Lempirisme:

John Locke Collegi Sant Andreu

LEMPIRISME BRITNIC: JOHN LOCKE

1. LEMPIRISME El terme empirisme es deriva del grec empeira, que significa experincia. Anomenem empirista aquell corrent de pensament que pretn fonamentar el coneixement a partir de lexperincia sensible (No hi ha res a lenteniment que abans no hagi passat pels sentits). Es desenvolupa a les illes Britniques durant els segles XVII i XVIII, a diferncia del racionalisme, ms implantat en el continent (sobretot a Alemanya i Frana). Entre els seus precedents hi destaquem Roger Bacon (1214-1294), francisc dOxford, que tot i que reconeixia la importncia de les matemtiques per al coneixement, va insistir en la necessitat de sotmetre el saber a un procs de verificaci per mitj dels sentits. Guillem dOckham (ca. 1288-1349) defensava lexperincia com a mtode vlid de coneixement per demostrar lexistncia dels objectes, valorava el singular per damunt de luniversal, que esdevenia un simple nom que actuava com a signe de les coses. Francis Bacon (1561-1626) va assumir lesperit renaixentista de la confiana en lsser hum i considerava la cincia com un instrument per dominar el mn (knowledge is power, saber s poder). Bacon va escollir el mtode inductiu perqu partia de lobservaci i feia possible obtenir regularitats a partir de les dades observades i incorporades a les seves taules. Els pensadors dels segles XVII i XVIII entenen que, abans diniciar qualsevol recerca, cal dur a terme una anlisi del coneixement i una fonamentaci del mtode que estableixi les seves possibilitats i els seus lmits. La cincia esdev un model per a la investigaci filosfica, i els racionalistes i els empiristes assumeixen una explicaci de la realitat que es deriva dun model de coneixement no realista. Per aix noms es pot conixer a partir del subjecte i de les seves idees, sense posseir les coses en si mateixes, sin tan sols les representacions a la ment del subjecte. Els trets ms caracterstics dels empiristes, que els diferencien dels racionalistes, sn els segents: Totes les representacions autntiques tenen el seu origen en lexperincia i sn imatges del que s particular i concret. No existeixen idees innates, sin que la ment s una tabula rasa en qu no hi ha res escrit i tot es va emplenant a partir del contacte a travs dels sentits. Prenen com a model cientfic la fsica, a diferncia dels racionalistes, que apostaven per les matemtiques. Com a conseqncia del valor de lobservaci i de les dades empriques, el mtode ms adient s linductiu (del particular al general). Mentre els racionalistes havien justificat la metafsica per atnyer un coneixement gaireb illimitat, els empiristes van establir en lexperincia els

Lempirisme: John Locke Collegi Sant Andreu

lmits del coneixement i van sotmetre a crtica els conceptes de la metafsica (substncia, causalitat...). Hi ha dos axiomes centrals en lempirisme: la tabula rasa i el principi de la cpia. Locke inici la teoria empirista proposant el principi de la tabula rasa, que ja havia estat emprat per Aristtil (De Anima, III.4): la ment s un quadre en blanc, una pissarra buida i, en conseqncia, no hi ha en ella cap coneixement a priori (res no preexisteix a lexperincia). Hume propos com a criteri de veritat empirista el principi de la cpia: noms sn veritat les idees que podem dir de quina impressi provenen. Si una idea no prov de cap impressi sensible, s falsa. Els autors ms destacats de lempirisme sn Thomas Hobbes (1588-1679), John Locke (1632-1704), George Berkeley (1685-1753) i David Hume (1711-1776). 2. JOHN LOCKE (1632-1704) 2.1. Vida i obra Un dels filsofs britnics ms destacats de la histria, John Locke, va nixer a Wrington, prop de Bristol, lany 1632, en el si duna famlia benestant de religi puritana. Fill dun advocat i petit terratinent que havia lluitat a la guerra civil com a capit de cavalleria de lexrcit parlamentari, Locke va entrar a la Westminster School lany 1646 i quatre anys desprs va ingressar a la Christ Church dOxford. Va estudiar filosofia escolstica en aquesta darrera ciutat i, ja graduat, medicina. Va conixer importants personalitats de lpoca, com el cientfic Robert Boyle, fundador de la qumica moderna, i Thomas Sydenham, un dels metges ms prestigiosos de lpoca. Lany 1667 va entrar al servei del futur comte de Shaftesbury, actuant com a metge de capalera i tamb com a tutor del seu fill. Un revs poltic del seu protector i la seva precria salut el van obligar a emigrar a Frana el 1675, on va romandre fins lany 1680. All es va interessar per la filosofia cartesiana i la de Gassendi, que linfluirien profundament. Ja a Anglaterra, al servei del comte de Shaftesbury, va veure com aquest era implicat en una conxorxa per segrestar Carles I i el futur rei Jaume. Aleshores Locke va buscar refugi a Holanda. Va tornar a Anglaterra desprs del triomf de la revoluci Gloriosa (1689). Mor el 1704 a Oates (Essex). Les seves obres ms importants van ser publicades el 1690: sn els Dos tractats sobre el govern civil i lAssaig sobre lenteniment hum. Altres treballs de Locke sn la Carta sobre la tolerncia (contra la idea dun Estat confessional) (1689), el Compendi (resum del tractat sobre lenteniment) (1688), Alguns pensaments sobre educaci (1693) i La racionalitat del cristianisme (1695).

