INDEX

I-Introducció…………………………………………………………………………………...……1

II-Marc Teòric………………………………………………………………………………………2

III-Metodologia de recerca i resultats……………………………………………………..………4

IV-Discussió de resultats i Conclusions……………………………………………………………8

Bibliografia
I-Introducció

La creativitat és una cracterística pròpia de l'èsser humà que ha permés que l'espècie evolucionés en
la direcció en la que ho ha fet al llarg del temps. El paper que ha tocat jugar a ambdòs gèneres, així
com les seves característiques diferenciadores i semblants, ha estat un factor que ha fet possible
aquesta evolució. En quant a l'estudi de la creativitat, és interessant per tant que es tingui en compte
els factors que condicionen a homes i dones junts i per separat, i que han fet possible que es
desenvolupi de la manera en la que ho ha fet. Basant-nos en els estereotips presents en la nostra
societat pel que fa a què diferencia a homes i dones, es considera que els nois tendeixen a tindre
més facilitat per les matemàtiques i accions que impliquin càlculs, i les noies més en les llengües i
també solen ser més creatives, a més a més, aquest úlim estereotip es veu reforçat pels rols de
gènere en relació a l'estètica, que promocionen que les dones solen utilitzar vestuaris amb colors
més vius, més complexos, més diversos, maquillatge, pentinants més variats... Per poder entendre la
creativitat com a concepte i com funciona, és imprescindible tindre en compte aquestes diferències i
com afecten a cada gènere. En aquest treball s'estudiarà la influència que té el gènere en relació a la
creativitat, concretament mitjançant l'anàlisi de quatre estudis reflectits en els corresponents articles,
es tractarà d'estudiar la hipòtesi que planteja si les noies són més creatives que els nois. Per tant
l'objetiu amb el que neix el present treball és comprovar si qualitativament, un gènere és més creatiu
que un altre, concretament si les noies són aquest primer. Un dels factors que pot afectar al
desenvolupament de l'estudi és que el plantejament de la pregunta d'anàlisi sigui ambigua o massa
oberta, ja que l'extensió d'aquest treball no requereix un estudi profund i podrien quedar qüestions
penjades, que no podrem respondre. A més a més, les edats dels subjectes analitzats en els articles
seleccionats són molt variades, la qual cosa podria fer restar fiabilitat a les concluions, ja que la
creativitat tant a nivell qualitatiu com quantitatiu pot variar segons la edat en les estapes de
desenvolupament cognitiu per les que passem abans dels 16 anys, no únicament respecte a l'edat,
sinó que el ritme amb el que es superen aquestes etapes és significativament diferent entre gèneres,
sent les noies, les que passen abans per les etapes més madures.

