1

Objectius

P R O G R A M A C I

D E

L A

U N I T A T

1 Comprn textos tant literaris com no literaris. 2 Produeix i comprn instruccions i normes, notes i avisos. 3 Identifica les parts duna carta personal. 4 Escriu cartes personals respectant lestructura que demana aquest tipus de text. 5 Interpreta missatges formulats tant en llenguatge verbal com en llenguatge no verbal. 6 Reconeix i valora la realitat plurilinge de lEspanya actual. 7 Reconeix i usa correctament els diferents registres lingstics. 8 Estableix correctament les relacions entre els sons i les lletres de lalfabet valenci.

1 Llegir i comprendre textos literaris i no literaris. 2 Conixer i produir distints tipus de textos propis de la vida quotidiana. 3 Identificar les parts duna carta personal. 4 Comprendre i produir cartes personals. 5 Diferenciar entre llenguatge verbal i no verbal. 6 Conixer la diversitat lingstica dEspanya. 7 Conixer els diferents registres lingstics i aprendre a diferenciar-los. 8 Conixer el sistema voclic i consonntic del valenci.

Criteris davaluaci Continguts

Conceptes
La carta personal. Textos de la vida quotidiana: notes, avisos, instruccions i normes. La diversitat lingstica. El registres lingstics. Lalfabet i els dgrafs.

Procediments
Lectura de textos literaris i no literaris. Redacci de cartes personals. Lectura i producci davisos, notes, instruccions i normes. Lectura i producci de textos en diferents registres. Ordenaci alfabtica de paraules. Visualitzaci grfica dels dgrafs de la nostra llengua.

Actituds
Respecte per la normativa ortogrfica. Respecte per la diversitat lingstica. Valoraci dels usos formals de la llengua com a font de saber.

COMPETNCIES BSIQUES 1. Competncia en comunicaci lingstica 1.6. Buscar, recopilar i processar informaci. 1.7. Comprendre, compondre i utilitzar diferents tipus de textos amb itencions comunicatives diverses. 1.13. Conixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del llenguatge del sistema de la llengua. 1.15. Tenir conscincia de les convencions socials, dels valors i aspectes culturals i de la versatilitat del llenguatge en funci del context i de la intenci comunicativa. 4. Tractament de la informaci i competncia digital 4.1. Comprendre i integrar la informaci en els esquemes previs de coneixement. 6. Competncia cultural i artstica 6.1. Conixer, comprendre, apreciar i valorar diferents manifestacions culturals i artstiques, utilitzar-les com a font denriquiment i gaudi, i considerar-les com una part del patrimoni dels pobles. 6.9. Conrear la prpia capacitat esttica i creadora. 7. Competncia per a aprendre a aprendre 7.4. Sentir curiositat per plantejar-se preguntes, identificar i manejar la diversitat de respostes possibles davant duna mateixa situaci o problema tot usant estratgies diverses i metodologies que permeten afrontar la presa de decisions, racionalment i crtica, amb la informaci disponible. 2.5, 6.3, 6.4 1.4 2.4, 3.4 2.3, 3.1

ACTIVITATS 1.1, 1.2, 3.2, 4.3, A.1, A.3 2.1, 3.3 1.3, 4.2, 5.1, 5.2, 5.3, 5.4, 5.5, 6.1, 6.2, A.5 2.2, 4.1, A.2, A.4

Oxford University Press Espaa, S. A.

