EXEMPLES DINMIQUES PER TREBALLAR HABILITATS I EMOCIONS:

CONTROL EMOCIONAL:
Exercici: Cadasc ha de posar un exemple duna situaci que li ha fet sorgir una emoci
negativa (donem un exemple previ). Entre tots llegim una histria, identifiquem el
sentiment, cerquem el pensament que hi ha a darrera i canviam aquest pensament per un
altre de positiu.
1) identificar i reconixer quina s aquesta emoci
2) quin pensament hi ha darrera aquesta emoci, com aquesta emoci negativa
distorsiona la meva percepci i valoraci del que ha passat?
3) Canviar aquest pensament per un de positiu.
Exercici sobre com agafar distncia emocional: El cine: cadasc simagina mirant una
pellcula duna situaci desagradable que ha viscut, i ens allunyem cada vegada ms, a
les cadires del fons fins a estar fora de la sala. Veig la situaci diferent? Veig altres
elements que no tenia en compte? Les emocions tenen la mateixa intensitat?
POSAR-SE AL LLOC DE LALTRE:
Dinmica: cadasc escriu a un paper el que vol que faci un company davant els altres. El
professor recull els papers i la sorpresa s que cadasc ha de fer ell mateix el que ha escrit
en el seu propi paper. Conclusi: No fer als dems el que no volem que ens facin.
Dinmica del cec: per parelles un fa de cec i un dacompanyant. Com shan sentit els
cecs? Shan sentit ben acompanyats? Qu es necessari tenir en compte per que els dems
se sentin entesos i escoltats?
RESOLUCI DE CONFLICTES:
Activitat: Cadasc escriu una histria duna situaci que li ha passat. En triem dues i, les
escenifiquem i entre tots analitzem com shan resolt.
Una vegada ha acabat el joc es fa una posa en com: Qu ha ocorregut durant
lactivitat? Com us heu sentit? Qu heu aprs de la vostra manera dactuar? Quina
hauria estat la via ms rpida? Importncia de la comunicaci per evitar mals entesos.
Amb qui ens comunicam a diari i hi sol haver mals entesos? Com els podem evitar?

PROGRAMA DINTIMITAT
Objectius: accelerar en els grups el procs del mutu coneixement; estudiar els valors
personals i lexperincia de descobrir-se a ell mateix; desenvolupar autenticitat en els
grups.
Tamany del grup: Illimitat
Durada: aproximadament duna hora a una hora i mitja
Material: cpies de la Guia del Programa dIntimitat per tots els participants
Lloc: una habitaci lo suficientment gran per a que les parelles puguin parlar
privadament sense interrupcions.
Desenvolupament: Linstructor introdueix el programa amb una breu exposici sobre el
descobrir-se a si mateix i el fundar-se en la veritat. Explica els objectius del programa. Els
participants formen parelles de preferncia amb gent que quasi no coneguin. Es detalla el
Programa dIntimitat i sexpliquen les regles bsiques i es distribueixen les guies. Les
parelles es reuneixen durant una hora aproximadament. Els grups de tres o quatre
parelles se formen amb lobjecte de processar lexperincia. Tot el grup es reuneix per
escoltar els informes dels petits grups.
Variacions:
- Poden formar-se grups majors que no siguin parelles.
- La Guia se pot allargar amb preguntes fetes o suggerides pels participants.
- Els participants poden fer la seva prpia Guia. Se pot demanar que cada
persona escrigui una pregunta ntima; posteriorment es recolliran i es
reproduiran.
- El programa se pot dur a terme entre persones que ja es coneguin unes a
les altres.
GUIA PEL PROGRAMA DINTIMITAT
INSTRUCCIONS: Durant el temps assignat per aquesta experincia vost formular
preguntes daquesta llista. Les preguntes varien en grau dintimitat. Les preguntes es fan
per torns. Segueixi les segents regles: la comunicaci amb la seva parella ser
confidencial; vost estar disposat a contestar qualsevol pregunta que li faci la seva
parella; pot declinar respondre qualsevol pregunta que comenci la seva parella.
PREGUNTES:
- Quina s la font del teu ingrs econmic?

