You are on page 1of 3

Proves d’Accés a la Universitat.

Curs 2009-2010
Història de la filosofia

El nostre autor pensa «que no es podria haver fet cap descobriment més afortunat per a decidir
totes les controvèrsies relatives a les idees que el següent: que les idees sempre van precedides
d’impressions, i que tota idea primer apareix en una impressió amb què es correspon Idea
principal: empirisme psicològic. Aquestes darreres percepcions són tan clares i evidents que no
admeten controvèrsia, si bé moltes de les nostres idees són tan fosques idea secundària que és
quasi impossible —fins i tot per a la ment que les forma— de dir-ne exactament la naturalesa i la
composició». D’acord amb això, quan una idea és ambigua, el nostre autor apel·la sempre a la
impressió, que ha de tornar-la clara i precisa. I quan sospita que un terme filosòfic no té cap idea
annexa (com passa massa sovint), pregunta sempre: «de quina impressió deriva aquesta idea?». I
en cas de no poder-la remetre a cap impressió, conclou que el terme està totalment mancat de
significat. Empirisme epistemològic

David HUME. Resum del Tractat de la naturalesa humana

Exercici 1:

1. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principals del text i com
hi apareixen relacionades. [2 punts]
Idea principal: empirisme psicològic (criteri empirista)
Idea secundària: hi ha idees fosques a la nostra ment  és a dir, que no tenen una impressió
corresponent  idees metafísiques.
Idea de l’últim paràgraf: empirisme epistemològic.

2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat que
tenen en el text els mots o expressions següents: [1 punt]
a) «impressió»: percepció forta que ha de ser el referent de tota idea en la ment.
b) «idea annexa a un terme» : idea que serveix per aclarir un terme fosc o una idea general i que ha
de tenir una impressió corresponent.
3. Expliqueu el sentit de les frases següents del text: «[…] pregunta sempre: “de quina impressió
deriva aquesta idea?”. I en cas de no poder-la remetre a cap impressió, conclou que el terme està
totalment mancat de significat». (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament
de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
La frase fa referència a l’empirisme psicològic i epistemològic. Tota idea si ha de ser objectiva i
vàlida des del punt de vista del coneixement ha de tenir una impressió corresponent (empirisme
psicològic).

Un terme o idea que no tingui una impressió corresponent en la història del pensament, no pot ser
acceptat des del punt de vista objectiu (empirisme epistemològic)

Nominalisme de les idees  els termes confusos no són més que idees generals sense impressió
corresponent, que per a Hume són “flatus vocis” o paraules buides, és a dir, només noms.

Crítica als conceptes metafísics (idees confuses)  Idea de substància material, idea de substància
pensant, idea de Déu i connexió necessària de la causalitat (no hi ha impressió corresponent)

Crítica al principi d’inducció  és el que fem servir per elaborar les idees metafísiques i la inducció
no és vàlida segons Hume.

Criteri de demarcació (forquilla de Hume)  relacions d’idees – qüestions de fet

Exercici 2:Compareu la noció de idea de Hume amb la d’un altre autor de la història del
pensament. [2 punts]
Hume – Descartes

 Origen de les nostres idees = experiència (Hume) – Idees (adventícies, factícies, innates)
 Negació idees innates (Hume) – Veritats absolutes i ontològicament reals (Descartes) 
referència a l’expressió “tabula rasa” de Locke.
 Exemples: negació rescogitans, res extensa i res Divina.  Negació idees metafísiques.
 Relacions d’idees (Hume i Descartes) i qüestions de fet (inducció) (Hume) – Intuïció idees
innates (Descartes)
 Associació d’idees i les seves lleis (Hume) – Síntesi (deducció) (Descartes)
 Escepticisme antecedent (Descartes) – Escepticisme conseqüent (Hume)
 ...

Exercici 3: Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Tot el que sé, ho
sé, directament o indirectament, per experiència». Raoneu la resposta. [2 punts]

Acord parcial amb la frase


A favor de la frase
 Tot el que pensem té el seu origen en allò que experimentem
 Experiència externa i experiència interna
 L’educació té un fonament empíric
 L’experiència és el fonament de la ciència  suport a l’empirisme modern i teoria de la
ciència.
 Però l’experiència potser no ho explica tot...
En contra de la frase
 Hi ha un procés mental que elabora els continguts de l’experiència
 Mecanismes inductius i categories de l’enteniment (Kant)
 No tot és a posteriori (experiència) sinó que hi ha un coneixement a priori (Kant)
 La universalitat i la necessitat (pròpies de la ciència) les posa la ment

You might also like