L’ètica com a pràctica reflexiva

ingrid rubi albalat

PROBLEMÀTICA 2

En el cas exposat se’ns presenten alguns conflictes i problemàtiques ètiques que

aniré responent al llarg de l’assaig. Els actors que entren en joc en el cas són, el
senyor Manel que té 93 anys, bona memòria i cap dèficit cognitiu tanmateix és cec i té
dificultats de mobilitat, cal destacar també que viu en un mas que es troba en unes
condicions d’habitabilitat molt deficients. El senyor Manel conviu amb la senyora
Vianka, una dona d’uns 45 anys provinent d’un país de l’Est, tot indica que es fa
càrrec de les necessitats del senyor Manel, que se’n cuida i que manté relacions
sexuals amb ell.

La problemàtica s’inicia quan l’entorn social i comunitari del senyor Manel comença a
exercir una forta pressió als Serveis Socials demanant una intervenció, ja que
consideren que el senyor Manel hauria de ser atès en una residència de gent gran i
que la senyora Vianka només el cuida per quedar-se amb l’herència, alguns fins i tot
insinuen que l’acabarà matant per no haver d’aguantar-lo gaire temps.

Des de serveis socials, s’adjudica el cas a una treballadora social, que després de
moltes dificultats aconsegueix parlar amb el Sr. Manel. Aquest mostra la seva
disconformitat, i expressa no voler saber res de serveis socials, inclús afirmant que si
intervenen es tirarà al pou del mas per posar fi a la seva vida, doncs segons les seves
declaracions, ara viu molt bé i com un rei. Així mateix, la treballadora social també ha
parlat amb la senyora Vianka, la qual manifesta obertament que el cuida per quedar-
se amb l’herència.

Per poder identificar quins drets entren en conflicte en el cas exposat, cal conèixer
quins són els principis de l’ètica biomèdica, entesa com aquella que fa referència a la
reflexió ètica en el camp de les ciències de la salut. Així doncs, trobem quatre
principis, que apareixen en l’informe Belmont (1974-1978):

 No maleficència: principi que ens obliga a no fer mal intencionadament.

 Justícia: principi que fa referència a tractar de la mateixa manera situacions amb
característiques iguals o diferents per poder així aconseguir la igualtat.

1
 L’ètica com a pràctica reflexiva
ingrid rubi albalat

 Respecta a l’autonomia: principi de respecte a les decisions personals dels

subjectes als quals atenem, per tant, es reafirma en la no-intervenció sense el
consentiment lliure i signat de la persona afectada.
 Beneficència: aquest procura maximitzar els beneficis possibles i disminuir els
possibles danys existents. Actua directament sobre el professional, ja que
aquest dret implica que el treballador es deu primerament al subjecte de la seva
atenció, no als familiars, ni a la institució per la qual treballa, etc.

En el cas proposat, i abans de prendre qualsevol mena de mesura, hem de tindre

present que tota actuació ha d’estar basada en judicis valoratius, i que en aquest cas
en particular entren en conflicte valors fonamentals com la dignitat, la igualtat, la
llibertat i el dret al respecte a l’autonomia del senyor Manel, doncs recordem que no
s’aprecia cap deficiència cognitiva i que per tant, la seva capacitat de raonar així com
de prendre decisions no es veu afectada, cal recordar també que ha rebutjat
directament l’ajuda o intervenció de serveis socials.

Quan parlem d’autonomia hem de tindre present que aquest mot té moltes possibles
adjectivacions, com poden ser l’autonomia intel·lectual o moral, l’emocional, la
sensorial o la física. En el cas que tractem, com ja sabem, el senyor Manel no pateix
cap deteriorament cognitiu, per tant, la seva autonomia intel·lectual, moral i emocional
no estarien en entredit. Tanmateix no podem obviar que l’autonomia sensorial sí està
compromesa, ja que pateix ceguesa, així com la física, ja que té problemes de
mobilitat.

