CIÈNCIES EXPERIMENTALS

ÍNDEX

1. Elements constitutius de la didàctica de les ciències: 2

1.1. Què és la didàctica de les ciències? 2
1.2. Què han d’aprendre els alumnes a ciències? 3
1.3. Com ensenyem ciències? Models 4
1.4. Què ens cal saber per fer-ho? 6

2. MATÈRIA: Model corpuscular de la matèria, canvis físics i químics 6

2.1. Propietats de les substàncies en estat gasós 7
ACTIVITAT: Creació d’un model a partir d’aquestes propietats. Què és el gas? De què està fet? Com fuciona? 8
2.2. Un model de canvi químic 9
2.3. Canvi químic 10
Perquè es conserva la massa? 10
Exemples de canvi químic: 10
2.4. Un model de la matèria 12
Canvis d’estat: ¡Error! Marcador no definido.

3. INTERACCIÓ: Moviment i forces 14

3.1. Moviment 14
Descripció → Quan una cosa es mou, vol dir que canvia del lloc on és a un altre lloc i que per fer-ho necessita un temps per
arribar-hi. 14
Tipus de moviment: Si volem fer un bon model, hem de saber escriure els moviments. 14
3.2. Forces → per explicar els canvis de moviment 15
Desenvolupament històric del concepte de força 15
1. Elements constitutius de la didàctica de les ciències:

1.1. Què és la didàctica de les ciències?

L’àrea d’estudi que té la finalitat d’entendre millor l’objectiu d’ensenyar i aprendre ciències i té unes bones
eines per a fer-ho.
- Tracta de millorar l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències.
- Promou l’alfabetització científica. És súper important per prendre decisions i a la vegada
entendre-les (evitar que t’enredin o t’imposin).També és fonamental per la cultura general.
- Competències científiques (in english; scientific practices).

Com a futures mestres, hem de procurar que els nostres alumnes no siguin analfaets cièntífics perquè en el
nostre dia a dia moltes de les coses que fem estan regides per la tecnologia i per les ciències que les
sustenten. Així, no tots els alumnes cal que els agradi molt les ciències i en siguin molt experts però si tenir-
ne uns coneixements mínims.
L'alfabetització científica també és important perquè ens ajuda a prendre decisions com a ciutadà. La ciència
també és cultura general, tot i que la societat doni més importància a les humanitats.

A partir del que ja hem fet fins ara, de què parlem quan parlem d’aprendre ciències?
(idees prèvies)
- Ser capaços de comprendre conceptes
 - Ser capaços de representar un procés per fer-lo ells
- Resolució de problemes
- Experimentar i trobar-li un sentit i comunicar-ho amb els altres
- Proposar reptes i problemes i que els solucionin

1.2. Què han d’aprendre els alumnes a ciències?

- Aprendre a sintetitzar i destacar la informació més rellevant.

- Entendre les causes i les conseqüències de l’entorn més proper.
- T’ajuda a resoldre problemes de la vida quotidiana.
- Per coneixe't a tu mateix sobretot físicament.

- Comprensió conceptual: El currículum surten conceptes sobre la comprensió conceptual però no

apareix com ho hem d’avaluar i, per això, acaba sent un concepte abstracte i poc concret.
- Resolució de problemes: A vegades hi ha problemes que no són reals però ens serveixen per veure
si l’alumne és competencial. Va molt lligat amb les pràctiques científiques, per això, com a futures
docents hem d’intentar relacionar les pràctiques científiques que fem a l’aula amb situacions que es
poden trobar en el seu dia a dia (resolució de problemes). Hem de buscar la manera!!!
- Naturalesa de les ciències: És una part que està en el currículum, és la psicologia, la història, la
sociologia… Consisteix en anar més enllà de conceptes científics i problemes científics i comprendre
temes com, per exemple, d’on ve la ciència, que fan els científics, tractar temes de ciències actuals
per aconseguir entendre millor la ciència. Així, els alumnes estaran informats sobre temes que els
permetran prendre decisions de forma crítica i coherent.
- Modelització: (molt important aquest any) És com re-crear algun procés científic com, per exemple,
representar algun model amb plastilina (p.e. la metamorfosi). El coneixement científic es fa preguntes
 i usa el mètode científic per aconseguir dades, analitzar-los i arribar a conclusions i evidències que
podem observar i comprovar.
La ciència funciona a partir de crear models i comprovar si funcionen o no i, en cas negatiu, canviar-
los fins que siguin els adequats. Normalment el concepte de models consisteix en un estàndard ideal
d’una cosa, una aproximació del que creiem que pot ser. No és reproduir la realitat a una altra escala,
sino que fas una proposta que s’adiu amb el que pensem sobre aquell fenomen. La millor explicació
que tenim en ciència sempre és temporal.
- Pràctiques científiques: (mètode científic) No només consisteix amb el treball experimental sinó
també raonar i argumentar. Posem en pràctica competencialment la comprensió conceptual.