Valenci: Llengua i Literatura 1r ESO

ADAPTACIONES CURRICULARES

ESCOLTAR I PARLAR. LLEGIR I ESCRIURE

ADAPTACI CURRICULAR

Fitxa 1. Comprensi lectora

Quina malaltia tenien el rei i la reina? Qu els va salvar de la malaltia? Per qu no volia el rei que la bruixa li concedira els dons? I la reina? Quins tres dons li va concedir? Marca amb una creu el que significa cada do: El primer do s que puga veure per sota de laparena de les coses. Que puga mirar per davall de les coses. Que no es fie de la primera impressi. El segon do s que puga pensar dues vegades les coses abans de fer-les. Que cada cosa que faa la repetisca dues vegades. Que cal meditar les coses abans de fer-les. El tercer do, i el ms important dels tres, s que sempre i en qualsevol circumstncia li quede leixida de fer-se enrere en una decisi anterior. Que puga refer cada cosa que vulga. Que, quan la decisi no siga ladequada, puga canviar-la. De les paraules segents, extretes del text, digues quin s el sinnim. Concepci: idea, fecundaci, pla. Progenitors: amics, pares, avis. Nad: infant, xiquet, fill. Pompa: ostentaci, imatge, bombolla. Fillol: brot, descendent, afillat Terminologia: cincia, vocabulari, paraula. Comare: padrina, llevadora, vena. Protocol: animal, preocupaci, cerimnia. Digues quina de les vinyetes segents representen ms adequadament la histria del prncep Cerulli.

On transcorre la infantesa i la primera joventut del prncep cerulli

La concepci del prncep Cerulli va costar als seus reials progrenitors progenitors una pulmonia que de poc no sels emport a laltre mn, per sen lliuraren a colp dantibitics i consideraren que els seus patiments havien pagat la pena. El nad era petitet, com corresponia al poc de temps de gestaci, i tampoc no era gaire bonic, per als reis els semblava la cosa ms preciosa del mn, i ning no es va atrevir a desenganyar-los. Avisaren la bruixa perqu vinguera a apadrinar el prncep, i donaren ordres al canceller major perqu li alliberara el nt revolucionari. Es va celebrar el principesc bateig amb pompa i esplendor, i la vella bruixa, vestida de gala amb roba apropiada a la seua edat, va parlar aix: Ara que tinc el meu nt i els reis el seu hereu, vull concedir al meu afillat tres dons, com s costum en aquests casos. Bona comare va dir el rei, a mi em sembla que ests en un error, perqu la concessi de tres dons a un fillol s cosa prpia de fades padrines, no de padrines bruixes. Bon compare va dir al bruixa, tant fa per al cas bruixa que fada, perqu hi ha molt poca diferncia, si s que nhi ha cap. No conv, crec jo, discutir ara per qestions de simple terminologia. Per una fada s sempre bella, estimada comare va intervenir la reina, i encara que tu sembles una bona dona, no s la bellesa una qualitat teua prpia, ni tan poc et veig operar prodigis amb vara mgica. Doncs en la meua joventut no era lletja del tot va respondre la padrina, i aix de les vares de poder s un pur muntatge teatral que usen algunes, per causar ms impressi. No tirrites bona comare, que massa obligats testem per dur-te la contrria en tan poca cosa. s noms un escrpol protocollari, per tremquem el protocol i prou. Doncs els tres dons que pels meus poders concedisc al prncep Cerulli ac present sn els segents: El primer do s que puga veure per sota de laparena de les coses. El segon do s que puga pensar dues vegades les coses abans de fer-les. El tercer do, i el ms important dels tres, s que sempre i en qualsevol circumstncia li quede leixida de fer-se enrere en una decisi anterior.
Dario XOHN CABANA Els viatges del prncep blau, Tndem

ADAPTACIONS CURRICULARS

Llig el text en veu alta i contesta les preguntes segents:

MATERIAL FOTOCOPIABLE / Oxford University Press Espaa, S. A.