1
II-Marc Teòric

En els articles seleccionats per al present treball, es relaciona la creativitat amb el gènere, valorant
les diferències que es troben entre homes i dones respecte aquesta, i posant el focus d'atenció en
quin és el gènere més creatiu. Cada article es centra en un aspecte diferent del concepte de
creativitat. Taylor i Barbot (2021), es centren en el pensament divergent ja que és un bon indicador
del potenvial creatiu perquè implica generar diverses idees originals a partir d'un únic estímul. En el
cas de Bart et al. (2015), estudiaren la creativitat amb l'administració del test Torrance Creative
Thinking Test (TTCT) el qual desglosa la creativitat en cinc factors: Fluidesa, Originalitat,
Elaboració, Abstracció i Resistència al tancament amb l'objectiu d'observar l'evolució de la
creativitat entre nois i noies entre les edats de 13 i 18 anys, per tant la definició en la que se basa
l'estudi és la que va fer l'autor del test en el seu moment, fent referència a la creativitat com a
l'habilitat que ens permet generar noves idees, fer suposicions, solventar problemes i comunicar els
resultats. En tercer lloc, Da Costa et al. (2015) entenen la creativitat com un recurs que ha permés a
l'especie humana adaptar-se a l'entorn sent clau per afrontar els reptes que un cop solventats
garantiren la supervivencia. A més a més descriuen dos factors que composen la creativitat: el
producte creatiu ha de ser original i diferent del qual parteix la idea, i en quant a qualitat, ha de ser
apropiat i útil per afrontar la situació pel qual s'ha creat. Els autors afirmen que la creativitat és uun
atribut personal depenent de diferents factors. Finalment, en l'article de Gralewski (2019) es
defineix la creativitat des d'un punt de vista educatiu, i es descriu com l'habilitat que ens permet
crear productes novedosos i valuosos i que ajuda a resoldre tasques específiques. Aquest article
concretament es centra en el potencial creatiu dels subjectes analitzats, per tant analitza el
pensament divergent entre altres factors.
Així doncs trobem que el denominador comú entre els quatre articles, és que la creativitat és aquella
habilitat que permet la creació d'idees noves a partir d'altres ja existents amb la funció d'afrontar
situacions presentades com un problema i que ens ha permés evolucionar com espècie. A més a més
aquest concepte es pot desglosar en diversos factors segons els aspectes que necessitem estudiar.
Generalment, aquests articles es centren en la part divergent de la creativitat (creació d'idees) i no
tant en la convergent (resolució de problemes amb la distribució de les idees ja presents i creades).
Com bé hem comentat anteriorment, els articles presentats es relaciona d'alguna manera la
creativitat amb el gènere. Depenent de l'objectiu d'estudi s'argumenta aquesta relació de manera
diferent, però en tots es reflecteix l'importància de l'interés en aquests dos factors per a poder
explicar el curs de l'evolució que ha seguit la nostra espècie així com per a utilitzar-la al nostre
favor en el present i en el futur. En els cas dels dos estudis realitzats a persones en edat escolar, de
Gralewski (2019) i Bart et al. (2015), la relació entre gènere i creativitat diuen ser interessant per

2
adaptar l'ensenyança i forma de treball en un futur i poder optimitzar-les segons el gènere al qual
s'aplica l'alliçonament. En la resta d'articles, Da Costa et al. (2015) i Taylor i Barbot (2021), aquest
interès es manté però en altres aspectes que guien la vida de les persones, com seria llocs de treball,
per l'ús de les noves tecnologies o tasques quotidianes que impliquin cert grau de creativitat.

