PAU.

Guia de lectura [1011]

Plat, Repblica II 368c-376c, IV 427c-445e, VII 514a-520a i 532b-535a
[elaborada pel Prof. Pau Rubert]

Filo2 - .......... ........ / ........ / ... .....

Llibre II

[368c-376c]

Proposta de Scrates: considerar la justcia de primer en l'estat i en els assumptes ms importants 1. Qu li demana que escruti Glauc a Scrates? 2. Qu decideix Scrates investigar primer i qu desprs? La fundaci de les ciutats: les professions ms necessries 3. Qu et sembla que vol dir veure sorgir la ciutat de paraula? 4. Quin s l'origen de la ciutat? 5. Quines sn les dues primeres necessitats de la ciutat? 6. Com s'organitzar la feina? 7. Compareu la teoria de Plat sobre lorigen de lorganitzaci social amb la teoria dAristtil o Hobbes Necessitat de mercaders i d'obrers Creixena de la ciutat 9. Com qualifica aquesta ciutat Glauc? Hi voldries viure tu en una ciutat aix de simple per saludable? La majoria creus que pensa com Glauc? 10. Com la qualifica Scrates tanmateix des d'un punt de vista mdic? 11. Quins oficis hi afegeix Scrates per fer-la opulenta? Quin aliment sha introdut? Origen de la guerra; necessitats dels exrcits 12. Quina s la causa de la guerra? Et sembla vigent avui, s a dir, fem guerres per mantenir el nostre luxe? 13. Es discuteix sobre la seva moralitat? 14. Qui sha de dedicar noms a la guerra? Per qu? El bon soldat: coratge i bra, per tamb delicadesa envers els aliats. 15. Quines dues virtuts ha de tenir el guardi? 16. Amb quin animal el compara? Per qu? L'ndole del guardi ha de ser filosfica 17. Quina tercera virtut ha de tenir tamb el guardi? 18. De quina comparaci es serveix per explicar-la? 19. Quina pregunta ens pot ajudar esbrinar en primer lloc com cal educar el guardians? Llibre IV [427c-445e]

Essncia i lloc de la saviesa a la ciutat perfecta 20. Quines quatre qualitats o virtuts ha de tenir la ciutat perfecta? 21. En qu consisteix la saviesa? Quants sn els veritables savis? Qui sn? Definici de coratge 22. Qu s el coratge? 23. Explica la comparaci entre l'art dels tintorers i l'educaci dels guardians en el coratge? La temprana: sentit de la dita ser amo de si mateix 24. Qu s la temprana? 25. Quin s el sentit de la dita ser amo dun mateix? 26. Qui s el contrari del temperant? 27. Qu podem trobar en els infants, les dones i els servents? 28. Doneu un argument a favor o en contra de Plat quan afirma que els ms honrats han de reprimir les passions de la gent i de les classes baixes 1

La temprana a la ciutat. - La transici cap a la justcia 29. En qu es diferencia la temprana de la saviesa i el coratge? 30. Com defineix altre cop la temprana? 31. Scrates diu que el que els ha passat s una estupidesa, per qu? Determinaci de la justcia: tothom ha de fer all per a qu est naturalment dotat 32. Qu proposaven des del principi i van repetir molts cops que calia fer per fundar una ciutat perfecta? 33. Qu s la justcia a la ciutat? 34. Qu porta la runa de la ciutat? Transici de l'aplicaci d'aquest coneixement a cada home particular 35. Expliqueu per qu Plat diu que l'home just no diferir en res de la ciutat justa en all que s la forma essencial de la justcia. Posa-ho en relaci amb la imatge de les lletres grans i petites de la pgina 52. Revelaci de dues parts diverses de l'nima, la racional i la irracional. El concupiscible. 36. Llegeix el text 12 de Plat (Dossier) i fes tots els exercicis Fixaci del concupiscible com a tercera part de l'nima perqu es diferencia tamb del racional. 37. Per qu la fogositat est molt lluny del concupiscible? 38. Quina s la tercera forma essencial de l'nima? Quin perill corre? Aplicaci de la correspondncia entre les parts de l'nima i els estaments de la ciutat per explicar la virtut dels individus 39. A quina conclusi han arribat? 40. En quin sentit podem dir que un home s just? Precisi conclusiva sobre la justcia, ara que s'ha descobert 42. Expliqueu breument -entre cinquanta i vuitanta paraules- les idees principals d'aquest fragment i com hi apareixen relacionades. 42. Qu s la justcia en relaci a l'activitat ntima? 43. Expliqueu breument -entre cinquanta i vuitanta paraules- les idees principals d'aquest fragment i com hi apareixen relacionades. Aclariment de la injustcia de l'nima 44. Expliqueu breument -entre cinc i quinze paraules- el significat que tenen en el text els mots o expressions segents: a) injustcia; b) virtut 45. Com es relacionen les parelles justcia-injustcia i salut-malaltia? La justcia s un cam preferible al obrar malvadament. La virtut ofereix una sola figura, i el vici quatre modalitats principals 46. Quin profit es treu de ser just? 47. Qu us sembla que vol dir Scrates quan afirma: de presncia de virtut noms nhi ha una, mentre que les del vici sn infinites? La virtut s ms avorrida que el vici? Podries posar exemples? Llibre VII [514a-520a]

El mite de la caverna:. Descripci de la situaci dels empresonats 48. Scrates vol considerar la naturalesa humana en relaci a un fet: quin? 49. Tracta d'imaginar l'escena descrita per Plat i intenta dibuixar un plnol esquemtic de lescena amb tots els elements. 50. Subratlla en el text l'expressi segons la qual la ignorncia apareix com una malaltia. A continuaci explica en quina mesura la ignorncia s una forma d'esclavitud. 51. Expliqueu si esteu d'acord o amb desacord amb Plat quan insinua que els homes tendeixen per naturalesa a la recerca de la veritat.