Valenci: Llengua i Literatura 1r ESO

ESCOLTAR I PARLAR. LLEGIR I ESCRIURE

ADAPTACI CURRICULAR

Fitxa 1. Comprensi lectora

Solucionari
Les respostes a les qestions plantejades sn les segents. La concepci del prncep Cerulli va costar als seus reials progenitors una pulmonia que de poc no sels emport a laltre mn, per sen lliuraren a colp dantibitics i consideraren que els seus patiments havien pagat la pena. La vella bruixa. Ho sabem pel que diu al text: B vaig complir amb els seus pares, i ben barata els vaig eixir, perqu em vinguen ara en raons i distincions escolstiques. El rei: perqu la concessi de tres dons a un fillol s cosa prpia de fades padrines, no de padrines bruixes. La reina: Per una fada s sempre bella, i encara que tu sembles una bona dona, no s la bellesa una qualitat teua prpia, ni tan poc et veig operar prodigis amb vara mgica. El primer do s que puga veure per sota de laparena de les coses. El segon do s que puga pensar dues vegades les coses abans de fer-les. El tercer do, i el ms important dels tres, s que sempre i en qualsevol circumstncia li quede leixida de fer-se enrere en una decisi anterior. Tot seguit sincorporen les respostes correctes: El primer do: que no es fie de la primera impressi. El segon do: que cal meditar les coses abans de fer-les. El tercer do: que, quan la decisi no siga ladequada, puga canviar-la. Tot seguit sincorporen les respostes correctes: Concepci: fecundaci. Progenitors: pares. Nad: infant. Pompa: ostentaci. Fillol: afillat. Terminologia: vocabulari. Comare: padrina. Protocol: cerimnia. La vinyeta que representa millor la situaci plantejada s la nmero 3.

Oxford University Press Espaa, S. A.

Valenci: Llengua i Literatura 1r ESO

COMUNICACI

ADAPTACI CURRICULAR

Fitxa 2. Textos de la vida quotidiana

Les instruccions sn uns textos que ens expliquen com ha de fer-se, com ha dusar-se, per a qu serveix o com funciona alguna cosa. Les normes sn unes regles que ens indiquen com hem de fer alguna cosa, o com ens hem de comportar. Les notes sn uns textos breus, ds privat, que susen per a donar una informaci puntual, una indicaci, una felicitaci, un encrrec, etc. Els avisos sn escrits breus que van adreats a un pblic ampli i per tant han destar en lloc visible. Susen per a informar , indicar o prohibir alguna cosa.
Digues com sn els textos segents, segons el que has llegit ms amunt: a) La directora de lInstitut explica com es fa la recepci dalumnes. b) Un pare deixa un escrit a la seua filla perqu compre a la botiga. c) El Reglament de drets i deures de lalumnat. d) Un banl municipal que indica als ciutadans les dates de pagament del fem. e) Un escrit on es pot llegir: Silenci. Explica si els textos segents sn notes o avisos i digues per qu. a) Es comunica als alumnes de 1r dESO que la reuni dels delegats ser el dimecres 5 doctubre a lhora del pati al gimns 2. b) AL SETEMBRE TANQUEM A LES VESPRADES. c) Joan, no mesperes per a sopar. He hagut de quedar-me a loficina. Et telefone. d) Les fotocpies de literatura sn a la reprografia. Podeu recollir-les de 10:00 a 11:15. Busca en els llocs de costum del teu institut notes, avisos, instruccions o normes i porta-les a classe per posar-les en com i comentar-les. Fes un cartell amb les normes de convivncia que heu establit en la teua classe. Colloca les instruccions segents en el requadre escaient, i de manera ordenada. a) Guanya lequip que queda amb ms jugadors. b) El segon jugador ha de collocar la seua pea en un dels punts on conflueixen les lnies. c) Sescull una persona per a aguantar el mocador i aquest diu un nombre. d) Durant la partida, cada jugador ha d'anar movent alternativament les seues peces.
2. 3. 4. 5. EL MOCADORET 1. 2. 3. 4. 5.

e) Guanya el primer jugador que fa treseta en ratlla, s a dir, el que colloca les seues tres peces en lnia recta. f) La persona de cada equip que t aquell nombre ix corrent cap al mocador. El primer que hi arribe agafa el mocador i sen va, rpidament, al seu lloc. g) El primer jugador ha de posar la seua pea just en el punt central. h) Es formen dos equips i els membres de cada equip es numeren. i) Correlativament, els dos jugadors han d'anar posant les seues peces en distints punts de confluncia. j) El jugador que no ha pogut agafar el mocador ha dintentar tocar a qui se lha endut. Si ho aconsegueix, el jugador que ha agafat el mocador queda eliminat; en cas contrari, selimina ell.

