Convivint amb lartritis reumatoide

Autores: Maria Berruezo Llacuna, Sara Lpez Ruiz

Tutor: Marcel Costa
Mentor: Xavier Muoz de lEscola Pia Sant Antoni
Aprenentatge i Ensenyament de les Cincies Naturals III
Mster en formaci de professorat de secundria,
especialitat de Cincies Naturals.
Universitat Pompeu Fabra, curs 2015-1016

NDEX
Presentaci

Programaci:
1. Introducci

2. Contexts d'aprenentatge i d'aplicaci

3. Treball per competncies

4. Objectius d'aprenentatge

5. Continguts

6. Consideracions al voltant dels continguts

7. Seqncia d'activitats

10

8. Criteris generals d'atenci a la diversitat

16

9. Criteris generals d'avaluaci

16

10. Connexi amb altres matries

17

Material per a l'alumnat

Sessi 1:
a) Presentaci del context i qestionari inicial

18

Sesso 2:
a) Rbrica avaluaci de la infografia

20

Sessi 3:
a) Rbrica de coavaluaci del treball en grup

22

b) Graella d'ampliaci de conceptes

23

Sessi 4:
a) Activitat d'aplicaci

25

Sessi 5:
a) Examen contextualitzat

27

Presentaci
La segent seqncia didctica est encarada per a treballar-la a una classe de segon de
Batxillerat de Biologia a lEscola Pia Sant Antoni de Barcelona.
A travs de les diferents sessions es pretenen abordar conceptes dimmunologia, tractant-los
amb els alumnes mitjanant el cas duna noia a la que se li diagnostica artritis reumatoide
(malaltia autoimmune), i com aix li canvia la vida. Tamb es passar un vdeo duna notcia en
la que apareix aquesta noia parlant de la seva malaltia (aix es dna ms realisme al context).
Aix, servir de fil conductor al llarg de les sessions plantejades, on l'alumnat anir fent-se
preguntes i recerca dinformaci, alhora que va integrant els diferents conceptes a la seva
prpia xarxa d'idees.
Aix, un cop finalitzada la seqncia didctica, els alumnes hauran assolit els conceptes bsics
de la immunologia, sobre els quals, podran ampliar el seu coneixement, posteriorment a les 5
sessions plantejades. Aquesta seqncia didctica, els permetr tractar els tipus d'immunitat,
els rgans que formen part del sistema immunitari, el concepte d'antigen i d'antics, les
cllules que participen de la resposta immune i l'autoimmunitat.
El fet de plantejar les diferents sessions de manera contextualitzada a travs del cas de la noia
que pateix l'artritis reumatoide, permet als alumnes, els quals en un futur molt proper hauran
de presentar-se a la selectivitat, trobar l'aplicabilitat al nou coneixement adquirit. D'aquesta
manera, aprenent amb un exemple de malaltia coneguda, es captar l'atenci de l'alumne,
fixant el seu inters en les preguntes que es faci i la posterior recerca dinformaci en grups.
Aix doncs, s'utilitzar com a recurs didctic, l'aprenentatge basat en problemes (ABP). Aquest
recurs consisteix en presentar un problema a lalumnat, en el cas daquesta seqncia
didctica, la noia que pateix dartritis reumatoide, i promoure que els propis alumnes es facin
preguntes que puguin resoldre. A partir daquestes preguntes, de la recerca bibliogrfica en
petits grups posterior, i de la final posada en com amb tot el grup classe, es treballaran els
diferents conceptes dimmunologia que volen introduir-se.
Un dels possibles perills de treballar amb un context s que els alumnes perdin el fil i deixin de
veure la connexi entre els conceptes treballats i el context proposat. Per tal que aix no passi,
a part de la posada en com de la informaci buscada en petits grups, es demanar que cada
grup dissenyi una infografia i elabori un text amb tota la informaci recollita. Totes aquestes
infografies i texts es repartiran a cadascun dels alumnes, aix tindran tots els conceptes
treballats explicats de forma esquematitzada i connectats entre si.
A la primera sessi de la unitat didctica, desprs de repartir el cas i veure el vdeo, i contestar
un qestionari sobre idees prvies, farem una "pluja de preguntes" amb els alumnes, per tal de
que siguin ells mateixos els que guin cap on vulguin la recerca, sempre acompanyats del
docent. Es definiran uns grups dalumnes segons la temtica que els toqui aprofundir, i a travs
daquests grups saniran tractant els conceptes ms importants. Finalment dissenyaran la
infografia la qual ser repartida a tota la classe i avaluada per part del docent. Aix el gran gruix
de treball de la seqncia didctica recau en aquests grups dalumnes, centrant latenci en el
treball cooperatiu.
3

Els conceptes treballats en la seqncia didctica savaluaran sobretot a travs duna activitat
final daplicaci que sinclou en el mateix context de treball plantejat, desprs de la posada en
com de la informaci buscada per tots els petits grups, i del visionat dun vdeo explicatiu
sobre la malaltia de lartritis reumatoide. Aquesta activitat, ser avaluada de forma conjunta
amb tot el grup classe. A ms a ms, per tancar la seqncia, farem un examen basat en
diferents casos sobre els quals els alumnes podran demostrar els conceptes adquirits.

Programaci de la Seqncia Didctica

1. Introducci
La segent seqncia didctica ha estat dissenyada per tractar conceptes del temari
dimmunologia amb els alumnes de segon de Batxillerat de lEscola Pia Sant Antoni de
Barcelona. Aquesta seqncia es desenvolupa al llarg de cinc sessions, seguint el cicle
daprenentatge basat en quatre fases, de manera que es destina un espai a lexploraci didees
prvies, desprs sintrodueixen els diferents conceptes a travs dactivitats diverses, destinant
moments dins aquesta fase a lestructuraci dels nous coneixements adquirits a travs de
lelaboraci duna infografia, i finalment es realitza una activitat final daplicaci dels conceptes
tractats.

