MODELS DE COMENTARI DE TEXT DE PLATÓ 2023-24

1. Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea de bé, distingint-la de totes les altres, ni
de triomfar, com en una batalla, sobre totes les dificultats, esforçant-se per fonamentar les
demostracions no en l’aparença sinó en l’essència de les coses per poder refutar al final totes
les objeccions, ¿no diràs d’ell que no coneix el bé en si ni cap altra cosa bona, sinó que, fins i
tot en el cas que assoleixi alguna imatge del bé, ho farà per mitjà de l’opinió, però no de la
ciència? [...]

– Sí, per Zeus! –va exclamar–. Diré tot això i amb totes les meves forces.

– Aleshores, si algun dia has d’educar realment aquells fills que ara imagines criar i educar, no
els permetràs, crec jo, que siguin governants de la comunitat i dirigeixin els assumptes més
importants mentre estiguin privats de raó, com si fossin línies irracionals.

– No, en efecte –digué.

– ¿Els prescriuràs, doncs, que es dediquin particularment a aquella disciplina que els faci
capaços de preguntar i respondre amb la més gran competència possible?

– Els ho prescriuré –va dir–, completament d’acord amb tu.

– ¿I no creus –vaig dir– que tenim la dialèctica en el lloc més alt dels nostres ensenyaments i
que no hi ha res que pugui posar-se amb justícia per damunt d’ella, i que ella és com el cim de
tot ensenyament?

PLATÓ, República, 534c

1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades. [2 punts]

Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les
dues idees bàsiques següents:

(I) El bé en si , és un coneixement demostratiu de la raó

(II) Cal educar per ser governants als homes racionals

(III) Cal educar a aquests homes en la dialèctica per fer-nos capaços d’argumentar i assolir el
coneixement del be en si

Plató defensa que aquell qui no coneix la idea del bé i que es guia només per l’opinió i per
l’aparença més que per la ciència no pot governar. A través de l’educació, especialment a
través de la dialèctica, la més noble de totes les disciplines, s’aprèn a raonar correctament, a
conèixer la idea del bé i dirigir, així, la comunitat. www.alcoberro.info

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al

voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]

a.- «el bé en si»: idea suprema que il·lumina i dóna sentit a la resta d’idees
b.- «opinió»: fals saber fonamentat en l’aparença sensible. Contrari al saber veritable o ciència.

3. Per què diu Plató que “ no els permetràs, crec jo, que siguin governants de la comunitat i
dirigeixin els assumptes més importants mentre estiguin privats de raó»? (En la vostra
resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents,
encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a:

(I) Amb aquesta expressió Plató vol dir que per poder governar cal que el dirigent sigui l’home
racional. Plató es refereix al filòsof, aquest home que es guia per la raó. Apareix la idea de la
“idoneïtat natural” per situar a cadascun dels homes dins la societat.

(II) El filòsof és un home amb una naturalesa que fa possible que assoleixi el saber ( la ciència),
un coneixement intel.lectual de les essències i que culmina amb la captació de la idea de bé. El
coneixement del “bé en si “(la idea de bé) només és possible a partir de la raó, és un
coneixement abstracte de les idees.

Cal ressaltar la importància del coneixement de la idea de bé per assolir la saviesa que farà
possible el coneixement de les altres idees (funció cognoscitiva) i justificarà el poder (funció
ètico-política).

A més, cal destacar també el fet que només una minoria, les millors naturaleses, poden assolir
el saber Aquest és un procés dificultós i dolorós, “ni de triomfar, com en una batalla, sobre
totes les dificultats”. Allò que ajuda a superar les dificultats és el desig de saber que mou al
filòsof.

(III) Aquest coneixement s’assoleix gracies a l’educació,al mètode de la dialèctica,el procés a

través del qual l’ànima aprèn a passar del món sensible al món intel.ligible, s’aprèn a raonar
correctament i que fa als homes ” capaços de preguntar i respondre amb la més gran
competència possible”

La dialèctica és la també la darrera etapa del procés educatiu del filòsof,tal com afirma Plató
en el text, es troba al “ cim de tot ensenyament”.

