You are on page 1of 17

See discussions, stats, and author profiles for this publication at: https://www.researchgate.

net/publication/262935439

El proceso de aprender a plantear preguntas investigables

Article · January 2013


DOI: 10.2436/20.2003.02.102

CITATIONS READS

6 9,876

3 authors:

Melina Furman Neus Sanmartí Puig


Universidad de San Andrés Autonomous University of Barcelona
77 PUBLICATIONS   1,165 CITATIONS    124 PUBLICATIONS   2,787 CITATIONS   

SEE PROFILE SEE PROFILE

Maria Del carmen Barreto


Universidad de Piura
2 PUBLICATIONS   6 CITATIONS   

SEE PROFILE

Some of the authors of this publication are also working on these related projects:

Proyecto WISE-SABIO / WISE-SABIO Project View project

Inquiry-based science teaching and learning in primary schools View project

All content following this page was uploaded by Melina Furman on 09 June 2014.

The user has requested enhancement of the downloaded file.


DOI: 10.2436/20.2003.02.102 http://scq.iec.cat/scq/index.html
El procés d’aprendre a plantejar
preguntes investigables
The process of learning to ask researchable questions

Melina Furman / Universitat de San Andrés. Escola d’Educació (Argentina)


María del Carmen Barreto Pérez / Universitat de Piura. Facultat de Ciències de l’Educació (Perú)
Neus Sanmartí Puig / Universitat Autònoma de Barcelona

resum 1

En aquest treball es discuteix com es poden plantejar activitats experimentals que promoguin el desenvolupa-
ment de la capacitat de formular preguntes investigables. Es presenten tres activitats d’indagació en química

ISSN 2013-1755, SCQ-IEC Educació Química EduQ número 14 (2013), p. 1-28


amb diferents graus d’acompanyament en l’àmbit conceptual. Els nostres resultats suggereixen que la compren-
sió conceptual dels fenòmens observats és un requisit indispensable per possibilitar el plantejament de preguntes
investigables i, a més, que aquesta capacitat s’afavoreix si al llarg del temps es duen a terme treballs enfocats a
l’exploració empírica de fenòmens.

paraules clau
Preguntes investigables, indagació, didàctica de la química, treballs pràctics.

abstract

This study discusses the kinds of experimental work in the science classroom that promotes the development of the
skill of asking researchable questions. We present three inquiry-based chemistry activities, with different degrees of
teacher guidance. Our results suggest that conceptual understanding of the phenomena under investigation is a key
requisite for students to be able to ask researchable questions. We also show that this skill is promoted if empirical
inquiry of natural phenomena is developed in the science classroom over time.

keywords
Researchable questions, inquiry-based teaching, chemistry teaching, laboratory work.

Per què cal ensenyar a plantejar cada vegada més comprensible, producció d’aquesta informació.
preguntes investigables? estenent la frontera entre el que En aquest escenari, la capacitat
Cap al 1938, Albert Einstein i coneixen i el que encara resta de formular bones preguntes i
Leopold Infeld parlaven, al llibre seguir aprenent. dissenyar camins metodològica-
L’evolució de la física, sobre la La capacitat de plantejar ment vàlids per respondre-les
importància de formular pregun- preguntes, i en particular pregun- comença a ocupar un rol cada
tes com a forma d’avançar en el tes investigables, és a dir, aque- vegada més fonamental en la
coneixement del món: «Postular lles a les quals es pot donar formació d’estudiants amb
noves preguntes, noves possibili- resposta de manera empírica, pensament crític i autònom, cada
tats, mirar vells problemes des mitjançant observacions o vegada més amos del seu trajecte
d’un nou angle», deien, «reque- experiments, és, per tant, un d’aprenentatge.
reix imaginació creativa i marca aprenentatge central en la forma- En sintonia amb aquesta
l’avenç real en les ciències». De la ció científica de tot ciutadà. En perspectiva, el programa d’avalu-
mateixa manera que per als particular en un món en perma- ació OCDE (2006) estableix la
científics, per als estudiants les nent canvi com l’actual, l’adqui- capacitat d’identificar qüestions
preguntes poden ser un punt de sició d’informació fàctica comen- científiques com una de les tres
partida per a l’exploració curiosa, ça a tenir un lloc secundari competències científiques
alhora que sistemàtica i rigorosa, enfront de l’aprenentatge de les bàsiques. En la seva definició,
d’un món que comença a ser capacitats d’anàlisi, cerca i s’esmenta la capacitat de «reco-
nèixer interrogants que poden ser interrogants orientats a la xen automàticament en temes
investigats científicament en una indagació sobre un fenomen, d’investigació científica.
situació determinada», juntament incloses la descripció, la cerca de Més enllà del desig d’indagar
amb la possibilitat de començar a mecanismes causals i la posada a entorn d’una determinada
pensar en escenaris de resposta prova d’hipòtesis. Tanmateix, la qüestió, perquè el problema
des d’un disseny d’investigació tradició del treball a l’aula aplica realment es concreti com a punt
vàlid, «per exemple, quins un contracte didàctic, acceptat de partida d’una investigació, cal
elements han de ser comparats, per professors i estudiants, en formular-lo en paraules que
quines variables s’haurien de mo- funció del qual a qui ensenya li d’altres entenguin i amb la
dificar o sotmetre a control, pertoca plantejar preguntes i a precisió necessària perquè es
quina informació complementà- qui aprèn, respondre-les. Tradici- pugui investigar. A partir d’un
ria es requereix o quines mesures onalment, les preguntes dels problema general o de gran
s’han d’adoptar per recollir les alumnes només tenen la funció amplitud, és important escollir
2 dades que fan al cas». de demanar aclariments, i no una pregunta més específica que
La visió del coneixement com tant la de dirigir el procés faci referència a la relació
a resultat d’un procés de cerca d’aprendre (Sanmartí i Márquez, existent entre diversos factors o
dut a terme per éssers humans 2012). D’acord amb aquesta fenòmens, és a dir, una «pregun-
número 14

que proven de respondre pregun- observació, els estudis mostren ta investigable». Per exemple, a
tes no només s’alinea amb la que les preguntes que es relacio- partir de la pregunta general
pràctica autèntica de la investi- nen amb la comprovació, la «Què provoca el càncer?», ens
gació científica, sinó que fins i tot predicció, la gestió o l’avaluació podem plantejar qüestions més
Educació Química EduQ

