Convivint amb lartritis reumatoide

Autores: Maria Berruezo Llacuna, Sara Lpez Ruiz

Tutor: Marcel Costa

Mentor: Xavier Muoz de lEscola Pia Sant Antoni

Aprenentatge i Ensenyament de les Cincies

Naturals III

Mster en formaci de professorat de secundria,

especialitat de Cincies Naturals.

Universitat Pompeu Fabra, curs 2015-1016

NDEX
Presentaci
Programaci:
1. Introducci
5
2. Contexts d'aprenentatge i d'aplicaci
5
3. Treball per competncies
5

4. Objectius d'aprenentatge
7
5. Continguts
8
6. Consideracions al voltant dels continguts
9
7. Seqncia d'activitats
10
8. Criteris generals d'atenci a la diversitat
16
9. Criteris generals d'avaluaci
16
10. Connexi amb altres matries
17
Material per a l'alumnat
Sessi 1:
a) Presentaci del context i qestionari inicial
18
Sesso 2:
a) Rbrica avaluaci de la infografia
20
Sessi 3:
a) Rbrica de coavaluaci del treball en grup
22
b) Graella d'ampliaci de conceptes
23
Sessi 4:
a) Activitat d'aplicaci

25

Sessi 5:
a) Activitats de la selectivitat adapatades
27

Presentaci
La segent seqncia didctica est encarada per a treballar-la a una classe
de segon de Batxillerat de Biologia a lEscola Pia Sant Antoni de Barcelona.
A travs de les diferents sessions es pretenen abordar conceptes
dimmunologia, tractant-los amb els alumnes mitjanant el cas duna noia a
la que se li diagnostica artritis reumatoide (malaltia autoimmune), i com
aix li canvia la vida. Tamb es passar un vdeo duna notcia en la que
apareix aquesta noia parlant de la seva malaltia (aix es dna ms realisme
al context).
Aix, servir de fil conductor al llarg de les sessions
plantejades, on l'alumnat anir fent-se preguntes i recerca dinformaci,
alhora que va integrant els diferents conceptes a la seva prpia xarxa
d'idees.
Aix, un cop finalitzada la seqncia didctica, els alumnes hauran assolit els
conceptes bsics de la immunologia, sobre els quals, podran ampliar el seu
coneixement, posteriorment a les 5 sessions plantejades. Aquesta seqncia
didctica, els permetr tractar els tipus d'immunitat, els rgans que formen
part del sistema immunitari, el concepte d'antigen i d'antics, les cllules
que participen de la resposta immune i l'autoimmunitat.
El fet de plantejar les diferents sessions de manera contextualitzada a
travs del cas de la noia que pateix l'artritis reumatoide, permet als
alumnes, els quals en un futur molt proper hauran de presentar-se a la
selectivitat, trobar l'aplicabilitat al nou coneixement adquirit. D'aquesta
manera, aprenent amb un exemple de malaltia coneguda, es captar
l'atenci de l'alumne, fixant el seu inters en les preguntes que es faci i la
posterior recerca dinformaci en grups. Aix doncs, s'utilitzar com a recurs
didctic, l'aprenentatge basat en problemes (ABP). Aquest recurs consisteix
en presentar un problema a lalumnat, en el cas daquesta seqncia
didctica, la noia que pateix dartritis reumatoide, i promoure que els propis
alumnes es facin preguntes que puguin resoldre. A partir daquestes
preguntes, de la recerca bibliogrfica en petits grups posterior, i de la final
posada en com amb tot el grup classe, es treballaran els diferents
conceptes dimmunologia que volen introduir-se.
Un dels possibles perills de treballar amb un context s que els alumnes
perdin el fil i deixin de veure la connexi entre els conceptes treballats i el
context proposat. Per tal que aix no passi, a part de la posada en com de
la informaci buscada en petits grups, es demanar que cada grup dissenyi
una infografia. Totes aquestes infografies es repartiran a cadascun dels

alumnes, aix tindran tots els conceptes treballats explicats de forma

esquematitzada i connectats entre si.
A la primera sessi de la unitat didctica, desprs de repartir el cas i veure
el vdeo, i contestar un qestionari sobre idees prvies, farem una "pluja de
preguntes" amb els alumnes, per tal de que siguin ells mateixos els que
guin cap on vulguin la recerca, sempre acompanyats del docent. Es
definiran uns grups dalumnes segons la temtica que els toqui aprofundir, i
a travs daquests grups saniran tractant els conceptes ms importants.
Finalment dissenyaran la infografia la qual ser repartida a tota la classe i
avaluada per part del docent. Aix el gran gruix de treball de la seqncia
didctica recau en aquests grups dalumnes, centrant latenci en el treball
cooperatiu.
Els conceptes treballats en la seqncia didctica savaluaran sobretot a
travs duna activitat final daplicaci que sinclou en el mateix context de
treball plantejat, desprs de la posada en com de la informaci buscada
per tots els petits grups, i del visionat dun vdeo explicatiu sobre la malaltia
de lartritis reumatoide. Aquesta activitat, ser avaluada de forma conjunta
amb tot el grup classe. A ms a ms, per tancar la seqncia, farem una
prova final per resoldre preguntes adaptades a les de la selectivitat, per a
que es vagin practicant l'aplicaci dels nous continguts en altres contextos.

Programaci de la Seqncia Didctica

1. Introducci
La segent seqncia didctica ha estat dissenyada per tractar conceptes
del temari dimmunologia amb els alumnes de segon de Batxillerat de
lEscola Pia Sant Antoni de Barcelona. Aquesta seqncia es desenvolupa al
llarg de cinc sessions, seguint el cicle daprenentatge basat en quatre fases,
de manera que es destina un espai a lexploraci didees prvies, desprs
sintrodueixen els diferents conceptes a travs dactivitats diverses,
destinant moments dins aquesta fase a lestructuraci dels nous
coneixements adquirits a travs de lelaboraci duna infografia, i finalment
es realitza una activitat final daplicaci dels conceptes tractats.