2. Context

Daprenentatge: el context es basa en lanlisi de la problemtica que suposa lartritis

reumatoide per una noia que la pateix des dels 26 anys. A partir de la pluja de
preguntes relacionades amb el cas, es definiran les qestions a tractar durant les cinc
sessions que dura la seqncia didctica. Aquestes preguntes seran resoltes a partir de
la recerca dinformaci per part dels alumnes, distributs en cinc grups.

Daplicaci: hi hauran varis contextos d'aplicaci. Primerament, es resoldr una

activitat final de tancament de context sobre l'artritis reumatoide i finalment, es far
un examen contextualitzat amb diferents casos sobre els quals shauran daplicar els
conceptes treballats.

3. Treball per competncies

De les sis competncies bsiques generals per letapa de batxillerat, durant aquesta seqncia
didctica es treballen les segents:

Competncia comunicativa: Aquesta competncia suposa mobilitzar els recursos

lingstics orals i escrits per poder-los aplicar a les diverses circumstncies
acadmiques i socials.

Durant la seqncia didctica aquesta competncia es treballar sobretot a lhora que els
grups dalumnes realitzin les infografies i exposin la informaci recollida a la resta de la classe.

Competncia en gesti i tractament de la informaci: s el conjunt de capacitats i

destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar
informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en l'mbit
acadmic com en la vida quotidiana.

Aquesta competncia es treballar sobretot a la segona sessi, on es deixa estona als alumnes
per tal que busquin informaci per grups amb lobjectiu de contestar les preguntes plantejades
a travs del context.

Competncia en recerca: facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients

per aplicar un mtode lgic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per
resoldre problemes rellevants que encara no s'han solucionat en el nivell i en l'mbit
adequat als coneixements, destreses i actituds que es posseeixen.

Aquesta competncia sobretot semmarca amb les activitats que es realitzaran a partir de la
sessi de recerca dinformaci. Els alumnes per tal de preparar lexposici i la infografia que
sels demana hauran de cercar la informaci, destriar-la de manera crtica i organitzar-la per tal
que els seus companys puguin entendre-la. Daquesta manera es respondran les preguntes
plantejades durant la sessi dinici de la seqncia didctica. A ms a ms, amb aquesta
informaci, els alumnes hauran de ser capaos de respondre a l'activitat de tancament del
context i a les activitats de la selectivitat, per acabar sent capaos daplicar tot el nou
coneixement en qualsevol context de treball o de la vida quotidiana.

Competncia personal i interpersonal: facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i

destreses que permeten, d'una banda, l'autoconeixement i el coneixement dels altres
i, d'una altra, treballar en entorns collaboratius.

Aquesta competncia es treballa al llarg de les sessions 2, 3 i 5, ja que s en aquestes sessions

on els alumnes han de treballar en grups/parelles i organitzar-se i repartir-se la feina. A ms a
ms, el producte final que es demana daquest treball en grup, la infografia i lexposici oral
davant de tota la classe, tamb lhauran de realitzar de manera collaborativa. Per tal davaluar
aquest treball en grup es passar, a ms a ms, una rbrica als alumnes que permetr reflectir
si la feina realitzada ha estat ben repartida.
De les tres competncies bsiques especfiques de la matria de biologia al batxillerat, durant
aquesta seqncia didctica es treballen les segents:

Competncia en indagaci i experimentaci: implica la capacitat de portar a terme

una investigaci en el context de la cincia escolar, tot adquirint les habilitats
necessries, com ara: identificar problemes; generar qestions susceptibles de ser
investigades; dissenyar i realitzar investigacions; enregistrar i analitzar dades; treure
conclusions; elaborar, comunicar i defensar hiptesis, models i explicacions; fer
prediccions a partir dels models; examinar les limitacions de les explicacions
cientfiques; i argumentar la validesa dexplicacions alternatives en relaci amb les
evidncies experimentals.

Aquesta competncia es treballar sobretot a l'iniciar la seqncia didctica, on es demana als

alumnes que es facin preguntes sobre el context plantejat. Daquesta manera les preguntes
saniran resolent a partir de la prpia cerca dinformaci per part dels diferents grups de
treball, i aix amb tot el grup dalumnes de la classe sarribar a unes conclusions conjuntes i a
ser capa de resoldre diferents problemes plantejats.

Competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre el mn fsic: implica apropiarse dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la cincia no noms per
utilitzar-los en explicacions argumentades, en prediccions o per donar compte dels fets
observats, sin per prendre decisions informades de com fer un s responsable dels
recursos naturals, tenir cura del medi, hbits de vida saludables i un consum racional i
responsable i comprendre el paper que la cincia pot tenir en el desenvolupament
ms equilibrat de les diferents regions del mn.

Aquesta competncia es treballa al llarg de la seqncia didctica mentre tractem les malalties
immunitries, a la vegada que introdum els conceptes bsics dimmunologia, per arribar a
donar resposta als dubtes que els han sorgit als alumnes a linici de la seqncia, al tractar la
malaltia que est patint la Marieta, lartritis reumatoide. A ms a ms, sadonaran de la
importncia que t la cincia, i en aquest cas la investigaci, en la millora de la qualitat de vida
de la societat.

4. Objectius daprenentatge
Els objectius que es treballaran al llarg de la unitat didctica sn els segents:
Objectius de continguts:
1.

Conixer la funci del sistema immunitari.

2.

Identificar els rgans que formen part del sistema immunitari, i saber quina s la seva
funci.

3.