té el potencial d’apropar els són molt poc freqüents a l’aula, específiques que obrin la porta a
alumnes a la idea que ells mentre que la gran majoria de pensar una investigació, com ara
mateixos poden ser actors en les preguntes formulades tant «Existeix cap relació entre fumar
aquest procés de generació pels estudiants com pels seus i tenir càncer?», o bé, de forma
d’idees (Furman i Podestá, 2009). docents tenen a veure amb la encara més concreta, «Influeix la
El fet de generar bones preguntes descripció i la generalització quantitat de cigarretes diàries
investigables i abordar el desafia- (Roca, Márquez i Sanmartí, 2013). que fuma una persona amb la
ment de respondre-les enriqueix probabilitat de tenir càncer de
la formació d’uns estudiants que Ensenyar a plantejar preguntes pulmó?». Aquestes preguntes
es perceben a si mateixos com a investigables a partir d’activitats orienten envers la planificació
posseïdors d’eines poderoses per experimentals d’experiments i la realització
estudiar el món. Tal com indicaven Friedler i d’observacions els resultats de les
El treball a l’aula amb pregun- Tamir (1990), el primer pas d’una quals possibilitin el fet d’identifi-
tes investigables també obre la investigació científica és definir el car evidències que validin una
porta a l’ensenyament d’aspectes problema que cal investigar. Ara possible resposta a l’interrogant
fonamentals de la naturalesa de bé, què és un problema científic? plantejat.
la ciència. Quant a això, Arons Quines característiques tenen les
(1990) esmentava la importància preguntes que es generen a partir El treball a l’aula amb
que els alumnes fossin capaços d’un problema científic i que són preguntes investigables
de «comprendre les limitacions susceptibles de ser investigades? també obre la porta
inherents a la indagació científica En ciències, la decisió de
a l’ensenyament
i ser conscients dels tipus de definir quelcom com a problema
preguntes que no es formulen ni d’investigació és una qüestió d’aspectes fonamentals
es responen; ser conscients de la subjectiva derivada del judici de la naturalesa de
infinitat de preguntes sense intern i està influïda per diferents la ciència
respondre que hi ha rere tota factors, com ara els interessos
pregunta que ha estat resposta». personals, econòmics i socials, o En aquesttreball ens pregun-
La transposició del procés de fins i tot els coneixements previs tem sobre maneres de treballar a
formulació de preguntes en la i els instruments de què es l’aula que promoguin la formula-
pràctica científica a la construc- disposa. La curiositat i l’esperit ció de preguntes investigables a
ció del coneixement científic indagador poden ser el rerefons partir de l’observació de fenò-
escolar comporta promoure a per identificar problemes més mens. Ens ha interessat estudiar
l’aula situacions que facilitin el específics, però no totes les quina mena d’acompanyament
fet que els alumnes es plantegin curiositats o rareses es convertei- didàctic afavoreix el desenvolupa-
Monografia / Estratègies didàctiques
ment d’aquesta capacitat en el contingut conceptual associat als llibres per fer les consultes que
marc de l’estudi de la química. fenòmens a investigar, i només necessitessin i connexió a
Per fer-ho, analitzem el cas d’un posteriorment es va demanar de Internet per realitzar la cerca
curs semestral de formació de formular preguntes. d’informació que consideressin
professors de ciències de secun- – A la tercera, l’apropament es pertinent. Inicialment, es va
dària impartit a la Universitat va fer a partir d’un relat de la treballar en petits grups, i
de Piura (Perú), que forma part de història de la ciència que va servir cadascun d’ells va abordar un
PRONAFCAP, un programa perquè els participants es poses- dels fenòmens esmentats.
nacional de capacitació i formació sin en el rol dels investigadors de En analitzar els àudios i
permanent del Ministeri d’Educa- l’època i poguessin aprendre el les notes de camp realitzades
ció peruà. Al llarg del curs, es van contingut conceptual associat al a classe, s’observa que en tots
realitzar una sèrie d’activitats fenomen a explorar, i tot plegat els casos els estudiants, primer,
experimentals que abordaven també abans de formular les es van preguntar sobre el feno-
diversos continguts conceptuals i preguntes. men i van provar d’entendre’l. 3
didàctics per a l’ensenyament de Per exemple, en el fenomen de
la química. La investigació es va A continuació, descriurem el l’oxidació del ferro, deien: «Ens
realitzar a partir del material desenvolupament de les activi- han demanat una pregunta per

El procés d’aprendre a plantejar preguntes investigables


recollit durant les classes imparti- tats a l’aula i la seva execució per investigar perquè els alumnes
des en el curs 2011-2012, amb part dels professors participants facin un disseny. Ara bé, per què
una mostra constituïda pels amb la finalitat de reflexionar s’oxida el ferro? Com es contra-
quaranta professors participants sobre les diferents possibilitats i resta l’oxidació?». En el cas de la
del curs. Tots ells estaven en els desafiaments que es plante- solubilitat de la sal i el sucre,
exercici docent, distribuïts gen d’acord amb el tipus d’acom- deien: «Cal veure què és la
en trenta-set col·legis estatals del panyament didàctic ofert en cada solubilitat, mirem el llibre... Crec
departament de Piura, a secundà- una d’elles, i això pensant en la que té a veure amb els grams que
ria, i el seu nivell de coneixe- seva posterior aplicació al vas agregant fins que desapareix,
ments era divers. context de l’ensenyament a si és que es forma una solució
En les activitats que descriu- secundària. saturada». Finalment, un dels
rem a continuació, els professors, grups que treballava amb el suc
treballant en petits grups, van Anàlisi de cada tipus d’activitat de taronja i la vitamina C va ser
proposar una sèrie de preguntes el que va tenir més dificultats, ja
investigables per avançar en la Tipus 1: indagació oberta que que el tema li era desconegut.
construcció de dissenys experi- assumeix coneixements conceptu- Les seves preguntes inicials van
mentals que permetessin respon- als coneguts ser: «La vitamina C... on és? Com
dre-les. Per a cada una de les Aquesta activitat es va iniciar es pot determinar si n’hi ha?». En
activitats, analitzem la quantitat sol·licitant als professors que canvi, en un altre dels grups que
i el tipus de preguntes que els pensessin una situació de la vida treballava amb el mateix feno-
professors van plantejar, i les quotidiana, com ara preparar-se men, hi havia una professora que
classifiquem en «investigables» i una tassa de xocolata amb llet, el coneixia i que va explicar als
«no investigables» i les caracte- comprovar que la reixa de la seus companys què és la vitami-
ritzem d’acord amb el seu porta de casa estava oxidada o na C, on es troba i fins i tot com
propòsit. prendre un suc de taronja. es pot fer una anàlisi qualitativa
Les activitats que es presen- A partir d’aquí, se’ls va dema- de la presència de la substància
ten en aquest escrit responien a nar que plantegessin alguna en diversos sucs. Això va perme-
tres dissenys diferents: pre­gun­ta que es pogués investi- tre que el grup avancés més
– La primera va ser plantejada gar en relació amb algun ràpidament cap a la formulació
com una activitat d’indagació d’aquests fenòmens. de preguntes entorn del fenomen.
totalment oberta i implicava el No es va donar cap informació Posteriorment, els professors
maneig de coneixements concep- addicional, ni es va discutir en van provar d’establir connexions
tuals que s’assumien com a gran grup entorn dels conceptes amb experiències i observacions
coneguts. amb els quals es relacionaven els prèvies. Així, van recordar que
– La segona va partir del fenòmens. Tampoc no es va alguns objectes de ferro de casa
context quotidià, i es va utilitzar ajudar a establir connexions amb s’havien oxidat estant a la
l’anàlisi de publicitats com a altres temes treballats, tot i que intempèrie, en contacte amb
recurs per aprofundir en el els professors comptaven amb l’aire i l’aigua, o bé que la
temperatura afavoreix la dissolu- preguntes va correspondre a Després, es van projectar a
ció del sucre a la llet, o també aquesta categoria. La resta dels classe quatre vídeos publicitaris
que molts sucs amb vitamina C interrogants va correspondre a on s’exposaven les qualitats de
són àcids. preguntes d’altres tipus, com ara diversos productes i que incloïen
Aquestes connexions van ser les que tenien a veure amb conceptes químics, com ara pH.
les que els van portar a plantejar explicacions causals («Com és Aquests vídeos van constituir un
la majoria de les preguntes que que es forma aquesta capa punt de partida perquè la docent
finalment van formular. En marró?») o amb definicions de del curs pogués parlar dels
alguns casos, no van arribar a termes («Quina reacció química conceptes implicats en els fe­
concretar les variables que s’observa en un clau oxidat?»), les nòmens que es proposava inves­
investigarien o només van pensar quals no resultaven útils com a tigar. Durant la discussió dels
en aquelles de les quals creien punt de partida per a una possi- vídeos, els professors ja van comen-
que ja coneixien la resposta. ble investigació. çar a formular alguns comentaris
4 Així, van escriure: «Quins són Tal com discutirem després, la preliminars que podien originar
els factors que contribueixen a comprensió conceptual dels eventuals investigacions, com
l’oxidació del ferro? Quines fenòmens involucrats en l’activi- ara: «És veritat que el pH
condicions afavoreixen l’oxidació tat sembla ser un factor clau d’aquesta marca de sabó és 5,5?»,
número 14