Quin s el teu passatemps preferit o en qu empres el teu temps lliure?

De qu tavergonyeixes ms del teu passat?
Quina s la teva qualificaci mitjana en lactualitat?
Has aprovat qualque examen?
Has mentit deliberadament sobre algun assumpte serio als teus pares?
Quina s la mentida ms sria que has dit?
Quina s la teva opini sobre les parelles que viuen juntes sense haver-se
casat?
Has tengut alguna experincia sexual?
Practiques la masturbaci?
Has estat arrestat o multat per violar una llei?
Tens problemes de salut? Quins sn ?
Quin consideres qu s el defecte ms gros de la teva personalitat?
Qu s el que ms te molesta?
Quins sn els teus sentiments sobre un matrimoni interracial?
Et consideres polticament liberal o conservador?
Qu s el que tirrita amb ms facilitat?
Quins trets de la teva persona consideres ms atractius pel sexe oposat?
Quins trets consideres menys atractius?
Com sn dimportants els doblers per tu?
Sn divorciats els teus pares ?
Qu opines del divorci?
Amb quina persona tagradaria viatjar en aquests moments?
Qu penses de les males paraules?
Alguna vegada has begut de ms?
Fumes marihuana?
Tagrada manipular o dirigir la gent?
Les dones sn iguals, superiors o inferiors als homes?
Quantes vegades anares al metge lany passat?
Alguna vegada has intentat llevar-te la vida?
Alguna vegada has intentat matar cualq?
Has participat en alguna manifestaci?
Quines sn les emocions que et costa ms controlar?
Hi ha alguna persona per la que te sents especialment atret?

Quins sn els aliments que menys tagraden ?

Quin s el tema actual ms reticent a discutir?
A quina persona respons millor i com?
Te sents especialment orgulls dalgun tret de la teva personalitat?
Quin s el major malestar que sents respecte a tu mateix o a la teva
famlia?
Quin s el motiu de les teves ms sries disputes amb els teus pares?
En qu somnies despert ?
Quins sn els teus sentiments respecte a jo ?
Quins sn els teus objectius professionals ?
Quin creus que seria el motiu ms gran per demanar ajuda?
Quan eres nin, quins foren els motius pels que fores ms criticat o
castigat?
Com te sents quan plores davant daltres ?
Tens mals pressentiments del grup ?
Quina s la teva principal queixa del grup ?
Thas vist envoltat en activitats homosexuals?
Tagrada el teu nom ?
Si poguessis ser alg o alguna cosa que no fos tu mateix, qu escolliries
ser?
Qui del grup te desagrada?

LA TENDA MGICA
Objectius: canviar qualitats negatives per qualitats positives dins un simulacre de tenda
Material: Una sala sense obstacles, llistat de semblances (tants com membres hi hagi al
grup), cassette i msica.
Desenvolupament: Els nins hauran fet un llistat de qualitats positives i negatives (el
mateix nombre de cada). Als nins sels hi demana que simaginin que es troben a una
gran tenda on hi ha de tot, cada un pot agafar una caracterstica o qualitat que voldria
tenir i pot deixar la que menys li agradi de s mateix.
Posada en com: Quan tots hagin acabat de fer la seva prpia descripci, les recollirem
totes, i llegirem en veu alta algunes. Es traca de que els companys descobreixin a qui es
refereix. Daquesta manera, hem de fer que la dinmica sigui divertida i comentar al final,
si hem descobert algunes coses noves sobre els nostres companys.

