Lherncia gentica

Unitat didctica de Biologia

de 4t dESO

Autors: Dani Morera i Jlia Sol

Tutor: Miquel Nistal
Mentor: Paz Montserrat (Institut Joan Or)
Aprenentatge i Ensenyament de les Cincies Naturals III

Mster de Professorat de Secundria de Cincies Naturals (UPF-UOC)

Curs: 2016-2017
 NDEX

1. Presentaci de la unitat didctica

2. Context
a. Context daprenentatge
b. Context daplicaci
3. Competncies
a. Competncies generals
b. Competncies especfiques de lmbit cientificotcnic.
4. Objectius daprenentatge
5. Continguts
a. Consideracions al voltant dels continguts
6. Programaci de la seqncia didctica
7. Criteris generals datenci a la diversitat
8. Criteris generals davaluaci
9. Criteris davaluaci summativa
10. Connexi amb altres matries
11. Annex
a. Dossier dactivitats de lalumne
b. Activitats dampliaci (del blog)
c. Material pel professor
d. Contractes pedaggics
e. Instruments davaluaci

2
 1. Presentaci de la unitat didctica

Aquesta unitat didctica destinada per als i les alumnes de 4t dESO de loptativa de
Biologia - Geologia de lInstitut Joan Or de Martorell s per a treballar la unitat didctica de
lherncia gentica mendeliana o clssica. Pel seu disseny sha utilitzat el suport del llibre
Torres et al., (2016).
En aquesta seqncia didctica de nou sessions es treballen els conceptes bsics de la
gentica, ja que sn alumnes que no han treballat mai aquests continguts. En vries
ocasions es necessita ls de la sala dordinadors i tenen un suport online que s el blog de
la seva professora, on hauran de realitzar alguns exercicis i hi podran consultar informaci
addicional.
La unitat didctica gira entorn a tres casos de persones que tenen dubtes sobre malalties
dherncia gentica, i que per tant, demanen consell gentic. Durant la unitat didctica, els
alumnes van assolint els coneixements necessaris per poder descriure correctament
aquests casos i donar una resposta al consell gentic. Realitzen exercicis dherncia
mendeliana i altres de malalties hereditries. En vries ocasions treballaran en grup i per
parelles, i finalment, duran a terme un debat.

Lassignatura est partida en dues classes (optatives), de tal manera que hi ha dos grups de
14 alumnes cada un (loptativa 41 i la 43). Sn dos grups molt diferents entre ells, tant pel
que fa a la seva composici, no hi ha paritat de sexes, com per linters i motivaci.

Durant la primera fase dobservaci del prcticum en aquesta aula vam poder detectar que
la falta de planificaci o gesti del temps podia estar posant entrebancs en el
desenvolupament dels alumnes. Per aquest motiu, la seqncia inclou un mini-cicle de
recerca acci sobre ls de contractes pedaggics per a organitzar les situacions
daprenentatge, modificar els punts de vista dels alumnes i arribar a compromisos.

2. Context
a. Context daprenentatge: Presentem tres escenaris: una malaltia dherncia
mendeliana autosmica, una malaltia gnica lligada al sexe, i una malaltia
cromosmica.
El primer cas, s en Joan, un noi de vint anys que vol fer un consell gentic
per saber si t la malaltia de Huntington, li van comentar que un familiar seu
lhavia patit.
El segon cas, sn lAlcia i lAleix, una parella que sap que una de les
besvies patia hemoflia i estan preocupats per si el beb que estan esperant
estar malalt.
El tercer cas, sn la Maria i en Mart, la Maria pateix la sndrome de Down i
volen saber si el seu fill pot patir-la.
Es tracta doncs, de tres casos ben diferents, que permetran exemplificar els
continguts de gentica.
Seguidament, ens centrem en un dels casos per seguir treballant els
3
 conceptes.

b. Context daplicaci: Els alumnes hauran de donar resposta a un dels casos

mitjanant un consell gentic que simpartir al final de la unitat didctica
utilitzant tots els continguts apresos i la dinmica del debat. Lobjectiu ser
potenciar un debat biotic i sociocientfic, per tal de ser capaos de defensar
diferents posicions de manera argumentada.

3. Competncies
a. Competncies generals de lESO

Competncia comunicativa lingstica i audiovisual:

Els alumnes hauran de resoldre una pregunta plantejada a linici de la seqncia
didctica mitjanant els continguts adquirits i en forma de debat.
Al llarg de la unitat didctica els alumnes treballen diferents tcniques i suports de
comunicaci (mapes conceptuals, exposicions, treball per parelles).

Competncia Digital:
C2, C3 - Els alumnes hauran dutilitzar eines dedici de textos per tal delaborar les
tasques encomanades amb la finalitat de crear presentacions multimdia. Hauran
deditar imatges i manipular diferents documents.

C4 - Per tal de crear un document vera els alumnes hauran de cercar, contrastar i
seleccionar informaci digital adequada, alhora que considerin la idonetat de les
fons consultades.

C6, C7, C8 - Hauran dutilitzar el blog com un entorn de treball i aprenentatge, on hi

podran cercar informaci addicional, ampliar els conceptes i continguts treballats a
classe i penjar-hi tasques i reflexions.

C10 - Durant les sessions TIC, es procurar que els alumnes mantinguin una posici
ergonmica adequada per prevenir lesions i adquirir bons hbits.

C11 - Es vetllar perqu els alumnes utilitzin fonts dinformaci reconegudes i

sevitar ls fraudulent dinformaci i/o suports digitals tot respectant els drets
dautor.

Competncia Personal i Social:

Durant el transcurs de la unitat didctica, els alumnes hauran daprendre a conduir el
seu propi aprenentatge i ser-ne conscients, adquirint les habilitats, les estratgies i
els procediments necessaris. Tamb hauran de desplegar actituds i valors personals
com respecte als altres i a un mateix, responsabilitat, perseverana i
autoconeixement. Es potenciar el treball autnom per tal de bastir lalumne amb les
4
 eines necessries que contribueixin a la construcci duna identitat personal, social i
ciutadana.

b. Competncies especfiques de lmbit cientificotcnic

C5 - Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament cientfic:

El context de la seqncia s un problema de la vida quotidiana (malaltia hereditria)
i per a respondre-ho cal utilitzar el raonament cientfic, sobretot en el debat.
Demostraci dels experiments de Mendel. Cerca dinformaci i exposici sobre altres
malalties hereditries.

C15 - Tot i que no es tractar de manera directe aquest tema, sintentar donar
resposta a les qestions sobre sexualitat i reproducci humanes, a partir del
coneixement cientfic, valorant les conseqncies de les conductes de risc.
Possiblement apareixer en la prctica dexercicis sobre problemes de gentica; en
la interpretaci dun cariotip; en la explicaci de tcniques de selecci de lembri; i
la participaci i raonament en el debat final per al consell gentic.

4. Objectius daprenentatge

a. Objectius de lmbit cognitiu:

- Descriure els conceptes de carcters hereditaris, autosmic, lligat al sexe i

cromosmic.
- Definir carcter dominant i recessiu.
- Treballar la histria i la naturalesa de la cincia: conixer la figura de
Mendel i la seva influncia en la gentica.
- Significar el genotip i el fenotip.
- Caracteritzar individus homozigots i heterozigots.
- Adquirir conceptes bsics de la gentica com els segents: gen, allel,
cromosoma, cromatina.
- Comprendre la teoria cromosmica de lherncia.
- Interpretar les diferents eines de representaci (arbres genealgics i
cariotips).

b. Objectius procedimentals:

- Interpretar la informaci de manera crtica i selectiva.

- Participar i interactuar a les plataformes digitals (blog de classe).
- Utilitzar les eines donades per participar de manera activa durant les
sessions (cartes de conversa).
- Treballar de manera cooperativa.
- Adquirir una base conceptual prou estable com per encarar un debat i poder
defensar uns arguments i refutar uns altres.
5
 - Assolir tots els objectius fixats al contracte didctic creat entre tots.

c. Objectius actitudinals:

- Respectar el contracte social redactat entre tots.

- Participar i respectar el torn de paraula durant les sessions i el debat final.
- Collaborar i responsabilitzar-se de les tasques a realitzar durant els
diferents treballs individuals i en grup.
- Desenvolupar esperit crtic per ser capa dautoavaluar-se i coavaluar als
companys.
- Fer el possible per assolir els objectius fixats als diferents contractes
redactats.

5. Continguts
- Variabilitat dels ssers vius: carcters hereditaris i no hereditaris.
- Genotip i fenotip.
- Gen i allel.
- La teoria cromosmica de lherncia i el model dherncia mendeli.
- Arbres genealgics i cariotips.
- Malalties hereditries (autosmiques (Huntington), lligades al sexe
(Hemoflia), cromosmiques (sndrome de Down)).
- Tcniques de diagnstic prenatal i preimplantacional.