del ferro?», i també: «Influeix la darrere de la capacitat de formu- o també: «Què deu passar amb
temperatura en la dissolució del lar preguntes investigables per els altres sabons?» (fig. 2 i 3), i,
sucre a l’aigua?», o bé: «Quina part dels docents, sense la qual la juntament amb els interrogants,
fruita deu tenir més contingut de possibilitat mateixa de plantejar propostes per començar-los a
Educació Química EduQ

vitamina C?» (fig. 1). Tan sols el aquesta mena de preguntes es investigar: «Això ho podem
grup que va demostrar més veu molt limitada. mesurar. Tenim tots els materials
necessaris a la taula de treball
per fer-ho».
En aquest punt de l’activitat,
se’ls va assignar un objectiu a
complir: l’elecció d’un sabó i una
pasta de dents per a la higiene
personal usant com a criteri de
selecció el factor del pH del sabó.
En el marc de la tasca, els
professors havien de proposar
preguntes que els permetessin
indagar entorn de l’acció neteja-
dora dels diferents productes i
solucionar el problema plantejat.
Per investigar l’acció netejado-
Figura 1. Determinació de la vitamina C en suc de llimona i altres substàncies. ra dels sabons i les pastes de
dents en funció del pH, els
coneixements de química va ser Tipus 2: indagació guiada amb professors van comptar amb col
capaç de tenir-los en compte a discussió conceptual prèvia del llombarda per mesurar-lo,
l’hora de plantejar les preguntes. fenomen a investigar diverses marques de sabons i
En concret, els seus membres En aquesta activitat, es va pastes de dents i altres materials
van recordar que havien determi- començar recollint les idees necessaris, com ara vasos d’un
nat el pH utilitzant suc de col prèvies dels professors sobre la sol ús.
llombarda en una classe anterior importància d’aplicar els coneixe- En aquesta segona versió de
i es van plantejar: «Influeix ments de química i de desenvolu- l’activitat, vam poder observar
l’acidesa en la quantitat de par habilitats de pensament que el plantejament de preguntes
vitamina C?». científic i d’anàlisi d’informació va resultar més àgil i senzill que
És interessant observar que, en relació amb fets de la vida en la primera. En aprofundir
en aquesta activitat, quan es va quotidiana, com ara l’elecció d’un inicialment en els aspectes
demanar als professors que producte d’ús quotidià: un conceptuals del fenomen quotidià
plantegessin preguntes investiga- xampú, una pasta de dents o un a investigar, els professors van
bles, només un 58 % de les sabó. poder començar a plantejar un
Monografia / Estratègies didàctiques
Figura 2. Mesurant el pH de diverses marques de sabó per rentar roba.
hagi estat un element important
en el desenvolupament de la
seva capacitat de plantejar 5
preguntes investigables. Al
mateix temps, atès que aquesta
sessió es va portar a terme a

El procés d’aprendre a plantejar preguntes investigables


continuació de la primera
activitat, els resultats ens donen
la pauta que la possibilitat de
sostenir un mateix tipus de
treball al llarg del temps (és a
dir, de continuar treballant amb
els professors la formulació de
preguntes investigables i el
Figura 3. Mesurant el pH de diverses marques de xampú. plantejament de dissenys
d’investigació per respondre-les)
major nombre de preguntes marca?», o bé: «Deu haver-hi cap va resultar fructífera per avan-
investigables que en l’activitat diferència en el pH d’un sabó en çar i aprofundir en aquesta capa-
anterior (en aquest cas, el 70 % pols i un de líquid?». A mesura citat.
de les preguntes va correspondre que avançaven les discussions a
a aquesta categoria). cada grup, van anar sorgint Tipus 3: indagació guiada amb
També vam observar que el preguntes més complexes que anàlisi conceptual prèvia basada
procés va començar amb el proposaven identificar la relació en un cas de la història de la
plantejament d’algunes qüestions entre variables: «Com deu afectar ciència
simples, que convidaven a el nivell de pH dels sabons cosmè- En aquesta activitat, es va
realitzar mesures i comparacions, tics en la cura de la pell?», o bé: començar recollint les idees
per incorporar tot seguit d’altres «Què afectarà més les mans d’una prèvies dels professors sobre la
més sofisticades. Les preguntes mestressa de casa: rentar amb un importància d’apropar la història
formulades a l’inici pels profes- sabó de marca Ariel, un rentavai- de la ciència a l’aula. Els primers
sors van suggerir la mesura i xella o un sabó líquid?» (fig. 4). comentaris en aquest sentit
comparació del pH dels sabons i És possible que el major coincidien a promoure la lectura
les pastes de dents: «El pH de les maneig conceptual per part dels de biografies de científics i fer
pastes de dents depèn de la professors en aquesta activitat una línia del temps dels seus
descobriments, però no van
pensar a recollir aspectes que
haguessin caracteritzat la seva
investigació.
Es va continuar explicant als
professors que ara el planteja-
ment de la pregunta investigable
es faria d’una manera diferent.
En aquest cas, el punt de partida
Figura 4. Apunts del quadern d’un professor la pregunta del qual feia referència a seria un experiment realitzat per
l’efecte d’un sabó i el seu corresponent pH a les mans d’una mestressa de casa. un científic. Per fer-ho, es va
Figura 5. Apunts del quadern d’un professor la pregunta del qual feia referència a canviar el nombre de discos i mesurar el
voltatge generat.

projectar un vídeo que explicava El fet d’ubicar el problema indagaven entorn de la relació
6 la història del descobriment de la d’investigació en el marc de la entre variables: «Dependrà el
pila per part d’Alessandro Volta i història de la ciència va permetre voltatge del nombre de discos
es van discutir els conceptes als professors de situar-se en el que hi col·loquem?», o bé: «Hi
involucrats juntament amb la paper i l’època de Volta. En les haurà cap diferència de voltatge
número 14

docent, la qual va oferir les discussions dins dels grups, els si usem solucions iòniques
explicacions necessàries. Des- professors es preguntaven, per diferents?», o bé: «Influeix la
prés, es va sol·licitar als partici- exemple: «Què hauria fet Volta: quantitat de solució electrolítica
pants que portessin a terme un escollir el material, apilar dis- en el voltatge generat?», o també:
Educació Química EduQ

petit esforç d’imaginació i cos?», i també: «Però com va «Influirà en el voltatge de la pila
pensessin què es devia haver saber que els discos havien de ser el material de què estan fets els
preguntat Volta mentre investi- diferents?», o bé: «Hi havia elèctrodes que utilitzem a la pila
gava sobre les piles, i que ho voltímetres a l’època?», o fins i casolana?», o fins i tot: «Influirà
escrivissin al quadern, ja que tot: «El drap humitejat... de quin en la intensitat del corrent
aquesta seria la seva pregunta material era?» (fig. 5 i 6). elèctric el material de què estan
investigable, per acabar l’activi- En havent començat a com- fets els elèctrodes que utilitzem a
tat elaborant la pila tal com prendre el problema des d’una la pila casolana?». En un dels
Volta l’havia dissenyat. A més de pers­pectiva històrica, els professors grups, fins i tot es va plantejar un
la projecció del vídeo, els profes- es van començar a plantejar pre­gun­ abordatge sistemàtic per a la
sors tenien com a suport materi- tes que permetien originar petites recol·lecció de dades: els profes-
al de lectura relacionat amb el investigacions: «Si hi posem un sors van proposar de fer un
tema. disc més gruixut, què passarà quadre de doble entrada on es
En aquesta tercera activitat, amb el voltatge?», o bé: «Quants registressin el voltatge i la intensi-
vam observar que les preguntes discos deuen ser necessaris per tat generats en anar variant el
van sorgir fins i tot abans de encendre un led (díode emissor nombre de discos (fig. 6 i 7).
sol·licitar el material concret per de llum)?». Considerem que una de les
treballar. Analitzant el percentat- Quan s’analitzen els àudios i raons per les quals en la tercera
ge de preguntes investigables apunts de classe, es pot observar activitat els professors van poder
formulades, es pot observar que que, en aquesta tercera activitat, proposar preguntes més comple-
el 98 % correspon a aquesta la gran majoria de les preguntes xes va ser la possibilitat de
categoria. formulades pels professors reflexionar sobre els continguts