Diferenciar els diversos tipus dimmunitat i entendre quines sn les seves

caracterstiques ms rellevants.

4.

Explicar de manera correcta el fonament cientfic del funcionament de les vacunes.

5.

Saber qu s un antigen i quin efecte t sobre lorgansime.

6.

Saber qu s un antics, i quina funci t dins el context del sistema immunitari.

7.

Reconixer les caracterstiques essencials de la uni antigen-antics.

8.

Conixer els diferents tipus de cllules que formen part del sistema immunitari i les
funcions que realitzen.

9.

Identificar alteracions de la funci del sistema immune treballant lautoimmunitat,

exemplificant-la amb lartritis reumatoide.

Objectius procedimentals:
1.

Identificar a partir dun problema preguntes interessants a respondre.

2.

Ser capa de fer una recerca dinformaci, seleccionant les fonts utilitzades amb
esperit crtic i contrastant la informaci recollida.

3.

Ser capa de fer una sntesi exhaustiva de la informaci recollida, seleccionant de

manera adequada els conceptes bsics.

4.

Comunicar coneixements a travs de ls de diferents suports (powerpoint o

infografies).

5.

Aplicar els conceptes treballats en diferentes contextos de la vida quotidiana,en els

quals es tracten: VIH i Vitiligo.

6.

Fer s del raonament cientfic durant la resoluci de problemes que tracten

malalties presents en diferents societats com sn: xarrampi, VIH, dengue,
malria, malaltia de Bruton i la febre tifoidea.

Objectius actitudinals:
1.

Respectar els companys a lhora de treballar, escoltar-los, i participar activament en les

tasques.

2.

Reconixer la importncia de compartir coneixement amb els companys a lhora de

construir el coneixement propi.

3.

Fomentar la collaboraci en la planificaci i realitzaci d'activitats en grup,

lacceptaci de les normes i regles que democrticament s'estableixin i larticulaci
dels interessos propis amb els altres membres del grup, respectant punts de vista
diferents.

4.

Conscienciar i sensibilitzar als alumnes en front les adversitats que suposa patir una
malaltia de les tractades durant la seqncia didctica.

5.

Empatitzar amb la situaci viscuda per la persona que pateix lartritis reumatoide i la
gent que lenvolta.

5. Continguts
La unitat didctica es desenvolupa dins els conceptes dimmunologia treballats a 2n de
Batxillerat. Els alumnes han destar mnimament familiaritzats amb els conceptes que es
treballaran al llarg de la seqncia degut a que aquests shan anat treballant al llarg de la
secundria. Tot i aix es partir de les inquietuds i dubtes que sorgeixin dels alumnes,
assegurant aix tractar tots els conceptes que encara no tinguin assolits.
Partint daqu els continguts que es treballaran, seran els segents:
El sistema immunitari
Quins continguts?

Quan es treballen?

Quina funci t el sistema immune en el nostre organisme. Com Sessi 2-5

aquest participa en la funci de relaci desenvolupada per tots els
ssers vius.
Quins tipus de resposta immune existeixen i quines funcions realitzen:
Immunitat innata
Immunitat adquirida
Quins rgans i com participen en les funcions del sistema immune.
Qu s un antigen i quins efectes t sobre lorganisme.
Qu s un antics i les funcions que realitza dins el context del
sistema immunitari.
Quines caracterstiques especfiques t la uni antigenantics.
Quines cllules participen en la resposta immunitria i quines sn les
seves funcions.
Alteracions del sistema immunitari:
Concepte de malaltia autoinmune.
Tractament duna malaltia autoinmune.
Complicacions que poden aparixer degut al tractament.

6. Consideracions al voltant dels continguts

Cal tenir en compte que prviament a aquesta seqncia didctica els alumnes han tractat les
funcions del sistema immunitari i les diferents respostes que poden tenir lloc a 3er de la ESO,
concretament, a lassignatura de biologia i geologia.
Tenint en compte el que els alumnes han fet abans, durant l'educaci secundria obligatria,
comprovarem a linici de la seqncia didctica, amb una petita activitat d'exploraci, el nivell
d'assoliment dels conceptes i quina idea tenen sobre el funcionament del sistema immunitari
que han assolit durant aquesta etapa mitjana de l'educaci per tal de reforar unes parts o
unes altres de la seqncia didctica elaborada.
Aquesta activitat didctica inicial, t per tant, la intenci de fer aflorar les idees i coneixements
previs dels alumnes respecte els aspectes ms importants de la seqncia didctica i
aconseguir que l'alumnat es faci una primera representaci dels objectius a tractar durant la
seqncia. A ms a ms, un cop finalitzada la seqncia didctica, aquesta activitat prviament
revisada pel docent, ser corregida de forma conjunta en la quarta sessi amb la classe, per
veure com han canviat les respostes al refrescar i ampliar el coneixement sobre immunologia i
aix ser conscients de l'assimilaci de nou coneixement que ha tingut lloc al llarg de la
seqncia didctica.
s important a ms a ms tenir en compte, que desprs daquesta seqncia didctica
lalumnat haur de presentar-se a lexamen de les PAU, aix que els continguts shan de tractar
de manera que els permetin resoldre la tipologia de preguntes de lexamen. Aix doncs, una de
les sessions de la seqncia est dedicada a fer un examen contextualitzat amb una tipologia
de preguntes semblants a les de la selectivitat, per assegurar que lalumnat s capa daplicar
el coneixement adquirit per tal de respondre a les preguntes correctament.

10

7. Seqncia d'activitats

Sessi 1
Activitat
1. Situar el
punt de
partida,
contextualitzar.
(15 min)

Intencionalitat del
professor
- Situar als alumnes en un
context.

Fase
dexploraci
didees
prvies.

