COMENTARI DE TEXT: DESCARTES

1.
Al text s'afirma que tothom, com que és innat en l'ésser humà, té bon sentit o raó,
que és la capacitat de jutjar de manera correcta i distingir la veritat de la falsedat (al
text: "la facultat de jutjat |..] tot els ésser humans"). Es diu també que la causa que
hi haja diversitat d'opinions i error a la nostra vida no és que alguns siguen més
raonables que altres, sinó que cadascú tria la seua manera o mètode d'efectuar
judicis i, per tant, en la majoria de casos no s'aplica bé el bon seny que tenim (al
text: "El bon sentit és la [...] açò que tothom s'enganye " i "la diversitat de les [...] el
principal és aplicar-lo bé"). Per últim es comenta que els millor judicis no són
aquells que han costat més esforç elaborar sinó aquells que per ser fets s’ha de
triar el millor camí o mètode (al text: "Les ànimes més insignes [..] qui corren i se
n'allunyen).

2.
Al text es diu que la raó és la capacitat de jutjar de manera correcta i distingir la
veritat de la falsedat (al text: "la facultat [...] allò vertader d'allò fals ") i que aquesta
facultat està repartida per igual en els éssers humans (al text: "és igual de [...]
éssers humans"). Diu també que a l'aplicar mal la raó es produeix la falsedat (al
text: “la diversitat de les nostres [...] és aplicar-lo bé). Descartes al dir que tots
tenim bon seny però que allò important és aplicar-lo bé està justificant la
importància del seu mètode, que és una sèrie de passos que cal seguir per a dirigir
l'enteniment i arribar a conclusions correctes.
3.
La filosofia ètica de Descartes és una reflexió sobre els principis, normes i valors
que han d'orientar l'acció humana. No hi ha una obra específica dedicada a l'ètica.
Encara que podem parlar d'una ètica cartesiana a partir de certes reflexions
presents en la seua obra principal. En aquesta obra Descartes ens parla d'una
moral provisional que adopta de cara a les situacions de la seua vida mentre es
manté en el dubte metòdic. A més el seu dualisme li permet defensar la llibertat
absoluta de l'ànima enfront del determinisme a què es troba sotmés el món.
Descartes adopta una moral provisional mentre es troba sumida en el dubte
metòdic i que consisteix en quatre regles bàsiques de conducta: En primer lloc,
obeir les lleis i costums del mateix país, considerant la religió tradicional i seguint
les opinions més moderades. En segon lloc, seguir amb constància i satisfacció
l'opció que s'haja triat. En tercer lloc, tractar de superar-se a si mateix més que a la
fortuna i esforçar-se per canviar els propis pensaments i no per intentar canviar
l'ordre del món. Finalment, dedicar la vida a l'estudi de la filosofia.
Per tant la prudència juntament amb la decisió, la superació i la formació d'un
mateix són les quatre regles de la moral cartesiana.

4.
La metafísica de Plató és fonamente en l’existència d’un món intel•ligibe on habiten
les idees, que és allò pur, vertader, únic i real, i un món sensible on habiten els
objectes físics, còpies imperfectes de les idees. Per això per a Plató les idees són
a banda del món físic, i per tant, de nosaltres. En canvi, Descartes, identifica idea
com a concepte que tenim en la ment i té una total relació amb nosaltres.
Descartes, al contrari de Plató que creu que és plural i fals, sí que afirma
l’existència del món d’aquesta manera: prèviament haver demostrat l’existència de
Déu, diu que com Déu existeix i és bo, m’enganya, i per tant allò que jo veig, el
món, existeix. En l’actualitat identifiquem idea com a concepte i al concepte com a
idea, els utilitzem moltes vegades com a sinònims en el nostre llenguatge, per tant,
predomina l’opció de Descartes.