1

Les proves i els

mecanismes de l’evolució.
Des del fixisme fins a Darwin.

Héctor Tomás Moreno

Les proves i els mecanismes de l’evolució.

Presentació de la unitat didàctica: les proves i els mecanismes de

l’evolució.
Aquesta unitat didàctica esta programada per dur-la a terme en nou sessions, més part d’una
desena on es dedicarà un temps indeterminat a revisar l’examen final de forma conjunta. El
contingut s’emmarca dins de la secció “origen i evolució dels éssers vius” del currículum de
quart d’ESO (Decret 143/2007). Aquesta unitat didàctica, a nivell de continguts i objectius
generals, està dividida en dues parts.

Una primera part consistirà en demostrar l’evolució. Per aconseguir aquest objectiu, primer
posarem en evidència que hi ha diverses formes d’interpretar o explicar la gran diversitat dels
éssers vius (fixisme-cracionisme i evolució). Un cop creat el conflicte, s’haurà de solucionar
mitjançant l’anàlisi de les evidències de l’evolució. En grups de quatre, treballaran algunes
proves de l’evolució, i hauran de fer una petita presentació de la prova que els hagi tocat.
També s’abordarà el tema del disseny intel·ligent. Un cop hem demostrat la superioritat de la
teoria evolutiva envers la creacionista, començarà la segona part de la unitat didàctica, que
versarà, en essència, sobre els mecanismes evolutius. Es compararan les teories de Lamark
amb les de Darwin, i s’evidenciarà com aquestes últimes son clarament més versemblants i
lògiques. Es posarà de relleu les incoherències de les explicacions de Lamarck. Cal destacar
una activitat TIC que es farà a la sessió sèptima, on es treballarà la selecció natural mitjançant
una simulació virtual: l’alumne haurà de posar-se a la pell d’un ocell afamat i caçar escarabats
per sobreviure i reproduir-se exitosament any rere any. Un dels principals objectius d’aquesta
segona part és identificar la font de variabilitat (o les mutacions si es prefereix) com a element
imprescindible per que hi hagi selecció natural, i per tant, evolució. Com a conseqüència
inevitable és recalcarà el caràcter pre-adaptatiu d’aquesta variabilitat genètica.

La unitat contempla el treball en parelles i el treball cooperatiu, a més de les corresponents

posades en comú amb el grup-classe, sempre que es treballi d’aquesta forma. La unitat
didàctica pretén fomentar la participació dels alumnes, i els elements citats son vitals per
aconseguir aquest fi. A més, durant tota la unitat didàctica hi hauran diversos diàlegs
informals, petits debats i altre situacions on alumnat i professor interactuaran. També val a
dir, que a l’hora de dissenyar les activitats s’ha procurat fer ús de preguntes més obertes i
referencials.

L’avaluació constarà d’una prova per escrit (60%), una presentació en grup sobre les proves de
l’evolució (15%), deures o treball individual (10%), un informe de pràctiques (5%), participació
(5%) i actitud general (5%).

2
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

Programació.

Nivell.
Quart d’ESO, biologia i geologia.

Context.

Sessió 1ª. Visita virtual al museu de la creació a Kentucky. Es mostraran algunes imatges i
vídeos extrets de la pròpia pàgina web del museu. A més, s’explicarà quines idees defensen.
L’objectiu de tot plegat és mobilitzar les idees prèvies dels alumnes a través d’un debat que es
farà al voltant d’aquesta “visita virtual”.

Sessió 3ª. Es plantejarà als alumnes la situació següent: és el sisè dia de la creació i el
Dissenyador esta decidit a acabar de crear al ser humà. Ja només li queda l’ull. Ha rebut
nombroses propostes dels seus servents i descartant s’ha quedat amb dos models. L’alumnat
s’ha de posar a la pell del dissenyador i ha d’argumentar quin ull seria més “lògic” des del punt
de vista d’un dissenyador. L’objectiu d’aquesta sessió es posar en crisi l’aparent “lògica”
amable que tenen aquestes teories del disseny intel·ligent, en contraposició de la realitat
evolutiva.

Sessió 5ª. Dos amics a rel de veure un tros d’un documental sobre les girafes a la televisió, es
pregunten com aquestes, si al documental han dit que “han evolucionat a partir d’un animal
semblant a un cavall”, han acabat tenint un coll tan allargat. Aquest context serveix per
mobilitzar les idees prèvies que tenen els alumnes pel que fa als mecanismes evolutius. A les
sessions anteriors ja hem demostrat l’evidència de l’evolució, ara toca esbrinar quins son els
mecanismes evolutius.

Sessió 7ª. Els alumnes s’han de posar a la pell d’un ocell afamat. Hauran de caçar escarabats
per sobreviure al fred hivern i poder tenir èxit reproductiu a la primavera següent. Amb aquest
context d’aplicació es treballarà la selecció natural i en certa manera el mètode científic. Es
farà servir una aplicació virtual.

Treball per competències.