2. Pluja de
preguntes.
(20 min)
Fase
dexploraci
didees
prvies.

- Fer conixer els objectius

de la seqncia didctica.
- Fer reflexionar als
alumnes sobre quins
aspectes sha dinvestigar
per tal de poder resoldre
un problema.
- Desenvolupar la
proactivitat.

Objectiu/s

Continguts

- Identificar --a partir dun

problema
preguntes
interessants
a respondre.

- Identificar --a partir dun

problema
preguntes
interessants
a respondre.

Breu descripci de les activitats i de la gesti

daula
Es repartir un text relacionat amb una noia a
la que se li diagnostica artritis reumatoide
(malaltia autoimmune), i com aix canvia la
seva vida. Aquesta noticia, cont els
conctepes que de forma indirecta, volem que
els mencionin en la pluja de preguntes.
Desprs es passar un vdeo duna notcia en
la que apareix aquesta noia parlant de la seva
malaltia (aix es dna ms realisme al
context).
Finalment es far respondre una srie de
preguntes als alumnes, que pretenen plasmar
les idees prvies que puguin tenir i a ms fer
pensar sobre les causes de lartritis.
A partir dels dubtes que han pogut sorgir amb
el text, el vdeo i el qestionari es far una
pluja de preguntes. Lalumnat haur de dir
tot el que li agradaria investigar sobre
immunitat per tal de poder acabar descobrint
que s el que est desregulat en la malaltia
que pateix la noia.

Material i
recursos
- Vdeo de la
notcia.
- Text
explicant la
vida de la
noia.

---

Gesti de laula
Activitat
que
faran
individualment.

Activitat que es
realitza
conjuntament
amb tot el grup
dalumnes.

3. Repartici
de tasques.
(25 min)
Fase
dintroducci
de nous
conceptes.

- Despertar la curiositat de
lalumnat.
- Activar i estimular el
pensament cientfic dels
alumnes.

- Estimular lesperit
indagatiu dels alumnes.
- Dividir lalumnat en
grups de treball segons
la part del problema
que vulguin treballar.

- Identificar --a partir dun

problema
preguntes
interessants
a respondre.

Les diferents preguntes que hagin sortit es --classificaran en cinc temtiques. Com a
professores esperem que surtin els cinc
temes segents:
1. Tipus
dimmunitat
(innata,
adquirida).
2. rgans que formen part del
sistema immunitari.
3. Concepte dantigen i antics.
4. Cllules que formen part del
sistema immunitari.
5. Lautoimmunitat.
Si veiem que dels propis alumnes no
surten aquests temes, a travs del dileg
socrtic, intentarem que quedin reflectits.
A continuaci, explicarem en qu
consisteix fer un ABP (Aprenenetatge
basat en problemes) per dividir a
lalumnat en cinc grups, i aix repartir els
temes sobre els quals fer recerca.
*Aquesta investigaci es far a la classe el
dia segent, per sadvertir que per tal
que aquesta investigaci a laula sigui
profitosa, cadasc hauria dinvestigar una
mica a casa.

12

Repartir
els
alumnes en 5
grups de 4
persones.

Sessi 2
Activitat
1. Recerca
dinformaci
(60 min)

Intencionalitat
del professor
- Afavorir
lautonomia de
lalumnat.

Objectiu/s

- Ser capa de fer

una
recerca
dinformaci,
seleccionant
les
Fase
- Potenciar la
fonts utilitzades
dintroducci de recerca crtica
nous conceptes. dinformaci i el amb esperit crtic i
contrastant
la
contrast de
fonts.
informaci
recollida.
- Desenvolupar
la capacitat de
- Ser capa de fer
reflexi.
una
sntesi
exhaustiva de la
- Promoure la
informaci
curiositat.
recollida,
seleccionant
de
manera adequada
els
conceptes
bsics.

Continguts
Es treballen
tots els
continguts
indicats a
l'apartat 5 de
continguts.

Breu descripci de les activitats i de la gesti Material i recursos

daula
Cada grup far recerca a classe sobre la - Anar a laula
temtica escollida el dia anterior. Es dinformtica.
demanar que com a resultat de la recerca
dinformaci redactin un document (mxim - Webquest per
2-3 pgines) amb tots els conceptes (per tal grup de recerca on
que tots els alumnes tinguin explicat tot el hi haur:
Document
temari) i a ms a ms, aquest mateix
document els ajudar a elaborar una on sexplica qu s
infografia. Aquesta infografia, ens lhauran una infografia.
denviar com a molt tard dos dies abans del
Rbrica
dia de lexposici i ser avaluada a travs davaluaci de les
duna rbrica repartida prviament.
infografies.
A ms a ms, cada grup, li donarem un link
amb un Webquest que els facilitar el procs
de recerca sobre la temtica que els hi toca a
cada grup. Daquesta manera, els alumnes
sapropien, interpreten i exploten les
informacions especfiques que el docent els
hi assigna. A part, tamb en el Webquest,
sexplica com elaborar una infografia i estan
recollits els criteris davaluaci.
*Possiblement aquesta tasca no finalitzi a
laula, i lalumnat haur de continuar la cerca
i redacci a casa.

13

Gesti de
laula
Repartir
els
alumnes en 5
grups de 4
persones.

Sessi 3
Activitat

Intencionalitat
del professor
1. Elaboraci de - Afavorir
la infografia
lautonomia de
(60 min)
lalumnat.
Fase
- Desenvolupar
destructuraci la capacitat de
del
reflexi.
coneixement
- Promoure la
curiositat.

Objectiu/s

Continguts

- Ser capa de fer

una
sntesi
exhaustiva de la
informaci
recollida,
seleccionant
de
manera adequada
els
conceptes
bsics.

Es treballen
tots els
continguts
indicats a
l'apartat 5 de
continguts.