Consideracions al voltant dels continguts: Aquest s el primer curs que

apareixen conceptes de gentica en el seu currculum. Amb la unitat prvia que han
fet, han treballat els cromosomes i el cicle cellular (mitosi i meiosi), i en la segent
unitat treballaran lADN i les mutacions.
A 1r de Batxillerat tornaran a treballar aquests continguts: genotip, fenotip, definici
del concepte de gen, etc. I naugmentaran la complexitat, per exemple treballaran: el
reconeixement dels cids nucleics com a portadors de les caracterstiques
hereditries, la significaci dels diferents tipus de mutacions, etc.

Pel que fa a les idees prvies o errors habituals, sovint costa dentendre lexpressi
de carcters en la generaci filial que no es mostren en els pares.
Pot haver-hi la creena que la influncia de la mare en les caracterstiques de la
descendncia s superior a laportaci del pare. I sovint es fa una associaci
freqent entre les caracterstiques de les nenes i les seves mares, aix com entre els
nens i els seus pares.
Tamb que els factors ambientals influeixen en lexpressi del genotip.
6
s possible que hi hagi malentesos sobre els canvis no heretables dun individu i els
carcters hereditaris, i per tant, arribar al pensament de lherncia dels carcters
adquirits (pensament lamarcki).

Per conixer les seves idees prvies els vam donar un formulari unes setmana
abans de la nostra intervenci per conixer qu saben i poder treballar a partir
daquests coneixements.

7
 6. Programaci de la seqncia didctica

Sessi 0
Qestionari didees prvies: Anterior a linici de la unitat didctica, els alumnes han
respost individualment i sense ajuts, un qestionari amb diferents preguntes sobre el camp
de la gentica.. Daquesta manera, hem pogut saber quins coneixements o idees prvies
tenen sobre la gentica.

Sessi 1

Fase del Cicle Exploraci i regulaci / Introducci de nou coneixement

Objectius -Plantejar lescenari de la unitat didctica: els tres casos i el consell

gentic en forma de debat final.
-Entre tots (alumnes - professor) redactar el contracte didctic
(marcar objectius) i contracte social (marcar normes).
-Facilitar les cartes de conversa.
-Cercar i entendre els conceptes segents: carcter hereditari,
malaltia autosmica i malaltia hereditria lligada al sexe.
-Presentar els conceptes de carcter dominant i recessiu.

5 Presentar el context (els tres casos i el producte final).

Descripci
20 Redactar el contracte didctic i el contracte social.

5 Donar cartes de conversa.

25 Recerca dinformaci dels tres casos a Internet. Els alumnes

escullen quin cas volen buscar. Amb lajuda del full de
recerca i presentaci.

5 Entrega de la fitxa resum amb els conceptes que han

dhaver trobat.

Gesti daula i Els alumnes es disposaran en els seus llocs, de manera participativa
atenci a la per tal de poder redactar entre tots els contractes.
diversitat Posteriorment, els alumnes sagruparan per grups per tal descollir
un dels tres casos de lescenari i buscar-ne informaci a Internet
amb lajuda de la guia de recerca.

Avaluaci Amb la redacci dels contractes didctics els alumnes reflexionen

8
 regulaci sobre quins continguts tractarem en la unitat i quines sn les normes
que volem que hi hagi a laula.
Durant la recerca dinformaci dels tres casos, els alumnes hauran
de repartir-se la feina de recerca. Hauran de treballar de manera
collaborativa amb lobjectiu de poder transmetre posteriorment els
coneixements adquirits a la resta del grup.

Sala dordinadors
Materials i Contracte didctic i contracte social
recursos Cartes de conversa
Fitxa resum de conceptes (glossari)
Guia de recerca

Sessi 2

Fase del Cicle Introducci de nou coneixement

-Entendre els conceptes dominant i recessiu, genotip i fenotip,

Objectius homozigot i heterozigot.
-Conixer la figura de Mendel i els seus experiments gentics.

10 Posada en com i sntesi de la sessi anterior.

Descripci
8 Visualitzaci de laudiovisual de Mendel.

17 Treballar la diferncia entre carcter dominant/recessiu,

genotip/fenotip i homozigot/heterozigot, a partir dels
experiments de Mendel.
Encarregar la recerca de carcters fenotpics de la seva
famlia (color ulls, lbul orelles, barbeta, lnia del cabell,
etc.).

25 Exercicis dherncia Mendeliana.

Gesti daula i Primerament, els alumnes es podran reagrupar com en la sessi

atenci a la anterior per fer la posada en com dels casos. Desprs, els alumnes
diversitat es disposaran en els seus llocs habituals de classe.
Durant els exercicis, treballaran individualment per es podran
ajudar entre ells.

Avaluaci Els alumnes es disposaran en els seus llocs habituals a laula per a
regulaci treballar individualment, per podran compartir el coneixement i fer-
se un cop de m si s necessari durant la realitzaci dels exercicis.

9
 Ser la primera sessi en la qual els alumnes hauran de comenar a
complir del tot els contractes, els hem danar recordant la seva
importncia (estaran penjats a laula), i el mateix pel que fa les
cartes de conversa.

Projector
Materials i Presentaci Power Point
recursos Internet per a laudiovisual de Mendel:
https://www.youtube.com/watch?v=okK7aJv7p0U&t=223s
Exercicis dherncia mendeliana
Pissarra blanca

Sessi 3

Fase del Cicle Introducci de nou coneixement / Aplicaci

Objectius -Aplicar la teoria de lherncia mendeliana.

-Introduir la teoria cromosmica de lherncia.

5 Reps de la sessi anterior.

Descripci
20 Joc per a la demostraci de Mendel.

5 Visualitzaci dun vdeo sobre cromosomes / autosomes.

25 Explicaci de la teoria cromosmica de lherncia i

relacionar-la amb els casos de lescenari. Explicaci dels
arbres genealgics.

5 Entrega als alumnes de la fitxa resum dels conceptes

(glossari) i explicaci de la tasca a realitzar al blog sobre
Mendel.

Gesti daula i Els alumnes es disposaran repartits per laula per tal de dur a terme
atenci a la el joc on saplicaran les lleis de Mendel.
diversitat Seguidament, els alumnes es disposaran als seus llocs habituals. Es
dur a terme la visualitzaci del vdeo per acabar dinterioritzar
alguns conceptes. I finalment, es dur a terme una explicaci per
part del docent on caldr prestar molta atenci i resoldre els dubtes
que sorgeixin ja que els continguts seran necessaris per a la
segent sessi.

Avaluaci Els primers minuts seran dedicats a fer un reps de la sessi

regulaci anterior i dur a terme el joc. En el joc els alumnes es podran fer

10
 comentaris sobre el funcionament i es podran ajudar entre ells si s
necessari.
Posteriorment, ls de diferents suports com s lexplicaci del
docent i la visualitzaci dun audiovisual ajudaran a la comprensi
de la teoria cromosmica de lherncia.
Durant tota la sessi els alumnes hauran de seguir complint els
contractes redactats i utilitzar les cartes de conversa.

Projector
Materials i Joc de Mendel
recursos Internet per al vdeo:http://lagenetica.info/ca/la-vida-2/els-
cromosomes/
Article del Pas penjat al blog
Fitxa resum de conceptes (glossari)

Sessi 4

Fase del Cicle Introducci de nou coneixement / Aplicaci

Objectius -Assegurar els conceptes bsics de la gentica.

-Treballar la naturalesa de la cincia: La influncia de Mendel en la
gentica.
-Diferenciar les malalties lligades al sexe

5 Reps de la sessi anterior

Descripci
15 Dubtes o comentaris sobre larticle del Pas que shan llegit i
comentat al blog. I reflexi sobre la naturalesa de la cincia

40 Exercicis darbres genealgics i exercicis sobre malalties

lligades al sexe

Gesti daula i En la primera part de la sessi els alumnes seuran en rotllana. Es

atenci a la far un reps conjunt de la sessi anterior i es passar a resoldre
diversitat els dubtes i/o comentaris de larticle. La disposici en rotllana haur
de motivar lautoregulaci, cocorrecci i resoluci de dubtes entre
els mateixos alumnes, essent necessria la participaci dels docents
noms en casos de necessitat.
A la segona part, els alumnes recuperaran la disposici habitual a
laula i treballaran individualment, per compartint el coneixement.
Daquesta manera els alumnes amb els conceptes ms interioritzats
podran explicar (i per tant, acabar dadquirir) els conceptes amb les
seves prpies paraules. I els alumnes amb ms dificultats rebran les

11
 explicacions amb un llenguatge, potser ms entenedor per a ells.
Els exercicis seran coavaluats a la segent sessi.