2. Context

Daprenentatge: el context es basa en lanlisi de la problemtica

que suposa lartritis reumatoide per una noia que la pateix des dels
26 anys. A partir de la pluja de preguntes relacionades amb el cas, es
definiran les qestions a tractar durant les cinc sessions que dura la
seqncia didctica. Aquestes preguntes seran resoltes a partir de la
recerca dinformaci per part dels alumnes, distributs en cinc grups.

Daplicaci: hi hauran varis contextos d'aplicaci. Primerament, es

resoldr una activitat final de tancament de context sobre l'artritis
reumatoide i finalment, es far un concurs de resoluci de problemes
de la selectivitat adaptades i ambientades en diferents contextos.

3. Treball per competncies

De les sis competncies bsiques generals per letapa de batxillerat, durant
aquesta seqncia didctica es treballen les segents:

Competncia comunicativa: Aquesta competncia suposa mobilitzar

els recursos lingstics orals i escrits per poder-los aplicar a les
diverses circumstncies acadmiques i socials.

Durant la seqncia didctica aquesta competncia es treballar sobretot a

lhora que els grups dalumnes realitzin les infografies i exposin la
informaci recollida a la resta de la classe.

Competncia en gesti i tractament de la informaci: s el conjunt de

capacitats i destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar,
reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts

diverses i en diferents suports, tant en l'mbit acadmic com en la

vida quotidiana.
Aquesta competncia es treballar sobretot a la segona sessi, on es deixa
estona als alumnes per tal que busquin informaci per grups amb lobjectiu
de contestar les preguntes plantejades a travs del context.

Competncia en recerca: facultat de mobilitzar els coneixements i els

recursos adients per aplicar un mtode lgic i raonable per tal de
trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants que
encara no s'han solucionat en el nivell i en l'mbit adequat als
coneixements, destreses i actituds que es posseeixen.

Aquesta competncia sobretot semmarca amb les activitats que es

realitzaran a partir de la sessi de recerca dinformaci. Els alumnes per tal
de preparar lexposici i la infografia que sels demana hauran de cercar la
informaci, destriar-la de manera crtica i organitzar-la per tal que els seus
companys puguin entendre-la. Daquesta manera es respondran les
preguntes plantejades durant la sessi dinici de la seqncia didctica. A
ms a ms, amb aquesta informaci, els alumnes hauran de ser capaos de
respondre a l'activitat de tancament del context i a les activitats de la
selectivitat, per acabar sent capaos daplicar tot el nou coneixement en
qualsevol context de treball o de la vida quotidiana.

Competncia personal i interpersonal: facultat de mobilitzar el

conjunt de capacitats i destreses que permeten, d'una banda,
l'autoconeixement i el coneixement dels altres i, d'una altra, treballar
en entorns collaboratius.

Aquesta competncia es treballa al llarg de les sessions 2, 3 i 5, ja que s en

aquestes sessions on els alumnes han de treballar en grups/parelles i
organitzar-se i repartir-se la feina. A ms a ms, el producte final que es
demana daquest treball en grup, la infografia i lexposici oral davant de
tota la classe, tamb lhauran de realitzar de manera collaborativa. Per tal
davaluar aquest treball en grup es passar, a ms a ms, una rbrica als
alumnes que permetr reflectir si la feina realitzada ha estat ben repartida.
De les tres competncies bsiques especfiques de la matria de biologia al
batxillerat, durant aquesta seqncia didctica es treballen les segents:

Competncia en indagaci i experimentaci: implica la capacitat de

portar a terme una investigaci en el context de la cincia escolar, tot
adquirint les habilitats necessries, com ara: identificar problemes;
generar qestions susceptibles de ser investigades; dissenyar i
realitzar investigacions; enregistrar i analitzar dades; treure
conclusions; elaborar, comunicar i defensar hiptesis, models i
explicacions; fer prediccions a partir dels models; examinar les
limitacions de les explicacions cientfiques; i argumentar la validesa

dexplicacions
experimentals.

alternatives

en

relaci

amb

les

evidncies

Aquesta competncia es treballar sobretot a l'iniciar la seqncia didctica,

on es demana als alumnes que es facin preguntes sobre el context
plantejat. Daquesta manera les preguntes saniran resolent a partir de la
prpia cerca dinformaci per part dels diferents grups de treball, i aix amb
tot el grup dalumnes de la classe sarribar a unes conclusions conjuntes i a
ser capa de resoldre diferents problemes plantejats.

Competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre el mn fsic:

implica apropiar-se dels conceptes fonamentals, dels models i dels
principis de la cincia no noms per utilitzar-los en explicacions
argumentades, en prediccions o per donar compte dels fets
observats, sin per prendre decisions informades de com fer un s
responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi, hbits de vida
saludables i un consum racional i responsable i comprendre el paper
que la cincia pot tenir en el desenvolupament ms equilibrat de les
diferents regions del mn.

Aquesta competncia es treballa al llarg de la seqncia didctica mentre

tractem les malalties immunitries, a la vegada que introdum els conceptes
bsics dimmunologia, per arribar a donar resposta als dubtes que els han
sorgit als alumnes a linici de la seqncia, al tractar la malaltia que est
patint la Marieta, lartritis reumatoide. A ms a ms, sadonaran de la
importncia que t la cincia, i en aquest cas la investigaci, en la millora
de la qualitat de vida de la societat.

4. Objectius daprenentatge
Els objectius que es treballaran al llarg de la unitat didctica sn els
segents:
Objectius de continguts:
1. Conixer la funci del sistema immunitari.
2. Identificar els rgans que formen part del sistema immunitari, i saber

quina s la seva funci.

3. Diferenciar els diversos tipus dimmunitat i entendre quines sn les

seves caracterstiques ms rellevants.

4. Explicar de manera correcta el fonament cientfic del funcionament

de les vacunes.
5. Saber qu s un antigen i quin efecte t sobre lorgansime.