a. Quina ciència volem ensenyar? primer de tot s’ha d’ensenyar amb ganes, motivació…
- Un model científic reuneix conceptes, experiències, analogies, llenguatge… I és útil per
explicar un conjunt de fenòmens que tenen lloc al món físic.
- La ciència contesta el “COM” no el “PER QUÈ”

Transposició didàctica: és una idea que surt de les didàctiques de les matemàtiques als anys 70, ‘’jo com a
mestre he d’explicar x agafant un llibre amb alt nivell’’ però no ho pots explicar i has de TRADUIR (de
coneixement acadèmic a un coneixement adaptat als meus alumnes), simplement es pot fer canviant el
llenguatge, de representacions...
El currículum en espiral: un concepte apareix diverses vegades al llarg de diferents cursos.

1.3. Com ensenyem ciències? Models

Un model científic reuneix conceptes, experiències, analogies, llenguatge.... I és útil per explicar un conjunt
de fenòmens que tenen lloc al món físic.
La feina de la ciència és avançar millorant les idees que tenim, i també per falsejar.
Dimensió tecnologia i vida quotidiana

Temes I i II (Continguts cicle inicial)

Temes I i II (Continguts cicle mitjà -1-)

Temes I i II (Continguts cicle mitjà -2-)

Temes I i II (Continguts cicle superior)

1.4. Què ens cal saber per fer-ho?

Com a mestres no hem de fer ciències, literatura, història… el que hem de fer és que els alumnes aprenguin.
Si volem explicar ciències les hem d’entendre.

2. MATÈRIA: Model corpuscular de la matèria, canvis físics i químics

Dels canvis físics els alumnes ja tenen coneixements previs però normalment dels químics no perquè sovint
no ho veuen com un canvi químic. Encara que hi ha coses que no veiem, podem parlar d’elles i les podem
conèixer (per exemple, el vent fa tremolar les fulles, fa vinclar els arbres, per tant el vent ha de ser capaç de
ser prou fort per moure coses).
A partir del que veig que passa em vaig fent una idea de com deu ser la matèria per tal d’explicar el model
que jo faig.
Amb els nostres alumnes partirem d’un fenomen i els hi direm que s’inventin una possible solució a aquest.
Els model que han de fer els nens és aquell on s’explica tot el que han après sobre el fenomen en concret.
Els científics “s’inventen” les definicions correctes. Fan experiments i a partir d’aquests donen una explicació
provisional. Sempre hi pot haver un model més avançat perquè la ciència va evolucionant. El model avança perquè
fem experiments, si amb aquests es troba nova informació que no concorda s’ha de canviar el model.

Per poder ensenyar ciències als alumnes hem d’entendre bé els models que ensenyem perquè si un nen s’equivoca
sabrem a quina part ha fallat i el podrem guiar millor. Només la última definició no serveix.

Com ho faig com a mestre per planificar la classe on els que diuen les coses són els alumnes.
- llegint el que la majoria de nens diuen a aquesta a edat sobre aquells fenòmens
- entenent molt bé el model per veure quina part que han dit els alumnes està bé i quina part no.
- Hi ha 5 models que s’han de saber al final de la carrera

2.1. Propietats de les substàncies en estat gasós

Aquest model costa que els infants l’entenguin, ja que els costa entendre que hi ha substàncies que
existeixen però no es veuen (no començarem pels gasos si no per coses més senzilles)