Farem un reps dels canvis que hem fet. Reflexionarem sobre els resultats, i de les
possibilitats que hi ha a la vida quotidiana de realitzar aquests canvis. Si hi ha voluntat
de fer-ho, per qu no ho intentam? Com ho podem fer?
CONFIANA: EL LAZARILLO
Objectius: aconseguir una confiana suficient per a que es pugui donar la collaboraci.
Material: mocadors o venes per tapar els ulls
Desenvolupament: La meitat del grup t els ulls tapats. Estan agrupats de dos en dos (un
cec i un guia). Els guies elegeixen als cecs, sense que spiguen qui els condueix. Durant 10
minuts els lazarillos condueixen cecs, desprs hi ha un canvi de papers (selegeix parella
de nou, ara escullin els que abans havien estat cecs). Llavors es comparteixen en plenari
els sentiments.
El passeig no s una carrera dobstacles pel cec. Siguem imaginatius (per exemple:
posar-lo en presncia de sons diferents, deixar-lo sol una estona, fer-li recrrer objectes
durant el trajecte). Cada un ha destar atent als sentiments que viu interiorment i els que
viu la seva parella, en la mesura que els percebi.
POSAR-SE AL LLOC DE LALTRE: ESTIMA EL TEU PRXIM COM A TU MATEIX
Objectius: aprendre com tractar als dems, crear confiana
Material: paper i llapis
Desenvolupament: retallam quadradets de paper i donam un paper i un llapis a cada
jove present en levent (el coordinador del joc no el juga, ja que sap de qu tracta).
Cada jove escull en silenci (en el seu pensament) a un altre jove i escriu a laltre
part del paper lo que laltre persona ha de fer i ams ha de firmar el paper (per exemple:
Jo, Andrea desig que en Joan saturi enmig de la sala i faci el canet).
Desprs de que cada persona hagi escrit el seu desig haur de doblegar el paper i
entregar-lo al coordinador. Llavors el coordinador agafa tots els papers i explica el nom
del joc Estima el teu prxim aix com a tu mateix o No facis als altres el que no vulguis
que facin amb tu.
Llavors el coordinador va llegint paper per paper i cada jove haur de fer el que ha
escrit en el seu paper. TOTS han de participar. Daquesta manera sabran perqu la dita
no facis el que no vols que et facin

COMUNICACI: ANEM A VENDRE

Definici: tots els participants sasseuen formant un cercle. Un company comena
agafant al company que se troba devora i lha de presentar com un producte, havent de
persuadir als altres companys de qu s el millor producte existent en el mercat, explicant
quina s la seva funci, comoditats, avantatges, forma ds, donant exemples de la seva
utilitzaci.
Objectius: desenvolupar la imaginaci i creativitat dels nins; tamb ajuda a lexpressi
verbal i corporal davant un pblic que sn els propis companys.
Desenvolupament: els participants shan de valer de la seva habilitat per donar
credibilitat al producte que intenten vendre. Els alumnes comencen presentant-se i
posteriorment presenten el producte. Per exemple un alumne agafa al company i el
presenta com un llit que fa massatges. Aquest ha de demostrar quines sn les qualitats
del llit amb exemples del seu funcionament i s, aix com el seu fantstic preu i les
facilitats de pagament. Podem marcar un producte especfic, com per exemple noms
valen productes de neteja o mobles de la casa.
Avaluaci: amb aquest joc podem conixer millor al grup amb el que estam treballant,
coneixerem aquells nins ms tmids i als que no tenen cap problema a lhora de parlar
davant altres companys.
RESOLUCI DE CONFLICTES
1- CARRERA DE COTXES
Objectius: treballar la cooperaci i el treball en equip.
Material: annex llistat de pistes, fols i bolgrafs
Desenvolupament: Es dividir el grup en subgrups i cada subgrup tendra el mateix
objectiu, amb les mateixes pistes. Lexplicaci ser la segent: hi ha hagut una carrera de
6 cotxes, i hem de sabre amb quin ordre han arribat, quines marques, i de quins colors
eren els cotxes, com per exemple; el nmero 8 era un Ford Festa vermell.