Per tant, i abans d’aprofundir-nos en el cas, podem pensar que l’ajut que necessita el
senyor Manel s’allunya dels motius o demandes de la seva comunitat en estar
aquestes més enfocades a l’autonomia moral i emocional, que no pas a la física i
sensorial, doncs el seu entorn comunitari demanda que es prenguin unes mesures
protectores, com és l’ingrés del mateix en una residència de gent gran basant-se en la
relació que manté amb la senyora Vianka, arribant a manifestar temor a que pugui
acabar matant al senyor Manel per no haver de cuidar-lo massa temps mes. Per tant,
cal preguntar-nos si aquesta demanda ciutadana esdevé promoguda per un interès
real en millorar la vida del senyor Manel, o per contra és una demanda provinent d’un
judici moral de màxims atès a què la senyora Vianka és molt més jove i prové d’un
país de l’est i entenen que aquesta forma de viure se surt de les concepcions de
moralitat cultural existents i considerades “correctes” o adients.
2
 L’ètica com a pràctica reflexiva
ingrid rubi albalat

Així doncs a tall de conclusió podem dir que els drets prima facie que entren en
conflicte en el cas, són el dret a l’autonomia i el dret a la beneficència, el qual procura
maximitzar els beneficis possibles, així com disminuir els possibles danys existents.
Referint-nos al dret a la beneficència ens hem de centrar en l’habitatge del senyor
Manel, ja que com es descriu en el cas, es troba en unes condicions d'habitabilitat
molt deficients, el conflicte apareix doncs, quan ell declara taxativa i fermament la
seva voluntat de seguir vivint a casa seva, tot i estar en aquestes condicions i denega
l’assistència de la treballadora social.

No podem obviar tampoc el dret a la llibertat individual, que segons paraules de

Sant Agustí: ”no és un dó del qual disposem per actuar necessàriament de manera
correcta, sinó per escollir, la qual cosa implica la possibilitat d’escollir malament,
d’equivocar-se.” (Canimas, 2017a: 7). El senyor Manel ha escollit lliurement compartir
la seva vida amb la senyora Vianka així com seguir vivint al seu mas tot i tenir
dificultats derivades de la seva manca o deficiència d’autonomia física i sensorial.
Recordem que segons Canimas (2017ª:8) “la llibertat individual neix i consisteix en la
possibilitat, d’escollir, entre el que un desitja fer o no, entre el que considera correcte o
no”. Per tant, aquest dret ha de ser respectat, sempre i quant, no perjudiqui a tercers o
el subjecte no tingui les capacitats cognitives compromeses.

Així doncs, tenint totes aquestes dades, com pot intervenir la treballadora social? Hem
de tindre present que el senyor Manel no ha donat el seu consentiment perquè és
produeixi una intervenció per part de la treballadora social, i per tant, no es pot
realitzar cap acció coercitiva substitutiva, ja sigui protectora, amb l’objectiu d’evitar o
reduir un dany que es pugui esdevenir, com per exemple la demanda del seu entorn
comunitari d’internar al senyor Manel en una residència, o prefectora amb l’objectiu
de procurar millorar la qualitat de vida del senyor Manel, com per exemple millorar
l’habitabilitat del mas, adaptant-lo a les seves dificultats de moviment i ceguesa.

Perquè una acció coercitiva i substitutiva es pugui dur a terme sense el consentiment
del senyor Manel s’han de reunir, segons Canimas, tres condicions fonamentals, en
primer lloc, “Que l’acció sigui necessària, idònia, efectiva, proporcionada i
respectuosa”. (Canimas, 2017:26). Seguidament, “Que les persones a la qual es
destina no pugui donar el seu consentiment, degut a que té algun tipus
d’incompetència bàsica per fer-ho”. (Canimas, 2017:26), i per finalitzar, “Que la

3
 L’ètica com a pràctica reflexiva
ingrid rubi albalat

persona donaria el seu consentiment si no estigués en una situació d’incompetència”.

(Canimas, 2017:26).

Veiem com el cas no compleix els requisits necessaris, no és ni idònia ni efectiva, ja

que existeixen altres accions menys intervencionistes, tampoc és proporcionada, ja
que l’acció protectora d’intentar internar al senyor Manel no és superiors als danys de
la coacció, recordem que el senyor Manel amenaça en tirar-se al pou del mas si
existeix un intent d’intervenció d’aquestes característiques, així mateix tampoc és
respectuosa amb la dignitat del senyor Manel, ja que no té cap incompetència bàsica
per donar el seu consentiment, ni està en situació d’incompetència per fer-ho, ja que
aquest no té disminuïda la seva capacitat de raonament i per tant s’ha de respectar la
seva llibertat de decisió. Així doncs cap acció substitutiva estaria justificada

En relació a l’afirmació que fa la senyora Vianka de cuidar del senyor Manel per
poder heretar els seus béns, i si aquesta declaració està subjecta al secret
professional, hem de tindre present tal com ens diu Canimas (2017b:17), que per
valorar o no el trencament justificat del secret professional, sense consentiment, i amb
la intenció d’evitar un dany major, cal tenir en compte diferents factors com són: la
magnitud del dany, que pot ser públic, semipúblic o privat, la temporalitat i la
proporcionalitat.