Avaluaci Ja que es treballar collaborativament i els alumnes entre ells es

regulaci resoldran dubtes, ser un eina dautoregulaci que alhora crear un
sentiment de pertinena al grup. Els alumnes amb major destresa
cognitiva podran ajudar als alumnes amb major dificultat a
comprendre conceptes difcils per a ells. Els exercicis seran
coavaluats a la segent sessi.

Fitxes de debat
Materials i Exercicis sobre herncia lligada al sexe
recursos Projector
Internet (per veure el blog)

Sessi 5

Fase del Cicle Aplicaci / Reestructuraci

-Aplicar els coneixements gentics adquirits fins al moment

-Utilitzar les eines TIC per construir un cariotip virtual
Objectius -Avaluar amb criteri

25 Activitat virtual del cariotip

Descripci
20 Coavaluaci dels exercicis anteriors

15 Qestionari didees prvies

Gesti daula i A laula dinformtica, els alumnes asseguts per parelles faran
atenci a la lactivitat del cariotip virtual.
diversitat Per a la coavaluaci dels exercicis, els alumnes rebran el full
dexercicis dun altre company (annim) i hauran de fer la correcci i
proposar millores. Finalitzada lactivitat els docents desvetllaran els
propietaris dels exercicis i si hi ha temps es far lintercanvi fent el
retorn oral. Tornant a les posicions naturals a laula, es tornar a
passar el qestionari de les idees prvies, que hauran de resoldre
individualment i sense materials ni suport.

Avaluaci Durant lactivitat del cariotip, els alumnes treballaran de manera

regulaci collaborativa. Daquesta manera es potenciar lautoregulaci entre
els mateixos alumnes. En cas que sigui necessari, els docents
podran reorientar a les parelles en cas que es dispersin.

12
 Durant la coavaluaci, els alumnes corregiran/avaluaran lexamen
dun altre company sense saber de qui s, utilitzant una rbrica
prviament preparada pels docents. Daquesta manera, les
correccions/avaluacions seran objectives. Hauran de desenvolupar i
argumentar un retorn cap al company.
Es far el qestionari per aquesta vegada, al finalitzar, seran els
mateixos alumnes que compararan els dos qestionaris. Daquesta
manera sadonaran de la seva evoluci tant cognitiva com
argumentativa. Aix, rebran un refor positiu i motivacional.
El qestionari didees prvies busca esbrinar laprofitament de les
sessions de manera qualitativa, repetint un qestionari passat
prviament a linici de la unitat didctica (sessi 0).

Aula dordinadors
Materials i Internet per al Cariotip virtual:
recursos http://www.biologia.arizona.edu/human/act/karyotyping/karyotyping.ht
ml
Els dos qestionari didees prvies
Pautes de correcci per a la coavaluaci dels exercicis

Sessi 6

Fase del Cicle Aplicaci

Objectius -Diferenciar els grups sanguinis

-Identificar la codominncia i lherncia intermdia
-Treballar de manera conjunta pel coneixement cooperatiu
-Fomentar la competncia comunicativa

20 Explicaci dels grups sanguinis (allelomorfisme mltiple:

Descripci sistema ABO; antigen / antics; factor rh).

20 Exercicis de grups sanguinis, codominncia i herncia

intermdia.

20 Exposici per parelles de recerca dinformaci dels tres

casos.

Gesti daula i Asseguts a les seves posicions naturals a laula es dur a terme la
atenci a la sessi eminentment magistral utilitzant el material necessari i
diversitat disponible.
Amb la mateixa disposici es faran el seguit dexercicis seleccionats
pels docents.

13
 Les exposicions de les recerques es faran per parelles (o en els
casos que ho hagin requerit, en grups ms nombrosos) utilitzant
aquell material que els alumnes creguin necessaris. La gesti de la
presentaci quedar totalment a discreci dels alumnes. Si hi ha un
alumne amb dificultats comunicatives, laltre company podr fer-se
crrec de la presentaci, encara que es valorar positivament la
participaci de tots els membres.

Avaluaci Utilitzant les cartes de debat, els alumnes podran/hauran dintervenir

regulaci durant la sessi. Daquesta manera es potenciar i posar en
prctica eines de debat que sutilitzaran al final de la unitat didctica.
Durant les presentacions els alumnes hauran de mostrar-se
respectuosos cap a la feina feta pels altres companys i hauran
daprendre els apunts que creguin oportuns. Al final de cada
exposici es disposar de temps per poder respondre les preguntes
sorgides espontniament pels altres companys. Sutilitzar una
rbrica per avaluar les exposicions

Projector
Materials i Presentaci Power Point
recursos Exercicis de grups sanguinis, codominncia i herncia intermdia.
Fitxa resum de conceptes (glossari)
Rbrica per a lexposici

Sessi 7

Fase del Cicle Introducci / Aplicaci

-Distingir diferents tcniques de diagnstic prenatal i

preimplantacional
Objectius -Disposar les bases per crear un mapa conceptual.
-Desenvolupar la competncia comunicativa.
-Conixer alguns models experimentals utilitzats en aplicacions
gentiques.

20 Exposici per parelles de recerca dinformaci dels tres

Descripci casos.

10 Explicaci de models experimentals utilitzats en gentica.

30 Explicaci de tcniques de diagnstic prenatal i

preimplantacional

Gesti daula i Les exposicions tindran la mateixa gesti daula que durant la sessi

14
 atenci a la anterior.
diversitat No hi haur una gesti daula particular durant les explicacions.

Avaluaci Sutilitzaran les rbriques de la sessi anterior per avaluar les

regulaci exposicions.
Durant les explicacions els alumnes podran fer s de les cartes de
conversa.

Rbrica per a lexposici

Materials i Projector
recursos Presentaci Power Point

Sessi 8

Fase del Cicle Aplicaci / Sntesi

Objectius -Sintetitzat i relacionar els continguts de la unitat didctica

-Aplicar les normes de debat.
-Ser capa dautoregular-se utilitzant les eines apreses durant la
unitat didctica.

Descripci 20 Sntesi

40 Debat

Gesti daula i Durant la primera part de la sessi es far una sntesi de tota la
atenci a la unitat didctica on es resoldran aquells dubtes que hi pugui haver.
diversitat Depenent del temps disponible es far en mode magistral, passant
la fitxa resum o de manera ms participativa fent un esquema entre
tots a la pissarra.
Asseguts en rotllana i amb les cartes de conversa es plantejar la
qesti presentada a linici de la unitat didctica (cas del context
daplicaci). Amb tots els coneixements adquirits es potenciar un
debat biotic i sociocientfic sense buscar una soluci conjunta sin
amb el qual els alumnes siguin capaos de defensar diferents
posicions de manera argumentada. Els docents faran les funcions
de moderadors/animadors del debat, vetllant perqu tothom participi
i ho faci de manera respectuosa.
Utilitzant la mateixa disposici a laula, els docents passaran un
ltim qestionari on sels demanar la opini tant de la unitat
didctica com dels mecanismes utilitzats (contractes, cartes de
conversa, blog,...).

15
 Avaluaci Durant la sntesi els alumnes hauran destar receptius i participatius
regulaci doncs sespera que durant aquesta activitat els alumnes posin a
prova els coneixements adquirits, es resolguin els dubtes que hi
pugui haver i finalment, sadonin de les mancances prvies a
lexamen final.
Sutilitzaran les cartes de conversa, per si tot ha anat com sespera,
ls daquestes cartes no hauria de ser necessari ja que de manera
autnoma, els alumnes haurien de ser capaos dautoregular-se
aplicant les normes adquirides.
Els docents, utilitzant una taula dobservaci, avaluaran als alumnes
(participaci, argumentaci, respecte cap als companys, informaci,
etc.) durant el transcurs del debat.

Materials i Cartes de conversa i informaci del debat (cas i normes)

recursos Fitxa de sntesi

Sessi 9

Fase del Cicle Avaluaci

Objectius Avaluar els coneixements apresos i adquirits.

40 Examen.
Descripci
20 Omplir el qestionari i reflexionar sobre la unitat.

Gesti daula i Asseguts i separats es passar lexamen final que formar part de
atenci a la lavaluaci summativa.
diversitat

Avaluaci Durant lexamen els alumnes hauran destar en silenci per tal de
regulaci poder concentrar-se i tenir el millor dels ambients possibles.
Durant el qestionari dopini es demanar la seva participaci
sincera, aix doncs, hauran de ser reflexius i argumentatius.