Figura 6. Apunts del quadern d’un professor la pregunta del qual feia referència a canviar el material dels discos i mesurar el
voltatge generat.
Monografia / Estratègies didàctiques
7

El procés d’aprendre a plantejar preguntes investigables


Figura 7. Construint la pila amb una
pila de discos de monedes peruanes
(10 i 20 cèntims) i paper humitejat en Figura 8. Mesurant el voltatge generat a la pila feta amb monedes peruanes
aigua amb sal. (10 i 20 cèntims) i paper humitejat en aigua amb sal.

conceptuals relacionats amb el prou conegudes, l’abordatge a l’hora d’indagar sobre els
tema des d’una perspectiva conceptual dels fenòmens a cada fenòmens involucrats, la qual
històrica, la qual cosa els va activitat va resultar un element cosa va redundar en la possibili-
ubicar en el problema des del clau perquè aquestes situacions tat de plantejar una major
punt de vista dels que van prenguessin sentit en el marc de quantitat de preguntes investiga-
explorar-lo per primera vegada. l’estudi de la química. bles més complexes.
La tasca de provisió d’informació Tal com dèiem, a la primera Aquest treball es va realitzar
i de reflexió prèvia a l’experimen- activitat, la possibilitat de en el marc d’un curs de formació
tació va facilitar, molt possible- formular preguntes que portessin del professorat. Tanmateix,
ment, la formulació de preguntes a possibles investigacions va creiem que aquestes conclusions
que promovien l’experimentació. veure’s empetitida per la necessi- tenen implicacions importants
D’altra banda, aquesta activitat tat dels participants de compren- d’àmbit didàctic, tant en la
es va dur a terme després que els dre el fenomen en qüestió. En el formació docent com en l’ense-
professors realitzessin les expe- segon i en el tercer cas, l’abordat- nyament de nivell mitjà, atès
riències prèvies suara descrites, ge de caire conceptual del que mostren que una indagació
que segurament van contribuir a fenomen a explorar, que va tenir totalment oberta, en què els
continuar refinant la seva lloc prèviament a la tasca de alumnes s’han d’apropar per si
capacitat de plantejar preguntes formular preguntes investigables, sols els conceptes associats al
que poguessin originar investiga- va obrir el camí a la possibilitat fenomen sobre el qual investiga-
cions. de plantejar qüestions per ran, no necessàriament redunda
investigar en relació amb els en la possibilitat de ser capaç de
Reflexions finals fenòmens, les quals van comen- formular preguntes investiga-
La nostra anàlisi revela la çar sent més simples (suggerint la bles, ni d’aprendre a fer-ho. Les
importància del maneig dels mesura i realització d’observaci- observacions realitzades mos-
coneixements conceptuals ons) i van avançar envers d’altres tren que el fet que els partici-
associats als fenòmens a explorar més complexes que indagaven pants comptessin amb bibliogra-
com a element central en la entorn de la relació entre diverses fia disponible i la possibilitat de
possibilitat de plantejar pregun- variables. En el tercer cas, els dialogar amb els companys no
tes investigables. Si bé en els tres professors van tenir, a més, un van ser suficients perquè les
casos analitzats els professors espai de reflexió més gran entorn qüestions formulades anessin
van treballar amb problemes de les preguntes que s’havien més enllà del seu coneixement
derivats de situacions quotidianes formulat els científics de l’època quotidià previ, i, per tant, po-
La tasca de provisió emmarcats en una única discipli- Referències
d’informació i de na, com la química. A mesura que Arons, A. (1990). A guide to
els professors es van anar familia- introductory physics teaching.
reflexió prèvia a
ritzant amb la realització d’expe- Nova York: Wiley and Sons.
l’experimentació va riències, vam poder comprovar Einstein, A.; Infeld, L. (1986). La
facilitar, molt que la seva capacitat de plantejar evolución de la física. Barcelona:
possiblement, la preguntes investigables s’anava Salvat.
fent més profunda i sofisticada, i Friedler, Y.; Tamir, P. (1990). Basic
formulació de pregun-
també que es mostraven més concepts in scientific research.
tes que promovien confortables amb la possibilitat Jerusalem: Israel Science
l’experimentació de pensar i portar a terme les Teaching Center: The Hebrew
seves pròpies investigacions. University of Jerusalem.
ques van resultar investigables. Tornant al començament Furman, M.; Podestá, M. E. (2009).
8 Hem vist també que en brindar d’aquest treball, la «imaginació La aventura de enseñar ciencias
més espai de reflexió concep- creativa» que assenyalaven naturales. Buenos Aires: Aique.
tual entorn del fenomen a Einstein i Infeld com a requisit OCDE (2006). PISA 2006: Marco
investigar, incloses les pregun- per a la investigació científica de la evaluación. Conocimientos
número 14

tes formulades pels científics (i que en aquest cas es reflecteix, y habilidades en Ciencias,
que havien indagat el mateix almenys en part, en la capacitat Matemáticas y Lectura
fenomen per primera vegada, de plantejar preguntes investiga- [en línia]. París: OCDE.
els participants van aconseguir bles) és una capacitat complexa i <http://www.oecd.org/
Educació Química EduQ

de plantejar més i millors no innata, sinó que es desenvolu- dataoecd/59/2/39732471.pdf>


qüestions per investigar. pa fruit de l’ensenyament. El [Consulta: març 2013]
Els resultats obtinguts també plantejament d’aquesta mena de R oca , M.; M árquez , C.; S anmar ­
suggereixen la importància de qüestions requereix un tipus tí , N. (2013). «Las preguntas
sostenir en el temps una seqüèn- d’ensenyament sostingut en el de los alumnos: Una propues-
cia d’activitats en la qual es temps, articulat amb la compren- ta de análisis». Enseñanza de las
treballi una determinada capaci- sió conceptual dels fenòmens a Ciencias, 31(1): 95-114.
tat (en aquest cas, el planteja- explorar, que permeti als estudi- Sanmartí, N.; Márquez, C. (2012).
ment de preguntes investigables) ants començar a imaginar les «Enseñar a plantear preguntas
a través de l’exploració d’una preguntes que voldrien respondre investigables». Alambique, 70:
sèrie de fenòmens diferents al respecte. 27-36.