6. Saber qu s un antics, i quina funci t dins el context del sistema

immunitari.
7. Reconixer les caracterstiques essencials de la uni antigen-antics.
8. Conixer els diferents tipus de cllules que formen part del sistema

immunitari i les funcions que realitzen.

9. Identificar alteracions de la funci del sistema immune treballant

lautoimmunitat, exemplificant-la amb lartritis reumatoide.

Objectius procedimentals:
1. Identificar a partir dun problema preguntes interessants a respondre.
2. Ser capa de fer una recerca dinformaci, seleccionant les fonts

utilitzades amb esperit crtic i contrastant la informaci recollida.

3. Ser capa de fer una sntesi exhaustiva de la informaci recollida,

seleccionant de manera adequada els conceptes bsics.

4. Comunicar coneixements a travs de ls de diferents suports

(powerpoint o infografies).
5. Aplicar els conceptes treballats en diferentes contextos de la vida

quotidiana,en els quals es tracten: xarrampi, VIH, dengue, malria,

malaltia de Bruton i la febre tifoidea.
6. Fer s del raonament cientfic durant la resoluci de problemes

que tracten malalties presents en diferents societats com sn:

xarrampi, VIH, dengue, malria, malaltia de Bruton i la febre
tifoidea.
Objectius actitudinals:
1. Respectar els companys a lhora de treballar, escoltar-los, i participar

activament en les tasques.

2. Reconixer

la importncia de compartir coneixement amb els

companys a lhora de construir el coneixement propi.

3. Fomentar la collaboraci en la planificaci i realitzaci d'activitats en

grup, lacceptaci de les normes i regles que democrticament

s'estableixin i larticulaci dels interessos propis amb els altres
membres del grup, respectant punts de vista diferents.
4. Conscienciar i sensibilitzar als alumnes en front les adversitats que

suposa patir una malaltia de les tractades durant la seqncia

didctica.
5. Empatitzar amb la situaci viscuda per la persona que pateix lartritis

reumatoide i la gent que lenvolta.

5. Continguts
La unitat didctica es desenvolupa dins els conceptes dimmunologia
treballats a 2n de Batxillerat. Els alumnes han destar mnimament
familiaritzats amb els conceptes que es treballaran al llarg de la seqncia
degut a que aquests shan anat treballant al llarg de la secundria. Tot i aix
es partir de les inquietuds i dubtes que sorgeixin dels alumnes, assegurant
aix tractar tots els conceptes que encara no tinguin assolits.
Partint daqu els continguts que es treballaran, seran els segents:
El sistema immunitari
Quins continguts?

Quan es treballen?

Quina funci t el sistema immune en el nostre Sessi 2-6

organisme. Com aquest participa en la funci de relaci
desenvolupada per tots els ssers vius.
Quins tipus de resposta immune existeixen i quines
funcions realitzen:
Immunitat innata
Immunitat adquirida
Quins rgans i com participen en les funcions del
sistema immune.
Qu s un antigen i quins efectes t sobre lorganisme.
Qu s un antics i les funcions que realitza dins el
context del sistema immunitari.
Quines caracterstiques especfiques t la uni
antigen-antics.
Quines cllules participen en la resposta immunitria i

quines sn les seves funcions.

Alteracions del sistema immunitari:
Concepte de malaltia autoinmune.
Tractament duna malaltia autoinmune.
Complicacions que poden aparixer degut al
tractament.

6. Consideracions al voltant dels continguts

Cal tenir en compte que prviament a aquesta seqncia didctica els
alumnes han tractat les funcions del sistema immunitari i les diferents
respostes que poden tenir lloc a 3er de la ESO, concretament, a
lassignatura de biologia i geologia.
Tenint en compte el que els alumnes han fet abans, durant l'educaci
secundria obligatria, comprovarem a linici de la seqncia didctica, amb
una petita activitat d'exploraci, el nivell d'assoliment dels conceptes i
quina idea tenen sobre el funcionament del sistema immunitari que han
assolit durant aquesta etapa mitjana de l'educaci per tal de reforar unes
parts o unes altres de la seqncia didctica elaborada.
Aquesta activitat didctica inicial, t per tant, la intenci de fer aflorar les
idees i coneixements previs dels alumnes respecte els aspectes ms
importants de la seqncia didctica i aconseguir que l'alumnat es faci una
primera representaci dels objectius a tractar durant la seqncia. A ms a
ms, un cop finalitzada la seqncia didctica, aquesta activitat prviament
revisada pel docent, ser corregida de forma conjunta en la quarta sessi
amb la classe, per veure com han canviat les respostes al refrescar i ampliar
el coneixement sobre immunologia i aix ser conscients de l'assimilaci de
nou coneixement que ha tingut lloc al llarg de la seqncia didctica.
s important a ms a ms tenir en compte, que desprs daquesta
seqncia didctica lalumnat haur de presentar-se a lexamen de les PAU,
de manera que els continguts shan de tractar de manera que els permetin
resoldre la tipologia de preguntes de lexamen. Aix doncs, una de les
sessions de la seqncia est dedicada a resoldre preguntes adaptades
dexmens de la selectivitat danys anteriors, per assegurar que lalumnat
s capa daplicar el coneixement adquirit per tal de respondre a les
preguntes correctament.

