«La bona voluntat no és bona per allò que ella fa o aconsegueix, no és bona per la seva

capacitat d’obtenir qualsevol fi proposat, sinó únicament pel voler, és a dir, és bona en si, i
considerada en si mateixa, ha de ser apreciada sense comparació molt més que tot allò que
pugui ser acomplert per ella simplement en benefici d’alguna inclinació, i fins i tot, si es vol, de
la suma de totes les inclinacions. També en el cas que, per un desfavor particular del destí o
per la dotació escassa d’una naturalesa negligent, a aquesta voluntat li manqués
completament la facultat de dur a terme el propòsit, fins i tot en el cas que amb el seu esforç
més gran no aconseguís res i restés només la bona voluntat (entesa, certament, no pas com un
simple desig, sinó com la convocació de tots els mitjans que es trobin a la nostra disposició),
fins i tot aleshores seria com una joia que resplendeix en si mateixa, com alguna cosa que té en
si mateixa tot el seu valor.»

KANT. Fonamentació de la metafísica dels costums.

1. Explica les idees del text i com hi apareixen relacionades.

En aquest text Kant el que ens intenta demostrar és la idea de la bona

voluntat, una acció considerada així per Kant com a una acció bona
en sí mateixa i una acció que la hauríem de tenir en compte en
comparació a tot allò que complim per el tan sols fet d’obtenir un
benefici propi a canvi o també anomenades inclinacions.
2. Explica breument el significat en el text de les expressions següents:

a) «fi» La finalitat d’una acció que la dus a terme per arribar a aquest.

b) «bona en si» Que ja de per si és bona, és a dir una acció a priori abans de
fer ja sabré si ho és o no, per Kant actuem amb accions que són bones en
si mateixes.
3. Per què Kant diu «la bona voluntat (...) ha de ser apreciada sense comparació molt més que
tot allò que pugui ser acomplert per ella simplement en benefici d’una inclinació»? Feu
referència als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin
explícitament en el text.

Per Kant el concepte bona voluntat va relacionat amb el concepte del deure,
és a dir que nosaltres actuem pel deure, és a dir el deure d’actuar bé. Per
Kant es valora més la intenció de l’acció, és a dir el seu deure, diferent a
altres que venen definides per les conseqüències que es poden portar les
nostres accions i per tant que són a posteriori.
Per tant Kant el que farà serà valorar la intenció de la nostra acció,
diferenciant així el deure de les nostres inclinacions i desitjos. Per Kant
actuar pel deure, és actuar de manera en el qual no estiguem inclinats o
motivats, sinó que el deure no és allò que ens motiva sinó que és allò que
ens mou a actuar, sempre i quan sapiguem diferenciar les diferents accions
morals, com a incorrectes que seran aquelles que no s’ajusten ni
l'imperatiu categòric ni a l’ètica del deure (com per exemple quan algú
menteix per obtenir un benefici a canvi), amb les accions moralment
correctes, on no totes s’ajusten el deure i es poden diferenciar entre les
accions conforme el deure que seran aquelles que son moralment
correctes però amb una finalitat egoista i les accions per deure que seran
aquelles que tindran un valor moral totalment autèntic i aquelles que
realitzem per respecte als nostres deure morals tot i que estigui en contra
dels nostres desitjos.

Per tant actuar per deure vol dir actuar sense cap inclinació moral creant
així una acció on només tingui un valor moral, segons Kant, un
temperament més tranquil o més fred té més valor moral que no pas un de
bondat.
4. Digues si estàs en acord o desacord amb la tesi següent: «Si no tinc prou respiradors a l’UCI
per salvar la vida a tothom, prendré la decisió en funció de qui em sembla que s’ho mereix més
o pot ser més útil a la societat». Justifica la teva resposta.

Sí hi estic d’acord, ja que si en un cas la UCI es quedes sense respiradors,

en el meu cas els donaria en aquells que més els necessitessin i més futur
per aprofitar tinguessin. A més a més estic d’acord ja que aquesta acció
representa una acció que és vàlida per la societat ja que donaria els
respiradors a aquells que fossin més útil per a la nostra societat esdevenint
així una universal que serà vàlida per tothom i profitosa per a la societat i
a més serà una acció considerada moralment correcta i universal ja que si
aquesta acció el que fa és tenir una societat més útil en canvi de inútil
voldrà dir que aquesta acció de donar respiradors als més útils serà la
correcta i podrem esdevenir una llei universal.