Aquestes són algunes de les propietats per ajudar-nos a després crear un model (això és el que f<a)
- No tenen ni forma ni volum propi, adopten els dels recipients que els contenen. Quan li canvies el
recipient canvia de forma. (ex: posar un gas de color o fum i posar-lo en un recipient. El gas s’adapta.
Es pot canviar de recipient).
- Exerceixen pressió sobre les parets del recipient que els conté. (es pot fer amb un globus o amb una
pilota i apretar-lo suaument. El gas fa pressió des de dins).
- Es difonen amb facilitat. (el gas pot passar per totes les superfícies i llocs sense cap problema ni
impedint el pas a altres gasos) (ex: tenir alguna cosa que faci olor com una espelma i que els alumnes
vagin aixecant la mà quan enflairin l’olor).
- Es poden comprimir i expandir molt. (poden ocupar volums molt diferents)
- Es poden dilatar o contraure en augmentar o disminuir la temperatura, quan es troben tancades en
un recipient de parets flexibles
 - Si el recipient és de parets rígides, en varia la temperatura el que canvia és la pressió que exerceix en
les parets del recipient.

Els gasos poden comprimir-se. Si tenim un gas tancat en un recipient flexible, podem fer que disminueixi el
volum del gas, si aconseguim que disminueixi el volum del recipient que conté. (ex: tapar l’orifici d’una
xeringa i apretar-la per comprimir el gas. Hi ha un límit per comprimir-lo).
Els gasos poden expandir-se. Si fem que augmenti el volum del recipient, el volum del gas augments, tal
com vam veure amb la xeringa.
- els gasos poden contraure’s. Si disminuïm la temperatura d’una certa quantitat de gas tancada en
un recipient flexible, disminueix el volum ocupat del gas
- si inflem una pilota observem que a mesura que anem afegint aire la pilota es va endurint. Cada cop
resulta més difícil deformar la pilota si la premem amb un dit.
- L’aire, o qualsevol gas, que estigui contingut en un recipient “empenta” les parets del recipient. Per
donar una mesura d’aquesta empenta sobre unitat de superfície usem la magnitud que anomenem
pressió.

ACTIVITAT: Creació d’un model a partir d’aquestes propietats. Què és el gas? De què està fet? Com funciona?

Principal problema:
- els nens intenten endevinar que vol el professor
- interferència amb els coneixements previs. Quan els fem inventar un model sabrem quins són aquests
coneixements previs.
- també surten els coneixement sobre què és la ciència.

És un estat de la matèria, que no té volum propi, per tant es mou amb facilitat.
Exerceix pressió sobre els recipient.
Està fet de partícules (àtoms i molècules).
Varia la forma i varia el volum segons el recipient en el qual estan (l’ocupen tot).
Té poca densitat.

La gràcia d’aprendre ciència és entendre el món. Saps que els nens han après quan expliquen a casa allò que
han après.
No és un problema dir coses que no sabem sempre i quan després les reconduim cap a l’explicació científica
- Experiment 1: Xeringa (anar apretant i al final ja no es podrà més)
- Experiment 2: Els alumnes són les partícules i juguen entre ells
És difícil entendre el concepte de res, per els petits i per la humanitat en general
(Fins a finals del segle XIX es pensava que no existia el buit).

MODEL (gas) (“model de les boles de billar”)

- Està format de partícules que es mouen (no sabem perquè).
- Adopta el volum del recipient on es troba, ja que totes les partícules van ràpid i reboten constantment
perquè tenen una paret que fa de límit.
- La temperatura és una manera de parlar de la velocitat que van les partícules. A més velocitat més
temperatura.
- Quan es dóna energia amb forma de calor, els hi arriba en forma d’energia i com que no canvien té
forma tenen més energia i van més ràpid.

(components del model)

A MÉS VELOCITAT, MÉS TEMPERATURA: quan els dónes energia a les partícules en forma de calor, els hi
arriba l’energia i com que no es fan ni grans ni petites es mouen més ràpid. Per tant, a més velocitat, més
temperatura. I quan els hi treus energia, per exemple poses un element a la nevera, les partícules van més
lentes i baixa la temperatura (està més fred).

2.2. Un model de canvi químic

Quin models vau proposar treballant al laboratori?

La matèria està formada per partícules que estaven separades i al mig està buit (no hi ha res). Aquestes
partícules es mouen i quan xoquen amb el gas, la temperatura augmenta i s’han de repartir l’energia. Tenim
dues partícules (vinagre i bicarbonat), i quan passa la reacció, es produeix una substància nova. El gas surt
de dins (entre el contacte del bicarbonat i el vinagre). Es produeix una nova substància fent aquest
experiment.

