Professional Documents
Culture Documents
Comentaris de Text - Documents de Google
Comentaris de Text - Documents de Google
10.ComentariFilosòfic
Lafidel’individuesbasaenlarecercadelamàximafelicitat,mitjançantlacrítica
de la predisposició a priori i,valorantaposteriorilesconseqüènciesdelsactes,
d’aquestamaneracorroboremelgraudefelicitatqueensproporcional’acció,de
manera que tendim a la recerca del plaer i alhora a minimitzar el dolor,
construint la nostra felicitat amb el principi d’utilitat i garantint la màxima
felicitatpelmajornombredepersones,ésadir,peralcol·lectiu.
2. Expliqueubreument(entre5-15paraulesencadacas)elsignificatquetenenen
eltextelsmotsolesexpressionssegüents:
a. «PrincipidelaMajorFelicitat»:l’individuentenguielplaer,fugideldolor
iproporcionimajorfelicitatpelmàximdepersones.
b. «Moral»: criteri de l'individu a l'hora d'escollir quina facultat superior o
inferior,liproporcionamésfelicitat.
3. ExpliqueulesraonsamblesqualsMillsostéque«totaaccióésbonaenproporció
a la seva tendència a promoure la felicitat, i dolenta en la proporció a la seva
tendència a produir el contrari de lafelicitat».Enlarespostausheudereferir
als aspectes del pensament de l'autor que siguin pertinents, encara que no
apareguineneltext.[3punts]
1
Filosofia-2BTXB BlancaMartínezNieto
comafonamentdelamorallaUtilitatoelPrincipidelaMajorFelicitatpossible”
experimentantelplaeriminimitzanteldolor.
És per aquest motiu, que la recerca del plaer en un primer moment comporta
escollirl'actequedurematerme,jaquelesaccionspodengarantiral'individuel
plaer sensual, caracteritzat per ser un plaer quantitatiu, immaterial, immediat,
lligats al cos com ara menjar, beure i dormir, els quals pertanyenalamoralde
porcs, o escollir un acte que comporti experimentar el plaer superior, on
l'individuexperimentalafelicitatautèntica,inomésseràescollitperaquellsque
manifestin un comportament virtuós, ja que van lligats alaracionalitatiésper
això que l'autor recomana potenciar-los. Aquesta facultat superior de l'home
suposa que percebi la felicitat autèntica, pel fet que la cosa útil comporta que
satisfacilanostraessènciaperquèactuemcomaéssersracionalsigaudimalhora
d'allò que ens fa feliços, pensant amb el bé comú i el col·lectiu, per això
argumenta: "tota acció és bona en proporció a lasevatendènciaapromourela
felicitat".
Ensegonlloc,perabastir-nosdelafelicitats'hadetenirencomptequecadaun
de nosaltres hem de tenir la capacitat de conèixer i créixer de manera que
siguemcapaçosdejutjariescollirelnostreprojectevitalialmateixtempsevitar
lescoaccionsdelapressiósocial,perquèlallibertataferelqueunmateixvolés
la garantia que un sigui feliç i digne.Però,Millposalacondiciódelprincipidel
dany, ja que tenim la possibilitat de fer el que volem potenciant els plaers
superiors, però amb la condició de no molestar els altres, perquè l'autor
consideraquelesaccionshandeserbonesenproporciódemaneraquesempre
promoguin la felicitat, sense produir el contrari, la infelicitat, tant enl'individu
com al col·lectiu, perquè considera que ha d'haver-hi major felicitat pel major
nombre de persones, d'aquí al que exposa: "Però aquestes explicacions
suplementàriesnoafectenlateoriadelavidaenquèesbasaaquestateoriadela
moralitat",jaquelaracionalitatcomportaquel'individupernaturalesamaximitzi
elplaeritinguiuncomportamentvirtuós.
