abcdefj

www.wuolah.com/student/abcdefj

902

JOHN STUART MILL.pdf

John Stuart Mill

1º Historia de la Filosofía

Bachillerato de Humanidades y Ciencias Sociales

Selectividad Cataluña

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su
totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1094664

JOHN STUART MILL

VOCABULARI
UTILITARISME DELS ACTES: És la teoria ètica de J. Bentham segons la qual podem parlar d’un
comportament moral quan, aquest beneficia als altres, quan és útils pels altres. El que compta a
l’hora de jutjar una acció és el resultat d’aquesta: una acció serà correcte quan, efectivament,
aquesta hagi estat profitosa pels altres.

UTILITARISME DE LA REGLA: És la doctrina que desenvolupa J.S. Mill modificant algunes de les
consideracions de l’utilitarisme dels actes de Bentham. El principi de l’utilitarisme busca la més
gran felicitat per al màxim nombre d’individus però no ho podem fer mitjançant l’anàlisi dels
resultats d’accions concretes; S.Mill diu que s’ha d’enfocar l’ètica des de les conseqüències
globals d’una regla que ha de valer a nivell global. La norma ha de tenir un valor universal, ha de
contemplar la dignitat humana i, com a mínim, tenir en compte que cap situació que ens

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
afavoreixi pot ser bona si malmet a un altre.

PLAER: Benestar lligat a la felicitat. S. Mill parla de les diferències qualitatives dels plaers, a
diferència de Bentham (que valora el número, la quantitat de plaer) per S. Mill no tots els plaers
són equiparables i l’ètica ha de contemplar aquells que no provenen d’accions purament
egoistes i contribueixin a millorar el benestar de la societat.

FELICITAT: És la pauta a partir de la qual es guia l’utilitarisme quan parla d’accions morals. Es
determina si una acció és bona o és dolenta quan produeix felicitat a un major nombre
d’individus. Per S. Mill, la felicitat està vinculada al fet de gaudir de forma solidària (no podem ser
feliços si els que ens rodegen no ho són) i és diferent al concepte de satisfacció (plaer personal,
no moral).

LIBERALISME: És la teoria que defensa la mínim participació de l’Estat en l’economia i la mínima

interferència en la vida privada de les persones. És la teoria de l’Estat mínim (en contraposició al
socialisme: l’Estat màxim) i se sol considerar que el liberalisme és el marc polític de les ètiques
utilitaristes per la reivindicació de la idea de que l’individu ha de mantenir el control i la iniciativa
sobre la pròpia vida.

PRINCIPI DE LLIBERTAT NEGATIVA: La llibertat no es defineix com a capacitat de realitzar la pròpia

voluntat (llibertat positiva) sinó que s’entén com l’absència d’interferències en un àmbit en que
les persones podem fer el que vulguem. La llibertat negativa traça un cercle privat en el que
ningú (ni tan sols l’Estat) té dret a controlar la voluntat o accions individuals.

VIRTUT: Qualitat moral d’excel·lència humana lligada, segons S.Mill a la necessitat de sentires
admirat i estimat (buscant l’excel·lència) i al desig d’estar amb els altres (que respon a la
naturalesa social dels individus).

PRINCIPI DE DANY: Norma ètica segons la qual els individus són lliures d’actuar com els sembli
convenient sempre i quan les accions no vagin en detriment dels altres, no és lícit perjudicar a
ningú en favor de la pròpia felicitat.

FILOSOFIA DE MILL: ÈTICA

L’ètica de Mill és utilitarista. Els utilitaristes diuen que el principi que ha d’orientar la conducta
humana ha de ser la realització d’accions útils. Una acció útil, segons Mill, és aquella que tendeix
a incrementar la felicitat i el benestar de les persones. Per tant, una acció és més o menys útil
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1094664

segons la felicitat que proporciona. La ètica utilitarista a més, és una ètica teleològica i
conseqüencialista. (Exemple mar) Per entendre això, cal saber en què consisteix la felicitat
segons Mill; l’autor recull la noció Epicúria i la fa seva, aquesta diu que la felicitat consisteix en
plaer i absència de dolor i la infelicitat en dolor i privació de plaer. Per tant, els homes tindran
com a fi buscar el plaer i la felicitat màxima, l’absència de dolor.