Com ho expliquem? Amb un model?

- liquid format per molècules de vinagre que s’ajunten entre elles.
- Molècula de vinagre → conjunt d’àtoms que s’enllacen entre ells.

ROLE PLAY partícules:

- Sòlid → S’han d’agafar pels braços i no es poden moure
- Líquid → Es poden moure però s’han de tocar sempre (tenir contacte)
 - Gas → S’han de separar

2.3. Canvi químic

Dues (o més ) substàncies es combinen i una (o més) substàncies noves es creen.

Canvi irreversible (si és reversible serà canvi físic)
Es pot ‘’observar’’ a partir:
- producció d’un gas (bombolles)
- Producció d’un sòlid
- Canvi de temperatura
- Aparició d’olor o color

La massa es conserva (el nombre de partícules no canvia)

A ciències, sovint busquem alguna cosa que es conservi quan es produeix un canvi

Perquè es conserva la massa?

En el nostre model la massa està a les partícules

Exemples de canvi químic:

A ciències, sovint busquem alguna cosa que es conservi quan es produeix un canvi.

- Combustió: en què es diferencia de l’ebullició. Hi ha oxigen i cera, petroli, carbó… i un combustible

(diesel…). El carboni està a la base de molts elements, de la majoria.
- Per una combustió es necessita: combustible, calor, oxigen. Els alumnes no han de saber
formular, només que distingeixin elemets ja està.

- Oxidació: si deixes ferro a l’intempèrie i el combines amb oxigen, apareix rovell (i clara d’ou)
 - Àcids i alcalins :àcid+ base= sal+aigua. Saber interpretar no vol dir que s’entengui.

- Altres fenòmens: El model corpuscular de la matèria és un model senzill però molt potent per explicar
fenòmens quotidians. Hauríeu de saber utilitzar-lo per explicar, entre d’altres, els següents fenòmens:
- Per què es manté constant la temperatura durant un canvi d’estat?
- Què és una solució de sal i aigua?
- Per què podem utilitzar un filtre per separar solucions d’aigua?
- què passa quan una peça de metall es rovella?

El cas de la rosada
--La rosada és la formació de gotes d’aigua arran de terra. Aquest fenomen s’esdevé quan es fa de nit i és més intens
de matinada. És més freqüent en zones costaneres i en nits sense núvols.
-Per què passa quan es fa de nit i les veu afavorit per l’absència de núvols?
-Per què és més freqüent en zones costaneres o properes a rius i llacs?
-La formaicó de la rosada és deguda a una disminució
de la temperatura de l’aire que conte´aigua en estat
gasòs, que produeix la condensació de l’aigua en estat
gasós a aigua en estat líquid…
-..passa quan es fa fosc perquè disminueix la
temperatura, i si no hi ha núvols, aquesta disminució de
temperatura és més acusada perquè la terra es refreda
més…
-És freqüent en zones costaneres o properes a rius o
llacs perquè en aquestes zones l’aire és més humit, és
a dir, tenen un major percentatge d’aigua en estat
gasós.
Els gasos a l’atmosfera pressionen tots els cossos que hi estan ‘’immersos’’. L’atmosfera exerceix pressió
sobre tots els cossos (això és el què anomenem pressió atmosfèrica)
EXERCICI: Si omplim un got d’aigua i el tapem amb un full de paper gruixut, podreu girar el got sense que en
caigui l’aigua. Expliqueu aquest fenomen amb el model de matèria que heu construit. → puix que l’aire
empeny en totes les direccions, es fàcil oblidar l’existència de la pressió atmosfèrica. Podem posar-la de
manifest si evitem que l’aire empenyi en una direcció determinada. Això pot explicar tenint en compte que
la pressió atmosfèrica no pot empènyer cap avall, perquè ho impedeix el vidre del got, però pot empènyer
cap amunt.

2.4. Un model de la matèria

Podeu explicar els canvis d’estat amb el vostre model? Feu els canvis que calgui. Canvis d’estat:

Quan es produeix el canvi d’estat (de sòlid a líquid), la velocitat no canvia. Quan dones calor, les partícules
es mouen més ràpid. Quan fem bullir aigua , si poses el termòmetre, està a 100 graus.
Entendre com passem de … a ….. La diferència entre un sòlid i un líquid és veure com estan de fixes les
partícules, la força o la intensitat amb què estan enllaçades aquestes partícules. Quan dones calor, hi ha un
moment que es mouen tant de pressa que forma una energia que s’acaba afablint la força de l’enllaç i se
separen. Aquest afebliment s'inicia als 0 graus i per això veiem que surt el vapor d’aigua.
En els moments de canvis d’estat no canvia la temperatura, ja que l’energia, com ja hem dit, reforça o
afableix les partícules.