Totiaixò,abansdedecidirquinacteduraterme,l'individunotéprouenvalorar
lesconseqüènciesdelsactes,considerantquinaaccióésbonaiquinaésdolenta
segons l'experiència que ha tingutenunpassat,sinóquetambéhadevalorara
2
Filosofia-2BTXB BlancaMartínezNieto
priori les intencions. En el cas que valorem les conseqüències i portin a la
màximafelicitatimplicaqueafavoreixialcaràcterperniciós,onallòquefem,les
conseqüències dels nostresactesprovoquenunatendènciaavalorarojutjaren
conjunt.Enaltresparaules,davantd'actesquedanyenelsaltrestrobemelpolicia
col·lectiu, el qual es tracta d'una sanció externa basada en la llei, on l'opinió
pública actua jutjantisancionantaquellesaccionsqueresteninosumencapal
bécomú.Pertant,podemconclourequeaquellquemanifestiuncomportament
virtuós gaudirà de la felicitat i paral·lelament la maximització col·lectiva dels
plaers superiors, amb el fi de minimitzar el dolor, d'aquí lafrase:"queelplaeri
l'absènciadedolorsónlesúniquescosesdesitjadescomafins"itambéelfragment
queargumenta"perinfelicitat,doloriprivaciódeplaer"onl'egoismeportacapal
camí dolent i que els plaers a escollir estaran lligats a la satisfacció de les
necessitats corporals. En conseqüència, escollir els plaers qualitativament
superiors, els plaersdel'intel·lecte,implicaqueelquecontiaposteriorisiguila
felicitatcol·lectiva.
Tanmateix, l'individu també es pot trobar davant del dubte de no saber si
guiar-se per l'egoisme o tenir present la col·lectivitat per escollir el bé comú.
Davant d'aquest context, el més important és actuar amb prudència imirarles
accions com si no anessin amb un mateix i potenciar i fomentar l'educació i
l'opiniópública,jaquegaranteixentrobarlafelicitatautèntica,enaltresparaules,
l'equilibrientrelafelicitatindividualicol·lectiva.
Aleshores elqueobligal'individuacontribuiralafelicitatcol·lectivaéselfactor
externbasatenleslleis,pelfetqueaquestess'instaurenperquèsiguemobligatsa
contribuirpelbécomú,isinohofemsomcastigats,i,peraltrabanda,elfactor
internbasatenlesconviccionspersonals,onlaconsciènciamoralactuacomun
sentiment subjecte de la ment individual, on barreja l'empatia, l'amor, els
sentiments religiosos, els records de la infantesa, l'autoestima i l'autocàstig de
manera que si actuem amb una tendència a produir el contrari de la felicitat,
doncssentimremordiment.
Mill, a partir d'aquesta conclusió demostra empíricament com la consciència
moralprovédelanaturalesahumanainopasdecapéssertranscendentcomara
Déu.
3
Filosofia-2BTXB BlancaMartínezNieto
Lafelicitatpotserproporcionadaambunaúnicadimensióplaentomitjançantla
recerca de la veritat i la virtut, però des d'un primer moment la recerca
d'aquesta, s'inicia amb el principi d'utilitat, mentre que al mateix temps, s'ha
d'establirlaguiad'accióonal'horad'escollirhemdetenirllibertatihemd'actuar
ambjustícia,d'aquestamaneraseremfeliçosipodremtenirunavidasatisfactòria
garantint la llibertat, la dignitat, la seguretat i l'autodesenvolupament de les
facultats de l'home i a més a més, trobarem un equilibri entrelatranquil·litati
l'emoció.
Per tant, el més important és el camí que decidim a l'hora d'escollir els plaers
sensuals o superiors, ja que tenen el mateix valor, però el fet d'escollir els
superiors comporta que siguem més dignes i més humans, assolint
l'auodesenvolupament i l'autonomia moral i intel·lectual, que a llarg termini
implicaelprogrésdel'espèciehumanaqueésgarantidaperlallibertat,definida
comuncossubstancialaldesenvolupamentdelesfacultatshumanes,i,peraltra
banda,peral'individusónleseinesessencialsperconstruirelseupropiprojecte
vital.
Pel que fa al dubte, a l'hora d'escollir el camí a prendre, necessitem llibertat i
comparació,jaquesinohemtingutl'oportunitatdeprovarunactenotindremla
llibertatd'escollirentreunacosaounaltre,demaneraquepodemconcloureque
escollimenlamesuradelanostraexperiènciaid'allòquehemprovat.
Endarrerterme,l'objectiudelavidahumanas'iniciagràciesalprincipid'utilitat,
onl'individuajustaelsmitjansperarribaralamàximafelicitatialhorapelmàxim
4
Filosofia-2BTXB BlancaMartínezNieto
nombredepersonesactuantmoralment,peraixòlafelicitatindividualcorrespon
alacol·lectiva,demaneraquetendimaserbons.