ADAPTACIONS CURRICULARS

TRESETA EN RATLLA 1.

MATERIAL FOTOCOPIABLE / Oxford University Press Espaa, S. A.

Valenci: Llengua i Literatura 1r ESO

1
a) Instrucci. b) Nota. c) Norma. d) Avs. e) Norma.

COMUNICACI

ADAPTACI CURRICULAR

Fitxa 2. Textos de la vida quotidiana

Solucionari
Tot seguit sinclouen les respostes correctes: Tot seguit sinclouen les respostes correctes: EL MOCADORET 1) Guanya lequip que queda amb ms jugadors. 2) Sescull una persona per a aguantar el mocador i aquest diu un nombre. 3) La persona de cada equip que t aquell nombre ix corrent cap al mocador. El primer que hi arribe agafa el mocador i sen va, rpidament, al seu lloc. 4) Es formen dos equips i els membres de cada equip es numeren. 5) El jugador que no ha pogut agafar el mocador ha dintentar tocar a qui se lha endut. Si ho aconsegueix, el jugador que ha agafat el mocador queda eliminat; en cas contrari, selimina ell. TRESETA EN RATLLA 1) El segon jugador ha de collocar la seua en un dels punts on conflueixen les lnies. 2) Durant la partida, cada jugador ha danar movent alternativament les seues peces. 3) Guanya el primer jugador que fa tres en ratlla, s a dir, el que colloca les seves tres peces en lnia recta. 4) El primer jugador ha de posar la seua pea just en el punt central. 5) Correlativament, ambds jugadors han danar posant les seues peces en distints punts de confluncia.

Tot seguit sinclouen les respostes correctes: a) Avs: els avisos sn notes que van adreades a un pblic ampli i per tant han destar en lloc visible. Susen per a informar , indicar o prohibir alguna cosa. b) Avs: els avisos sn notes que van adreades a un pblic ampli i per tant han destar en lloc visible. Susen per a informar , indicar o prohibir alguna cosa. c) Nota: les notes sn textos breus que susen per a donar una informaci puntual, una indicaci, una felicitaci, un encrrec, etc. d) Avs: els avisos sn notes que van adreades a un pblic ampli i per tant han destar en lloc visible. Susen per a informar , indicar o prohibir alguna cosa. RESPOSTA LLIURE. RESPOSTA LLIURE.

Oxford University Press Espaa, S. A.

Valenci: Llengua i Literatura 1r ESO

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

ADAPTACI CURRICULAR

Fitxa 3. La carta personal

Una carta personal s un text escrit, dextensi variable, que acostuma a parlar de temes particulars i que senvia a una persona coneguda. Lestructura duna carta personal s la segent: lloc i data, salutaci, exposici o contingut de la carta, comiat i signatura. La carta personal es pot enviar per correu ordinari (postal) o per correu electrnic (e-mail).
Ordena les parts daquesta carta.
Adu, solet. Una abraada molt forta de la teua germana Maria. Estic ac, a Berln, pensant en tu. Ja saps que tenyore molt i magradaria que estigueres ara mateix amb mi, per necessite formar-me molt per a poder aconseguir faena i Berln s una de les ciutats ms importants en telecomunicacions. Ja queda molt poc per a Nadal i ens podrem veure i contar-nos-ho tot cara a cara. Berln 21 de setembre de 2011 Hola, Anna:

Contesta les preguntes segents que fan referncia a lactivitat anterior: a) Qui sn els interlocutors daquesta carta? b) Quina relaci hi ha entre ells? c) Quin canal hi utilitzen?
ADAPTACIONS CURRICULARS

d) De qu parla? e) Quin s el propsit de la carta? Quines frmules de salutaci coneixes? I de comiat? Escriu-les.