Ensenyar i aprendre el model de la matèria

- La idea que els gasos no tenen massa és prevalent entre alumnes de primària.
- És fàcil veure i entendre que els sòlids i líquids pesen però és difícil pensar que els gasos també. Costa
molt entendre l’estat, el pes i la massa dels gasos.
 - Per exemple, per treballar la construcció del model dels gasos es pot treballar amb un globus:
Creuen que l’aire no té massa--- què pesa més inflat o desinflat? Entenen que pesa més
desinflat, tenen la idea que pes va cap a baix, i la idea de globus la tenen respecte que va cap
a dalt ( com els globus inflats amb heli) i és per això que tenen aquesta idea errònia, ja que
quan s’infla és perquè hi afegeixes aire i se sumen les partícules d’aquest.
- Molts estudiants presenten dificultats per diferenciar canvis físics i químics. El significat de canvi físic
i químic els hi és molt complicat. Alguns estudiants parlen dels canvis d’estat com a “reaccions
químiques”.
- Els estudiants sovint pensen que una substància en estats diferents és, de fet, substàncies diferents
( gel i aigua, per exemple).

Les idees dels estudiants sobre canvi químic inclouen:

- Desaparició: l’espelma que crema desapareix
- Desplaçament: és una manera d’intentar explicar com sorgeixen coses noves sense intentar
recombinar dos substàncies. Com a explicació és més senzill. L’aigua produïda quan cremem fusta
estava dins la fusta.
- Explicacions fenomenològiques: el canvi químic es redueix a les seves manifestacions
macroscòpiques (canvis de color de l’aigua s’entenen com un canvi químic). És molt important lligar
l’observació al model.
- No es poden formar substàncies noves
- Si els estudiants reconeixen es formen substàncies noves sovint consideren que tota la substància
inicial ha desaparegut.

Indicacions didàctiques:
● El concepte de substàncies és clau
● El canvi químic és un concepte cognitivament difícil
● Construir el concepte de canvi químic requereix de tres nivell de raonament.
● Els models han de ser construïts, discutits, posats a prova i han de demostrat la seva utilitat.
Quan volguem explicar el canvi quimíc hem de fer el pas d’entendre què són les substàncies, tinc unes
substàncies inicials que són diferents a les finals. El canvi químic els hi és molt díficil. Observar els canvis que
hi ha i que ho relacionin a nivell de partícules. Utilitzar representacions perquè puguin fer aquesta relació (el
que funciona millor és amb peces de colors). Aquest model no s’entén transmitint, s’ha de crear i, per tant,
se’ls ha de deixar temps per poder-ho discutir i fer això possible, formant un aprenentatge competencial.

3. INTERACCIÓ: Moviment i forces

Sober forces es fan preguntes a partir de canvis, sobretot de moviment. Per exemple, quan vaig amb cotxe
hi ha moments que vaig més ràpid que altres, perquè les coses cauen quan les deixen anar. Primer hem
d’observar aquests canvis i saber-los descriure.

3.1. Moviment

Descripció → Quan una cosa es mou, vol dir que canvia del lloc on és a un altre lloc i que per fer-ho necessita
un temps per arribar-hi.

El moviment és un desplaçament de passar d’un lloc A → B, per anar

- Desplaçament (metres)
- Temps (segons): Els temps ens descriu la relació que hi ha entre el desplaçament que faig i el temps
que es tarda. (v= metres: segons).
- Velocitat: (v= m/s) celeritat = rapidesa(l’ho de pressa que vas, ho marca el velocímetre del cotxe, no
té en compte la direcció, quan vull tenir en compte la direcció parlem de velocitat). O sigui és quan
varia la posició sense tenir en compte l’orientació. Velocitat→ són conceptes diferents. Velocitat, en
ciències és la rapidesa però també la direcció. Magnitud vectorial: una unitat no vectorial (escalar) és
una mesura que no depèn de la direcció,per exemple, el meu pes que no implica si miro cap a l’oest
o l’est. Si jo dic que faig tres mestres de distància, seran tres metres igual però arribaré a llocs
diferents. Per tant, a vegades no n’hi ha prou amb el número i es necessita la direcció.
- Acceleració: canvis en celeritat i direcció → lo ràpid que vaig i a quina direcció vaig. Canvi de
velocitat= acceleració (pot ser tant positiva i negativa). L’acceleració és el canvi de velocitat respecte
el temps (com canvia la velocitat en un temps donat).