Breu descripci de les activitats i de la gesti Material i recursos

daula
Amb tota la informaci del document - Anar a laula
elaborat per cada grup a la sessi anterior, dinformtica.
elaboraran la infografia.
- Webquest per
*Es deixa com a lmit dentrega el mateix dia grup de recerca on
a la nit, lhauran dentregar per correu, i a hi haur:
Document
ms a ms, adjuntar el document redactat.
on sexplica qu s
una infografia.
Rbrica
davaluaci de les
infografies.

14

Gesti de
laula
Repartir
els
alumnes en 5
grups de 4
persones.

Sessi 4
Activitat

Intencionalitat del
professor
1. Posada en
Treballar
la
com de la
comunicaci oral de
recerca realitzada resultats.
(60 min)
Avaluar
el
Fase
coneixement dels
destructuraci
estudiants sobre un
del coneixement. tema especfic.
- Adonar-se de
possibles conceptes
que
no
hagin
quedat clars.

Objectiu/s
Comunicar
coneixements a
travs de ls de
diferents
suports
(powerpoint o
infografies).
- Autoregulaci
de
l'aprenenetatge.

Continguts

Breu descripci de les activitats i de la gesti

daula
Es
Es repartir a tota la classe les infografies i els
treballen
documents amb el temari realitzats per cada
tots els
grup. A ms a ms, una graella on puguin
continguts escriure conceptes que considerin rellevants o
indicats a que vulguin ampliar.
l'apartat 5 Cada grup far una exposici amb una durada
de
mxima de 7 minuts, sobre la recerca que han
continguts. realitzat i la informaci que han trobat.
Igualment es repartir una graella amb la que
els propis grups coavaluaran la feina feta pels
seus companys de grup i per ell mateix. Aix
sestablir una nota de treball en grup que
constar de la nota de la infografia i de les
coavaluacions.
Igualment les infografies seran avaluades a
partir duna rbrica que es mostrar als
alumnes abans que les facin, per tal que siguin
conscients dels criteris davaluaci.
* Per anar controlant els conceptes bsics que
cada alumne apunta a la seva graella, nosaltres
portarem un llistat dels que considerem
essencials, per garantir que tots els tinguin
anotats, independentment que puguin enriquirho amb d'altres que els interessin.

15

Material i
recursos
- Projector i
pantalla
per
projectar
els
power points
dels grups que
nhagin fet.
- Fotocpies de
les infografies
de cada grup.
- Rbrica de
coavaluaci de
treball en grup.
- Rbrica
davaluaci de
les infografies
(pels
professors).

Gesti de
laula
Repartir els
alumnes en 5
grups de 4
persones.

Sessi 5
Activitat

Intencionalitat del
professor

Objectiu/s

1. Exemple (10 - Permetre a lalumnat

min)
veure laplicabilitat dels
conceptes
treballats
Fase
fins al moment, al
daplicaci del context
presentat
nou
inicialment.
coneixement.

- Identificar en diferents
contextos de la vida
quotidiana, punts on es
puguin
aplicar
els
conceptes treballats.

2. Activitat de - Mostrar a lalumnat

conclusi i
laplicabilitat dels
tancament del conceptes treballats.
context.
(50 min)

- Identificar en diferents
contextos de la vida
quotidiana, punts on es
puguin
aplicar
els
conceptes treballats.

Fase
daplicaci del
nou
coneixement.

Continguts

Breu descripci de
les activitats i de la
gesti daula
Es treballen tots els Siniciar la sessi
continguts indicats amb un vdeo
a l'apartat 5 de
explicatiu de
continguts.
lartritis
reumatoide.

Es treballen tots els

continguts indicats
a l'apartat 5 de
continguts.

- Trobar laplicabilitat a
tots
els
conceptes
treballats en la malaltia
amb la qual hem iniciat
la recerca.

Hauran de fer una

activitat daplicaci,
on
hauran
de
respondre a una
srie de preguntes
sobre
lartritis
reumatoide.
*Shaur
davisar
que per la propera
sessi
han
destudiar-se
el
temari
ja
que
realitzaran
una
prova.

16

Material i
recursos

Gesti de laula

- Vdeo
dexplicaci
de lartritis.

Es far l'activitat amb

tot el grup classe de
manera que
pot
intervenir qualsevol
alumne.

- Activitat de Activitat que faran

tancament
individualment.
de context.

Sessi 6
Activitat
1. Resolem
activitats de la
selectivitat
(60 min)
(EXAMEN)
Fase daplicaci
del nou
coneixement.

Intencionalitat del
professor
- Treballar laplicaci
del
coneixement
adquirit
en
contextos nous.

Objectiu/s

Continguts

- Identificar en
diferents contextos de
la vida quotidiana,
punts on es puguin
aplicar els conceptes
treballats.

Es treballen tots
els continguts
indicats a
l'apartat 5 de
continguts.

- Fer s del
raonament cientfic
durant la resoluci de
problemes.

17

Breu descripci de les activitats i Material i Gesti de laula

de la gesti daula
recursos
Es repartir un examen amb - Examen. Activitat que es
preguntes contextualitzades de
far
la tipologia de la selectivitat, per
individualment.
tal que els alumnes apliquin els
continguts apresos.