3
III-Metodologia de recerca i resultats
En el primer article a analitzar: Gender differences in creativity: Examining the greater male
variability hypothesis in different domains and tasks de Taylor i Barbot (2021), s'analitza el
pensament divergent d'homes i dones mintjançant diverses metodologies pertanyents a dos estudis
diferents: en el primer es va analitzar la redacció de la continuación d’històries que els subjectes
desenvolupaven a partir de 6 fragments de imatges, i en el segon s'analitzà la redacció d’idees
abocades per cada subjecte basades en la interpretació d'informació visual. En el primer estudi es va
utilitzar una mostra composta per 120 participants, extrets d'una universitat estatunidenca, amb una
edat de entre 18 i 53 anys, sent 21.38 l'edat mitjana. La bateria d'evaluacions administrada als
subjectes, es va fer tant en un entorn controlat com en un no controlat, sent aquest últim a casa de
cada subjecte de manera lliure i es van donar 5 setmanes per acompletar totes les proves. Cadascuna
d'aquestes proves consistia en tres fotografies en blanc i negre mostrades a l'inici, a la mitat o al
final d'una història, i els participants havien d'acabar de redactar la història a partir dels fragments
de les imatges. La fiabilitat de cada prova era acceptable, sent α= 0.82, α=0.85, α =0.79 i α =0.75
respectivament en el cas de cada història presentada. La validesa dels instruments emparats no es
veu reflectida en l’article. El registre de dades es va fer de manera qualitativa. Els resultats
obtinguts en aquest estudi van mostrar que no hi havia diferències significatives entre nois i noies
però que en quant a la varietat, els homes obtenien lleugerament resultats més elevats i en la
distribució del resultats, ja que aquests eren més pronunciats tant en màxims com en mínims en el
cas d’aquest sexe. Tot i així, es va observar que les noies obtenien puntuacions més altes quan es
tractava de subjectes amb menys de 16 anys, però en majors d'aquesta edat, les puntuacions entre
sexes eren equitatives, diferències que es van atribuir a l'edat dels subjectes més que a l’influència
del sexe. En el cas del segon estudi, la mostra estava composta per 529 participants recollits d'un
institut del mateix país els quals tenien entre 11 i 18 anys amb una edat mitja de 13.28 anys.
L'instrument utilitzat en aquest estudi és l'Alternative Uses Task (AUT), administración del qual
consisteix en escriure totes les idees possibles en relació a una imatge proporcionada per
l’investigador durant 8 minuts. Per analitzar el potencial de creativitat es va usar l' EpoC drawing
task, que consisteix en la creació d'un nou objecte a partir de les porcions de 8 objectes quotidians
mitjançant el dibuix. La fiabilitat d'aquest instrument és acceptable sent α= 0.76 i la validesa no
s’anomena en l’article. Els resultats d'aquest segon estudi, mostraven que hi ha diferencies
significatives entre sexes segons el tipus de tasca que s'està realitzant, ja que no s'han mostrar
diferèncien pel que fa al relat però si en quant a que les respostes proporcionades pels nois eren
menys comuns únicament en tasques verbals de pensament divergent. Per tant d'aquest article
s'extrau la conclusió de que existeixen lleugeres diferències en tasques verbals i figurals, sent més
elevades les puntuacions dels homes i que a més a més aquests presenten unes respostes més
4
distribuides respecte a la mitjana. En cap dels instruments utilitzat en els estudis il·lustrats en aquest
article s’ha tingut en compte la validesa, la qual cosa seria una limitació de l’estudi que podría
influir en que no e reflectís correctament els resultats obtinguts.
En l'article de Bart et al. (2015), An investigation of the gender differences in creative thinking
abilities among 8th and 11th grade student, s'exposa l'estudi en el qual van examinar les diferències
en el pensament creatiu entre nois i noies de 13 i 18 anys, sent 503 nois i 493 noies del primer rang
d'edat i 407 nois i 341 noies del segon. Per fer-ho, els professors dels diferents instituts de