Cal destacar en aquest punt, el temor que expressa l’entorn social i comunitari del
senyor Manel, de què la senyora Vianka pugui posar fi a la seva vida per heretar els
seus béns. A priori aquesta informació no la podem prendre com a objectiva ni veraç,
però la qüestió és, si l’hem d’obviar. Tenim la certesa que la relació existent amb el
senyor Manel és de conveniència doncs així ho expressa ella mateixa, però no tenim
cap dada que confirmi que tingui intenció d’atemptar contra la vida del senyor Manel.

Així mateix desconeixem si el senyor Manel està al corrent de les motivacions que
porten a la senyora Vianka a mantenir aquesta relació amb ell, per tant ens trobem
amb dues possibilitats, primerament que el senyor Manel sigui conscient de les
motivacions de la senyora Vianka, en aquest cas es fa evident que no podem
intervenir, doncs ni tenim el consentiment del senyor Manel per fer-ho, ni hi ha cap
justificació ètica que ens ho permeti.

En el cas que el senyor Manel no en sigui conscient, tot i que la senyora Vianka tingui
la intenció d’heretar els béns del senyor Manel, si aquest no ho expressa en el seu

4
 L’ètica com a pràctica reflexiva
ingrid rubi albalat

testament, en no estar en unió legal com pot ser el matrimoni o la parella de fet, la
senyora Vianka no tindrà accés a l’herència. Així mateix, si donem per fet que pot
entabanar al senyor Manel perquè canvií el seu testament, estem posant en dubte les
seves capacitats cognitives, i per tant, la seva autonomia per raonar discernir i
prendre decisions.

Per tant amb les dades de les què disposem, i tenint molt present que les capacitats
del senyor Manel no estan disminuïdes no estaria èticament justificat trencar el secret
professional, doncs el senyor Manel ha de tindre plena llibertat per fer amb els seus
béns el que consideri oportú, encara que el seu entorn social i comunitari no hi estigui
d’acord.

A tall de cloenda, i com a reflexió final podem dir que en el cas presentat, la
treballadora social ja ha realitzat la seva tasca, ha rebut una informació per part de
l’entorn social i comunitari del senyor Manel, ha fet un treball de camp i d’investigació
parlant amb ell i amb la senyora Vianka, és coneixedora de l’estat cognitiu del senyor
Manel i que aquest, és capaç de raonar, discernir i prendre decisions autònomament i
en plena llibertat i que per tant no és possible aplicar cap procediment de limitació
legal de la capacitat d’obrar per poder intervenir amb mesures ni protectores ni
prefectores sense el seu consentiment. Tanmateix, seria convenient, per part de la
treballadora social, fer un seguiment de la situació del senyor Manel i intentar crear un
vincle de confiança amb ell.

BIBLIOGRAFIA

 Canimas, J. (2017a). Llibertat, Barcelona, UOC publishing, sl.

 Canimas, J. (2017b). Intimitat, confidencialitat i secret professional. Barcelona, UOC
publishing, s.l
 Canimas, J. (2016). El coneixement imprescindible. A Canimas, J. (coord.), Com resoldre
problemàtiques ètiques?. Barcelona: FUOC.
 Canimas, J. (2017). Ètica de les organitzacions, UOC publishing, sl

5
 L’ètica com a pràctica reflexiva
ingrid rubi albalat

APORTACIONS AL DEBAT

 A: Debat (amb fils de conversa) Ètica aplicada a l´educació social aula 3

 Data:01.11.2018 23:16

Bona nit companys!

Entenem la bioètica com: “la disciplina que busca aclarir problemes ètics que
sorgeixen en relació a la salut: en fer recerca amb éssers humans, dissenyar o
implementar una política de salut, i brindar atenció mèdica”. Resumint, parlem de la
bioètica per referir-nos a la reflexió ètica en el camp de les ciències de la salut.  

La bioètica es regeix per quatre principis: el principi  d’autonomia, el de no

maleficència, el de beneficència i finalment el de justícia.

En aquets cas, veiem com entre en conflicte el principi del dret a l’autonomia, ja que 
el senyor Manel no te les capacitats cognitives disminuïdes,  i per tant, partint d’aquest
fet, hem de respectar la decisió que ha pres de conviure amb la senyora Vianka.