Escriu una carta breu a una amiga intentant convncer-la que passe les vacances amb tu.

MATERIAL FOTOCOPIABLE / Oxford University Press Espaa, S. A.

Valenci: Llengua i Literatura 1r ESO

1
Hola, Anna:

COMUNICACI

ADAPTACI CURRICULAR

Fitxa 3. La carta personal

Solucionari
La carta quedaria amb lestructura segent. Berln 21 de setembre de 2011 Estic ac, a Berln, pensant en tu. Ja saps que tenyore molt i magradaria que estigueres ara mateix amb mi, per necessite formar-me molt per poder aconseguir un treball i Berln s una de les ciutats ms importants en telecomunicacions. Ja queda molt poc per a Nadal i ens podrem veure i contar-nos-ho tot cara a cara. Adu, solet. Una abraada molt forta de la teua germana Maria. Signatura Tot seguit sinclouen les respostes correctes: a) Els interlocutors sn Maria (lemissora del missatge) i Anna (la receptora del missatge). b) Sn germanes. c) Hi utilitzen el canal escrit. Senviar per correu ordinari. d) La carta parla de com es troba Anna, de com enyora la seua germana i de la necessitat de formar-se per a trobar faena. e) El propsit de la carta s saludar i conversar amb la germana. RESPOSTA LLIURE. RESPOSTA LLIURE.

Oxford University Press Espaa, S. A.

Valenci: Llengua i Literatura 1r ESO

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

ADAPTACI CURRICULAR

Fitxa 4. La diversitat lingstica

Els ssers humans ens podem comunicar mitjanant: el llenguatge verbal, la paraula, ja siga de manera oral o escrita. el llenguatge no verbal, formes, colors, gestos, mirades, dibuixos Quan usem el llenguatge verbal ho fem a travs de lidioma o la llengua. La majoria dels estats europeus sn plurilinges. Espanya tamb s un estat plurilinge, on hi ha altres idiomes oficials a ms del castell: A Catalunya i les Illes Balears, el catal. A la Comunitat Valenciana, el valenci, que pertany a lmbit lingstic del catal. A Galcia, el gallec. Al Pas Basc i una part de Navarra, luscar o basc.
Explica quin missatge ens volen transmetre els dibuixos segents:

Quins dels missatges anteriors sn representaci dun llenguatge verbal i quins dun llenguatge no verbal? Explica-ho amb les teues paraules.
ADAPTACIONS CURRICULARS

Pinta el mapa segent diferenciant les 17 comunitats autnomes dEspanya i digues quina llengua (o quines) sn cooficials en cadascuna.

2 3 5 9 10 12 4 6 7 8

11

13

16

14

15

17

MATERIAL FOTOCOPIABLE / Oxford University Press Espaa, S. A.

Valenci: Llengua i Literatura 1r ESO

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

ADAPTACI CURRICULAR

Fitxa 4. La diversitat lingstica

Solucionari
Tot seguit sinclouen les respostes correctes: a) Senyal daturada (estop): senyal de prioritat. Cal frenar completament el vehicle (amb motor o sense ) i deixar passar els vehicles que et vinguen per la dreta o per lesquerre. No es pot eixir fins que la via no est completament lliure. b) Indicaci de silenci. Acostumen a ser habituals als hospitals. c) Aparcament de discapacitats: indica el lloc on pot aparcar un discapacitat i prohibeix que qualsevol vehicle que no estiga autoritzat hi aparque. d) Aparcament manual davions: sn un instrument manual per a indicar les maniobres que ha de fer el pilot de lavi per aaparcar. e) Codis informtics: textos dinstruccions dun programari informtic. Tot seguit sindica la resposta adient: Llenguatge verbal: en alguns casos els codis informtics poden ser verbals, per la majoria de les vegades sn representacions matemtiques. Noms direm que s verbal quan susen paraules per definir-los. Senyal daturada, perqu el missatge ens arriba a travs de la paraula en angls stop, cal, per, tenir en compte que combina el llenguatge no verbal, perqu el color roig indica prohibici. Llenguatge no verbal: indicaci de silenci (no usa les paraules, sin els gestos representats en un dibuix); aparcament de discapacitats (no fa servir mots, sin un dibuix esquemtic); aparcament manual davions (perqu shi usen banderoles o paletes reflectants i no la paraula). A ms del castell, en les comunitats autnomes segents sn cooficials, respectivament, aquestes llenges: 1. Gallec. 4. Basc. 6. Basc. 8. Catal. 13. Valenci, que pertany a lmbit lingstic del catal. 16. Catal

