La doctrina utilitarista és que la felicitat és desitjable i que és l’única cosa

desitjable com a fi: totes les altres coses només són desitjables com a mitjans
per a aquest fi […]. L’única prova que es pot donar que un objecte és visible és
que de fet la gent el veu. L’única prova que es pot oferir que un so és audible
és que la gent de fet el sent: i així pel que fa a les altres fonts de l’experiència.
De manera semblant, entenc que l’única evidència que és possible aportar que
una cosa és desitjable és que la gent de fet la desitja. […] L’única raó que es
pot donar a favor que la felicitat general és desitjable és que tota persona, en
la mesura que creu que la pot assolir, desitja la pròpia felicitat. Doncs bé, com
que això és un fet, no solament tenim tota la prova que és possible donar en
aquest cas, sinó també tota la prova que es podria exigir, que la felicitat és un
bé: que la felicitat de cada persona és un bé per a aquella persona, i que la
felicitat general és, doncs, un bé per a la suma de totes les persones. Amb
això, la felicitat adquireix el títol de ser un dels fins de la conducta i,
consegüentment, un dels criteris de la moral. Però això per si sol no demostra
que sigui el criteri únic. Per a ser-ho, semblaria necessari mostrar no solament
que la gent desitja la felicitat, sinó també que no desitja mai cap altra cosa.
Ara bé, és ben palpable que la gent de fet desitja coses que en el llenguatge
corrent són decididament diferents de la felicitat. Desitgen, per exemple, la
virtut i l’absència de vici […].

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades. [2 punts]
La primera idea ens parla del fet de que la finalitat ha de ser la felicitat, per tant, aquest és el
nostre motor de la vida.
El segon fragment ens explica que la idea de Mill de que la felicitat és desitjable per la
simple raó de que la gent la desitja.
La tercera idea diu principalment que, aquest objectiu d’alcançar la felicitat és col.lectiu, per
tant, si el nostre entorn és feliç nosaltres també.
Per últim, ens torna a comentar el fet de que la felicitat és l’objectiu final, i que busquem
aquesta felicitat per plaer propi. Cadascú busca la felicitat de diferents maneres, però és el
mateix objectiu.

2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen
en el text els mots següents: [1 punt]

a) «felicitat» → La felicitat per Mill és allò que persegueix el ser humà, és l’objectiu final de
la vida. És el motor dels nostres actes.

b) «fi» → És l’objectiu a alcançar per una ètica material.

3. Expliqueu com justifica John Stuart Mill a L’utilitarisme que «la felicitat és
desitjable» i que «és l’única cosa desitjable com a fi». (En la resposta, us heu de
referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no
apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Mill analitza les conductes humanes i diu que actuem de manera correcte per buscar el
plaer, i així com a fi, la felicitat. L’ésser humà persegueix únicament la felicitat, i encara que
cadascú ho faci a través d’una manera o d’una altra, l’objectiu és sempre el mateix. Mill
afirma que la felicitat és desitjable perque la pròpia gent ho desitja. La felicitat és el motor de
viure de les persones, i finalment confirma que només podem ser feliços si el nostre entorn
també ho és.

Mill va ser un filòsof, economista i defensor del liberalisme del segle XIX. Va viure al Regne
Unit i és conegut per les seves idees sobre la llibertat individual i els drets humans. Va
argumentar que cada persona té dret a fer el que vulgui sempre i quan no perjudiqui a altres
persones. Aquesta idea s'anomena "principi del dany". També va promoure la igualtat entre
els gèneres i va defensar la importància de l'educació i el progrés social. En resum, Stuart
Mill és conegut pel seu suport a la llibertat personal, la igualtat i el progrés social.
Creia que la felicitat era fer el màxim de persones feliços possible. Creia que les accions
són bones si fan més gent feliç i menys si fan mal. Així que, segons ell, la felicitat no només
és sobre el que ens fa sentir bé individualment, sinó sobre com millorar la vida de tothom en
general.

Mill té influències d’altres autors, com:

● Epicur: concepció sobre la felicitat com a plaer (hedonisme). La veritable felicitat

s'adquireix amb una vida tranquil·la i serena i evita el dolor.

● Jeremy Bentham: Pare de l'utilitarisme.

○ Principi d'utilitat: una acció és bona si afavoreix el creixement de la felicitat i

dolenta si contribueix a disminuir-la. Defensa de les llibertats individuals:
igualtat entre homes i dones, abolició de l'esclavitut.
4. Compareu la concepció de Mill sobre la moral amb la concepció sobre aquesta
mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2
punts]
Mill és un filòsof teleològic (conseqüencialista), és a dir que la seva moral és que hem
d’actuar depenent les conseqüències. És una ètica hipotètica, osigui que si la decisió
repercuteix positivament a la majoria de persones, és una bona decisió. Te una ètica a
posteriori, això vol dir que es basa en l’experiència i les conseqüències.

En canvi, si comparem la seva moral amb la de, per exemple, Kant, un filòsof deontològic
(del deber), veiem que és completament diferent: Kant diu que les lleis universals s’han
d’establir a priori osigui que no ens podem basar en l’experiència ja que d'aquí no podem
extreure cap principi universal, i no hem de tenir en compte les conseqüències. Te una ètica
formal.

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «A vegades hi

ha accions que una persona està moralment obligada a fer, tot i que de cap manera
no es pot justificar que comportaran que hi hagi més felicitat al món de la que hi
hauria si es fes qualsevol altra acció alternativa.» Responeu d’una manera raonada. [2
punts]

Estic d'acord amb aquesta afirmació perquè hi ha situacions en què una persona es pot
sentir obligada moralment basada en principis ètics o de justícia, encara que l'acció en
qüestió no incrementi directament la felicitat o el benestar general. Per exemple, pot ser
moralment obligatori respectar els drets humans, protegir la llibertat individual o actuar amb
compassió, tot i que això no necessàriament augmenti la felicitat global. Hi ha valors i
deures morals que van més enllà de simplement buscar la màxima felicitat i que, per tant,
justifiquen certes accions encara que no produeixin el màxim benefici per tothom.