Materials i Examen
recursos Qestionari dopini

7. Criteris generals datenci a la diversitat

Lassignatura simparteix en dos grups actitudinal i cognitivament diferents. Es composen
ambds de 14 persones amb interessos i habilitats diferents, pel que tenen processos
daprenentatge, requisits i dificultats ben diferents.
16
Per tal que tots els alumnes progressin en aquest procs, utilitzem diferents metodologies
daprenentatge i diferents suports per atendre a les intelligncies mltiples (joc de
demostraci, s de simuladors i de recerca a Internet, exercicis escrits, lectura dun article,
exposici oral i debat).
Treballem en vries ocasions en grup, per afavorir la cooperaci entre companys.
En els casos que ho requereixin, a criteri del docent i/o lalumne, es formalitzar un
contracte didctic diferent al del grup classe (didctic - xit). Amb uns objectius ms
assumibles per lalumne en qesti. Aix afavorim el seu sentiment de millora i progrs quan
assoleixi els objectius personalitzats. Alhora que quan t una millor autoestima, es refora
tamb la seva relaci social amb els altres companys. En aquests casos el contracte ser
revisat abans de la finalitzaci de la unitat didctica per tal de corregir aquelles estratgies
que no obtenen el resultat esperat i potenciar aquelles que permeten assolir lobjectiu fixat.
En els casos que siguin alumnes amb altes capacitats, es proposaran activitats
complementries per tal que en aquests casos, no hi hagi un increment de la crrega de
tasques sin un increment del contingut cognitiu i laprofundiment de conceptes ms
complexes.

8. Criteris generals davaluaci

Aquesta unitat ser avaluada al llarg de la seqncia didctica, malgrat que el pes major
ser en lexamen i el debat final.
A nivell conceptual caldr adquirir els conceptes bsics de la gentica (gen, allel, genotip,
fenotip, carcter dominant, carcter recessiu, homozigot i heterozigot); explicar els
experiments de Mendel; interpretar la transmissi dels carcters hereditaris, incloent-hi
certes malalties; analitzar els arbres genealgics; conixer el sistema ABO; i diferenciar les
principals tcniques de diagnstic prenatal i preimplantacional.

Utilitzarem el test de les idees prvies com a eina davaluaci formativa. El passarem un
altre cop al mig de la unitat i una ltima vegada al final de la mateixa.

Ser indispensable lassistncia, es valorar la participaci activa de lalumnat i el seu

comportament, tan en les classes de treball individual com en les de treball en grup. Tamb
es valorar el tractament de la informaci de manera crtica i selectiva, collaborar i
responsabilitzar-se de les tasques i ser capa de coavaluar als companys.

Ls de les targetes de debat durant les sessions ordinries no formar part de lavaluaci
summativa per s que donar informaci de lacceptaci i progrs del mecanisme
dautoregulaci. Es podr avaluar utilitzant una taula dobservaci.

17
El compliment dels contractes, sobretot linstitucional, tamb formar part de les avaluacions
no summatives. El no respectar-los de manera reiterada podr comportar una amonestaci
a lavaluaci final de lalumne en qesti.
A nivell dels contractes didctics dxit lassoliment o no dels objectius marcats podr
comportar una bonificaci o una penalitzaci a lavaluaci depenent de lestipulat entre
professor i alumne al contracte esmentat.

9. Criteris davaluaci summativa

Coavaluaci dels exercicis (S5): 10%
Exposici per parelles (S6 i 7): 10%
Examen (S8): 50%
Debat (S9): 20%
Objectius contractuals (totes les sessions): 10% (variable)

10. Connexi amb altres matries

Llengua: s de diferents tipus de textos lingstics per comunicar i argumentar dades i
idees oralment i per escrit: descripci, explicaci, definici, exposici, justificaci i
argumentaci.
Lectura crtica de textos amb contingut cientfic, obtinguts de fonts diverses.
Matemtiques: Aplicaci de probabilitats.
Educaci per a la ciutadania: Reflexi sobre labast dalgunes propostes cientfiques amb
incidncia social.

18
 11. Annex
a. Dossier dactivitats de lalumne
Sessi 0
Descobrint els conceptes previs
Els alumnes reben lencrrec demplenar aquest qestionari noms amb els coneixements
que tinguin en aquest moment. Sels deixar 10 per completar la tasca, individualment i
sense disposar de fons dinformaci (ni llibre ni Internet). Aquesta activitat t com a objectiu
fer aflorar les idees prvies i com a tal no pot ser avaluable quantitativament. A final de la
UD es tornar a passar el qestionari i es valorar si hi ha hagut canvis tant el les respostes
com en les argumentacions. Es far una avaluaci qualitativa del qestionari.
Conceptes previs:

1- Tota la informaci per crear un sser viu, es troba emmagatzemada en unes estructures dins el
nucli cellular. Saps quin nom reben aquestes estructures?

2- Quina s la cincia qu estudia la transmissi de lADN?

3- Les cllules es divideixen per reproduir-se. Per saps com es diu el procs mitjanant el qual en
resulten dues cllules exactament iguals?

I laltre procs que hi ha de divisi, quina caracterstica destacaries?

Saps el nom del procs?

4- Qui s conegut com el pare de la gentica?

Gregor Mendel
Jean-Baptiste Lamarck
Alfred Wegener
Bruce Wayne

5- Si les vaques de la F2 A1A2 tinguessin una cria, podria ser totalment blanca? Raona-ho.

6- Quina s la bajanada, relacionada amb la gentica, ms gran que has sentit?

19
Sessi 1

Guia de recerca / presentaci

1. Nom de la malaltia
2. Caracterstiques de la malaltia
3. Simptomatologia
4. Causes
5. Diagnstic
6. Histria del descobriment
7. Consell gentic justificat adaptat a cada cas

Sessi 2

Exercicis dencreuaments

1. Els individus que manifesten un carcter recessiu sn homozigtics o heterozigtics per

aquest carcter? Per qu?

2. Explica amb les teves prpies paraules el significat de la segona llei de Mendel.

3. En certa espcie de plantes el color de la flor (A), domina sobre el color blanc (a). Com
podr ser la descendncia de lentrecreuament de plantes amb flors blaves amb plantes de
flors blanques, totes dues homozigtiques? Fes un esquema de lentrecreuament i indica la
descendncia a la primera generaci filial.

4. La llana negra de les ovelles s deguda a un allel recessiu (n) i la llana blanca a un allel
dominant (N). A lencreuar un molt blanc amb una ovella negra, en la descendncia va
aparixer una ovella negra. Quins sn els genotips dels pares?

5. Un granger ha encreuat 2 lnies pures de gallines, unes de plomes marrons (M) i amb
cresta senzilla (s) i altres amb plomes blanques (m) i cresta en roseta (S). Si els carcters
marr i cresta en roseta sn dominants. Quines proporcions fenotpiques sobtindran a la
F2?

20
6. En la mosca del vinagre, Drosophila melanogaster, el color del cos gris est determinat
per un allel dominant A , el color negre pel recessiu a. Les ales de tipus normal pel
dominant VG i les ales vestigials pel recessiu vg. Quines seran les proporcions fenotpiques
resultants de lencreuament entre un doble homozigtic de cos gris i ales vestigials i un
doble heterozigtic.

7. La rata domstica normalment t un color de pelatge marr i bigoti esclarissat (trets

dominants). Al laboratori shan obtingut 2 lnies pures, una de color blanc amb bigoti
esclarissat i altre de color marr i bigoti esps (el color blanc i el bigoti esps sn carcters
recessius).
A lencreuar les dues lnies, la F1 va ser de fenotip normal. Calcula les proporcions
genotpiques i fenotpiques en la F2. ( M - pelatge marr, m - pelatge blanc; R - bigoti esclarissat, r bigoti
esps).

8. Al tomquet, el color vermell del fruit s dominant sobre el color groc i la forma bilocular
domina sobre la multilocular. Quina proporci de plantes amb tomquets vermells
multiloculars sobtindran en la F2 partint dun encreuament entre dues lnies pures, una
vermella i bilocular i una altra groga i multibilocular ( V - vermell, r - groc; B - bilocular, b -
multilocular).

9. En el psol de jard (Pisum sativum) el color de les llavors s degut a 2 allels dun gen:
lallel A determina el color groc i es dominant sobre a que determina el color verd. Duna
altra banda, lallel L s el responsable de la formaci de les llavors llises i domina sobre l
que determina les llavors rugoses. A lencreuar una planta amb llavors verdes i llises amb
una altra amb llavors grogues i llises sha obtingut una descendncia formada per unes
plantes amb llavors grogues i llises i altres amb llavors grogues i rugoses. Determina en la
mesura que sigui possible, els genotips dels progenitors.
21
Sessi 3

La naturalesa de la cincia: La influncia de Mendel en la gentica

Article sobre Mendel (adjuntat):
http://elpais.com/elpais/2015/10/08/ciencia/1444315209_234020.html

Sessi 3

Arbres genealgics
Extret de la pg. 51 del llibre de text.