10

7. Seqncia d'activitats

Sessi 1
Activitat

Intencionalitat del Objectiu/s Continguts Breu descripci de les activitats i Material i

Gesti de
professor
de la gesti daula
recursos
laula
1. Situar el - Situar als alumnes en - Identificar--Es repartir un text relacionat amb una - Vdeo de Activitat
que
punt de
un context.
noia
a
la
que
se
li
diagnostica
artritis
la
notcia.
faran
a partir dun
partida,
reumatoide (malaltia autoimmune), i - Text
individualment.
problema
contextualit
com aix canvia la seva vida. Aquesta explicant la
preguntes
zar.
noticia, cont els conctepes que de vida de la
interessants
(15 min)
forma indirecta, volem que els noia.
a respondre.
mencionin en la pluja de preguntes.
Fase
Desprs es passar un vdeo duna
dexploraci
notcia en la que apareix aquesta noia
didees
parlant de la seva malaltia (aix es
prvies.
dna ms realisme al context).
Finalment es far respondre una srie
de preguntes als alumnes, que
pretenen plasmar les idees prvies que
puguin tenir i a ms fer pensar sobre
les causes de lartritis.
2. Pluja de - Fer conixer els
- Identificar--A partir dels dubtes que han pogut --Activitat que es
preguntes. objectius de la
sorgir amb el text,
el vdeo i el
realitza
a partir dun
(20 min)
seqncia didctica.
qestionari
es
far
una
pluja
de
conjuntament
problema
preguntes. Lalumnat haur de dir tot
amb tot el grup
preguntes
Fase
- Fer reflexionar als
el que li agradaria investigar sobre
dalumnes.
interessants
dexploraci alumnes sobre quins
immunitat per tal de poder acabar
a respondre.
didees aspectes sha
descobrint que s el que est
prvies.
dinvestigar per tal de
desregulat en la malaltia que pateix la
poder resoldre un
noia.
problema.

- Desenvolupar la
proactivitat.
- Despertar la curiositat
de lalumnat.
3.
- Activar i estimular - Identificar--Repartici
el
pensament a partir dun
de tasques. cientfic
dels problema
(25 min)
alumnes.
preguntes
interessants
Fase
- Estimular lesperit a respondre.
dintroduc indagatiu
dels
ci de
alumnes.
nous
conceptes. - Dividir lalumnat en
grups
de
treball
segons la part del
problema que vulguin
treballar.

Les diferents preguntes que hagin--sortit es classificaran en cinc

temtiques. Com a professores
esperem que surtin els cinc temes
segents:
1. Tipus dimmunitat (innata,
adquirida).
2. rgans que formen part del
sistema immunitari.
3. Concepte dantigen i antics.
4. Cllules que formen part del
sistema immunitari.
5. Lautoimmunitat.
Si veiem que dels propis alumnes no
surten aquests temes, a travs del
dileg socrtic, intentarem que
quedin reflectits.
A continuaci, explicarem en qu
consisteix
fer
un
ABP
(Aprenenetatge
basat
en
problemes) per dividir a lalumnat
en cinc grups, i aix repartir els
temes sobre els quals fer recerca.
*Aquesta investigaci es far a la

12

Repartir
els
alumnes en 5
grups de 4
persones.

classe
el
dia
segent,
per
sadvertir que per tal que aquesta
investigaci a laula sigui profitosa,
cadasc hauria dinvestigar una
mica a casa.

Sessi 2
Activitat Intencionalit
Objectiu/s
at del
professor
1. Recerca
- Afavorir
- Ser capa de
dinformaci lautonomia fer una recerca
(60 min)
de lalumnat. dinformaci,
seleccionant
Fase
- Potenciar la
les
fonts
dintroducci recerca
utilitzades amb
de nous
crtica
conceptes. dinformaci esperit crtic i
i el contrast
contrastant la
de fonts.
informaci
recollida.
Desenvolupa - Ser capa de
r la capacitat fer una sntesi
de reflexi.
exhaustiva de
informaci
- Promoure la la
recollida,
curiositat.
seleccionant
de
manera

Continguts Breu descripci de les activitats i

de la gesti daula

Material i
recursos

Gesti de
laula

Es treballen Cada grup far recerca a classe sobre - Anar a laulaRepartir

els
tots els
la temtica escollida el dia anterior. Es dinformtica.
alumnes en 5
continguts demanar que com a resultat de la
grups de 4
indicats a
recerca dinformaci redactin un - Webquest per persones.
l'apartat 5 dedocument (mxim 2-3 pgines) amb grup de recerca
continguts. tots els conceptes (per tal que tots els on hi haur:
alumnes tinguin explicat tot el temari)
Document
i a ms a ms, aquest mateix on sexplica qu
document els ajudar a elaborar una s una infografia.
infografia. Aquesta infografia, ens
Rbrica
lhauran denviar com a molt tard dos davaluaci
de
dies abans del dia de lexposici i ser les infografies.
avaluada a travs duna rbrica
repartida prviament.
A ms a ms, cada grup, li donarem
un link amb un Webquest que els
facilitar el procs de recerca sobre la
temtica que els hi toca a cada grup.
Daquesta
manera,
els
alumnes

13

adequada
conceptes
bsics.

els

sapropien, interpreten i exploten les

informacions especfiques que el
docent els hi assigna. A part, tamb
en el Webquest, sexplica com
elaborar una infografia i estan recollits
els criteris davaluaci.
*Possiblement aquesta tasca no
finalitzi a laula, i lalumnat haur de
continuar la cerca i redacci a casa.

Sessi 3
Activitat Intencionalit
at del
professor
1. Elaboraci - Afavorir
de la
lautonomia
infografia
de lalumnat.
(60 min)
Fase
Desenvolupa
destructur r la capacitat
aci del
de reflexi.
coneixemen
t
- Promoure la
curiositat.

Objectiu/s

- Ser capa de
fer una sntesi
exhaustiva de
la
informaci
recollida,
seleccionant
de
manera
adequada els
conceptes
bsics.

Continguts Breu descripci de les activitats i

de la gesti daula

Material i
recursos

Gesti de
laula

Es treballen Amb tota la informaci del document - Anar a laulaRepartir

els
tots els
elaborat per cada grup a la sessi dinformtica.
alumnes en 5
continguts anterior, elaboraran la infografia.
grups de 4
- Webquest per persones.
indicats a
l'apartat 5 de*Es deixa com a lmit dentrega el grup de recerca
continguts. mateix dia a la nit, lhauran dentregar on hi haur:
per correu, i a ms a ms, adjuntar el
Document
document redactat.
on sexplica qu
s una infografia.
Rbrica
davaluaci
de
les infografies.

