1. Què és la bona voluntat segons Kant.

Segons Kant la bona voluntat necessita un fonament objectiu per fer

el bé i aquest el proporciona la raó. Aquesta bona voluntat ha de ser
bona d'una manera universal i serà bona quan porti a una acció feta
per deure. No serà bona per a la fi que tingui o pel que pugui
aconseguir, ho és en si mateixa, el que es fa ha de ser conforme al
deure i això s'aconsegueix quan s'actua per respectar a la llei moral.

2. Respon en poques paraules: com actua una bona voluntat?

Quan fa la seva voluntat per deure, i no per un fi o pel fet d’obtenir
alguna cosa.

3. Com és una ètica formal? Característiques.

- És a priori.
- És universal i necessària: cap excepció no és possible.
- El seu imperatiu és categòric: "has de", "cal que".
- Prescriu la bondat o maldat d'una acció sense referència a cap
fi, sinó només a si mateixa.

4. Com és una ètica material? Característiques.

- Són a posterior.
- Són particulars i contingents.
- Els seus imperatius són hipotètics: "Si vols X fes N".
- Prescriuen la bondat o maldat d'una acció d'acord amb la
consecució d'una finalitat.

5. Què és allò que determina la moralitat d’una acció segons Kant?

La raó. Ofereix a l'ésser racional les lleis per les quals s’ha de regir, la
que guia i orienta les accions i la que proporciona els conceptes
necessaris per dur-les a terme, com el de la llibertat. La raó és l’eina
bàsica que ens dicta els mandats a seguir i és comú a tots els éssers
racionals i capaç de proporcionar conceptes a priori.

6. Quina diferència hi ha entre un imperatiu hipotètic i un imperatiu

categòric?
L'imperatiu hipotètic és condicional, vol dir que ens ofereix una
solució a una situació hipotètica. En aquest cas, l’acció és bona només
com a mitjà per aconseguir un fi qualsevol. Per altra banda,
l’imperatiu categòric ens indica el procediment a seguir a l’hora
d’actuar en allò que és bo voler i que en últim terme és la pregunta
fonamental de l’ètica. És una resposta al perquè uns objectius són
bons o dolents, a allò que hem de voler i no als fins que hem
d’aconseguir. L’imperatiu hipotètic és una ètica material i l’imperatiu
categòric és una ètica formal.