Professional Documents
Culture Documents
1 BACH-C
Índex:
2. Bibliografia
El seu primer llibre va veure la llum en 1949, Ésser en el món, un poemari. Fins a 1953
no publicaria la seua primera novel·la, Sang a baix preu. Molt coneguda és també la
seua novel·la El mecanoscrit del segon origen.
Va ser un autor molt prolífic, amb quasi cent llibres publicats (alguns de contes i obres
de teatre) i molt reconegut a Catalunya amb premis com el Premi Joanot Martorell en
1954, Premi Víctor Català en 1956, Lletra d’Or en 1956 i diversos Crítica Serra d’Or de
novel.la, contes, narració o biografies. També obté el Premi d’Honor de les llengües
Catalanes el 1979
3. Argument de l’obra
L’acció se situa a Barcelona. És la història d'un home, el Xavier, que és enganyat amb
promeses d'amor i de diners per una noia, la Juna, que només l'utilitza perquè mati al
seu oncle, en Virós. Després es descobreix que aquest en realitat era el seu marit i que
només se'n volia desfer d'ell. En realitat la noia ja tenia un amant, però ho ignorava tot i
el Xavier va ser la víctima perfecte d'un engany maquinat en fred.
Aquesta novel·la tracta de com es pot manipular a les persones i pressionar-les fins al
punt de que cometin actes que van en contra de la seva voluntat o dels seus principis, com
és l’assassinat del marit de la Juna, amb el pretext de que aquesta és la única manera de
que sempre estiguin junts i enamorats. La raó per la qual l'havia de matar era simple;
cobrar l'herència de la qual només en podrien gaudir si en Virós moria.
Altra idea secundària que podrien despendre del llibre, és la ràbia amb que poden actuar
les persones quan se senten enganyades i utilitzades. Al Xavier només el tranquil·litzava
la idea de poder-se revenjar de la Juna, apoderat de violència, fins l'extrem que la policia
ha d'intervenir perquè no la mati.
El Projecte: El protagonista de la història, Xavier coneix a la Juna al bus, una noia jove
i bonica de la que s'enamora. Parlen de quedar cada dissabte a la mateixa hora al bus.
Ella malgrat les declaracions d'amor del Xavier sempre es mostra distant.
Ells queden cada vegada en un lloc, perquè com ella diu, no li agrada fer la mateixa
cossa dues vegades, encara que feien sempre el mateix.
Finalment la Juna es mostra com la perfecte amant, però només era una aparença per a
fer la seva terrible proposició al Xavier. Volia que ell matés al seu oncle per tal
d'aconseguir l'herència de la seva dona (la tía de la Juna) i així ells podrien ser rics i
estar sempre junts. El Xavier en un primer moment va rebutjar la proposta, però
estimava molt a la Juna i ella sabia utilitzar molt bé les seves armes, així que finalment
el va poder convèncer. Quan ja tenen parlat l'assassinat del seu oncle, ella li fa un mapa
de la casa d’ell per a que sàpiga on té que anar i on es troba la taula de nit amb la pistola
militar del oncle.
El capítol termina quan la noia se'n va de la casa de Xavier. Ja no es veurien res més
fins després de la mort d’ell i es telefonarien pel telèfon de la casa principal.
Els fets: En aquests capítol l'autor narra l'assassinat del Virós i el desenvolupament dels
fets posteriors. La Juna i el Xavier havien fet un pla per matar a l'oncle de la Juna sense
ser descoberts per la policia, tan perfecte que ningú sapiguera que ells eren els vertaders
autors de l’obra. Com diu en aquest capítol: “allò que els professionals no
aconsegueixen mai” El Xavier entraria un dia a la casa del Virós quan ell estigués sol,
agafaria la seva pistola del calaix i li dispararia. Semblava senzill, després de la mort de
l'oncle, la Juna se n'aniria al poble durant sis mesos i després d'aquest termini es
tornarien a trobar. La raó d'aquest temps prudencial era simple, que ningú no associés al
Xavier amb la Juna i amb la mort del seu oncle.
La recerca: Aquest és el capítol més llarg de tota la novel·la, ja que tracta tota la
busqueda de Juna amb molts detalls. En aquest es narra com el Xavier busca a la Juna
desesperadament per tot lloc on pugui estar. Tras passar el sis mesos de la mort de
l’oncle d’ella, com havien acordat per a ver-se al cine, com si mai s’hagueren vist, ella
no va i el Xavier va durant deu dies més, esperant la seua arribada.
A la fi, tras passar molt de temps buscant per la seua antiga casa, el poble, “la casa de la
seua amiga invàlida”, es dóna compte que ella ha desaparegut voluntàriament.
Aleshores descobreis que té a un altre home en la seua vida i decideis seguir-lo pero així
encontrar a la Juna. I així és, ell da con Juna, ara més guapa que avans. Ella es sorpren
al vuere-lo i intenta donar-li explicacions de la situació.
Aquest capítol acaba quan en Xavier troba a la Juna i es disposa a revenjar-se d'ella,
llavors apareix la policia.
Les explicacions: : Aquest capítol és curt i concret, ja que açí és on es descobreix tota
la veritat. Els policies entren a la casa quan Xavier es troba amb la Juna. Ells són qui
més parlen, expliquen a en Xavier qui era realment la Juna i el punt fins on l’havia
enganyat, des-de el seu oncle fins al seu nom. És en aquest capítol on es descobreix que
en Virós no era realment el seu oncle, sinó el seu marit, i que el pla de matar-lo era tot
idea de la Juna i que en Pol, l'amant de la Juna, no hi tenia res a veure amb el pla.
