Guia de lectura de La genealogia de la moral de F.

Nietzsche
La Genealogia de la moral, publicada el 1886, dos anys més tard que Així parlà
Zaratustra, l’obra més emblemàtica de Nietzsche, pertany a l’ultima etapa de la seva
vida intel·lectual, una etapa que ell va qualificar de transvaloració de tots els valors. En
aquest projecte de transvaloració Nietzsche es mostra com el més crític i radical dels
filòsofs ateus del segle XIX. Tres anys més tard, el 1889, patiria un col·lapse i entraria
en el silenci de la bogeria que durà deu anys, fins a la seva mort el 1900. Nietzsche
aprecia la tasca de la il·lustració, de filòsofs com Hume o Voltaire, la seva crítica de la
metafísica occidental amb Déu al capdavant però li sembla insuficient. Cal continuar la
crítica dels valors de la tradició judeocristiana (Dissertacions 1ª i 2ª de La genealogia
de la moral) amb una crítica també dels ideals de la modernitat (Dissertació 3ª). En la
seva voluntat de veritat, en la defensa d’una raó universal o en l’esperit democràtic i
igualitari del món modern Nietzsche hi detecta la continuació del mateix tarannà moral
del cristianisme basat en la negació de la força creadora de la vida i l’exaltació de la
mediocritat i la vulgaritat.
La Genealogia de la moral és un dels textos més assagístics de Nietzsche i per
tant s’allunya força del seu estil més típicament poètic i aforístic. Nietzsche ens
presenta el seu mètode genealògic aplicat a cercar l’origen dels termes morals per fer-
ne una crítica radical. L’home és creador de valors ens havia dit Zaratustra. Ara, a La
genealogia de la moral ens diu que la tasca del filòsof és preguntar-se pel valor dels
valors. És a dir, per a què serveix un determinat valor? quina funció vital fa? I per tal de
respondre aquesta pregunta caldrà anar a l’origen, entenent que això vol dir anar
endarrere en la història, al moment del naixement, on es veu la diferència que
introdueix una determinada forma de jutjar o valorar, però també vol dir anar a l’arrel,
fer sortir o desemmascarar l’impuls que es troba amagat o silenciat, al darrera d’una
valoració. I és que el mètode genealògic nietzscheà parteix de dos supòsits, primer:
tota presumpta veritat, creença o institució expressa una valoració, i segon: tota
valoració expressa una determinada perspectiva vital o apreciació de la vida, és a dir,
és l’expressió d’interessos i impulsos vitals actius o reactius.
És així com Nietzsche durà a terme en aquesta obra la genealogia dels valors
morals de la tradició judeocristiana i en farà una crítica ferotge. Transmutar tots els
valors no vol dir doncs, invertir les coses, anomenar bo a tot el que fins ara s’havia
considerat dolent, sinó atrevir-se a pensar més enllà del bé i el mal, desplaçar la
pregunta, i enlloc de preguntar què són el bé i el mal, atrevir-se a pensar què passaria
si no hi hagués la distinció bé-mal.

Primera dissertació: “Bo i dolent”, “Bo i pervers”.

[5]
1. Nietzsche comença la seva genealogia de la moral cercant l’etimologia de “bo i
dolent” en diverses llengües europees i troba que en el passat en totes elles
indicava l’home noble o fort com oposat a vulgar o feble. Indica els adjectius que
s’associen a cadascun dels dos camps semàntics.
[7]
2. Explica en què consisteix el “capgirament dels valors” efectuat pel poble jueu (o
sacerdotal)?
3. Explica el sentit de les quatre últimes línies del paràgraf.
[10]
4. Què és la “revolta dels esclaus” en la moral?
5. Per què Nietzsche diu que “el mateix ressentiment esdevé creador i genera
valors”? Explica què vol dir posant algun exemple.
6. Contraposa els conceptes d’”actiu” i “reactiu”.
7. Contraposa “l’home noble” i “l’home del ressentiment”.
[11]
8. L’home del ressentiment transforma el sentit originari de “dolent” en “pervers”. Qui
és el “pervers” en aquest nou sentit de la moral del ressentiment i per què és
“pervers”?
9. Què critica Nietzsche a l’home culte modern o a la cultura europea? Per què diu
que “pateix per l’home”?
[12]
10. Explica el sentit irònic de la frase: “l’home cada cop és millor”.
11. Defineix el concepte de “nihilisme”.
[13]
12. Nietzsche denuncia la “seducció del llenguatge” que ens porta a creure
inconscientment en l’existència d’un “subjecte lliure” darrera de totes les nostres
accions (o ànima). Explica la crítica de Nietzsche i compara-la amb la de Hume.
[14]
13. En aquest paràgraf Nietzsche sospita i desemmascara sis suposades virtuts o
ideals típicament judeocristians. Ompliu la taula següent partint del que diu el text i
cerqueu un exemple de cada:

Ideal Genealogia Exemple

Bondat La impotència que no es rescabala
Humilitat
Obediència
Paciència
Perdó o amor als enemics
Misèria

14. Ara feu el mateix amb altres valors d’avui que vosaltres creieu que també poden
ser susceptibles d’amagar motivacions més baixes:

Ideal Genealogia Exemple

Solidaritat:

15. Què vol dir en el text: ideals?

16. Per què l’autor diu que “Em fa l'efecte que aquest obrador on es fabriquen ideals
put a mentides manifestes”? Per què et sembla que utilitza la metàfora d’un
obrador on s’hi amassa el pa?
17. Esteu d’acord amb la tesi que “els ideals cristians valoren la feblesa i els millors
homes seran els més feliços”? (Podeu consultar, per exemple, el passatge de
l’evangeli conegut com “les benaurances”: Mateu 5, 1-12.)

[17]
[La tasca del filòsof]
18. Quina és la tasca del filòsof segons Nietzsche?
Segona dissertació: “Culpa”, “Mala consciència” i aspectes similars.

[4]
19. Com es castigava el malfactor a l’antiguitat?
[5]
20. Explica l’origen de la culpa segons Nietzsche en la relació creditor-deutor.
[6]
21. Com un dolor o sofriment pot ser una compensació de culpes?
22. En què consisteix la “festa de la humanitat”? Fes una llista amb els exemples que
posa Nietzsche. Quin és l’axioma o principi que il·lustren tots aquests exemples?
[15]
23. Quina diferència hi ha entre dir-se a un mateix: “alguna cosa ha anat malament
aquí” o dir-se: “Això no ho hauríem d’haver fet”?
[16]
24. Busca en el text la definició d’interiorització. Busca també el significat del concepte
de “superjò” en Freud i compara els dos termes.
25. Explica què vol dir que “tots els instints que no descarreguen llur excitació cap
enfora es giren cap a dins”? Posa algun exemple.
26. Quin és l’origen de la mala consciència segons Nietzsche?
27. Per què la mala consciència és “la malaltia més gran i sinistre de la
humanitat”?
[17]
28. Nietzsche caracteritza l’home que és “senyor per naturalesa” (Zaratustra)
amb una sèrie de metàfores i comparacions, fes-ne la llista.
[19]
29. Explica l’origen dels déus a partir del deute amb els avantpassats.
[20] i [21]
30. En què consisteix el “cop genial” del cristianisme? Quina paradoxa planteja?
[22]
31. Per què Nietzsche diu que el cristianisme arriba a l’absurd d’afirmar que
l’home té un deute infinit o impagable?
[23]
32. Nietzsche exalta la forma molt més noble com els grecs feien servir la “ficció
dels déus”, per què? Posa algun exemple de la mitologia grega que il·lustri
la tesi de Nietzsche.
[24]
33. Quins exemples posa Nietzsche de les “inclinacions innaturals que es
refereixen al més enllà”?
34. El cristianisme ha negat la vida però avui Déu ha mort segons Nietzsche, i
ell mateix expressa l’esperança d’un home nou o “home del futur”. Fes la
llista dels adjectius i característiques que Nietzsche li atribueix. Posa-ho en
relació amb altres doctrines de Nietzsche que coneguis.