Tipus de moviment: Si volem fer un bon model, hem de saber escriure els moviments.

1. Rectilini uniforme: (la distància i la velocitat són constants). No hi ha acceleració perquè no hi

ha rapidesa
 2. Rectilini uniformement accelerat: (la distància cada vegada és més llarga, la velocitat
augmenta) no canvia la direcció però hi ha una acceleració. Hi ha acceleració perquè hi ha
força i direcció.
- Exemple de les boles de billar: Com es mouen com expliquem que es mouen de
manera diferent?
3. En el pla inclinat un objecte cada vegada va a un acceleritat més gran. La velocitat varia i
distància més gran per cada segon, l’objecte s’accelera.
4. Pèndol: quan el deixes anar per primera vegada s’accelera. Ple que fa a la direcció de la
velocitat canvia constantment, per tant el pèndol està constantment accelerat.

3.2. Forces → per explicar els canvis de moviment

No és senzill saber a on fas la força, tots diriem que quan hi ha moviment hi ha força però costa de veure-ho
exactament.
‘’força’’ → és una paraula problemàtica perquè la utilitzem molt en la nostra vida quotidiana per parlar
d’altres conceptes que no és el científic.

Desenvolupament històric del concepte de força

Per entendre el que els alumnes pensen sobre el model de força és important saber el desenvolupament
històric.
- Aristòtil (384 BC- 322 BC) creia que hi havia estats de moviment: naturals (quan tirem una pedra de
dalt a baixa cau per naturalesa) i estats forçats, que aquests necessiten una força per ser moguts
(quan xutes una pilota ).
Per tal de mantenir en moviment un cos, caldria aplicar contínuament una força (externa)
‘’Si moviment hi ha força ‘’ Hi ha moviments que passen sense que els humans intervenim, hi ha coses
que tendeixen allà on són és en la intervenció dels humans o cataclisme que forcem un estat de
moviment. Aquests forçats necessiten d’alguna cosa que els forçi això és la força. Per tant , el que
força el moviment.
Hi haurà molts alumnes que pensaran si hi ha un moviment hi ha força i si es deixa de fer el moviment es
deixa de fer la força, tal com pensa Aristòtil. Això és perquè vivim en un món on hi ha fregament sempre. Cal
canviar aquest concepte i explicar que encara que no facis força pot seguir havent-hi moviment (pilota
l’empenyes però continua rodulant).
- Avicenna (980-1037), juntament amb d’altres pensadors des del segle VI de, proposa l’existència de
l’impetus. Jo li dono una força a la pilota i aquesta força es va gastant a mesura que es mou i quan es
gasta tot l’impetus, es para.
Per tal de mantenir un moviment un cos, caldria aplicar contínuament una força (interna)
Mala idea→ ‘’la pilota la fas rodar, perquè li comuniquin una força però al força es va gastant’’