És per això, que l'ètica del filòsof es basa en l'utilitarisme de la regla, amb la
recerca de la universalitat de manera que una norma és més útil en la mesura
queaportamésfelicitat.Lallibertatésundretal'espaidelamateixaintimitatde
cada individu, és a dir, la capacitat de poder demostrar un caràcter viu,
espontani, multilateral, sense pors,racionalidirigitaunmateix.Ilavirtutésla
queensobrelaportaalacol·lectivitat,demaneraquetinguemeldesigdeglòria,
a seradmiratsiestimats,tendintaformarpartdelcol·lectiuiaenfrontar-nosa
l'opiniópúblicagrolleraquebusquenquefemtotselsmateixos.
Enconclusió,apartirdelesaccionsindividualshihauràmajorfelicitatpelmajor
nombredepersones,d’aquílafraseapetitesaccionsgranscanvis,iencaramés,
la vida és l’obra d’art total no el principi d’utilitat és el mitjà per ser feliç i la
llibertatilavirtutsónlalluitacontral’egoisme.
4. Compareu el concepte d'ètica de Mill amb la de qualsevol altre autor que es
puguitrobarenlahistòriadelafilosofiaoccidental.[2punts]
La concepció de l’ètica de Mill es caracteritza pel corrent filosòfic de
l'utilitarisme, basat en la creença que accepta com a fonament de la utilitat la
moral, on una acció és moralment correcta si promou la felicitat, i moralment
incorrectasipromouaccionsd’infelicitat.
Però, si ho comparem amb la concepció de l'ètica de Kant, aquestdefensaque
per a actuar moralment, l'individu ha de manifestar a partir de la seva pròpia
bonavoluntatactuard'acordeldeure,aquesta,sorgeixdelanaturalitathumana,
per tant, és innata i sempre que una acció moral tingui una bona intenció
independentment del resultat, es considerarà que ha estat duta a terme per la
bonavoluntat.
En primer lloc, Mill inicia la seva formulació per arribar a la màxima felicitat
davant la qüestiód’escollirentreelsplaerssensuals,elsqualssóncaracteritzats
perserunplaerquantitatiu,immaterial,immediat,lligatsalcoscomaramenjar,
5
Filosofia-2BTXB BlancaMartínezNieto
beure i dormir, que pertanyen a la moral de porcs, o, d’altra banda, escollirun
acte que comporti experimentar el plaer superior, on l'individu experimenta la
felicitat autèntica, i només serà escollit per aquells que manifestin un
comportamentvirtuós,jaquevanlligatsalaracionalitatiésperaixòquel'autor
recomanapotenciar-los.
Encanvi,Kantexposaquelasevaèticaesbasaeneldeure,ésadir,defensauna
ètica deontològica que es basa a complir els deures demaneradesinteressada,
sensecapobjectenifi,pertant,notéencompteelqueetproporcionaelplaer,
la felicitat...uncopexecutadaunaacció.Peraixò,anomenaduesètiques:l'ètica
material caracteritzada per ser a posteriori, basada en l'experiència, així que
cadascútélasevapròpiaètica,isomcondicionatsaunaaccióambunafinalitat,
enaltresparaules,nofemelquevolemnicreiem,sinóqueactuemsegonselque
ensdiuendemaneraquetinguemunpremiounafiassegurada.Encanvi,l'ètica
kantiana, és pura i lliure de qualsevol interès, per tant, perquè una acció sigui
ètica,had'haver-hillibertatdepoderescollir.Enaddició,escaracteritzaperser
a priori, sensenecessitatdel'experiència,autònomes,onlavoluntatetdiràque
ferutilitzantlaraóarribantaunaconclusiópersonal,peròestractaràd'unaètica
universal, ja que els deures ho són, igual per a tots, per tant, tothom haurà
d'acabaractuantdelamateixamanera.
En segon lloc, Mill té en compte que per arribar a la felicitat hem de tenir
assolida la capacitat de créixer i conèixer de manera que siguem capaços de
jutjariescollirelnostreprojectevital,ialmateixtempsevitalescoaccionsdela
pressió, és a dir, tenir la llibertat de fer que un vol.D'aquestamanera,tindrem
dignitatifelicitat,comportant-noscomallòquesom.Però,Millposalacondició
del principideldanydemaneraquesiguemlliuresifeliçosperòsensemolestar
elsaltres.