Tot i així, l’ètica utilitarista de Mill no s’ha de confondre amb un hedonisme sensualista groller, que
consisteix en satisfer els apetits sensibles més immediats. Els crítics diuen que és mesquí i
degradant pensar que el més important és el plaer, que la vida té altres fins més elevats i nobles i

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
que aquesta doctrina es pròpia dels porcs. Mill respon dient que són ells els que degraden la
condició humana al interpretar el plaer únicament com el plaer dels porcs.

Per tant, segons Mill existeixen plaers inferiors i superiors. Els primers són els que consisteixen en el
gaudir dels sentits, satisfer els apetits sensibles. Per tant, si només gaudíssim dels plaers inferiors si
que es podria dir que és el mateix plaer que els dels porcs. Però com que aquests no satisfan una
vida pròpiament humana, també existeixen els superiors. Aquests, s’obtenen amb les facultats
més elevades de l’ésser humà, és a dir, són els plaers de l’intel·lecte, de la creativitat i els
sentiments morals. Tenen un valor molt superior al dels plaers inferiors i per tant són més desitjables.
Per tant, les persones, un cop hem gaudit dels plaers superiors, no podríem viure únicament tenint
plaers inferiors. Ningú es canviaria per un animal, cap ésser humà vol convertir-se en un ximple ni
en un ignorant tot i que a vegades sembli que aquests viuen més satisfets.

Per tant, qui pensa es renuncia a la felicitat preferint els plaers superiors als inferiors és perquè
confon el simple acontentament amb la veritable felicitat. (és millor una persona insatisfeta que
un porc satisfet; i si el porc pensa diferent és perquè només coneix una de les dues parts.) Mill li
dóna molta importància a l’educació, ja que diu que sense ella els homes probablement no
serien capaços de gaudir dels plaers superiors i ens estancaríem amb els inferiors.

El principi d’aquesta ètica de Mill és la felicitat pel major nombre. Per arribar a això, cal explicar
diversos aspectes. La moral utilitarista de Mill no es pot confondre amb l’utilitarisme individualista
que busca només la felicitat per a un mateix. Per això, l’utilitarisme de Mill té com a principi la
felicitat pel major nombre de persones: una bona acció no és aquella que proporciona només la
felicitat per l’agent sinó a la de tots els afectats per ella. Tot i així el propi Mill es pregunta perquè
està obligat a promoure la felicitat general; és a dir, perquè quan la seva pròpia felicitat no
coincideix amb la general, li ha de donar prioritat a aquesta última. La resposta està en la natural
sociabilitat dels éssers humans (ni innat ni adquirit), que és la que ens diferencia de la resta
d’animals i que cal educar i formar. Aquesta natural sociabilitat és el principi d’un sentiment de
simpatia, vinculació o lligam comú que experimentem en relació als nostres semblants.

Això explica el principi de Mill; els homes formats, pel simple fet de viure en una societat
civilitzada, no poden ni plantejar-se la possibilitat de que la seva felicitat sigui possible amb una
conducta oposada a la felicitat general. Aquests homes tenen consciència de l’harmonia entre
els seus interessos i la felicitat general; i a més, els homes nobles no dubten a posar la felicitat
general abans de la pròpia, no per ser herois, sinó perquè Mill creu que és la felicitat agregada,
la suma de la felicitat de tots, que ens fa més feliços individualment. Els crítics diuen al respecte
que Mill defensa un egoisme altruista per damunt del simple egoisme personal.