14

Sessi 4
Activitat

Intencionalitat Objectiu/s ContingutsBreu descripci de les activitats i de Material i

Gesti de
del professor
la gesti daula
recursos
laula
1. Posada en Treballar
la Comunicar Es
Es repartir a tota la classe les - Projector Repartir
i
els
com de la
comunicaci oral coneixements treballen infografies i els documents amb el pantalla
peralumnes en 5
recerca
de resultats.
temari realitzats per cada grup. A ms a projectar
elsgrups de 4
a travs de ls tots els
realitzada
contingutsms, una graella on puguin escriure power pointspersones.
de
diferents
Avaluar
el
(60 min)
indicats a conceptes que considerin rellevants o dels grups que
suports
coneixement dels
l'apartat 5 que vulguin ampliar.
nhagin fet.
Fase
estudiants sobre (powerpoint o de
Cada grup far una exposici amb una
destructurac un
tema infografies).
Fotocpies
continguts.durada mxima de 7 minuts, sobre la i del
especfic.
les
recerca que han realitzat i la informaci de
- Autoregulaci
coneixement.
infografies de
que han trobat.
- Adonar-se de de
cada grup.
possibles
Igualment es repartir una graella amb
l'aprenenetatg
conceptes que no e.
la que els propis grups coavaluaran la - Rbrica de
hagin
quedat
feina feta pels seus companys de grup i coavaluaci
clars.
per ell mateix. Aix sestablir una nota de treball en
de treball en grup que constar de la grup.
nota de la infografia i de les
coavaluacions.
- Rbrica
Igualment
les
infografies
seran davaluaci de
avaluades a partir duna rbrica que es les infografies
mostrar als alumnes abans que les (pels
facin, per tal que siguin conscients dels professors).
criteris davaluaci.
* Per anar controlant els conceptes
bsics que cada alumne apunta a la
seva graella, nosaltres portarem un

15

llistat dels que considerem essencials,

per garantir que tots els tinguin anotats,
independentment que puguin enriquirho amb d'altres que els interessin.

16

Sessi 5
Activitat Intencionalitat del
professor

Objectiu/s

Continguts

Breu descripci de Material i

les activitats i de la recursos
gesti daula
Identificar
en Es treballen tots Siniciar la sessi
1. Exemple Permetre
a- Vdeo
(10 min)
lalumnat
veure diferents
amb un vdeo
dexplicaci
contextos els continguts
laplicabilitat
dels de la vida quotidiana, indicats a
explicatiu de lartritis de lartritis.
conceptes treballats punts on es puguin l'apartat 5 de
reumatoide.
Fase
continguts.
daplicaci fins al moment, al aplicar els conceptes
context
presentat
del nou
treballats.
coneixeme inicialment.
nt.

Gesti de
laula

Es
far
l'activitat
amb tot el
grup
classe
de
manera
que
pot
intervenir
qualsevol
alumne.
Identificar
en Es treballen tots Hauran de fer una - Activitat deActivitat que
2. Activitat - Mostrar a lalumnat de
laplicabilitat dels
activitat daplicaci, on tancament defaran
per
diferents
contextos els continguts
conclusi i conceptes treballats. de la vida quotidiana, indicats a
hauran de respondre a context.
parelles.
l'apartat 5 de
tancament
una srie de preguntes
punts on es puguin
continguts.
del context.
sobre
lartritis
aplicar els conceptes
(50 min)
reumatoide amb ajuda
treballats.
de les infografies i el
text
dels
diferents
Fase
- Trobar laplicabilitat
grups
d'investigaci.
daplicaci
a tots els conceptes
del nou
treballats
en
la
*Shaur davisar que
coneixeme
malaltia amb la qual
per la propera sessi
nt.
hem
iniciat
la
han destudiar-se el
recerca.
temari
ja
que
realitzaran una prova.

17

Sessi 6
Activitat

Intencionalitat
del professor

Objectiu/s

Continguts

Breu descripci de les Material i

Gesti de
activitats i de la gesti recursos
laula
daula
Es treballen
1. Resolem
- Treballar la - Identificar en
Es
repartiran
els
2ActivitatsActivitat que es
diferents contextos tots els
activitats de comunicaci
contextos amb preguntes de
lafar
continguts
la selectivitat oral
de de la vida
semblants a les de la selectivitat individualment.
quotidiana, punts indicats a
(60 min)
resultats.
selectivitat per tractar tots adaptades.
on
es
puguin
l'apartat
5
de
(EXAMEN)
els continguts treballats
continguts.
durant les tres sessions
- Potenciar la aplicar els
conceptes
anteriors, per tal que els
Fase
participaci
a
treballats.
alumnes
apliquin
els
daplicaci laula.
continguts apresos.
del nou
- Fer s del
coneixemen
raonament
t.
cientfic durant la
resoluci de
problemes.

18

8. Criteris generals d'atenci a la diversitat

Els coneixements que es treballaran a la seqncia didctica sestructuren a
travs dun context, que permet als alumnes conixer una realitat on els
conceptes treballats sn tils per explicar per qu es dna una malaltia
determinada, en concret, lartritis reumatoide.
A ms a ms sutilitzen formes de gesti de laula inclusives, com ara el
treball en grup (utilitzant la metodologia de l'aprenenetatge basat en
problemes) i les parelles. Durant aquestes estones, a ms a ms, satendr
de forma individualitzada a tots els alumnes que ho requereixin. Daquesta
manera sevita la desigualtat dassimilaci dels coneixements que pot sorgir
durant les cerques dinformaci.
Finalment, cal dir que tamb alguns dels materials han estat pensats de
manera que facilitin la comprensi per part de tot tipus dalumnes, com ara
ls de dos tipus de suport per tal dintroduir el context (text i vdeo) o b la
subtitulaci del vdeo de tancament del context per tal que tot lalumnat
sigui capa dentendrel.

