Textos sobre responsabilitat moral

Lliure albir
En l’home hi ha lliure albir. Si no fos així, inútils foren els consells, les exhortacions, els preceptes, les
prohibicions, els premis i els càstigs. Per demostrar-ho, s’ha de tenir present que hi ha éssers que
obren sense judici previ de cap mena. Exemple: una pedra que cau de dalt; tots els éssers mancats de
raó. D’altres obren amb un judici previ, però no lliure. Exemples: els animals; l’ovella que veu venir el
llop jutja que ha de fugir del llop, però ho fa segons un judici natural i no lliure, ja que no jutja
analíticament, sinó com a instint natural. Així són els judicis de tots els animals. En canvi, l’home obra
amb judici sobre el que ha d’evitar o cercar. Com que aquest judici no prové de l’instint natural
davant d’un cas concret, sinó d’una anàlisi racional, es conclou que obra per un judici lliure i, per
tant, pot decidir-se per diferents coses. Quan es tracta de fets contingents1, la raó pot prendre
direccions contràries. Ara bé, les accion particulars són contingents i, per tant, el judici de la raó
sobre elles pot seguir diverses direccions, sense estar determinar a una de sola. Per tant, és necessari
que l’home tingui lliure albir, de la mateixa manera que és racional.
TOMÀS D’AQUINO: Summa teològica I a, 83, 1

Capacitat de respondre
Ser responsable, literalment, és ser capaç de respondre d’alguna cosa davant d’algú, i voler-ho fer.
“Ser capaç” significa haver actuat lliurement, sense coacció. Una persona no ha de respondre del que
no ha triat fer o del que fa necessàriament perquè no pot actuar d’una altra manera. La llibertat i la
responsabilitat són inseparables. Són dues característiques essencials de l’ésser humà. L’acció
humana,a diferència dels fets que passen a la naturalesa, no s’explica només per causes, sinó també
per intencions i per raons. Quan respon d’allò que ha fet, una persona intenta donar raons, és a dir,
justificar-se: explicar per què el seu comportament és just. Però no hi ha prou de tenir aquesta
capacitat de resposta derivada d’haver actuat amb llibertat. A més de poder o estar en condicions de
respondre, cal voler-ho fer. Si en el nostre comportament hi falta l’ingredient de la voluntat, de voler,
la capacitat de respondre no es fa acte, no es realitza. És com si no existís.
CAMPS, Victoria; GINER, Salvador: Manual de civisme.

1. Quins tres tipus de llibertats s’esmenten al primer text? Amb quins éssers els relaciona
l’autor?
2. Quins són els dos elements indispensables, segons els autors del segon text, per poder ser
responsables dels nostres actes?
3. Relacionant els dos textos, creus que tots els éssers vius són capaços de respondre dels
seus actes? Quina relació s’estableix llavors entre la capacitat de ser responsable i la
possibilitat de ser jutjat moralment?
4. Pensa una situació que hagis viscut, en primera, en segona o en tercera persona, que
conservi tots els elements per poder ser jutjada moralment i una altra que no. Explica
quins elements no es complien i perquè.

1
Contingent: oposat al concepte de necessitat. Un fet, proposició o acte contingent és aquell que es
podria donar de diverses formes o inclús és possible que no es doni.