8. Criteris generals d'atenci a la diversitat

Els coneixements que es treballaran a la seqncia didctica sestructuren a travs dun
context, que permet als alumnes conixer una realitat on els conceptes treballats sn tils per
explicar per qu es dna una malaltia determinada, en concret, lartritis reumatoide.
A ms a ms sutilitzen formes de gesti de laula inclusives, com ara el treball en grup
(utilitzant la metodologia de l'aprenenetatge basat en problemes) i les parelles. Durant
aquestes estones, a ms a ms, satendr de forma individualitzada a tots els alumnes que ho
requereixin. Daquesta manera sevita la desigualtat dassimilaci dels coneixements que pot
sorgir durant les cerques dinformaci.
Finalment, cal dir que tamb alguns dels materials han estat pensats de manera que facilitin la
comprensi per part de tot tipus dalumnes, com ara ls de dos tipus de suport per tal
dintroduir el context (text i vdeo) o b la subtitulaci del vdeo de tancament del context per
tal que tot lalumnat sigui capa dentendrel.

9. Criteris generals d'avaluaci

Durant la seqncia didctica saniran avaluant diferents tems, de manera que la nota final
sigui el mxim representativa de tot el que sha anat fent al llarg de les sessions. Per comenar
es passar a lalumnat una rbrica de coavaluaci per tal que avalun als seus companys i a ells
mateixos la feina que sha realitzat en grup. Com a professores tamb avaluarem aquesta feina
amb la mateixa rbrica, tot i que la feina que els grups hagin realitzat pel seu compte fora de
laula no lhaurem pogut avaluar, cosa que entre daltres fa que creiem necessari tenir en
compte la nota que hagi rebut cadasc per part dels seus companys. Aix la nota final de treball
en grup ser calculada de la segent manera: 50% la nota de les coavaluacions, 50% nota de
les professores.
A ms a ms, la infografia i el text realitzats per cada grup tamb lavaluarem a partir duna
rbrica, que ser mostrada als alumnes abans de fer aquesta infografia, per tal que puguin
tenir en compte els criteris davaluaci a lhora de realitzar-la.
Per ltim, les preguntes de la selectivitat resoltes durant lltima sessi, tamb seran
avaluades individualment. Donarem als alumnes set exercicis de selectivitat adaptats, i per
avaluar-los tindrem en compte les pautes de correcci de les PAU. Tot i que els alumnes
durant lhora de classe no puguin acabar totes les activitats, aix no repercutir en la seva nota
final, ja que per avaluar, es sumaran tots els punts obtinguts en la totalitat de preguntes
contestades, i desprs aquests punts es dividiran entre el nombre de preguntes que shan
contestat.
Aix doncs la ponderaci final de cadascuna de les activitats s la segent:

Treball en grup: 20% de la nota final (50% coavaluacions, 50% professores).

Infografia i text: 40% de la nota final.
Exercici tancament de context: 15% de la nota final
Examen amb exercicis selectivitat: 25% de la nota final.

10. Connexi amb altres matries

El producte final dels treballs en grup s una infografia, daquesta manera lalumnat ha de
realitzar un esquema que inclogui imatges i explicacions, que cridi latenci de manera visual i
que sigui clar i entenedor. Daquetsa manera pot considerar-se que aquesta infografia, a part
dincloure conceptes de biologia, treballa tamb temari de llengua (com fer un mapa
conceptual, com sintetitzar la informaci i expressar-la de manera clara) i tamb deducaci
visual i plstica (composici de les imatges en la totalitat de lesquema per tal que siguin
atractives i entenedores alhora).

17

Material per a l'alumnat

Sessi 1: Presentaci del context

La dificultat de cordar-se un bot

Marieta lvarez ha dedicat la seva vida al flamenco. Li
agrada, els moments que balla i ensenya a ballar sn
dels millors del seu dia. Pensa que s feli i afortunada.
Per no sempre ha estat aix.
Un dia va aixecar-se amb molt de mal al canell
esquerre. Cordar-se un bot, remoure el sucre del caf,
posar
melmelada
a
les
torrades
de
lesmorzar...resultava
impossible
per
ella,
extremadament dolors. Aquest dolor va passar a
afectar les seves classes de ball, convertint-se en un
mur entre el seu mn i ella mateixa, una font
dimpotncia. I aix ho va viure durant un temps, entre
metge i metge, diagnstics erronis i medicacions que no feien efecte, passant per crisis
invalidants en les que se sentia immbil com una esttua adolorida. Qualsevol cosa que
pogus tocar la seva pell, incls un llenol, es convertia en una sensaci punxant.
Finalment, grcies a una reumatloga del seu hospital, va ser diagnosticada dartritis
reumatoide. Aquesta malaltia afecta a 200.000 persones, 7 de cada 10 sn dones.
Comena per les mans i sextn a la resta darticulacions, fins a afectar-les totes, deixant el
pacient invalidat.
Grcies a la seva metgessa ha anat contestant a una srie de preguntes que li venien al cap
cada cop que pensava en la seva malaltia. Lartritis reumatoide s una malaltia
autoimmune, en la que les cllules del sistema immunitari responen contra els cartlags
de les articulacions, causant inflamaci i dolor. En aquest cas, no s necessria la presencia
de cap antigen extern perque sactivin i secretin anticossos, no sactiva cap tipus
dimmunitat contra un agent extern, sin que els anticossos ataquen el propi cos. Aix els
rgans que participen en la maduraci de les diferents cllules que formen part del
sistema immunitari, no funcionen correctament. En aquest tipus de malaltia, a ms a ms,
ls de vacunes com a prevenci, s totalment ilgic.
Marieta lvarez recorda la meva malaltia va comenar amb inflamaci i dolor al canell
esquerre. Van diagnosticar-me tendinitis degut a les llargues hores que em passo ballant...
tot i que a mi no macabava de fer el pes el diagnstic, sempre havia ballat igual o ms!
Vaig anar a rehabilitaci, i van ser els fisioterapeutes que matenien que van advertir-me
que el que em passava podia ser ms seris del que creien els metges. Desprs dhaver
dassistir a urgncies en ms duna ocasi, va aconseguir el diagnstic final, artritis
reumatoide. En aquell moment el dolor shavia exts al meu canell dret i als peus. Per
vaig pensar mai he estat malalta, ara tinc un diagnstic, i lluitar. Ser positiu ajuda a
curar-se.