9. Criteris generals d'avaluaci

Durant la seqncia didctica saniran avaluant diferents tems, de manera
que la nota final sigui el mxim representativa de tot el que sha anat fent al
llarg de les sessions. Per comenar es passar a lalumnat una rbrica de
coavaluaci per tal que avalun als seus companys i a ells mateixos la feina
que sha realitzat en grup. Com a professores tamb avaluarem aquesta
feina amb la mateixa rbrica, tot i que la feina que els grups hagin realitzat
pel seu compte fora de laula no lhaurem pogut avaluar, cosa que entre
daltres fa que creiem necessari tenir en compte la nota que hagi rebut
cadasc per part dels seus companys. Aix la nota final de treball en grup
ser calculada de la segent manera: 50% la nota de les coavaluacions,
50% nota de les professores.
A ms a ms, la infografia i el text realitzats per cada grup tamb
lavaluarem a partir duna rbrica, que ser mostrada als alumnes abans de
fer aquesta infografia, per tal que puguin tenir en compte els criteris
davaluaci a lhora de realitzar-la.
Per ltim, les preguntes de la selectivitat resoltes durant lltima sessi,
tamb seran avaluades individualment. Donarem als alumnes set exercicis
de selectivitat adaptats, i per avaluar-los tindrem en compte les pautes de
correcci de les PAU. Tot i que els alumnes durant lhora de classe no puguin
acabar totes les activitats, aix no repercutir en la seva nota final, ja que
per avaluar, es sumaran tots els punts obtinguts en la totalitat de preguntes
contestades, i desprs aquests punts es dividiran entre el nombre de
preguntes que shan contestat.
Aix doncs la ponderaci final de cadascuna de les activitats s la segent:

Treball en grup: 20% de la nota final (50% coavaluacions, 50%

professores).
Infografia i text: 40% de la nota final.
Exercici tancament de context: 15% de la nota final
Examen amb exercicis selectivitat: 25% de la nota final.

10. Connexi amb altres matries

El producte final dels treballs en grup s una infografia, daquesta manera
lalumnat ha de realitzar un esquema que inclogui imatges i explicacions,
que cridi latenci de manera visual i que sigui clar i entenedor. Daquetsa
manera pot considerar-se que aquesta infografia, a part dincloure
conceptes de biologia, treballa tamb temari de llengua (com fer un mapa
conceptual, com sintetitzar la informaci i expressar-la de manera clara) i
tamb deducaci visual i plstica (composici de les imatges en la totalitat
de lesquema per tal que siguin atractives i entenedores alhora).

17

Material per a l'alumnat

Sessi 1: Presentaci del context

La dificultat de cordar-se
un bot
Marieta lvarez ha dedicat la seva vida al
flamenco. Li agrada, els moments que balla i
ensenya a ballar sn dels millors del seu dia.
Pensa que s feli i afortunada. Per no
sempre ha estat aix.
Un dia va aixecar-se amb molt de mal al
canell esquerre. Cordar-se un bot, remoure
el sucre del caf, posar melmelada a les
torrades de lesmorzar...resultava impossible
per ella, extremadament dolors. Aquest
dolor va passar a afectar les seves classes
de ball, convertint-se en un mur entre el seu mn i ella mateixa, una font
dimpotncia. I aix ho va viure durant un temps, entre metge i metge,
diagnstics erronis i medicacions que no feien efecte, passant per crisis
invalidants en les que se sentia immbil com una esttua adolorida.
Qualsevol cosa que pogus tocar la seva pell, incls un llenol, es
convertia en una sensaci punxant.
Finalment, grcies a una reumatloga del seu hospital, va ser
diagnosticada dartritis reumatoide. Aquesta malaltia afecta a 200.000
persones, 7 de cada 10 sn dones. Comena per les mans i sextn a la
resta darticulacions, fins a afectar-les totes, deixant el pacient invalidat.
Grcies a la seva metgessa ha anat contestant a una srie de preguntes
que li venien al cap cada cop que pensava en la seva malaltia. Lartritis
reumatoide s una malaltia autoimmune, en la que les cllules del
sistema immunitari responen contra els cartlags de les articulacions,
causant inflamaci i dolor. En aquest cas, no s necessria la presencia
de cap antigen extern perque sactivin i secretin anticossos, no sactiva
cap tipus dimmunitat contra un agent extern, sin que els anticossos
ataquen el propi cos. Aix els rgans que participen en la maduraci de
les diferents cllules que formen part del sistema immunitari, no
funcionen correctament. En aquest tipus de malaltia, a ms a ms, ls
de vacunes com a prevenci, s totalment ilgic.
Marieta lvarez recorda la meva malaltia va comenar amb inflamaci i
dolor al canell esquerre. Van diagnosticar-me tendinitis degut a les
18

llargues hores que em passo ballant... tot i que a mi no macabava de fer

el pes el diagnstic, sempre havia ballat igual o ms! Vaig anar a
rehabilitaci, i van ser els fisioterapeutes que matenien que van
advertir-me que el que em passava podia ser ms seris del que creien
els metges. Desprs dhaver dassistir a urgncies en ms duna
ocasi, va aconseguir el diagnstic final, artritis reumatoide. En aquell
moment el dolor shavia exts al meu canell dret i als peus. Per vaig
pensar mai he estat malalta, ara tinc un diagnstic, i lluitar. Ser positiu
ajuda a curar-se.

Un cop llegit el text i visualitzat el vdeo de la notcia, respon les

preguntes segents amb els coneixements que tinguis:
1) Quines funcions t el sistema immunitari?
resposta immune existeixen?

Quin tipus de

2) Saps quins rgans formen part del sistema immunitari?

3) Contra qu actua el sistema immunitari? Saps qu s un

antigen? Qu s un antics? Quines funcions t?

4) Quines cllules estan implicades en la resposta immune? Quina

s la seva principal funci?

