GUIA DE LECTURA DE L’“ABSTRACT” O “RESUM” DEL TRACTAT DE

LA NATURALESA HUMANA I INVESTIGACIÓ SOBRE ELS PINCIPIS DE

LA MORAL (APÈNDIX I) DE DAVID HUME

Presentació del text

L’any 1734 Hume, amb només 23 anys, es va retirar a La Flèche (Anjou) amb la
intenció d’escriure la que havia de ser l’obra de la seva vida. El llibre es va publicar
l’any 1739 a Londres anònimament amb el títol: Un tractat sobre la naturalesa
humana, que és un intent d’introduir el mètode experimental de raonar en les
matèries morals. No va tenir lectors, el propi Hume s’hi refereix com un infortuni
que no va tenir la sort ni de provocar la crítica dels fanàtics... Un any més tard ell
mateix, però sense revelar la identitat i en tercera persona, és a dir, com si resumís
les idees d’un altre que no és ell, publica un resum del Tractat que titula Abstract
(1740). L’Abstract és doncs, la resposta a un fracàs inicial. Vuit anys més tard
començaria a guanyar fama com a escriptor i filòsof per altres reelaboracions de
les idees del Tractat, una de les quals és La investigació sobre els principis de la
moral (1751).
Un tractat és una exposició objectiva i argumentada, que es proposa ser
“científica”. Estem molt lluny doncs, del diàleg platònic o de l’experiència personal
de la meditació cartesiana. Hume creu que el fracàs del Tractat és degut a que els
raonaments que s’hi exposen són massa complicats i els simplifica en l’Abstract.
Però Hume no tan sols escriu a l’estil dels tractats científics de la filosofia natural,
és a dir, de la física naixent, sinó que també voldria ser considerat el “Newton de la
moral”. Ja el títol del Tractat indicava la pretensió de tractar les ciències de l’esperit
o morals seguint el mètode experimental, és a dir el mètode de la física de Newton.
Ben bé a l’inici de l’Abstract ens indica la seva intenció: “Fer una anatomia de la
naturalesa humana i treure només aquelles conclusions que autoritzi l’experiència”.
L’home és un ésser natural i l’hem d’estudiar de forma empírica, això vol dir que
Hume es concentrarà a estudiar empíricament com funciona la naturalesa humana,
com s’originen les idees i creences o els judicis morals a la ment i com es
mantenen unides aquestes idees a partir de principis d’associació, de forma similar
a com Newton estudiava el moviment dels cossos units per una força d’atracció.

“ABSTRACT” O “RESUM” DEL TRACTAT DE LA NATURALESA

HUMANA

1. En què estan d’acord Locke, Mandeville o Bacon? Com s’anomena el corrent

filosòfic al qual pertanyen aquests autors? Les Meditacions Metafísiques de
Descartes segueixen aquest mètode?

[Terminologia]
2. Defineix: percepció, impressió i idea. Quin és el criteri que utilitza Hume per
diferenciar les impressions de les idees?
3. Quina és la primera proposició, és a dir el primer principi de la filosofia
empirista? Hi podria estar d’acord Descartes?
4. Hume, matisant les idees de Locke, accepta que les impressions i les passions
són innates, en quin sentit?
5. Per què les idees no poden ser innates partint de la definició d’idea que ha
donat abans Hume?
6. Segons Hume allò clar i evident són les idees o bé les impressions?
7. A l’última línia del paràgraf Hume parla del seu mètode rigorós. Es tracta del
criteri empirista de veritat que es coneix com a principi de còpia. Explica en què
consisteix.
8. Quins exemples posa Hume d’idees ambigües o buides de contingut? De quin
autor/s procedeixen?
9. Dóna exemples d’actualitat d’idees que et semblin imprecises o buides de
contingut, és a dir, que no remetin a impressions concretes o experiències
objectivables.

[Anàlisi de la causalitat]

10. A partir de l’exemple de la taula de billar, Hume estableix les tres condicions
que s’han de donar per tal de poder parlar d’una connexió causal o de causa-
efecte entre dos tipus de fenòmens. Enumera-les.
11. Per què són vitals i fonamentals en la nostra vida les inferències causals?
12. Exemple d’Adam: Per què creus que l’autor ha triat aquest personatge? En
quines altres parts del text es pot veure que es tracta d’un filòsof empirista?
13. El nucli de l’argumentació de Hume és la crítica al raonament inductiu (la
inducció no es pot justificar inductivament): “l’experiència del passat no pot ser
prova de res que passi en el futur a menys que ja suposem que hi ha
semblança entre passat i futur”. Intenta explicar què vol dir aquesta frase.
14. Quines són les conclusions que extreu Hume de l’exemple d’Adam?
15. Què vol dir Hume quan afirma: “no és la raó la guia de la vida”? Contra qui va
aquesta sentència? Per què?

[Escepticisme]

16. Per què Hume s’autoqualifica d’escèptic? Relaciona-ho amb l’anàlisi que acaba
de fer de la causalitat.
17. Hume defensa que actuem i creiem coses malgrat no tenir proves o raons. Què
és el que ens impedeix quedar-nos paralitzats (com els pirrònics o escèptics
radicals)? Si no és en base a la raó que actuem i creiem, en base a què ho
fem?

[Crítica de la substància]

18. Per què Hume diu que “la ment no és una substància”? Per què defensa que
és inintel.ligible?
19. En què s’assemblen la idea de la nostra ment i la idea d’un préssec?
20. Si el jo “és només una successió de percepcions diferents (...) mancades de
simplicitat o identitat perfectes” i no una substància, aleshores no hi ha res
immutable en el jo i la identitat personal és més aviat fictícia o il.lusòria?
21. L’argumentació de Hume en aquest passatge es basa en dos principis
fonamentals de l’empirisme: tot allò que existeix és particular o singular i només
tenim idees vàlides d’allò que prové d’alguna impressió. Quins autors que
coneixes no hi estarien d’acord?

[L’associació d’idees]

22. Enumera els tres principis d’associació i inventa un exemple de cadascun

d’ells.
23. Hume es vanaglòria d’haver descobert els principis d’associació d’idees que
regeixen el funcionament de la imaginació. Diu d’aquesta facultat que té “una
gran autoritat sobre les nostres idees”, i que els principis d’associació són “el
ciment que uneix l’univers”. Per què?
24. Compara les posicions de Hume i Descartes sobre la importància respectiva de
la imaginació i l’enteniment.