Lempirisme: John Locke Collegi Sant Andreu

2.2. Introducci al seu pensament Locke ha estat reconegut com un dels fundadors de la filosofia empirista moderna, per tamb de la democrcia liberal. Els Dos tractats sobre el govern civil (1690) constitueixen una legitimaci del liberalisme que va donar lloc a la revoluci Gloriosa i que serviria dinspiraci als canvis poltics del segle XVIII. El propsit de la seva filosofia coincideix amb el de Descartes: fonamentar un ordre que ens permeti saber qu hem de fer en relaci amb el coneixement, la poltica i la moral. Per mentre per a Descartes el coneixement de la realitat era fonamentat per les matemtiques com un model a priori, per a Locke tot el nostre coneixement de la realitat parteix de lexperincia sensible. En lAssaig sobre lenteniment hum Locke vol establir lorigen, el valor i els lmits del coneixement hum. Com Descartes, defensa que el pensament es basa en tenir conscincia de les idees i de les seves relacions. Les idees, per tant, sn continguts mentals i, per tant, el nostre coneixement de la realitat no s immediat, sin que arriba per mitj de les representacions que es troben a la nostra ment. Mentre que Descartes afirma que la ra s la font primordial del coneixement, Locke dna valor al coneixement empric, per la qual cosa les idees es deriven de lexperincia sensible. 2.3. Teoria del coneixement 2.3.1. La crtica de linnatisme LAssaig sobre lenteniment hum est considerat el primer tractat del que actualment anomenem teoria del coneixement i investiga la naturalesa, el valor i els lmits del coneixement hum. Ho fa a travs dun senzill mtode histric que consisteix a realitzar una descripci dels fets que intervenen en el procs cognoscitiu, no partint dhiptesis que garanteixin el criteri de certesa (com podria ser la dun Du creador). El tractat comprn quatre parts o llibres: 1. De les nocions innates: critica la teoria innatista que havien defensat els cartesians. 2. De les idees: concepci empirista de les idees i els seus tipus. 3. De les paraules: filosofia del llenguatge. 4. Del coneixement: resum final i conclusions que sen deriven, tipus i graus de coneixement, abast, probabilitat, ra i fe. Locke parteix duna afirmaci semblant a la cartesiana: el pensament no tracta directament sobre les coses, sin sobre les idees de les coses, per tant, les idees constitueixen lobjecte immediat del coneixement. Es preguntar: don sorgeixen aquestes idees? La primera part de la resposta se centrar a negar que lsser hum posseeixi aquestes idees de forma innata; la segona, a afirmar que el seu origen s lexperincia. Aquest darrer punt demarca la posici empirista de Locke i determina la seva resposta a temes com la certesa o els lmits del coneixement hum.

