Haizea Martiartu Garcia

Què serà de nosaltres?, què serà d’ells?

Reflexions sobre l’educació emocional de les futures generacions

Siguem directes, la recent pandèmia ha afectat la salut mental de gran part de la nostra
població. A més a més, si parlem de joves i infants, és molt habitual trobar-nos amb
diversos articles acadèmics que parlen sobre l'afectació que ha suposat aquesta crisi
mundial en el benestar psicològic dels més petits. Aquests fets es fan ben visibles en l'àmbit
acadèmic, lloc on els educadors hem estat testimonis de la baixada de rendiment dels
alumnes dins dels instituts. Com a adults responsables de futures generacions, com podem
gestionar totes aquestes qüestions per vetllar per un bon desenvolupament dels joves?

En primer lloc, sembla evident que, davant adolescents en creixement i amb poques eines
de gestió personal, la figura referent d'una persona adulta és clau com a suport en el seu
desenvolupament personal. Així i tot, els pares i educadors hem de ser conscients fins a
quin punt hem d'oferir la nostra ajuda davant la gestió de sentiments de fracàs. En altres
paraules, un excés d'ajuda pot esdevenir en quelcom contra productiu. És a dir, hem de
marcar un límit entre l'ajuda i la sobreprotecció la qual, malauradament, és un dels grans
mals entre molts joves d'avui en dia.

En segon lloc, des del punt de vista dels professors i famílies, hem d'acceptar que
l'aprenentatge no és un procés lineal. Una persona en creixement ha de tenir dret a l'error.
No fer les coses bé a la primera, sinó a la segona o tercera, pot esdevenir en una situació
d'aprenentatge molt enriquidora. En aquest sentit, analitzar resultats poc eficients a favor de
trobar solucions productives pot afavorir el creixement personal dels més joves. És
necessari que eduquem éssers humans capaços gestionar la frustració. Per això, hem
d'ensenyar-los que hi ha coses que no sempre donen resultats immediats. Sembla un fet
evident pels més grans, però no per les generacions més joves.

En tercer lloc, dins la comunitat psicopedagògica és ben sabut que la intel·ligència d'un
ésser humà existeix de diverses formes i situacions. En conseqüència, un alumne amb baix
rendiment no hauria de suposar un cas de fracàs immediat o almenys, aquests resultats no
haurien d'extrapolar-se a altres aspectes de la seva vida fora de l'escola. Dit d'altre forma,
treure males notes no implica tenir poques capacitats per a resoldre altres aspectes de la
vida. Per aquest motiu, els educadors som responsables de trobar els punts forts de cada
alumne per a potenciar els seus talents.

En conclusió, mai ens hauríem d'oblidar de la vulnerabilitat d'un ésser en ple creixement,
com és el cas de l'actual generació de nens i joves. Els adults tenim la responsabilitat de
vetllar pel benestar mental dels nostres infants, així com d'oferir eines per un bon
desenvolupament personal dels futurs adults d'aquesta societat. En definitiva, la salut
mental és un dels motors principals d'una societat exemplar i és ben clar que "de vegades el
fracàs és més fructífer que l'èxit" (Henry Ford).