Melina Furman María del Carmen Barreto Pérez Neus Sanmartí Puig
És professora a l’Escola d’Educació És degana i professora ordinària És catedràtica emèrita de
de la Universitat de San Andrés principal de la Facultat de Ciències didàctica de les ciències a la
(Argentina) i investigadora del de l’Educació de la Universitat de Universitat Autònoma de
Consell Nacional d’Investigacions Piura (Perú), a més de docent als Barcelona. Doctora en ciències
Científiques i Tècniques (CONICET). cursos de didàctica general i químiques (didàctica), està especi-
Llicenciada en ciències biològiques i química al PRONAFCAP. És alitzada en temes
doctora en educació, està especia- enginyera industrial, llicenciada relacionats amb el desenvolupa-
litzada en temes relacionats amb en ciències de l’educació (nivell ment curricular, l’avaluació
el disseny curricular, l’aprenentatge secundari) i màster en educació formativa i el llenguatge amb
del pensament científic i la formació amb menció en teories i pràctiques relació a l’aprenentatge
docent. educatives. científic.
A/e: mfurman@udesa.edu.ar. A/e: marycarmen.barreto@udep.pe. A/e: Neus.Sanmarti@uab.cat.
DOI: 10.2436/20.2003.02.102 http://scq.iec.cat/scq/index.html
El proceso de aprender a
plantear preguntas investigables
El procés d’aprendre a plantejar preguntes investigables

The process of learning to ask researchable questions

Melina Furman / Universidad de San Andrés. Escuela de Educación (Argentina)


María del Carmen Barreto Pérez / Universidad de Piura. Facultad de Ciencias de la Educación (Perú)
Neus Sanmartí Puig / Universitat Autònoma de Barcelona
9

resumen

ISSN 2013-1755, SCQ-IEC Educació Química EduQ número 14 (2013), p. 9-28


En este trabajo se discute acerca de cómo plantear actividades experimentales que promuevan el desarrollo de la
capacidad de formular preguntas investigables. Se presentan tres actividades de indagación en química con dis-
tinto grado de acompañamiento a nivel conceptual. Nuestros resultados sugieren que la comprensión con-cep-
tual de los fenómenos observados es un requisito indispensable para posibilitar el planteamiento de pre-guntas
investigables y, además, que esta capacidad se favorece si a lo largo del tiempo se llevan a cabo traba-jos enfoca-
dos a la exploración empírica de fenómenos.

palabras clave
Preguntas investigables, indagación, didáctica de la química, trabajos prácticos.

resum

En aquest treball es discuteix com es poden plantejar activitats experimentals que promoguin el desenvolupa-
ment de la capacitat de formular preguntes investigables. Es presenten tres activitats d’indagació en química
amb diferents graus d’acompanyament en l’àmbit conceptual. Els nostres resultats suggereixen que la compren-
sió conceptual dels fenòmens observats és un requisit indispensable per possibilitar el plantejament de preguntes
investigables i, a més, que aquesta capacitat s’afavoreix si al llarg del temps es duen a terme treballs enfocats a
l’exploració empírica de fenòmens.

paraules clau
Preguntes investigables, indagació, didàctica de la química, treballs pràctics.

abstract

This study discusses the kinds of experimental work in the science classroom that promotes the development of the
skill of asking researchable questions. We present three inquiry-based chemistry activities, with different degrees of
teacher guidance. Our results suggest that conceptual understanding of the phenomena under investigation is a key
requisite for students to be able to ask researchable questions. We also show that this skill is promoted if empirical
inquiry of natural phenomena is developed in the science classroom over time.

keywords
Researchable questions, inquiry-based teaching, chemistry teaching, laboratory work.

¿Por qué enseñar a plantear preguntas como modo de avanzar nación creativa y marca el avance
preguntas investigables? en nuestro conocimiento del real en las ciencias». Del mismo
Allí por el año 1938, Albert mundo: «Postular nuevas pregun- modo que para los científicos, para
Einstein y Leopold Infeld hablaban, tas, nuevas posibilidades, mirar los estudiantes las preguntas
en su libro La evolución de la física, viejos problemas desde un nuevo pueden ser un punto de partida
sobre la importancia de formular ángulo», decían, «requiere imagi- para la exploración curiosa, a la
vez que sistemática y rigurosa, de La visión del conocimiento las. Tradicionalmente, las
un mundo que comienza a ser como el resultado de un proceso preguntas del alumnado solo
cada vez más comprensible, de búsqueda llevado a cabo por tienen la función de pedir
exten-diendo la frontera entre seres humanos que intentan aclaraciones, y no tanto la de
aquello que conocen y aquello que responder preguntas no solo se dirigir el propio proceso de
aún resta seguir aprendiendo. alinea con la práctica auténtica aprender (Sanmartí y Márquez,
La capacidad de plantear de la investigación científica, sino 2012). En la línea de esta observa-
preguntas, y en particular que incluso tiene el potencial de ción, los estudios muestran que
preguntas investigables, es decir, acercar a los alumnos a la idea las preguntas que se relacionan
aquellas a las que se puede dar de que ellos mismos pueden ser con la comprobación, la predic-
respuesta de manera empírica, actores en ese proceso de genera- ción, la gestión o la evaluación
mediante observaciones o ción de ideas (Furman y Podestá, son muy poco frecuentes en el
experimentos, es por lo tanto un 2009). Generar buenas preguntas aula, mientras que la gran
10 aprendizaje central en la forma- investigables y abordar el desa- mayoría de las preguntas formu-
ción científica de todo ciu-dada- fío de responderlas enriquece la ladas tanto por estudiantes como
no. En particular en un mundo formación de un estudiantado por sus docentes tienen que ver
en permanente cambio como el que se percibe a sí mismo como con la descripción y la generali-
número 14

actual, la adquisición de informa- poseedor de herramientas zación (Roca, Márquez y Sanmar-


ción fáctica comienza a tener un poderosas para estudiar el tí, 2013)..
lugar secundario frente al mundo.
aprendizaje de las capa-cidades El trabajo en el aula con Enseñar a plantear preguntas
Educació Química EduQ

de análisis, búsqueda y produc- preguntas investigables abre las investigables a partir de activi-
ción de dicha información. En puertas también a la ense-ñanza dades experimentales
este escenario, la ca-pacidad de de aspectos fundamentales de la Tal como indicaban Friedler y
formularse buenas preguntas y naturaleza de la ciencia. Al Tamir (1990), el primer paso de
diseñar caminos metodológica- respecto, Arons (1990) menciona- una investigación científica es
mente válidos para responderlas ba la importancia de que los definir el problema que se debe
comienza a ocupar un rol cada alumnos fueran capaces de investigar, pero ¿qué es un
vez más fundamental en la «comprender las limita-ciones problema científi-co?, y ¿qué
formación de estudiantes con inherentes a la indagación características tienen las pregun-
pensamiento crítico y autónomo, científica y ser conscientes de los tas que se generan a partir de él
cada vez más dueños de su tipos de preguntas que no se que sean sus-ceptibles de ser
propio trayecto de aprendizaje. formulan ni se contestan; ser investigadas?
En sintonía con esta perspec- conscientes del sinfín de pregun- En ciencias, la decisión de
tiva, el programa de evaluación tas sin contestar que reside detrás definir algo como problema de
OCDE (2006) establece la capaci- de toda pregunta contestada». investigación es una cuestión
dad de identificar cuestiones La transposición del proceso subjetiva derivada del propio
científicas como una de las tres de formulación de preguntas en juicio interno y está influida por
competencias cientí-ficas básicas. la práctica científica a la cons- diferentes factores, como, por
En su definición, se menciona la trucción del conocimiento ejemplo, los intereses personales,
capacidad de «reconocer interro- científico escolar conlleva económicos y sociales, o incluso
gantes que pueden ser investiga- promover en el aula situacio-nes los conoci-mientos previos e
dos científicamente en una que faciliten que el alumnado se instrumentos de que se dispone.
situación dada», junto con la plantee interrogantes orientados La curiosidad y el espíritu
posibilidad de comenzar a pensar a la indagación acerca de un indagador pueden ser el trasfon-
en escenarios de respuesta desde fenómeno, incluyendo su descrip- do para identificar problemas
un diseño de investigación válido, ción, la búsqueda de mecanismos más específicos, pero no todas las
«por ejemplo, qué elementos causales y la pues-ta a prueba de curio-sidades o rarezas se
deben ser comparados, qué hipótesis. Sin embargo, la tradi- convierten automáticamente en
variables deberían modificarse o ción del trabajo en el aula aplica temas de investigación científica.
some-terse a control, qué infor- un contrato didáctico, aceptado Más allá del deseo de indagar
mación complementaria se por profesores y estudiantes, en acerca de una cierta cuestión,
requiere o qué medidas han de función del cual a quien enseña para que realmente el problema
adoptar-se para recoger los datos le co-rresponde plantear pregun- se concrete como punto de
que hacen al caso». tas y a quien aprende, responder- partida de una investigación, es
Monografia / Estratègies didàctiques
preciso formularlo en palabras recogido durante las clases el desarrollo de las actividades en
que otros entiendan y con la impartidas en el curso 2011-2012, el aula y los desem-peños de los
precisión necesaria para que se con una muestra constituida por profesores participantes con el
pueda investigar. A partir de un los cuarenta profesores partici- fin de reflexionar acerca de las
problema general o de gran pantes del curso. Todos ellos distintas posibi-lidades y desafíos
amplitud, es importante escoger estaban en ejercicio docente, que se plantean de acuerdo con
una pregunta más específica que distribuidos en treinta y siete el tipo de acompañamiento
haga referencia a la relación entre colegios estatales del departa- didáctico ofrecido en cada una de
diversos factores o fenómenos, es mento de Piura, en secundaria, y ellas, pensando en su posterior
decir, una «pregunta investigable». su nivel de conocimientos de aplicación en el contexto de la
Por ejemplo, a partir de la pregun- química era diverso. en-señanza en secundaria.
ta general «¿qué provoca el En las actividades que descri-
cáncer?», nos podemos plantear bimos a continuación, los profe- Análisis de cada tipo de actividad
cuestiones más específicas que sores, trabajando en pe-queños 11
abran la puerta a pensar una grupos, propusieron una serie de Tipo 1: indagación abierta que asume
investigación, como, por ejemplo, preguntas investigables para saberes conceptuales conocidos
«¿existe una relación entre fumar avanzar luego en la construcción Esta actividad se inició