22
Sessi 4

Exercicis darbres genealgics

Casos particulars de cada famlia amb els seus carcters fenotpics.

Exercicis de malalties hereditries (lligades al sexe i altres)

1. En lhome, lalbinisme (falta de pigmentaci), s el resultat de dos allels recessius, a , i la

pigmentaci, carcter normal, ve determinat per lallel dominant A .

Si dos individus amb pigmentaci normal tenen un fill alb.

a) quins poden ser els seus genotips?
b) quina s la probabilitat que en la descendncia tenguin un fill alb?

2. Lhemoflia s una malaltia hereditria que s deguda a un gen recessiu situat en el

cromosoma X. Quina ser la proporci dhemoflics en la descendncia dun matrimoni
format per una dona portadora del gen ( XhX ) i un home normal ( XY )?

3. Un gen recessiu lligat al sexe produeix en lhome el daltonisme. Un gen influt pel sexe
determina la calvcie (dominant en els homes i recessiu en les dones). Un home heterozigot
calb i daltnic es casa amb una dona sense calvcie i amb visi dels colors normal, el pare
23
de la qual no era ni daltnic ni calb i la mare si que era calba i amb visi normal. Quins
fenotips poden tenir els fills daquest matrimoni?

4. Explica per qu les malalties lligades al sexe sn ms freqents en els homes que no pas
en les dones.

Sessi 6

Exercicis de grups sanguinis.

1. Segons els possibles genotips del sistema AB0:

- Una parella del grup AB podria tenir fills del grup 0? I del grup B?
- Una parella del grup sanguini A podria tenir un fill del grup 0? Quin seria el genotip
dels pares?
- Una parella del grup B podria tenir un fill del grup A?
- A quin pot donar sang una persona del grup 0?

Durant diverses sessions:

Glossari de conceptes

Cromosoma: component del nucli cellular que s visible quan la cllula est en
divisi, i est compost per DNA i protenes.
Cromosoma sexual: parella de cromosomes anomenats tamb heterocromosomes
que poden ser X i/o Y, indicant el sexe de lindividu.
Autosoma: cromosoma no sexual, no porta informaci sobre el sexe de lindividu.
Gen: factor gentic que contribueix a determinar un tret. s un fragment de
cromosoma (DNA, excepte en alguns virus que enlloc de DNA tenen RNA).
Allel: una de les formes alternatives que pot presentar un gen.
Homozigot: individu que per a un carcter posseeix els gens allels iguals.
Heterozigot o hbrid: individu que posseeix els gens allels diferents.
24
 Genotip: conjunt de gens presents en un organisme.
Fenotip: manifestaci duna caracterstica (predeterminada pel genotip i la influncia
de lambient).
Carcter autosmic: determinat pels cromosomes no sexuals.
Carcter lligat al sexe: determinat pels gens dels cromosomes sexuals.
Carcter dominant: sexpressa tant quan la combinaci s homozigtica com quan
s heterozigtica.
Carcter recessiu: noms sexpressen quan tots dos allels duen la mateixa
informaci.
Arbre genealgic: representaci de la histria familiar que permet estudiar el tipus
dherncia dun determinat carcter o malaltia, a travs de diverses generacions de
persones emparentades.
Cariotip: conjunt de cromosomes duna espcie/individu.
Sistema ABO: sistema de diferenciaci del grup sanguini.
Allemorfisme mltiple: en una poblaci dindividus existeixen diversos allels per a
un mateix gen.
Herncia intermdia: Herncia en la qual un dels gens allels mostra una
dominncia incompleta sobre laltre. Aix doncs, els hbrids tenen un fenotip
intermedi entre les dues races pures.
Herncia codominant: Herncia en la qual els dos gens allels sexpressen
conjuntament.
Antgen: molcula, generalment una protena, que normalment es troba a la
superfcie de les cllules i que indueixen en un altre individu la fabricaci
danticossos i la resposta immunitria per neutralitzar aquests antgens.
Antics: protena present al plasma sanguini, produda per les cllules del sistema
immunitari, que pot unir-se i neutralitzar els antgens.
Factor rh: protena que es troba a la membra dels glbuls vermells.
Consell gentic: procs de comunicaci sobre lexistncia o els riscos dun trastorn
(possiblement) gentic a la famlia, aix com les seves conseqncies. Si s el cas,
informa de les opcions per conviure-hi i la millor adaptaci.
Diagnstic prenatal: permet detectar alteracions gentiques o malformacions al
fetus.
Ecografia: mtode dexploraci no invasiu que utilitza ultrasons per identificar
alteracions i malformacions de lesquelet i del tub neural. Es duu a terme entre les 11
i 14 setmanes dembars.
Bipsia corinica: extracci duna mostra de les vellositats del cori (embolcall del
fetus) amb la finalitat destudiar-ne els cromosomes. Es realitza per via vaginal o
mitjanant punci abdominal. Es duu a terme entre les 11 i 12 setmanes de gestaci.
Amniocentesi: extracci de lquid amnitic per mitj duna punci a travs de
labdomen matern i lestudi dels cromosomes de les cllules fetals presents en
aquest lquid. Es duu a terme entre les 15 i 18 setmanes de gestaci.
Diagnstic gentic preimplantacional: permet analitzar i seleccionar embrions
lliures de determinades malalties.

25
Sessi 8

Resum de la Unitat Didctica:

El fenotip dun individu s lexpressi del seu genotip. Aquest genotip prov del conjunt de
gens heterats dels seus pares que sanomenen allels. Quan els allels sn iguals lidividuu
s Homozigtic. Quan els allels sn diferents sanomena Heterozigtic o Hbrid.
Si lindividu heterozigot presenta un fenotip corresponent a la informaci gentica dun allel
en concret, aquest allel s diu que s dominant respecte laltre, que sanomena recessiu.
Per el fenotip no noms est controlat per la informaci gentica heretada, sin que tamb
hi intervenen diferents factors ambientals, com nutici, malalties, temperatura, llum, agents
qumics

Cap al 1860, Gregor Mendel, monjo i naturalista austrac, va descobrir els principis que
controlen lherncia dels carcters hereditris. I ho va fer observant determinats
carcters (fenotips) de les plntes del psol i estudiant-ne el comportament en successius
encreuaments. Malgrat que encara faltven cent anys per descobrir lexistncia dels gens i
de lADN, va enunciar algunes lleis bsiques de la gentica:

Principi de la uniformitat dels hbrids de la primera genraci filial :

Si es creuen dues races pures per a un determinat carcter, els decendets de la primera
generaci seran tots iguals entre si, fenotpica i genotpicament, i iguals fenotpicament a un
dels progenitors (genotip dominant)

AA + aa------- Aa, Aa, Aa, Aa Expressi fenotpica igual que el progenitor AA

Llei de la segregaci dels carcters en la segona generaci filial.

Al creuar diferents varietas dindividus heterozigots (Aa), la descendncia no s uniforme.
De cada quatre individus de la segona generaci, expressen el fenotip dominant i
expressa el fenotip recessiu. El caracter recessiu no expressat en el fenotip de la F1,
sexpressa en un 25% a la F2. Cada carcter est determinat per dos factors hereditris, un
de cada progenitor.

Aa + Aa-----AA, Aa, Aa, aa 3:1

(75% expressi fentipica dominant, 25% expressi fenotpica recessiva)

Llei de la independncia dels carcters hereditris

Lherncia dun carcter que ve determinat per un parell dallels s independent a lherncia
dun altre carcter que ve determinat per un altre parell dallels.
Al creuar dues races pures per a dos determinats carcters, la primera generaci filial ser
uniforme (totes amb el mateix fenotip dels carcters dominants). Per el resultat a la segona
26
genreaci es poden obternir totes les combinacions possibles dambds carcters i sempre
en la proporci de 9:3:3:1.
Els carcters es transmeten de manera independent , de manera que es poden originar
combinacions que no eren presents en els parentals:

AALL + aall--------AaLl (100% fenotip igual a les expressions dominants)

AaLl + AaLl--------
AL Al aL al

AL AALL AALl AaLL AaLl

Al AALl AAll AaLl Aall

aL AaLL AaLl aaLL aaLl

al AaLl Aall aaLl aall

Herncia intermdia- lindividu heterozigtic presenta un fenotip intermedi entre els dos
progenitors.