PISTES
EL NUMERO 2 VA DARRERA DUN OPEL ASTRA
EL NUMERO 3 VA DARRETA DUN FORD K I DAVANT DUN COTXE VERMELL
El NUMERO 1 S UN COTXE NEGRE QUE VA DAVANT DUN COTXE GROC
EL NUMERO 4 S UN FORD ESCORD I VA DAVANT DUN COTXE BLAU
LAUDI 3 S GRIS
EL COTXE BLANC S EL DARRER
EL RENAULT TWINGO VA DAVANT LOPEL CORSA BLANC
*RESOLUCI:
1- OPEL ASTRA NEGRE
2- FORD K GROC
3- AUDI 3 GRIS
4- FORD ESCORD VERMELL
5- RENAULT TWINGO BLAU
6- OPEL CORSA BLANC
Posada en com: els grups que no ho hagin aconseguit, explicaran perqu no ho han
aconseguit, i els altres, com ho han aconseguit. Explicaci del concepte de cooperaci.
Fer llistat de situacions on hi hagi cooperaci.
2- MARTA I PERE
Objectius: treballar la negociaci i la cooperaci al grup
Tamany del grup: grup duns 20 nins
Durada: 45 minuts
Material: fols reciclats i embolicar-los en forma de taronja
Lloc: qualsevol sala
Desenvolupament: es fan parelles, a cada parella hi ha un Pere i una Marta. A cadasc de
la parella sels dna el text que li correspon. Enmig dels dos, es posa un paper plegat que
fa de taronja. Sels diu que llegeixin el text que t cadasc sense dir cap paraula. A la de
tres, comena el joc. Tenen un minut per resoldre el conflicte. Per superar la prova, cal

que almenys la meitat de parelles hagin trobat la soluci adient, que s que en Pere es
queda la pell de la taronja i la Marta el seu interior.
Histria de na Marta i en Pere:
MARTA
Sha produt una catstrofe nuclear i ara ens trobem en el dia desprs. Han
desaparegut milions dssers humans. Afortunadament, tu i els teus us heu salvat.
Hi ha pocs aliments i els pocs que queden estan contaminats. El teu germ est
greument malalt, i noms pot salvar-se si pren tot el suc de la taronja que tens aqu al
davant. s lnica cosa que el pot fer sobreviure.
Aquesta s lultima taronja que queda en tota la terra. Tha costat molt arribar fins aqu,
per no ets lnic que la vol.
PERE
Sha produt una catstrofe nuclear i ara ens trobem en el dia desprs. Han
desaparegut milions dssers humans. Afortunadament, tu i els teus us heu salvat.
Hi ha pocs aliments i els pocs que queden estan contaminats. El teu germ est
greument malalt, i noms pot salvar-se si es menja tota la pell de la taronja que tens aqu
al davant. s lnica cosa que el pot fer sobreviure.
Aquesta s lultima taronja que queda en tota la terra. Tha costat molt arribar fins aqu,
per no ets lnic que la vol.
Una vegada ha acabat el joc es fa una posa en com: Qu ha ocorregut durant
lactivitat? Com us heu sentit? Qu heu aprs de la vostra manera dactuar? Quina
hauria estat la via ms rpida? Importncia de la comunicaci per evitar mals entesos.
Qu s la comunicaci? La comunicaci s un procs mitjanant el qual es transmeten
informacions, sentiments, pensaments i qualsevol altre cosa que es pugui transmetre.
Amb qui ens comunicam a diari? Hi sol haver mals entesos? Com els podem evitar?
Empatia: capacitat que t una persona per posar-se al lloc o situaci dun altre: posarse a la pell de laltre. Per la setmana segent els nins hauran de comentar la prpia
prctica de la comunicaci i empatia.

TREBALL EN EQUIP:
1- El GUIX (pati)
Objectius: fomentar el treball en equip, la cooperaci
Tamany del grup: qualsevol
Durada: 30 minuts
Material: un guix
Lloc: un espai exterior ampli, com un pati descola
Desenvolupament: es fan dos grups i es divideix el pati en dues parts. Un grup t el guix i
ha daconseguir arribar al camp del contrari sense que la persona que duu el guix sigui
tocada pel grup contrari.

