FRANKENSTEIN:

Les cartes les escriu Robert Walton a la seva germana. Volen ampliar els límits del coneixement.
Capità (Robert Walton): navegant pel pol nord i l’Explorador (Victor Frankenstein): desafia límits del
coneixement científic). Fins a la quarta carta només ens localitza.

Tenim un narrador inicial (capità), que ens introdueix un altre narrador (V.Frankenstein) i aquest ens
introdueix un altre (la criatura).

- CARTA 1 (p.17-22):
Vol navegar als vents del nord, és el seu somni des de jove (llegia els llibres del seu oncle
Thomas). Cartes dedicades a la seva germana Margaret per veure que opina d’ella sobre la
seva decisió. Vol marxar el juny.

- CARTA 2 (p. 26-29):

Robert Walton diu que no té cap amic i vol la companyia d’un home. S’ha format a ell mateix
i té 28 anys. Té una empresa. Parla del seu contramestre (aquest, es volia casar amb una
dama russa, que al dia del seu casament ella li va dir que estimava a algú altre. Ell ja havia
comprat una granja per passar la resta de la seva vida, però la va regalar al seu rival i li va
demanar al pare de la dama que la deixés casar amb qui ella estimés) (el contramestre ha
passat tota la seva vida dalt dels vaixells). Afirma que mai endarrerirà el viatge fins que el
temps li permeti embarcar-s’hi. Creu que salpebrarà abans del que es pensa. S'acomiada a la
seva germana per si no tornen a saber l’un de l’altre.

- CARTA 3 (p.29-30):
Escriu a la seva germana (Margaret) per dir-li que està bé.

- CARTA 4 (p.31-37):
El 31 de juliol van tenir un incident, ple de gel i boira envoltava el vaixell i quasi no podien ni
surar. Veuen un home però d’estatura gegantesca. Cap a la nit va caure el gel i van poder
sortir. Al matí, van trobar un trineu amb un altre home (Victor Frankenstein) i un gos, van
insistir que pugessin al vaixell. En Victor estava glaçat, perseguia el que havien vist abans
d’estatura gegantesca (Per què?), l’home els va preguntar cap on havia anat el “dimoni”. Al
cap d’uns dies l’home ja està refet i li pregunta coses sobre el seu projecte. L’home li diu que
ja no té esperances de tenir un amic, perquè ja en va tenir un (Henry Clerman) i el va fallar,
però en Robert sí que en pot tenir, ja que no ha de recomençar la seva vida.

Victor Frankenstein és de Ginebra, des de petit té curiositat per la ciència (els seus pares li
transmeten). Infantesa feliç.

- CAPÍTOL 1 (p.41-49):
Comença el capítol parlant del seu pare. Un home conegut, molt generós. Tenia un amic
íntim, en Beaufort (un cop aquest va pagar els seus deutes va anar a viure amb la seva filla a
Lucerna (on va viure ignorat)). Van passar deu mesos abans el seu pare no va descobrir on
 estava Beaufort (Quan el pare va anar a buscar Beaufort, aquest, estava en unes condicions
pèssimes, estava malalt al llit i sense poder fer cap esforç). Caroline Beaufort, la seva filla,
cuidava d’ell amb els pocs estalvis que tenien. Quan Beaufort va empitjorar, Caroline encara
li va dedicar més temps i al desè mes el seu pare va morir. Això, la va enfonsar. El seu pare la
va ajudar i finalment la Caroline es va convertir en la seva esposa. Els dos, cuidaven els seus
fills tot el que podien, però als 4 anys al protagonista li va succeir un incident: el seu pare es
va haver de fer càrrec de la filla (Elizabeth) de la seva germana, la qual havia mort. Més tard
l’Elizabeth era considerada com a la futura esposa del protagonista. Tothom adorava
l’Elizabeth. Henry Clerval (fill d’un amic íntim del seu pare). El protagonista llegia molt. Un
dia quan ell tenia 15 anys, va haver-hi una forta tempesta que va calcinar un arbre, i a ell li
va despertar la curiositat sobre els llamps, els trons i l’electricitat. Familiars: Ernest (6 anys
més petit). William (el més petit).