- Galileu (1564- 1642) modifica la nostra concepció del moviment amb la idea de la inèrcia.
Proposa una idea molt estranya: diu que un objecte en moviment es mantindrà la seva velocitat (no
acelera ni dececclera) fins que hi actuii una força en contra. La pilota segurià en velocitat constant si
no hi ha res que l’impedeixen. Per això va construir uns plans inclinats molt grans. El que l’atura és
una força, encara que sigui la d’aire o la de fregament (de contacte). Va poder veure que si canviava
el fregament del pla, .. era diferent.
Conclusió: les forces acceleren o decceleren però si no hi ha força la velocitat no canvia.
Un objecte en moviment manté la seva velocitat fins que una força actua sobre l’objecte en contra
del seu moviment. (el fregament, força que fa que l’objecte freni)--> llei d'inèrcia
*Una cosa que costa ciències = quan fem raonaments que van en contra l’experiència.
- Newton (1642-1727) enuncia 3 lleis de la mecànica que estableixen la nostra idea de forces fins al
segle XX. Model molt important pel que fa a la ciència. En segueixen servint per predir i entendre el
moviment dels objectes.
- 1) Llei de la inèrcia o principi de Galileu: (dona la raó a Galileu). Tot cos lliure, sobre el qual
no actua cap força, manté el seu estat de moviment, ja sigui en repòs o ja sigui en moviment
rectilini uniforme. Un cop abandonada l’atmosfera no hi ha cap força de fregament i es xocaria
amb les plantes, llavors ho hem de deccelarar.
→ La noia que fa patinatge fa força cap al terra i fa força amb tota la cama. Només hi ha aquestes
dues forces.
- 2) Llei fonamental de la dinàmica: Tot cos sobre el qual actua una força es mou de tal manera
que la variació de la seva quantitat de moviment respecte el temps és igual a la força que
produeix el moviment.
→ Fent la mateixa força: emputxar una cadira i fem X força, si hi posem 10 kg sobre i fem la mateixa
força X, la cadira es mourà menys (la massa és més gran l’acceleració respecte a quan no hi havia
pes) serà més petita.
- 3) Llei d’acció i reacció: (mateixa força d’acció i reacció) sempre un cos exerceix una força
sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer:
Si un objecte A exerceix una força F sobre un segon objecte B, llavors l’objecte B exerceix
 simultàniament, una força F, sobre A, i les dues forces són iguals en magnituds i direcció però
oposades en sentit. Exemple: l’avió per tirar endavant treu aire cap enrere i la força que
s’utilitza per tirar l’aire enrere serveix perquè l’avió tiri endavant.
Quan un objecte (jo) fa una força sobre un altre (cadira) aquest també fa una força sobre tu i
fa la mateixa força que tu.

→ Si tiro una pilota cap a la paret rebota, hi ha una força a la paret que l’ha accelerat (no és de
rapidesa és de canvi de velocitat) cap aquí.
→ si et poses amb patins amb un altra persona amb patins, les dues tiren endarrere. Quan empenyo
la cadira no tiro endarrere perquè el terra provoca fregament.
→ El ‘’jet’’ fa força cap endarrere i l’avió tira cap endavant.
→ caminem per acció-reacció: faig força amb el peu al terra amb angles i la reacció del terra que fa
força cap a mi, m’impulsa cap a davant. Caminem empenyent cap a darrere.
→ Exemple del llibre sobre la taula:
Quines forçes actuen sobre el llibre?
- PRIMERA FORÇA: La força que fa la terra sobre el llibre (gravetat) per tant (3ra llei Newton acció
reacció) fa que el llibre dongui una força igual de gran pero en sentit contrari, ‘’el llibre també estira
la terra). El llibre no s’accelera cap a baix perquè hi ha la taula
- SEGONA FORÇA: Si el llibre fa una força sobre la taula, la taula si torna, per tant la taula també actua
com a força. Mateixa força però en sentit. Aquesta força (llibre sobre la taula) és la mateixa que fa
(la terra sobre el llibre).
- Per tant el llibre rep dues forces: la de la gravetat i la de revot de la taula.
- Si les dues forces són iguals provoca que no es mogui perquè la força es queda a 0.
*Els alumnes pensen que només poden fer força els animals i els humans, per tant desmonta els esquemes,
perquè els cossos inanimats també fan força. Un cotxe s’ho poden creure perquè té un motor però una taula
no perquè en el seu model del món les coses inanimades no fan força i en el model que els proposem sí. El
nostre model és millor que el seu.
Força= massa x reacció
Gravetat
La força de gravetat la fan tots els cossos que tenen massa sobre tots els cossos que tenen massa.
Força que fa la terra-lluna és igual en mida però en sentit contrari lluna-terra(no xoquen). La que es mou és
la lluna no la terra. Això és causa perquè la massa de la terra és més gran i provoca uan acceleració més gran
a la lluna. La lluna al voltant de la terra dóna voltes, això vol dir que està accelerada? La lluna està
constanment accelerada cau en l’orbita de la terra. La lluna ja va cap a una direcció va canviant tornant el
punt d’inici i la terra és el que la fa acelerar a través de la seva gravetat i canviant la direcció.
→ jo quan salto caic perquè la massa de la terra és molt més gran que nosaltres.