Minessota on s'ubicaben aquests usuaris van adiminstrar-los el test Torrance, el qual compta amb 5
subtests que analitzen la fluidesa, l'originalitat, l'elaboració, l'abstracció i la resistència de les idees
exposades a les proves de complementació d'imatges, repetició de figures amb linies o cercles i de
construcció d'imatges. Després de l'administració dels instruments es van comparar els resultats
obtinguts. La fiabilitat de l'instrument és aceptable i pel que fa a la validesa, en l’article s’especifica
que tot i trovar inconsistencia en els procesos cognitius, els principals factors pels quals es podia
esudiar la creativitat eren la fluidesa, la flexibilitat, l’originalitat i l’elaboració. Per tant la validesa
de l’estudi és òptima. Els resultats obtinguts en aquest estudi van mostrar que en ambdòs rangs
d'edat, les noies puntuaven més alt en les 5 facetes dels tests menys en la fluidesa ens els dos casos,
i en quant al grup de 18 anys, en l'originalitat van obtindre puntuacions equivalents.
El tercer article, Personal factors of creativity: A second order meta-analysis. De Da Costa et al.
(2015) es fa un meta-anàlisi sobre diferents factors individuals que influèncien la creativitat de les
persones. Entre aquests factors, es troba el gènere, concretament es relaciona el fet de ser dona amb
una baixa habilitat per la creativitat. En aquest aticle es van analitzar 7 estudis, en cadascun dels
quals hi havia una mostra diferent. En el primer estudi de Feist (1998), Personality and Social
Psychology Review hi van participar 9167 subjectes totals entre homes i dones, en el de Baas et al.
(2008) de Psychological Bulletin van ser analitzats 13159 persones, en el de Davis (2009) de
Organizational Behavior and Human Decision Processes van participar 7407 usuaris, en el de
Hammond et al. (2011) de Psychology if Aesthetics, Creativity and Arts van ser 7092 subjectes
perticipants, en l'estudi de Hülsheger et al. (2009) 14th Congress of the European Association of
Work and Organizational Psychology van ser 100834 persones participants i finalment en l'estudi de
Kim (2005) de The Journal of Secondary Gifted Educaation van ser 45880 subjectes. En el seté
estudi, Ma (2009). Creativity Research Journal no es van registrar el nombre de subjectes
participants. En l'article no s'especifica quins instruments de mesura es van utilitzar en cadascun
dels articles i per tant tampoc la fiabilitat ni la validesa. La metodologia que han utilitzat en aquest
en aquest meta-anàlisi ha consistit en cercar articles amb les següents paraules clau: estat d'art,
revisió, creativitat i innovació. Es van buscar relacions amb aspectes individuals com la
intel·ligència, l'actitud, els trets de personalitat, els estils cognitius, els processos motivacionals,
5
l'afectivitat i els processos emocionals. Les dades extretes d'aquest meta-anàlisi en relació amb la
crativitat i el gènere femení, apuntaven en dues direccions: hi ha indicis que apunten a que la relació
entre aquests dos factors és positiva i n'hi ha que indiquen que no hi ha diferències significatives
entre homes i dones, però generalment les dones puntuen lleugerament més alt que les persones del
sexe contrari. Per tant el resultat que podem extreure de l'anàlisis és que existeix una lleugera
associació entre el sexe femení i la creativitat.
Finalment, l'últim article escollit per relacionar el gènere amb la creativita tés el de Gralewski
(2019). Teachers’ beliefs about creative students’ characteristics: A qualitative study, i analitza les
creences de 15 professores de diferents escoles de secundaria polaques sobre la creativitat dels seus
estudiants en relació al gènere al que pertanyen. Per recollir les dades es van desenvolupar
entrevistes semiestructurades individuals en les quals s'aprofundia en les creences que els subjectes
manifestaben i en les diferències que creien que hi havia entre sexes. Es demanava que descrivissin
com era la creativitat dels seus alumnes segons si eren nois o noies, que esquematitzessin mitjançant
un dibuix quins eren els atributs d'un alumne creatiu i d'una alumna creativa en el qual es basaria la