El proceso de aprender a plantear preguntas investigables


y tener cáncer?», o bien, de modo de diseños experimentales que solicitando a los profesores que
aún más concreto, «¿influye la permitieran responderlas. Para pensaran en una situación de la
cantidad de cigarrillos diarios que cada una de las actividades, vida cotidiana, como, por ejem-
fuma una persona en la probabili- analizamos la cantidad y el tipo plo, prepararse una taza de
dad de tener cáncer de pulmón?». de preguntas que los profesores chocolate con leche, comprobar
Estas preguntas orientan hacia la plantearon, clasificándolas en que la reja de la puerta de su
planificación de experimentos y la «investigables» y «no investiga- casa estaba oxidada o tomar un
realización de determinadas bles» y caracterizándolas de zumo de naranja. A partir de ahí,
observaciones cuyos resul-tados acuerdo con su propósito. se les pidió que plantearan
posibiliten identificar evidencias Las actividades que se presen- alguna pregunta que se podría
que validen una posible respuesta tan en este escrito respondían a investigar en relación con alguno
al interrogante planteado. tres diseños distintos: de estos fenómenos.
En este trabajo nos pregunta- – La primera fue planteada No se dio ninguna informa-
mos acerca de modos de trabajar como una actividad de indaga- ción adicional, ni se discutió en
en el aula que pro-muevan la ción totalmente abierta e impli- gran grupo acerca de los concep-
formulación de preguntas investi- caba el manejo de saberes tos con los que se relacionaban
gables a partir de la observación conceptuales que se asumían estos fenómenos. Tampoco se
de fenómenos. Nos ha interesado como conocidos. ayudó a establecer conexiones
estudiar qué clase de acompaña- – La segunda partió del con otros temas trabajados,
miento didáctico favorece el contexto cotidiano, utilizando el aunque los profesores contaban
desarrollo de esta capacidad en el análisis de publicidades como con libros para ha-cer las consul-
marco del estudio de la química. recurso para profundizar en el tas que necesitaran y conexión a
Para ello, analizamos el caso de contenido conceptual asociado a internet para realizar la búsque-
un curso semestral de formación los fenómenos a investigar, y solo da de infor-mación que conside-
de profesores de ciencias de posteriormente se pidió que se raran pertinente. Inicialmente, se
secundaria impartido en la formularan preguntas. trabajó en pequeños grupos, y
Uni-versidad de Piura (Perú), que – En la tercera, el acercamien- cada uno de ellos abordó uno de
forma parte de PRONAFCAP, un to se hizo a partir de un relato de los fenómenos mencionados.
programa nacional de capa-cita- la historia de la ciencia que sirvió Al analizar los audios y las
ción y formación permanente del para que los participantes se notas de campo realizadas en
Ministerio de Educación peruano. pusieran en el rol de los investi- clase, se observa que en todos los
A lo largo del curso, se realizaron gadores de la época y pudieran casos los estudiantes, primero, se
una serie de actividades experi- aprender el contenido conceptual preguntaron sobre el fenómeno y
mentales que abordaban distin- asociado al fenómeno a explorar, buscaron en-tenderlo. Por ejem-
tos conteni-dos conceptuales y y ello también antes de formular plo, en el fenómeno de la oxida-
didácticos para la enseñanza de las preguntas. ción del hierro, decían: «Nos han
la química. La investigación se pedido una pregunta para investi-
realizó a partir del material A continuación, describimos gar, para que los alumnos hagan
un diseño. Pero ¿por qué se oxida aire y el agua, o bien que la gantes correspondió a preguntas de
el hierro?, ¿cómo se contrarresta temperatura favorece la disolu- otro tipo, como aquellas que tenían
la oxidación?». En el caso de la ción del azúcar en la leche, o que ver con explicaciones causales
solubilidad de la sal y el azúcar, también que muchos zumos con («¿Cómo es que se forma esta capa
decían: «Tenemos que ver qué es vitamina C son ácidos. marrón?») o con definiciones de
la solubilidad, miremos en el Estas conexiones fueron las términos («¿Qué reacción química
libro... Creo que tiene que ver con que les llevaron a plantearse la se observa en un clavo oxidado?»),
los gramos que vas agregando mayoría de las preguntas que que no resultaban útiles como
hasta que desaparece, si es que se finalmente formularon. En punto de partida para una posible
forma una solución saturada». algunos casos, no llegaron a investigación.
Finalmente, uno de los grupos que concretar las variables que Como discutiremos luego, la
trabajaba con el zumo de naran-ja in-vestigarían o solo pensaron en comprensión conceptual de los
y la vitamina C fue el que tuvo las que ya creían conocer la fenómenos involucra-dos en la
12 más dificultades, ya que el tema respuesta. Así, escribieron: actividad parece ser un factor
le era desconocido. Sus preguntas «¿Cuáles son los factores que clave que subyace a la capacidad
iniciales fueron: «La vitamina C... contribuyen a la oxidación del de formular pre-guntas investiga-
¿dónde se encuentra?, ¿cómo se hierro?, ¿qué condiciones fa-vore- bles por parte de los docentes, sin
número 14

puede deter-minar si está presen- cen la oxidación del hierro?», y la cual la posibilidad misma de
te?». En cambio, en otro de los también: «¿Influirá la temperatura plantear este tipo de preguntas se
grupos que trabajaba con el en la disolución del azúcar en el ve muy limitada
mismo fe-nómeno, había una agua?», o bien: «¿Qué fruta tendrá .
Educació Química EduQ