Competències específiques de la matèria:

competència científica: capacitat d’utilitzar el coneixement científic per identificar

preguntes i obtenir conclusions a partir d’evidències. Es treballarà especialment a la
sessió sèptima on es farà una pràctica TIC sobre la selecció natural.
competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència: molts pensadors i
científics s’han preguntat com s’organitza la vida. En tota la Unitat es veu en ordre
cronològic com la ciència s’ha anat superant, refent teories, aportant proves, etc.
competència en la comprensió i capacitat d'actuar sobre el món físic: apropiar-se dels
conceptes i models principals de la ciència. En concret sobre el model d’evolució.

Competències generals

3
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual: descriure fets i fenòmens, explicar-

los i exposar-los, justificar-los i argumentar-los, definir-los... Aquesta competència és
molt important en aquesta unitat, doncs amb motiu de les característiques particulars
que tenen les teories evolutives (no es poden fer experiments al laboratori, son
acumulacions d’evidències, etc) és necessari fer bons raonaments, saber justificar-los,
etc. Els alumnes hauran de dissenyar unes presentacions en grup sobre les proves de
l’evolució i els hauran d’exposar oralment a tota la classe. A més, també és recolliran
escrits dels alumnes sobre la descripció o interpretació d’algun fet, per exemple:
segons Darwin, com els talps han perdut la visió? I segons Lamarck? En general, és una
competència que directe o indirectament es treballa de forma notòria a tota la unitat
didàctica.
Competència matemàtica: tractament de les dades, la construcció i lectura de gràfics…
A la sessió sèptima es treballarà aquesta competència; càlcul de percentatges,
anotació de dades “experimentals”, interpretació de gràfics, etc.
Competència d’aprendre a aprendre: Al voltant de la teoria de la evolució hi ha un
camp de cultiu d’idees prèvies -i errònies- immens. Cal aprendre a canviar aquestes
idees per apropiar-se de la cultura científica, reconèixer les limitacions de les pròpies
idees i fer-les evolucionar a partir d’observar el món amb nous ulls, i contrastar-les
amb les dels altres. Al llarg de tota la unitat hi haurà força interacció entre professor-
alumne i entre els propis alumnes. Aquest fet facilitarà que apareguin i es confrontin
aquestes idees prèvies mitjançant petits debats, diàlegs informals, etc. Es pretén que
els alumnes reflexionin sobre el què pensen i ho contrastin amb les idees científiques.
Competència social i ciutadana: actituds per analitzar problemes del nostre entorn
relacionades amb la recerca de l’objectivitat, el rigor i la racionalitat i, al mateix temps,
amb el reconeixement dels condicionaments socials en el desenvolupament de la
ciència, del grau d’incertesa en les afirmacions i de la necessitat d’aplicar el principi de
precaució a l’hora de prendre decisions. Quan es treballen les evidències de l’evolució,
es fa contrastant les hipòtesis creacionistes i evolucionistes. Això permet generar
debat i les actituds que s’expressen en aquesta competència.
Competència d’autonomia i iniciativa personal: a la sessió segona es treballa de forma
especial aquesta competència. Els alumnes, treballant de forma cooperativa, hauran
de cercar i seleccionar informació sobre les evidències de l’evolució per tal de
contestar una sèrie de qüestions i crear una presentació ppt per presentar-la a la
quarta sessió.

Objectius d'aprenentatge.

Saber defensar l’evolució enfront el creacionisme, argumentant les proves evolutives.

Diferenciar entre el que pròpriament és l’evolució dels organismes, dels mecanismes o
explicacions per els quals hi ha evolució.
Poder explicar de forma argumentada com evolucionen els organismes des d’un punt
de vista Lamarckià i des d’un punt de vista Darwinista.
Entendre la selecció natural i el model de Darwin com la explicació més plausible de
mecanisme evolutiu.
Identificar la variabilitat de caràcters intrínsecs entre els individus d’una població, així
com la seva heretabilitat, com a premissa indispensable perquè hi hagi evolució.
Comprendre que la variabilitat genètica i les mutacions son pre-adaptatives.
Comprendre que l’evolució no és finalista, no te cap direcció prefixada, no preveu res...
Saber argumentar perquè son les poblacions les que evolucionen, no els individus.

4
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

Treballar de forma cooperativa. En grups de quatre alumnes hauran de realitzar una

presentació ppt sobre una evidència evolutiva.
Fer ús de recursos TIC. A la sessió segona els alumnes hauran de cercar informació i a
la sessió sèptima faran ús d’una aplicació que simula la selecció natural.
Augmentar la participació de l’alumnat a classe.
Reflexionar sobre la naturalesa canviant de la ciència.
Relacionar el contingut científic impartit a l'aula amb fets de la vida quotidiana (la
ciència no només la trobem a l'escola).

Continguts.

Creacionisme, fixisme i disseny intel·ligent

Evolució i les proves de l’evolució.
Lamarck
◦ Ús i desús dels òrgans.
◦ Herència dels caràcters adquirits.
Darwin i Wallace
◦ Selecció natural
▪ Variabilitat de caràcters (variabilitat genètica) en els individus d’una població.
▪ Els caràcters son heretables.
▪ Alguns caràcters son més favorables, augmentant l’èxit reproductiu dels
individus que els posseeixen.