Llengua i literatura Catalana

Curs dAprenentatge Professional Inicial 2010/11 - Associaci Pa i Mel

Treball de la histria de vida

Qu s una historia de vida?
La histria de vida s l'eco del passat i la finestra del futur. s possible armar la nostra
histria com un puzle: des de la infncia, l'adolescncia, l'entrada a l'adultesa, amb els
processos de treball i estudis vinculats a aquests perodes; una histria de vida, a ms,
tracta sobre les vicissituds que t'han tocat viure, s a dir, tot all rellevant que consideris
vital en el recompte de la teva vida.
Furga en els teus records, ancdotes, cerca en les fotografies familiars i personals les
circumstncies en les quals aquestes fotos es van prendre i el seu significat amb el pas del
temps ...
Cerca en la premsa de l'poca -de la teva infncia o de la teva joventut- les notcies de
l'entorn sociocultural del teu trajecte vital.
Per a fer una histria de vida no existeix un mtode nic; et pots recolzar en les
autobiografies, biografies i relats d'altres persones conegudes o importants.
s fonamental tenir present que en cada individu hi ha una veu prpia, nica, original
com la seva histria mateixa.
Per aix proposem una guia general basada en el trnsit evolutiu de cada persona, que
duu un cam des que neix fins al moment que escriu el seu relat perqu ha decidit que la
seva vida es pot contar.
GUIA PER A LA REALITZACI DEL TREBALL.
La nostra proposta cercar que les histries de vida expressin el procs que viu cada sser
hum, des del seu naixement fins al moment actual en el qual es posa a organitzar les

seves idees, centrant-nos sobretot en el procs migraci que ha hagut de fer la persona
en cerca duna vida millor o cercant una major qualitat de vida, on sha faci referncia a
la famlia, als fets i esdeveniments ms important i reconstruir els esdeveniments
histrics, socials, poltics i culturals en la localitat, el pas o el mn.
Per a la recollecci i elaboraci de les histries de vida proposem una guia que facilita
recollir la informaci de forma ordenada i per rea temtica d'inters. La nostra
proposta cont recursos senzills perqu cada persona reculli i escrigui historia de vida de
la persona que entrevistar..
Etapa inicial:
Definir clarament que volem ressaltar de la vida de lentrevistat, per a aix fem un pla de
treball, s possible que un home fams ompli pgines i pgines de la seva vida, no
obstant aix nosaltres pretenem ser modests en principi i hem de fixar-nos que s el ms
important en el desenvolupament de la via daquesta persona. Fer-nos amb paper i
llapis. Un gravadora ens seria de molta ajuda Buscar documents personals, diaris, cartes
i epistolaris, fotografies i tots aquells que siguin importants per a recollir la informaci.
Identificar persones claus que subministrin dades sobre la histria.
Desenvolupament:
La histria o relat de vida pot comenar en un moment important en la vida del
protagonista, un moment o succs que el protagonista presa com punt de partida. La
nostra proposta estableix l'inici de la narraci des del seu naixement i de manera
seqencial anar recordant els passos caminats, no obstant aix, el protagonista decideix
el moment on vol que comenci la historia ; a partir d'aquest comenament (que tindr la
durada que el protagonista decideixi), el desenvolupament temtic estar en les teves
mans.
Es pot comenar una histria de vida demanant-li al protagonista que parli de moments
i successos importants en les etapes de vida: infncia, joventut, adultesa i vellesa
(d'acord amb l'edat).

I.

Parlar de la infncia.

Es poden prendre com punts clau: Data de naixena Lloc de naixena Descripci dels
pares Esment de germans i germanes Circumstncies del naixement: familiars i externes
Jocs, tradicions familiars, espai fsic.

II.

Parlar de la infncia-adolescncia.

Es poden prendre com punts clau: Canvis en el pas d'una etapa a una altra: canvis fsics,
afectius, canvis externs al protagonista (mudana, canvi de collegi, canvis en la ciutat o
pas). Jocs, gustos, amistats, amors. Relaci amb els adults: pares, famlia, professors.
Ancdotes. III. Parlar del comenament de l'adultesa: Treball: relacions laborals, lloc del
primer treball, treball ms important, problemes, i encerts Relacions amoroses: parella,
matrimoni, fills. La societat: poca, canvis poltics, canvis socials, canvis fsics de les
ciutats ms importants per al protagonista
IV. Parlar de la vida en general:
Esdeveniments ms importants de la vida personal. Grans i petits assoliments
significatius en la nostra vida. xits i fracassos, perdudes d'ssers benvolguts. El dia
d'avui.