descripció profunda de cada categoria, que es describissin les diferencies potencials entre els perfils
dels estudiants més creatius segons el gènere i es puntualitcés 19 característiques que exposessin
com és un noi creatiu i una noia creativa o juntament i finalment que expliquessin les potencials
causes d'aquestes diferències. Les dades obtingudes es van analitzar de manera qualitativa, buscant
patrons mitjançant estratègies “bottom-up”. Les categories de les idees detectades en el discurs dels
subjectes es van fer arrel d'aquest mateix, no es van especificar les categories abans d'analitzar als
subjectes segons les teories empiriques cercades proviament. Com que l'instrument d'aquest estudi
mesura les dades qualitativament, la qualitat de l'entrevista es va mesurar mitjançant triangulació
analista/investigadora, el mètode comparatiu constant, un anàlisi de cas negatiu i una taula per
mostrar les dades. Per minimitzar els biaixos, les dades van ser examinades per dos investigadors
independents a més a més de l'autor de l'article. Després de la creació de les categories, es va buscar
la freqüència i ocurrència en la que apareixia cada categoria i subcategoria. En relació a les
característiques que solen compartir els estudiants creatius, es van trobar 4 categories: pensament
creatiu (persones amb moltes idees, capaços de comunicar-les i defençar-les), funcionament a
l'escola (caòtics, desorganitzats, atrauen l'atenció, no té perquè ser un dels primers de la classe...),
Habilitats Artístiques (amb talent per l'art i sensibilitat per la bellesa) i finalment l'intel·ligència (alt
nivell d'intel·ligència). En relació als nois creatius, els trets generals que se'ls associava eren l'alta
impulsivitat, la seguretat en sí mateixos, l'independència, l'esponatintat, la facilitat per defençar les
opinions pròpies, l'individualitat, l'obertura de ment, la tendència a prensre riscos i el ser carismàtics.
En el cas de les noies, la seva alta creativitat es relaciona més amb la comformitat, sensibilitat,
evitació de riscos, baixa confiança en sí mateixes, tendeixen a ser una més i no tant una lider, que
6
no acostumen a expresar el seu desacord, i que són més calmades i modestes. Les diferències entre
nois i noies, segons els docents, es donen en relació a la genètica i als factor socials influenciats pels
estereotips. Per tant les expectatives que s'imposen a cada sexe influeix en la seva creativitat,
permetent que els nois siguin mes lliures i es surtin més de la norma i esperant que les noies
segueixin més les pautes marcades i no destaquin tant. En aquest estudi també es va trobar que
existeix una idea generalitzada de que els nois tenen talent i les noies tenen persistència i diligència,
i que aquests factors són els que caracteritzarien la creativitat de cadascú.
Si posem en comú els resultats obtinguts en els quatre estudis anteriors, podem veure que tant
Taylor i Barbot (2021) com Bart et al. (2015) coincideixen en que hi ha una lleugera diferència
entre sexes, però que aquesta podria ser deguda a que el procés maduratiu de les noies comença
abans, per tant al analitzar diferents rangs d'edat es comproba que als 16 i 18 anys aquestes
diferències desapareixen. Curiosament, el primer article concloia que aquestes tènues diferències
indicaven que els resultas dels nois caracteritzaven més els pics de la distribució i que a més a més
eren menys homogenis però les noies obtenien puntuaciós més altes, al igual que en les
investigacions del segon article. En l'article de Da Costa et al. (2015) també es troba una lleugera
associació entre creativitat i el sexe femení tot i que no és significativa i no es tenia en compte l'edat
dels usuaris. Aquestes dades es poden contrastar amb les obtinguden en l'estudi de Gralewski
(2019), el qual exposa que els nois acostumen a tindre més llibertat en relació al procés creatiu i per
tant tot i que l'ambient sigui el mateix que el de les noies, es potencia aspectes diferents relacionats
amb la seva creativitat, però degut a la naturalesa qualitativa de l'estudi, no meciona quin dels dos
sexes és més creatiu.