Seqüència d’activitats.

1ª sessió - Creacionisme vs. Evolució.

(15’) Es presentarà com a Estats Units d’Amèrica hi han diverses organitzacions que defensen
el creacionisme. En concret ens centrarem amb el museu de la creació a Kentucky.
Es veurà una mica en que consisteix el museu, els diners que s’han invertit, etc. A continuació
es farà un resum de les quatre idees principals de les teories creacionistes que es defensen en
aquest museu.

(10’) Petit debat amb la classe. Esteu d’acord amb el creacionisme? Segurament (això
esperem) la majoria no ho estarà i apareixerà el concepte d’evolució. El debat prosseguirà amb
preguntes per part del professor. Per què creieu que hi ha evolució d’espècies? Quines proves
teniu en favor de l’evolució? Podeu argumentar perquè la teoria de la evolució és correcte i el
creacionisme no? Què vol dir exactament evolució?, etc. Tota aquesta bateria de preguntes
serveix per que surtin a la llum les idees prèvies dels alumnes.

(20’) Les teories sobre l’organització de la vida. Fixisme (“creacionisme”) vs. Evolució. Principals
científics que les van defensar i principals característiques.

(10’) Que farem el pròxim dia? A classe ha sorgit el debat evolució vs. creacionisme.
Presumiblement, la gran majoria dirà que estan a favor de l’evolució però segur que pocs la
poden demostrar. A la següent sessió treballarem en grups les proves de l’evolució, així que
aquest temps es dedicarà a presentar les proves de l’evolució, així com a l’organització dels
grups, dir el que hauran de fer, com s’avaluarà, etc.

5
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

Recursos: tota la classe anirà guiada per un ppt i es farà ús de material audiovisual per il·lustrar
millor el “peculiar” museu.

2ª sessió - Les proves de l’evolució.

Es formaran 6 grups de 4 alumnes. Cada grup treballarà una de les evidències de l’evolució i
haurà de realitzar una presentació que serà presentada oralment a la quarta sessió. Aquesta
sessió, cada grup la dedicarà a analitzar la seva prova contestant primer a una sèrie de
preguntes. El professor ha de donar el vist i plau abans d’acabar la sessió a cada grup.
A cada grup es facilitarà uns materials mínims per poder contestar a les preguntes, però
hauran de fer una petita cerca per Internet per ampliar la informació, recursos, imatges, etc.
També es seleccionaran una sèrie de direccions web prèviament contrastades per el professor.

(20’) Petita guia sobre cada prova evolutiva.

(10’) Explicació detallada de com haurà de ser el ppt, el temps que durarà la presentació (6
minuts per grup), com s’avaluarà, etc.

(20’) Temps perquè comencin a fer la presentació i el professor acabi de donar el vist i plau als
raonaments dels alumnes.

3ª sessió - El disseny intel·ligent.

Per acabar de rebutjar les idees creacionistes i fixistes utilitzarem un dels seus propis
arguments en contra seva. Els defensors del disseny intel·ligent i creacionistes en general,
acostumen a donar l’argument següent: “l’ull és un òrgan increïblement perfecte i complex,
aquesta perfecció no es pot atribuir a un procés evolutiu. Només que manqués un dels
components de l’ull, aquest ja seria inservible, etc”.
Es plantejarà als alumnes la situació següent: “És el sisè dia de la creació, el Dissenyador esta
decidit a acabar de crear al ser humà. Ja només li queda l’ull. Ha rebut nombroses propostes
dels seus servents i descartant s’ha quedat amb dos models”.

(5’) Que és això del disseny intel·ligent? Quins arguments donen? Es farà una breu explicació
sobre el disseny intel·ligent i algun dels arguments que donen, en concret l’argument de “la
perfecció de l’ull”.

(5’) Presentació del context i el problema. Es demanarà que l’alumne es posi en el paper d’un
dissenyador diví. Es presentarà a l’alumnat dos models d’ull (un model d’ull humà i un altre de
calamar). L’alumne sense saber quin es quin haurà de decidir quin ull posaria a l’humà -La
sorpresa vindrà quan, presumiblement, tos els alumnes vegin que l’ull que havien decidit no és
l’ull humà si no el d’un calamar.

(10’) És donarà una petita fitxa on s’explicaran els conceptes necessaris de l’ull per poder
argumentar quin ull seria més lògic de posar a l’humà. Treballaran en parelles. El professor
anirà resolent dubtes i donant idees.

(10’) Debat entre tota la classe sobre quin model han escollit.

6
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

(10’) Sorpresa! L’ull que tots hem decidit com a més lògic resulta que és d’un calamar. Haurem
de raonar que significa això. Es tornarà a debatre amb l’ajuda del professor a què es degut
aquesta “incoherència”. S’haurà de concloure que cap dissenyador hauria posat aquest model
d’ull (el que tenim) a un ser humà i que, precisament, això es una prova a favor de la teoria de
l’evolució, ja que aquesta és una “nyap”, no és finalista, etc.

