Deures filo

Deures - La causalitat

1. Explica les idees del text i com hi estan relacionades.

A partir de les igualtats que detectem pels sentits, el raonament no ens

permet conèixer les causes que originen un objecte ni els efectes que

aquest pot provocar. Només ho podem saber a partir de l’experiència.

2. Defineix breument: qualitats sensibles; facultats racionals

Qualitats sensibles: aquelles característiques dels cossos que ens

arriben a través dels sentits

Facultat racional: la capacitat de raonar fent us de lleis lògiques

i contrastades

3. Digues quines idees hauríem d'exposar si ens demanessin d'explicar

les raons per les quals Hume fa l'afirmació que està subratllada en el
text.

Hume afirma que la única forma de coneixement és l’experiència, ja que

nega l’existència d’idees innates for d’ella. I, per tant, les qualitats d’un

objecte en un moment determinat no ens aporten informació ni del seu

origen ni d’allò que és capaç de fer o originar.

4. Digues si estàs d'acord o no amb l'afirmació següent: "L'experiència

ens demostra que la naturalesa és regular i que en el futur es
comportarà igual que ho ha fet en el passat".

Hi ha unes lleis en la natura que són eternes i que podem fer servir per

preveure els efectes de futur. Si una poma cau quan està madura, ho
ha

fet així sempre i ho continuarà fent igual. Quan hi ha interferències

(voluntàries o no) amb interaccions nostres poden canviar les condicions

o variables de sortida, però amb les noves variables , abans, ara i

després es produirà el mateix resultat. Potser abans no podíem

aconseguir alguns valors d’aquests variables i ara o demà, sí. I el

resultat final pot ser aparentment diferent, no perquè hagin canviat les

lleis naturals que el regeixen, sinó perquè han variat algunes de les

característiques que el provoquen. Per tant, amb l’experimentació, amb

el control de variables, podem avançar en la tècnica i en el

coneixement, que (segons Hume) ha de ser sempre experimental.

Deures - La bona voluntat

1. Explica breument (entre 40 i 80 paraules) les idees principals del

text i com hi apareixen relacionades.

La bona voluntat no és el que es produeixi o aconsegueixi, ni aconseguir un

fi proposat; és bona només pel voler, és a dir, és bona en si mateixa. Per si
mateixa és, sense comparació, molt més estimable que tot el que gràcies a
ella es pogués veure materialitzat en favor d'alguna inclinació i, fins i tot, si
es vol, del compendi de totes aquestes.

2. Explica breument (entre 5 i 15 paraules en cada cas) el significat

que tenen en el text els mots o les expressions següents:
voluntat; bona en si mateixa.

Voluntat: És la capacitat d'un individu de prendre decisions i organitzar la

 seva pròpia conducta , és a dir, de disposar de si mateix amb autonomia
Bona en si mateixa: Ella mateixa és bona en si, no necessita de res més
per ser-ho.

3. Digues a què ens hauríem de referir per explicar el sentit de la frase

següent del text i les raons de Kant per afirmar-la: la bona voluntat
no ho és pel que produeixi o aconsegueixi, ni per la seva idoneïtat
per aconseguir un fi proposat; és bona només pel voler, és a dir,
és bona en si mateixa.

A la Crítica de la raó pràctica, Kant defineix la voluntat com “capacitat per fixar fins,
atès que aquestes finalitats constitueixin sempre d'acord amb principis fonaments
per determinar la capacitat desiderativa.” En conseqüència, la voluntat és la que
marca els fins últims a assolir, en funció dels quals la raó fixa els mitjans que s'han
de fer. La voluntat és aleshores capacitat de finalitat, de crear o imaginar una
finalitat que es considera bona i es pretén assolir.

4. Compara la concepció del bé de Kant amb la de Hume.

Kant afirma que Actes contraris al deure : A l'exemple de la persona que s'està
ofegant al riu. Suposem que disposant de tots els mitjans necessaris per salvar-ho,
decideixo no fer-ho, perquè dec diners a aquesta persona i la seva mort em
lliurarà del deute.

Kant assegura que actuar per deure és actuar per respecte a una llei moral. ... Obrar
per deure , moralment o segons la bona voluntat suposa seguir el dictat de
l'imperatiu categòric.

