Infograia de Hume

Hume va néixer en una família noble, la qual no tenia gaires

diners, Hume un cop haver aconseguit els diners suficients per
començar aquests estudis va anar a estudiar filosofia a França.
Hume era empirista, és a dir, ell defensava el coneixement
basant-se en l’experiència.

Empirisme
- Negació de les idees innates: Qualsevol idea que puguem tenir ha de
provenir de l’experiència.

- L’establiment de l’evidència: Una idea és veritat si puc identificar de

quina impressió ve.

-- Rebuig de qualsevol contingut mental: Hi ha idees que existeixen, ja que

en tenim experiència

- Negació de la possibilitat de trobar un coneixement universal i necessari:

Com que l’experiència està en constant esdevenir no puc afirmar que el
que avui és veritat demà també ho serà.

Teoria general de Hume

L’objectiu de Hume era buscar els límits del coneixement humà i ho fa amb
tres teories:

- El criteri de veritat serà el principi de còpia: Només és veritat aquella idea

que sabem de quina impressió prové.

- Crítica a la idea de substància i causa: Ja que no sabem de quina

impressió provenen.

- Afirma que les idees Jo, Déu i Món (idees innates de Descartes) són
pseudoconceptes.
 Idees i impressions

Associació d'idees
La IMAGINACIÓ i la MEMÒRIA són les facultats que ens permeten transformar
les impressions en idees. Hume fa una sèrie d’associació d’idees les quals
depenen de la imaginació que són:

- La semblança: Quan la nostra ment tendeix a unir idees que s’assemblen a les
impressions originals.

- La contigüitat: Quan unim idees que apareixen properes en l’espai i el temps.

- Causa-efecte: Quan la nostra ment tendeix a unir determinades idees

convertint-ne unes com a resultat d’unes altres.

Modes de coneixement

Crítica al principi de causa

Hume creu que l’única forma per obtenir coneixement són les impressions. Per
tant, coses com predir el futur són impossibles perquè no podem tenir una
impressió del futur. És així com demostra que la relació causa-efecte no
existeix.
 Crítica al concepte de substància
Hume diu que nosaltres no podem tenir impressions de la substància, només
de les seves qualitats, per tant, pensa que la idea de substància l’hem creada
nosaltres, ja que com no tenim impressió d’ella no podem assegurar la seva
existència.

Crítica al concepte de Déu

Hume creu que l’única forma per obtenir coneixement són les impressions. Per
tant, coses com predir el futur són impossibles perquè no podem tenir una
impressió del futur. És així com demostra que la relació causa-efecte no
existeix.

Crítica al concepte de món extern

Emotivisme moral