(10’) S’aprofita l’exemple de l’ull per explicar els conceptes d’ancestre comú i convergència
evolutiva.

(5’) Resum de la sessió i recordatori que el pròxim dia hauran de fer les presentacions del ppt.

Fonamentació teòrica: l’origen evolutiu de l’ull humà és diferent al dels cefalòpodes, però
ambdós han convergit de forma espectacular. El model d’ull d’un calamar es un ull de “tipus
directe”, els nervis estan per darrere de la retina. En canvi, a l’ull humà, els nervis han de
travessar la retina i, per tant, la revesteixen per la part anterior. A la zona per on el nervi òptic
travessa la retina no hi ha cèl·lules fotosensibles, i, per tant, no hi ha visió. Aquesta zona es
coneix com a punt cec. Des d’un punt de vista evolutiu, l’ull humà es un nyap, cap dissenyador
amb seny utilitzaria aquest model d’ull.

Recursos: tota la classe anirà guiada per un ppt.

4ª sessió - Les proves de l’evolució.

Cada grup exposarà l’exemple d’evidència evolutiva que li ha tocat a tota la classe (6 minuts
per exposició). El professor completarà i sintetitzarà la informació si escau. Com a deures,
individualment hauran d’entregar una fitxa on hagin d’argumentar dues proves de l’evolució
Ho faran fent ús de la mateixa guia que cada grup va utilitzar a la segona sessió. Ho entregaran
el proper dia de classe.

Nota: en principi, en una hora ha de donar temps a fer totes les presentacions, en cas que
faltin una o dues, es farà al següent dia. No obstant, tots els grups hauran d’haver entregar el
treball escrit el dia de la presentació.

5ª sessió - Com expliquem l’evolució?

Ja hem acceptat l’evolució, ara és hora d’explicar el mecanisme mitjançant el qual les especies
evolucionen.

Es plantejarà el següent context: dos amics a rel de veure un tros d’un documental sobre les
girafes a la televisió, es pregunten com aquestes, si al documental han dit que “han
evolucionat a partir d’un animal semblant a un cavall”, han acabat tenint un coll tan allargat.

(10’) Petit debat. Es presenten algunes imatges i/o petits vídeos que mostrin diferents fases de
l’evolució d’alguns organismes, i ens centrarem, com no, en les girafes. Es pregunta als
alumnes com creuen que es pot produir l’evolució, com i perquè evolucionen les espècies, etc.
Presumiblement sortiran moltes idees prèvies, idees lamarckianes.
Al final del debat es comentarà que en el seu moment uns científics es van fer les mateixes
preguntes i van arribar a diferents conclusions (Lamark i Darwin).

7
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

(15’) Es donarà un text del propi Lamark (els alumnes no ho sabran) on explica el mecanisme
per el qual han evolucionat les girafes. El text anirà acompanyat d’una sèrie de preguntes per
analitzar-lo que hauran de ser contestades a classe. Es treballarà per parelles i es farà una
posta en comú.

(15’) Ara s’entregarà una explicació del propi Darwin (els alumnes no ho sabran) sobre el
mateix fet, la mida del coll de les girafes. El text anirà acompanyat d’una sèrie de preguntes
per analitzar-lo que hauran de ser contestades a classe. Es treballarà per parelles i es farà una
posada en comú.

(10’) Petit debat sobre quin text els sedueix més. Al final el professor haurà de dir a qui pertany
cada text.

6ª sessió – Lamarck

(5’) Repàs de l’exemple de la girafa de la classe anterior.

(10’) Teoria sobre les idees principals de Lamarck.

(15’) S’aniran mostrant diferents exemples d’espècies que han evolucionat i els alumnes
hauran de donar una explicació lamarckiana a cadascun dels exemples. S’aniran comentant els
punts febles i les incoherències. El professor ha de fer preguntes que posin en crisi l’aparent
“lògica” de les propostes de Lamarck envers el mecanisme evolutiu.

(15’) Es comentaran els punts febles de la teoria de Lamarck interactuant amb l’alumne. Es farà
especial èmfasi en demostrar que els caràcters adquirits no es transmeten a la descendència.

(5’) Resum de la sessió i explicació de que farem a la següent.

Recursos: tota la classe anirà guiada per un ppt. Es farà ús de material audiovisual per
presentar els exemples de l’evolució de diferents organismes.

7ª sessiò - Darwin.

Aquesta sessió es realitzarà a l’aula d’informàtica i es farà us de la següent aplicació:

http://www.nhm.ac.uk/nature-online/evolution/what-is-evolution/natural-selection-
game/selection.swf

Els alumnes hauran d’entregar un informe de la pràctica que serà avaluat. L’informe consta de
dues parts. La primera es tracta d’observar i anotar els resultats. La segona es tracta de
formular una explicació del que ha succeït.

(5’) Explicació de la sessió. Que farem, que s’haurà d’entregar, etc.