Procs de pujada a la llum i tornada a davallar a la caverna 52. Relaciona les expressions de la columna de l'esquerra amb el seu significat metafric de la columna de la dreta: 1. l'aspresa de la pujada i l'escarpament 2. les coses mateixes a) la Idea suprema de B, el B en s b) l'opini, un saber respecte a meres ombres d'all real

3. en primer lloc les ombres [...], desprs c) filsofs de la naturalesa, els savis del d'aix les imatges dels homes i d'altres mn sensible ssers reflectides en les aiges 4. la llum el sol 5. el coneixement que all tenia d) el costs i difcil trnsit de l'opini al saber e) els objectes matemtics

6. Aquells homes que gaudeixen f) el conreu de les matemtiques, com a d'honors, lloances i privilegis per ser preparaci necessria de la dialctica experts coneixedors de les ombres de la caverna 7. la necessitat d'acostumar-se a la llum, g) les idees, les essncies abans que els ulls se li haguessin refet i poder aix de mirar els objectes mateixos 8. Veure el que hi ha a dalt h) el saber

53. Expliqueu per qu Plat diu que I si alg l'arrossegus per aquell accs escarpat i costerut, i no el deixs anar abans d'haver-lo estirat fins on bat la llum del sol, no li doldria que l'estrebessin i se n'empiparia, i quan arribs a plena llum els seu esclat li ompliria els ulls i no reeixiria a veure ni una de les veritats que ara esmentem. Explicaci i aplicaci del mite 54. Qu representen metafricament els segents elements del mite? a) Els presoners, b) El presoner alliberat, c) Les cadenes, d) L'interior de la caverna, e) Els objectes de l'interior de la caverna (ombres i esttues), f) El foc, g) La pujada al mn de dalt, h) El sol de l'exterior. Conseqncia: l'educaci noms s possible per un viratge total de l'nima 55. Relaciona les expressions de la columna de l'esquerra amb el seu significat metafric de la columna de la dreta: 1. alguns 2. potncia inherent a l'nima de cadasc 3. l'rgan amb qu tothom aprn 4. del que esdev 5. la contemplaci del ser 6. el que s ms clar del ser 7. una art de dirigir la manera... a) la intelligncia o nous b) el coneixement de les idees c) la justcia, la moderaci, la valentia, el coneixement, etc d) la idea de B e) posseir especials dots intellectuals innates f) l'educaci g) all sensible i material; tamb els apetits i els desitjos materials 3

8. les altres virtuts de l'nima 9. virtuts del cos 10. no est pas malament de la vista 11.es girs cap a

h) es refereix als sofistes i) la capacitat o poder de conixer, que s innata j) la fora fsica, la bellesa, la salut k) all sensible i material

56. Compara les dues concepcions de l'educaci que apareixen en aquest fragment; contra qui va Plat? 57. Plat utilitza la metfora de lull i la visi per referir-se al coneixement, posa-ho en relaci amb linnatisme i amb Scrates. Precisament els filsofs ms formats com a tals, cal que els obliguem a governar fins i tot contra la seva voluntat. 58. Expliqueu breument -entre cinquanta i vuitanta paraules- les idees principals d'aquest fragment i com hi apareixen relacionades. 59. Expliqueu breument -entre cinc i quinze paraules- el significa que tenen en el text els mots o expressions segents: a) llei; b) concordar 60. Expliqueu per qu Plat diu que l'objectiu de la llei no s que a la ciutat hi hagi un llinatge que s'ho passi b. 61. Expliqueu si esteu d'acord o amb desacord amb les idees principals d'aquest text Tots els altres sabers sn propedutics per a la dialctica, per tal com ella s saber referit al ser [532 b-535-a] 62. Relaciona les expressions de la columna de l'esquerra amb el seu significat metafric de la columna de la dreta: 1. sn capaos de donar i rebre ra 2. els reflectiments divins que es contemplem en les aiges i en les ombres dels sers 3. la part ptima de l'nima 4. l'ptim dels ssers 5. la part ms lluminosa del cos 6. la part ms esplndida del domini corporal i visible a) el dialctic b) el sol

c) la Idea de B, el B en s d) l'ull e) Els objectes de la matemtica f) la part racional de l'nima

Compendi sobre la situaci i la tasca de la dialctica 63. Relaciona la primera part d'aquest fragment -des de De manera fins aquestes coses- amb el smil de la lnia del llibre VI. 64. Expliqueu breument -entre cinquanta i vuitanta paraules- les idees principals d'aquest fragment i com hi apareixen relacionades. (des de Doncs pel que fa al b fins al final) 65. Ordena en dues columnes les expressions segents: opini, saber, dialctic, distingint la idea del b de tota la resta per mitj dun raciocini, essncia, fregar un dol, sap el b en si, somiant, desvetllar-se, el govern de la ciutat, com les lnies irracionals.