BERKELEY

INTRODUCCIÓ A GEORGE BERLEKEY—> s.VIII.

● Filòsof irlandès religiós, era bisbe anglicà.

● Les seves dues obres més importants són—> Tractat sobre els principis del
coneixement humà i Tres diàlegs entre Hylas i Philonus.
● La seva teoria es reduix a una frase—> ser és ser percebut (la realitat existeix en
la mesura que pot ser percebuda: té sentit comú, sé que la taula existeix perquè la
puc tocar, tinc la percepció de la taula).
● Classificació de les realitats en 2 tipus—> els éssers que perceben (ment, ànima,
esperit o jo—> el jo percep, el jo coneix/pensa que diria Descartes, per Berleley és
el jo que percep) i allò que es percebut (jo percebo la taula, què és la taula? Una
idea—> allò que es percebut són les idees i les idees no existeixen si no són
percebudes). Què queda de la poma si es treuen les sensacions? Res, si l’únic
que hi ha de la realitat és la percepció, la matèria no existeix.
● Immaterialisme—> la matèria no existeix i només hi ha percepcions, la matèria
queda fora dels éssers existents. Les coses no són, només són idees. Quan veig
una taula veig la idea de taula, que la veig jo.
● FILOSOFIA DE BERKELEY—> EMPIRISTA amb idealisme i immaterialisme. Qui
fa que jo pugui percebre la taula i que la concevi com cosa material? Déu (Déu és
la causa de les percepcions, les posa a la nostra ment). És similiar a Locke, el
coneixement comença per les idees, però Berkeley passa un pas més enllà (per
l’Enric es passa de frenada, dels empiristes és dels menys coherent).

HUME

INTRODUCCIÓ A DAVID HUME

DAVID HUME: VIDA, OBRES, PENSAMENT I FILOSOFIA

● Filòsof de la Il·lustració britànica (Enlightenment). Va néixer i va morir a la capital

d’Escòcia, Edminburg (era un filòsof escocès, molt important, diuen uns quants
que diuen que és el filòsof en llengua anglesa més important de la història, amb
gran influència i per l’Enric l’empirisme més coherent).
● Als 28 anys publica la seva obra més important—> Tractat de la naturalesa
humana. Va passar amb molta discrecció, a Hume li va sabre greu perquè és un
totxo. Té fama quan passa molt de temps. Es divideix en tres llibres—>
enteniment, passions i moral. Fa més llibres per fer més accessible el contingut
d’aquest llibre, fer entendre el missatge del Tractat de la naturalesa humana, fa
resum breu d’aquest: l’Abstract (el publica un amic seu). Posteriorment va escriure
altres obres com resum del tractat: Investigació sobre l’enteniment humà (tracta
sobre la teoria del coneixement: critica metafísica, escepticisme i empirisme),
Investigació sobre els principis de la moral (sobre ètica emotivista, basada en el
sentiment).
 ● Autor crític amb la religió, se’l considera agnostic i ateu. Escriure Història natural
de la religió i Diàlegs sobre la religió natural. Al ser historiador també escriu
Històtia d’Anglaterra.
● Fa viatges a França, es va amic de Rousseau (home raro).

INTRODUCCIÓ A LA SEVA FILOSOFIA

● Classifica filosofia en dos tipus—> la filosofia fàcil (filosofia a la que tothom pot
accedir, és popular podríem dir, considera que l’ésser humà està fet per actuar,
més praxis que teoria, i és filosofia feta a la mesura de l’ésser humà) i l’abstracta
(filosofia complexa, complicada, difícil i que parla de l’ésser humà fet per pensar i
no actuar).
● Pren partit per la filosofia fàcil, que estigui feta a la mesura de l’ésser humà.
● Intenta construir una ciència de la naturalesa humana, una mena d’antropologia
filosòfica (estudi filòsofic de l’ésser humà). Vol estudiar com l’ésser humà pensa i
coneix i quins són els seus límits. Per fer-ho s’ha de ser conscient dels límits del
coneixement.
● Metafísica—> hi ha autors metafísics que ens fan creure que podem arribar al
coneixement absolut, però la metafísica és dels autors complexos, inaccessibles.
Diu que la metafísica satisfà una dimensió humana, però el problema és quan
esdevé una imposició.
● Intenta construir una filosofia sense un absolut, sense Déu, sense trascendència.
Una filosofia basada en l’ésser humà tal com és (comparar amb Spinoza,
Descartes, Leibniz, Berkeley en la filosofia moderna, es basen en Déu). Hume es
basa en l’experiència i en l’observació.
● Frase que mostra el seu pensament—> “Sigues filòsof, però enmig de tota la teva
filosofia, continua essent un home”. Mostra filosofia basada en l’ésser humà.

— Desenvolupament de la teoria en aspectes concrets:

● Prejudicis—> s’han d’eliminar perquè no ens deixen avançar (com havia dit
Francis Bacon). Cau en un escepticisme (és sa, en quin sentit? Ell mateix diu que
s’ha de substituir el saber per la creença, per la probabilitat).
● Escepticisme—> ens hem de comportar d’acord allò que és més probable (és
l’escepticisme moderat).
● Antidogmatisme:
○ Està en contra dels dogmes, les veritats absolutes. Per Hume només hi
ha certs enunciats o propocions que són vàlids: els enunciats de la lògica
i les matemàtiques, la resta és dubtós. Però aquests enunciats tenen un
problema, són buits, perquè quan fem un problema no ens aclareix
coneixements sobre el món o el pensament, quan es fa problema el
resultat es troba en el problema, però no el veiem (en el plantejament del
problema es troba el resultat).
○ Ens hem de conformar amb aquells enunciats de la lògica i
matemàtiques o els de l’experiència, els altres tirar-los a les flames
perquè són irracionals, no contenen res, van més enllà de l’experiència i
per Hume l’experiència és l’únic que tenim. Nosaltres recordem allò que
 hem percebut, la nostra vida és un conjunt de percepcions. Si tot és un
conjunt de percepcions què passa amb Déu, ànima, substància?
○