(15’) Primer es treballarà per parelles. Una parella per cada ordinador. Un cop les dues parts
del grup hagin extret els resultats es procedirà contrastar-los amb l’altre parella del grup (els
resultats intermedis de cada parella seran lleugerament diferents, però el resultat final no)

(15’) Ara el grup ja esta preparat per contestar les últimes preguntes. Han de descriure el que
ha succeït i donar una explicació argumentada.

8
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

(10’) Posada en comú a la classe.

(5’) Perquè el grup acabi de posar-se d’acord.

Gestió de l’aula: es treballarà en grups. En principi els grups seran els mateixos que els fets el
primer dia, a no ser que hagi hagut algun grup que no va funcionar bé.

Avaluació: es recollirà l’informe de pràctiques. Només es recollirà un treball per grup a l’atzar,
que servirà per avaluar a tots els membres del grup.

8ª sessió - Darwin.

(20’) Teoria Darwin-Wallace. Es repassarà el concepte de selecció natural i es farà especial

èmfasi en la variabilitat genètica com a requisit indispensable perquè hi hagi evolució.

(30’) S’analitzaran diferents episodis evolutius des d’un punt de vista Darwinista i Lamarckià. Es
treballarà en parelles. Per cada exemple es deixarà un parell de minuts per que la parella ho
pugui comentar i tot seguit es farà una posta comú. Es treballaran 3 o 5 exemples en funció del
temps disponible. Com ha deures cada alumne haurà d’escollir un exemple i explicar-lo des de
un punt de vista Darwinista i Lamarckià. Ho haurà d’entregar el proper dia de classe.

(5’) Resum de la sessió.

Gestió de l’aula: treball per parelles i posada en comú per cada exemple d’un episodi evolutiu.

Avaluació: cada alumne haurà d’escollir un exemple i explicar-lo des de un punt de vista
Darwinista i Lamarckià. Ho haurà d’entregar el proper dia de classe.

Recursos: tota la classe anirà guiada per un ppt. Es farà ús de material audiovisual per
presentar els exemples de l’evolució de diferents organismes.

9ª sessió - Examen.

L’Examen serà una prova per escrit i ocuparà tota la sessió.

10ª sessió – Retorn de l’examen.

Durant la correcció de l’examen, el professor ha d’anotar els errors més comuns de tots els
alumnes. Quan es faci el retorn es farà una correcció conjunta de l’examen.
La durada d’aquesta activitat anirà en funció dels resultats i errors dels exàmens. Un cop es
doni per finalitzada es farà classe normal.

Criteris generals d'avaluació

Prova per escrit (60%) (sessió 9)

Treball proves evolució (15%) (sessió 2 i 4)
Deures (10%)

9
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

◦ Comentar dues proves de l’evolució (sessió 4)

◦ Exemple d’evolució segons Darwin i segons Lamarck (sessió 8)
Informe pràctiques (5%) (sessió 7)
Participació (5%)
Actitud general (5%)

La prova per escrit s'ha dissenyat en funció dels objectius plantejats. Hi haurà preguntes
tancades, com obertes i referencials.

Es recolliran les activitats fetes a classe per tal de valorar el treball individual.

Criteris generals d'atenció a la diversitat.

Es tindrà en compte aspectes de caire generalista. El treball cooperatiu és una forma que ajuda
a tractar la diversitat i és treballarà d'aquesta manera en un parell de sessions. Es tindrà en
compte la composició dels grups (haurien d'esser heterogenis en tots els sentits, no a l'atzar,
etc.) Si un cop fets, es detecta que un dels grups no funciona, es mirarà de fer algun tipus de
reajustament.

Ja que no tots els alumnes processen de la mateixa manera la informació, es mirarà de

combinar recursos TIC (vídeos, animacions), explicacions del professor i text. Totes les
animacions, vídeos i recursos diversos que s'utilitzin a l'aula seran facilitats als alumnes, així
com altres recomanats no visualitzats a la classe.

Es durà material extra per si es dona el cas que alguns alumnes (o un grup sencer en el cas de
la sessió sèptima o segona) son més avançats que la resta de la classe i acaben més aviat la
feina, etc.
D’entrada és una classe amb força nivell i força equilibrada. En principi no hi ha cap alumne
que no pugui seguir el ritme “normal” de la resta del grup-classe. És més probable trobar-nos
amb el problema abans comentat, és a dir, que hi hagi alumnes que siguin més avançats que la
resta.

Connexió amb altres matèries.

Tota la unitat està molt relacionada amb l’àrea de les llengües. És molt important, expressar-
se, tant per escrit com oralment, de forma argumentada i raonada. També és molt import l’ús
d’un llenguatge concret i específic per descriure els processos evolutius de forma correcte. A
més, s’ha de distingir clarament el que son expressions típicament Lamarckianes, de les que
son Darwinistes.

Es connecta amb les matemàtiques en la mesura que son requerits alguns coneixements de
càlcul de percentatges a la sessió sèptima.

Es fa ús de recursos TIC en diversos moments. A la sessió segona hauran de fer una petita
cerca per Internet i dissenyar un ppt. A la sessió sèptima faran ús d’una aplicació virtual per
entendre el mecanisme de selecció natural.

