Marta Garriga Achiaga

Pràctica mediació

Toni i Carme es van conèixer a la facultat de Medicina, on tots dos estudiàvem la

carrera. Toni va fer la residencia a Lleida i Carme a Barcelona. Un cop acabada, la
Carme va aconseguir plaça a l’hospital Arnau, igual que el Toni. Carme es pediatra i
Toni internista.

Poc temps d’aconseguir plaça com a adjunts van prendre la decisió de comprar-se a
mitges una casa als afores de Lleida i deixar el pis de lloguer on havien viscut fins
aquell moment.

Tots dos tenen ara 43 anys i tenen un fill, l’Adrià, de 6 anys. L’Adrià va a una escola
concertada a prop de la casa familiar, als afores de la ciutat.

Les guàrdies i els horaris laborals tan extensos han anat afectant a la relació de parella.
Gairebé mai no coincideixen a casa ni comparteixen temps plegats, ja que, fins i tot, els
caps de setmana un o l’altra ha de treballar i l’altre s’ha de quedar amb el nen. Quan
coincideix que cap dels dos ha de treballar el cap de setmana, estan tan cansats que no
els ve de gust fer cap sortida familiar i es queden a casa descansant. Compten amb
l’ajuda dels avis paterns i materns.

Una nit, després de sopar, el Toni i la Carme van tenir una forta discussió per un tema
domèstic. Carme va marxar a casa dels seus pares a passar la nit i al dia següent li va
dir al Toni que es trobessin a casa per dinar, aprofitant que l’Adrià hi era a l’escola i
podrien parlar tranquils.

A l’hora del dinar, la Carme li va dir al Toni que no era feliç amb ell i que volia separar-
se d’ell, que ho havia pensat molt i ho tenia clar. El Toni li reconeix que ell també ha
perdut la il.lusió per la relació des de fa temps.

Passat uns dies el Toni li diu a la Carme que ha parlat amb una companya de la feina
que li ha aconsellat que, com que estan d’acord en deixar la relació, s’interessin per
fer un procés de mediació per organitzar la vida familiar d’ara en endavant perquè
sembla ser que es més ràpida i més barata que pagar un advocat. A la Carme li sembla
bé i decideixen posar-se en contacte amb el Centre de Mediació de la Generalitat
1. Possibles fases de la mediació, tenint en compte la informació que es dona a la
pràctica.

Fase 1: Informar sobre el procés de mediació.

– Sessió 1: S'explicarà a ambdós parts com es durà a terme la mediació, quins

són els seus drets (abandonar la taula, demanar descans, preguntar
dubtes...) i prohibicions (insultar, violència, faltes de respecte...), se'ls
preguntarà que creuen que és la mediació per a corregir els termes que no
s'entenen bé o les creences errònies, es preguntarà si estan d'acord amb
iniciar la mediació i es firmarà l'acta en la qual les dues parts es
comprometen a acudir amb compromís i voluntàriament. Finalment, es
resolen els dubtes que hagin sorgit. Posteriorment, es fixaran i organitzaran
les sessions segons la disponibilitat de les parts.

Fase 2: Recollir informació de cada part.

– Sessió 2: En aquesta sessió es recollirà la màxima informació possible sobre

quin grau d'organització s'han plantejat fins al moment (quina és la situació
actual, com i on viu l'Adrià, com s'han organitzat perquè segueixi la seva
rutina, cada quant veu a cada progenitor...). Posteriorment, es procedirà a
preguntar si han pensat o establert com volen organitzar-se a partir d'ara (si
volen seguir com fins ara, quins canvis volen establir i com els establiran).
En aquesta sessió, indirectament, també es recollirà informació de
l'equilibri de poder que hi ha entre ambdues parts.

Fase 3: Identificació d'interessos i mediació.