Oxford University Press Espaa, S. A.

Valenci: Llengua i Literatura 1r ESO

LXIC

ADAPTACI CURRICULAR

Fitxa 5. Lexemes i morfemes

En valenci, les paraules estan formades per lexemes i morfemes. El lexema (anomenat tamb arrel) s la part que no varia quan formem altres paraules; per exemple, les paraules polsegs, empolsar, polsim, polseguera tenen un mateix lexema: pols. Els morfemes sn partcules que safigen davant (prefix) o darrere (sufix) del lexema. Aix, en la paraula empolsar podem reconixer el prefix en- (que es transforma en -em davant de p) i el sufix -ar (que converteix la paraula en un verb).
Un dels prefixos ms usats s el de negaci. Escriu els antnims de les paraules que et proposem fent servir alguns dels prefixos del requadre. inlegal ANTNIMS continu

im-

ilrtmic

des-

dis-

aacatar potncia lesa

merescut

acabable ANTNIMS

En les paraules de la graella segent, subratlla el prefix i digues quin significat t.

Exemple hiperespai semitransparent microbs supervivent sobrecoberta extramurs transocenic Prefix hiperSignificat del prefix per sobre, per damunt

Subratlla el sufix de les paraules segents i indican el significat.

Exemple venatge barberia ciutadana blavs dosificar publicaci nacionalisme Sufix atgeSignificat del sufix grup de vens

Indica els prefixos, els lexemes i els sufixos: antimilitarisme desaprovaci immobilitat reprovable contraprogramador
Prefix contraLexema indica Sufix -ci

Fes derivar substantius dels adjectius de la graella afegint-hi els sufixos del requadre. -or -esa -itud -etat
malalt

-cia
brillant

-ia
foll

madur
SUBSTANTIU

sol
SUBSTANTIU

just

breu

ferm

MATERIAL FOTOCOPIABLE / Oxford University Press Espaa, S. A.

Valenci: Llengua i Literatura 1r ESO

1
Exemple hiperespai

LXIC

ADAPTACI CURRICULAR

Fitxa 5. Lexemes i morfemes

Solucionari
Tot seguit sindiquen les respostes correctes. Legal illegal; continu discontinu; merescut immerescut; rtmic artmic; acabable inacabable; acatar desacatar; potncia impotncia; lesa illesa. Prefix hipersemimicrosupersobreextratransSignificat del prefix per sobre, per damunt parcialment, no completat molt menut ms enll de per damunt de fora de a travs de Prefix contraantidesimrecontraLexema indica militar aprova mbil prova program Sufix -ci -isme -ci -itat -ble -ador

semitransparent microbs supervivent sobrecoberta extramurs transocenic

A continuaci sindiquen les respostes correctes. madur maduresa; malalt malaltia; brillant foll follia; sol solitud; just justcia; breu ferm fermesa. Exemple venatge barberia ciutadana blavs dosificar publicaci nacionalisme Sufix -atge-eria -ana -s -ificar -i -isme brillantor; brevetat;

Significat del sufix grup de vens establiment professional de persona que fa lacci tirant a convertir en acci de doctrina, corrent

Oxford University Press Espaa, S. A.