19

5) Qu s una malaltia autoimmune? Quins tractaments se

segueixen en aquest tipus de malalties? Per qu creus que s
illgic ls de vacunes com a tractament preventiu de lartritis?

20

Sessi 2: Rbrica davaluaci de la infografia

Grup:

Novell

Aprenent

Avanat

Expert

No respecta els marges, per Respecta els marges, el

Presentaci No respecta els marges, el No respecta els
text no est ben
marges, el text no est el text est ben organitzat.
text est ben organitzat.
visual
organitzat. La lletra s
difcil de llegir.
Utilitza elements
distractors.
No utilitza lnies,
separadors, polgons,
claus,...o noms en
ocasions puntuals, sense
aportar una idea al
conjunt.

ben organitzat.
La lletra s clara i
llegible.
Utilitza recursos
visuals que dificulten
la lectura.
Utilitza lnies,
separadors, polgons,
claus... per no
aporten una idea al
conjunt.

Ortografia Hi ha molts errors

Exposici
de les
idees
centrals

La lletra s clara i llegible.

Els elements visuals sn poc
atractius.
Utilitza ocasionalment
separadors, lnies, fletxes,
claus,...de manera atractiva
donant idea al conjunt
(homogentat)

La lletra s clara i
llegible.
Els elements visuals que
utilitza sn molt atractius
i relacionats amb el tema.
Utilitza freqentment
separadors, lnies, fletxes,
claus, vinyetes,...de
manera atractiva donant
idea al conjunt
(homogenitat)

Hi ha bastants errors
ortogrfics, de puntuaci i ortogrfics, de
gramaticals
puntuaci i
(entre tres o ms)
gramaticals
(entre tres i dos)

Hi ha pocs errors ortogrfics, No hi ha errors

de puntuaci i gramaticals
dortografia, ni errors de
(entre dos o menys)
puntuaci i gramaticals.

No resalta idees centrals.

No evidencia la capacitat
de sntesi.
Utilitza molt el retalla i

La inforgrafia mostra algunes

idees centrals.
Mostra gran capacitat de
sntesi de la informaci

La infografia mostra
poques idees centrals.
Mostra certa capacitat
de sntesi de la

La infografia, mostra
totes les idees centrals.
Mostra gran capacitat de
sntesi de la informaci

enganxa.
informaci trobada.
No sassocia correctament No sassocia
el text amb les imatges.
correctament el text
amb les imatges.

trobada.
El text i les imatges estan
clarament relacionats.

trobada.
El text i les imatges estan
clarament relacionats.

No sutilitzen ni imatges ni No es fa un bon s

Les imatges que hi ha
s
dimatges colors per associar els fets dels colors i el nombre corresponen al contingut i
centrals.
dimatges s redut.
estan collocades
i colors

Les imatges que hi ha

corresponen exactament
al contingut (idees
centrals), estan
collocades cercant una
composici esttica
equilibrada
Ls de colors contribueix
a associar i enfatitzar les
idees.

Estableix successos
Estableix de manera
Organitza Estableix fets massa
genrics.
rellevants
de
la
cerca
organitzada alguns
ci de la
informaci Incorrecta distribuci dels dinformaci, per sn fets/descobriments.

Estableix de manera
organitzada i progressiva,
els fets/descobriments.
Aprofita adequadament
els espais, suggerint
lestructura.

Les imatges permeten adequadament.

de forma escassa,
No es fa un bon s dels
associar les idees
colors.
centrals.

espais.
No suggereix cap tipus
destructura.

Referncie Utilitza 2 o menys

referncies
s

utilitzats de forma
Aprofita adequadament els
desordenada.
espais, apreciant-se una
No mant una correcta certa estructura.
distribuci dels espais.
Utilitza 3 referncies

22

Utilitza entre 4-5 referncies Utilitza ms de 5

referncies

23

Nom dels companys a coavaluar:

Sessi 3: Rbrica de coavaluaci del treball en grup

RBRICA

Cooperaci

Presa de
decisions
Responsabi
litat
individual

Insuficient
0

B
1

Ha participat aportant
idees i ha fet
Ha participat poc, no
observacions
ha aportat gaires
oportunes.
idees.

Excellent
2
Ha participat molt
activament aportant
idees i fent
observacions molt
interessants per
aconseguir uns
resultats ptims.

Ha escoltat els
Ha escoltat els
No ha escoltat ni
companys, ha
companys i proposat
acceptat el que li han
argumentat les seves
alternatives quan
dit els companys.
opinions i valorat les
sorgien problemes.
dels altres.
Ha calgut recordar-li
sovint que havia de
fer la part de la feina
que li pertocava. Molt
poques vegades lha
fet de manera
autnoma.

Altres comentaris:

Ha fet la part de la
feina que li
pertocava. Poques
vegades ha calgut
recordar-li.

Ha fet la part de la
feina que tenia
assignada. No ha
calgut mai recordar-li.

El meu
nom:

Grup:

Quina
funci
t
el
sistema immune en el
nostre organisme. Com
aquest participa en la
funci
de
relaci
desenvolupada per tots
els ssers vius.
Quins tipus de resposta
immune
existeixen
i
quines
funcions
realitzen:
- Immunitat innata
- Immunitat adquirida

Quins rgans i com

participen
en
les
funcions del sistema
immune.

Qu s un antigen i
quins efectes t sobre
lorganisme.
Qu s un antics i les
funcions que realitza
dins el context del
sistema immunitari.
Quines
caracterstiques
especfiques t la uni
antigen-antics.

Conceptes per ampliar:

Quines
cllules
participen
en
la
resposta immunitria i
quines sn les seves
funcions.

Alteracions del sistema

immunitari:
Concepte
de
malaltia
autoinmune.
Tractament duna
malaltia
autoinmune.
Complicacions
que
poden
aparixer degut al
tractament.