18

Un cop llegit el text i visualitzat el vdeo de la notcia, respon les preguntes segents amb
els coneixements que tinguis:
1) Quines funcions t el sistema immunitari? Quin tipus de resposta immune existeixen?

2) Saps quins rgans formen part del sistema immunitari?

3) Contra qu actua el sistema immunitari? Saps qu s un antigen? Qu s un antics?

Quines funcions t?

4) Quines cllules estan implicades en la resposta immune? Quina s la seva principal

funci?

5) Qu s una malaltia autoimmune? Quins tractaments se segueixen en aquest tipus de

malalties? Per qu creus que s illgic ls de vacunes com a tractament preventiu de
lartritis?

19

Sessi 4: Rbrica davaluaci de la infografia

Grup:

Novell

Aprenent

Avanat

Expert

Presentaci
visual

No respecta els marges, el text

no est ben organitzat. La
lletra s difcil de llegir.
Utilitza elements distractors.
No utilitza lnies, separadors,
polgons, claus,...o noms en
ocasions puntuals, sense
aportar una idea al conjunt.

No respecta els marges, el

text no est ben
organitzat.
La lletra s clara i llegible.
Utilitza recursos visuals
que dificulten la lectura.
Utilitza lnies, separadors,
polgons, claus... per no
aporten una idea al
conjunt.

No respecta els marges, per el

text est ben organitzat.
La lletra s clara i llegible.
Els elements visuals sn poc
atractius.
Utilitza ocasionalment separadors,
lnies, fletxes, claus,...de manera
atractiva donant idea al conjunt
(homogentat)

Respecta els marges, el text

est ben organitzat.
La lletra s clara i llegible.
Els elements visuals que
utilitza sn molt atractius i
relacionats amb el tema.
Utilitza freqentment
separadors, lnies, fletxes,
claus, vinyetes,...de manera
atractiva donant idea al
conjunt (homogenitat)

Ortografia

Hi ha molts errors ortogrfics,

de puntuaci i gramaticals
(entre tres o ms)

Hi ha bastants errors
ortogrfics, de puntuaci i
gramaticals
(entre tres i dos)

Hi ha pocs errors ortogrfics, de

puntuaci i gramaticals (entre dos
o menys)

No hi ha errors dortografia,
ni errors de puntuaci i
gramaticals.

Exposici de
les idees
centrals

No resalta idees centrals.

No evidencia la capacitat de
sntesi.
Utilitza molt el retalla i
enganxa.
No sassocia correctament el

La infografia mostra
poques idees centrals.
Mostra certa capacitat de
sntesi de la informaci
trobada.
No sassocia correctament

La inforgrafia mostra algunes

idees centrals.
Mostra gran capacitat de sntesi
de la informaci trobada.
El text i les imatges estan
clarament relacionats.

La infografia, mostra totes les

idees centrals.
Mostra gran capacitat de
sntesi de la informaci
trobada.
El text i les imatges estan

text amb les imatges.

el text amb les imatges.

s dimatges i
colors

No sutilitzen ni imatges ni
colors per associar els fets
centrals.

No es fa un bon s dels
colors i el nombre
dimatges s redut.
Les imatges permeten de
forma escassa, associar
les idees centrals.

Les imatges que hi ha

corresponen al contingut i estan
collocades adequadament.
No es fa un bon s dels colors.

Les imatges que hi ha

corresponen exactament al
contingut (idees centrals),
estan collocades cercant una
composici esttica
equilibrada
Ls de colors contribueix a
associar i enfatitzar les idees.

Organitzaci
de la
informaci

Estableix fets massa genrics.

Incorrecta distribuci dels
espais.
No suggereix cap tipus
destructura.

Estableix successos
rellevants de la cerca
dinformaci, per sn
utilitzats de forma
desordenada.
No mant una correcta
distribuci dels espais.

Estableix de manera organitzada

alguns fets/descobriments.
Aprofita adequadament els
espais, apreciant-se una certa
estructura.

Estableix de manera
organitzada i progressiva, els
fets/descobriments.
Aprofita adequadament els
espais, suggerint lestructura.

Referncies

Utilitza 2 o menys referncies

Utilitza 3 referncies

Utilitza entre 4-5 referncies

Utilitza ms de 5 referncies

21

clarament relacionats.

Nom dels companys a coavaluar:

Sessi 4: Rbrica de coavaluaci del treball en grup

RBRICA

Cooperaci

Presa de
decisions

Responsabilitat
individual

Insuficient
0

B
1

Excellent
2

Ha participat aportant
idees i ha fet
observacions oportunes.

Ha participat molt
activament aportant idees
i fent observacions molt
interessants per
aconseguir uns resultats
ptims.

No ha escoltat ni
acceptat el que li han dit
els companys.

Ha escoltat els
companys i proposat
alternatives quan
sorgien problemes.

Ha escoltat els companys,

ha argumentat les seves
opinions i valorat les dels
altres.

Ha calgut recordar-li
sovint que havia de fer la
part de la feina que li
pertocava. Molt poques
vegades lha fet de
manera autnoma.

Ha fet la part de la feina

que li pertocava. Poques
vegades ha calgut
recordar-li.

Ha fet la part de la feina

que tenia assignada. No ha
calgut mai recordar-li.

Ha participat poc, no ha
aportat gaires idees.

Altres comentaris:

El meu
nom:

Grup:

Quina funci t el sistema

immune en el nostre organisme.
Com aquest participa en la
funci de relaci desenvolupada
per tots els ssers vius.
Quins tipus de resposta immune
existeixen i quines funcions
realitzen:
- Immunitat innata
- Immunitat adquirida

Quins rgans i com participen en

les
funcions
del
sistema
immune.