● Tenir clar que la direcció (es línia recte), per tant si va donant voltes (va canviant constantment la
direcció)
FORCES IGUALS
Força de la terra= massa de la lluna x acceleració de la lluna (més gran que la de la terra)
Força de la lluna= massa de la terra (més que la lluna) )x acceleració de la terra (molt petita

- la lluna sobre la terra= només afecta a les masses d’aigua de la terra

- terra sobre la lluna= la lluna va fent voltes

Ensenyar forces
La recerca ens indica diverses dificultats que tenen els estudiants de Primària tal voltant del concepte de
força:
1. Tendeixen a pensar, com Aristòtil, que una força ha d’estar present sempre que hi ha moviment. Això
és conseqüència de què, en general, les seves experiències són de situacions en les quals hi ha
fregament.
2. Tendeixen a pensar que en situacions en les que hi ha forces sempre es produeix moviment.
→ L’exemple de la taula els resulta molt difícil, es pot ensenyar amb una corda, que dos estirin per
cada cantó i es pot veure que cap dels nens es mou.
3. Troben difícil la idea de què objectes inanimats puguin exercici forces (més enllà de la terra).
4. Probablement el concepte més difícil de construir és el d’acció a distància.

Per tal d’ajudar els vostres alumnes a fer un canvi conceptual podeu utilitzar les següents idees:
1. Comenceu per conceptualitzar les forces de contacte, com quelcom que estira o empeny i que canvia
l’estat de moviment (la seva velocitat). La majoria de forces són de contacte.
2. Utilitzeu les sensacions corporals de força per mostrar que es necessita una força que un objecte
caigui. Tots nosaltres sentim les forces (si t’empanyen ho notes). No tenim cap sensor de velocitat
(no notem la velocitat), si estem asseguts esperant el tren veiem com el tren es mou i ens pensem
que ens movem nosaltres, per tant només notem la velocitat amb la vista. Si estem a les fosques no
ens enterem.
 En canvi tenim sensació d'acceleració, com quan anem a una atracció. En els girs notem els canvis
d’accelaració perquè la direcció t’empeny.
3. Presenteu les forces en parells des del principi (això és important per treballar la tercera llei de
Newton). El primer dia pot ser s’ha de presentar la força com a empènyer i estirar i fer exemples en
relació això, com a mínim, s’ha de fer un dia al pati tenint sensacions en relació a això (hulahops
perquè el pots tirar i fer-lo roda, si te’l poses a la cintura acceles l’aro quan li dons les forces i perquè
es mantingui quan es desaccelera li has de donar impuls). Posar exemples perquè els alumnes ho
vegin, exemples amb dues coses (fer-ho amb parelles), per tal d'explicar acció-reacció. Exemples
reals, no abstractes.
4. Feu dibuixar forces al vostres estudiants per explicar situacions quotidianes senzilles (assegureu-vos
que són situacions senzilles i reals → llibre- taula- ulleres per veure les forces).
5. Utilitzeu analogies per modelitzar l’acció a distància de la força de gravetat. Una bona analogia són
els imants perquè també es tracta d’un cas de forces que actuen a distància.

Màquines simples: només hi ha 3 tipus de màquines simples

- Pla inclinat
- Palanca
- Politja: la politja sola no m’estalvia fer força, només m’estalvia si hi ha una politja composta. Fas la
meitat de força però al doble de distància. (NO EXAMEN)

● PLA INCLINAT: El pla és fonamentalment una rampa, un pla que té els dos extrems a altures diferents.
Ens permet pujar un objecte la diferència d’altura dels dos extrems del pla utilitzant menys força que
la que es necessitaria per fer-ho amb un moviment vertical, però cal fer el mateix treball (Q=F x D).
→ Recordem l’exemple del llibre sobre la taula (els dos fan força): 4 forces
Poso el llibre sobre el pla inclinat, la força la fa contra el pla inclinat per tant apreta cap a baix
g: acceleració gravetat→ aquesta força que fa la gravetat sobre el llibre en el pla. Però el llibre també fa
força. Aquesta força fa que ell llibre apreti el pla inclinat però el pla inclinat està inclinat, per tant la força no
va a la mateixa direcció, va a un angle. I com que està inclinat el llibre cau
El fregament sempre va en contra del moviment, si el fregament és igual que l’objecte, no s'accelera. Quan
més alt és el angle més ràpid baixa.
La suma de les dos forces forma una altra força.

● LA PALANCA