La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

A Catalunya, la insurrecció es va localitzar bàsicament a Barcelona on va

fracasar en bona mesura gràcies al fet que la Guàrdia Civil es va mantener
fidel a la Generalitat, i gràcies a les actuacions de la Guàrdia d’Assalt i de les
milícies anarcosindicalistes de la CNT que van aconseguir aturar l’avenç
dels insurrectes que volien arribar al centre de la ciutat per poder controlar els
edificis oficials.

En aquest sentit, Manuel Goded, que s’havia desplaçat des de Mallorca per
dirigir els insurrectes catalans, va ser detingut i tancat en el vaixell Uruguai on
va ser forçat a emetre per ràdio la seva rendició. Rendició que va desmotivar a
la resta d’insurrectes catalans i que va provocar la rendició de les diferents
casernes de l’exèrcit a Barcelona. Situació que serà aprofitada per la població
resistent, sobretot anarquistes, per apoderar-se de les armes dels militars
rebels, de tal forma que es calcula que 30.000 fusells i metralladores van
anar a parar a mans d’aquesta població civil, alhora que molts edificis
religiosos eren incendiats.
 La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

A Catalunya doncs, va fracassar el cop militar però, malgrat això, i no només a

Catalunya sinó també a la resta del territori fidel a la República, es va produir un
col·lapse de l’Estat Republicà. Per què?, perquè l’exèrcit s’ha desintegrat (un
sector s’ha rebel·lat contra la República) i perquè les forces de l’ordre públic es
troben desbordades des del moment que una part de la població civil està
armada (30.000 fusells en mans de la població civil). Es tracta doncs d’un Estat
desarmat, que no té els instruments necessaris per fer respectar la llei, que no té
els instruments necessaris per imposar la seva voluntat.

Les institucions polítiques però, és a dir, el govern central republicà, el govern

autonòmic de la Generalitat, i els governs locals dels ajuntaments, continuen
existint, continuen representant la legalitat, continuen representant el poder
legal, però aquest poder és més fictici que real, és un poder de façana
(precisament perquè no tenen els instruments per fer respectar la legalitat), ja
que de forma espontània, a l’Espanya republicana, van aparèixer tota una sèrie
de comitès locals i provincials organitzats per partits i sindicats d’esquerres
que, a més de controlar les armes, aniran assumint de forma espontània el
poder real i que protagonitzaran una autèntica revolució social.
 La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Així van aparèixer les conegudes milícies populars, que podríem definir com
les forces republicanes formades per voluntaris civils organitzats pels partits i
sindicats d’esquerres i que van acomplir les funcions de l’exèrcit. Exemples:
- Columna Durruti, formada pels anarcosindicalistes de les CNT
- Columna Macià-Companys, formada per ETRC
- Columna Karl Marx, formada pel PSUC