(IV) És per això que el filòsof és l’únic que està preparat per a decidir correctament, aplicant la
idea de Bé a la tasca política (dialèctica descendent).Només així, l’estat serà just, quan els que
accedeixin al poder ho facin moguts per deure moral,no per ambició o diners.
2. e] Tornes a oblidar, estimat – vaig dir – que a la llei no li interessa gens que hi haja en la
polis una classe que gaudisca d´una felicitat particular, sinó que s´esforça que tota la polis siga
feliç procurant l´harmonia entre els ciutadans tant amb la persuasió com amb la força, fent
[520a] que uns i altres s´intercanvien els beneficis que cadascun pot oferir a la comunitat, i si
educa homes d´aquelles característiques no ho fa per a permetre´ls que cadascú es gire cap a
on vulga, sinó per a usar-los amb l´objectiu de conjuntar la polis.

- És veritat – digué – me n´havia oblidat.

- Doncs fixa´t-hi ara, Glaucó – vaig dir -, que tampoc no perjudiquem els filòsofs que es formen
entre nosaltres, perquè és de justícia obligar-los que tinguen cura dels altres i els
[b]protegisquen. En efecte, els explicarem que és natural que els que en les altres ciutats són
com ells no participen dels treballs de la comunitat perquè s´han educat ells sols, a despit dels
seus governs i que quan un es forma sol i no deu a ningú la seua educació, és just que tampoc
no es preocupe per reintregrar a ningú el que li ha costat. Però a vosaltres (els direm) vos hem
[c]engendrat nosaltres, per a vosaltres mateixos i per a la resta de la polis, en qualitat de caps i
reis, com en un rusc d´abelles, millor i més completament educats que aquells i més capaços
de participar en tots dos aspectes (la política i la filosofia). Cal, per tant, que baixeu, cadascun
quan li corresponga, a la vivenda del altres i que vos habitueu a veure en la foscor. Una vegada
habituats, hi veureu molt millor que els d´allí i coneixereu cadascuna de les imatges i de què
són imatges, perquè hi haureu vist la veritat sobre allò bell, allò just i allò bo. I així la nostra i
vostra polis viurà a la llum del dia i no en somnis, que és com viuen ara la majoria de ciutats
per culpa dels que [d] disputen per ombres vanes o lluiten pel poder com si fos quelcom
important. Però la veritat és, crec jo, la següent: la polis en què menys delerosos de governar
estan els que ho han de fer, serà, sens dubte, la que visca millor i més lliure de conflictes; i la
que tinga governants con no cal viurà com no cal.

Plató, LlibreVII de la República

1. La resposta amb la màxima puntuació ha d’incloure les següents idees:

- La felicitat de la comunitat és superior a la felicitat d’un ciutadà.

- Per tal d’aconseguir aquesta felicitat, cal que cada ciutadà treballi per la ciutat.

- Els filòsofs hauran de retornar a l’Estat l’educació rebuda, a diferència dels que s’han educat
ells mateixos.

- Els filòsofs podran dirigir la ciutat a la llum del seu coneixement de la veritat.

- Els millors gevernants són aquells que no tenen un interès personal pel poder.

2.”vivenda dels altres”: Plató es refereix al món dels homes, un món d’ombres, de Confusió.
Interior de la caverna.
“viurà a la llum del dia”: es refereix a la ciutat governada per la llum de la veritat i del bé.

3. Per què diu Plató que “la llei ... s’esforça que tota la polis siga feliç procurant l’harmonia
entre els ciutadans tant amb la persuasió com amb la força, fent que uns i altres s’intercanvien
els beneficis que cadascun pot oferir a la comunitat”?

Cal fer referencia a les següents idees:

- Concepció Estatalista i Organicista de l’Estat. (expresada en tot el fragment a comentar)

- “siga feliç”: Relació entre Felicitat i Justicia: objectiu de la polis.

- Idea de justicia com harmonia, reproducció de l’ordre natural, “cadascú al seu lloc”: -

- “intercanvien beneficis....comunitat”: Descripció de l’Estat Just, amb les diferents classes

socials i les seves respectives funcions.Justificació d’aquesta estructura social d’acord amb les
diferents naturaleses.

- “amb la persuasió i la força”: es podrà obligar als filòsofs que sacrifiquen la seva felicitat pel
benefici comú.(referència a altres idees del text).