó que també
observant les conductes de les altres persones i les conseqüències
d’aquestes conductes. Perquè disposem de la capacitat per poder
representar mentalment el que percebin.
 És important distingir entre expectativa d’autoeficiÈncia i de resultat
per entendre la perspectiva cognitiva
Exemple: Un estudiant pot creure que fer una feina li portarà a
aconseguir uns determinats objectius (expectatives de resultat),
però no o fa perquè dubte de la seva habilitat per realitzar aquesta
feina ( expectatives d’autoeficiÈncia).
 Les expectatives d’autoeficiÈncia estan influïdes per:
* Experiències pròpies (èxits i fracassos personals)
* Experiències vicaries ( èxits i fracassos agents)
*Experiències emocionals( ansietat front al treball)
 Fragment d’un text significatiu
del Autor
 Albert Bandura, es va dedicar a fer preguntes
a pares i fills sobre el comportament agressiu
dels adolescents: Adolescents aggression
(1950) i te 1 cert interès al resultat on els
pares negar l’agressivitat als seus fills.
Argumentant que a casa se’ls castiga quan el
seu comportament no es el correcte. En el
marc conductivista això encaixa a la
perfecció. Els nens aprenen dels seus pares
la conducta agressiva i l’utilitzen amb
contextos diferents, els pares dons son els
models a qui imiten els fills agressius.