Valenci: Llengua i Literatura 1r ESO

ORTOGRAFA

ADAPTACI CURRICULAR

Fitxa 6. Ortograa

Lalfabet valenci o abecedari consta de vint-i-sis lletres simples. No hi ha una correspondncia exacta entre les lletres i els sons que aquestes representen: Algunes lletres poden representar ms dun so: cami / cisterna, gat / gimns, ximenera / exacte / fluix. Alguns sons es representen amb diferents lletres: senyal / cercle, cosa / senzill, general / joc. La lletra h no representa cap so: histria, humanitat, cohesi. La combinaci de dues lletres que representa un sol so sanomena dgraf: illusi, puny, metge, despatx, ametla, maig, amigues

Ordena alfabticament les paraules segents. a) hostatge b) acolorir c) entelar d) accedir e) recrrer f) home g) representar h) esperana i) dormir j) lingstica

Completa la numeraci de les lletres de lalfabet.

a 1 n b 2 o c 3 p d 4 q e 5 r s t u v 22 f g h i j 10 w x y z k l m

Atenent la numeraci anterior, desxifra el refrany segent:

12 12 9 2 18 5 20 18 5 14 3 1 20 14 15 6 1 12 12 5 20 18 1 20

En els mots encreuats segents hi ha cinc paraules que porten dgraf. Troba-les. a) Fer guerra, combatre. b) Espai de temps que comprn set dies. c) Recull de refranys. d) Banda o llenca de cuir. e) Lloc destinat a guardar la palla. T G U E R R E J E T K J A R C

A S D F A M D A R X O J O S S Q W R I V X R A T E J A R G

C M M P A N A L Z B E D A M E S A C L B C T V N O Z R Y N A T C A A D F A M D P T R E F R A N Y E R A A D F A M D P T I J A

I W I W

MATERIAL FOTOCOPIABLE / Oxford University Press Espaa, S. A.

Valenci: Llengua i Literatura 1r ESO

1
a) accedir b) acolorir c) dormir d) entelar e) esperana a 1 b 2 c 3 d 4

ORTOGRAFIA

ADAPTACI CURRICULAR

Fitxa 6. Ortografia

Solucionari
Tot seguit sinclouen les respostes correctes: f) home g) hostatge h) lingstica i) recrrer j) representar e 5 f 6 g 7 t 20 h 8 i 9 j 10 w 23 k 11 x 24 l 12 y 25 m 13 z 26 Tot seguit sinclouen les respostes correctes. a) Guerrejar b) Setmana c) Refranyer d) Corretja e) Pallissa T A J A C D V A R A G S E T U D T E E F K J P E Z F R F R A J A A S R A A A R E J A S I L L A P E P A R R X C O R R E T J A W W

M D O R N A Y S G A C N

Q W V Z B T T R T X B C C I I I

Tot seguit sinclou la resposta correcta:

M M A N A E A M O D F D

n o p q r s 14 15 16 17 18 19

u v 21 22

M D N Y

E refrany que en resulta s Llibre trencat no fa lletrat.

M D

Oxford University Press Espaa, S. A.

Valenci: Llengua i Literatura 1r ESO

1
Nom Curs

ADAPTACI CURRICULAR

Fitxa 7. Avaluaci

Cognoms Data Qualicaci

A la cripta de la magnlia
Els primers rajos de sol del dia acaronaven les branques ms altes de la magnlia. Els dos voltors estengueren les ales per desensopir-se. Des de larbre dominaven la plaa: les finques antigues, el modern centre comercial, lesttua de Jaume I, les palmeres, els jardins de rosers i gespa. Fa olor de colom, Sam digu un dels voltors. Tu somies, Al, cap colom no gosa acostar-se a nosaltres respongu laltre. Sam Dow Jones i Al Ben Tzina feia dos anys que havien arribat a la ciutat. Malgrat que eren voltors destols diferents, mantenien una amistat interessada des que van trobar una llntia mgica a les profunditats de les arenes del desert. La seua vida consistia a viatjar pel mn aprofitant-se del poder que els atorgava el geni de la llntia. Shavien quedat a viure a la magnlia centenria, perqu era larbre ms noble de la ciutat i ells no mereixien menys. A les arrels de larbre havien fet escarbar una cripta on havien soterrat la llntia meravellosa i el motor que lalimentava.
Jess MOLL Aiguablava, Tndem

Llig el text i contesta les preguntes: a) Qui sn els protagonistes daquesta histria? b) En quin moment del dia transcorre la histria? c) On es troben els personatges? d) Perqu estan junts?

