INTRODUCCIÓ PLATÓ

Plató, filòsof grec del segle V a.C., és un dels autors més importants de la història de la filosofia, sent

deixeble de Sòcrates i mestre d’Aristòtil. Els seus plantejaments sobre política, metafísica i ètica són

la base de tota la cultura occidental, pues la seua crítica a la democràcia atenenca va donar peu al

plantejament d’una aristocràcia intel·lectual, basada en la capacitat moral de les persones. Aquesta

concepció influirà tant en la filosofia posterior com en les distintes religions monoteistes posteriors.

En la seua obra República, sobre la qual va a versar aquesta redacció, exposa com s’han de donar les

circumstàncies per tal que una polis puga ser justa. Per a això planteja diferents argumentacions sobre

metafísica, ètica, epistemologia, etc. No obstant, en aquesta redacció concretament ens anem a centrar

en la part sobre _________, intentant donar resposta a la pregunta «_____________».

CONCLUSIÓ PLATÓ

Com hem pogut veure, Plató suposa un punt d’inflexió en la cultura occidental, proposant

perspectives noves i una visió crítica sobre la realitat i l’ésser humà. Malgrat que les seues teories i

la seua filosofia han servit com a fonament de la nostra cultura, també ha sigut fortament criticat

durant tota la història de la filosofia, i el primer en fer-ho fou el seu principal deixeble, a saber,

Aristòtil, el qual va deixar de banda el plantejament idealista platònic per tal de centrar-se en un altre

més realista i centrat en el món terrenal i els sentits. Com bé sabem, Aristòtil a Ètica a Nicòmac també

defensa una perspectiva moral que contradiu la platònica, encara que també basada en la virtut pròpia

dels homes, però no per una qüestió intel·lectual, si no per una qüestió pràctica.
INTRODUCCIÓ NIETZSCHE

Friedrich Nietzsche, filòsof alemany del segle XIX, és una de les figures més representatives dins de

la filosofia moderna occidental, ja que estableix una de les majors crítiques a la moral d’Occident i a

la metafísica tradicional. És denominat com a «filòsof martell» i ho és perquè trenca estrepitosament

amb tot el paradigma filosòfic, cultural i científic anterior a ell. Aquest autor comença la seua filosofia

amb una dura crítica a Plató, que ja sabem que és el primer referent filosòfic en la nostra cultura, ja

que estableix les bases culturals i religioses gràcies a la seua teoria de les formes o les idees. Nietzsche

intentarà fer trencar amb aquest paradigma plantejant un nou sistema filosòfic basat en el

perspectivisme i un nou sistema moral.

En la seua obra Crepuscle dels ídols, sobre la qual va a versar aquesta redacció, exposa la necessitat

de trencar amb la concepció moral vigent per tal de tornar a les arrels de l’Antiga Grècia. Per a això

planteja diferents crítiques sobre metafísica, moral, epistemologia, etc. No obstant, en aquesta

redacció concretament ens anem a centrar en la part sobre _________, intentant donar resposta a la

pregunta «_____________».

CONCLUSIÓ NIETZSCHE

Així pues, queda evidenciat que Nietzsche és un pilar fonamental per a la nova concepció sobre la

metafísica i la moral, arribant a ser considerat com un pessimista ferri per la seua visió sobre els éssers

humans decadents. No obstant, la història de la filosofia no l’ha tractat massa bé, se n’ha oblidat de

la importància que té el seu plantejament vitalista per a la filosofia posterior. Així, al segle XX, Ortega

y Gasset, a la seua obra Meditació de la tècnica, plantejarà el seu «raó-vitalisme» per tal de fer front

al vitalisme irracionalista de Nietzsche, ja que no negarà el paper de la racionalitat humana, ja que

l’apetit de veritat i d’objectivitat forma part de les inclinacions més profundes de l’ésser humà.
INTRODUCCIÓ BEAUVOIR

Simone de Beauvoir (París, s.XX) és una de les autores més representatives pel que fa a la corrent

feminista del segle passat. De Beauvoir, amb la seua obra El segon sexe, va obrir la porta a l’anàlisi

de la situació de la dona en la societat europea, analitzant les causes de la discriminació de la dona i

oferint possibles solucions per poder aconseguir una societat igualitària i justa per a tothom. A més,

és una de les figures més representatives de l’existencialisme modern junt amb el també francès Jean-

Paul Sartre, que és el major representant d’aquesta corrent filosòfica i la més gran influència en la

teoria filosòfica de De Beauvoir. L’autora proposarà una visió existencialista basada en la llibertat i

la responsabilitat per oferir una porta a l’alliberació de la dona de ser l’alteritat.

En la seua obra El segon sexe, sobre la qual va a versar aquesta redacció, exposa què ha d’evolucionar

col·lectivament la societat europea per aconseguir una societat en la que les dones estiguen en igualtat

amb els homes. Per això planteja diferents argumentacions sobre la història, la responsabilitat, la

presa de decisions, etc. No obstant, en aquesta redacció concretament ens anem a centrar en la part

sobre ____________, intentant donar resposta a la pregunta «______________».

CONCLUSIÓ DE BEAUVOIR

Com hem pogut veure, De Beauvoir suposa un trencament amb el pensament de la societat europea

del segle XX, analitzant la pròpia societat i el funcionament d’aquesta i proposant diversos avenços

col·lectius per tal d’aconseguir un món on les dones deixen d’estar sotmeses als homes i puguen

prendre les seues pròpies decisions. Malgrat que la seua filosofia feminista ha obert la porta i els ulls

sobre la situació de la dona respecte a l’home, també ha sigut durament criticada pel feminisme

posterior i autores com Judith Butler que, contràriament a l’autora francesa, defensa que no és

possible distingir entre sexe i gènere, ja que aquest tipus de pensament tan sols ens permet pensar en

la lògica del binarisme de gènere i no ens deixa obrir el ventall de possibilitats sexuals i identatàries.