Kant diu que la bona voluntat no és bona pel que “efectuï o faci”, sinó que “és bona
en si mateixa”. El deure . Ara bé, el deure no és més que la bona voluntat , “si bé
sota certes restriccions i obstacles subjectius”, col·locada sota certs impediments
que li impedeixen manifestar-se per si mateixa.
5. Explica si estàs d'acord o en desacord amb l'afirmació següent:
N'hi ha prou de tenir bona intenció perquè una acció sigui bona.
Respon de manera raonada.

No estic d’acord, ja que no és suficient tenir bona intenció, el que realment

compta és fer una bona acció, l’acció en si i no la intenció. Ja que tu pots
tenir una bona intenció i l’acció no es dongui o finalment no ho sigui.

Per tant la bona voluntat és la que intervé quan volem fer el deure pel
deure. Kant defensa en aquest text la primacia de la voluntat en el món
 moral, per ser la bondat o la maldat d'aquesta facultat la que decideix al
final i de debò la moralitat dels béns, qualitats i accions, inclosa la felicitat
humana.

Deures - Plaers inferiors o superiors?

1. Explica les idees del text i com estan relacionades.

Els homes empaiten plaers sensuals que perjudiquen la salut, encara que
s’adonin perfectament que la salut és un bé superior. També es pot objectar
que n’hi ha molts que comencen amb un entusiasme juvenil per tot allò que
és noble, i així que passen els anys s’enfonsen en la indolència i l’egoisme.

L’aptitud per als nobles sentiments és una planta molt tendra en la majoria
de persones, fàcil de matar no solament per influències hostils, sinó per
manca d’adob; i en la majoria de joves mor ràpidament si les ocupacions a
què els ha destinat la seva posició en la vida

2. Defineix breument les expressions següents del text: plaers

sensuals; capacitats superiors.

Plaers sensuals: El plaer és un sentiment agradable, positiu , el rang del qual

comprèn des del benestar, en aquest cas relacionats amb el cos.

Capacitats superiors: Capacitat de distingir i separar les parts d'un tot fins a
conèixer els seus principis o elements. Síntesi. Capacitat per arribar a la
composició d'un tot a partir del coneixement i la reunió de les seves parts.
3. Quins aspectes de la filosofia Mill hauríem d'exposar si se'ns
demanés que justifiquéssim la següent afirmació del text: "podem
posar en dubte que hi hagi algú que, essent igualment sensible als
dos tipus de plaers, sempre prefereixi de forma conscient i serena
els inferiors".

4. Segons Mill, la felicitat consisteix en el plaer, aquell plaer que s'obté

de l'exercici de les nostres facultats superiors. Compara aquesta
concepció moral amb la d'algun dels autors que hem treballat
aquest curs.

Per John Stuart Mill (1806-1873)

La doctrina utilitària és que la felicitat és desitjable i l'única cosa desitjable, com a fi;
totes les altres coses només són desitjables com a mitjà per a aquest fi. Què s'ha
d'exigir d'aquesta doctrina, quines condicions és necessària per complir la doctrina.

L´utilitarisme conseqüent no ha de sacrificar víctimes innocents en benefici d´una

comunitat o un grup, ja que seria una comunitat molt poc feliç, des de la perspectiva
de Mill, aquella en què aquell tipus d´actuació es considerés desitjable. Per
començar, ningú no se sentiria segur en el gaudi dels seus béns, de la seva
llibertat/felicitat. Per continuar, ningú no podria gaudir de la seva parcel.la de llibertat,
de seguretat o de pau, sabent que havia estat adquirida la preu del sacrifici d´algú.

En canvi Kant el moment en què defineix la felicitat com a “satisfacció de totes les
inclinacions” (GMS, 399), és a dir, en els termes de la satisfacció d'un tot organitzat
l'especificitat del qual és irreductiblement particular (hi ha una representació de la
felicitat pròpia en cada subjecte pràctic). Kant insisteix que la moralitat i la felicitat
són béns heterogenis, que el primer té prioritat absoluta sobre el segon i que en
casos de conflicte l'aspiració a la felicitat ha de deixar-se de banda en nom del deure
moral.

5. Raona el teu acord o desacord amb l'afirmació de la pregunta 3.

Deures - La finalitat del pacte

1. Explica les idees de cada text i com hi estan relacionades. En

estat de natura l’home és totalment lliure, però renuncia a la seva total

llibertat per sentir-se més protegit (la seva vida i les seves propietats)

davant la llibertat dels altres. Per passa a viure en societat i

s’organitza en forma d’estat per dotar-se de protecció.