10
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

Material per la sessió 2

Les evidències de l’evolució.

11
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

Proves anatòmiques (I)

La presentació ha de tenir una durada màxima de 6 minuts, i han de participar tots els
membres del grup. S’ha de sintetitzar molt bé!
A la presentació s’ha de fer menció dels conceptes claus i s’ha de respondre les preguntes.

Conceptes clau.

Anatomia comparada.
Òrgans vestigials.

Preguntes

Descriu l’evidència presentada.

Que hauríem d’haver trobat per considerar que aquesta evidencia es coherent amb la
hipòtesis creacionista? I amb la hipòtesi evolucionista?
Podrien ser possibles les dues hipòtesis? Per què?
Quina és més probable? Per què?

Hipòtesis possibles

a) Creacionista: tots els éssers vius van ser creats

en el mateix moment.
b) Els diferents tipus d’éssers vius han
evolucionat, a partir d’altres preexistent.

Bibliografia a consultar.

http://despredicador.blogspot.com.es/2010/05/prueb
as-de-la-evolucion-las-homologias.html

http://despredicador.blogspot.com.es/2010/05/prueb
as-de-la-evolucion-las-homologias.html

http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web
/alumno/4ESO/evolucion/5pruebas_de_la_evolucion.
htm

http://es.slideshare.net/ElsaQr/convergencia-evolutiva

http://ecociencia.fateback.com/pruebasevol/pruebasevolucion.htm

12
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

Proves anatòmiques (II)

La presentació ha de tenir una durada màxima de 6 minuts, i han de participar tots els
membres del grup. S’ha de sintetitzar molt bé!
A la presentació s’ha de fer menció dels conceptes claus i s’ha de contestar les preguntes.

Conceptes clau.

Anatomia comparada.
Òrgans homòlegs.

Preguntes

Descriu l’evidència presentada.

Que hauríem d’haver trobat per considerar que aquesta evidencia es coherent amb la
hipòtesis creacionista? I amb la hipòtesi evolucionista?
Podrien ser possibles les dues hipòtesis? Per què?
Quina és més probable? Per què?

Hipòtesis possibles

c) Creacionista: tots els éssers vius van ser creats en el mateix moment.
d) Els diferents tipus d’éssers vius han evolucionat, a partir d’altres preexistent.

Bibliografia a consultar.

http://despredicador.blogspot.com.es/2010/05/pruebas-de-la-evolucion-las-homologias.html

http://despredicador.blogspot.com.es/2010/05/pruebas-de-la-evolucion-las-homologias.html
http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/4ESO/evolucion/5pruebas_de_
la_evolucion.htm

http://es.slideshare.net/ElsaQr/convergencia-evolutiva

http://ecociencia.fateback.com/pruebasevol/pruebasevolucion.htm

13
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

Proves paleontològiques.
La presentació ha de tenir una durada màxima de 6 minuts, i han de participar tots els
membres del grup. S’ha de sintetitzar molt bé!
A la presentació s’ha de fer menció dels conceptes claus i s’ha de contestar les preguntes.

Conceptes clau.

Paleontologia.
Registre fòssil i estrats.

Preguntes

Descriu l’evidència presentada.

Que hauríem d’haver trobat per considerar que aquesta evidencia es coherent amb la
hipòtesis creacionista? I amb la hipòtesi evolucionista?
Podrien ser possibles les dues hipòtesis? Per què?
Quina es més probable? Per què?

Hipòtesis possibles

e) Creacionista: tots els éssers vius van ser creats en el mateix moment.
f) Els diferents tipus d’éssers vius han evolucionat, a partir d’altres preexistent.

14
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

Bibliografia a consultar.

http://www.reocities.com/rainforest/andes/9652/libgeol.html
http://es.slideshare.net/ElsaQr/convergencia-evolutiva
http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/4ESO/evolucion/5pruebas_de_
la_evolucion.htm

15
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

Proves embriològiques.
La presentació ha de tenir una durada màxima de 6 minuts, i han de participar tots els
membres del grup. S’ha de sintetitzar molt bé!
A la presentació s’ha de fer menció dels conceptes claus i s’ha de contestar les preguntes.

Conceptes clau.

Embriologia.
Embrió.
Desenvolupament embrionari.

Preguntes

Descriu l’evidència presentada.

Que hauríem d’haver trobat per considerar que aquesta evidencia es coherent amb la
hipòtesis creacionista? I amb la hipòtesi evolucionista?
Podrien ser possibles les dues hipòtesis? Per què?
Quina es més probable? Per què?

Hipòtesis possibles

g) Creacionista: tots els éssers vius van ser creats en el mateix moment.
h) Els diferents tipus d’éssers vius han evolucionat, a partir d’altres preexistent.

