1.

En aquest fragment Epictet afirma

que tenim absoluta llibertat sobre tot allò
que depèn exclusivament/únicament de
nosaltres; és a dir, distingeix entre una
llibertat interna que és “lliure per
naturalesa”, i una llibertat externa que,
en canvi, és per a ell inexistent ja que
d’ella no en podem ser els
autors/responsables.

2. Segons Spinoza les accions dels homes

no són causes en si mateixes, sinó que
depenen d’altres causes anteriors a elles;
és a dir, no són lliures sinó que estan
determinades. Spinoza, com a
determinista, considera que l’home no és
lliure ja que, tot i tenir consciència dels
 seus actes, en realitat desconeix la causa
última dels mateixos.
3. Hume, tot i afirmar en un primer
moment que la llibertat és actuar segons
la pròpia voluntat, dubta que aquesta
sigui efectivament lliure sinó que , més
aviat, està determinada per quelcom aliè.

4. En el text es fa menció al fet que

l’home està sempre sotmès a un codi
moral provinent del context al què
pertany. En aquest sentit, la moral es
diferencia de l’ètica en que és relativa, no
és universal, sinó que canvia depenent de
la col·lectivitat que l’ha acordada.
5. En aquest fragment l’autor pretén establir
quines són les accions humanes objectes
de l’ètica, és a dir sobre quins actes
podem emetre judicis de caire moral.
Només les accions voluntàries són
susceptibles de ser jutjades
moralment/èticament.