FILOSOFIA DE MILL: POLÍTICA

Mill explica la seva política en el seu llibre “Tractat sobre la llibertat”. Es planteja el següent
problema: quins són els límits de la llibertat personal, és a dir, sobre quins aspectes té dret a
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1094664

decidir l’individu, i per altra banda, en quina mesura pot intervenir l’Estat en la vida de les
persones.

Segons Mill, viure en societat implica assumir certes obligacions respecte els altres i contribuir en la
seguretat i el benestar col·lectiu. Això et beneficia ja que igual que tu no pots perjudicar els
interessos dels demés, vulnerar els seus drets i has de buscar la seguretat dels demés, ells no
perjudicaran els teus i buscaran la teva seguretat. Per tant, com a liberal que és Mill, creu que les
persones han de tenir drets i llibertats civils i polítiques sempre que aquestes no perjudiquin els
demés.

Per respondre al plantejament de quan és oportú que l’Estat intervingui Mill diu que quan els
actes d’una persona tenen conseqüències negatives sobre els interessos dels altres, la societat i
l’Estat tenen dret a intervenir sobre la conducta d’aquesta persona i si es necessari sancionar-la o
castigar-la; però, si els actes d’una persona només el perjudiquen a ell mateix llavors l’Estat no
tindrà cap autoritat política per intervenir. (Exemple poligàmia)

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Tot i així, no s’ha de confondre que a tu t’ofengui o et molesti l’actitud d’una persona amb que
et vulneri un dret. A més, la teoria del intervencionisme de l’Estat no equival a l’indiferentisme o
relativisme. Que cadascú pugui escollit el seu estil de vida o els seus valors no implica que sigui
correcte o que tingui el mateix valor que altres estils de vida. No equival al relativisme perquè Mill
considera que existeixen objectivament formes de vida més valuoses que altres. Hi ha formes de
vida admirables i altres que mereixen opinions desfavorables. Qualsevol home pot decidir el seu
estil de vida, però tu tindràs dret a que aquest et sembli estúpid i no vulguis compartir-lo. Per altra
banda, no equival al indiferentisme perquè donat a que vivim en una societat hem de procurar
aconsellar i estimular aquelles persones que tinguin conductes degradants, se’ls ha d’ajudar i
persuadir perquè elevin la seva qualitat moral i tinguin un millor estil de vida (en el cas dels nens
educar-los).

Mill fa una distinció, per tant, entre el que és una persona que viu de manera indigna, la qual
s’exposa simplement al descrèdit o a perdre la reputació, és a dir, a ser considerat un estúpid i
immadur per la seva forma errònia de vida, però que tot i així ningú té dret a limitar-lo o canviar-
lo de forma de vida, únicament aconsellar-lo. I per altra banda, el que és una persona que la
seva conducta causa mal als demés o oblida els seus deures respecte els altres, llavors si que
mereix el càstig moral i/o legal.

Hi ha crítiques respecte això basades en que no creuen que hi hagi la possibilitat de que algunes
accions només perjudiquin a un mateix, sinó que afecten l’interès i els drets dels demés. Ho
justifiquen dient que no hi ha cap conducta individual que no afecti a la societat ja que ningú viu
aïllat i per tant és impossible que algú tingui una conducta perjudicial per ell mateix i que no
acabi afectant als seus conciutadans. Si una persona porta una vida depravada pot arribar a no
complir els seus deures en relació als demés. Diuen que s’ha reprimir aquestes persones ja que
poden mal influenciar i donar mal exemple a les noves generacions. Mill al respecte diu que és
molt més greu privar algú de la seva llibertat que el que derivaria de la conducta d’aquestes
persones. A més, la societat té la possibilitat d’educar-lo evitant que les noves generacions
caiguin en conductes que són contràries a un model de vida recte i virtuós. Perquè l’educació té
un poder extraordinari per aconseguir i això i d’aquesta manera s’eviten les sancions i càstigs.
MÉS ESCOLES MENYS PRESONS.

Recordatorio de Wuolah: HOY SI QUE ERES UN CRACK #KeepCalm y #estudiaUnPoquito