MILL: MODEL D’EXAMEN

Opció A

Ara bé, és palpable que de fet la gent desitja coses que, en el llenguatge corrent, són
decididament diferents de la felicitat. [plantejament de la idea principal] Desitja, per
exemple, la virtut i l’absència de vici, realment no menys que el plaer i l’absència de
dolor. El desig de virtut no és tan universal, però és un fet tan autèntic com el desig de
felicitat. D’aquí ve que els que s’oposen al criteri utilitarista considerin que tenen dret
a inferir que hi ha altres fins de l’acció humana, a més de la felicitat, i que la felicitat no
és el criteri d’aprovació i desaprovació. [es qüestiona que la felicitat sigui l’únic fi de
l’acció humana]

Però nega la doctrina utilitarista que la gent desitgi la virtut, o manté que la virtut no
és una cosa que calgui desitjar? Ben bé al contrari. Sosté no solament que cal desitjar
la virtut, sinó que cal desitjar-la desinteressadament, per si mateixa. [desitjar la virtut
és també un objectiu de l’ètica utilitarista]

[…] Aquesta opinió no s’aparta de cap manera del principi de la Felicitat.

MILL, L’utilitarisme, IV

1. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principals

del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

El text està englobat en la reflexió sobre l’origen i l’abast de l’ètica utilitarista. A la idea
principal s’hi arriba a partir d’un plantejament inicial en el què es fa referència a la
crítica que alguns pensadors fan a que la finalitat de l’acció humana sigui només la
felicitat. Es contraposa el desig de virtut al desig de felicitat amb l’objecte d’invalidar la
universalitat de l’ètica utilitarista, donant a entendre que el plaer no és el que sempre
busca l’ésser humà.

El text acaba defensant que el desig de virtut no s’aparta del principi de felicitat, en el
sentit que les morals que persegueixen la virtut i, fins i tot, també les ètiques més
rigoroses, com la kantiana, es poden considerar també en el marc de l’utilitarisme.

2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat que
tenen en el text els mots o expressions següents: [1 punt]

1
a) «felicitat»: finalitat de l’acció humana, objectiu de la moralitat utilitarista, a la qual
s’arriba a través del plaer (hedonisme)

b) «desitjar-la per si mateixa»: allò que no es desitja com a mitjà sinó com a fi en si
mateix, com la virtut o la felicitat.

3. Expliqueu per què Mill afirma que el fet que es desitgi la virtut per si mateixa no
comporta cap problema per a la doctrina utilitarista. (En la resposta, heu de referir-
vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no
apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Una de les dificultats a la qual s’ha d’enfrontar l’ètica utilitarista és la crítica dels seus
detractors, que li volen treure el valor universalista defensat pels seus seguidors.
[introducció de caire general, però que dóna sentit a tot el que s’haurà d’explicar]

L’ètica utilitarista és una moral que reuneix les característiques.... [explicar les
característiques de la ètica utilitarista  explicar que els defensors de l’utilitarisme
entenen l’acció humana com una cerca del plaer constant (hedonisme) com a mitjà
per aconseguir la felicitat, fi últim que persegueix l’ésser humà]

Molts pensadors de la història de la filosofia han criticat aquesta pretensió

d’universalisme de l’acció humana reduïda a l’hedonisme. En el text es parla de les
morals fonamentades en la cerca de la virtut, com a contraexemple.

[es pot parlar de les morals rigoristes, que encara són més extremes, i que semblen
tot el contrari del que defensa l’utilitarisme]

La frase del text deixa clar que aquestes crítiques no suposen cap problema per a
l’ètica utilitarista, ja que cercar la virtut o, fins i tot el rigorisme moral, és perseguit per
l’ésser humà perquè li produeix una satisfacció i, en definitiva, un plaer per aconseguir
sentir-se feliç. En aquest sentit, es compleix l’objectiu de l’utilitarisme i, per tant, totes
aquestes morals es poden incloure dins d’aquesta ètica... [es pot parlar del càlcul
prudent (Epicur) – càlcul felicitari (Bentham i Mill)  permeten superar la infelicitat
inicial cap a una felicitat final]

L’ètica utilitarisme té una de les seves arrels en el pensament de Hume, però ve també
de lluny, ja l’hedonisme d’Epicur la va defensar amb la seva classificació dels plaers.
[aquesta part és per completar la resposta, no es pot allargar massa]

[ara es pot explicar en què consisteix l’utilitarisme i quina concepció hedonista té,
matisant que l’hedonisme que defensa no es sempre radical (com l’hedonisme
cirenaic hel·lenístic) com en alguns moments ens pot semblar Bentham sinó que hi
ha formulacions més moderades com la del mateix autor del text. Mill defensa un
utilitarisme de la regla davant d’un utilitarisme de l’acte... etc., però procurant no
separar-se massa del text i no allargar massa per no desequilibrar la resposta]

2
4. Compareu la proposta de Mill sobre com hem d’actuar amb una altra proposta
sobre com hem d’actuar que hagi formulat algun altre filòsof destacat de la història
de la filosofia occidental. [2 punts]

Mill – Plató (elements comparatius)

 Mill i Plató  Finalitat de l’acció humana = felicitat (eudemonisme)

 Mill  Felicitat (a través del plaer) – Plató  Felicitat (a través de la virtut)

 Hedonisme ètic – Intel·lectualisme ètic

 Mill: Utilitat  Acció bona / Plató: Veritat  Acció bona

 Repercussió política de les teories dels dos autors.

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Tot allò que és
moralment bo produeix felicitat». Raoneu la resposta. [2 punts]

Força d’acord en el sentit que:

 Allò que es bo és allò que la majoria dels éssers humans persegueixen.

 Perquè el que és bo està d’acord amb la utilitat social i el benestar
general i això és buscat per la majoria.
 La satisfacció que produeix la bondat d’una acció té un contingut hedonista, ja
que produeix felicitat.
 La majoria de les persones persegueixen aquest sentiment perquè els hi
dóna un reconeixement individual i social.
 L’educació individual (família) i social (relacions amb els altres) afavoreix
aquesta forma de pensar de caire utilitarista.

Algun punt de desacord:

 Moltes vegades la cerca de la virtut moral produeix infelicitat.

 Perquè ens proposem objectius que impliquen sacrifici (dolor)
 Però aquest sacrifici és buscat a través d’un càlcul felicitari, ja que
pensem que aconseguirem un objectiu final de felicitat.
 Però no sempre s’aconsegueix aquest objectiu i la persona no es realitza
 causa d’una gran infelicitat.

 Per tant, és clau que el càlcul que ens permet orientar els mitjans a les finalitats
el fem correctament perquè els objectius que ens fixem (allò moralment bo,
com diu la frase) siguin assolibles.