Sant Agustí

Afirmava que la raó i la fe són complementàries i col·laboren per defensar la veritat. El

coneixement el dona l’intel·lecte gràcies a la il·luminació divina, donant una base filosòfica a
la religió cristiana. · El mal no és una obra de Déu, el mal només existeix com a privació,
absència de bé, allunyament de Déu”.

L’escolàstica
Les set arts es divideixen en dos grups, Trívium i quadrívium, les disciplines lingüístiques i
les ciències matemàtiques, respectivament. El problema dels universals es va crear en el
context de la filosofia medieval, quan es va començar a debatre si els conceptes existien en
la natura o eren merament mentals. El debat va ser entre els realistes i els antirealistes,
amb els primers creient en l'existència dels objectes dels conceptes i els segons negant-ho.

Tomàs d’Aquino (1224-1274)

Tomàs d'Aquino és considerat un dels filòsofs més importants de l'edat mitjana i va fundar
l'escola tomista. La seva obra més important, la Summa teològica, intenta donar resposta a
les distincions entre la raó i la fe, demostrar l'existència de Déu i explicar metodològicament
la realitat. A través de les seves obres, Tomàs d'Aquino va intentar reconciliar les postures
filosòfiques de l'època que es mostraven contràries.

Guillem d’Ockham
Se’l coneix per un principi filosòfic que establirà les bases del constitucionalisme polític
posterior. Es tracta del principi d’economia, una fórmula metodològica que, resumida, ve a
dir que “en igualtat de condicions, l’explicació més senzilla sol ser la correcta” o dit d’una
altra manera “la pluralitat no ha de postular sense necessitat”, també se’l coneix com a
principi de parsimònia.

Erasme de Rotterdam (1466-1536).

La percepció de la bogeria ha canviat a través del temps, passant de ser considerada un
estat de possessió divina i una potència elemental plena de vida a ser vista com una
malaltia a la final de l'època Moderna. No obstant això, Erasme de Rotterdam va defensar la
bogeria a través del seu llibre "Elogi de la bogeria", veient-la com una deessa del deliri.

Nicolàs Maquiavel (1469-1527) va ser un polític florentí d’èxit. El coneixem per la famosa
frase “la fi justifica els mitjans”, tot i que en realitat mai la va dir. Hobbes també va intentar
donar una resposta més científica sobre l’organització política, sobretot pensant en defensar
la monarquia absoluta. Va escriure el seu famós llibre El Leviatan. Sintetitzant molt: o la
monarquia absolutista o l’infern (la guerra), venia a dir.

Mary Astell (1666-1731) es podria considerar la primera feminista coneguda, des del punt
de vista reivindicatiu. Va ser una escriptora, filòsofa, retòrica, educadora i defensora dels
drets de les dones anglesa. Es va preocupar per aconseguir una educació igualitària i digna
per a tothom, ja que sense educació no es pot garantir ni la llibertat ni el progrés dels
pobles. Si s volia prosperar, defensava que la societat ha de garantir la formació, la
independència i l’autosuficiència d’homes i dones, per poder augmentar el coneixement, el
treball productiu i la riquesa.
Descartes va crear un mètode per aconseguir la certesa sobre la veritat. Aquest mètode es
basa en veritats evidents i irrefutables, que es poden demostrar mitjançant el dubte metòdic.
El jo és una veritat inqüestionable i la primera veritat és "penso, doncs existeixo". A través
de la reflexió, arriba a la conclusió que l'ésser que l'ha creat és Déu.

El contractualisme com a pacte moral i polític entre persones

L'estudi de les societats modernes ha estat tema de debat des de temps antigues. Hobbes i
Rousseau són dos filòsofs que tenen visions oposades sobre la naturalesa humana i la
necessitat d'un pacte per viure en comunitat. Rousseau creu que l'ésser humà és bo per
naturalesa, mentre que Hobbes té una visió més pessimista. Voltaire, seguint l'ideari
enciclopedista, va criticar a Rousseau anomenant-lo dement i mentider, entre altres coses.
Malgrat això, és important destacar que no sempre tot és com sembla.
Hobbes: Humans dolents per naturalesa
Rousseau: Humans bons per naturalesa, però societat els canvia.

El capitalisme i Adam Smith

Aquest text parla sobre el capitalisme com a forma social de comportament i la seva relació
amb la ideologia i la filosofia. El capitalisme té les seves arrels en les idees liberals dels
nous estats moderns i el seu màxim valedor va ser Adam Smith, un economista i filòsof
utilitarista anglès que va ser un bon representant del liberalisme clàssic. Smith va introduir
conceptes com la mà invisible del mercat, que intenta explicar la regulació del capitalisme
gràcies a la lliure competència, i va afirmar que l'origen de la riquesa està en el treball, que
la producció i la rendibilitat són clau, i que la llibertat de mercat i la no intervenció de l'estat
són importants per a l'equilibri del valor del producte.