Lempirisme: John Locke Collegi Sant Andreu

Locke dedica el primer llibre de lAssaig a refutar la doctrina de les idees innates. Els que afirmen que hi ha principis innats, ho fan perqu suposadament existeix un acord universal respecte a la validesa daquests principis. Suposant que fos cert que hi ha veritats sobre les quals tota la humanitat est dacord, aix no provaria que fossin innates o que estan impreses a les ments humanes des del naixement, ja que s possible demostrar que es poden adquirir duna altra manera. Per, en segon lloc, s que largument mateix de lacord universal s fals: no hi ha res en qu tota la humanitat estigui dacord. Si prenem com a exemple els dos principis que ens semblen ms innats, El que s, s (principi didentitat) i s impossible que una mateixa cosa sigui i no sigui (principi de no-contradicci), ens adonem que sn proposicions que es troben lluny de rebre un assentiment general, ats que ni els nens ni els idiotes no en tenen la ms mnima conscincia. Com Descartes defensava que tenir una idea s tenir-ne conscincia i amb aix est dacord Locke-, llavors s contradictori tenir idees de les quals hom no t conscincia. Si una gran part de la humanitat no t cap conscincia daquests suposats principis innats, aleshores no es troben impresos a les ments, per tant, no tothom hi est dacord (refutaci del consentiment universal) i, doncs, les idees no es troben a lnima dels humans de forma innata. 2.3.2. Lorigen del coneixement. Les idees En el segon llibre de lAssaig Locke estableix el principi empirista segons el qual tot el que hi ha a la ment (idees) ha de procedir de lexperincia. La millor hiptesi no s alludir a les idees innates, sin suposar que la ment s una tabula rasa, com un paper en blanc que es va emplenant amb els estmuls que es deriven dels sentits. Qu entenem per experincia? 1. Els nostres sentits socupen dobjectes particulars sensibles (sensaci), quan percebem les coses per lexperincia externa, aportant a lenteniment les idees de groc, blanc, calent, fred, dol, etc. 2. La percepci de les operacions internes de la nostra ment (reflexi), aplicada a les idees que assoleix per mitj dels sentits. s lexperincia interna o introspecci I aporta a lenteniment les idees de pensament, dubte, creena, desig, etc. Locke assenyala que preguntar en quin moment tenim idees s tant com preguntar- nos quan comencem a percebre, perqu tenir idees i percebre sn la mateixa cosa (Assaig, II, 1, 9)1. Aquests conceptes donaran lloc a la distinci que estableix Locke entre els diferents tipus didees. Aquestes poden ser simples o complexes. Les idees simples sn el material del nostre coneixement, indivisibles i completes, per no sempre clares. Sn rebudes per la ment de forma passiva. No es poden 1 Essay: To ask, at what time a man has first any ideas, is to ask, when he begins to perceive;- having
ideas, and perception, being the same thing.

Lempirisme: John Locke Collegi Sant Andreu

conixer ni comunicar sense experincia personal, sn homognies i no es poden analitzar. Alhora sn signes, perqu a una idea en la ment li correspon una qualitat en la cosa. La percepci que es troba a la ment es diu idea, mentre que el poder de produir aquestes idees sanomena qualitat. Les idees complexes resulten duna combinaci de les idees simples i sn construdes per la ment. Hi ha tres tipus didees simples: 1. Idees simples de sensaci: entren pels sentits sense cap barreja i sn totes ben distintes. Algunes daquestes idees es deriven dun sol sentit (so, sabor, llum) i altres ens vnen de diversos sentits alhora (moviment, figura, espai). Aix ens porta a la distinci entre dos tipus fonamentals de qualitats dels cossos: 1.1. Qualitats primries: sn inseparables de lobjecte, objectives, independents respecte de la percepci humana. Podrem esmentar la solidesa, lextensi, la forma, el moviment o reps, la massa, la textura, etc. Sn del tot inseparables del cos en qualsevol estat en qu es trobi i aquest les mant constantment en tots els canvis i alteracions. Sn qualitats que es poden definir matemticament. 1.2. Qualitats secundries: no sn semblants a lobjecte i representen una activitat de la ment que ha estat provocada per les qualitats primries del cos. Les idees produdes en nosaltres per les qualitats secundries no sassemblen gens a aquestes qualitats. Per tant, sn subjectives, en la mesura que depenen dun subjecte: sense un cos i una ment per poder-les percebre no existirien enlloc lolor, el color, el so, etc. Hi ha una tercera classe de qualitat esmentada per Locke, que seria la potncia o poder que posseeixen els cossos per produir o rebre efectes o canvis com els que es deriven de les alteracions de les nostres percepcions. Per exemple, el poder del foc per produir un color nou o una nova consistncia en la cera o en el fang (Assaig, II, 8, 10). 2. Idees simples de reflexi: soriginen quan la ment observa les seves prpies accions sobre les idees que shan originat a partir de lexperincia. Les accions principals de la ment en aquest mbit sn la percepci I la volici (enteniment i voluntat) i forneixen el record, el discerniment, el raonament, el judici, la creena, etc. 3. Idees simples que provenen alhora de la sensaci i la reflexi: sn les que es comuniquen a la ment per mitj de les vies de sensaci i reflexi. Aqu podrem esmentar el plaer i el dolor, el poder (per exemple, de moure les diferents parts del cos), lexistncia o la unitat. A ms de la capacitat passiva, la ment tamb posseeix la capacitat de mostrar-se activa i de combinar, relacionar i separar idees, formant aix les idees complexes. Aquestes es divideixen en tres tipus:

Lempirisme: John Locke Collegi Sant Andreu

Tant les idees simples com les complexes poden ser clares i distintes (terminologia cartesiana, tot i que Locke prefereix anomenar-les determinades) o confuses. Poden ser reals (posseeixen un referent empric) o quimriques, adequades (representen perfectament all a qu corresponen, anomenat arquetip) o inadequades. En un sentit ampli, es poden dividir en vertaderes o falses. Les idees simples sn reals, vertaderes i adequades; les idees de modes i relacions sn adequades per si mateixes (noms representen una activitat de la ment), mentre que la idea de substncia, ats que pretn expressar lessncia, no s ni clara ni distinta ni real ni adequada. 2.3.3. Lexistncia de les coses fsiques Existeix una connexi estreta entre les idees i les paraules, ats que les idees sn signes de les coses i les paraules sn signes de les idees. Si les paraules no remeten a idees presenten confusi, sn obscures. Quan apliquem paraules a la idea de substncia, podem parlar de lessncia real o de lessncia nominal. Lessncia nominal de lor (la seva definici) es refereix a una matria de color groc, pesant, malleable, fusible i constant; lessncia real, per la seva banda, alludeix als constitutius materials, les partcules insensibles als sentits, que ens sn desconegudes, per que sn la causa de les qualitats sensibles que descrivim amb la definici. Per consegent, Locke considera que desconeixem lessncia real de les coses fsiques, puix que noms podem conixer les seves manifestacions a la ment humana (a travs de les qualitats primries i secundries). Aquest s el lmit del coneixement hum.

1. Els modes: sn afeccions o propietats de les substncies, no subsisteixen per ells mateixos. Poden ser modificacions duna idea simple (per exemple, dos s la unitat repetida o lespai s produt a partir de la idea simple de lextensi i la durada de la idea de successi), modificacions derivades del pensament (percepci, memria, atenci), de la voluntat (potncia, llibertat) o mixtes (idees independents que uneix lesperit sense que els modes tinguin existncia sensible real, per exemple, la mentida). 2. Les substncies: el nom que apliquem a un suposat substrat de les qualitats sensibles. Locke, de fet, en distingeix dos sentits: la idea general de substncia, o substncia com a substrat o suport de les qualitats que produeixen en nosaltres idees simples, i les idees de substncies particulars, com rosa, home, etc. La idea general de substncia s una pressuposici de la ment, ja que aquesta, tot veient que rep de lexterior idees simples, no pot imaginar que aquestes puguin subsistir per elles mateixes i llavors suposa un substrat del qual depenen aquelles qualitats. Aquest ens s desconegut i no en tenim cap idea clara i distinta. s una mena de no s qu (unknown support of qualities). Pel que fa a les idees de substncies particulars, no sn ms que combinacions didees simples. 3. Les relacions: es tracta de comparacions de tal manera que considerar una cosa implica lexistncia o presncia de laltra (causalitat, identitat, diversitat).