Kant,l'èticacorresponentaactuarmoralmentéslakantiana,laquall'individufa
el que toca quan toca respectant el deure de manera desinteressada de forma
queobtélafelicitat,pertant,nonaixemcondicionatsaunavirtutenconcret.
Percontra,Mill,valoralesconseqüènciesdelsactes,jaqueenunfuturelfetde
provar-hototimplicaquepuguemvalorarquinaésaquellaaccióbonaidolentai
quina ens proporciona més felicitat, però a més, té en compte la intenció de
6
Filosofia-2BTXB BlancaMartínezNieto
l'individu,ésadir,lespredisposicions.Enelcasquevaloremlesconseqüènciesi
ens portin a la màxima felicitat implica que afavoreixi al caràcter perniciós,on
allòquefem,lesconseqüènciesdelsnostresactesprovoquenencertatendència
avalorarojutjarenconjunt.
Però,Kantexposaqueenrelacióamblesidees,s'adonaquefemunúspràcticde
laraó,isilaseguimdavantd'undeure,obtindremunsentimentd'obediènciaala
llei que sorgeix espontàniamentd'aquestamateixaiactuaremamblanecessitat
d'una acció perrespectealallei,peròenelmomentquenolaseguimsentirem
culpaacausadelaconsciènciamoralqueensfasentirculpablesal'horad'actuar
encontradel'ètica.
Peraltrabanda,StuartMill,defensaquehihaunspoliciescol·lectius,quedavant
d'actes que danyen els altres sorgeix la sanció col·lectiva o opinió pública, i
comporta que siguem sancionats davant d'accions que resten i no sumen en
direcciócapalbécomú,jaquecombédefensalasevateoria,elprincipid'utilitat
esbasaenlafelicitatpelnombremàximdepersones.
Contràriament, Kant, argumenta que hi ha 3 condicions que suposa que són
veritables, aquestes condicions són unseguitdecondicionsnecessàriesperquè
l'acciómoralesdoni.Entreells,parladel'ànima,queconsideraqueaccedeixala
immortalitat, ja que la vida humana és massa breu per ser perfectes, per tant,
aquestaideadeperfeccionar-nosactuantcomaéssersracionals,suposaqueens
ajustem més al deure, i com a consegüent comportaqueDéu,ànimaimmortal,
gràcies a la seva bondat, ens garanteix que si actuem d'acordambeldeure,en
unaaltravidapodremtenirfelicitateterna.PeròMill,notéencomptecapésser
transcendent, i això es deu principalment al fet que el remordiment que sent
l'individual'horadenocontribuiralafelicitatcol·lectivaéselfactorinternbasat
en les conviccions personals, on la consciència moral actua mitjançant el
remordiment, aixícomelsfactorsexternsbasatsenleslleisqueensobliguema
contribuiraferelbécomúperquèsinosomcastigats.
Però Kants'adonaquelanostraconscièncias'adonadelamateixaimperfecciói
infinitud dels éssers, i l'ètica és la que ens garanteix perfeccionar-nos actuant
com aéssersracionals,encanvi,Platólaperfecciónomésexisteixenelmónde
lesidees,unmónaccessibleamblaraóonpodemobservarelsobjectesnaturals.
7
Filosofia-2BTXB BlancaMartínezNieto
Mill considera que el que conta realment és la felicitat col·lectiva, i davant del
dubteentreescollirunaaccióquegaranteixlafelicitatalacol·lectivitatinomés
almateixindividu,comportaquesigueminfluenciatsperl'egoisme,iésperaixò
que el filòsof recomana que siguem prudents i fomentem i formalitzem
l'educacióil'opiniópúblicaperquèensportenalafelicitatautènticaial'equilibri
entreelsubjecteilacol·lectivitat.
I Kant, finalment considera que hem d'actuar amb la finalitat de ser ètics i
morals, i comportar-nos per igual mitjançant l'ús de la raó, perquè en unaltre
moment, és a dir, en la nostra vida transcendent gaudirem de la felicitat en
majúscules,elquepodriaserlamàximafelicitatperaMill.
8