CONCEPTES

Ètiques materials: Ètiques per a les quals el mandat moral té el seu fonament en una cosa
aliena a ell mateix, com és la seva utilitat per a realitzar el considerat com Bé Suprem.

Ètiques deontològiques: Una voluntat que actua per deure és distingible com una voluntat
que supera els obstacles amb la finalitat de complir la llei moral.

Voluntat: Per a Kant, la facultat gràcies a la qual podem determinar-nos (podem determinar
la nostra conducta) en virtut de principis.

Bona voluntat: Una voluntat que actua per deure és distingible com una voluntat que
supera els obstacles amb la finalitat de complir la llei moral. Kant sosté que només els actes
realitzats per deure tenen valor moral.

Conforme al deure: Són accions en la teoria moralment correctes però amb una clara
intenció egoista i, per tant, no tenen contingut moral.

Per deure: són les accions que tenen un valor moral autèntic. Són aquelles que realitzem
per respecte als nostres deures morals, encara que estigui en contra dels nostres desitjos.

Acció moral: consisteix a complir el deure de forma totalment desinteressada, simplement

per respecte al deure, que m'ho ordena categòricament.

Llei moral: Norma pràctica de la conducta que l'home que actua racionalment se sent
interiorment obligat a acceptar.

Contrari al deure: habilitat tècnica, el fi de la qual és problemàtic, o prudència pragmàtica,

el fi de la qual és assertòric,que demana fer les coses com a mitjà en vistes a un fi.

Imperatiu categòric (cal incloure les formulacions): És el que regeix la forma de tota
màxima moral universal i necessària.

Proposa tres formulacions:

- Actua només segons una màxima que puguis voler que sigui llei universal. Per tant,
sempre que haguem d’escollir una màxima de conducta haurem de tenir en compte
què passaria si aquest comportament fos universal. Si el món fos desitjable, llavors
és una màxima moralment correcta, si no, no estaria respectant l’imperatiu categòric.

- Actua sempre de manera que utilitzis la humanitat, tant en la teva persona com en la
de qualsevol altre, sempre com a fi al mateix temps i mai només com a mitjà.
Aquesta remarca la importància de respectar la dignitat de la persona humana.

Kant era conscient que no sempre respectem els altres, i per això insistia en la importància
de treballar de manera conjunta per apropar-nos com a societat al «regne dels fins» (una
societat ideal en que tothom seria respectat). A partir d’aquí formula la tercera formulació:
- Actua com si per mitjà de les teves màximes fossis sempre un membre legislador en
un regne universal dels fins. Ens proposa que a l’hora d’escollir les nostres màximes
de conducta ens imaginem que estem elaborant les lleis d’un regne dels fins
hipotètics, fet que ens donaria la responsabilitat de garantir el respecte entre tothom.