Bibliografia a consultar.

http://es.slideshare.net/bioiesarcareal/pruebas-de-la-evolucin

http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/4ESO/evolucion/5pruebas_de_
la_evolucion.htm

https://es.wikipedia.org/wiki/Embriolog%C3%ADa

http://www.duiops.net/seresvivos/metazoos_desa.html

16
 Les proves i els mecanismes de l’evolució.

Proves bioquímiques.
La presentació ha de tenir una durada màxima de 6 minuts, i han de participar tots els
membres del grup. S’ha de sintetitzar molt bé!
A la presentació s’ha de fer menció dels conceptes claus i s’ha de contestar les preguntes.

Conceptes clau.

Citocrom c.
Aminoàcids.

Preguntes

Descriu l’evidència presentada.

Com es podria interpretar el fet que el citocrom C d’una espècie en relació a les altres
tingui més aminoàcids diferents respecte al citocrom C humà?
Que hauríem d’haver trobat per considerar que aquesta evidencia es coherent amb la
hipòtesis creacionista? I amb la hipòtesi evolucionista?
Podrien ser possibles les dues hipòtesis? Per què?
Quina es més probable? Per què?

Hipòtesis possibles

i) Creacionista: tots els éssers vius van ser creats en el mateix moment.
j) Els diferents tipus d’éssers vius han evolucionat, a partir d’altres preexistent.

La taula mostra les seqüències dels 50 primers aminoàcids del citocrom C de quatre espècies
ben diferents. Només estan escrits els aminoàcids que corresponen a l’ésser humà, en la resta
d’espècies s’indiquen exclusivament les diferències respecte al primer.

Ésser GDVEKGKKIF IMKCSQCHTV EKGGKHKTGP NLHGLFGRKT GQAPGYSYTA

humà
Be VQ A F D
Carpa V VQ A XX V W F D
Euglena A R L ESRAA SA Q VNST GPS LWGVYGRTSG SVPG YAYSN

Ac. Aspàrtic D Leucina L

Ac. Glutàmic E Lisina K
Alanina A Metionina M
Arginina R Fenilalanina F
Asparagina N Prolina P
Cisteina C Serina S
Glutamina Q Treonina T
Glicina G Triptòfan W
Histidina H Tirosina Y
Isoleucina I Valina V

17
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

18
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

Proves biogeogràfiques.
La presentació ha de tenir una durada màxima de 6 minuts, i han de participar tots els
membres del grup. S’ha de sintetitzar molt bé!
A la presentació s’ha de fer menció dels conceptes claus i s’ha de contestar les preguntes.

Conceptes clau.
Proves morfològiques.

Biogeografia.
Deriva continental

Preguntes

Descriu l’evidència presentada.

Que hauríem d’haver trobat per considerar que aquesta evidencia es coherent amb la
hipòtesis creacionista? I amb la hipòtesi evolucionista?
Podrien ser possibles les dues hipòtesis? Per què?
Quina es més probable? Per què?

Hipòtesis possibles

k) Creacionista: tots els éssers vius van ser creats en el mateix moment.
l) Els diferents tipus d’éssers vius han evolucionat, a partir d’altres preexistent.

Bibliografia a consultar.

http://es.wikipedia.org/wiki/Biogeograf%C3%ADa

http://es.slideshare.net/iessuel/evolucin-2-pruebas-evolutivas#btnPrevious

http://www.cobach-elr.com/academias/quimicas/biologia/biologia/curtis/libro/c55a.htm

19
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

Material sessió 3ª - El disseny intel·ligent.

“És el sisè dia de la creació, el Dissenyador esta decidit a acabar de crear al ser humà. Ja
només li queda l’ull. Ha rebut nombroses propostes dels seus servents i descartant s’ha quedat
amb dos models”.

Ara posat en el paper del Dissenyador. Quin model d’ull posaries al ser humà? S’ha de raonar
molt bé la resposta.

La retina és la part de l’ull on trobem els cons i els bastons que són cèl·lules fotosensibles. És a
dir, son aquestes les primeres en transformar les senyals lluminoses. La llum que arriba a la
retina desencadena una sèrie de reaccions que finalment es tradueixen en impulsos nerviosos.
Aquest impulsos nerviosos viatgen fins al cervell per mitjà del nervi òptic.

El punt cec és una zona de l’ull on no hi ha retina perquè es per on passa el nervi òptic.

20
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

Material sessió 5ª - El coll de les girafes.

Context,

Avui en Joan, desprès de d’anar a escola, es quedava a dinar a casa del seu millor amic, en
Pere. El pla era perfecte, desprès de dinar es “viciaran” al pro evolution soccer 2013. Però en el
moment que es disposaven a jugar, resulta que la caixa del joc era buida; en Joan se l’havia
deixat dins de la play... En Pere s’havia comprat la play fa poc i no tenia pràcticament cap joc
més. A més, plovia a bots i barrals i no podien sortir al carrer. Així que van decidir posar la
televisió, i entre telenovel·les diverses i Saber y ganar, al final van decidir posar un
documental.