En el segon text reforça la idea de la necessitat de protecció i planteja

també la necessitat de justícia, un puntal que ha de tenir autoritat per

resoldre de manera justa els plets entre els individus i pugui executar les

sentències de manera segura.

2. Defineix breument les expressions següents: estat de natura; llei

natural.

Estat de natura: la condició natural on viu l’home lliurament, sense

normes ni poder polítics.

Llei natural: conjunt de drets i obligacions que tenen els humans pel fet

natural d’existir. (i que poden ser racionalitzats)

3. Relaciona els textos amb la filosofia política de l'autor.

Locke defensa el contracte social per augmentar el benestar dels

individus que formen la societat. Considerà que la llei natural no és prou

específica per regir una societat ni disposa de mecanismes per fer-se

complir. Defensa un poder legislatiu per la societat, ja que d’aquesta

manera es garanteix l’existència d’una voluntat única majoritària per la

seva supervivència. Considera que el poder s’ha de diversificar per

evitar que pugui derivar cap a un poder absolut en mans de molt pocs.

D’aquesta maneta, amb un triple contrapès, hi haurà un poder

equilibrat.

Aquests tres poders són el legislatiu, l’executiu (que ha de garantir i

executar les lleis dictades pel legislatiu) i el federatiu ( que ha de portar

la política exterior de l’estat: tractats comercials, declaracions de guerra,

aliances...).

Però Locke situa els drets naturals per sobre de tot i han de ser

respectats pel poder legislatiu. Amb el pacte es tenen en compte els

avantatges i desavantatges de la col·laboració mútua per viure millor

junts. El poder absolut és il·legítim. Els humans renuncien a la pròpia

llibertat absoluta, que cedeixen a l’Estat, però no perden mai la

sobirania: si el legislador no actua d’acord amb el dret natural i va en

contra dels drets individuals, el poble el pot anul·lar, pot fer caure el

legislador i pot actuar per aconseguir-ne un nou poder legislatiu. De les

 idees de Locke se’n deriva el liberalisme, la divisió del poder, el

parlamentarisme i la llibertat individual.

4. Compara la concepció de l'origen de l'estat de Locke amb la

concepció sobre l'origen de l'estat de Plató.

L’origen de l’estat per Locke és el reconeixement de que si l’home

només es regeix per la llei natural no pot garantir la seva seguretat ni les

seves propietats, perquè està a l’abast dels altres homes. Per tant, veu

la necessitat d’organitzar-se col·lectivament i dotar-se d’un poder que

reguli les interferències que es poden produir, encara que assumeix que

l’home atorga part de la seva llibertat al governant que ha escollit i que

està obligat a respectar la llei natural i ha de procurar que es individus

arribin a la màxima felicitat.

Per Plató, la formació de l’estat es perquè entén que l’home no pot

arribar, per ell sol, a cobrir les seves necessitats bàsiques per viure. En

estat natural l’home no és autosuficient i té necessitat dels altres. Creu

que la responsabilitat del govern ha de de recaure en la persona més

sabia, que coneix el que està bé i el que no. I un cop establerta

l’autoritat, només li ha de rendir submissió.

5. Digues si estàs d'acord o en desacord amb l'afirmació següent:

"Qualsevol grup de persones d'un estat té dret, si així ho acorden
els membres d'aquest grup, a establir una nova comunitat política i
un nou govern." Respon de manera raonada.

Per Locke, l’establiment de les societats és una decisió dels individus

per regular el seu comportament. De la mateixa manera que poden fer la
revolució i procurar-se uns nous dirigents si aquests no compleixen amb
les seves obligacions, si en algun moment hi ha una part de la societat
que es vol separar de l’estat gran per organitzar-se com un de nou,
tenen tot el dret a fer-ho De fet, aquest és un dels drets reconeguts en la
Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONI i és l’argument que
fem (o hem fet) servir els catalans per reivindicar el nostre dret a
l’autodeterminació. Com que el poder no és vertical, no som propietat de
ningú i per això podem decidir sobre el nostre futur col·lectiu i decidir per
nosaltres mateixos com ens volem organitzar social i políticament.