El cariotip , s el conjunt de cromosomes dun individu. Aix doncs les cllules contenen al
Nucli la Cromatina, llargues fibres formades per molcules dADN que en en el moment de
fer la divisi cellular sempaqueten o condensen per formar cromosomes. Lespcie
humana t 23 parells de cromosomes. Els 22 primers sn els autosomes (comuns a homes i
dones) i el parell restant els cromosomes sexuals.

La teoria cromosmica de lherncia permet explicar la transmissi i comportament dels

factors hereditris.
-Els gens es localitzen als cromosomes, collocats un a continuaci dun altre.
-Els gens, que estan molt junts en un cromosoma, tendeixen a heretar-se junts.
-Els gens dun mateix cromosoma poden heretar-se per separat, a causa del
creuament que hi ha a la meiosi.

Les malalties hereditries sn aquelles que es transmeten de genreaci a generaci a

travs dels gens, ja que sn presents en els gmetes dels pares.
Les malalties hereditries autosmiques sn aquelles que estan controlades per un gen
localitzat en un cromosoma no sexual i que per tant es poden expressar, en funci del seu
comportament dominant o recessiu, tant en homes com en dones. Mentre que les malaties
hereditries lligades al sexe sn aquelles que estan controlades per un gen localitzat en
un cromosoma sexual i que per tant es poden expressar noms en un sol sexe.

Les malalties gentiques sn aquelles que es produeixen per canvis o alteracions de

lADN, conseqncia de mutacions en un nic gen (anomalies gentiques) o alteracions

27
cromosmiques (anomalies cromosmiques)i que no necessriament provenen dels
pares.

El grup sanguini del sistema AB0 s un carcter hereditri (Allelisme mltiple) ja que el
gen que controla el grup sanguini posseeix tres allels (A, B, 0) responsables de la
presncia del corresponent antgen .
Els allels A i B sn dominants sobre 0 i codominants entre si i sexpressen simultniament
mostrant els antgens A i B alhora.

El diagnstic prenatal s un conjunt de tcniques que permeten observar el fetus o analitzar

lADN de les cllules fetals durant lembars i detectar, com ms aviat millor lexistncia
dalteracions gentiques.
-Ecografies
-Bipsia corinica
-Amniocentesi

El diagnstic preimplantacional permet analitzar i seleccionar embrions lliures de

determinades malalties.

28
 b. Activitats dampliaci (del blog)
Les activitats dampliaci es presentaran a laula a aquells alumnes que ho demanin
o que els docents ho creguem oport i es penjaran al blog que actualment utilitzen
de manera recorrent http://biogeojoanoro.blogspot.com.es/. Aquestes activitats no
implicaran un coneixement extra avaluable en aquesta unitat didctica sin ms
aviat saciaran les ganes dampliar el coneixement general de lalumne. Es procurar
no interferir amb el correcte desenvolupament de les altres assignatures que estigui
cursant lalumne en aquell moment.

1. Retroencreuament
Activitat del llibre de text (pg. 55)

29
 2. Cariotips caracterstics dalgunes anomalies gentiques (adjuntat).

1- Sndrome de la Trisomia 21: anomenada sndrome de Down, s lexistncia dun

cromosoma extra en un organisme diploide, en el cromosoma 21 enlloc dhaver-hi una
parella homloga hi ha un triplet. Els pacients presenten 47 cromosomes, enlloc de 46. Per
detectar lanormalitat cromosmica durant el perode prenatal es pot dur a terme la
amniocentesi i la bipsia de vellositats coriniques. Algunes alteracions sangunies
maternes tamb poden suggerir la gestaci dun fill amb sndrome de Down.
Presenten una srie de caracterstiques fsiques (ulls, nas, boca i orelles petites, coll curt,
baixa estatura, etc.) i un coeficient dintelligncia variable entre 20 i 60.

2- Sndrome de Turner: afecci gentica rara. s una monosomia X, afecta a les dones,
provocada per labsncia total o parcial dun cromosoma X. Per labsncia del cromosoma
Y, les afectades sn dones genotpica i fenotpicament. Ara b, labsncia del segon
cromosoma X determina la falta del desenvolupament dels carcters sexuals primaris i
secundaris, de manera que les afectades tenen un aspecte infantil i sn estrils.

30
3- Trisomia 13: anomenada sndrome de Patau, s un trastorn gentic generat per
lalteraci en el material gentic del cromosoma 13. A diferncia daltres trisomies, el tercer
cromosoma no s una cpia ms sin que s la translocaci dun tercer cromosoma en
alguna de les tres cpies. Les alteracions poden presentar-se en una de les cllules del cos
o en tota la seva totalitat. Hi ha fora caracterstiques fsiques que es poden veure afectades
(polidactilia, ulls petits, microceflia, llavi lepor, etc.), a ms de la capacitat intellectual.

4- Sndrome de Klinefelter: s causada per una disomia (presncia dun parell de

cromosomes) del cromosoma X en els homes, s a dir, un cromosoma X extra. Els homes
que pateixen daquest trastorn poden tenir mames ms grans que les normals, manca de
borrissol a la cara i el cos, tipus corporal arrodonit i testicles petits.

31
5- Sndrome de doble Y o XYY: trisomia en els cromosomes sexuals per la presncia de
dos cromosomes Y. Implica certes caracterstiques fsiques i predisposicions. Poden patir
acn excessiu durant ladolescncia, testicles no descendits o fusi dels ossos cbit i radi.

3. El Floquet de neu:
Llegeix la notcia Virunga, la conmovedora vida ntima de una gorila del zoo de
Barcelona extreta del diari El Pas (adjuntat), i intenta construir larbre genealgic de
la famlia del Floquet de neu.
Soluci de larbre genealgic del Floquet de neu:

32
4. Desprs de conixer una mica ms el Floquet de neu i la seva famlia, llegeix aquest
article i opina si creus que s molt probable que neixi un gorilla alb en els prxims
anys.
http://www.lavanguardia.com/medio-ambiente/20130604/54374678071/endogamia-
provoco-albinismo-copito-de-nieve.html

5. Informaci sobre la determinaci del sexe: La importncia del gen SRY en la

determinaci del sexe mascul.
Els cromosomes sexuals no sn homlegs: el cromosoma X s ms llarg i cont
molts ms gens que el cromosoma Y. Tots dos posseeixen una petita regi amb
gens que es relacionen amb la determinaci del sexe i la formaci dels rgans
sexuals. A ms a ms, el cromosoma X posseeix nombrosos gens que controlen
carcters hereditaris; sn els carcters lligats al sexe.

En un extrem del cromosoma Y es localitza el gen SRY, que s el responsable que

en el fetus es desenvolupin els rgans sexuals masculins, cosa que sesdev a partir
de les sis setmanes de gestaci. Fins aquest moment, lembri es pot desenvolupar
com a home o com a dona; si lembri no t cromosoma Y, noms es
desenvoluparan gnades femenines.
El gen SRY activa la formaci de testicles i la producci de testosterona, lhormona
sexual masculina que s responsable del desenvolupament drgans sexuals
masculins. Sembla que la testosterona s la responsable de la masculinitzaci del
cos hum. En absncia del gen SRY, el fetus ser femen.

6. Herncia citoplasmtica: tant en els cloroplasts com en els mitocondris hi podem

trobar una dotaci de DNA prpia, que sencarrega de controlar alguns dels
mecanismes relacionats amb el procs de la fotosntesi i la respiraci,
respectivament. Aquests gens es transmeten directament per via materna i sn
independents dels processos de la reproducci sexual, de manera que la seva
transmissi no sadaptar a les proporcions previstes a les lleis de Mendel. El DNA
mitocondrial s el que t menys alteracions i per aix sutilitza molt per a la recerca
cientfica en el camp de la filognia.

33
Enllaos dinters:
- Test per la comprovaci del daltonisme: duu a terme el test i descobreix si ets
daltnic o no.
http://www.opticien-lentilles.com/daltonien_beta/nueva_test_daltoniano.php
- Visualitza la pellcula Gattaca, sobre la selecci gentica, i reflexiona.
https://www.youtube.com/watch?v=X2cud-JF-5M

34
 c. Material pel professor

Sessi 2

Joc de la demostraci de Mendel

Objectiu: Representar les tres lleis de Mendel.

Exemple de la dinmica: https://www.youtube.com/watch?v=ALZF85U_iWA

Material necessari: 16 taules; cartolines: blanques rectangles, blanques rectangles

ms petites i arrugades, verdes rodones, i grogues rodones.

Procediment: s una activitat que es dur a terme a laula dels alumnes i t una
durada daproximadament quaranta minuts.