És a dir, el fracàs dels insurrectes provocarà un buit de poder que serà ocupat
de forma espontània per tota una sèries de comitès locals i provincials
organitzats pels partits i sindicats d’esquerres, i que donarà com a resultat una
autèntica dualitat de poders:
- d’una banda les institucions polítiques, que continuen existint i representant
la legalitat, però que no tenen cap poder real
- I d’altra, els comitès locals i provincials organitzats pels partits i sindicats
d’esquerres, que controlen les armes, i que aniran assumint de forma
espontània el poder real. A Catalunya serà el Comitè Central de Milícies
Antifeixistes creat per la CNT el mateix juliol de 1936.
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
 La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La Rereguarda Republicana
Tot i que el cop d’Estat va fracassar, es va produir un col·lapse de l’Estat
Republicà i conseqüent buit de poder que serà ocupat, de forma
espontània, per tota una sèrie de comitès locals i provincials que, a més
de controlar les armes i assumir el poder real, intentaran fer realitat una
revolució social amb l’esperança de provocar canvis radicals en la
societat espanyola. Les institucions polítiques continuaran existint, però
només de façana ja que el poder efectiu, i en el cas de Catalunya, estarà
en mans del Comitè Central de Milícies Antifeixistes creat per la CNT el
mateix juliol del 36.
A Catalunya doncs, ens trobarem amb aquesta dualitat de poders però
que no durarà gaire, ja que dos mesos després el president Companys va
convèncer a la CNT per formar part d’un govern d’unitat que comptarà
amb Josep Tarradellas com a Conseller Primer.
De qualsevol forma, des del moment que la CNT controli les armes,
encapçalarà una autèntica revolució i es desencadenarà una onada
d’atacs violents contra els insurrectes i contra tota aquella persona
considerada enemiga de la revolució social.
 La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La Rereguarda Republicana
Així, es produirà una autèntica cacera de carlins, falangistes, monàrquics,
cedistes, gent de la Lliga, de burgesos i del clergat, acompanya d’un
atmosfera d’autèntic anticlericalisme radical en la qual seran assassinats
centenars d’eclesiàstics, i en la què els topònims canviaran de nom (St. Cugat
del Vallès passarà a dir-se els Pins del Vallès).
La qüestió és que aquesta revolució s’havia iniciat el mateix mes de juliol
arran de la col·lectivització espontània de l’economia. Efectivament,
després dels primers dies de lluita contra els insurrectes, els treballadors, la
classe obrera, en retornar a la feina, es van trobar que la majoria dels amos,
del patrons, havien desaparegut. O bé havien estat assassinats en aquella
onada d’atacs violents contra els enemics de classe, o bé havien fugit
atemorits per la repressió.. De tal forma que, ells mateixos, la classe
treballadora, es va fer càrrec de les empreses. Aquest moviment
col·lectivitzador, caracteritzat per l’autogestió obrera i la desaparició de la
propietat privada, s’anirà estenent sobre el conjunt d’activitats industrials i
empreses, sobre oficis i feines individuals (taxis, restaurants, perruqueries…), i
sobre el camp. Tot i que a Catalunya, la col·lectivització de les terres
camperoles va ser més un fet testimonial que no pas una realitat
generalitzada, no com a d’altres indrets, on s’arribaran a produir
col·lectivitzacions forçoses protagonitzades per anarquistes armats.
 La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La Rereguarda Republicana

Ara bé, les successives derrotes militars republicanes, van evidenciar

la necessitat de formar un govern central d’unitat, de retornar a
l’autoritat institucional republicana, que el govern recuperés el poder
efectiu i, sobretot, de formar un exèrcit regular que substituís a les
columnes de milicians.
En aquest sentit, José Giral, que havia substituït a Santiago Casares
Quiroga com a president de govern el juliol del 36, va presentar la seva
dimissió i va ser substituït per Francisco Largo Caballero (setembre de
1936 – maig de 1937) qui, efectivament, aconseguirà formar un govern
d’unitat i anirà lentament recuperant els poders de l’Estat alhora que
anaven desapareixent els diferents comitès locals i provincials. De forma
paral·lela, s’aniran aprovant lleis clarament reformistes amb la idea de
guanyar-se el suport d’amplis sectors de la població espanyola a la causa
republicana ( com ara establir la majoria d’edat als 18 anys, o la
legalització de l’avortament).
 La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La Rereguarda Republicana
Ara bé, malgrat aquesta intencionalitat, els anarquistes sempre van
considerar insuficients les mesures reformistes socialistes i defensaran
que només a partir d’una autèntica revolució social es podria guanyar la
guerra. En canvi, la majoria de forces republicanes opinaven de forma diferent
i defensaven que només a partir d’una victòria militar es podrien fer les
reformes socials necessàries.
Guerra o revolució?, quina havia de tenir preferència?. Aquesta era la
qüestió, la dualitat de plantejaments, la dualitat ideològica que, al cap i a la fi,
acabarà provocant la divisió interna de les forces republicanes i, en
conseqüència, l’afebliment del bàndol republicà.
I a Catalunya, igual. Tot i que desaparegui la dualitat de poders, representats
per la Generalitat i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, amb el govern
d’unitat proposat per Companys; no desapareixerà la dualitat de
plantejaments. D’aquesta manera, mentre que la CNT i l’extrema esquerra
antistalinista representada pel POUM eren partidaris d’accelerar els canvis
revolucionaris, és a dir, apel·laven a la revolució com a estratègia per guanyar
la guerra; els comunistes del PSUC, l’ERC i el mateix govern de la
Generalitat defensaven que primer s’havia de guanyar la guerra, ja que sense
una victòria sobre els insurrectes no es podria dur a terme cap reforma social.
 La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La Rereguarda Republicana

