PS Ètica aplicada a l'Educació Social

12 de Juny del 2021

Naiara Palazón

Una educadora d’un CRAE, de 23 anys, ha iniciat una relació sentimental amb un
noi del centre de 17 anys. Alguns professionals consideren que no es poden
permetre les relacions afectives i sexuals entre professionals i nois o noies ateses al
centre, i al·leguen diverses raons:

- perquè són relacions derivades d’una relació de desigualtat i possiblement de

poder i, per tant, el noi -menor d’edat- no decideix lliurement;
- perquè poden provocar un dany en la salut mental del noi;
- perquè dificulten o impedeixen la tasca educativa que la professional ha de
realitzar amb el noi amb el qual manté relacions afectivo-sexuals o amb la
resta d’infants i adolescents que resideixen en el centre;
- perquè és inadmissible que qualsevol professional mantingui relacions
afectivo-sexuals amb nois o noies residents al centre per la seva condició de
menors tutelats, encara que tinguin més de setze anys.

Enfront d’això, alguns altres professionals consideren que aquesta relació forma
part de la llibertat i intimitat de cadascú i que no tenim cap dret a immiscir-nos-hi.

Altres persones se situen en una posició intermèdia: consideren que és un exercici

de drets fonamentals que cal respectar però que també cal estar alerta i fer un
acompanyament i seguiment de la situació.

Preguntes:

1. Identificació de la problemàtica o problemàtiques ètiques:

1.1. Identifica el problema o problemes ètics que planteja aquesta situació,
especificant els drets que entren en conflicte en cada problemàtica.

Després de llegir el cas exposat considero que el principal problema ètic que planteja
aquesta situació són les diferents opinions dels diferents professionals, treballadors del
centre de menors on resideix el noi menor d’edat que ha iniciat una relació afectivo-sexual
amb una de les professionals d’aquest, sobre aquest fet, ja que els implicats i alguns
professionals es mostren a favor d’aquesta, altres estan en contra per raons de protecció a
la infància i l’adolescència i garantir el seu benestar, ja que és la missió de la professió en
general i, especificament, dels CRAE’s, i en un tercer lloc tenim aquells professionals que es
mantenen al marge de la situació.

Per tant, observo que entren en conflicte el dret a la llibertat i intimitat del menor enfront el
deure professional de la treballadora de garantir la seguretat i benestar del menor elaborant
la tasca educativa sense interferències per garantir el seu dret a la guarda i seguretat.

Per altra banda, els professionals del centre tenen el deure a protegir la salut i integritat
física i a respectar la intimitat i llibertat.
 PS Ètica aplicada a l'Educació Social
12 de Juny del 2021
Naiara Palazón

També considero que entra en conflicte el dret del menor de residir en un CRAE
( l’habitatge digne) vs el dret a la llibertat i el dret a la intimitat.

Ara bé, tal i com hem treballat durant l’assignatura, i segons la teoria dels principis prima
facie, es considera que no hi ha drets absoluts, és a dir, tots els drets i deures són prima
facie, han de respectar-se tots fins que en una situació entren en conflicte i l’anàlisi rigorosa
de la situació permetrà jerarquitzar-los.

Per tant, és èticament correcte que una treballadora d’un CRAE mantingui una relació
sentimental amb un noi menor d’edat resident/intern d’aquest mateix centre?

2. Qüestions a tenir en compte:

2.1. Exposa breument els aspectes del tema 3 (Intimitat) i 4 (Llibertat) que
creus que són pertinents per analitzar la situació descrita.

Primer de tot es poden identificar diferents tipus de llibertat que entren en joc en aquesta
situació. Llibertat d’acció, ja que en aquest cas, tan el menor d’edat com la treballadora del
CRAE han obrat lliurement sense que ningú els impedeixi.

Ara bé, en quan a la llibertat reflexiva considero que caldria valorar el grau de capacitat
reflexiva que té el menor degut a la seva edat, tenint en compte el deure de protegir
aquelles persones que no tenen llibertat reflexiva necessària per defensar els seus drets.
Però la professional, aparentment, si te la capacitat de decidir amb racionalitat i autonomia,
però cal tenir en compte que el dret a la llibertat comporta la possibilitat d’arriscar-se (córrer
riscos i equivocar-se), ja que qui pot decidir fer alguna cosa, té alternatives d’actuació amb
la qual cosa s’esdevé responsable, i qui ho és, és perquè té poder i llibertat.