- CAPÍTOL 2 (p.53-61):
(El protagonista té 17 anys). Elizabeth estava malalta i va encomanar-ho a la seva mare. La
seva mare, mor. El protagonista va a estudiar a Ingolsadt, se sentia sol. Krempe: professor
que li diu que ha perdut el temps llegint el que llegia. Waldman: professor.

- CAPÍTOL 3 (p.61-69):
El protagonista va trobar un bon amic en el senyor Waldman. Va pensar a tornar a la seva
ciutat natal, però va tenir un incident. Ell sempre s’havia preguntat sobre el principi de la
vida. Després de molts dies de treball, va descobrir la causa de la generació i la vida i va ser
capaç d’animar la matèria exànime. Va començar la creació d’un ésser humà (gegant). Va
passar molts mesos dedicats de cor i ànima a l’objectiu. Aquella tasca s’havia apoderat de la
seva imaginació.

(Fins aquí Victor Frankenstein, s’ha convertit en un obsés.)

- CAPÍTOL 4 (p.71-79):
Havia creat l’infeliç. Tenia tanta son que va a dormir, té mal sons i es desperta amb l’infeliç
fixant els seus ulls amb els del personatge (criatura: ulls grocs). (Aquí s’adona el que ha
creat). Va passar la seva pitjor nit, tenia por del que havia creat. Fugin del monstre, es troba
en Clerval. El seu amic, Clerval, li menciona el pàl·lid i prim que està i ell li respon que ha
estat molt enfeinat. De cop en Victor li ve una febre nerviosa la qual l’acompanya durant
bastant de temps (tot això no els hi va explicar a la seva família, per no entristir-los). Acaba
el capítol que en Henry li diu a en Victor que la seva cosina li ha enviat una carta.

- CAPÍTOL 5 (p.81-90):
La carta de la seva cosina deia: que saben que ell està malalt i que els hi oculta la gravetat.
Tota la família està abatuda per aquest fet. Li explica la història de la Justine. Li diu que la
Justine ha tornat a casa d’ells perquè la seva mare havia mort. Dues setmanes després de la
carta, en Victor va poder sortir de l’habitació. Victor vol tornar a casa, però no ho vol fer
sense que abans en Clerval hagi fet algun amic i no es quedi sol. En Clerval li proposa d’anar
a voltar pels voltants d'Ingolsadt.
 - CAPÍTOL 6 (p.91-103):
El pare d’en Victor, anuncia que en William és mort (d’un assassinat). Va morir a causa que la
Elizabeth li va deixar una medalla molt valuosa. El seu pare li demana a en Victor, que torni.
Victor torna a casa i Clerval es queda. En Victor feia sis anys que estava fora. Durant el camí
ell patia per saber en les circumstàncies que es trobaria en arribar a casa. Quan arriba les
portes de la ciutat estan tancades i passa la nit a Secheron (on van assassinar el seu germà).
Comença una tempesta, enmig, un llamp il·lumina una figura de darrere un arbre, gegantesc
i d'aspecte inhumà. Dubte de si aquest va ser l’assassí del seu germà. L’Ernest entra per
donar-li la benvinguda i li explica que saben qui va assassinar el seu germà: Justine Moritz. Ni
el pare ni Victor creien que la Justine era l’assassina.

- CAPÍTOL 7 (p.105-115):
És el dia del judici per la mort d’en William. La Justine sembla culpable, però està tranquil·la.
Elizabeth defensa la Justine. En Victor ho passa molt malament perquè creu que ha sigut la
criatura que ell ha creat, qui va matar en William. En Victor i l’Elizabeth van a veure la Justine
a la presó.