Cal destacar que aquest dret no està sent respectat per l’entorn comunitari on viu, i
que de fet, la informació que te inicialment la treballadora social ve donada per judicis
de valors que realitzen els veïns, el metge del poble, l’ ajuntament, parròquia, Creu
Roja, etc.. del senyor Manel.

La company Ana María Perez Andreu en la seva aportació comenta que:

6
 L’ètica com a pràctica reflexiva
ingrid rubi albalat

        “si la treballadora social actués guiant-se per aquests judicis de valor estaria
vulnerant la Llei orgànica 1/1982              sobre protecció civil del dret a l’honor, a la
intimitat personal i familiar i la pròpia imatge. (Vista a Canimas,                   2017: 
27d).

Tot i que no difereixo d’aquesta aportació, crec que es important destacar que serveis
socials actua en nombroses ocasions per denuncies externes al nucli de la família o al
de la persona afectada, per tant, tot i que la treballadora social tan sols tingui
inicialment aquesta informació no la pot obviar, sinó que ha de fer un treball
d’investigació i valoració per poder decidir si posteriorment, no ha d’existir cap
intervenció, o si s’ha de realitzar una intervenció protectora o perfectora.

En aquest cas, considero que una intervenció protectora no seria adient, ja que com
es descriu en el cas, el senyor Manel no te les seves capacitats cognitives
disminuïdes, i per tant, és capaç de discernir el que es bo del que és dolent, així com
de prendre decisions raonades, així que si ho féssim no respectaríem el dret de
l’autonomia ni de la llibertat, (dret del que parlaré en la meva propera intervenció). 

Considero que en aquest cas i degut a que el senyor Manel te la capacitat visual
afectada, i dificultats de mobilitat seria adient que des de serveis socials es produís
una intervenció prefectora, per exemple, procurar adaptar les instal·lacions de la
masia a la seva condició actual, i el que és més important ensenyar a la senyora
Vianka com cuidar del senyor Manel mitjançant determinades formacions a les que
pot tindre accés com a persona cuidadora no professional.  D’aquesta manera es
respectaria el dret a l’autonomia i a la llibertat del senyor Manel, i es treballaria per
millorar la seva qualitat de vida, així com també les competències de la senyora
Vianka per cuidar-lo.

Penseu que seria una bona opció?

Aquí deixo l’enllaç on ens parla de les persones cuidadores no professionals perquè

7
 L’ètica com a pràctica reflexiva
ingrid rubi albalat

pugueu valorar si trobeu la meva aportació  encertada o no.

Espero les vostres opinions i/o respostes!

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/persones_amb_dependencia/
persones_cuidadores_no_professionals/

https://www.paho.org/hq/index.php?
option=com_content&view=article&id=5582:regional-program-on-
bioethics&Itemid=4124&lang=es

 Ingrid Rubi
Grau Ed. Social

 A: Debat (amb fils de conversa) Ètica aplicada a l´educació social aula 3

 Data:05.11.2018 14:47

Bon dia,

Com he comentat a la meva anterior aportació:

“ensenyar a la senyora Vianka com cuidar del senyor Manel mitjançant determinades
formacions a les quals  pot  tindre accés com a persona cuidadora no professional.
D'aquesta manera es respectaria el dret a l'autonomia i a la llibertat del senyor Manel,
i es treballaria per millorar la seva qualitat de vida, i també les  competències de la
senyora Vianka per cuidar-lo."

El senyor Manel es mostra satisfet amb la "relació" que té amb la senyora Vinaka, així
mateix en el cas ens diu que les capacitats cognitives del senyor Manel són
satisfactòries i que par tant pot discernir i prendre decisions meditades. Per altra
banda, com que no està casat amb la senyora Vinaka, per molt que ella expressi que
cuida el senyor Manel per heretar les seves propietats i béns, això tan sols serà
possible si el senyor Manel fa testament a favor seu, i com hem dit si ho fes, ho faria
conscientment, i per tant no existiria cap acte punible.

8
 L’ètica com a pràctica reflexiva
ingrid rubi albalat

És per això que considero que la mesura prefectora hauria de centrar-se "sobre" la
senyora Vinanka mitjançant la formació de cuidadora no professional, perquè
adquireixi els coneixements necessaris per cuidar del senyor Manel.

Ingrid Rubi
Grau Ed. Social