profesora que lo conocía y que más contenido de vitamina C?» Tipo 2: indagación guiada con
explicó a sus compañeros qué es (fig. 1). Solo el grupo que demostró discusión conceptual previa del
fenómeno a investigar
En esta actividad, se comenzó
recogiendo las ideas previas de los
profesores acerca de la importan-
cia de aplicar los conocimientos
de química y de desarrollar
habilidades de pensamiento
científico y de análisis de informa-
ción en relación con hechos de la
vida coti-diana, como, por ejem-
plo, la elección de un producto de
uso cotidiano: un champú, una
pasta de dientes o un jabón.
Luego, se proyectaron en clase
cuatro videos publicitarios en los
Figura 1. Determinación de la vitamina C en zumo de limón y otras sustancias. que se exponían las cualidades de
diversos productos, incluyendo
la vitamina C, dónde se encuentra más conocimientos de química conceptos químicos, como pH.
e incluso cómo se podía hacer un fue capaz de tenerlos en cuenta al Estos vi-deos constituyeron un
análisis cualitativo de la presencia plan-tearse las preguntas. En punto de partida para que la
de la sustancia en distintos concreto, sus miembros recorda- docente del curso pudiera hablar
zumos. Esto permitió que el grupo ron que habían determinado el pH de los conceptos implicados en los
avanzara más rápi-damente hacia utilizando zumo de col morada en fenómenos que se proponía luego
la formulación de preguntas una clase anterior y se plantearon: investigar. Durante la discu-sión
acerca del fenómeno. «¿Influirá la acidez en la cantidad de los videos, los profesores ya
Posteriormente, los profesores de vitamina C?». comenzaron a formular algunos
buscaron establecer conexiones Es interesante observar que, en comentarios prelimi-nares que
con experiencias y observaciones esta actividad, cuando se pidió a los podían dar origen a eventuales
previas. Así, recordaron que profesores que plantearan pregun- investigaciones, como, por
algunos objetos de hierro de su tas investigables, solo un 58 % de ejemplo: “¿Será ver-dad que el pH
casa se habían oxidado estando a las preguntas correspondió a esta de esta marca de jabón es 5,5?», o
la intemperie, en contacto con el cate-goría. El resto de los interro- también: «¿Qué pasará con los
Monografia / Estratègies didàctiques
Figura 2. Midiendo el pH de diferentes marcas de jabón para lavar ropa.
cotidiano a investigar, los profe-
sores pudieron comenzar a
plantear un mayor número de 13
preguntas investigables que en la
actividad anterior (en este caso,
el 70 % de las preguntas corres-

El proceso de aprender a plantear preguntas investigables


pondió a esta categoría).
Observamos también que el
proceso comenzó con el plantea-
miento de algunas cues-tiones
simples, que invitaban a realizar
mediciones y comparaciones, para
luego incorporar otras más
sofisticadas. Las preguntas formu-
Figura 3. Midiendo el pH de diferentes marcas de champú. ladas al inicio por los profesores
apuntaron a la medición y compa-
otros jabones?» (fig. 2 y 3), y, junto tes productos y solu-cionar el ración del pH de los jabones y las
con los interrogantes, propuestas problema planteado. pastas de dientes: «¿El pH de las
para comenzar a investigarlos: Para investigar la acción limpia- pas-tas dentales dependerá de la
«Eso lo podemos medir. Tenemos dora de los jabones y las pastas de marca?», o bien: «¿Habrá diferencia
todos los materiales necesarios en dientes en fun-ción de su pH, los en el pH de un jabón en polvo y
la mesa de trabajo para hacerlo». profesores contaron con col uno líquido?». A medida que
En este punto de la actividad, morada para medir el pH, distintas avanzaban las discusiones en cada
se les asignó un objetivo a marcas de jabones y pastas de grupo, fueron sur-giendo pregun-
cumplir: la elección de un jabón y dientes y otros materiales necesa- tas más complejas que proponían
una pasta de dientes para la rios, como vasos descartables. identificar la relación entre
higiene personal usando como En esta segunda versión de la variables: «¿Cómo afectará el nivel
criterio de selección el factor del actividad, pudimos observar que de pH de los jabones cosméticos en
pH del jabón. En el marco de esta el planteamiento de preguntas el cuidado de la piel?», o bien:
tarea, los profesores debían resultó más ágil y sencillo que en «¿Qué afectará más las manos de
proponer preguntas que les la primera. Al profundizar un ama de casa: lavar con un
permitieran indagar sobre la inicialmente sobre los aspectos jabón de marca Ariel, un lavavaji-
acción limpiadora de los diferen- conceptuales del fenómeno llas o un jabón líquido?» (fig. 4).
Es posible que el mayor
manejo conceptual por parte de
los profesores en esta acti-vidad
haya sido un elemento importan-
te en el desarrollo de su capaci-
dad de plantear pre-guntas
investigables. Al mismo tiempo,
dado que esta sesión se llevó a
cabo a continuación de la prime-
Figura 4. Apuntes del cuaderno de un profesor cuya pregunta hacía referencia al ra actividad, nuestros resultados
efecto de un jabón y su correspondiente pH en las manos de un ama de casa. nos dan la pauta de que la
Figura 5. Apuntes del cuaderno de un profesor cuya pregunta hacía referencia a cambiar el número de discos y medir el volta-
je generado.

posibilidad de soste-ner un explicaciones necesarias. Luego, Tras empezar a comprender el


mismo tipo de trabajo a lo largo se solicitó a los participantes que problema desde una perspectiva
del tiempo (es decir, de continuar llevaran a cabo un pequeño histórica, los profe-sores comenza-
trabajando con los profesores en esfuerzo de imaginación y pensa- ron a plantearse preguntas que
la formulación de preguntas ran qué se habría preguntado permitían dar origen a pequeñas
investigables y el planteamiento Volta durante sus investigaciones investigacio-nes: «Si ponemos un
14 de diseños de investigación para sobre las pilas, y que lo escribie- disco más grueso, ¿qué sucederá
responderlas) resultó fructífera ran en su cuaderno, ya que esta con el voltaje?», o bien: «¿Cuántos
para avanzar y profundizar en sería su pregunta investigable, discos serán necesarios para prender
esta capacidad. para terminar la actividad elabo- un led (diodo emisor de luz)?».
número 14

ran-do la pila tal y como Volta la Cuando se analizan los audios


Tipo 3: indagación guiada con diseñó. Además de la proyección y apuntes de clase, se puede
análisis conceptual previo basado en del video, los profesores tenían observar que, en esta tercera acti-
un caso de la historia de la ciencia como apoyo material de lectura vidad, la gran mayoría de las
Educació Química EduQ

En esta actividad, se comenzó relacionado con el tema. preguntas formuladas por los
recogiendo las ideas previas de En esta tercera actividad, profesores indagaban acerca de la
los profesores sobre la importan- observamos que las preguntas relación entre variables: «¿Depen-
cia de acercar la historia de la surgieron incluso antes de derá el voltaje del número de
ciencia al aula. Sus primeros solicitar el material concreto para discos que co-loquemos?», o bien:
comentarios en este sentido trabajar. Analizando el porcenta- «¿Habrá alguna diferencia de
coincidían en promover la lectura je de preguntas investi-gables voltaje si usamos diferentes
de biografías de científicos y formuladas, se puede observar soluciones iónicas?», o bien:
hacer una línea de tiempo de sus que el 98 % corresponde a esta «¿Influirá la cantidad de solución
descubrimientos, pero no pensa- categoría. electrolítica en el voltaje genera-
ron en recoger aspectos que Ubicar el problema de investi- do?», o también: «¿Influirá en el
hubieran caracte-rizado su gación en el marco de la historia voltaje de la pila el material del
investigación. de la ciencia permitió a los que están hechos los electrodos
Se continuó explicando a los profesores situarse en el papel de que utilizamos en la pila case-
profesores que ahora el plantea- Volta y en su época. En las ra?», o incluso: «¿Influirá en la
miento de la pregunta investigable discusiones dentro de los grupos, intensidad de la corriente eléc-
se haría de manera diferente. En los profesores se preguntaban, trica el material de que están
este caso, el punto de partida sería por ejemplo: «¿Qué habría hecho hechos los electrodos que utiliza-
un experi-mento realizado por un Volta: escoger el material, apilar mos en la pila casera?». En uno
científico. Para ello, se proyectó discos?», y también: «Pero ¿cómo de los grupos, incluso se planteó
un video que contaba la historia supo que los discos debían ser un abordaje sistemático para la
del descubrimiento de la pila por diferen-tes?», o bien: «¿Había recolección de datos: los profeso-
Alessandro Volta y se discutieron voltímetros en aquella época?», o res propusieron hacer un cuadro
los conceptos involu-crados junto incluso: «El paño humedecido... de doble entrada donde se
con la docente, quien ofreció las ¿de qué material era?» (fig. 5 y 6). registrara el voltaje y la intensi-