Lempirisme: John Locke Collegi Sant Andreu

2.3.4. Tipus de coneixement Com ja havem esmentat ms amunt, el coneixement s un coneixement didees, ja que lenteniment no t cap objecte immediat que no siguin les prpies idees (IV, 1, 1), per tant, es tractar de determinar lacord o el desacord entre les idees per establir la certesa del coneixement. Locke esmenta quatre formes dacord o desacord: 1. Identitat o diversitat: les idees sn el que sn i no el contrari (All que s blau no s groc). Cada idea est lgicament dacord amb si mateixa (s impossible que una mateixa cosa sigui i no sigui). 2. Relaci: posa mfasi en la relaci que es dna entre idees, efectuant-ne una comparaci i una connexi. Per exemple, dos triangles que tenen les seves bases iguals entre lnies paralleles sn iguals. Aquest tipus de coneixement per relaci s aplicable sobretot a la matemtica i la moral. 3. Coexistncia o connexi necessria: la ment percep que certes idees coexisteixen amb altres en el mateix subjecte. Per exemple, el ferro s susceptible de rebre impressions magntiques. Aquest tipus de coneixement s el tpic de la filosofia natural (la fsica) i el que apliquem a la vida quotidiana quan ens referim a les substncies de les coses. 4. Existncia real: s lacord entre la idea duna cosa i la seva existncia real. Com a exemples podem assenyalar el coneixement intutiu de la prpia existncia, el coneixement demostratiu de lexistncia de Du i el coneixement sensitiu de lexistncia de les coses finites. 2.3.5. Graus de certesa Podem esmentar tres noves classes de coneixement segons les seves diferncies pel que fa a la claredat. Es tracta dels graus de certesa: 1. Coneixement intutiu: es dna quan lacord o desacord entre idees s percebut per la ment de forma immediata. s el grau ms alt de certesa. Totes les idees clares i distintes sn evidents, lesperit concep immediatament que cada idea conv amb ella mateixa i que aquesta no conv amb totes les altres. Les idees abstractes sn evidents perqu sn obra nostra, no necessiten demostraci. Coneixem intutivament, a ms de lexistncia del propi jo, certes veritats de la matemtica i la moral, de les quals hi ha cincia estricta. 2. Coneixement demostratiu: t lloc quan la ment no percep lacord o desacord entre idees de forma immediata, sin que necessita de la intervenci daltres idees intermdies per descobrir-ho. El grau de certesa disminueix en relaci amb lanterior: cada pas hauria de fonamentar-se en una evidncia intutiva. Coneixem demostrativament, a ms de lexistncia de Du, veritats de la matemtica i de la moral segons una srie dargumentacions basades cadascuna en un coneixement intutiu. 3. Coneixement sensitiu: s el corresponent a lexistncia dobjectes particulars exteriors a nosaltres. Es basa en la percepci o conscincia de la ment de rebre idees procedents dobjectes externs. Malgrat la seva posici empirista, Locke

Lempirisme: John Locke Collegi Sant Andreu

2.3.6. Lmits del coneixement Una altra qesti s lextensi del coneixement. En principi, cal afirmar que no podem tenir coneixement ms enll don tenim idees o, millor dit, com el coneixement s la percepci de lacord o desacord entre les idees, no podem obtenir-ne ms enll daquest acord o desacord. Lessncia real, la substncia de les coses que ens mostraria la connexi natural entre les partcules fsiques no s a labast de lenteniment. Tot es redueix a conjectura, probabilitat, que s la que ens ofereix el coneixement experimental (idea que apareixer posteriorment en Hume). Una teoria empirista del coneixement com la que defensa Locke, amb les idees que soriginen a travs de lexperincia externa i interna, determina uns lmits cognoscitius, que sn els de la realitat, per no ens hem de lamentar, ja que la llum de la ra que ens illumina ens ajuda a viure de manera confortable. Les idees de Locke que apareixen en lAssaig influiran de forma rellevant en el pensament de Berkeley i de Hume, aix com en alguns autors de la Illustraci francesa.

colloca els dos nivells anteriors com a superiors al sensitiu, encara que cal considerar que les idees tenen un origen empric.