GLOSSARI 2n TRIMESTRE:

Unitat 07. Acció racional i Llibertat humana

Glossari:
Esdeveniment: Canvi en els estats de les coses que es produeix en un interval de temps.
Acció: Intervenció (acció positiva), o no-intervenció (acció
Negativa), intencionada d’un ésser humà en el curs dels esdeveniments.
Emoció: L’èxit d’una acció depèn de dues coses: 1- creure, desitjar i
Decidir un canvi. 2- depèn dels plantejaments dels mitjans per aconseguir el fi.
Acció: Remarca, el que decideix per la persona implica responsabilitat.
Absència d’acció: L’agent ni delibera, ni decideix interferir-hi en el desenvolupament de les
coses, no s’ha decidit ni per fer ni per no fer, això es veu des que la seva conducta corporal
no manifesta res.
Evitació: Sempre que es fa una acció i, per tant, produeix un esdeveniment s’evita un altre
esdeveniment.
Omissió: Són totes aquelles accions que es podien haver fet i no s’han fet es demana
responsabilitat moral tan de les nostres accions i de les nostres omissions.
Habilitats cognitives: Engloben la cognició, l’emoció i l’acció.
Components de l’acció: Una acció és pròpiament un fenomen individual, però s’insereix
d’una manera o d’altra en un context social:
-Influències socials
-Impactes socials
-Instruments socials
-Convencions i normes socials i legals
-Acció cooperativa
Condicionat: En la llibertat tinc un entorn i sóc lliure
Determinat: En la llibertat tinc la pressió de l’entorn i, per tant, no sóc lliure
Determinisme dèbil: no hi ha contradicció entre determinisme i llibertat.
Determinisme fort: tots els esdeveniments de l’Univers són causats, incloent-hi les
accions humanes.
Llibertarisme: existència, en els humans, de la voluntat lliure.

Unitat 8. Acció moral i responsabilitat:

Glossari:
Consciència:
creença (creure): que he de fer?
motiu (desitjar,voler,necessitar): com ho de fer?
acció (fer): perquè ho he de fer?
Acció racional individual (la persona):
Una acció racional individual és l’acció d’un agent individual les raons del quals son bones
raons.
Acció racional col·lectiva (societat): Un col·lectiu considerat com: Una unitat, que actua
com un agent individual. Un conjunt d’agents individual que interactuen dintre del col·lectiu.
Les convencions: és una pauta de conducta col·lectiva que s’estableix per acord tàcit o
exprés, que vol aconseguir un resultat social òptim.
La cooperació:conjunt d’accions individuals que persegueixen un benefici comú. L’acció
cooperativa permet obtenir els millors resultats per a cadascú. La negociació: procés de
transacció entre diverses parts per dividir els costos i els beneficis i obtenir un resultat òptim
per a tots.
Procés de maduresa moral: Interpretacions: Procés de maduresa moral segons l.
Kohlberg (1927-1987):
1: Normes s’ataquen per obediència i per por al càstig, desde perspectiva social=
egocentrisme.
2: Les regles només s’assumeixen si afavoreixen els propis interessos, desde perspectiva
social= Individualisme
3: Es consideren normes allò que persones properes esperen de nosaltres, desde
perspectiva social= Gregarisme
4: Atacar les normes que estan establertes socialment per a proporcionar un bé, dsde
perspectiva social= Comunitarisme
5.Gran varietat d’opinions, principis i valors només són legítimes les normes que són fruit
d’un acord, desde perspectiva social= Relativisme
6.Normes escollides lliure i racionalment però respon a principis i valors humans, desde
perspectiva social= universalisme
Unanimitat: buscar interès comú però no succeeix quasi mai.
Dictadura: buscar propi interès, decideix 1 sol membre, normalment decisió poc
representativa per preferències del grup.
Majoria(absoluta, simple, qualificativa) : Buscar interès comú a travès d’afinitats, té 5
problemes: vot individu per decantar majoria, decidir classe de majories, atendre les
minories, opció més votada pot ser refusada, si hi ha més de 2 opcions decidir i mirar que
passa a la 2 volta.
Moral (ètica): És el conjunt d’idees morals i equival a un codi. Sembla referit a una persona.
És teòric.
Moralitat (moral): Conjunt de decisions i accions morals, equival a la conducta. Sembla
referit a una persona. És pràctic.
Responsabilitat causal: una persona es responsable de l’estat de coses que ha provocat
la seva acció, tant si ha estat directe o indirectament. Prové de l’exterior.
Responsabilitat moral: és la veu de la consciencia que em diu si allò és bo o dolent,
correcte o incorrecte. Prové de l'interior.
Responsabilitat legal: apareix quan una persona té obligacions o bé mereix un càstig. És
social.