Uneix amb fletxes les definicions amb la paraula a qu corresponen:

Text adreat a un pblic ampli que susa per a informar o prohibir alguna cosa. Text dextensi variable que senvia a una persona coneguda. Regla que ens indica com fer alguna cosa o com comportar-nos. Text breu que susa per a informar, indicar, felicitar o fer un encrrec. Text que ens explica com ha de fer-se, com ha dusar-se, per a qu serveix o com funciona alguna cosa.
ADAPTACIONS CURRICULARS

Carta personal Nota Avs Instrucci Norma

Digues quin o quins idiomes es parlen en les comunitats autnomes segents: Andalusia: Pas Basc: Comunitat Valenciana: , Galcia: , Arag:

Explica qu signifiquen les expressions segents, prpies del llenguatge informal i afig-nhi una dequivalent formal i una altra dinformal.
FORMAL
Aix ho sap tot cristo No em ratlles el coco Ests molt xungo Para la burra Sho munta molt b

INFORMAL

Escriu la paraula que resulta dordenar cada grup de lletres. ve, i, essa, i, be, i, ela, i, te, a, te: ema, o, ela, e amb accent obert, ce, u, ela, a: be, i, o, de, e, ge, erra, a, de, a, be, ela, e: e, essa, ema, o, erra, zeta, a, erra:
MATERIAL FOTOCOPIABLE / Oxford University Press Espaa, S. A.

Valenci: Llengua i Literatura 1r ESO

ADAPTACI CURRICULAR

Fitxa 7. Avaluaci

Solucionari
Tot seguit sinclouen les respostes correctes: a) Els voltors Sam Dow Jones i Al Ben Tzina. b) Quan el sol comena a eixir, a lalba. c) En una magnlia centenria de la ciutat de Valncia. d) Els unia la llntia mgica. Tot seguit sinclouen les respostes correctes. Text adreat a un pblic ampli que susa per a informar, o prohibir alguna cosa Avs. Text dextensi variable que senvia a una persona coneguda Carta personal. Regla que ens indica com fer alguna cosa, o com comportar-nos Norma. Text breu que susa per informar, indicar, felicitar o fer un encrrec Avs. Text que ens explica com ha de fer-se, com ha dusar-se, per a qu serveix o com funciona alguna cosa Instrucci. Tot seguit sinclouen les respostes correctes: Catalunya catal; Andalusia castell; Pas Basc uscar o basc; Comunitat Valenciana valenci, que forma part de lmbit lingstic del catal; Galcia gallec; Arag castell. Aix ho sap tot cristo No em ratlles el coco Ests molt xungo Para la burra Sho munta molt b Tot seguit sinclouen les respostes correctes. Aix ho sap tot cristo vol dir una cosa que tothom sap. No em ratlles el coco vol dir que no insistisques. Ests molt xungo vol dir que alg est malalt. Para la burra indica que cal aturar lexplicaci perqu est pujant de to. Sho munta molt b Fer les coses de manera que represente un guany, siga material o espiritual. FORMAL s una cosa que sap tothom No insistisques ms INFORMAL Aix ho saben gatets i gossets No em falfes el cap

Ests molt malalt Para un moment i calmat Sap gaudir de la vida

Ests fet un nyap

Para el carro

Sap viure b

Tot seguit sinclouen les respostes correctes. visibilitat molcula biodegradable esmorzar

Oxford University Press Espaa, S. A.

Valenci: Llengua i Literatura 1r ESO