- CAPÍTOL 8 (p.117-125):
La Justine mor. En Victor se sent culpable. El seu pare es pensa que Victor està trist per la
mort del seu germà, però la veritat és que ho està perquè se sent culpable. Van mudar-se.
Molts cops, per oblidar-se de tot anava a fer un passeig amb barca. Havia tingut el
pensament de suïcidar-se, però no ho feia per l’Elizabeth. En Victor patia constantment per
si el monstre mataria algú més. Elizabeth està desesperada i nota que en Victor sent molta
ràbia. El pare va fer una proposta: anar a fer una excursió a la vall de Chamonix.

- CAPÍTOL 9 (p.125-132):
L’excursió els hi va anar bé a tots. El segon dia plovia i en Victor va anar a pujar al cim del
Montanvert. Li va semblar veure una figura inhumana (la que ell havia creat). El dimoni se li
acosta i tots dos parlen. El monstre li vol explicar la seva història, en Victor acaba cedint.

A partir d’aquí fins al 14, el narrador és la criatura

- CAPÍTOL 10 (p.133-142):
El monstre explica la seva història: Descobreix el foc (com història de Prometeu). Com que
no tenia molt de menjar va decidir canviar de lloc.

- CAPÍTOL 11 (p.143-150):
El monstre segueix explicant la seva història: havia estat molt de temps observant en Fèlix,
l’Agatha i el pare. Es veu a ell mateix per primer cop i s’horroritza.

- CAPÍTOL 12 (p.151-158):
Un dia a casa els seus amics, va aparèixer una dona àrab (Safie).

- CAPÍTOL 13 (p.159-165):
L’home gran es deia De Lacey.
- CAPÍTOL 14 (p.166-177):
Mentre passejava pel bosc, la criatura va trobar una maleta amb llibres. Els llibres eren: El
paradís perdut, Vides paral·leles i Les penes del jove Werther, els va llegir i va aprendre
moltes coses. També va trobar, entre la roba que havia agafat del laboratori, un tros del diari
de Frankenstein on explicava la creació del “monstre”. Les paraules del seu creador es va
horroritzar i es va començar a sentir encara més sol. Llavors va decidir presentar-se a la
família veïna, va tardar uns mesos a fer-ho, però un dia aprofitant que només estava el pare
a la casa (com que era cec no el jutjaria per la seva aparença) va entrar i es va presentar com
un viatger que anava buscant l’afecte d’uns amics que vivien a prop. L’home gran va ser
amable amb ell i quan la criatura es va decidir a dir-li que volia la companyia d’ell i de la seva
família, van arribar els fills. Quan va veure la Safie es va desmaiar, l’Agatha va córrer i en
Fèlix el va atacar fins a fer-lo fora.

- CAPÍTOL 15 (p.179-189):
Després d’un passeig pel bosc, la criatura va decidir intentar parlar amb la família un altre
cop, però quan va tornar a la casa, va veure en Fèlix parlant amb un home, el jove li deia que
no li importava si perdia diners, però que volia marxar d’aquella casa. I així ho van fer, la
família de la criatura que tant s’havia estimat, va marxar fugint d’ell. Després d’això, ell va
anar al bosc camí a Ginebra, on gràcies al tros de diari, sabia que allà vivia el seu creador.
Durant el camí, es van veure a una nena que queia al riu i la va salvar. Mentre la intentava
reanimar-la va aparèixer el que era el pare de la nena i en veure la criatura es va tirar sobre
d’ell i se’n va emportar la nena, el “monstre” els va seguir per tal de veure si la nena estava
bé i llavors el pare la va disparar. En aquell moment la criatura es va veure ofegada d’ira i va
declarar la guerra en contra de la humanitat i del seu creador. Un dia, arribant a Ginebra, va
veure un nen petit i va pensar que ningú tan jove no seria capaç d’odiar ni jutjar, podria
segrestar-lo i educar-lo ell mateix per tal de tenir-lo com a company. El nen es va resistir i va
cridar dient que el seu pare Frankenstein el faria pagar per fer-li mal, en saber la relació que
aquell nen tenia amb el seu creador, la criatura el va escanyar fins a matar-lo, va agafar el
penjoll que portava i va marxar. Més tard, va veure a la Justine i sense que ella se n’adonés,
li va ficar el penjoll entre la roba per culpar-la del crim. En acabar d’explicar la seva història,
la criatura va demanar a Frankenstein que creés una dona de la seva espècie que
l’acompanyés i d’aquesta manera, tots dos viurien allunyats de la humanitat sense sentir-se
sols.