5. Estructura interna
Aquest llibre està dividit en quatre capítols, titulats “El projecte”, “Els fets”, “La recerca”
i “Les explicacions”. Cadascun d'aquests té un títol propi que està molt relacionat amb
els fets que si desenvolupen a les diferents parts del llibre. Però al últim és on es completa
el vertader sentit de l’obra.
Hi ha moments de tensió al relat que cal destacar: quan en Xavier comet l'assassinat per
amor. L'autor aconsegueix captar tota l'atenció del lector, donant lloc a un punt clau en el
desenvolupament de la història que marcarà un abans i un després.
6. Personatges
És un noi jove o de mitjana edat, de pocs recursos econòmics i que viu amb la seva mare.
És apassionat i un bon amant, i tot fins al punt de matar per Amor.
Juna: d'ella tenim una descripció física que realitza el mateix Xavier al principi de la
novel·la. Era una noia Jove que sempre vestia amb roba força extremada. Tenia un cos
esplèndid; el ventre llis, anques arrodonides i unes cuixes llargues i nervioses que morien
a una cintura breu. El color de la seva pell era més aviat bru, de boca tendra amb els llavis
carnosos i d'ulls grans.
La seva descripció psicològica està marcada per un excés d'ambició que la porta a utilitzar
a les persones per al seu profit sense importar-li el que passi amb elles. És llesta, freda i
calculadora, no deixa cap detall perquè se n'encarregui l'atzar. És reservada i introvertida.
Sorribes: És el propietari del negoci de publicitat en el qual treballa el Xavier, per tant
és el seu cap. No hi ha gaire descripció ni física ni psicològica, només dir que era una
mica “Estiracordetes” com deia el Xavier, que vol dir que exigeix molt als seus
treballadors, però paga poc. És un personatge secundari i pla, només és anomenat en
moments determinats de la història i no influeix massa en el transcurs de l'acció.
Enric Virós: És un home més aviat gran, un militar retirat d'uns cinquanta-sis anys. És
l'home a qui mata el Xavier. No hi ha gaire descripció física, però la Juna en dona una
breu descripció psicològica, que mai s'arriba a saber si era del tot certa o no: ella diu que
en Virós era un sàdic i molt gasiu, que es mira molt el que es gasta. Segons ella no és una
bona persona.
Aquest és un personatge real i pla, ja que aquest no està gaire descrit i només apareix en
moments donats.
La mare d'en Xavier: És una dona gran que es preocupa pel seu fill i que el coneix molt
bé. És treballadora i complidora; ella, tota sola havia aconseguit criar a un nen quan es va
quedar sense marit. No hi ha gaire descripció física. És un personatge real i pla.
El Pol: és un noi jove, advocat. És l’amant de la Juna, però d’ell se’n diu poca cosa al
llibre. L’únic que saben d’ell és que és de Santa Coloma de Gtamanet i que també es
enganyat per la Juna.
7. Narrador
Tota la novel·la és explicada des del punt de vista d'en Xavier, i per tant, veiem el relat
a través dels seus ulls enamorats. Per tant, és un narrador intern.
8. Espai de la narració
L’historia se situa a Barcelona, als seus transports públics, parcs, places, cinemes i
carrers. Hi apareix la Diagonal, la plaça de Gala Placídia, el barri de santa Coloma i la
torre de Badalona, un xicotet poble de Tarragona, entre altres llocs emblemàtics.
Clarament urbà molt proper a els ciutadans catalans. Apareixen diversos llocs ja que la
Juna no vol ser reconeguda per ningú i per allunyar-se de la seua casa.
9. Temps
El pas del temps al llibre està molt pausat, ja que es va contant l’historia d’una molt
clara totes les cites dels amants.
Entre les dues primeres cites, passa una setmana, de dissabte en dissabte. Després
d’això ja es veuen dia a dia, però cada vegada en un lloc. La Juna és qui administra totes
les cites, seguint el ritme del desig i rebuig posterior. Es veuen molts dies seguits per a
que el Xavier s’il·lusioni i deixen de fer-ho per voluntat de la noia que aconsegueix
tenir-lo als seus peus. Després de quedar diverses vegades, la Juna li conta el seu pla a
Xavier i ella desapareix i el crida al cap de sis dies per a encarregar-li el crim per
aquella mateixa nit.
En total passen uns 25 dies. A partir de l’assassinat, per voluntat de la noia, passen sis
mesos sense cap contacte, una estratègia per tal que la policia no els segueixi ni els
relacioni.
Les setmanes següents al crim, el Xavier estava inquiet i llegia els diaris tots el dies per
a saber que opinaven de la mort del home. Després de sis mesos, ell va al cinema
convençut de trobar-se amb la Juna. Però ella no apareix i comença a buscar-la.
Et recomani aquest llibre perquè en tot moment et trobes pendent del que pugui passar,
és un llibre molt bo.
Em va impressionar l'obsessió de Xavier per *una, fins on és capaç de fer per ella, i, en
llegir-ho vaig recordar la frase del meu admirat Carlos Ruiz Zafón en el llibre "L'Ombra
del Vent": Potser per això l'adorava més, per aqueixa estupidesa eterna de perseguir als
que ens fan mal..
11. Lèxic
Tralla: tros de corda o tira de cuir que forma part d’unes xurriaques, fixada a un dels
caps de la vara.
Viso: forro de color o roba que es colloca a sota d’una tela clara perquè per ella es
transparenti
Sòrdid: brut, d’una brutícia repugnant
Flairar: olorar
Enfollir: embogir
Enllorats: entelats