7
IV-Discussió de resultats i Conclusions

De l'article de Taylor i Barbot (2021), es va analitzar el pensament divergent de nois i noies

mitjançant dos estudis: els resultats del primer, en el que es va estudiar la creativitat a nivell
d'expressió verbal a partir d'imatges visuals, reflectien que les noies menors de 16 anys creaven
productes més creatius que els nois de la seva edat, però aquesta diferència s'igualava quan els
subjectes tenien més de 16 anys. Així doncs, les diferències podrien ser degudes a l'edat. De la
mateixa manera, els resultats del segon estudi esmentat en aquest article, mostraven que no hi havia
diferències en la creativitat dels storyboards redactats pels subjectes, però les respostes donades pels
nois eren menys comuns. Per tant, podem concloure que existeixen lleugeres diferències en les
tasques verbals i figurals entre sexes, ja que les persones pertanyents al sexe femení obtenen
puntuacions més altes en proves de tipus visuals, això no obstant, els homes solen ser més originals
i les seves respostes estan més distribuïdes respecte a la mitjana en proves verbals. Per filar més
prim en aquests resultats, seria interessant concretar l'edat dels nois i noies participants en l'estudi,
pel fet que segons l'etapa de desenvolupament on es trobin, les diferències seran més o menys
significatives i afectaran característiques diferents de la creativitat de cada grup. Per una altra
banda, Bart et al. (2015), expliquen les diferències entre ambdós sexes en fluïdesa i originalitat pel
fet que les noies maduren abans que els nois, ja que en el cas del grup de 13 anys, no es
van trobar diferències significatives en les habilitats de pensament entre sexes però les noies van
puntuar més alt en totes les proves menys en les relatives a la fluïdesa i en el grup de 18 anys, es va
trobar una equivalència entre els resultats obtinguts quant a l'originalitat, la significació i les idees
rellevants tot i que el grup femení va obtenir puntuacions més altes en les proves
administrades. Per tant, respecte als resultats assolits en el grup d'edat de 13 anys, podem concloure
que més lluny de les diferències a nivell de maduresa dels subjectes, no es pot afirmar que
existeixin diferències entre sexes en les habilitats de pensament creatiu, i, en segon lloc, segons els
resultats extrets de la mostra de 18 anys, podem concloure que al créixer, els resultats extrets de
l'estudi de l'originalitat, la significació i les idees rellevants són equivalents entre sexes. D'aquesta
manera les diferències entre sexes en ambdós rangs d'edat podrien ser degudes a l'etapa madurativa,
no al sexe al qual es pertany. En tercer lloc, segons Da Costa et al. (2015), estudiant els factors
individuals associats a la creativitat i entenent aquesta com a l'habilitat de crear un producte
innovador i útil per a resoldre problemes, podem concloure que s'ha trobat una associació entre
creativitat i ser dona però lluny de ser significativa. A més a més, en aquest estudi, tampoc s'han
considerat diferències significatives entre homes i dones. Per últim, Gralenski, J. (2019) va trobar,
mitjançant el testimoni de diverses professores d'adolescents i posant l'atenció en la capacitat de
pensament divergent, que les diferències existents entre nois i noies, tot i no ser significatives, es
8
podrien atribuir a la contextualització en la qual es troba cada sexe en el mateix ambient, és a dir
que els nens compten amb més llibertat i unes expectatives cap a ells que afavoreixen més el
desenvolupament creatiu, i, en canvi, de les noies s'espera que siguin més submises i no se'ls permet
tanta llibertat ni sortir de la norma establerta a l'hora de fer activitats creatives. Així i tot, cap
professora entrevistada en aquest estudi va mencionar que un sexe fos més creatiu que l'altre, sinó
que ho eren de maneres diferents.
Després d'analitzar els articles anteriors, s'ha pogut concloure de manera general que no existeixen
diferències significatives entre sexes pel que fa a ser més o menys creatius, per tant, responent a la
nostra pregunta de recerca podríem dir que les noies no són més creatives que els nois. Per a
poder acurar millor la resposta a la pregunta, en un futur, seria important tindre en compte l'edat
dels subjectes analitzats, ja que diverses de les conclusions extretes d'aquests articles, han
hipotetitzat que les tènues diferències entre nois i noies reflectides en els resultats dels seus estudis,
podrien ser degudes a l'edat i no al fet de ser noi o noia. Per tant, els estudis futurs, a més a més de
fer-se amb subjectes en edat de desenvolupament i agrupats segons el rang d'edat també haurien de
fer-se amb subjectes adults, els quals ja haguessin passat per totes les etapes maduratives.

9
Bibliografia:

Bart, W. M., Hokanson, B., Sahin, I., & Abdelsamea, M. A. (2015). An investigation of the gender
differences in creative thinking abilities among 8th and 11th grade students. Thinking Skills and
Creativity, 17, 17-24. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1871187115000097

Da Costa, S., Páez, D., Sánchez, F., Garaigordobil, M., & Gondim, S. (2015). Personal factors of
creativity: A second order meta-analysis. Revista de Psicología del Trabajo y de las Organizaciones,
31(3), 165-173. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1576596215000407

Gralewski, J. (2019). Teachers’ beliefs about creative students’ characteristics: A qualitative study.
Thinking Skills and Creativity, 31, 138-
155. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1871187118301718 T

Taylor, C. L., & Barbot, B. (2021). Gender differences in creativity: Examining the greater male
variability hypothesis in different domains and tasks. Personality and Individual Differences, 174,
110661. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0191886921000362