- CAPÍTOL 16 (p.191-197):
Frankenstein es negava pensava i creia que si creava un altre ésser el monstre tindria un/a
company/a per destruir i la maldat seria doble, però el monstre li va assegurar que si feia el
que li demanava anirien tots dos a viure lluny dels homes sense fer cap mal, ja que, perquè
no volia sentir-se sol i rebutjat, la seva ira i maldat es convertirien en bondat. Finalment,
Frankenstein va accedir i el monstre va marxar dient que estaria vigilant la creació i un cop
acabada se l’emportaria amb ell. Frankenstein va tornar amb la seva família l'endemà i una
vegada van ser tots, van marxar cap a Ginebra.

- CAPÍTOL 17 (p.199-209):
 Frankenstein encara estava en un estat de tristesa profunda i el seu pare va pensar que
potser era degut al fet que no volia casar-se amb l’Elizabeth, però en Frankenstein li va
assegurar que l’estimava i desitjava casar-se amb la seva cosina. En escoltar això, el pare de
Frankenstein va proposar que es casessin immediatament, però ell va explicar que abans de
casar-se havia de fer un viatge a Anglaterra (per crear el segon monstre, ja que sabia que fins
que no l’hagués acabat no podria ser feliç amb la seva família), i que tan aviat com tornés, es
casaria amb l’Elizabeth. El pare va accedir-hi i Frankenstein va emprendre el viatge
juntament amb el seu amic Henry.

- CAPÍTOL 18 (p.209-219):
Frankenstein està a Londres buscant informació per la seva nova creació. Algú els envia una
carta d’una persona que els havia visitat a Ginebra dient que anessin fins al nord de Perth
que era on ell vivia.

Novel·la que s’avança al seu temps

Se la considera una novel·la romàntica
Fascinació per la natura
criatura rebutjada pel mateix creador
Posa en dubte la raó
TEMES:
- Quin son els límits de la raó humana (qui posa aquests límits) i els perills de la ciència i la
tecnologia.
és ètic crear una nova vida?, pot intervenir l’home a la natura per corregir-la?, utilització de
cadàvers per crear altra vida? (últim discurs de Víctor diu que no es deixi portar per l’ambició
del coneixement)
- Recerca de la pròpia individualitat.
Ens centrem en la criatura. Com es construeix la nostra identitat: a partir de les nostres
experiències vitals i a través de les nostres relacions amb els altres (amb la societat). El
monstre era bo i no creia en el mal i quan s’intenta realitzar com un ésser bo es troba en el
fet que els altres l’han rebutjat i han actuat amb violència. Sent solitud, és l’únic de la seva
espècie. Descobreix perquè ha estat creat. Es converteix en allò que els altres veuen en ell
(un monstre). Ell vol acabar amb el seu sofriment. Nosaltres també som com ens veuen (si
donem una mirada amable > l’altre també es veurà a ell mateix amb aquesta mirada).
Important la mirada que projectem.
- Reelaboració del mite de Prometeu.
Recorda el títol de l’obra. Prometeu és qui dona coneixement als homes (foc). A partir de
tecnologia i la ciència es crea un ésser. Victor Frankenstein > Prometeu.
Lectura existencialista