INS LLUÍS DE PEGUERA HF - Tarda - 2 BATX

Data: ............................
Nom i cognom: Eduard Llussà ....
EXERCICI-COMENTARI 9
Doncs bé, és un fét dél tot inquéstionablé qué aquélls qui éstan igualmént familiaritzats amb
tots dos plaérs, i son igualmént capaços d’apréciar-los, donén una prioritat molt més élévada a
la forma dé vida én qué s’éxércitén les facultats superiors. Poqués criaturés humanés
conséntirién a canviar-sé pér animals infériors a canvi dé la promésa dé conséntir-los la
llicéncia més compléta én éls plaérs animals; un éssér huma intél·ligént no vol tornar-sé un
ximplé, ni una pérsona instruïda vol sér un ignorant, ni cap pérsona amb séntiménts i
consciéncia vol sér égoista i baix, pér més qué éls puguin pérsuadir qué un ximplé, un ruc o un
brétol viuén més satisféts amb él séu lot qué no pas élls amb él qué éls ha tocat. No
rénunciarién a allo qué possééixén dé més qué aquélls, pér saciar dé la forma més compléta
possiblé éls désitjos qué ténén én comu amb élla. Si mai arribén a somiar-hi, séria només én
casos d’infélicitat tan éxtréma qué, pér tal d’éscapar-né, canviarién él séu lot pér gairébé
qualsévol altré, éncara qué als séus ulls fos dél tot indésitjablé. Un éssér dé facultats supériors
éxigéix alguna cosa més pér ser feliç; probablémént és propéns a un patimént més agut, i
cértamént ho és a patir dé més cosés qué algu inférior a éll; péro a désgrat d’aquéstés
carrégués, no pot désitjar dé débo sucumbir a allo qué pércép com un grau inférior
d’éxisténcia.

J. S. MILL, L’utilitarisme, cap. II

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen

relacionades (entre vuitanta i cent paraules). [4 punts]
Temàtiques generals:

-Preferència per una vida que exerceix les facultats superiors

-El desig humà de no tornar a un estat inferior d'existència

-La idea de que les persones amb facultats superiors exigeixen més per ser felices

Idees principals:

-Les persones no estarien disposades a canviar el seu estat per una existència inferior, tot i
que els animals podrien semblar més satisfets amb el seu lot.

-El patiment més agut que poden experimentar aquells amb facultats superiors i la seva
manca de desig per sucumbir a un estat d'existència percebut com inferior.

Relació:

-Les idees es relacionen en el sentit que ressalten la importància de les facultats superiors
en la cerca de la felicitat i la resistència a tornar a un estat inferior d'existència.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions

següents (entre cinc i quinze paraules en cada cas): [2 punts]
a) «lés facultats supériors»: es refereixen a les capacitats intel·lectuals, morals o ètiques
que distingeixen els éssers humans d'altres éssers.

b) «sér féliç»: implica experimentar un estat d'alegria, satisfacció i benestar emocional durador.

3. Compareu la concepció de Mill de la moral (o d’allò que fa que una acció sigui bona)
amb una altra concepció de la moral que es pugui trobar en la història del pensament.
[4 punts

John Stuart Mill i Plató tenen concepcions diferents sobre la moralitat.

1. John Stuart Mill: En la seva obra "Utilitarisme", Mill sosté una teoria utilitarista de la
moral. Segons Mill, una acció és bona si produeix el major plaer per al major nombre de
persones afectades. La moralitat, doncs, es basa en la utilitat o el benefici que aporta a la
societat. Mill argumenta que la felicitat és l'objectiu últim de la moralitat, i que les accions
s'han de jutjar pel seu impacte en la felicitat global.

2. Plató: En el seu diàleg "La República", Plató presenta la seva teoria ètica, coneguda com a
moral idealista o moral de les formes. Segons Plató, una acció és bona si contribueix a la
realització del bé suprem, que és la idea de bé. Aquesta idea de bé és una entitat transcendental
i perfecta, i tots els altres valors deriven d'ella. Plató sosté que la moralitat consisteix en la
participació en aquest bé suprem, i que les accions s'han de jutjar segons la seva relació amb
aquesta idea de bé.
Comparació:

- Mentre que Mill mesura la bondat d'una acció pel seu impacte en la felicitat humana, Plató
considera que la bondat d'una acció es deriva de la seva relació amb la idea de bé suprem.

- A més, mentre que Mill es centra en el plaer i la utilitat, Plató posa l'èmfasi en la participació
en una realitat transcendental i perfecta.

- Per tant, mentre que Mill adopta un enfocament més pragmàtic i empirista, Plató abraça una
visió més idealista i metafísica de la moralitat.

John Stuart Mill: Dins del seu utilitarisme, Mill situa la moralitat en el principi de la felicitat.
Considera que una acció és bona si produeix el major plaer per al major nombre de persones
afectades. Aquesta perspectiva utilitarista es fonamenta en la idea que la felicitat és el bé
suprem i que les accions han de ser jutjades pel seu impacte en la felicitat global.

Plató: Dins de la seva teoria de les formes, Plató situa la moralitat en la participació en la idea
de bé suprem. Segons Plató, una acció és bona si contribueix a la realització d'aquesta idea de
bé, que és una entitat transcendental i perfecta. La moralitat, per a Plató, consisteix en la
participació en aquest bé suprem, i les accions s'han de jutjar segons la seva relació amb
aquesta idea.