El documental era molt interessant, parlava de les girafes, i com aquestes havien evolucionat.
Al documental deien que temps enrere l’avantpassat de la girafa no tenia el coll tan llarg, era
més aviat un animal semblant a un cavall. Sembla evident que la girafa a evolucionat, ara bé,
com s’ho a fet? –Es va preguntar, en veu alta en Pere. Doncs esta clarísim va dir en Joan:
aquesta mena de cavall o girafa primitiva, a força d’estirar i estirar el coll per arribar a les fulles
més altes, va transmetre aquesta característica a la seva descendència, i amb el temps,
generació rere generació han evolucionat fins tenir aquest coll tan llarg. Sembla lògic –va
replicar en Pere- No obstant, i no et sabria dir el perquè, em sona haver sentit al meu germà,
que estudia biologia, que això d’esforçar-se és incorrecte quan es parla d’evolució.

Activitat.

Jean-Baptiste Lamarck. “En relació als costums, és curiós observar el resultat en la forma
particular i la talla de la girafa (Camelo pardalis): sabem que aquest animal, el més gran (alt)
de tots els mamífers, viu en llocs en els quals la terra, gairebé sempre àrida i sense herba,
l’obliguen a menjar fulles dels arbres i a esforçar-se contínuament per arribar-hi. D’aquest
costum (d’esforçar-se per arribar-hi) resulta, després d’un llarg temps, en tots els individus de
la seva raça, que les seves potes davanteres s’han tornat més llargues que les del darrere i que
el seu coll s’ha allargat de tal manera que la girafa, sense aixecar-se sobre les potes del
darrere, eleva el seu cap i assoleix sis metres d’alçària (a prop de 20 peus)”

Charles Darwin. “La girafa, per la seva elevada estatura i pel seu coll, potes davanteres, cap i
llengua molts allargats, té tota un estructura admirablement adaptada per a menjar en les
branques més altes dels arbres. La girafa pot així obtenir menjar al que no hi arriben altres
ungulats que viuen en el mateix lloc, i això deu ser-li un avantatge en temps d’escassetat. ...Al
originar-se la girafa, els individus que arribessin més alt i que en temps d’escassesa fossin
capaços d’arribar encara que fos una polzada o dos més amunt que els altres, se salvarien amb
més freqüència. Aquests es reproduirien entre sí i deixarien descendència que hauria heretat
les mateixes característiques corporals, mentre que els individus menys afavorits pels mateixos
conceptes, tindrien tendència a desaparèixer

Lamarck Darwin
Fet que
s’exposa.

21
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

Raons que es
donen per
explicar el fet.

Quina és la
causa, i quina
és la
conseqüència.

22
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

Material sessió 7ª - Selecció Natural (pràctica TIC).

Ara us heu de posar a la pell d’un ocell afamat. Haureu de caçar escarabats per sobreviure al
fred hivern i poder tenir èxit reproductiu a la primavera següent. L’aplicació que farem servir:
http://www.nhm.ac.uk/nature-online/evolution/what-is-evolution/natural-selection-
game/selection.swf

Comença el joc!

Hem de descriure que passa a cada any (a cada generació). Anotarem a la següent taula
quants escarabats hem caçat de cada color a cada generació, així com el total d’escarabats de
cada color que hi havia a cada generació.

Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 Any 6 Any 7

Escarbats
caçats de cada
color.

Total de
escarbats de
cada color
que hi havia

Calcula el
percentatge
d’escarabats
verds
respecte el
total.

1. Descriu els resultats que has obtingut. Que hem observat?

2. Interpreta els resultats obtingut. Quina explicació dones al fet que has descrit?

23
Les proves i els mecanismes de l’evolució.

Material sessió 9ª – Examen.

Examen

1. (1 punt) Explica a quina teoria pertany cadascuna de les següents imatges e interpreta el
seu significat.

2. (2 punts) L’ós formiguer gegant (Myrmecophaga tridactyla) és la major espècie d’ós

formiguer. Es troba a l’Amèrica Central i del Sud. Te un musell molt allargat i no te dents.
La llengua arriba a fer 60 cm i està recoberta per una substància adherent que facilita la
captura d’insectes. L’ós formiguer esta especialitzat (degut a les característiques descrites)
en la captura d’insectes, que son la seva font
d’aliment principal. L’allargat musell i la
llarga llengua permeten capturar insectes
amb més facilitat, sobretot termites i
formigues, introduint el musell i la llengua
en els caus.

Sabem que l’avantpassat de l’ós formiguer

no tenia aquestes característiques, era més
semblant a un ós actual. Com explicaria
Lamarck que ara l’ós formiguer tingui
aquestes característiques? I com ho explicaria Darwin?

3. (2 punts) La teoria de l’evolució es bassa en un sumatori d’evidències. A classe hem

treballat alguna d’aquestes evidències o proves evolutives. Explica en que consisteixen
dues d’aquestes proves i raona perquè son una prova de l’evolució.

4. (1 punt) Que son els òrgans anàlegs? I la convergència evolutiva?

5. (1 punt) Raona perquè es incorrecte la següent afirmació:“l’home ve del ximpanzé”

6. (1 punt) Perquè és tant important la variabilitat genètica o les mutacions pel que fa a
l’evolució, i en concret, a la selecció natural?

24