– Sessió 3: Amb la informació recollida de la sessió anterior així com

d'aquesta, es pretendrà esbrinar els interessos de cada part darrera de les
seves posicions. Es preguntarà si la situació actual segueix com fins a la
sessió anterior i si s'han seguit els canvis pactats. Es preguntarà pel
benestar de l'Adrià amb relació als canvis que s'hagin, o no, establert.
Seguidament, es demanarà a les parts que descriguin quins són els béns
materials que han de ser el focus d'atenció a la mediació i si dóna temps
 s'iniciarà la mediació amb relació a aquests. Cal puntualitzar que l'ordre
dels factors a mediar serà dictat per la percepció de la dificultat que
comporta dita mediació, començant pels temes menys complexos en els
que les parts mostrin menys desacords i a poc a poc s'aniran avançant amb
les qüestions més conflictives de forma gradual.

– Sessió 4: Es començarà la sessió preguntant per l'estat del menor quant a la

situació actual i si es creu adient pactar canvis o seguir com fins al moment.
Posteriorment, se seguirà amb la mediació relacionada amb els béns i a
mesura que avancin les sessions s'aniran tancant els temes que vagin
sorgint.

Fase 4: Repàs dels acords finals i tancament.

– Sessió 5: En aquesta sessió haurien d'estar pactades tota la repartició dels

béns que la parella compartia, de la mateixa manera que la situació de
l'Adrià hauria de ser estable i consensuada per ambdues parts oferint-li així
el major benestar possible. L'objectiu d'aquesta última sessió és donar un
cop d'ull a tots els pactes establerts en les anteriors sessions i establir-les
oficialment de mutu acord per acabar tancant el fi de la mediació.

2. Si es fan 4 sessions en total, explicar, breument, en què consistiria cadascuna

d’aquestes sessions: informació, interessos de cadascuna de les parts, possibles
MAANs de cadascuna de les parts, alternatives, possibles acords, etc..

La primera sessió és bàsicament de caràcter informatiu. És a dir que la

mediadora explica la part teòrica de la mediació (què és, en què consisteix i en
què no, es corregeixen falses creences, es responen dubtes...) assegurant-se
així que ambdues parts entenen el funcionament, els seus drets i les seves
prohibicions. A més a més es pacta quan i on es duran a terme les sessions.

En la segona sessió es pregunta quina és la situació actual de l'Adrià per a poder

regular-la en el cas que no estigui equilibrada entre ambdós progenitors. En
aquest cas, se simula una custòdia compartida, de manera que el nen viu una
setmana a casa dels avis materns, que és on viu la mare actualment, i una a
casa del pare, és a dir, la casa familiar on s'ha criat i on convivien les parts quan
eren parella. Ambdues parts semblen estar conformes amb la situació, i creuen
que és el millor per l'Adrià així que no es planteja cap canvi de moment amb
relació a la temporalitat que passa l'Adrià amb cada pare tot i que la Carme
puntualitza que li agradaria pactar el tema de la casa, ja que, tot i que ella va
ser qui va marxar en un primer moment, és casa seva també i li agradaria
comprar-li la seva part al Toni. El Toni diu no tindre intenció de deixar la casa, ja
que ell no va ser qui va marxar i no té on anar per al moment. Com que s'ha
acabat el temps, no es pacten canvis amb relació a la custòdia o a la casa i
s'estableix parlar del tema de la casa en la propera sessió.

En la tercera sessió es pregunta quina és la situació de l'Adrià i com conceben el