Teoria Unitat 7:
Acció:
Intervenció, o no intervenció, intencionada d’un ésser humà en el curs dels esdeveniments.
Agent: Ésser humà que intervé, o no intervé, intencionadament en el curs dels
esdeveniments.
Requisits perquè un esdeveniment sigui una acció:
-Existència d’un esdeveniment
-Existència d’una conducta observable de l’agent
-Conducta agent causa esdeveniment
-Creença de l’agent que la seva conducta causarà l’esdeveniment
-Motiu: Desig de l’agent que es produeixi l’esdeveniment que la seva conducta causarà;
-Decisió d’emprendre la conducta.
Esdeveniments evitats: esdeveniments que s’haurien produit si no s’hagués dut a terme
l’acció
Accions omeses: accions que es podrien haver dut a terme, però no ha estat així.
Resultat de l’acció: Estat final de les coses pretès per l’agent.
Conseqüències de l’acció: esdeveniments causats per l’acció i no pretesos per l’agent.
Components Socials de les accions; una acció és pròpiament un fenomen individual ,però
s’insereix d’una forma o d’un altra en un context social.
Llibertat:
-exterior (conducta) i interior (deliberació i decisió)
-negativa (absència de limitacions) i positiva (facultat i opinions)
Problemes de la llibertat : com es reconcilia la llibertat amb el determinisme si és vertader;
l’experiència de la llibertat és il.lusòria, si no és il.lusoria el determinisme serà fals.
Solucions al problema de la llibertat:
-Determinisme dèbil: no hi ha contradicció entre determinisme i llibertat.
-Determinisme fort: Tots esdeveniments de l’univers són causats, incloent-hi les accions.
-Llibertarisme: Existència, en els humans, de la voluntat lliure.

Teoria Unitat 8:
Racionalitat: Ús adequat de la raó que s’aplica a les nostres creences, motius i accions.
Acció racional: Acció basada en bones raons, és a dir, acció en la qual els motius I
creences són racionals i coherents entre si i, a més, coherents amb la conducta per a la
qual són raons.
L’agent racional ha de:
-Conèixer els seus fins i la seva coherència lògica, estructura i viabilitat pràctica;
-Subordinar els mitjans als fins;
-Peresguir fins autònoms i universals, és a dir incloure el seu benestar propi entre els seus
fins;
-Saber racionalment quin són els millors mitjans;
-Emprendre la conducta que ha resolta que és el millor mitjà.
En un col.lectiu com a conjunt d’agents individuals, acció individual que aconsegueix el
millor resultat per a cadascun dels membres del col.lectiu:
-Solució econòmica, a través d’accions racionals individuals;
-Solució política, a través de l’acció concertada
En un col.lectiu com a agent individual, acció que aconsegueix el millor resultat per a
cadascún dels membres del col.lectiu, a través de mètodes de decisió racional:
-A partir de l’ordre de les preferències dels individus;
-A partir del grau d’intensitat de les preferències dels individus;
-A partir de la discussió racional per conseuar el bé col.lectiu