Sessi 4: Activitat daplicaci

26

Complicacions de lartritis
La tuberculosi s una malaltia molt contagiosa, i s molt difcil deradicar
perqu els tractaments sn molt llargs i perqu sovint apareixen soques
resistents als antibitics administrats. Si els bacteris no sn eliminats
totalment dun malalt, poden romandre als teixits en forma latent i produir
una nova infecci.
La Janna s una noia afectada per artritis reumatoide, una malaltia
autoimmunitria, segueix un tractament amb immunosupressors. Aquests
medicaments el que fan s reduir lactivitat del sistema immunitari. A ms,
se li diagnostica, tuberculosi. El metge li comenta que el percentatge
dafectats per les dues malalties s elevat.

a) Qu s una malaltia autoimmunitria?

b) Quins rgans sn els que estan implicats en la resposta

immune? Quines funcions fan?

c) El cartlag i les bosses sinovials de les articulacions sn les

zones del cos que ms es veuen afectades per lartritis
reumatoide, quines molcules sn les que participen en aquest
atac?

d) Quines cllules secreten aquestes molcules?

e) Hi ha altres cllules
immunitria? Quines?

que

27

participin

de

la

resposta

f) Quin s el procs dactivaci que hauria dhaver seguit el

sistema immunitari de la Janna un cop detects lentrada del
bacteri de la tuberculosi?

g) Quina pot ser lexplicaci que un elevat nmero de persones

afectades per artritis reumatoide, i en tractament per aquesta
malaltia, estigui afectat tamb per tuberculosi?

28

Sessi 5: Examen final

La prevenci s vida
El conegut actor de Two and a half men (Dos
hombres y medio), Charlie Sheen, se suma als
seus 50 anys, a la llista de celebritats que han
contret el virus del SIDA. Aquesta s una malaltia
causada pel virus del VIH, que es transmet de
manera majoritria a travs de les relacions
sexuals.
El conegut actor, va presentar-se a lhospital amb
els smptomes tpics de la malaltia, i indicant que
havia mantingut relacions sexuals de risc.
Daquesta manera els metges van realitzar-li un
anlisi de sang que incloa la detecci dels glbuls
blancs en sang.
Com es pot veure en la segent analtica, el nivell de limfcits i neutrfils es veu alterat:

a) Un dels components del virus del VIH s la protena gp120. Des del punt de vista immunolgic,
com actua aquesta protena un cop una persona s infectada pel virus? Descriviu el procs que
desencadena.
b) En les persones afectades per aquest virus, es produeix una disminuci del nombre de
limfcits, com podem veure als resultats de lanlisi de sang prviament exposats. Expliqueu a
quin grup de cllules del sistema immune pertanyen els limfcits, quins tipus de limfcits
existeixen i quines funcions realitzen.

29

c) Actualment, sest investigant la generaci duna nova vacuna teraputica que imita la resposta
immunitria que presenten un redut nombre de persones que al ser infectades pel virus, sn
capaces dinhibir-lo i evitar contraure el SIDA, sense prendre la medicaci especfica per tractar la
malaltia. Quin tipus de resposta immunitria presenten aquestes persones? Explica-la.

d) Aquestes persones capaces de lluitar contra el VIH sense prendre medicaci, generen
anticossos contra parts (antgens) del virus que no varien. Sn aquests antgens els que sestan
investigant per inclourels en una possible vacuna preventiva. Explica de quina manera les
vacunes aconsegueixen immunitzar contra certes malalties, i quin tipus de resposta
desencadenen.

Les diferncies sn la salsa de la vida

Va fascinar al mn a laparixer al reality de la televisi
americana America's Next Top Model i reivindicar el vitiligo.
Pocs mesos desprs, Winnie Harlow ja protagonitza la seva
primera campanya de moda. La marca Desigual ha contractat
a la model canadenca de 19 anys per la seva campanya de
tardor-hivern sota el lema Desigual y los lunares que
derrochan actitud, un doble sentit en referncia a les taques
que Harlow pateix des que tenia 4 anys.
Harlow presenta una malaltia que afecta considerablement a
laspecte fsic, anomenada vitligo, perqu els melancits, que
sn les cllules responsables de la pigmentaci de la pell,
sn atacades pel propi sistema immune i deixen de produir
melanina (el pigment responsable del color de la pell). Aquest
atac acaba traduint-se en una pell amb unes taques molt ms clares que el to natural.
a) Quin tipus de malaltia est patint Winnie Harlow? Explica-la.
b) Recentment sha descobert que un dels desencadenants del vitiligo s lestrs. Aquest estrs
indueix errors en la maduraci dels limfcits i provoca laparici daquest tipus de malalties.
Explica a quins rgans poden estar donant-se aquests errors i quina s la seva principal funci.
c) Durant les visites de seguiment, els metges veuen que Winnie Harlow, tot i presentar una bona
resposta al tractament de la seva malaltia, s molt propensa a patir encostipats. Els metges per,
no se sorprenen daquesta situaci. Explica el perqu.
d) Els encostipats que pateix la Winnie solen ser causats per lentrada dun virus a lorganisme.
Aix el seu sistema immune desenvolupa anticossos en resposta a la infecci. Ompliu la taula
segent:
Tipus de molcula que sn els anticossos
Cllules que sintetitzen els anticossos i on maduren
Funci dels anticossos en la resposta immunolgica
e) El diagnstic del vitiligo es basa entre daltres coses, en la detecci dautoanticossos en sang
del pacient. Per tal de detectar-los el que es fa s extreurels una mostra de sang per posar-la en
contacte amb anticossos externs, que seran capaos de detectar els autoanticossos de la sang del
pacient. Un cop detectats aquests autoanticossos, es pot saber amb total precisi quina malaltia
autoimmune est patint el pacient.
Expliqueu quina caracterstica t la uni dels anticossos amb les molcules que reconeixen, que fa
que la identificaci dautoanticossos a la sang de persones sanes pugui permetre aquests
diagnstics tant precisos. A ms a ms, digueu quin s el nom de les parts de les molcules per
les quals es dna aquesta uni.

30

31