1.

Explica breument –al voltant de 40-80 paraules- les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades. (2 punts)

La idea principal del text és la idea equivocada de la utilitat de les coses que ens generen
plaer per part dels humans, ja que aquesta doctrina està més relacionada i és més digna
pels animals, com els porcs. Els humans, de cap manera, podem centrar-nos en aquesta
finalitat, ja que el nostre pensament i el nostre coneixement adquirit estan relacionats amb
uns plaers superiors.

2. Explica breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –

al voltant de 5-15 paraules en cada cas. (1 punt)

Principi d'utilitat: El que proporciona felicitat pel màxim nombre de gent, la maximització
d’allò que és beneficiós.
Avantatges circumstancials: Són les qualitats que depenen d’una circumstància, per tant,
de situacions concretes.

3. Explica el sentit de la frase següent del text: “Reconèixer que algunes espècies de
plaer són més desitjables i més valuoses que d'altres resulta del tot compatible amb
el principi d'utilitat" (En la resposta, hauràs de referir-te als aspectes del pensament
de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. (3
punts)

Dir que algunes espècies són més desitjables i valuoses que altres ens indica que per les
persones no tots els plaers tenen el mateix valor ni qualitat, sinó que alguns seran més
preferibles que altres. El filòsof del qual es va influenciar, Bentham, col·loca tots els plaers
en el mateix sac i no les distingeix de cap forma, mentre el propi Mill diferencia qualitats
entre els plaers. Per tant, el segon, Bentham, no segueix en cap cas aquesta afirmació.

A més per Bentham, una cosa és més plaent o satisfactòria quan la seva quantitat és
abundant sense importar la qualitat. Per tant, com més n’hi ha més bo és.
Stuart Mill, per altra part, els distingeix entre els plaers intel·lectuals, que són els que estan
relacionats amb la ment i la intel·ligència són superiors als plaers de les sensacions
corporals. No és que estigui científicament comprovat, però per comprovar una cosa ens
hem de fiar de la gent que ha experimentat els dos casos i si seguim aquesta línia, tothom
tria les primeres, les mentals.

Qui té una mala vida, és per l’egoisme i per la falta d’intel·lecte. Tot té a veure amb
l’educació: si ens han ensenyat a tenir una ment oberta tindrem interès per tot el que té
relació a nosaltres. Per tant, som útils si allò que ens han ensenyat ens ajuda a créixer com
a humans amb alguna finalitat. Si ens han educat malament, no tindrem coneixements i no
serem útils. Si la societat o un conjunt de persones és útil ens ajudarà a ser útils
individualment.

Els homes solen viure en una societat d’iguals on cooperen entre ells per obtenir una
felicitat col·lectiva, per tant, s'ha d’eliminar els interessos propis per intentar assolir un
objectiu conjunt i que els interessos individuals passin a ser interessos de grup, on ningú
s'ha de sacrificar per ningú.
4. Compara la concepció de la moral de Mill amb la concepció de la moral
d'algun altre filòsof/a destacat de la filosofia occidental (2 punts)
Plató i Stuart Mill guarden algunes similituds, però també mantenen diferències. Pel primer,
l'origen del coneixement és la raó i pel segon, es basa en l’utilitarisme que és la
maximització dels beneficis que ens dona una cosa.
També hi ha diferències en quant a la felicitat. Plató es basa en el bé de les persones. Aquí
hi pot haver un sacrifici individual per acontentar o aportar la felicitat comuna i col·lectiva,
però per Mill la societat en grup és la que ha de cooperar per interessos mutus en una
societat d’iguals. La finalitat de Mill és que per aconseguir el plaer col·lectiu ningú hagi de
sacrificar-se de forma individual.
Per Plató cada persona tindrà un tipus d’ànima i cada ànima determinarà que som d’una
manera o altra, mentre que per Mill l’ànima no té res a veure i és cada persona la que acaba
decidint per ella mateixa. En la política, per Plató, hauran de governar els filòsofs, ja que són
els que més vegades han experimentat el coneixement i per Mill la democràcia serà el
progrés en societat dels humans.
Tornant a la felicitat, per Mill, el plaer en grup donarà la felicitat de cada un i per Plató, el
plaer no té cap relació amb si som feliços o no.

5. Explica si estàs d'acord o en desacord amb l'afirmació següent: "A

vegades estem moralment obligats a fer una determinada acció, tot i que
aquesta acció no sigui la que generarà més plaer". Argumenta la
resposta. (2 punts)
De vegades això passa, ja que hi ha factors externs que ens influencien a fer una cosa
determinada que està acceptada per la societat i que, per tant, estem evocats a fer per
quedar bé o no generar polèmica quan en determinades situacions escolliriem un altre camí,
segurament més egoista i pensant en nosaltres que ens fos més favorables en termes
individuals.
Hi ha altres persones, amb l’etiqueta de més immorals encara, que tot i que saber que una
acció concreta està malament escullen el plaer propi. Això seria la immoralitat i egoisme.
Per mi fer el bé o allò correcte ja em genera més plaer que la pròpia acció contrària que no
pas la satisfacció que em produiria rebre el plaer en el sentit individual fent una cosa
dolenta.