Ara bé, si el noi menor d’edat mostres falta de llibertat reflexiva per comprendre danys o
riscos d’allò que es vol fer o es fa no justifica sempre una acció coercitiva protectora ja que
de vegades, els desitjos s’imposa a la raó o tal i com se’ls coneixen com a “desitjos de
primer ordre” la qual cosa dona motius a dues excepcions. Per tant, en aquest cas, se
l’hauria de protegir des perills, però no necessàriament dels riscos ja que l’exercici de la
llibertat comporta riscos.

Tot i això, en aquest cas cal tenir molt present la llibertat social, ja que amb la capacitat no
hi ha prou, sinó que calen possibilitar unes condicions que permeten el benestar
biopsicosocial de la persona, ja siguin materials, educatives, culturals que possibiliten
l’expansió de la pròpia personalitat i obertura a noves narratives. Perquè els entorns i
experiències viscudes de les persones son importants pel desenvolupament de la llibertat
reflexiva. I per consentir aquesta relació i respectar-la sense fer ús d’accions coercictives cal
analitzar la llibertat social i assegurar-nos que existeix adequadament i, que tot i a tenir una
relació, s’està garantint al menor un entorn adequat, no influent ni condicionant de les seves
decisions i que se’l considera una persona de ple dret.

Així doncs, com a professionals hem de tenir en compte que en algunes ocasions podem
controlar i variar les circumstàncies del moment per tal de que esdevinguin els condicions
 PS Ètica aplicada a l'Educació Social
12 de Juny del 2021
Naiara Palazón

en què la persona es trobi lliure de coercions, perquè la nostra funció és la cura de la

llibertat i no el liber-abandó davant la limitació jurídica de la capacitat d’obrar.

- Intimitat

És interessant anotar que la intimitat és important ja que és una necessitat humana, i

després un dret fonamental. La intimitat possibilita la llibertat reflexiva a més és un factor
bàsic de la dignitat. Per tant, no només cal respectar-la sinó donar les condicions de
construcció del (jo interior) i en la relació d’ajuda no té sentit sense el respecta a aquest bé
politicosocial ja que implica respectar l’autonomia, la seva personalitat.

A banda de la fixació per la confidencialitat i protecció de dades (secret professional) també

esdevé essencial la presencialitat: el bon tracte a l’altre, als seus espais i les seves coses.
Ja que la intimitat de la persona ha de ser respectada, però també acollida. I el respecte a la
intimitat s’associa a la confiança amb la persona atesa, per aquesta raó cal analitzar
correctament la situació i asegurar-nos que no s’està utilitzant la confiança de la relació en
lo professional i a la inversa.

El fet de tenir el deure moral de la confidencialitat proporciona confiança a la persona atesa,

un vincle que s’estableix i que és clau per al desenvolupament de la nostra tasca i
acompanyar a la persona en el seu progrés. Un vincle, però que no s’aconsegueix
únicament amb la confidencialitat sinó que la persona es senti reconeguda i respectada pel
professional.

- Consentiment

Cal tenir en compte que cal demanar consentiment a les persones sobre qualsevol cosa que
les afecti, sigui quina sigui la seva edat o condició de la persona. A més tenir present que a
les persones sense plena capacitat de decisió per algunes qüestions se les ha de protegir
dels perills i no necessàriament dels riscos ja que la l’exercici de la llibertat comporta riscos.

2.2. Respecte de les possibles accions coercitives, quines qüestions caldria

tenir en compte?

En el cas que es duesin a terme accions coercictives serien perfectores, ja que seria per
aumentar o produir beneficis a la pròpia persona.
- Accions que limiten la intimitat o la llibertat de la persona sense el seu coneixement
o consentiment a fi de proveir, mantenir o ougmentar béns que esan per sobre dels
bàsics
- Consens ampli respecte a l’oblifació d’ajudar a la infància i adolescència a conèixer
i adquirir maneres de ser, de fer i de viure millors, la qual cosa requereix accions
coercitives de mes o menys intensitat. Obrir mons, ensenyar a descobrir models de
vida bona, perseguir l’exel·lència, ampliar coneixements…
- Persones adultes podria estar justificada una acció coercitiva baixa intensitat per
aconseguir que una persona amb discapacitat inte·lectual augmenti la seva
 PS Ètica aplicada a l'Educació Social
12 de Juny del 2021
Naiara Palazón

capacitat ‘autogovern. És cert que la llibertat s’apren exercint-la, però també a

vegades que per exercir-la cal una empenta, encara que sigui lleu
Però aquestes nomes estarien èticament justificades si compleixen les 5 condicions:

3. Anàlisi i conclusions:
3.1. Tenint en compte el que has exposat a les preguntes anteriors, dona
algunes orientacions per a l’anàlisi de la problemàtica o problemàtiques
ètiques identificades.