COMPARACIONS

Exercici 2. Compareu la concepció de Descartes sobre la possibilitat i

justificació del coneixement sobre com és el món que ens envolta amb la
concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la
història de la filosofia occidental.

Descartes, en la seva concepció del coneixement, destaca la importància de dubtar dels

sentits i buscar una base sòlida per al coneixement. Utilitza el dubte com a mètode per
arribar a veritats indubtables, i considera la raó com l'eina fonamental per aconseguir un
coneixement clar i distint. Estableix un mètode basat en regles per arribar a la veritat i confia
en un Déu no enganyador com a garantia de la validesa del coneixement.

Comparant aquesta visió amb la de Plató, veiem algunes diferències notables. Plató també
desconfia dels sentits, considerant que ens donen un coneixement del món sensible, que és
només aparença i està subjecte a canvis. No obstant això, la seva aproximació és diferent,
ja que no utilitza el dubte sistemàtic com Descartes. Plató destaca la importància de la raó,
afirmant que a través d'ella podem accedir al món vertader, que està format per formes
ideals. A més, Plató incorpora la noció d'anamnesi, suggerint que el coneixement és
inherent a l'ànima i simplement el recordem.

En resum, mentre Descartes destaca la importància de la raó i el dubte sistemàtic per

arribar a veritats indubtables, Plató destaca la raó com a via per accedir al món vertader,
amb una perspectiva més metafísica que es basa en les formes ideals i l'anamnesi.

Exercici 2 Compareu la concepció de Plató sobre la naturalesa humana (o sobre l’ànima) amb la
concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia
occidental. [2 punts]

La concepció de Plató sobre la naturalesa humana, especialment la idea de l'ànima, és dualista en la

seva teoria de les formes. Plató considera que hi ha dos aspectes de la realitat: el món sensible, format
per coses particulars i canviant, i el món de les formes ideals, que són eternes i perfectes. En aquest
context, Plató també proposa una dualitat entre l'ànima i el cos.

Si comparem aquesta perspectiva amb la d'un altre autor destacat, com Descartes, podem veure
similituds i diferències. Descartes també és un dualista, però la seva dualitat es presenta en termes de
res cogitans (la ment, la consciència) i res extensa (la matèria, el cos). Descartes defensa que la ment i
el cos són entitats diferents i, a diferència de Plató, connecta aquestes dues substàncies mitjançant la
glàndula pineal. Així, la interacció entre la ment i el cos en Descartes és mitjançant un punt físic
específic en el cervell.
4. Compareu la concepció de Plató sobre l’ànima (o el jo) amb la concepció sobre aquesta
mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

ES LA MATEIXA RESPOSTA QUE L’EX 2 DEL 2020 JULIOL SERIE 2

OPNIONS
Exercici 3 Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «La felicitat de
l’Estat és més important que la felicitat de qualsevol dels individus que el formen.» Responeu
d’una manera raonada. [2 punts]

En primer lloc, la felicitat de l'Estat significa que tothom se senti bé gràcies a coses com
l'educació, la salut i tenir bones oportunitats. Si l'Estat es preocupa per la felicitat de la gent,
millorarà la vida de molta gent.

En segon lloc, si l'Estat es centra en la felicitat, pot assegurar-se que tothom tingui el mateix
accés a coses importants i que els recursos es reparteixin justament. Això evita que algunes
persones tinguin moltes coses mentre altres gairebé res. És com garantir que tothom tingui
les mateixes oportunitats i que la societat sigui més unida.

En tercer lloc, si l'Estat fa que la gent estigui feliç junta, això fomenta l'ajuda mútua, la
col·laboració i una societat més unida. És com estar en una gran família on tothom es cuida
i es dóna suport.

En resum, estic d'acord que la felicitat de l'Estat és important perquè pot millorar la vida de
tothom i fer una societat més justa i unida.

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Les persones

especialment dotades i preparades per a poder gestionar els assumptes que són d’interès públic
no sols haurien de tenir l’oportunitat, sinó que tenen l’obligació moral, de dedicar-se a la
política (si no hi ha altres persones tant o més ben preparades que elles que s’hi dediquin),
encara que fer-ho els suposi tenir menys guanys econòmics o haver d’afrontar, a vegades, riscos
personals.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

Jo crec que les persones que són molt bones i preparades per gestionar coses importants
pel bé de tothom haurien de fer-ho, si ningú més està tan ben preparat com elles. Això és
important per millorar la nostra societat.

Quan dic que estan "preparades", vol dir que saben molt bé com fer-ho i poden prendre
decisions bones per a tothom. És com tenir superpoders per fer que les coses funcionin
millor. A vegades, això pot voler dir que han de renunciar a guanys molts diners o fins i tot
enfrontar-se a alguns problemes difícils.

Fer aquest tipus de coses pot ser com fer una inversió, com quan posem diners en alguna
cosa perquè després en tinguem més. En aquest cas, aquestes persones estan posant les
seves habilitats i coneixements especials per millorar la nostra comunitat.

Quan aquestes persones ajuden en política, poden prendre decisions bones i fer que les
coses funcionin millor per a tothom. Això fa que el nostre govern sigui més eficaç i que les
coses es facin de manera correcta.

En resum, crec que és important que les persones amb habilitats especials ajudin en política
per fer la nostra societat millor, sempre i quan no hi hagi algú més tan o més ben preparat
que vulgui fer-ho.