seu benestar de moment. Les dues parts coincideixen en el fet que tot i que se
li fa estrany no veure'ls junts i al principi es sentia una mica desubicat, ho porta
bé i que s'està adaptant bé a la nova situació. Es demana a les parts que
redactin una llista dels béns o temes que necessiten ser tractats en la mediació
i sorgeixen dos: la casa i el cotxe. Pel que fa a la casa, actualment és el Toni qui
hi viu i no té intencions de mudar-se, ja que considera que si va ser la Carme la
que va marxar primer, hauria de buscar-se un nou lloc per viure-hi, a més que
ella actualment pot viure a casa dels seus pares, però els pares del Toni viuen a
75 km i no té vehicle per a desplaçar-se des de tan lluny, així que està disposat
a comprar-li la seva part. De la mateixa manera, la Carme també planteja
comprar-li la seva part, ja que li agrada la ubicació i les característiques de la
casa (mida, bon barri, piscina comunitària, jardins...) i puntualitza que té un
especial valor sentimental per ella a causa dels primers records de l'Adrià que
guarda aquesta llar. En el cas del cotxe, està a nom de la Carme, però és el Toni
qui més l'agafava fins al moment, ja que el necessita per anar al gimnàs i diu ser
qui més l'utilitzava en general (tant per anar a treballar, com per fer la compra,
portar a l'Adrià a l'escola i a casa dels amics...) en canvi, la Carme sempre ha
preferit anar caminant o en transport públic perquè no li agrada conduir.
En aquest punt, la mediadora intueix que l'interès del Toni respecte al cotxe
 podria ser una manera de "molestar" a la Carme per la seva posició respecte a
la casa, ja que segons els ingressos de cada part, ell es podria permetre
comprar un vehicle adient per les seves necessitats. Quant a la posició de la
Carme, sembla que el seu interès per la casa roman en la ubicació a prop de la
feina, a la qual podria desplaçar-se caminant, i el manteniment del seu nivell de
vida, ja que amb els seus ingressos podria permetre's un apartament en un bon
barri, però sense tindre les dimensions i zones comunes que té la casa
(grandària, jardins comunitaris i piscina). Sembla que el tema del cotxe serà
menys complex de tractar que el de la casa així que, en la pròxima sessió, es
pretendrà començar amb aquest primer. Fa la sensació que el MAAN de la
Carme és el cotxe, volgut pel Toni, i el MAAN del Toni és ser qui actualment viu
a la casa i que no té on anar de moment a causa de la llunyania de la casa dels
seus pares.

En la quarta sessió, les dues parts coincideixen en el fet que l'Adrià es mostra
conforme amb la situació actual. Els dos progenitors han parlat amb la tutora
del nen per a explicar la situació i per assegurar-se que acadèmicament va bé, i
aquesta els explica que no ha mostrat cap indici de malestar a l'escola, així que
es manté la situació de "custodia compartida" com fins al moment. Es comença
a tractar el tema del cotxe, seguidament es passa al de la casa i finalment
s'arriba a un acord consensuat.

En la sessió cinc, es repassen els acords arribats en les anteriors: per una part,
la custòdia de l'Adrià romandrà en compartida, passant una setmana a casa de
cada progenitor. Finalment, la Carme es quedarà el domicili familiar, aquesta es
taxarà i la meitat del Toni serà comprada a canvi del cotxe i de la part restant
pagada econòmicament. Ambdues parts mostren la seva satisfacció i
conformitat amb els pactes arribats, es firmen i es dóna per finalitzada la
mediació.

3. Exemplificar una negociació sobre algun interès: El cotxe i la casa

 En la sessió 4, El Toni exposa els mateixos arguments que en la sessió anterior i
planteja la possibilitat de comprar-li a la Carme el cotxe. Ella no està d'acord, ja que li
sembla innecessari que ell vulgui el cotxe pel simple fet que l'utilitza més. Lligant
aquesta situació a la de la casa, argumenta que ell podria buscar-se una llar en
qualsevol altra ubicació, pel fet que no li importaria viure més lluny i anar a la feina
amb cotxe, que té diners suficients per a comprar-se'n un, però per ella és molt
important el fet de poder desplaçar-se caminant. Seguidament, el Toni li fa el següent
plantejament: ell li compra el cotxe, descomptant-li el preu d'aquest a la part de la
casa, i d'aquesta manera ell es mudarà a un altre habitatge amb el cotxe i ella es podrà
quedar la casa a un preu menys elevat. La Carme diu estar d'acord amb aquesta
alternativa i accepta.