1. Disposici, repartiment del material i explicaci.

2. Cada alumne va collocant la seva cartolina a la taula pertinent.
3. Es sintetitzen els encreuaments resultants en una taula a la pissarra.
4. Sextreuen conclusions i es resolen dubtes.

AL Al aL al fenotip genotip
AL AALL AALl AaLL AaLl A Groc
Al AaLl AAll AaLl Aall a verd
aL AaLL AaLl aaLL aaLl L llis
al AaLl Aall aaLl Aall l rugs

Sessi 8

Debat final per al consell gentic

Objectiu: Dur a terme un debat sociocientfic, utilitzant expressions adequades i el

llenguatge pertinent de la unitat.

Procediment: Utilitzem la idea de la dinmica del debat de Playdecide. Ara b, ja que es

tracta duns continguts treballats a laula, no es donaran les targetes que sovint utilitza
aquesta dinmica. Es planteja un cas inicial a partir del qual comena el debat i sutilitzen
les cartes de conversa ja utilitzades en la unitat didctica.
Cartes de conversa:
- mostro desacord
- mostro acord

35
 - afegeixo informaci
- voldria respondre
- faig una pegunta
- demano ms informaci
- presento un argument
- demano opini
- voldria comprovar

Sutilitza un full que cont la informaci de presentaci del cas i les orientacions per a un
bon debat, que shan de tenir en compte durant la seva realitzaci. A ms, cada alumne,
durant els primers 10 minuts, haur de pensar i escriure-hi la seva opini i argumentar-la.
Durant els ltims 10 minuts es far una sntesi de la conclusi a la qual shagi arribat i
daquests es destinaran 3 minuts per reflexionar individualment sobre com el debat ha
canviat el punt de vista inicial que es tenia.

Cas inicial: La Sara i la Patricia van adoptar un noi fa deu anys i al no conixer ning de la
seva famlia no saben si els fills que pot tenir tenen probabilitats de patir alguna malaltia
hereditria.
Qu creieu que sha de fer en aquests casos? Es podria demanar consell gentic?

Preguntes (per encaminar el debat si s necessari):

- Qu opineu del segent fragment? El Consell Dans dtica considera que la
informaci gentica s de carcter confidencial, ja que revela dades no noms duna
persona, sin tamb dels seus familiars, i proporciona informaci tant sobre les
persones com dels grups de poblaci.
- Per contra, creieu que el consell gentic s insuficient? Cal molt ms
assessorament, que es pot fer a travs dorganitzacions de les malalties pertinents o
a travs de lnies dajuda.
- Sovint els pares tenen un sentiment de culpabilitat en el moment del diagnstic per
no haver-sen adonat abans i per haver transms els seus gens. Qu els direu
perqu puguin canviar dopini i entrar en ra?

Adaptaci de: http://www.playdecide.eu/pdf/527.pdf

36
 d. Contractes pedaggics
Els alumnes de 4t dESO daquest centre no tenen una conducta disruptiva diferent a
la que es pot esperar en adolescents daquesta franja dedat. Tot i aix, cal donar-los
eines que els facilitin el procs daprenentatge, lassoliment dobjectius i unes
normes que propicin un bon clima daula. Mitjanant els contractes didctics es
fixaran els objectius daula tant pel que fa als conceptes com pels continguts. I quan
construm el contracte institucional sassentaran les bases per una correcta
convivncia i clima daula. En els casos que ho requereixin, es redactar un
contracte didctic - xit per amb lobjectiu que tots els alumnes, amb dificultats o
sense, es facin partcips del seu procs daprenentatge i percebin una millora
cognitiva. Aquest tipus de contracte ser revisable abans de la finalitzaci de la
unitat didctica.
Quan shagin de fer treballs en grup de manera collaborativa es deixar via lliure a
lalumnat per crear els seus propis contractes, si aix ho troben pertinent, encara que
com que la durada dels grups no ser massa llarga, no es recomanar ls daquesta
estratgia.

Els models de contracte proposats inicialment seran:

-Contracte didctic:(tota la classe t el mateix contracte per cada alumne sel

gestiona dacord amb els seus coneixements previs i els seus aprenentatges)

perqu i per a qui?

-De caire general (per tota la classe per individual per cada alumne
en funci de lavaluaci inicial, formativa i final).
-Serveix per marcar uns objectius (conceptuals, procedimentals i
actitudinals que ajudin a lalumne a saber qu sap i a on ha darribar
en el seu procs daprenentatge).
-Ajuda lalumnat a representar-se les tasques, compartir criteris
davaluaci i gestionar errors.

Realitzaci:
- Per cada projecte o unitat de treball.
Organitzaci:

1-Objectius operatius dacord amb el Projecte Curricular

(Qu vull aconseguir?)
-grau de dificultat esglaonat per tal que tothom shi trobi
representat i pugui progressar des del seu nivell inicial.

37
 2-Definir qu volen dir els objectius i veure si sn procediments,
conceptes o actituds
-Sha de treballar amb lalumnat per tal dactivar les
estructures mentals.
3-Cada alumnes (individualment) realitza una autoavaluaci inicial
per saber qu sap de cada objectiu.
Beneficis
-Punt de partida individual independentment del nivell de la resta
del grup-classe.

-Contracte social i institucional (Reguitzell de normes pactades pel bon

funcionament de laula)

perqu i per a qui?

-Grup classe - professor
-Defineix les normes a seguir

Realitzaci:
- A linici de curs o en el moment que es requereixi.

Organitzaci:
-Conjuntament el professor i els alumnes proposen un seguit de
normes de comportament.
-Shan despecificar les sancions que comporta en no compliment
de les normes.
Beneficis
-Facilitar la convivncia al centre i a laula.
-Establir uns lmits i mnims de comportament.

-Contracte dxit: (Els objectius no superats del contracte didctic es treballen

amb un pla personalitzat de recuperaci)

Perqu i per a qui?

-Individual
-per afrontar les mancances dun alumne en una avaluaci frut del
contracte didctic.

Realitzaci:
-Al finalitzar lavaluaci del contracte didctic.
-Conjuntament entre lalumne i el docent.

Organitzaci:
1-Lalumne apunta els objectius NO aconseguits.

38
 2- Planifica una srie dactivitats en un temps determinat per
aconseguir el que es proposa (assolir els objectius).
3-Pacte amb el docent duna data final de preparaci i avaluaci.
4-Reavaluaci dassoliment dobjectius

Beneficis
-Ajuda a lalumne a organitzar-se per superar uns objectius ja
treballats.
-s una eina de reflexi, de comproms i de seguiment.

Nom del Professor: Nom del centre:

Nom de lAlumne: Curs i any:

Alumne/a:
A linici de la Unitat didctica ____________, de manera conjunta i
consensuada amb tota la classe em comprometo a complir els objectius
didctics (conceptuals, procedimentals, actitudinals i normes)

Docent:
De la mateixa manera em comprometo a:

Alumne i docent:
En cas de no compliment del anteriorment esmentat, les conseqncies seran:

39
La revisi del progrs del contingut del contracte ser el dia:
__________________
I perqu aix en quedi constncia signo aquest document :

40
 e. Instruments davaluaci

Avaluaci qualitativa:

Lactivitat S0, conceptes previs, savaluar qualitativament. No formar part del

paquet dactivitats avaluables sumativament. El qestionari es passar als alumnes per
primera vegada, abans de comenar la Unitat Didctica i a meitat de la mateixa en les
mateixes condicions de realitzaci. Es valorar tant el contingut de les respostes com
largumentaci dels alumnes. Lobjectiu s detectar la incorporaci dels conceptes treballats
i si hi ha una millora en les capacitats argumentatives.

Rbrica per a les exposicions orals:

Estructura (10p) Presentaci Creativitat Contingut Presentaci

escrita (10p) (10p) (40p) oral (30p)

Alumne a b c a b c a b c a b c a b c total

10

11

12

13

14

41
 Estructura:
A. Est ben estructurada (Introducci, Hiptesi, Mtodes, Conclusions/Discussi). 10p
B. Shi poden identificar els principals apartats, encara que desordenats. 6p
C. No es reconeix cap estructura tot i estar dividit en apartats. 1p

Presentaci escrita:
A. s entenedora i sinttica. No hi ha faltes dortografia. 10p
B. s entenedora per massa llarga. Hi ha algunes faltes dortografia. 6p
C. No sentn el missatge a transmetre. Hi ha moltes faltes dortografia. 0p.