A més, segons afirmaven aquestes forces, la revolució estava atemorint a

les classes mitjanes i això estava provocant que aquests sectors socials
passessin a recolzar la causa franquista. (Cambó)
Finalment, aquestes dues concepcions s’acabaran enfrontant a la ciutat de
Barcelona protagonitzant uns episodis que es coneixen amb el nom dels
“fets del Maig del 37” i que s’han d’entendre com una autèntica guerra
civil dins de la mateixa guerra civil espanyola.
Aquest enfrontament començarà quan, des de la Generalitat, s’ordeni
l’ocupació de l’edifici de la Telefònica, a la Plaça Catalunya, i que
controlava la CNT, provocant d’aquesta manera l’enfrontament a trets
entre els representants d’aquestes dues concepcions (anarquistes i
trotskistes contra comunistes-republicans i socialistes), provocant
centenars de baixes dins del mateix bàndol republicà.
Aquest enfrontament l’acabarà guanyant el PSUC gràcies a la intervenció
de 5.000 guàrdies d’Assalt i com a conseqüències es produirà:.
 La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La Rereguarda Republicana

- Una brutal repressió contra el POUM, com a càstig, i que va provocar

la seva pràctica desaparició. De fet, el seu dirigent, l’Andreu Nin, serà
assassinat a Madrid a mans d’agents soviètics
- La CNT perdrà bona part de la influència i poder que havia gaudit entre
la classe treballadora en favor del PSUC
- La Generalitat perdia les competències reconegudes a l’Estatut sobre
seguretat en favor del govern central de la República
- I Largo Caballero serà destituït en favor de Juan Negrín, socialista
també, i que es mantindrà ens eu càrrec fins al final de la guerra,
orientant la seva política a enfortir l’Estat republicà i dirigint tots els
seus esforços a resistir.
 La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La Rereguarda Republicana

Els fets de maig i les seves conseqüències

Al principi era molt difícil d’entendre què dimonis passava, qui lluitava contra qui, i qui
guanyava (...). A la dreta de la Rambla, els barris obrers eren clarament anarquistes; a
l’esquerra hi havia una lluita confusa entre els carrerons tortuosos, però en aquella banda
el PSUC i la guàrdia civil es podia dir que dominaven la situació (...)
Tot plegat serví d’excusa per a posar a Catalunya sota el control directe de València,
accelerar la dissolució de les milícies i suprimir el POUM, i és indubtable que col·laborà a
l’enderrocament del Govern d’en Largo Caballero. Però podem donar per cert que tot
això s’hauria produït igualment. La veritable qüestió és si els obrers de la CNT que es van
llançar al carrer hi van guanyar o hi van perdre, plantant cara en aquesta ocasió (...) jo
opino que hi van guanyar més que no hi van perdre. L’ocupació de la Telefònica de
Barcelona no va ser sinó un incident dins d’un llarg procés. Des de l’any anterior el poder
directe havia estat progressivament arrabassat de les mans dels sindicats, i la tendència
general era allunyar-se del control de la classe obrera, a favor d’un control centralitzat
que conduïa cap al capitalisme d’Estat o, possiblement cap a la restauració del
capitalisme privat. El fet que en aquets punt es produís una resistència probablement
alentí la marxa d’aquest procés.

George Orwell. Homenatge a Catalunya