Qu s un antigen i quins efectes

t sobre lorganisme.
Qu s un antics i les funcions
que realitza dins el context del
sistema immunitari.
Quines
caracterstiques
especfiques t la uni antigenantics.

Conceptes per ampliar:

Quines cllules participen en la

resposta immunitria i quines
sn les seves funcions.

Alteracions
del
sistema
immunitari:
Concepte de malaltia
autoinmune.
Tractament
duna
malaltia autoinmune.
Complicacions
que
poden aparixer degut al
tractament.

24

Sessi 5: Activitat daplicaci

Complicacions de lartritis
La tuberculosi s una malaltia molt contagiosa, i s molt difcil deradicar perqu els
tractaments sn molt llargs i perqu sovint apareixen soques resistents als antibitics
administrats. Si els bacteris no sn eliminats totalment dun malalt, poden romandre als teixits
en forma latent i produir una nova infecci.
La Janna s una noia afectada per artritis reumatoide, una malaltia autoimmunitria, segueix
un tractament amb immunosupressors. Aquests medicaments el que fan s reduir lactivitat
del sistema immunitari. A ms, se li diagnostica, tuberculosi. El metge li comenta que el
percentatge dafectats per les dues malalties s elevat.

a) Qu s una malaltia autoimmunitria?

b) Quins rgans sn els que estan implicats en la resposta immune? Quines funcions fan?

c) El cartlag i les bosses sinovials de les articulacions sn les zones del cos que ms es
veuen afectades per lartritis reumatoide, quines molcules sn les que participen en
aquest atac?

d) Quines cllules secreten aquestes molcules?

e) Hi ha altres cllules que participin de la resposta immunitria? Quines?

25

f) Quin s el procs dactivaci que hauria dhaver seguit el sistema immunitari de la

Janna un cop detects lentrada del bacteri de la tuberculosi?

g) Quina pot ser lexplicaci que un elevat nmero de persones afectades per artritis
reumatoide, i en tractament per aquesta malaltia, estigui afectat tamb per tuberculosi?

26

Sessi 6: Examen conextualitzat

Nom:

Les diferncies sn la salsa de la

vida
Va fascinar al mn a laparixer al reality de la
televisi americana America's Next Top Model i
reivindicar el vitiligo. Pocs mesos desprs, Winnie
Harlow ja protagonitza la seva primera campanya
de moda. La marca Desigual ha contractat a la
model canadenca de 19 anys per la seva
campanya de tardor-hivern sota el lema Desigual y
los lunares que derrochan actitud, un doble sentit
en referncia a les taques que Harlow pateix des
que tenia 4 anys.
Harlow presenta una malaltia que afecta
considerablement a laspecte fsic, anomenada
vitligo, perqu els melancits, que sn les cllules
responsables de la pigmentaci de la pell, sn
atacades pel propi sistema immune i deixen de
produir melanina (el pigment responsable del color de la pell). Aquest atac acaba
traduint-se en una pell amb unes taques molt ms clares que el to natural.
a) Quin tipus de malaltia est patint Winnie Harlow? Explica-la.

b) Recentment sha descobert que un dels desencadenants del vitiligo s

lestrs. Aquest estrs indueix errors en la maduraci dels limfcits i provoca
laparici daquest tipus de malalties. Explica a quins rgans poden estar
donant-se aquests errors i quina s la seva principal funci.

27

c) Durant les visites de seguiment, els metges veuen que Winnie Harlow, tot i
presentar una bona resposta al tractament de la seva malaltia, s molt propensa
a patir encostipats. Els metges per, no se sorprenen daquesta situaci. Explica
el perqu.

d) Els encostipats que pateix la Winnie solen ser causats per lentrada dun virus
a lorganisme. Aix el seu sistema immune desenvolupa molcules en resposta a
la infecci. Ompliu la taula segent:
Quina molcula es
produeix i de quin tipus
s

Cllules que sintetitzen

aquestes molcules i on
maduren (les cllules)

Funci daquestes
molcules en la resposta
immunolgica

28

La prevenci s vida
El conegut actor de Two and a
half men (Dos hombres y
medio),

Charlie

Sheen,

se

suma als seus 50 anys, a la

llista de celebritats que han
contret

el

Aquesta

virus
s

del

una

SIDA.
malaltia

causada pel virus del VIH, que

es

transmet

majoritria

de
travs

manera
de

les

relacions sexuals.
El conegut actor, va presentar-se a lhospital amb els smptomes tpics de la malaltia, i
indicant que havia mantingut relacions sexuals de risc. Daquesta manera els metges
van realitzar-li un anlisi de sang que incloa la detecci dels glbuls blancs en sang.
Com es pot veure en la segent analtica, el nivell de limfcits i neutrfils es veu
alterat:

29

a) Un dels components del virus del VIH s la protena gp120. Des del punt de
vista immunolgic, com actua aquesta protena un cop una persona s infectada
pel virus? Descriviu el procs que desencadena.

b) En Charlie Sheen presentava una disminuci del nombre de limfcits, com

podem veure als resultats de lanlisi de sang prviament exposats. Expliqueu a
quin grup de cllules del sistema immune pertanyen els limfcits, quins tipus de
limfcits existeixen i quines funcions realitzen.

30

c) Aquestes persones capaces de lluitar contra el VIH sense prendre medicaci,

generen anticossos contra parts (antgens) del virus que no varien. Sn aquests
antgens els que sestan investigant per inclourels en una possible vacuna
preventiva. Explica de quina manera les vacunes aconsegueixen immunitzar
contra certes malalties, i quin tipus de resposta desencadenen.

31