Creativitat:
A. La presentaci s original i diferent. 10p
B. La presentaci s atraient, encara que tradicional. Hi ha algun suport audiovisual extra. 6p
C. s una elaboraci tpica. No hi ha cap suport extra. No s original. 1p

Contingut:
A. Sidentifiquen clarament els conceptes treballats. Sutilitza el vocabulari pertinent. 40p
B. Sidentifiquen la majoria dels conceptes treballats i el vocabulari s majoritriament ladequat.
20p
C. Sidentifiquen pocs o cap dels conceptes treballats. El vocabulari s incorrecte. 5p

Presentaci oral:
A. El discurs s dinmic, entenedor i es recolza amb la presentaci escrita. 30p
B. El discurs s dinmic i entenedor, per s bsicament la lectura de la presentaci. 20p
C. No hi ha un discurs entenedor. La presentaci escrita s leina principal i per tant no hi ha
dinamisme. 0p

Taula dobservaci per al debat

1 Gens; 2-Una mica; 3-Fora; 4-Molt

Cohernci Respect
a de les e les Creatiu
Respecte
Participaci seves Argumenta opinion en les
Alumnes el torn de
aportacion ci crtica s dels proposte
paraula
s amb el compan s
seu rol ys
1
2
3
4
5
6
7
8

42
9
10
11
12
13
14

43
BIOTICA

Fue Mendel el padre de la mala praxis cientfica?

La polmica resurge en el 150 aniversario de la creacin de la gentica por el cientfico y
monje austriaco
JAVIER SAMPEDRO

12 OCT 2015 - 10:17 CEST

Mendel en un jardn cogiendo guisantes para sus experimentos, recreado en un cuadro. / CORBIS

Si raros son los cientficos que han hecho grandes descubrimientos, los ms raros de todos son los que han
inventado una ciencia, como hizo Mendel al crear la gentica hace 150 aos. Los experimentos con guisantes del
desconcertante monje austriaco demostraron que los seres vivos nos debemos a una base de datos lo que
ahora llamamos genoma capaz de propagarse de una generacin a otra sin sufrir el desgaste de la biografa ni
los vaivenes del entorno. Pero las celebraciones del aniversario no van a ser un paseo triunfal. Mendel fue sin
duda el padre de la gentica, pero lo fue tambin de la mala prctica cientfica?

Tenemos que distinguir entre Mendel, el hombre, que muri en 1884, y Mendel, el icono de la ciencia, que naci
en 1900 y sigue hoy vivito y coleando, dice en una entrevista por correo electrnico Gregory Radick, presidente
de la British Society for the History of Science. Mendel, el hombre, no fue culpable de simplificar en exceso la
herencia, porque, hasta donde los historiadores podemos decir, no estaba realmente interesado en la herencia:
estaba interesado en los hbridos, y en entender por qu a veces los hbridos son estables y otras veces
inestables. Pero Mendel, el icono, el que reconstruyeron los bilogos desde 1900 como la clave de una nueva

ciencia mendeliana de la herencia es un tema diferente.

Pas por completo inadvertido durante 35 aos, hasta que, en 1900, las leyes de Mendel
fueron redescubiertas por tres cientficos de manera independiente. Tanto Mendel
como Darwin haban sembrado para entonces ms malvas que laureles
Un apunte sobre las fechas. El aniversario que celebramos es el de las conferencias donde Mendel present sus
datos, en 1865 (los public al ao siguiente, y se pueden leer aqu en ingls). Darwin, que haba publicado su
Origen de las especies solo seis aos antes, segua por entonces buscando un mecanismo de la herencia que
sustentara su teora de la evolucin, pero nunca lleg a conocer el gran descubrimiento del monje austriaco: pas
por completo inadvertido durante 35 aos, hasta que, en 1900, las leyes de Mendel fueron redescubiertas por
tres cientficos de manera independiente. Tanto Mendel como Darwin haban sembrado para entonces ms
malvas que laureles.

La reputacin de Mendel como tuneador de datos es, de hecho, tan vieja como la gentica. Ya en 1900, solo unos
meses despus del redescubrimiento de las leyes de Mendel, el bilogo de Oxford W. F. R. Weldon empez a
sospechar que los resultados del monje eran demasiado buenos para ser ciertos, y en los aos siguientes
demostr que las limpias categoras binarias con las que Mendel edific su teora guisante verde o amarillo, liso
o rugoso, gen dominante o recesivo oscurecan una realidad ms variable, como muestra en Science el propio
Radick. El gran genetista terico britnico Ronald Fisher protagoniz otra polmica con Mendel del tipo
demasiado bueno para ser cierto en los aos treinta.

Pero, fueron los tuneados (o simplificaciones excesivas) de Mendel necesarios para hacer arrancar a la
gentica? No hay duda de que esa simplificacin excesiva result tan atractiva en 1900 porque hizo que la
herencia pareciera de pronto simple, responde Radick a EL PAS. "Como el mendeliano en jefe William Bateson
empez a promulgar entre los criadores de plantas desde 1902, usando a Mendel como gua podan aprender a
cambiar unas propiedades de las plantas por otras a voluntad, justo como los qumicos mueven los elementos de
los compuestos. El mendelismo hizo que la herencia pareciera atmica.

En 1900, muchos bilogos comprendan ya que los

cromosomas eran los cuerpos celulares responsables
de los caracteres hereditarios, dice Radick, el autor
de estudio

Pero el historiador y filsofo de la ciencia no cree que el tuneado de Mendel fuera necesario para crear la
gentica. En 1900, muchos bilogos comprendan ya que los cromosomas eran los cuerpos celulares
responsables de los caracteres hereditarios, dice Radick, y haba ya un gran mpetu detrs de la ciencia
biolgica de la herencia; el hecho de que el mendelismo llegara a ser recordado como creando de la nada la
ciencia de la herencia es, en retrospectiva, extrao y lamentable.

De hecho, piensa Radick, esa especie de nostalgia mendeliana en que se sumergi la biologa a principios del siglo
XX obstaculiz, en vez de promover, una ciencia de la herencia ms sensible al contexto gentico y a los efectos
del entorno que la del monje austriaco, una ciencia que tiene en cuenta las condiciones externas que puede
interactuar con piezas de cromosomas para alterar su efecto en las mentes y el comportamiento.

Ya ven la paradoja: al final va a resultar que Mendel no fue el padre de la mala praxis cientfica, pero tampoco el
de
la gentica.

ARCHIVADO EN:

Gregor Mendel Gentica Biologa Ciencias naturales Ciencia

CONTENIDO PATROCINADO
1
2
3
 Lherncia gentica

3 casos per a un consell gentic: Audiovisual de G. Mendel

CAS 1: Malaltia de Huntington CAS 2: Hemoflia CAS 3: Sndrome de Down
https://www.youtube.com/watch?v=okK7aJv7p0U&t=223s
Hola, sc en Joan, tinc
20 anys, i magradaria
saber si tinc possibilitats
de patir la malaltia de
Huntington, ja que el
meu oncle nestava
malalt.

Carcters dominants i recessius en humans Experiments de Mendel

(f) (F)
Experiments de Mendel Joc de la demostraci de Mendel
AL Al aL al

fenotip genotip AL AALL AALl AaLL AaLl

A Groc
Al AaLl AAll AaLl Aall
a verd

L llis aL AaLL AaLl aaLL aaLl

l rugs
al AaLl Aall aaLl Aall

Encreuament de monohbrids Malalties lligades al sexe

Encreuament dihbrids Arbre genealgic o

pedigr

Malaltia recessiva poc comuna

(ex: Albinisme)
Cariotip El sistema ABO

Activitat: http://www.biologia.arizona.edu/human/act/karyotyping/karyotyping.html

Malalties gniques Lherncia dels grups sanguinis

Anomalies lligades al sexe Anomalies influenciades pel sexe Anomalies limitades al sexe
- daltonisme - calvcie - pubertat preco
Antgens: substncies que es troben a la superfcie de les cllules i que indueixen
- hemoflia - plomatge de les gallines en un altre individu la fabricaci danticossos i la resposta immunitria per
neutralitzar aquests antgens.

Anomalies cromosmiques Malalties de carcter

- trisomia 21 (sndrome de dominant
Down) - nanisme
- sndrome de Turner - huntington
- trisomia 13
- sndrome de Klinefelter Malalties de carcter recessiu
- albinisme
Anticossos: protenes presents al plasma sanguini que poden unir-se i neutralitzar
els antgens.

Organismes utilitzats com a models experimentals El sistema Rh

Herncia intermitja Debat final - Consell gentic
La Sara i la Patricia van adoptar un noi fa deu anys i al no conixer ning de la seva famlia no saben si
els fills que pot tenir tenen probabilitats de patir alguna malaltia hereditria.

Qu creieu que sha de fer en aquests casos?

Codominncia

Prevenci de les malalties gentiques