Figura 6. Apuntes del cuaderno de un profesor cuya pregunta hacía referencia a cambiar el material de los discos y medir el
voltaje generado.
Monografia / Estratègies didàctiques
15

El proceso de aprender a plantear preguntas investigables


Figura 7. Construyendo la pila con
una pila de discos de monedas
peruanas (10 y 20 céntimos) y papel Figura 8. Midiendo el voltaje generado en la pila hecha con monedas
humedecido en agua con sal. peruanas (10 y 20 céntimos) y papel humedecido en agua con sal.

dad generados al ir variando el saberes conceptuales aso-ciados observaciones) y avanzaron hacia


número de discos (fig. 6 y 7). a los fenómenos a explorar como otras más complejas que indaga-
Consideramos que una de las elemento central en la posibilidad ban acerca de la relación entre
razones por las que en esta de plantear pre-guntas investiga- distintas variables. En el tercer
tercera actividad los profe-sores bles. Si bien en los tres casos caso, los profesores tuvieron, ade-
pudieron proponer preguntas de analizados los profesores trabaja- más, un espacio de reflexión
mayor complejidad fue la posibi- ron con pro-blemas derivados de mayor sobre las preguntas que se
lidad de reflexionar sobre los situaciones cotidianas bien formularon los científi-cos de la
contenidos conceptuales relacio- conocidas, el abordaje conceptual época al indagar acerca de los
nados con el tema desde una de los fenómenos en cada fenómenos involucrados, lo que
perspectiva histórica, lo que los actividad resultó un elemento redundó en la po-sibilidad de
ubicó en el problema desde la clave para que dichas situaciones plantear una mayor cantidad de
mirada de aquellos que lo cobra-ran sentido en el marco del preguntas investigables de mayor
exploraban por primera vez. El estudio de la química. complejidad.
trabajo de acopio de información Como dijimos, en la primera Nuestro trabajo se realizó en
y de reflexión previa a la experi- actividad, la posibilidad de el marco de un curso de forma-
mentación facilitó, muy posible- formular preguntas que conduje- ción del profesorado. Sin embar-
mente, la formulación de pregun- ran a posibles investigaciones se go, pensamos que estas conclu-
tas que promovían la vio mermada por la necesidad de siones tienen implicaciones
experimentación. Por otra parte, los participantes de comprender importantes a nivel didáctico,
esta actividad se dio luego de que el fenómeno en cuestión. En el tanto en la formación docente
los profesores realizaran las segundo y el tercer caso, el como en la enseñanza en el
experiencias pre-vias antes abordaje a nivel conceptual del nivel medio, dado que muestran
descritas, que seguramente fenómeno a explorar, que se dio que una indagación totalmente
contribuyeron a continuar previamente al trabajo de formu- abierta, en la que los alumnos
refinando su capacidad de lar pregun-tas investigables, abrió deben acercarse por sí solos los
plantear preguntas que pudieran el camino a la posibilidad de conceptos asociados al fenóme-
dar lugar a investigaciones. plantear cuestiones para investi- no sobre el que van a investigar,
gar en relación con dichos no necesaria-mente redunda en
Reflexiones finales fenómenos, que comenzaron la posibilidad de ser capaz de
Nuestro análisis revela la siendo más simples (apuntando a formular preguntas investiga-
importancia del manejo de los la medición y realización de bles, ni de aprender a hacerlo.
Las observaciones realizadas la química. A medida que los Referencias
muestran que el hecho de que profesores fueron familiarizándo- Arons, A. (1990). A guide to
los partici-pantes contaran con se con la realización de experien- introductory physics teaching.
bibliografía disponible y la cias, pudimos com-probar que su Nova York: Wiley and Sons.
posibilidad de diálogo con sus capacidad de plantear preguntas Einstein, A.; Infeld, L. (1986). La
pares no fueron suficientes para investigables se fue profundizan- evolución de la física. Barcelona:
que las cuestiones formuladas do y hacien-do más sofisticada, y Salvat.
fueran más allá de su conoci- también que se mostraron más Friedler, Y.; Tamir, P. (1990). Basic
miento cotidiano previo, y, por confortables con la posibilidad de concepts in scientific research.
ende, pocas de ellas resultaron pen-sar y llevar a cabo sus Jerusalem: Israel Science
investigables. Hemos visto propias investigaciones. Teaching Center: The Hebrew
también que al brindar un Volviendo al comienzo de este University of Jerusalem.
mayor espacio de reflexión trabajo, la «imaginación creativa» Furman, M.; Podestá, M. E. (2009).
16 conceptual acerca del fenómeno que señalaban Einstein e Infeld La aventura de enseñar ciencias
a investigar, incluyendo las como requisito para la investiga- naturales. Buenos Aires: Aique.
preguntas formuladas por los ción científica (y que en este caso OCDE (2006). PISA 2006: Marco
científicos que indagaron ese se refle-ja, al menos en parte, en de la evaluación. Conocimientos
número 14

fenómeno por primera vez, los la capacidad de plantear pregun- y habilidades en Ciencias,
participantes lograron plantear tas investigables) es una capaci- Matemáticas y Lectura
más y mejores cuestiones para dad compleja que no viene dada [en línia]. París: OCDE.
ser investigadas. de antemano, sino que se desa- <http://www.oecd.org/
Educació Química EduQ

Los resultados obtenidos rrolla como fruto de la enseñan- dataoecd/59/2/39732471.pdf>


también apuntan a la importan- za. El planteamiento de este tipo [Consulta: març 2013]
cia de sostener en el tiempo una de cuestiones requiere un tipo de R oca , M.; M árquez , C.; S anmar ­
secuencia de actividades en la enseñanza sostenido en el tí , N. (2013). «Las preguntas
que se trabaje una misma tiempo, articulado con la com- de los alumnos: Una propues-
capacidad (en este caso, el prensión conceptual de los ta de análisis». Enseñanza de las
planteamiento de preguntas fenómenos a explorar, que Ciencias, 31(1): 95-114.
investigables) a través de la per-mita a los estudiantes Sanmartí, N.; Márquez, C. (2012).
exploración de una serie de comenzar a imaginarse aquellas «Enseñar a plantear preguntas
fenó-menos distintos enmarcados preguntas que desearían respon- investigables». Alambique, 70:
en una misma disciplina, como es der sobre ellos 27-36.
.

Melina Furman María del Carmen Barreto Pérez Neus Sanmartí Puig
Es profesora en la Escuela de Es decana y profesora ordinaria Es catedrática emérita de
Educación de la Universidad de San principal de la Facultad de Ciencias Didáctica de las Ciencias en la
Andrés (Argentina) e investigadora de la Educación de la Universidad de Universitat Autònoma de
del Consejo Nacional de Investigacio- Piura (Perú), además de capacitadora Barcelona. Doctora en Ciencias
nes Científicas y Técnicas (CONICET). en los cursos de Didáctica General y Químicas (Didáctica), está
Licenciada en Ciencias Biológicas y Química en el PRONAFCAP. Es especializada en temas
doctora en Educación, está especiali- ingeniera industrial, licenciada en relacionados con el desarrollo
zada en temas relacionados con el Ciencias de la Educación (Nivel curricular, la eva-luación
diseño curricular, el aprendizaje del Secundario) y magíster en Educación formativa y el lenguaje con
pensamiento científico y la forma- con mención en Teorías y Prácticas relación al aprendizaje
ción docente. Educativas. científico.
A/e: mfurman@udesa.edu.ar. A/e: marycarmen.barreto@udep.pe. A/e: Neus.Sanmarti@uab.cat.

View publication stats

You might also like