Com hem de fer el treball i quina informaci hem de recaptar?

El treball ser sobre les condicions de vida a partir dels anys 60 a Espanya i tots els
successos que han determinat aquests anys. Per altra banda, sha de treballar el fenomen
de la immigraci i les condicions de vida que tenen al pas dorigen i les condicions del
pas dacollida.
1. Perfil de persona que shaur dentrevistar:
- Immigrants laborals o residencials estrangers (arribaren a la dcada dels 90 o primera
dcada dels 2000).

- Immigrants de la resta dEspanya (dcades del 60 i 70).

- Emigrants balears o de la resta dEspanya cap a Amrica Llatina (primera meitat segle
XX) o cap altres llocs dEuropa (ex: Sussa o Alemanya, principalment dcada dels
seixanta).
2. Presentaci en grup:
Petita presentaci/introducci de la persona sobre qui heu fet la histria de vida. Motius
pels quals lheu triada.
3. Don ha vingut la persona entrevistada i perqu ha vingut:
- Descripci del context del pas de partida (societat i economia daquell moment
en aquell pas). Com viuen, condicions de vida
- Circumstncies o motius que varen fer partir a la persona entrevistada.
- Descripci de la seva installaci migratria a Mallorca. Condicions de treball
(tipus de feines que fa) i condicions de vida (condicions dhabitatge i xarxes
socials: amics, famlia, associacions).
- Conclusions: Valoraci de les desigualtats que pateix i hagi patit
aquesta persona.

Aquest treball constar de:

-Portada ( ttol, nom i cognom, curs, etc)
-ndex
-Continguts diversos
-Altres informacions/ curiositats
-La vida quotidiana
-Valoraci personal

TREBALL 2n TRIMESTRE
CAPI PA I MEL 10/11
Per aquest trimestre haureu de fer un treball en grup, que consistir en simular la posada
en marxa duna empresa de jardineria.
Les passes que haureu de seguir sn:
1r: Triar les parelles o els trios que faran els treballs.
2n: Elegir el nom de lempresa i fer un logo daquesta.
3r: Elaborar un trptic de la vostra empresa amb tota la informaci que considereu
necessria (presentaci, aliments que teniu a la venda, ubicaci,...)
4t: Haureu de fer els segents clculs:
a) Imaginau que lempresa est ubicada al parc de Can Cirera Prim, heu de calcular
lextensi de terra que teniu per sembrar.
b) Des de lAjuntament vos cedeixen les 2/3 parts del parc per poder sembrar. Una
vegada calculat haureu delegir que voleu sembrar a cada espai (heu de pensar el
que conv ms pel terreny que teniu, pel benefici que voleu extreure,...) i fer un
pressupost real (s a dir, en dades dun magatzem on venguin planters o llavors)
del cost que tendria sembrar 2/3 parts del parc (tamb heu de calcular la
maquinria que haureu de tenir, els productes que haureu dutilitzar,...)
c) Tamb, haureu de calcular a quan haureu de vendre els productes per tenir
benefici i quin benefici trobau que hauria de ser el correcte, sempre argumentant
la vostra elecci i que siguin dades lgiques ( no podem vendre molt ms car del
que es ven a altres llocs, per aix, vos haureu de basar amb els preus que hi ha al
mercat).
d) Finalment, imaginau que hi ha un hotel que vos vol comprar una gran part del
vostre producte i feis una factura de la venda (heu de posar liva a la factura i si
trobau adequat fer un descompte si vos compra grans quantitats).
5: El darrer dia del trimestre haureu de fer una exposici de 5 minuts cada grup de tot
all que heu fet i entregar-me el treball en paper.